Grciaesculturaii Clssicpost Clssicihellenstic 101212094827 Phpapp01 PDF

Comença…
Clàssic,
tardà i
hel·lenístic.
Història de l’Art
IES Ramon Llull (Palma)
Anar a índex…
Assumpció Granero Cueves
GRÈCIA: ESCULTURA-II
INTRODUCCIÓ.
GEOMÈTRIC. ARCAIC. SEVER. Anar a índex…
Història de l’Art
IES Ramon Llull (Palma)
Assumpció Granero Cueves
GRÈCIA: ESCULTURA- I
ART GREC
Grècia
(cultura Grega)
ÍNDEX ESCULTURA GREGA
POWER POINT I: INTRODUCCIÓ GRÈCIA I CRETOMICÈNIC
1.- Context històric: Localització, caractarístiques Grècia, cronologia artística, cronològia històrica dels antecedents.2.- Art minoic o cretenc, art micènic, art Troia
POWER POINT II: ARQUITECTURA GREGA

3.- Art grec: 3. 1.- Precedents. 3. 2.- Periodització. 3. 3.- Característiques. 3. 4.- Urbanisme.
4.- Arquitectura grega: 4. 1.- Introducció. 4. 2.- Característiques. 4. 3.- Ordres arquitectònics. 4. 4.- Arquitectura religiosa. El temple. 4.4.1.- Introducció. 4.4.2.-
Plantes. 4.4.3.- Estructura . 4.4.4.- i 4.4.5.- Tipologia . 4.4.6.- Correccions. 4.4.7.- Evolució. 4.4.8.- Exemples temples: Arcaica. Clàssica.
làssica. Post-clàssica.
Hel·lenística. 4.. 5.- Arquitectura civil: Elements. Cases. Stoa . Estadi. Gimnàs i palestra. Teatre: Parts. Epidaure. Delfos. Bouleuterion. Mausoleu
Halicarnàs. Llanterna a Lisícrates.
POWER POINT III: ESCULTURA. CARACTERÍSTIQUES GENERALS. GEOMÈTRIC. ARCAIC I SEVER. Portada.
Portada.
5.- Escultura grega. 5.1.- Característiques generals.
5.2.- Període GEOMÈTRIC: Característiques (segle VIII aC) . Precedents.
5.3.- Període ARCAIC (segles VII –VI aC). Característiques. 5.3.A.- Termes: Koré i Kouros . 5.3.B.-
Exemples. 5.3.C.- Llistat. 5.3.D.- Obres importants.
5.4.- Període SEVER (1a meitat segle V aC)). Característiques. 5.4.A.- Exemples. 5.4.B.- Llistat. 5.4.C.-
Obres importants.
POWER POINT IV: ESCULTURA, PINTURA I CERÀMICA GREGA. Portada.
Portada.
5.5.- Període CLÀSSIC (2a meitat segle V aC). Característiques. 5.5.A.- Terminologia. 5.5.B.- Exemples.
5.5.C.- Llistat s obres importants. 5.5.D.- MIRÓ. 5.5.E.- POLÍCLET. 5.5.F.- FÍDIES: Llistat obres.
Estàtues i Relleus. Fris de les Panatenees.
5.6.- SEGON CLASSICISME, CLASSICISME TARDÀ o POST-CLÀSSIC (segle IV aC). Característiques.
5.6.A.- Exemples. 5.6.B.- Llistat obres importants. 5.6.C.- PRAXÍTELES. 5.6.D.- LISIP. Obres. 5.6.E.-
ESCOPES DE PAROS. Obres.
5.7.- Període HEL·LENÍSTIC (323 aC – 146 aC). Característiques. Exemples. 5.7.A.-
ÀTICA o NEOÀTICA. Llistat obres Neoàtica. Llistat obres altres escoles. 5.7.B.- PÈRGAM. Llistat obres.
5.7.C.- RODES. Llistat obres. 5.7.D.- ALEXANDRIA. Llistat obres.
6.- Pintura, ceràmica i mosaic grecs.
7.- BIBLIOGRAFIA.
ART GREC
5. Escultura
Anar a índex…
5.5.- PERÍODE
CLÀSSIC
(2a meitat segle V aC)
CARACTERÍSTIQUES
Anar a índex…
5.5.- PLENITUD CLÀSSICA (2ª meitat segle V aC)
1) Període de major esplendor. Es trenca definitivament amb la rigidesa arcaica i

s’implanta un model que marcarà l’escultura per a sempre.
2) L’Atenes de Pèricles serà el centre de l’art grec clàssic.

3) Escultura naturalista (representen escenes tretes de la realitat de manera natural),

però amb un naturalisme idealitzat que busca un ideal de bellesa basat en la proporció,
l’harmonia i el moviment (molt més aconseguit).
4) Inventen els cànons per a tractar d’aconseguir l’ideal de bellesa proporcionada: El

total de la figura humana contindrà set vegades el tamany del cap i el cap es divideix en
tres parts iguals.
5) S’acaba amb la frontalitat i

s’aconsegueix captar el
moviment, però un moviment
seré i contingut a partir del
contraposto o contraposat, que
trenca amb la rígida simetria
anterior.
6) Domini tècnic quasi total que permet canvis: Els braços es desaferren del cos i es
doblen, la roba suggereix les formes (“draps mullats”), els caps s’inclinen, detallisme,...
7) Estudi de
l’anatomia i el
moviment real de
la musculatura.
8) Les composicions es fan més complexes.

9) El tractament de la
pell és molt més delicat.
10) Augmenta l’expressivitat del personatge i s’intenta representar la seva personalitat

i les emocions (ethos), però de forma continguda, sense excessos dramàtics.
11) Se cerca l’equilibri entre ment i cos (sofrosyne), per la qual cosa els moviments i
l’expressivitat són continguts i serens.
Clàssic: Segle V aC
Miró: Discòbol
Políclet: Dorífor
Fídies: Zeus Olímpic
Tardà: Segle IV aC
Praxíteles: Hermes
Lisip: Apoxiomenos
Scopa de Paros:
Heracles Farnese
12) Els autors deixen de ser simples artesans i guanyen en prestigi: Miró, Policlet i Fídies.
12) A més de les obres dels escultors anteriors, cal destacar obres com els Guerrers de Riace.
5.5.A.- TERMINOLOGIA. CLÀSSIC • Conjunt de regles que, en
24.- CÀNON (E, A) arquitectura i escultura,
regeixen la proporció i la
simetria entre les parts d’una
obra i el tot, i entre les parts
entre elles (han d’estar en
justa relació entre si) per
formar una unitat harmònica.
• Cànon de la columna.
Proporció entre l’altura i el
diàmetre del fust que es pren
com a model.
• Cànon dels cos. Proporció

dels cos humà, considerada
ideal i acceptada com a
clàssica, per a la qual es pren
com a mòdul el cap.
Dorífor: Entre 450 i el 420 aC (s. V, el de Pèricles,
epoca clàssica). Anar a índex…
Apoxiòmenos: Vers 330 (340-325) aC • Castellà: Canon
(postclassicisme).
24.- CÀNON (E, A)
• La regla estableix la proporció ideal del
cos humà a partir d’un mòdul.
• Pels egipcis el mòdul era el puny i

codificaren la longitud perfecta de
l’individu en 18 punys: 2 per al rostre, 10
des de les espatlles fins l’altura dels
genolls i els 6 restants per a les cames i
peus.
• Els grecs estimaren que el mòdul era el

cap i Políclet el va fixar en 7 caps en el
segle V aC, Lisip en el segle IV aC, el va
fixar en 8 caps.
• En el Renaixement Leonardo da Vinci

teoritzà que l’altura d’un individu fos la
mateixa que la dels seus braços extesos.
24.- CÀNON (E, A) Anar a índex…
SELECTIVITAT juny 2010/A, setembre 2010/B: Relació de proporcions

que les diferents parts guarden entre si i amb el conjunt de l’obra.
36.- CONTRAPOSAT (E,P). Sinònim: Contraposto
• Representació de la figura
humana, pròpia de les escultures
clàssiques i de la pintura i
l’escultura del Renaixement,
basada en l’alternança de membres
tensos i flexionats. Tot el pes recau
en una sola cama i l’altra apareix
semifleixonada formant una corba
amb el tors i els malucs, per tal
d’evitar la llei de frontalitat
(hieratisme i formes rígides) i la
simetria, i per donar sensació de
dinamisme i equilibri.
• És una creació de l’artista grec

Anar a índex…
front a les escultures orientals i
egípcies.
• El va aplicar Políclet en el Dorífor,

amb el ritme creuat o diartrosi.
Dorífor (440 aC), Políclet.
• En les obres escultòriques,

oposició harmònica de diverses
parts del cos humà, molt
emprat pels escultors de
Grècia clàssica.
• Equilibri harmònic de
moviments oposats en la
representació d’una figura
humana.
Dorífor (440 aC) i Diadumen (430 aC), Políclet.
Dorífor (440 aC), Políclet

5.5.B.- PERÍODE CLÀSSIC
(2a ½ segle V aC)
EXEMPLES
Anar a índex…
5.5.C.- PLENITUD CLÀSSICA (2ª meitat segle V aC)
LLISTAT D’OBRES MÉS IMPORTANTS:
MIRÓ
1) El Discòbol
2) Atena i Màrsies
POLÍCLET D’ARGOS
1) Dorífor (cànon)
2) Diadumen
3) Discòfor (“l’escultor dels homes”)
4) Amazona ferida.
FÍDIES
1) Atena Parthenos
2) Atenea Promacos
3) Atena Lemnia
4) Zeus Olímpic
5) Relleus del Partenó (fris de les Panatenees, decoració mètopes, frontons)
Anar a índex…
5.5.C.- PLENITUD CLÀSSICA (2ª meitat segle V aC)
MIRÓ
POLÍCLET D’ARGOS
FÍDIES
Relleus del Partenó (fris de les Panatenees, decoració mètopes, frontons)
* Frontons Partenó.
* Frontó oriental: Les Parques.
* Frontó oriental: Demèter i Persèfone.
* Frontó occidental: Dionís.
* Frontó occidental: Cavall del carro de Selene.
* Mètopes de la lluita de centaures i lapites.
* Fris de les Panatenees.
* Fris de les Panatenees: Genets.
* Fris de les Panatenees: Hidròfors.
* Fris de les Panatenees: Assemblea dels déus.
* Niké deslligant-se una espardenya (Escola de Fídies, 415 Ac, al temple de Niké Àptera).
Anar a índex…
5.5.D.- OBRES IMPORTANTS. CLÀSSIC (2ª ½ segle V aC)
MIRÓ
MIRÓ Destaca pels avanços en la captació del moviment, les composicions complexes
i l’estudi de l’anatomia, encara que conserva característiques del període sever com la
poca expressivitat, la deficient representació dels músculs i certa frontalitat (esculpeix
en un sol pla). Obres més importants: 1.- El Discòbol. 2.- Atena i Màrsies. Anar a índex…
1.- El discòbol
MIRÓ El Discòbol (llançador de disc).

La figura en moviment és de gran originalitat, donat que representa el moment de màxim
equilibri de l’atleta, moment anterior al llançament del disc.
Miró, Discòbol (460-450, s. V aC). Museo Nazionale Romano, de les Termes. Roma.
1.- El discòbol
MIRÓ El Discòbol. Els músculs estan marcats i l’anatomia molt millor representada.
1.- El discòbol
Miró. Discòbol. Museu de
Nàpols. Còpia romana de
marbre (Original en bronze).
MIRÓ El Discòbol. Però el rostre no transmet l’esforç que realitza l’atleta, manifesta
serenitat, i els cabells encara es representen geomètricament.
1.- El discòbol
MIRÓ El Discòbol. Està realitzada per ser observada des d’un únic punt de vista.
1.- El discòbol
Bellesa de moviment en el moment de màxima tensió.
1.- El discòbol
MIRÓ El Discòbol
(llançador de disc). Es
conserva una còpia
romana de marbre de
l’original de bronze.
La composició són
dos semicercles i una
línea en zig-zag.
Presenta un arcaisme
propi d’Egipte, ja que
el cap i el tronc estan
de front i les cames de
perfil.
L’atleta gira sobre ell
mateix, els plans en els
que es troben el bust,
la pelvis i les cames
presenten un fort
contrast, com es pot
veure a l’esquena.
1.- El discòbol
Primer Classicisme (S. V aC).

Discòbol de Miró. Còpia romana
(original en bronze).
Museu Vaticà.
2.- Atena i Màrsies
MIRÓ. Atena i Màrsies.

Còpia romana (original en
bronze). Musei Vaticani.
2.- Atena i Màrsies
Captació del
moviment en un
instant fugaç.
MIRÓ Palas Atenea i Marsias: És un conjunt escultòric en el qual la deessa llença

furiosa una flauta, perquè quan la toca li enlletgeix les galtes. El rostre de la deessa, segons
descripcions, era seré i tranquil, el seu cos és estàtic. El faune té moviment i els seu rostre
demostra astorament o esbalaïment. Palas Atena i Màrsies, Musei Vaticani.
5.5.E.- OBRES IMPORTANTS. CLÀSSIC (2ª ½ segle V aC)
POLÍCLET
POLÍCLET D’ARGOS És un teòric de l’art. Cànon: És un tractat de les proporcions
del cos humà, en què el cos es divideix en set parts iguals, prenent com a mida el cap. És a
dir, un cos, per a ser perfecte i proporcionat, ha de ser set vegades el cap. Introdueix el
cànon proporcional de set caps i, també, el contraposto o contraposat, destaca en
l’estudi de la composició i l’anatomia, i és un mestre en el naturalisme idealitzat
(detallisme) i el moviment contingut, captant l’expressivitat serena dels personatges.
Obres: 1.- Dorífor (cànon). 2.- Diadumen. 3.- Discòfor (“l’escultor dels homes”). 4.-
Amazona ferida.
Anar a índex…
1.- El dorífor
Dorífor (jove llencer): Figura en moviment amb una marxa tranquil·la i assossegada
que portava una llança amb la mà esquerra.
Políclet. Dorífor (~ 440 a C, s. V aC). Museu Arqueològic d’Atenes
1.- El dorífor
Políclet. Dorífor (~ 440 a C, s. V aC). Museu Arqueològic d’Atenes.

1.- El dorífor

1.- El dorífor

1.- El dorífor 2.- El diadumen
Políclet. Dorífor (~ 440 a C, s. V aC). Museu Arqueològic d’Atenes. Diadumen (430 aC).
2.- El diadumen
Diadumen: Jove que es col·loca en el cap la banda de

l’èxit perquè ha guanyat la competició, té menys
estatura que el Dorífor, però les seves formes són més
blanes i la seva expressió més dolça. Representació amb
contraposat i té una visió frontal.
2.- El diadumen
2.- El diadumen
Diadumen: Jove que es

cenyeis la cinta.
3.- Discòfor (“l’escultor dels homes”) 4.- Amazona ferida
5.5.F.- OBRES IMPORTANTS. CLÀSSIC (2ª ½ segle V aC)
FÍDIES
FÍDIES És el gran escultor de l’Atenes clàssica, destacant els treballs de l’Acròpolis,
especialment el Partenó (estàtues exemptes i relleus), però també és “l’escultor dels déus”.
Anar a índex…
5.5.F.- PLENITUD CLÀSSICA (2ª meitat segle V aC)
FÍDIES
1) Atena Parthenos
2) Atenea Promacos
3) Atena Lemnia
4) Zeus Olímpic
* 5.1) Frontó oriental: Les Parques.
* 5.2) Frontó oriental: Demèter i Persèfone.
* 5.3) Frontó occidental: Dionís.
* 5.4) Frontó occidental: Cavall del carro de Selene.
* 5.5) Mètopes de la lluita de centaures i lapites.
* 5.6) Fris de les Panatenees.
* 5.7) Fris de les Panatenees: Genets.
* 5.8) Fris de les Panatenees: Hidròfors.
* 5.9) Fris de les Panatenees: Assemblea dels déus.
* 5.10) Niké deslligant-se una espardenya (Escola de Fídies, 415 aC)
Anar a índex…
1) Atena Parthenos 4) Zeus Olímpic
FÍDIES És el gran “escultor dels déus”.

Anar a índex…
1) Atenea Parthenos i Atenea
FÍDIES Escultures exemptes: Estan dedicades a Atenea. Per a l’acròpoli en realitzà dues, una
de bronze de 15 m per a l’exterior, avui desapareguda, i la més bella per al Partenó de 10 m,
realitzada amb materials nobles, oro i vorí (criselefantina), els seus ulls eren d’esmaragda,
igualment desapareguda.
1) Atena Parthenos
FÍDIES Escultura exempta criselefantina dedicada a Atena Pàrthenos (la del centre és
una recreació, les dels costat són còpies: Atena Varvakíon, Museu Arqueològic Atenes).
1) Atena Parthenos.
Fídies.
28.- CEL·LA (A). Sinònim: Naos. 1) Atena Parthenos
Ictinos i Cal·lícrates. Partenó (s. V aC). Atenes. Grècia. Fídies escultor.

1) Atena Parthenos
1) Atena Parthenos
2) Atena Promacos
FÍDIES Estàtua exempta de bronze,

realitzada per Fídies per a l’exterior de
l’Acròpoli, es calcula que feia 15 metres,
en base al pedestal que encara es conserva,
i que es troba entre el Partenó i l’Erectèon.
3) Atena Lemnia
FÍDIES Estàtua exempta també de bronze realitzada per Fídies per a l’Acròpoli.
4) Zeus Olímpic
FÍDIES Estàtua sedent Temple de Zeus Olímpic en

Olímpia (470-456 aC),
criselefantina al temple de model dels temples clàssics
Zeus Olímpic, Olímpia. grecs d’ordre dòric.
4) Zeus Olímpic
FÍDIES Altra bella estàtua és la de Zeus sedent, per al santuari d’Olímpia, realitzada
amb els mateixos materials (criselefantina) i també desapareguda.
4) Zeus Olímpic
FÍDIES Recreacions Zeus sedent

Olímpic (criselefantina).
FÍDIES
1) Atena Parthenos
2) Atenea Promacos
3) Atena Lemnia
4) Zeus Olímpic
Anar a índex…
5) Escultures del Partenó: Relleus (fris de les
Panatenees, decoració mètopes, frontons)
FÍDIES Plànol amb la decoració dels Relleus del Partenó.( 447-432 aC).
Es poden distingir tres parts: els dos timpans, que va esculpir amb històries relatives
a Atena i els frisos exteriors. Anar a índex…
5) Relleus del Partenó (frontons)
FÍDIES En el frontó principal apareix el naixement de la deessa a partir d’un dolor de

cap de Zeus; i en la façana posterior la lluita entre Atena i Posidó per ser els protectors de
la ciutat.
FÍDIES En els frisos

exteriors es representen
quatre lluites mitològiques:
La gigantomàquia,
centauromàquia,
amazonomàquia i la guerra
de Troia.
En els frisos interiors

apareix la processó de les
panatenees, joves
atenenques que cada any
duien un vel, que elles
mateixa teixien, en ofrena a
Atena.
5) Relleus del Partenó: Frontó est (façana pronaos), naixement Atena.
FÍDIESRecreació del Frontó oriental del Partenó. Atenea davant el seu pare Zeus,
en presència d’altres déus.
5) Relleus Partenó: Recreació frontó oest (opistòdom), lluita entre Atena
i Posidó. Museu de l’Acròpoli.
FÍDIES Resol el problema del frontó representant, perfectament, la lluita,

l’anatomia, les postures i el dinamisme.
FÍDIES 5.1) Parternó. Frontó oriental: Les Parques
FÍDIES En el frontó principal apareix el naixement de la deessa a partir d’un dolor de

cap de Zeus; i en la façana posterior la lluita entre Atena i Posidó per ser els protectors de
la ciutat.
FÍDIES 5.1) Parternó. Frontó oriental: Les Parques

FÍDIES 5.1) Partenó. Frontó oriental: Les Parques
FÍDIES 5.2) Partenó. Frontó oriental: Demèter i Persèfone
FÍDIES En els dos frontons ha sabut adaptar la mida dels personatges representats a
l’estructura angular del triangle.
 Frontó oriental (façana Naos): Naixement d’Atena.
 Dionís o Hèrcules (Herakles), Demèter i Persèfone (formant un sol bloc) i, dempeus,

Artemisa o Hebe.
Herakles, Demèter i Persèfone (formant un sol bloc) i, dempeus, Artemisa o Hebe

(cambrera de Zeus). Museu Britànic.
5.2) Partenó. Frontó oriental: Herakles, Demèter i Persèfone i

Hebe (cambrera de Zeus). Museu Britànic.
FÍDIES 5.3) Partenó. Frontó occidental: Dionís
FÍDIES 5.4) Partenó. Frontó occidental: Cavall del carro de Selene
FÍDIES 5.5) Mètopes

decorades
FÍDIES 5.5) Mètopes de la lluita de centaures i lapites
Autoretrat?
FÍDIES
1) Atena Parthenos
2) Atenea Promacos
3) Atena Lemnia
4) Zeus Olímpic
Anar a índex…
FÍDIES 5.6) Fris interior de les Panatenees
 FÍDIES. Fris de les Panatenees (fragment, segle V aC).

 Relleus del partenó. Les Ergastinai.
FÍDIES 5.7) Fris interior de les Panatenees: Genets
FÍDIES 5.7) Fris de les Panatenees: Genets
FÍDIES Plànol amb la decoració dels Relleus del Partenó.( 447-432 aC).
Es poden distingir tres parts: els dos timpans, que va esculpir amb històries relatives
a Atena i els frisos exteriors.
FÍDIES 5.8) Fris de les Panatenees: Hidròfors

FÍDIES 5.8) Fris de les Panatenees: Hidròfors
Fris jònic interior corregut. Portadors d’aigua.

FÍDIES
5.8) Fris de les Panatenees: Guerrers desfilant. Museu Britànic.

5.9) Fris de les Panatenees: Assemblea dels déus.
FÍDIES Destaca per l’equilibri, serenitat i perfecció de les figures, el treball de la roba
(tècnica dels draps banyats o mullats), la bellesa dels rostres (individualització).
FÍDIES 5.9) Fris interior de les Panatenees: Assemblea dels déus.
Fris est del Partenó. Posidó, Apol·lo i Artemisa. Museu de l’Acròpoli (442-438 aC).
5.9) Fris de les Panatenees: Vaques al sacrifici
5.9) Fris de les Panatenees:

Conduint el bou al sacrifici.
Museu Britànic.
5.5.F.- PLENITUD
CLÀSSICA (2ª meitat
segle V aC)
5.9) Fris de les Panatenees:

Conduint ovelles com a
ofrena a la deessa.
5.10) Niké deslligant-se una espardenya (Escola de Fídies, 415 aC).
Temple de Niké Àptera

5.10) Atenea portant un 5.10) Niké descordant-
brau a sacrifici se la sandàlia
(Escola de Fídies, 415 aC)

TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC.
Temple del Partenó, Atenes (447-442 aC)
 La majoria dels relleus els podem admirar en el museu Britànic, degut a la donació
d’un noble anglès, Lord Elgin, que els va comprar en el segle XIX.
PARTENÓ, Atenes (447-442 aC)
TEMPLE ÈPOCA CLÀSSICA. ORDRE DÒRIC.
FÍDIES 5.9) Partenó. Frontó: Nu
P
A
R
T
E
N
Ó
P
A
R
T
E
N
Ó
P
A
R
T
E
N FÍDIES Fris interior del
Partenó amb la processó
dels cavallers. Efecte
natural i dinàmic.
Ó
FÍDIES Relleu de cavallers del fris nord del Partenó. Museu Britànic de Londres.
Amazona Mattei. Còpia romana en
marbre de l’original de Fídies.
Museu Vaticà.
Guerrers de Riarce (460-430). Museu de Reggio Calabria.
A més de les obres dels escultors anteriors, cal destacar obres com els Guerrers de Riace.
Guerrers de Riarce (460-430)
Cariàtides. Erectèon. Mnèsicles? Filocles?
Cariàtides. Erectèon. Mnèsicles? Filocles?
En ocasions, el fust de les columnes és substituït per

escultures femenines (cariàtides) o masculines (atlants),
per aconseguir major bellesa.
26.- CARIÀTIDE (A, E)
• Escultura femenina que substitueix el fust d’una columna o una pilastra (amb la
mateixa funció de suport). Utilitzada, especialment, en arquitectura grega, es
denomina Atlant si és masculina. Castellà: Cariátide.
Mnèsicles o Filocles. Cariàtides de l’Erectèon (421-406 aC, exemple més conegut). Atenes. Grècia.
5.6.- PERÍODE
POST-CLÀSSIC
(segle IV aC)
CARACTERÍSTIQUES
Anar a índex…
5.6.- SEGON CLACISSISME. POST-CLÀSSIC (segle IV aC)
ÈPOCA CLÀSSICA (segle V) – ÈPOCA POST CLÀSSICA (segle IV ).
Guerres Guerres del Peloponès (431-404 aC) Esparta i Atenes.
1) Les Guerres del Peloponès acaben amb el període de major esplendor i

l’hegemonia d’Atenes.
• En acabar les guerres les polis queden molt febles, la situació de conflicte
Guerres intern és aprofitada pel rei de Macedònia Filip II i, després, pel seu fill
Alexandre el Gran.
2) Els ideals anatòmics es transformen i s’introdueix un cànon més esvelt: El cànon

de vuit caps de Lisip.
3) S’accentuen els moviments i es comença a

perdre la serenitat anterior.
4) S’aconsegueix definitivament el volum i la

tercera dimensió, amb l’ús de l’escorç.
5) S’accentua el naturalisme en gestos i actituds,

amb més realisme i mostrant actituds menys heroiques
i més quotidianes, que fan les figures més lliures i
menys majestuoses.
6) Individualització total de les figures i

aparició del retrat com a gènere escultòric.
7) Augmenta l’expressivitat, sobretot

al rostre, buscant l’expressió dels
sentiments (pathos) front a la serenitat,
l’equilibri i l’idealisme seré del primer
classicisme.
8) Composicions més complexes:

L’art es torna més inquiet i
desassossegat, igual que els temes
tractats (temes més mòrbids i
sensuals).
Neòbide ferida (430 aC)

9) S’introdueix el nu femení integral com

a tema, i es crea un nou model anatòmic
de dona diferent al masculí: Les Afrodites o
Venus.
Clàssic: Segle V aC
Miró: Discòbol
Políclet: Dorífor
Fídies: Zeus Olímpic
Tardà: Segle IV aC
Praxíteles: Hermes
Lisip: Apoxiomenos
Scopes de Paros:
Heracles Farnesio
10) Autors més importants: Praxíteles, Lisip i Scopes de Paros.

5.6.A.- POST- CLÀSSIC (s. IV
aC)
EXEMPLES
Anar a índex…
5.6.B- SEGON CLACISSISME. POST-CLÀSSIC (segle IV aC)
PRAXÍTELES 
1) Hermes amb Dionís Infant
2) Afrodita de Cnido
3) Apol·lo Sauròcton
4) Afrodita d’Arlés
5) Sàtir en repòs
LISIP 
1) Apoxiomenos
2) Hèrcules Farnesio
3) Ares Ludovisi
4) Eurípides
5) Retrats d’Alexandre el Gran
6) Sòcrates
15)Eros amb arc
ESCOPES 
1) Mènade ballant
2) Meleagre
3) Decoració escultòrica del Mausoleu d’Halicarnàs: Relleus de MausoloAnar a índex…
i Artemisia.
5.6.C- SEGON CLACISSISME. POST-CLÀSSIC (segle IV aC)
PRAXÍTELES
PRAXÍTELES  Característiques principals: Delicadesa, bellesa de les formes,
superfícies blanques i suaus (marbre), aire psicològic i rostres melancòlics, cabell més
abultat, introducció de nus femenins integrals i utilització d’un contraposto exagerat,
que dóna a les figures un aire amanerat (la “corba praxiteliana”, amb una lleu
ondulació del malucs).
Anar a índex…
PRAXÍTELES  Hermes d’Olímpia

Representat totalment nu i amb el rostre
abstret.
PRAXÍTELES  Hermes d’Olímpia El seu cos descriu la corba praxiteliana,

característica d’aquests escultor.
Hermes du al braç al seu germà Dionís. Zeus duia en braços a Dionís, després de la mort de la
seva mare mortal, per a evitar que Hera el matés. Hermes li mostra un singlot de raïm,
demostrant que en un futur serà el déu del vi.
PRAXÍTELES  Té sensació de dinamisme. Els plecs de la tela no són gens rígids.

PRAXÍTELES  Contrasta el dinamisme del cos amb la rigidesa de la columna.


PRAXÍTELES  Delicadesa,
bellesa de les formes, superfícies
blanques i suaus (marbre), aire
psicològic i rostres melancòlics,
cabell més abultat, introducció
de nus femenins integrals i
utilització d’un contraposto
exagerat, que dóna a les figures
un aire amanerat (la “corba
praxiteliana”, amb una lleu
ondulació del malucs).
2) Afrodita de Cnido (s. IV). Museu Vaticà.

5.6.C- SEGON CLACISSISME.
POST-CLÀSSIC (segle IV aC)
5.6.C- SEGON CLACISSISME. POST-
CLÀSSIC (segle IV aC)
PRAXÍTELES 
Afrodita d’Arlés Està
realitzada en marbre i
pràcticament nua, amb
una poma en la seva mà,
atribut de la seva bellesa.
Les vestimentes que
cauen estan perfectament
aconseguides. A més, ha
sabut plasmar els “draps
mullats” de Fídies
(tècnica mitjançant la
qual la roba s’ajusta
sobre el cos com si
estigués banyada,
adquirint una textura
transparent o translúcida
i deixant-nos entreveure
l’anatomia dels cossos).
5) Sàtir en repòs
Venus de Venus Púdica
Cnidia Venus
Capitolina.
Museu
Capitolí.
Roma.
5.6.C.- PRAXÍTELES
5.6.D- SEGON CLACISSISME. POST-CLÀSSIC (segle IV aC)
LISIP
LISIP  És l’escultor preferit d’Alexandre el Gran i les seves escultures anuncien
l’hel·lenisme. Anar a índex…
5.6.B.- SEGON CLACISSISME. POST-CLÀSSIC (segle IV aC)
PRAXÍTELES 
5) Sàtir en repòs
LISIP 
1) Apoxiomenos
3) Ares Ludovisi
4) Eurípides
6) Sòcrates
15)Eros amb arc
ESCOPES 
1) Mènade ballant
2) Meleagre
i Artemisia.
1) Apoxiomenos
LISIP  Apoxiomenos Temes més quotidians, major expressivitat, introducció de

múltiples punts de vista a partir d’escorços.
1) Apoxiomenos
LISIP  Apoxiomenos És un atleta representat en el moment quan s’està fent net amb el
estrígil després de la carrera.
1) Apoxiomenos
LISIP  Els ideals anatòmics es transformen i s’introdueix un cànon més esvelt: “El
cànon de vuit caps de Lisip.”·
1) Apoxiomenos
LISIP  En la seva obra teòrica mostra preferència pels caps més petits (divideix el cos en
vuit parts) esculpint representacions més esveltes que les fetes a partir dels set caps de Políclet.
1) Apoxiomenos
LISIP  “Cànon de vuit caps” (més esvelt).

LISIP  Temes més quotidians, major expressivitat, introducció de múltiples punts de

vista a partir d’escorços, i les seves escultures anuncien l’hel·lenisme.
5.6.D- SEGON CLACISSISME.
LISIP  Descobriment antic d’Hèrcules Farnesio

Tipus: Escultura (cap desaparegut i reconstruït).
Lloc: Museu Arqueològic Nacional d’Atenes.
5.6.D- SEGON CLACISSISME.
LISIP  HÈRCULES FARNESIO

MATERIAL: marbre.
ALTURA: 3’25 metres.
PROCEDÈNCIA: Trobat en les termes de
Caracalla. Roma.
CÒPIA ROMANA signada per Glykon
d’Atenes. Una versió exagerada, en estil grec,
de l’estàtua de bronze de Lisip.
UBICACIÓ ACTUAL: Museu Arqueològic
Nacional de Nàpols. Itàlia.
3) Ares Ludovisi
LISIP. Ares Ludovisi. Museu de les Termes de Roma.

3) Ares Ludovisi
Escultura. Scopes.
4) Eurípides
Lisip.
Bust retrat d’Eurípides.
Còpia romana d’un original grec
(330 aC).
LISIP  Introdueix els retrats (Alexandre, Sòcrates,...). És el primer retratista.


Lisip. Retrats d’Alexandre Magne. Bust esquerre al Louvre. París.
6) Sòcrates
Lisip. Retrat de Sòcrates (320 aC).

7) Eros amb arc

5.6.E- SEGON CLACISSISME. POST-CLÀSSIC (segle IV aC)
ESCOPES DE
PAROS
ESCOPES  Característiques: Moviment (composicions pràcticament helicoïdals) i
gran expressivitat de rostres i figures, arribant quasi al patetisme hel·lenístic
(sentiments exacerbats, boques entreobertes, ulls anhelants,...). Anar a índex…
PRAXÍTELES 
5) Sàtir en repòs
LISIP 
1) Apoxiomenos
3) Ares Ludovisi
4) Eurípides
6) Sòcrates
15)Eros amb arc
ESCOPES 
1) Mènade ballant
2) Meleagre
i Artemisia.
1) Mènade ballant
ESCOPES  Mènade És una

sacerdotessa representada en el
moment de clavar un punyal sobre
l’animal que va a sacrificar. Està
realitzada en marbre.
1) Mènade ballant
1) Mènade ballant
2) Meleagre
Escopes de Paros. Cap de Meleagre. Villa Mèdicis. Roma.

ARQUITECTURA CIVIL
Monuments
funeraris N’hi havia molt pocs. Destaca el Mausoleu d’Halicarnàs (350 aC).
Construcció funerària per a

albergar el cadàver de
Mausolo, d’enormes
proporcions, cosa que ha fet
que es generalitzés el nom de
“mausoleu” per a totes les
grans construccions
funeràries. Anar a índex…
ARQUITECTURA CIVIL
Monuments N’hi havia molt pocs. Destaca el Mausoleu d’Halicarnàs (350 aC).
funeraris
Constava d’un basament al qual

s’accedia per una escalinata que
conduïa a la cambra sepulcral, i
sobre ella n’hi havia una columna
jònica i, més amunt una graderia
que suportava l’estàtua de Mausolo,
guiant la seva quadriga.
3) Mausoleu d’Halicarnàs: Estàtues de Mausolo i Artemisia.
3) Mausoleu d’Halicarnàs: Estàtua de Mausolo.
3) Mausoleu d’Halicarnàs: Estàtua de Mausolo.
3) Decoració escultòrica del Mausoleu d’Halicarnàs: Relleus
5.6.E- SEGON CLACISSISME. POST-CLÀSSIC (segle IV aC)
Scopes. Jove caçador. Museu d’Atenes. Postclassicisme (segle IV aC).

5.7.- PERÍODE
HEL·LENÍSTIC
(segles IV- I aC)
CARACTERÍSTIQUES
Anar a índex…
5.7.- PERÍODE HEL·LENÍSTIC (segles IV – I aC)
1) La barreja de la influència oriental (colossalisme, monumentalitat, patetisme, nous

temes) i la tradició clàssica dóna lloc a una nova forma de concebre l’art i l’escultura.
2) Els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor
de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema.
3) El naturalisme continua, però es deixa de buscar la idealització per a perseguir

el realisme, arribant a recrear-se en la plasmació dels defectes físics, d’allò lleig.
4) Representen el moviment, però ja no de manera equilibrada, sinó intensa, amb

difícils escorços que trenquen el plànol i transmeten la tensió i dinamisme dels
moments reproduïts.
5) Les composicions es compliquen encara més, arribant-se a la barroquització (teatralitat).

6) Es busca la representació del volum, fins al punt de treballar els músculs al mínim
detall i abusar dels escorços, produint-se efectes de clarobscur.
5.7.- PERÍODE HEL·LENÍSTIC (323 aC -146 aC)
7) Forta expressivitat: Tendència a expressar els sentiments i la passió en els

rostres (pathos) exageradament, en moments de forta intensitat, acompanyats per
la tensió de la composició.
5.7.- PERÍODE HEL·LENÍSTIC (segles IV – I aC) Bou Farnesi o
Retrat d’Homer Càstig de Dirce
(Alexandria) (Rodas)
Venus de Diodalses
(Neoàtica)
Nen de l’oca
(Alexandria)
Nin de l’espina Al·legoria del Nil

(Neoàtica) (Alexandria)
8) Temes molt variats: Temes anteriors més dramàtics, retrats psicològics, grups
escultòrics, temes trivials de la vida quotidiana, temes grandiosos de déus i herois, al·legories,...
9) Major importància del paisatge,

especialment als relleus.
10) Es perd la unitat estilística de tota Grècia i sorgeixen escoles locals: Atenes o
neoàtica, Pèrgam, Rodes, Alexandria, ...
5.7.- HEL·LENÍSTIC
(segles IV - I aC)
EXEMPLES
Anar a índex…
ESCULTURA HEL·LENÍSTICA
Gàlata ferit
(Pèrgam)
Nen de l’oca
Venus de Milo (Neoàtica) (Alexandria) Nen de l’espina
(Neoàtica)
5.7.A.- ESCOLA
ÀTICA o
NEOÀTICA
(segles IV- I aC)
Anar a índex…
5.7.A.- ESCOLA NEOÀTICA O D’ATENES 
Obres:
1. Afrodita de Melos o Venus de Milo (110 aC)

2. Tors Belvedere (Apol·loni, segle I aC)
3. Nen de l’Espina (200 aC)
4. Afrodita de Diodalses (2ª meitat segle III aC)
5. Púgil de les Termes (Apol·loni?, 1ª meitat segle I aC)
6. Demòstenes (Polieucte, 280 aC)
Anar a índex…
1. Afrodita de Melos o Venus de Milo (110 aC). Louvre.
París.
5.7.A.- ESCOLA NEOÀTICA O D’ATENES 

5.7.A.- ESCOLA
NEOÀTICA O
D’ATENES  És la
que més elements
clàssics manté i la
menys teatral ,
afegeix escorços,
composicions
piramidals, i té un
especial gust pels
temes d’Afrodites o
Venus.
VENUS DE MILO (130-100 aC). Alexandre d’Antioquia?. Louvre. París.

5.7.A.- ESCOLA NEOÀTICA O D’ATENES  Les estàtues dels déus minven en

quantitat i, tan sols, es representen els més agraciats, com és el cas de la Venus de Milo,
considerada com el prototip de bellesa grega.
5.7.A.- ESCOLA NEOÀTICA O D’ATENES  Destaca per la serenitat en el rostre, la

bellesa, i la corba praxiteliana.
5.7.A.- ESCOLA NEOÀTICA O D’ATENES Corba praxiteliana, aquesta composició

en “S” que li proporciona sensualitat i flexibilitat. Els plecs de la roba són flexibles. Es
creu que amb una mà es subjectava la roba i amb l’altra sostenia una poma.
1. Afrodita de Melos
o Venus de Milo
(110 aC)
2. Tors Belvedere (Apol·loni, segle I aC). Museu Vaticà.
2. Tors Belvedere (Apol·loni, segle I aC). Museu Vaticà.
3. Nen de l’Espina (200 aC). Museu capitolí.
5.7.A.- ESCOLA NEOÀTICA O
D’ATENES  Escultura. Etapa en
què és més important per als escultors
l’expressivitat que la bellesa, cosa que
tindrà com a resultat que es desenvolupi
un retrat realista, que plasmarà els
defectes i imperfeccions, a la vegada
que apareixeran nous temes com la
vellesa, dramàtica i expressiva, com
és el cas en el Retrat d’Homer o el de
Sèneca. Així com el tema de la
infància que abans tampoc havia estat
habitual, una etapa de la vida quan
l’home encara no ha adquirit la
plenitud.
3. Nen de l’Espina (200 aC)
5.7.A.- ESCOLA NEOÀTICA O D’ATENES  Un exemple del tema de la infància es El nin

de l’espina, on a més de tractar el tema de la infantesa es tracta una escena anecdòtica.
El nin de l’espina (s. III-II aC). Musei Capitolini. Roma
3. Nen de l’Espina (200 aC). Museu Capitolí.
5.7.A.- ESCOLA NEOÀTICA O D’ATENES  Estàtua realitzada en bronze i és sedent.

Dóna la sensació de moviment. En aquesta obra es va basar Ghiberti per a realitzar la seva obra
a les Portes del Baptisteri de Florència, que Miquel Àngel anomena “Les Portes dels Paradís”.
El nin de l’espina (s. III-II aC). Musei Capitolini. Roma
3. Nen de l’Espina (200 aC). Museu Capitolí.
Marbre i bronze
Nin de l’espina (s. III-II aC). Musei Capitolini. Roma

5.7.A.- ESCOLA NEOÀTICA O D’ATENES  Es busca la representació del

volum, fins al punt de treballar els músculs al mínim detall i abusar dels escorços,
produint-se efectes de clarobscur.
5. Púgil de les Termes (Apol·loni?, 1ª meitat segle I aC)
5.7.A.- ESCOLA NEOÀTICA O D’ATENES  Escultura. Etapa en què es

plasmarà els defectes i imperfeccions.
5. Púgil del Museu
de les Termes.
Roma.
(Apol·loni?, 1ª
meitat segle I aC)
6. Demòstenes
(Polieucte, 280 aC)
5.7.A.- ESCOLA NEOÀTICA O D’ATENES  Escultura de retrat realista.
* 5.7.A.- ESCOLA NEOÀTICA O D’ATENES  En aquesta època, Atenes deixa de ser el centre
artístic i es formen vàries escoles:
* 5.7.B.- ESCOLA DE PÈRGAM. Obres:
1. Gal suïcidant-se (230 aC)
2. Gal moribund (230 aC)
3. Altar de Zeus de Pèrgam (180-160 aC)
Relleus de l’Altar de Zeus: Zeus contra els Titans
Relleus de l’Altar de Zeus: Atena i Alcioni
4. Vella Èbria (Miró de Tebes, 200 aC)
* 5.7.C.- ESCOLA DE RODES. Obres:
1. Colós de Rodes
2. Niké o Victòria de Samotràcia (190 aC)
3. Bou Farnesi o Càstig de Dirce (Apol·loni de Tralles i Taurisc,130 aC)
4. Laocoont i els seus fills (Agesandre, Polidor i Atenodor, 50 aC)
5. Faune Barberini (220 aC) Anar a índex…
* 5.7.D.- ESCOLA ALEXANDRIA. Obres:
1. Al·legoria del riu Nil i els seus afluents (segle II aC)
2. Vella Èbria i nans
3. Nen de l’Oca (Boetes de Calcedònia, 200-150 aC)
4. Homer (200-150 aC)
5. Fals Sèneca (150 aC)
6. Hermafrodita (segle II aC)
7. Els Lluitadors.
L’ ACRÒPOLI : RECONSTRUCCIÓ
ELPARTENON
ELERECTÈON
PROPILEUS ATENEA NIKÉ

ATENES
5.7.B.- ESCOLA DE
PÈRGAM
(segles IV- I aC)
Anar a índex…
Pèrgam
Àtal I de Pèrgam
5.7.B.- ESCOLA DE PÈRGAM  Destaca pel monumentalisme, el patetisme i

l’exotisme (temes de caràcter etnogràfic).
Obres:

Anar a índex…
5.7.B.- ESCOLA DE PÈRGAM  Gal suïcidant-se Escultura exempta

que tracta un tema relatiu a la invasió dels gals. En aquest grup escultòric el
gal es suïcida i després matarà la seva dona per a evitar que fos esclavitzada.
Gal suicidant-se abans de ser esclau (Acròpoli de Pèrgam).
Gal suicidant-se
abans de ser
esclau (Acròpoli
de Pèrgam).
5.7.B.- ESCOLA DE PÈRGAM  Gal moribund És una escultura

exempta que tracta, també, un tema relatiu a la invasió dels gals.
5.7.B.- ESCOLA DE PÈRGAM  Gal moribund Formava part dels monuments erigits per
celebrar la gran victòria sobre els gals a l’acropòli de Pèrgam.
5.7.B.- ESCOLA DE PÈRGAM  Gal moribund

Es representa al gàlata o gal vençut, que es dessagna per una ferida mortal.
5.7.B.- ESCOLA DE PÈRGAM 

Està realitzada en marbre.
5.7.B.- ESCOLA DE PÈRGAM  Gal moribund L’escultor ha captat la imatge

del gal just en el moment després de demanar ajut a través de la banya, encara
s’aguanta amb una mà, però en qualsevol moment s’ensorrarà.
5.7.B.- ESCOLA DE PÈRGAM  Gal moribund Apareix una versió del vençut.
Destaca la visió de patiment, el dolor del rostre, però també de serenitat.
5.7.B.- ESCOLA DE PÈRGAM  PATIMENT, DOLOR, i...

SERENITAT.
5.7.B.- ESCOLA DE PÈRGAM 

PATIMENT, DOLOR, i.... SERENITAT.
2. Gàlata ferit (230 aC)
5.7.B.- ESCOLA DE PÈRGAM  PATIMENT, DOLOR, i... SERENITAT.

5.7.B.- ESCOLA DE PÈRGAM  Destaca pel monumentalisme, el patetisme i

l’exotisme (temes de caràcter etnogràfic). Obres:
Obres:

Anar a índex…
3. Altar de Zeus de Pèrgam (180-160 aC). Pergamonmuseum, Berlín
5.7.B.- ESCOLA DE PÈRGAM  Altar de Zeus Presenta una forma nova. S’aixeca
sobre una podium o basament de 7 metres amb una gran escalinata frontal, que condueix a
un pòrtic jònic. Es va construir per a commemorar la victòria dels grecs sobre els celtes.
 Descobert a Pèrgam a finals del s.

XIX.
 Època Hel·lenística (s. II aC).
 Pèrgam (Bergama), a prop d’Efes,
centre cultural important
(biblioteca, Escola de Pèrgam...).
 Noves solucions
arquitectòniques: proporcions més
grans, major monumentalitat,
barroquisme.
PÈRGAM
3. Altar Zeus de Pèrgam (180-160 aC). Museu de Pèrgam, Staatliche Museen, Berlín.
Altar de Zeus En escultura, aquesta escola, es

caracteritza pels temes tràgics, tal com es pot veure
en els relleus que decoren el basament de l’Altar de
Zeus, que representen la gigantomàquia. El tema
tràgic es va intensificant amb els rostres
implorants, els cabells revoltats i amb actituds i
vestimentes agitades.
 Arquitectes de l’Escola de Pèrgam (artistes unificats sota un estil, també escultors).

 Grandesa de la dinastia Atàlida (tema interior fris: vida Tèlef, fundador mitològic de la saga).
 Comitent: Èumenes II Soter.
 FAÇANA ESQUERRE
Alts relleus del podium: 2’30 x 120

metres.
 Lluita d’ATENA i ALCIONEO (est).  ALTAR DE ZEUS, PÈRGAM . Detalls.

 Lluita d’ATENA i ALCIONEO (est).

 ATENA agafa al gegant i
ALCIONEO pels cabells (est).


 ALTAR DE ZEUS, PÈRGAM . Fris.

 ALTAR DE ZEUS, PÈRGAM . Fris.


 CETO amb PONTUS i un

LLEÓ atacant als TITANS.
 ZEUS.
 ZEUS en lluita contra els TITANS o GEGANTS

 Alts relleus del podium: 2’30 x 120 metres.





4. Vella Èbria (Miró de Tebes, 200 aC). Museu Capitolí. Roma.
5.7.B.- ESCOLA DE PÈRGAM

4. Vella Èbria o Gata
(Miró de Tebes, 200
aC). Museu Capitolí.
Roma.
Ariadna atormentada (original a Pèrgam, segle II aC). Museu Vaticà. Roma.
5.7.C.- ESCOLA
RODES
(segles IV- I aC)
Anar a índex…
5.7.C.- ESCOLA DE RODES  Escultures monumentals i colossals, destacant el

patetisme, la tensió i el moviment exacerbat.
Obres:
1. Colós de Rodes
2. Niké o Victòria alada de Samotràcia (190 aC)
5. Faune Barberini (220 aC)
Anar a índex…
1. Colós de Rodes. Cares de Lindo.
5.7.C.- ESCOLA DE RODES  Colós de RodesEstàtua realitzada en bronze per

Cares de Lindo, i col·locada en el port de Rodes. Tenia una torxa en la mà que servia
de far a les naus que entraven en el port per sota les seves cames, representava a Helios
(déu del sol). Fou destruïa per un moviment de terra i no es va tornar a esculpir.
2. Niké o Victòria alada de
Samotràcia (190 aC). Louvre.
5.7.C.- ESCOLA DE RODES  La victòria alada de Samotràcia És una estàtua

realitzada en marbre, commemorativa d’una batalla naval.
2. Niké o Victòria alada de Samotràcia (190 aC). Louvre.
5.7.C.- ESCOLA DE RODES  Havia de ser

col·locada en la proa d’un vaixell, i la sensació de
vent que agita les ales i les vestimentes està
perfectament aconseguida.
2. Niké o Victòria alada de
Samotràcia (190 aC). Louvre.
5.7.C.- ESCOLA DE RODES  Destaca sobretot la tècnica dels “draps mullats” heretada de
Fídies (tècnica mitjançant la qual les vestimentes s’ajusten al cos si estigueren mullades, i ens
deixen veure, transparentment, l’anatomia dels cossos).
5.7.C.- ESCOLA DE
RODES  El Toro
Farnesio Conjunt que
representa a uns germans
nugant, per revenja, a
una dona (a Dirce) a les
banyes d’un bou que
l’arrastrarà fins la mort.
Destaca la tensió, la
musculatura i el
dramatisme de la
situació.
TÍTOL: Toro Farnesio.
AUTOR: Apol·loni de Tralles i Taurisc.
DATA: 130 aC
MUSEU: Arqueològic de Nàpols .
ALTURA: 370 cm altura
MATERIAL: Marbre
ESTIL: Grec hel·lenístic (Rodes).

5.7.C.- ESCOLA DE RODES 

Laocoont i els seus fills Obra
d’Agesandre, Poliodor i Atenodor.
En aquesta obra les

serps s’enrotllen en
els cossos del pare i
dels dos fills, el dolor
de Laocoont no és tan
sols físic, sinó també
psicològic en veure
patir els seus fills.
Agesandre, Polidor i Atenodor. Laocoonte. Còpia en marbre (S. III aC) Museu Vaticà
Representació del patiment.

La musculatura està molt aconseguida, així com els rostres angoixats.

El rostre de Laocoont reflecteix angúnia i desprèn patetisme.

Estan representats amb diartrosis, tant

individual com de grup, ja que cadascun
dels fills s’inclina de forma oposada.
4. Laocoont i els seus fills
(Agesandre, Polidor i
Atenodor, 50 aC)
Cal esmentar una errada: Laocoont

està esculpit en un cànon (mida)
major que els seus fills.
Les figures unides

mitjançant les serps.
Narració que Virgili en fa a l’Eneida.
Composició piramidal
Composició
Els cossos dels fills
són anatòmicament
Els cossos s’agiten en
Anatomia musculosa. com el pare però a
les tres dimensions de
Gran tensió escala reduïda
l’espai.
Diagonal que Cada múscul del seu

travessa tota cos mostra la violència
l'escultura i marca el
de l’esforç.
moviment
El fill petit ja no fa
Cossos contorçats. força, l’altre busca l’ajut
Moviment violent del pare.
Es trenca la serenitat i
Les serps uneixen les l’equilibri de l’època
tres figures clàssica.
Estructura piramidal
Sols pot ser contemplat frontalment
Aquesta estàtua, quasi amb tota

seguretat va ser presa pels romans
quan van envair Troia i va estar molt
de temps oculta.
Agesandre, Polidor i Atenodor. Laocoonte. Còpia en marbre (S. III aC) Museu Vaticà
Quan va sortir a la llum en 1505, gràcies a Rafael fou molt admirada i ha influït en temps
posteriors i en grans artistes, com per exemple Miquel Àngel.
L Laocoont (1610)
Oli sobre llenç
A (142 x 193 cm)
National Gallery of Art Washington (EUA) E
O L
C
O
O G
N R
T E
C
(1610)
O
5. Faune Barberini (220 aC)
Copia en marbre, d’un original en bronze (cap al 200 – 200). Gliptoteca de Munic.
5.7.D. ESCOLA
ALEXANDRIA
(segles IV- I aC)
Anar a índex…
Alexandria
5.7.D.- ESCOLA ALEXANDRIA. Situada a Egipte, es caracteritza pel sincretisme

entre elements egipcis, orientals i grecs i el gust per les al·legories i els temes
escabrosos.
Alexandria. Centre econòmic i
cultural.
Biblioteca d’Alexandria
5.7.D.- ESCOLA ALEXANDRIA 
Obres:

2. Vella Èbria i nans
4. Homer (200-150 aC)
7. Els Lluitadors
Anar a índex…
5.7.D.- ESCOLA ALEXANDRIA  El Nil  Representació anecdòtica del riu amb

els seus afluents. Està realitzada en marbre.
1. Al·legoria del riu Nil i els seus afluents (segle II aC). Museu Vaticà.
1. Al·legoria del riu Nil i els seus
afluents (segle II aC). Museu
Vaticà.
2. Vella Èbria 2. Nans
Possible reconstrucció de la policromia d’una escultura hel·lenística.

Altre tema recurrent era esculpir petits sàtirs com El negret dansant Tema còmic,
estàtua graciosa, realitzada en bronze.
4. Homer (200-150 aC)
Retrats de 4. Homer (200-150 aC) i 5. Fals Sèneca (150 aC)
7. Els Lluitadors (segle III aC9. Museu dels Uffizi. Florència.
Al·legoria del Riu Tigris. Museu del Vaticà.
EVOLUCIÓ DE L’EXPRESSIVITAT EN EL ROSTRE
EVOLUCIÓ DEL MOVIMENT EN L’ESCULTURA
EVOLUCIÓ DEL MOVIMENT EN L’ESCULTURA
Partint de la influència oriental (egípcia sobretot) i el seu estatisme, evolucionen cap a una
escultura que busca el moviment, el naturalisme, l’expressivitat i un realisme idealitzat.
Grec arcaic Grec arcaic final/ Protoclàssic/ Estil sever
Efebus Criti, Críties

490-480 aC
Museu de
l'Acròpoli d'Atenes
Hel·lenístic
Dama d’Auxerre o Koré d’Auxerre Kouros d'Anàvissos Kore amb peple
650-625 aC 530 aC 510-500 aC
Museu del Louvre Museu Arqueològic Museu de Laocoont i els seus fills
Nacional d'Atenes l'Acròpoli d'Atenes Agesandre (pare), Polidor i
Atenodor (fills) de Rodes
Segles II aC (bronze), segle I aC còpia romana
Grec clàssic Postclàssic, s. IV Pati de Bellvedere, Museus Vaticans
Discòbol, Miró
460 aC Dorífor (7 caps), Policlet Victòria de
Museu Nazionale 450-420 aC (s. V, Pèricles) Apoxiòmenos (8 caps), Samotràcia
Hermes amb Dionís infant
Romano Museu Vaticà de Roma Lisip Pithócritos
Praxíteles, 343 aC
delle Terme Museu Nacional de Nàpols 340-325 aC 200-190 aC
Museu Arqueològic d’Olímpia.
Museu Vaticà, Roma Museu del Louvre
ART GREC
6. Pintura,
ceràmica i
mosaic
Anar a índex…
PINTURA
 La pintura era mural i malauradament ha desaparegut casi por complet.
 Queden exemples aïllats com la Tomba de Tuffatore a Paestum (480 aC).
 Tan sols es coneix el nom dels pintors més importants:
 Apel·les
 Parrasi
 Apol·lodor
 Zeuxis
 Polignot
 I tenim descripcions de la perfecció a què s’havia arribat en aquest camp a partir de la

decoració de figures negres i figures vermelles en àmfores, plats i vasos de ceràmica,
que ens ofereix una visió parcial de com es representaven les formes pictòriques gregues.
 Les pintures gregues perdudes perviuen en còpies romanes.
PINTURA: Tomba de Tuffatore a Paestum (480 aC).
La Tomba del nedador. Totalitat de la llosa frontal.

La Tomba del nedador. Detall de la llosa frontal.

Simposi, a la paret nord.

Detall simposi de la pared nord.

Paret sud, realitzada per un pintor distint al de la paret nord.

PINTURA: ATENA I POSIDÓ
CERÀMICA
 Era una manifestació artística molt important i un producte dels pocs que
exportaven. En las àmfores es troba un conjunt de característiques úniques totes unides:
les formes, el bon fer dels artesans i l’harmonia de colors. N’hi havia gran diversitat i el
seu nom depenia de la seva funció o bé de la seva forma.
 La primera manifestació
encontrada és la de Dypilon,
molt geomètrica i
esquemàtica.
CERÀMICA
 La ciutat de Corint comença a destacar en aquest camp, el seu estil és més naturalista i
sol representar processons d’animals, com es pot observar en el denominat Vas de Corint
en el qual, sobre el fons clar, es disposa la processó en negre.
CERÀMICA
 Atenes prendrà el relleu. La ceràmica que allí es fa sol prescindir de la decoració en franges i
prefereix una sola escena que ompli tota la superfície de l’atuell o vas. Els fons són clars i les
figures negres amb qualcuns detalls en blanc (plecs, cabells i barba dels ancians,…).
CERÀMICA
 Posteriorment es produirà un canvi de gust en el colorit i sobre fons negre es

disposaran les figures en vermell Cràtera d’ Eufronio.
CERÀMICA
CERÀMICA
Lekitos: Vas
funerari de petita
mida on es
dipositava olis i
perfums.
Oinòcoe: d’embocadura
lobulada i un ansa vertical
Cràtera de figures vermelles alta.
(s. IV aC): gran i ampla on
es mesclava el vi amb aigua
abans de servir-lo en copes
durant el menjar.
CERÀMICA
Àmfora de figures negres

(s. VII aC): coll llarg i
base de punta aguda, per
la qual cosa s’havia de
col·locar sobre un suport, Hídria: es tracta d’un
o també n’hi ha de peu de atuell gran, semblant
forma circular. Tenen a un càntir, que Kýlix àtic: Copa ampla
dues anses. s’usava per a de peu alt i anses
guardar-hi aigua. horitzontals o corbades
cap a dalt.
CERÀMICA
Àmfora d’estil geomètric (760 aC).

CERÀMICA
Kràtera d’estil geomètric.

CERÀMICA
Àmfora de figures negres. Museu Nacional de Nàpols.

CERÀMICA
Amfora grega de figures negres.

Corredors .
CERÀMICA
Kràtera François (570-560). Pintor: Kleitias. Museu de Florència.

CERÀMICA
Detall de la Kràtera François decorada pel pintor Kleitias i el seu ajudant

Ergotimos (figures negres).
CERÀMICA
Detall de Kràtera- Ajax i Aquiles jugant als daus.
CERÀMICA
CERÀMICA
Zeus.
Museu d’Atenes.
CERÀMICA
Hera.
Museu Nacional
d’Atenes.
CERÀMICA
Afrodita. Plat del Museu d’Atenes.

CERÀMICA
Apol·lo. Plat del Museu Nacional d’Atenes.
CERÀMICA
Ares. Museu d’Atenes.

CERÀMICA
Atenea. Museu Nacional d’Atenes.
Dèmeter. Museu d’Atenes.
CERÀMICA
Dionís. Museu d’Atenes.
CERÀMICA
CERÀMICA
Hefaistos. Museu d’Atenes.

CERÀMICA
Posidó. Museu d’Atenes.

CERÀMICA
Kràtera de figures roges

(445-440 aC).
Pintor: Nausikaa.
Colecció Stavros Niarchos..
CERÀMICA
Kràtera de figures
roges. Llançament de
javalina. Museu
d’Agrigent.
CERÀMICA
Kràtera de figures roges.

CADMOS I EL DRAC.
Pintura atribuida a Python (330 aC).
Procedent de Paestum.
Museu del Louvre.
CERÀMICA
Pelike de figures roges.

Obra àtica del 475 aC.
Pintor Sileus.
Colecció Stavros
Niarchos.
CERÀMICA
Ceràmica àtica de figures roges (segle V aC).

CERÀMICA
Copa àtica (Kilix) de fons blanc (segle V, 480-470 aC).
Autor: un pintor atenès.
Museu de Delfos.
CERÀMICA
Interior de copa àtica. Apol·lo,

coronat amb fulles de murta, està
assegut sobre un tamboret
plegable, els peus del qual són
urpes de lleó. Du un peplos sense
mànegues i un himatió vermell.
Amb la mà esquerra toca la llira,
mentre que amb la dreta fa una
libació de ví a l’omphalos.
L’ocell negre pot esser una gralla
que recorda el mite dels amors
d’Apol·lo amb l’hermosa filla
del rei Phlegyas.
MOSAIC
Mosaic grec.
Museu del Vaticà.
MOSAIC
Mosaic romà, còpia de pintura grega hel·lenística d’Alexandria. Batalla
d’Issos. Alexandre i Dario. Museu de Nàpols.
MOSAIC: Batalla d’Issos. Alexandre i Darios. Museu de Nàpols.
D’ influència hel·lenística, el mosaic va tindre un espectacular desenvolupament a Roma,

tant en edificis públics com privats, arribant-se a un gran domini tècnic i artístic
(detallisme i colors vius).
BIBLIOGRAFIA
 SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB.
Palma (2002)
 http://www.slideshare.net/salvavila
 http://www.slideshare.net/landa/vocabulario-historia-del-arte-selectividad-2009
 http://www.slideshare.net/joand/llistat-de-termes-tcnics-dart-i
 http://www.slideshare.net/joand/llistat-de-termes-tcnics-dart-ii
 http://www.scribd.com/doc/6222555/DICCIONARIO-VISUAL-DE-ARTE-1-AK
 http://www.scribd.com/doc/6222419/DICCIONARIO-VISUAL-DE-ARTE-2-LZ
 Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez
 http://www.slideshare.net/maricarmearanda
 http://www.wikipediaenciclopedia libre
 almez.pntic.mec.es/.../escultura_griega2.htm
 Wikimedia Commons
www.enciclopedia.cat Anar a índex…
BIBLIOGRAFIA
 http://www.voyagesphotosmanu.com/guerras_grecia.html
 http://es.wikipedia.org
 ttp://sapiens.ya.com/antiqvae2/crono_arte_gr.htm
 http://www.satrapa1.com/articulos/antiguedad/300/termopilas1.htm
 https://sites.google.com/site/historiografia1grecia/las-guerras-mdicas
 http://mitxihistoria.blogspot.com/2008/11/hant-las-guerras-mdicas-v-la-tercera.html
 http://www.unizar.es/hant/Grecia/batallaplatea.html

http://www.extensionuned.es/archivos_publicos/qdocente_planes/2944/leccion_13_-_la_pentecontecia_%28b
 http://lamemoriadeclio.blogspot.com/
 http://www.guiadegrecia.com/atenas/agora.html
 http://picasaweb.google.com/alvazapa
 http://picses.eu/domain/upf.edu/42
 http://picsicio.us/keyword/el%20partenon%20de%20grecia/
http://sobregrecia.com/2008/03/15/el-agora-de-atenas/

Grciaesculturaii Clssicpost Clssicihellenstic 101212094827 Phpapp01 PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Grciaesculturaii Clssicpost Clssicihellenstic 101212094827 Phpapp01 PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Comença…

GEOMÈTRIC. ARCAIC. SEVER. Anar a índex…

POWER POINT II: ARQUITECTURA GREGA

1) Període de major esplendor. Es trenca definitivament amb la rigidesa arcaica i

2) L’Atenes de Pèricles serà el centre de l’art grec clàssic.

3) Escultura naturalista (representen escenes tretes de la realitat de manera natural),

4) Inventen els cànons per a tractar d’aconseguir l’ideal de bellesa proporcionada: El

5) S’acaba amb la frontalitat i

8) Les composicions es fan més complexes.

10) Augmenta l’expressivitat del personatge i s’intenta representar la seva personalitat

• Cànon dels cos. Proporció

• Pels egipcis el mòdul era el puny i

• Els grecs estimaren que el mòdul era el

• En el Renaixement Leonardo da Vinci

SELECTIVITAT juny 2010/A, setembre 2010/B: Relació de proporcions

• És una creació de l’artista grec

• El va aplicar Políclet en el Dorífor,

• En les obres escultòriques,

Dorífor (440 aC), Políclet

MIRÓ El Discòbol (llançador de disc).

Bellesa de moviment en el moment de màxima tensió.

Primer Classicisme (S. V aC).

MIRÓ. Atena i Màrsies.

MIRÓ Palas Atenea i Marsias: És un conjunt escultòric en el qual la deessa llença

Políclet. Dorífor (~ 440 a C, s. V aC). Museu Arqueològic d’Atenes.

Políclet. Dorífor (~ 440 a C, s. V aC). Museu Arqueològic d’Atenes.

Políclet. Dorífor (~ 440 a C, s. V aC). Museu Arqueològic d’Atenes.

Diadumen: Jove que es col·loca en el cap la banda de

Diadumen: Jove que es

FÍDIES És el gran “escultor dels déus”.

Ictinos i Cal·lícrates. Partenó (s. V aC). Atenes. Grècia. Fídies escultor.

FÍDIES Estàtua exempta de bronze,

FÍDIES Estàtua sedent Temple de Zeus Olímpic en

FÍDIES Recreacions Zeus sedent

FÍDIES En el frontó principal apareix el naixement de la deessa a partir d’un dolor de

FÍDIES En els frisos

En els frisos interiors

FÍDIES Resol el problema del frontó representant, perfectament, la lluita,

FÍDIES En el frontó principal apareix el naixement de la deessa a partir d’un dolor de

FÍDIES 5.1) Parternó. Frontó oriental: Les Parques

 Frontó oriental (façana Naos): Naixement d’Atena.

 Dionís o Hèrcules (Herakles), Demèter i Persèfone (formant un sol bloc) i, dempeus,

Herakles, Demèter i Persèfone (formant un sol bloc) i, dempeus, Artemisa o Hebe

5.2) Partenó. Frontó oriental: Herakles, Demèter i Persèfone i

FÍDIES 5.5) Mètopes

 FÍDIES. Fris de les Panatenees (fragment, segle V aC).

FÍDIES 5.8) Fris de les Panatenees: Hidròfors

Fris jònic interior corregut. Portadors d’aigua.

5.8) Fris de les Panatenees: Guerrers desfilant. Museu Britànic.

5.9) Fris de les Panatenees:

5.9) Fris de les Panatenees:

Temple de Niké Àptera

(Escola de Fídies, 415 aC)

En ocasions, el fust de les columnes és substituït per

Guerres Guerres del Peloponès (431-404 aC) Esparta i Atenes.

1) Les Guerres del Peloponès acaben amb el període de major esplendor i

2) Els ideals anatòmics es transformen i s’introdueix un cànon més esvelt: El cànon

3) S’accentuen els moviments i es comença a

4) S’aconsegueix definitivament el volum i la

5) S’accentua el naturalisme en gestos i actituds,

6) Individualització total de les figures i

7) Augmenta l’expressivitat, sobretot

8) Composicions més complexes: