1. Fitxa de catalogaci i descripci.

Laocoont i els seus fills s una obra escultrica, lautor de la

qual s Agesandre, Polidor i Aternodor de Rodes. Aquesta obra
est datada en els segles III-IIaC. I esta localitzada al Musei
Vaticani.

El material que ms destaca s el bronze es la original i la cpia

que van fer s de marbre. s una escultura exempta, destil
hellenistic grec, fa 2,42m dalt i el tema s la mitologa.

2. Anlisis formal.

El grup, presentat de manera frontal, sorganitza a lentorn de

la figura principal del sacerdot, que lluita per alliberar-se de
latac de dues serps, mentre els seus fills, a ambds costats,
sembla que no tinguin prou fora per escapar-sen. El
dinamisme i lespressivitat son les dues caracteristiques
principals daquest gruo escultric, que s un dels millors
exemples de lescultura del perodo hellenistic.

Lobra sestructura en la pirmide quee dibuixen els caps dels

tres personatges. Tamb sobserva una diagonal que creua tot
el grup baixant des de la part superior Esquerra.

Aquest moviment del conjunt escultoric es veu forat pel

dinamisme intens de les dues serps qye serveixen con a nexe
duni entre les figures, i per la sensaci de tensi extrema dels
cossos. Aquests, amb la musculatura molt treballada, expressen
la perfecci anatmica heretada del perodo classic.

3. Autoria i estil arquitectonic.

Estil: Grec hellenistic.

El grup escultoric de Locoont i els seus fills fou trobat lany 1506
entre les ruines del palau de Ner a Roma. Lany 1957, els
estudiosos varen poder atribuir lautoria daquesta obra als
escultors de lescola de Rodes . Els noms daquests tres
escultors estaven gravats en un dels grups, lestic del qual s
molt semblant al del Locoont. A partir de dades fidedignes,
aquestes copies romanes en marbre trobades a Sperlonga shan
datat al segle I aC.
4. Anlisis del contingut

El tema s mitologic, amb una iconolgia.

5. Relacions de lobra amb el seu context histric i

amb altres obres.

Lescultura hellenistica deu molt a lexperiencia tcnica del

passat, i en alguns detalls encara t com a referent els models
de lescultura classica dels segles V i IV.
El dia que va trovar-se aquesta obra, Miquel Angel hi era
present acompanyant larquitecte del papa Juli II, Giuliano de
Sangallo. Larquitecte florent va quedar impressionat per
lescultura, tant per la seva terribilit com pel seu pathos.

Hellenisme va ser una Font dinspiraci pel barroc.