TEMA 3: EL COL·LECCIONISME

1-EL COL·LECCIONISME

Col·leccionar: Recol·lectar, seleccionar, recollir. Estava a l’abast de molt poques

persones, la col·lecció és una tendencia viva.

Col·lecció: És la reunió d’objectes ordenats, poden ser d’una mateixa tipología o no. El
sentit de col·lecció està dotat d’un sentit particular pel col·leccionista, defineix a la
persona.

Definició de col·lecció (ICOM): Conjunt d’objectes materials immaterials que a títol

personal, privat o públic es classifica, es reuneix o es conserva.

1.1-Característiques d’un col·leccionista

-Reconeixement social
-Tendeix a superar-se
-Busca la bellessa
-Vinculació psicològica del col·leccionista amb l’objecte
-El mercadisme va vinculat a la codícia

Pavel Novak: L’objecte va perdre el seu significat propi i va adquirir un nou significat
donat pel propi col·leccionista.

Maurice Rheims: El col·lecionista anhela posseir-lo tot en el seu àmbit i al mateix

temps te por d’arribar al moment que hagi completat la seva sèrie.

1.2-Materialitat de suports

Materialitat: Conjunt d’objectes naturals o artificial.

Immaterial: Col·leccions immaterials (costums, llegendes, espectacles).

1.3-Conceptes entorn al col·leccionisme i els museus

Origen dels museus: Van començar amb el col·leccionisme, el primer museu que es va
obrir va ser el museu de Louvre. Durant la il·lustració, es va educar i formar a la
població per distanciarla de les dictadures, aquest procés acabaria amb la Revolució
Francesa. Posteriorment neixeria el patrimoni públic, és a dir, que el poble posseiria
allò que fos del poble.

Evolució del concepte “museu”: El concepte “museu” prové del grec “mouseion”
(temple de les muses), complex cultural i científic creat a Alexandria.
El nou significat que te la paraula “museu” és “Renaixement”, i és a partir d’aquesta
época on els museus començen a tenir una ordenació més sistemàtica.
Al segle XVIII els museus pasen de l’àmbit privat al públic, hi ha una revolució industrial
que dona pas a la societat a apropar-se més a la cultura i l’educació, i acabaran
formant part de la vida qüotidiana del poble.

Al segle XIX començen a celebrar-se exposicions, la primera es celebra a Londres a

l’any 1851.

Al segle XX el museu segueix sent un magatzem especialitzat però aviat evoluciona cap
a la idea del que hauria de ser un museu.

1.4-Objectius d’un museu

-Conservar l’art i poder arribar al públic

-Estudi i investigación per portar a terme la restauració

1.5-Museificació

Henry Pierre: Correm el risc de que tot el món es converteixi en un museu, per això no
podem considerar tot un museu.

1.6-Museulogia

Museulogia: Estudia la història i la raó de ser dels museus, la funció d’aquests a la

societat, els sistemes d’investigació, educació i organització.

Alemanya al segle XIX va ser un país pioner en museulogia i al segle XX es va consolidar

la museulogia com a ciència.
Als anys 80 neix un nou moviment anomenat “la nova museulogia” que busca un nou
tipus de museu, viu i participatiu amb la finalitat de valorar més el patrimoni.

1.7-Museugrafia i museograf

Museugrafia: Conjunt de tècniques que es porten a terme per la conservació

Museograf: Conèixer els mètodes de conservació (muntatge, temperatura,

il·luminació).

2-PRECEDENTS DELS MUSEUS EN L’ANTIGUETAT

2.1-Civilitzacions antigues

Sentit màgic, religiós, rituals, màgia.

Els egipcis creien en la vida després de la mort, per ells la mort era la separació entre:

-Allò intangible, el “ba” (alma) i el “ka” (energia vital)

-El cos tal i com el coneixem, els cosos es convertien en sacerdots d’Osiris
(momificació)

2.2-Mesopotamia

Asiris: Van ser una potència, les ciutats més importants van ser Assur i Nínive.
Assurbanipal va ser l’últim rei d’Asiria, era un dels pocs reis que sabia llegir i escriure i
va crear la biblioteca de Nínive, la primera que organitzava els materials de forma
sistemàtica.

2.3-Babilonia

El rei més important va ser Nabucodonosor qui va alliberar Babilonia dels Asiris i va
construir la muralla de Babilonia. En el seu Palau havia una sala que s’anomenava “sala
de les meravelles de la humanitat”.
Les col·leccions d’aquestes civilitzacions van lligades a la religió.

2.4-Grècia clàssica

Origen dels primers museus om a “temples”, per exemple la construcció del

“Thesaurus”, on es reunien els exvotos (objectes del poble) portats pels fidels. Van ser
els primers dipòsits d’obres d’art, tenien inventaris detallats amb les característiques
de les peces i de forma molt ocasional es mostraven al públic.
El més conegut és el Thesaurus de Delfos.

-Grecs del període clàssic (pinacoteas): Pinax (taula) i theke (dipòsit). Exhibien
pintures sobre fusta.
Pausanias, va ser un descriptor grec i gràcies a ell coneixem els Thesaurus i les
Pinacoteas.

-Museion (grècia clàssica): Etimologicament (casa de las muses), és un complex

cultural i científic creat a Alexandria i fundat per Ptolomeo i Soter. Va ser inspirat en les
escoles filosòfiques d’Atenes o l’acadèmia platònica, mai va recol·lectar obres d’art.
En el col·leccionisme grec ja començava a ser important l’estètica i qualitat de
l’objecte, l’artista i la conservació).

2.5-Col·leccionisme en Roma

Els romans van conquerir Grècia, aquest col·leccionisme es va nutrir dels expolis
bèl·lics i gràcies a les còpies que van fer dels grecs, avui dia podem conèixer els
objectes d’art d’aquella època. Es van portar a terme ventes públiques anomenades
subastes, en aquella época encara no existien les institucions per conservar les obres,
només s’exhibien en la via pública especialment mobles de bronze, marfils…

2.6-Edat Mitjana
Any 313 dc, hi havia llibertat de religió, l’església omplia d’obres i pedres precioses
perquè era la forma d’arribar a Deu, les riqueses donaven la sensació d’estar en el
paradís.

Relíquies: Formaven “els tresors” més importants i es depositaven en estutxos (bauls)

anomenats lipsanoteques. Hi havia dos tipus de relíquies:

-Corporees (la verge, crist)

-Indirectes de contacte (contacte amb el sant, la verge).

Els primers tresors: Daten dels segles VII i VIII, es conservaven en petites sales anexes
a les esglésies.

Carlemany: Va acumular un tresor d’obres d’art romà, va adquirir numeroses relíquies

i va donar un nou impuls als monasteris i catedrals.

Les creuades: Van tenir lloc durant els segles XI, XII i XIII, eren una sèrie de campanyes
militars de caràcter religiós organitzades per coalicions d’estats europeus amb la
finalitat d’alliberar la Terra Santa dels infidels.

Els tresors profans: En la Baixa Edat Mitjana (segle XI-XV) es va tornar a col·leccionar
objectes bells. En Europa es van formar col·leccions de senyors feudals, aristòcrates i
prínceps, en paral·lel a l’església.

2.7-Col·leccionisme en el renaixement

Renaixement: Neix a Florència, Itàlia a l’any 1400, està vinculat a les idees de
l’humanisme com ara la creació d’una cultura laica o la decadencia del dogmatisme
medieval.
Es recuperen els pensadors clàssics i es comença a donar la importància al patrimoni
com a valor social (aporta coneixement), històric (cada cosa te el seu lloc i el seu
temps, res és etern) i artístic (admiració per l’art clàssic i els seus cànons de bellessa).

Es reuneixen les circumstàncies fundamentals perquè s’orgeixi el col·leccionisme

modern:

-Desaparició de les col·leccions

-Desenvolupament d’un mercat
-Es valora a l’artista

Tipus de peces col·leccionades:

-Antiguitats (objectes grecoromans com ara manuscrits clàssics, monedes, estàtues)

-Obres d’art contemporani (mecenes dels artistes, pintures sobre tela i escultura).
-Armeries
-Objectes exòtics de nous territoris descoberts
Col·leccionisme com fenòmen obert: Jardins i grutes.

Col·leccionisme com fenòmen tancat:

-Studiolo, habitació de caràcter privat, ricament decorada i dedicada a l’estudi, la

lectura i l’escriptura. La part inferior estaba feta de revestiment de fusta, armaris i
estanteries i la part superior es trovaben les galeries de pintura.

-Càmara de curiositats o armari de les meravelles, espai privat només per visitants
selectes, ple de mobles amb calaixos i estanteries on s’acumulaven objectes sobretot
d’origen natural.

Criteris que es van començar a seguir per ordenar objectes:

-Artificialia (agrupació dels objectes creats o modificats per la mà humana)

-Naturalia (agrupació de les criatures i objectes naturals)
-Exótica (agrupació de plantes i animals exòtics)
-Scientífica (agrupació dels instruments científics)
-Mirabilia (tot allò extrany o digne d’admiració)

En els gabinets d’història natural hi trobem:

-Mandràgores -Dents de balena i ullals

d’elefant
-Pell d’os blanc
-Cocodrils
-Pedres semiprecioses
-Ous d’estruç
-Mandíbules de serp

En els gabinets de curiositats hi trobem:

-Medalles d’emperadors romans

-Animals disecats
-Barrets venecians

Col·leccionisme principesc: Hi havia famílies com els Strozzi, els Rucella o els Pazzi,
però la família més important va ser la família Medici, senyors de Florència i grans
mecenes impulsors d’obres arquitectòniques i col·leccions d’anells, monedes o
gemmes.
Però a l’any 1494 van expulsar als Medici de Florència i aquests van fujir a Nàpols amb
alguns objectes de col·lecció.

2.8-El Barroc

Els gabinets de curiositats continuen sent presents en aquesta etapa, en la qual hi ha

un accés al col·leccionisme de les noves classes burgueses com ara als Països Baixos.
Hi ha una necessitat de produir nous events públics que incentivin l’activitat comercial
com ara les subastes publiques i també es porten a terme falsificacions d’obres d’art.
Es produeix la ruptura del monopoli artístic a mans de l’església i de le monarquies
absolutes i de les grans famílies aristocràtiques, i es comença a desenvolupar el mercat
artístic on guanyen protagonisme els temes mitològics, els retats, els paisatges…
El Barroc va ser l’etapa on van nèixer els primers museus públics.

3-EL COL·LECCIONISME A CATALUNYA

3.1-Origen dels museus d’art a Barcelona

No comença haver museus públics fins a final del segle XIX.

Museu de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts

El seu origen és l’escola museística, tenia finalitats pedagògiques per formar als
estudiants i les seves col·leccions es van formar a partir d’obres d’artistes (per
encàrrec, concursos…).
Entre l’any 1808 i 1814 van portar obres procedents d’esglésies i convents afectats per
la guerra del francés, i a l’any 1809, Josep Flaugier va obrir les col·leccions al públic i va
aconseguir el títol “d’Acadèmia”.
També va nutrir altres museus municipals a través d’exposicions permanents de 400
obres afavorint el MNAC, el Cercle del Liceu, entre d’altres.

Museu Provincial d’Antiguetats

Te el seu antecedent en el museu Lapidari i d’Antiguitats, impulsat per la Real

Acadèmia de Bones Lletres. Es va innagurar a l’any 1880 a Santa Gaga, Barcelona,
reuneix peces arqueològiques i a l’any 1888 es va començar a catalogar.

Museu Martorell d’Arqueologia i Ciències Naturals

El museu es va crear gràcies al legat que va deixar Francesc Martorell i Peña amb
col·leccions de ciències naturals i d’arqueologia, la biblioteca i recursos econòmics. Va
ser la cuna per museus municipals de zoología, geología i botánica, a partir de l’any
1924 va passar a ser el Museu de Geologia de la ciutat i a l’any 2011 es va conertir en
la seu històrica del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
3.2-Col·leccions particulars

Supleixen l’absència de la funció cultural dels museus públics.

3.3-Primera Exposició Universal de Barcelona

Va tenir lloc a l’any 1888 al Parc de la Ciutadella, els edificis més destacats van ser el
Palau de la indústria, el Castell dels tres dracs i el Palau de les Belles Arts en el qual es
va construir el primer museu municipal.

El Palau de les Belles Arts: A l’any 1891 va ser la seu del primer museu municipal de
Barcelona, les seves col·leccions estaven formades per obres contemporànies.

Museu de Reproduccions Artítiques: Situat al Palau de la indústria, es va obrir per

necessitats formaties d’artistes industrials i també per formar al poble. Tenia una gran
biblioteca gràfica.

Museu d’Art i Arqueologia: Es va renovar a l’acabar l’Exposició Universal i va ser la

cuna del modernisme.

Museu d’Art Decoratiu i Arqueològic: Es va crear a l’any 1906.

Museu d’Art de Catalunya: S’inaugura a l’any 1934, però amb l’esclat de la Guerra Civil
Espanyola es traslladen totes les obres a Olot fins a la finalització del conflicte.

Museu Nacional d’Art de Catalunya: A través de l’aprobació de la llei de museus, es

crea el MNAC, inaugurat a l’any 1990.

4-FORMACIÓ DE LES COL·LECCIONS

Els museus de Catalunya els han fet els seus ciutadans, els comerciants, les industries i
empresaris, és a dir, els professionals de l’art.

A l’any 1902 es crea la junta municipal de museus i belles arts formada per la societat
civil. Va incorporar material de diferents col·leccions. Els fons van provenir de
donacions, adquisicions, a partir d’exposicions oficials, i també a partir d’agents de l’art
(col·leccionistes, anticuaris, galeristes).

4.1-Context

-Anys d’abundància en el mercat de l’art, moltes peces en circulació i molta demanda

d’obres d’art per part dels col·leccionistes.
-Revalorarització de l’art medieval
-Situació neutral durant la Primera Guerra Mundial.
-Demanda d’exportació d’obres als Estats Units.
Quins es dedicaven al comerç de les antigüetats?: Anticuaris, historiadors de l’art,
subastadors, galeristes, artistes, col·leccionistes. Tot feien una gran pugna per les
obres.

Lluís Plandiura: Va ser el col·leccionista d’art català més important de l’època, va

començar a col·leccionar cartells que ara són al MNAC. A l’any 1932 va posar en venta
les seves obres fet crucial per les col·leccions publiques de Barcelona.

Com eren els anticuaris de l’època?: Estaven ubicats al barri gòtic de Barcelona, no
tenien preparació prèvia d’història de l’art, alguns d’ells eren col·leccionistes, viatjaven
molt i els seus criteris de restauració era la millora de l’obra.

4.2-Campanyes al pirineu de l’IEC (Institut d’estudis catalans)

Recuperar i conèixer el passat artístic català per part de la Junta de Museus.

A l’any 1907 visiten la Vall de Boí, recorren els seus pobles i descobreixen esglésies
amb les seves pintures les quan són traslladades al MNAC.