TEMA 1: L’ART PREHEL·LÈNIC

1.1. ART CICLÀDIC

L’any 3000 a.C. s’introdueix el bronze al centre de la mediterrània, el que anomenen Illes Ciclàdiques. El bronze té la qualitat de donar més rendiment a la terra. El
bronze a més també beneficia en quant les guerres ja que es poden fabricar armes. Podem dir llavors que utilitzant el bronze les Illes Ciclàdiques van ser més
avançades que altres territoris com Creta que no l’utilitzava.

Les Illes Ciclàdiques estan disposades de manera que formen la forma d’un cercle. Al centre d’aquest cercle d’illes trobem l’illa de Delos. D’aquesta illa podem
destacar un santuari dedicat al déu Apol·lo.

A les Illes Ciclàdiques la població era petita i normalment estaven emmurallades. Les Illes entre sí eren independents però tenien en comú la utilització del bronze.

Durant el període de 3000 a 2000 a.C. la cultura ciclàdica es divideix en Ciclàdic antic 1, Ciclàdic antic 2 i Ciclàdic antic 3. Durant aquest període produeixen dos tipus
d’art: ceràmiques i ídols.

- Ídols ciclàdics: Es representen figures humanes masculines i femenines. Les figures petites podien tenir pocs
centímetres però les grans podien arribar a assolir els 1,3 metres d’alçada. Els ídols podien estar fets d’os, ceràmica,
pedra i marbre. La figura es representa de forma abstracte. Totes les figures tenien pintades en el cos les seves
respectives parts: ulls, celles, cabells... . Si el sexe de la figura no es distingeix actualment és perquè s’ha perdut la
pintura. el ídols sempre eren de cos sencer ja que per ells eren una representació humana. En quant els ídols no es
pot distingir si pertanyen al ciclàdic 1, 2 o 3.

Cada taller treballava els seus ídols. Eren molt senzills. Cada artesà feia com volia l’ídol, però tots eren molt
semblants. Sempre es buscava una proporció. Abans de tallar la pedra es dibuixava una quadricula i es buscava la
proporció. La cultura ciclàdica és una cultura àgrafa (no sap escriure) el que provoca que no sapiguem la funció que
exercien els ídols. Moltes d’aquestes figures podem saber el seu context arqueològic però d’altres no. Les que tenim
constància s’han trobat en tombes però també en un àmbit domèstic: el que ens indica que la seva funció podria ser
domèstic i sagrat.

- Ceràmica ciclàdica: Es diferencia de totes les ceràmiques ja que és una ceràmica poc treballada a nivell de forma i a nivell de treballar el material. Una material molt
utilitzat era el fang el qual molts cops no s’amassava bé.

La majoria de la ceràmica ciclàdica la trobem a les tombes el que vol dir que tenen una funció funerària. En algunes Pixis s’han trobat les cendres del difunt. Trobem la
idea de conservació de les cendres i el menjar pel difunt. Per què algun difunt tingués tot aquest material a la tomba havia de significar que el mort tenia un càrrec
important en la societat o bé estava ben posicionat econòmicament. Per lluir totes el béns funeraris davant la societat aquests enterraments importants comportaven
una cerimònia multitudinària.
Ceràmica Ciclàdic antic 1

La ceràmica es feia a mà. Les parets eren molt gruixudes i les superfícies s’allisaven poc. Era considerada com una ceràmica de luxe. Les
ceràmiques no es pintaven, però si es decoraven amb línies. Aquesta ornamentació (decoració) es feia a través d’un punxó sobre la
ceràmica abans de coure-la. Després d’haver cuit es posava una pasta fresca que omplia els buits de les línies el que feia que hagués un
contrasts entre el blanc de les línies i el fosc del fons.

La forma més utilitzada era la Pixis que consistia en un recipient ceràmic cilíndric. Les Pixis eren generalment petites i sempre tenien
tapa. S’utilitzava per guardar objectes petits, regals de noses (boda), guardar les cendres del difunt o els regals pel difunt. Poques
vegades feien ceràmiques més bombades de petit format.
A l’autor de les ceràmiques li costava fer-les ja que el material no era pur. A finals del ciclàdic 1 es comença a decorar amb punxó la part exterior per així ser més
luxoses. El ceramista acostumat a visualitzar cistells feien la forma del tremat a les Píxides.

Ceràmica Ciclàdic antic 2

En aquest Ciclàdic 2 trobem major domini de l’artesà ja que sap dominar millor el fang. Les parets les trobem més primes (fines) i a la
vegada trobem les formes més definides. Les formes arrodonides estan ben fetes ja que es domina la tècnica. Hi continuen havent Píxides.
També trobem que cada cop hi ha més vasos bombats el que significa que cada cop amplien més el nombre de formes. En quant a
l’ornamentació trobem un canvi, es deixa de banda el tramat i es creen més decoracions adequades a les
formes ceràmiques. Un exemple són flors, espirals, forcades... .

També podem trobar ceràmiques en forma de paella. Les ceràmiques solen portar nanses molt senzilles
que es troben a la cobertura i a baix. Les nanses estan fetes de pessic. S’introdueix a la ceràmica quan
encara està calenta per la cocció. Trobem els aríbals que contenen perfums, greixos per la pell... . Tenen el
coll estret. Una característica curiosa és que solien adjuntar diversos aríbals. Trobem un major domini de la
tècnica ja que afegeixen unes nanses de pont vertical enganxades amb una cola natural. La decoració és
tradicional però també podem trobar formes florals i punxades.

Ceràmica Ciclàdic antic 3

Trobem les cràteres que servien per emmagatzemar líquids. La boca de la cràtera era ample. Les nanses continuen sent
de pessic. Les nanses les trobem en pont horitzontal. Les cràteres podien tenir o no tenir peu (suport). En quant a la
decoració s’afegeix el motiu de la sanefa que es dibuixava per així realçar les part de la cràtera.
1.2. ART MINÒIC

La cultura minoica se situa a l’illa de Creta. Durant l’Època del Bronze trobem persones que fan servir l’escriptura d’índole jeroglífica. Aquest encara no utilitzaven
molt el bronze. La cultura minoica tenia contactes amb Egipte. Van organitzar més contactes comercials. Dins del Bronze Mig trobem la cultura minoica dividida en:
Primers Palaus i Neopalatí.

La illa de Creta la trobem dividida en territoris. Cada territori organitzat per una ciutat principal. Es funden els Primer Palaus. El domini el té el Palau. Trobem que un
terratrèmol destrueix els palaus. Però tornen més tard a construir més palaus i més grans. També trobem més comerç que dóna més benefici. En els Primers Palaus
es feia servir l’escriptura lineal i a l’època Neolítica la A. Després trobem el minoic recent o post-palauenc.

En quant a les reproduccions artístiques trobem pintura, ceràmica i arts de l’objecte.

Els palaus es troben a les ciutats principals de cada territori. És una construcció essencial. Un exemple és Festo/Faistos on el relleu és molt irregular. Un altre exemple
és Gournia on també és molt irregular i desordenat el terreny. El minoics s’adaptaven al terreny del lloc, és per això que alguns mòduls són més alts que d’altres, el
palau tenia un transit caòtic és per això que a l’interior es necessitaven escales i rampes. (Referència al mite del Minotaure i el laberint).

Els palaus havien de tenir essencialment el pati de forma rectangular. Els primers palaus tenien el pati petit i quadrat però després els construeixen grans i
rectangulars. Els patis del palau són tant importants perquè era on es duia a terme les cerimònies més importants. Un exemple són les cerimònies de coronació. Al
voltant del palau solem trobar mòduls que obeeixen a una mateixa organització= es
troben al voltant del pati en dos pisos. El pati al centre permet que entri la llum. Els palaus
són una construcció centrípeta (de dins cap enfora). Amb la construcció de més palaus,
també augmenta el nombre de mòduls. Les façanes no estaven treballades, només
importava l’espai intern.

Quan van voler monumentalitzar els palaus van fer-ho amb entrades vistoses del palau.
Varen realitzar entre 3 o 4 accessos. Les entrades es feien a base de l’estructura del
propileu (una estructura arquitectònica conformada a base d’un podi de carreus i damunt
d’aquest un porxo, és adosable). Ex: Propileus de Knossos.

Les columnes utilitzades pel minoics tenen el capitell més gran que la base, s’intenta
desafiar la gravetat. L’imoscapo té els diàmetres més petits que el sumoscapo que els té
més grans. La columna consta d’una base prismàtica la qual té a sobre el toro (motllura
que sobresurt per donar més estabilitat al fust). El fust a dalt està acabat amb el baqueto
una motllura que sobresurt i damunt el collarí que s’estreny una mica. A sobre hi ha l’equí
que s’infla i a sobre un altre collarí. A dalt hi ha l’àbac prismàtic que aguanta millor les
bigues.
Un altre element típic dels palaus minoics són els magatzems. Com que el palau era el centre de poder on vivia la família reial, servents i artesans, la gent de fora que
treballava els cultius a través de pagaments de tributs que donaven al palau l’ingrés d’aliments. Per guardar tot el menjar eren necessaris els magatzems. Aquests
eren construïts en un passadís que donava accés a unes estances allargades (una al costat de l’altre). Aquestes estances tenien forats i gerres. Eren construïts en llocs
més frescos i baixos (normalment cantó nord).

La pintura minoica que normalment la trobem a les estances principals del palau i a les “Larnax” (taules de sacrifici). Les Larnax podien ser de fusta, fang, pedra,
marbre. Les representacions sempre eren motius religiosos. La tècnica que s’utilitzava era al sec. Abans de pintar, a la paret s’aplicava sorra i calç. Les capes internes
amb sorra gruixuda per així s’enganxi més al fang i les capes externes amb sorra fina per així pintar. De vegades a l’última capa es posava pedres abrasives perquè
quedés més llis i fi i pintar millor. Als minoics els interessava el volum (aproximació a la natura), és per això que abans de pintar preparaven el volum de la superfície
de la paret. Un cops els volums estaven secs i les capes seques es posava la pintura. L’aglutinant que utilitzaven és l’ou i la llet.
La paleta de colors que utilitzaven no eren variades: Blanc, negre, blau i groc-vermell-ocre.
Les composicions són dinàmiques i obertes. Es representen elements repetits però diferents i
en altres direccions. Delimiten les
escenes amb sanefes. Són espirals
continues.
Les temàtiques representades són
escenes de la vida de palau, escenes de
la natura i escenes religioses/de culte.

Ceràmica prepalatina

Trobem generalment gerres. Són de pic retallat a la part superior. Les nanses de pont vertical. Són ceràmiques polides fetes a mà. Les
parets són primes, el fang és ben triat. Abans de ficar-les al forn les línies es pintaven amb vernissos (líquids de fang exprimits). Quan
el fang té moltes partícules de ferro si es posa al foc es torna vermella. Totes les ceràmiques són lineals i de colors vermells i blaus
sobre el fons del color que dóna la cuita.
Ceràmica dels Primers Palaus

Trobem la ceràmica de Kamarés. Es caracteritza perquè es pinta el fons de color fosc (negre, blau
marí). Els motius ornamentals estan pintats amb vernissos de colors clars (de fang líquid blanc o bé
fang líquid vermell). Els motius solien tenir molt moviment amb pocs angles, circulars, ondulants... .
Composicions mòbils. Les formes de les ceràmiques són variables, s’adapten per guardar aliments.
També trobem amb forma de copa i fonts (vaixella). La ceràmica es feia servir com a ceràmica de
luxe i també pels aixovars.

Ceràmica neopalatina

Trobem tot tipus de gerres, amb 1 o 2 nanses. Les formes s’amplien més. Trobem la utilització de diferents colors foscos
com marró, blaus, negres, vermells i el fons és el color de la cuita. Els motius són marins i vegetals. Les composicions en
moviment.

Les arts de l’objectes minoiques són produccions de petit format. S’utilitza l’ivori, el qual no es
disposava a Creta però l’obtenien a partir del comerç amb Àsia i Egipte. Amb l’ivori es feia unes
plaques on es treballen les façanes del palaus, podien ser amulets ja que es troben a tombes.
També feien calendaris amb ivori. Les escultures d’ivori trobem que es combinava amb planxes
d’or. Trobem estàtues amb serps, més tard trobem moltes més representacions de serps el que
indica que eren deesses o déus. Tenien una funció religiosa ja que eren trobades a estances
relacionades amb el culte.
A més de l’ivori utilitzaven pedres dures (esteatita) per fer caps de braus amb banyes d’ivori o
or. També en podem trobar espases de bronze on el mànec està fet amb una planxa d’or. Al
centre de la fulla és de niel on hi ha representats dibuixos d’animals, elements vegetals, bèl·lics,
de caça, molt dinàmics. Apareixen en tombes luxoses (destacar el poder de la persona).
1.3. ART MICÈNIC

Hel·làdic mig

La Grècia Continental entra grups migratoris. Aquests grups no tenen una cultura tecnològica tan avançada el que provoca una
profunda crisis: construccions pobres, no hi ha produccions de luxe. Trobem economia de subsistència. Però això canvia un cop
s’obre comerç de l’estany. L’estany el porten a Egipte i l’Àsia anterior: enriquiment de famílies. La millora es nota en:

- Construccions arquitectòniques palaunques: Construcció rectangular. Les més senzilles (habitació gran que es aguantada per
columnes i que s’entra per un porxo) les més complexes (un porxo que dóna a un vestíbul, del vestíbul a l’estança principal i té
l’estança una altre estança al final, no se sap per què).

- Tombes pou: S’excavava un pou on es trobava les restes del difunt

l’aixovar. Dins de les tombes: Espases (minoiques/intercanvi), vaixelles
d’or, joieria, màscares fetes de planxa d’or (màscara d’Armagedon).

Arquitectura micènica

L’organització territorial la prenen dels minoics. Els micènics agafen la part més alta de la muntanya per fer la Ciutadella on es trobarà: el Palau i la zona sagrada. La
resta es trobarà dispersa a fora. Ciutadelles més importants: Micenes, Tirinte, Tebas i Atenes. A Micenes trobem la muralla, el Palau, i la zona sagrada, estructures de
magatzems i alguna casa aristòcrata. A Tirinte comencen amb un palau i es torna més endavant més complex.
Trobem que tenen muralles per defensar-se. Tenen torres. Les muralles d’un gran gruix i gran alçada,
utilitzen carreus ciclopis. Poques portes. On hi ha havia una porta es construïa una paret paral·lela per així
quan s’obrís la porta feia colze i llavors els atacaven.

Les portes eren petites perquè no entressin molts enemics, i tenien una llum. La jamba i el dintell d’un sol
bloc. Sobre el dintell hi ha una peça que fa molt de pes per això s’utilitza la tècnica d’aproximació de
filades. Ex: Porta dels lleons de Micenes: Es representa figures sagrades.

Feien les poternes que són portes secundaries que travessaven tot el gruix de muralla. Ho feien en tipus
túnel i amb aproximació de filades i amb una falsa boveda.

Els Palaus es construïen sobre terra aplanat no com el minoics.

El Palau de Tirinte s’entrava per la muralla que donava a un passadís que s’anava estrenyent i després s’arribava al pati principal. Els palaus construïts en mòduls
rectangulars i sense pati, comporta menys llum.

Lloc principal del palau: Megaró (estructura rectangular composta per un porxo que dóna a un vestíbul i després a la sala principal). En la sala principal (Pódronos) hi
ha columnes que envolten una llar de foc. Aguanten el sostre obert perquè marxi el fum. Trobem també el tro. El rei en el Megaró feia totes les funcions (rituals
religiosos, rep delegacions. En el palau hi ha estances sagrades.
Els Tholos són una altre construcció. té una estructura circular. Sempre tenen la mateixa estructura: Dromos és un passadís estret que arriba fins al tholos l’estança
circular que serveix com a cambra funerària, reials i tombes compartides. L’estança s’ha construït amb aproximació de filades però en circular, pintada i
ornamentada. Estan fora de la ciutadella. El Megaró era pintat. L’exemple més clar és el Tholos del tresor d’Atreu.

Pintura micènica

Pintura aplicada al mur i taules de sacrifici i tauleres de fang (representacions religioses: divinitat Atana). També utilitzen la tècnica del fresc. Ja sec feien retocs i feien
el contorn negre per perfilar les figures. Poc variada la paleta de la minoica (afegeix verd).
Temàtiques són: De Palau, religioses, vegetals, i sanefa. Composicions: Fris corregut, repetició d’elements, simetria i organització. Es pinten les rosetes típiques.
 Tebes Fresc del Palau de Tirinte

Ceràmica comuna

Ceràmica no ornamentada. No hi ha gran varietat de formes.

Ceràmica de luxe

Agafen el millor fang, menys impureses. Utilitzen el torn lent. Formes definides i parets fines i superfícies llises. Fons color de la
cuita i motius són els fets amb vernissos (al coure-la). Gran expansió en el comerç, molt valuosa. Un exemple és la ceràmica de
la imatge: Vas dels soldats (Micenes S.XII). Tres períodes:

− Fase I (Segona meitat del segle XVI): Dividim en:

o Tendència hel·làdica: Ceràmica tradicional, ordenada i motius repetitius.

o Influència dels minoics: Més moviment en el motius.

− Fase II (Segle XV): Ceràmica dinàmica. Intenten fer ceràmica minoica (Neopalatina). Utilitzen colors clars. Els motius vegetants i marins. Ordenen més els motius,
centren alguns motius (pop centrat).

−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−

− Fase III (Segle XV - XII): La ceràmica pateix un procés d’abstracció. Llavors trobem que els motius de les ceràmiques es troben localitzats en llocs determinats del
vas. Trobem més fons neutre buit. Motius marins més estranys.
TEMA 2: ELS INICIS DE L’EDAT DEL FERRO

2.1. L’ART SUBMICÈNIC

Trobem que els fets anteriors al Submicènic són l’esfondrament de la civilització micènica a causa probablement de l’erupció del volcà Santorin, un conflicte bèl·lic o
la desestabilització de les costes a causa dels assentaments dels “pobles del mar” o bé moviments migratoris. Trobem llavors petites poblacions que no tenen
relacions entre elles, no existeix comerç a distància, perd escriptura i economia de subsistència. L’empobriment no permet gran producció artística.

La ceràmica pateix un empobriment tècnic (deixen d’utilitzar el torn). Menys varietat de formes. Vernissos de mala qualitat. Els motius ornamentals empobrits (no
compàs).
2.2. L’ART PROTOGEOMÈTRIC

Els nuclis dispersos es fan més grans. Comença haver comerç intern. La gent ja es desplaça per la costa per fer comerç entre elles.

La ceràmica la trobem a les tombes (ceràmica funerària), funció d’aixovar o com a urna per les cendres. Hi ha una millora formal, parets més fines i formes definides.
Millor vernissos. Ceràmica amb forma d’àmfora.

La joieria més variada ja que trobem braçalets i anells fetes d’or i plata. Es troben a les tombes.

L’arquitectura trobem una construcció funerària on s’enterrava algú molt important ja “Heröon” vol
dir heroi (per tant pertany a un heroi. Són estructures grans amb sòcol de pedra. Parets d’adob,
obertura a dues aigües recolzats sobre uns pals al voltant de la par et. L’Heröon comença per un
porxo → estança quadrangular → estança principal → passadís amb estances als cantons → fons
d’absis. Un exemple és l’Heröon de Lefkandi (Eubea).
2.3. L’ART GEOMÈTRIC

Els nuclis d’hàbitat augmenten, la societat es reagrupa. Comerç intern fluid. Comença a haver comerç a llarga distancia. No hi ha poder central i els principals rics
tenen treballadors per ells.

A l’inici de l’evolució de les ceràmiques trobem que es pinten els fons de vernís el que provoca que el fons es torni negre. Els motius ornamentals els trobem al coll i a
la part més bombada de la ceràmica. A mesura que avança el període geomètric trobem menys fons negre i més sanefes. Més endavant podem observar la
desaparició del fons negre= superposició de les sanefes. Trobem motius geomètrics com el zig-zag, esvàstiques, meandres, etc. Les següents imatges mostren
l’evolució:
A la ceràmica la figura humana sorgeix a finals del segle IX. Els primers motius figurats que trobem són
cavalls i ocells. Les escenes figurades que trobem:

1. Prothesis: Es vetlla pel difunt que està sobre un llit. Trobem la representació de planyideres
(mans al cap).
2. Ekphora: Es representa en cràteres els enterraments de figures masculines. Processions del
difunt al seu enterrament.

Altres temàtiques:

1. Rapte de la núvia: La núvia

marxa amb el marit, es representa amb vaixell.
2. Casaments: Es representen noies joves agafades del canell i cabell solt.

També trobem bronzes:

- Figures: Representen animals petits (com cavalls). Es troben a

l’interior de les tombes masculines i tenen com a funció fer evident
l’estatus social. Hi ha abstracció.

- Trípodes: Trobem trípodes o calders. Generalment un recipient fet

d’una mateixa peça i té nanses circulars i són de tres peus. Damunt la
nansa soldada al trípode podem trobar un ocell o cavall com a
ornamentació. Ús sacra.
2.4. L’ART ORIENTALITZANT

Fase I: Comencen a penetrar elements orientals a les societats. Trobem bols fenicis de plata, bronze i or que tenen la part exterior llisa i l’interior ben treballada. Els
poden obtenir els personatges ben aposentats.

Fase II: S’assenten els artesanes d’Orient a Grècia i influencien els artesans locals. Apliquen als tallers noves iconografies orientals ja que la casta (qui és propietària) li
agrada. Als tallers trobem joieria i plaques amb repujat com és la Placa batuda d’Olímpia.
Fase III: Trobem que la producció local intenta imitar la producció importada, trobem doncs objectes locals i importats. Trobem
que el mite es desenvolupa amb més força i les divinitats agafen un lloc més definit. Un exemple és el Medalló de la muntanya
del Ida. El medalló de Creta tracta sobre el mite de Zeus quan és a la muntanya perquè Cronos no se’l mengi. = Simbiosi
d’element grec i oriental.

També trobem la producció de calders:

- Importats d’Orient: Calders amb nanses amb forma de coll de

“grifo” o coll de lamassos i calders amb nanses en forma de sirena. El calder i el trípode no estan
soldats.
- Locals: Nanses senzilles circulars, calder i trípode estan soldats. Són austers.

La ceràmica protocoríntia les bandes de representació

s’amplien 3 o 2. Al centre trobem el motiu principal, les
altres bandes ornamentals (línies ondulades, flors...). Part
baixa sol haver abstracció de fulles (Triangles). Les figures
representades estan delimitades per una incisió amb
punxo (detalls de la cara). Les línies es fan amb el vas tou,
després de la delimitació es posa els vernissos i en la
cocció es posen negres. En la incisió es posa líquid blanc. =
Tècnica de la incisió.
La ceràmica orientalitzant (vasos de petit format). Temes més representants mites. Pocs personatges, una figura. Trobem lleó/lleona influència oriental.

- Aríbal: Molt petit tenen una o dues nanses. Podien passar un cordill i portar-lo penjant.
- Alabastró: Forma petita. Forma allargada més allargada i bombada a la part inferior i coll molt estret. Funció: Contenir essències i perfums. Estava tapat.
- Skipho: Cràtera en petit. Boca ample. Generalment nanses de pont horitzontal a la boca. Com a objecte de tocador essències, espècies... .

Skipho

Aríbal Alabastró

Les joies que produeixen són d’or o plata. Representació d’animals fantàstics però també temes abstractes. No
utilitzen pedres precioses. Peces d’un sol color.