UNIT 9 - EL PROVEÏMENT D’AIGUA I LES VIES DE

COMUNICACIÓ
El proveïment de l’aigua
- Aigua: consum domèstic, termes, tallers, indústries…
- Situar les ciutats a prop dels rius, pous (aigua subterrània) i cisternes (pluja)
- Els aqüeductes:
- Conduïen l’aigua des de les fonts a la ciutat
- Prenia l’aigua que una cisterna/embassament que sortia de la font
- Construcció: certa inclinació, superar els obstacles del terreny
- Specus: on passava l’aigua, era de pedra amb les parets
impermeabilitzades 2m alçada 1m d’amplada (cobert), terreny: anava a
rans de terra, quan hi havia alguna muntanya (túnels) i vall (ponts,
murs)
- Arribar a la ciutat: passava per un lloc enlairat; unes arcades sostenien
el canal i permetien la seva entrada per sobre de les muralles
- Castellum aquae: torre d’aigua, situada a la part alta de la ciutat → es
distribuïa mitjançant tres canonades (fonts públiques, termes, cases privades)
- Canonades: de plom o de terrissa
- Puresa de l’aigua→ filtres i fent passar l’aigua per diferents dipòsits
- Cloacae: túnels subterranis coberts (podia passar-hi una persona
depèn de quins). També havia petits reguerols al mig del carrer que
recollien l’aigua de la pluja, els residus de cases i termes (anaven a
parar a un riu o al mar)
Les vies de comunicació
- Eren necessàries per la mobilitat de l'exèrcit, comunicació entre les diverses
poblacions, millora del comerç, les relacions de gestió civil i gestió
administrativa
- Tres tipus de carreteres:
→ Via: camí ample, dos vehicles
→ Actus: camí d’un sol vehicle o animal de càrrega
→ Iter: camí per a vianants, cavalls o lliteres
- Més important la via, la seva construcció:

1
 - Traçaven el recorregut i excavaven dos petits solcs que cobrien de
pedres per delimitar l’amplada de la via
- excavaven un canal més profund entre dues fileres de pedres i el
recobrien:
→ Statumen: pedres de mida mitjana sense res que les unís
→ Rudus: sorra o grava barrejada amb morter
→ Nucleus: pedres esmicolades i premsades
→ Stratum (a les vies importants): lloses de pedra ben encaixades
- A les vies principals:
→ Milliarium: columnes de pedra en forma cilíndrica d’uns dos metres, es
col·locaven cada mil passos i s’hi indicava la distància recorreguda o la
distància fins al punt d’arribada de la via (sota portaven el nom del constructor
o restaurador)
→ Mansiones: hostals
- De normal els camins eren rectes, pero algunes vegades calia fer ponts.
- Pons d’arcs de pedra fets amb enormes carreus units sense cap altre
material, s’assentaven sobre grans pilars.
- Via Augusta: anava de des dels Pirineus fins a Cadis
- Via de la Plata: partint de Tarragona fins a Mèrida
UNIT 10 - LA CASA ROMANA, DECORACIÓ I MOBILIARI
Domus (unifamiliar), insula (blocs de pisos), villa (casa de camp)
La domus
- Característiques:
→ Orientada cap a l’interior (l’aire i la llum entraven per dues obertures al sostre)
→ No hi havia finestres
→ Un sol pis normalment
→ Habitacions determinades a un ús determinat

2
 Vestibulum et fauces: l’entrada de la casa hi havia una porta (ianua) que no
donava al carrer sinó que es trobava al mig d’un passadís (vestibulum) abans
de la porta i (fauces) després de la porta. Passada la porta una habitació de
esclau que feia de porter (cella ostiarii). Entrada secundària (posticum).
També havia la porta d’entrada a la tabernae
Atrium: centre de la casa romana (forma rectangular, amb una obertura al
mig del sostre), el compluvium és per on entrava l’aire, la llum i l’aigua de la
pluja la qual queia en una petita piscina impluvium des d’on anava a parar a
una cisterna subterrània. Lalarium una capella dedicada als lars, els déus
protectors…
Cubiculum: habitació per dormir (no gaire grans i força austeres), situades al
costat de l’atri o del peristylium una mena de jardí tancat.
Tablinum: gran habitació situada a la paret de l’atri, davant de la porta
d’entrada. Destinada al paterfamilias (despatx de l’amo de la casa), amb una
obertura que donava accés al peristil.
Triclinium: sala per menjar, el llit on els romans s’estiraven per menjar es
trobava al costat del tablinum. A cases de luxe el triclini era una peça amb
tres llits adossats un a cada paret i al mig hi havia una taula.
Andron: passadís que comunicava l’atri i el peristil.
Peristylum: pertanyia a la segona part de la casa (més rica i més grega).Un
jardí interior envoltat d’un pòrtic amb columnes. Al centre flors i un estanyol
(piscina).
Al voltant del peristil, habitacions més il·luminades i boniques de la casa:
dormitoris (cubicula), salons (oeci) i sales d’estar (exedra).
Culina: sala petita i modesta amb un fogó fet d’obra (fum sortia per una
finestra o per la porta). Al costat els lavabos (lavatrina) i el bany (balneum).
L’insula
Blocs de pisos de lloguer, famílies en petits apartaments.
- Característiques:
→ Tres o quatre pisos
→ Balcons i finestres exteriors
→ Habitacions sense ús determinat
- Construcció:
→ Fusta (perill d’incendi o d’esfondrament)

3
 - Hi havia unes llargues escales que comunicaven els diferents pisos i els
petits apartaments.
- No tenien aigua corrent i utilitzaven latrines comunitàries.
La villa
Romans més benestants, casa de camp situada en un lloc amb bon clima,en una
terra fèrtil a prop d’un riu o del mar i amb una bona vista.
- Dues parts:
→ Villa rustica: granja dedicada als treballs del camp i les dependències dels
treballadors.
→ Villa urbana: residència del senyor i de la seva família.

Decoració i mobiliari
Els mosaics
- Paviments decorats amb mosaics (opus musivum) tècnica de la
incrustació de petites pedres (tessellae) de marbre, de colors, de
pasta vítrica…
- Les escenes anaven coordinades amb la situació del mosaic: temes
mitològics, evocacions del mar a l’impluvi, representacions de caceres
al triclini…
- Tècniques:
→ Opus signinum: barreja impermeable de calç, sorra i trossets de
terrissa, a vegades decorada amb tessel·les.

4
 → Opus sectile: técnica que consistia a retallar plaques de marbre de
diferents colors per compondre figures normalment geomètriques.
→ Opus tessellatum: combinació de petites tessel·les de diferents
colors per aconseguir mosaics figuratius.
→ Opus vermiculatum: combinació de tessel·les molt petites que
imiten les pinzellades d’una pintura (molt elaborats)
Les pintures
Pintures al fresc (directament a la paret)
- Alguns imitaven el marbre, o bé elements arquitectònics, dibuixos delicats,
representaven figures humanes, animals…
- Temes: mitològics, de paisatges exòtics, d’elements de la natura…
El mobiliari
No estaben carregades de mobles a excepció de l’atri i el despatx, sales que
acollien la familia romana, o el triclini i la sala d’estar, llocs on acudien els convidats.
- Suplex: tot el que servia per moblar la casa.
- Mobles més importants:
→ Lectus (llit)
→ Seients: el subsellium (un tamboret sense braços ni respatller), la sella
(cadira amb braços sense respatller), i la cathedra (una cadira amb un
respatller llarg i arquejat).
→ Mensae (taules al costat del triclini on es podia deixar el plat a l'hora de
menjar)
→ Arca (caixa de cabals baixa i pesada)
- Iluminació: torxes, candeles i les llànties
UNIT 11- ELS ÀPATS I ELS ALIMENTS ROMANS
Tres àpats al dia: l’esmorzar (ientaculum) pa i formatge normalment, el dinar
(prandium) àpat ràpid amb menjar fred, el sopar (cena) l’àpat principal.
El triclinium: la sala dels àpats
- Dins del triclini hi ha tres llits: lectus summus,
lectus medius, lectus imus
- La taula (repositorium) es on es colocava el
menjar i el vi.
- Van començar utilitzant estovalles

5
 - Agafaven el plat amb la mà esquerra i menjaven amb els dits (els esclaus
feien el menjar petit)
L’àpat principal: la cena
Tres fases:
- Gustus o gustatio: entremesos lleugers per estimular la gana, plats freds
- Cena: composta per diversos plats (carn, peix). Plats molt elaborats.
- Secundae mensae: postres (fruita seca i llaminadures)
- Grans banquets (comissatio) la sobretaula: coses picants, fer tertúlies, llegir
poemes, escoltar música… (4 tarda fins la nit)
- Productes mediterranis
- Garum: salsa de peix (entranyes de peix, peixos menuts, sal)
- Mulsum: aigua calenta o freda, mel
UNIT 13- L’EDUCACIÓ A ROMA
Els romans creien que l’objectiu era procurar que els nois i noies coneguessin i
valoressin la manera de viure de la comunitat, respectant la família, la religió, les
institucions polítiques i la tradició.
Educació familiar
- Fins els 7 anys era cosa de la mare (primers passos, parlar)
- Clara diferència de sexes
- El pater familias ensenyava a llegir i escriure, pero el principal objectiu de
l’ensenyament era la seva formació moral, civil i religiosa, formació física i
esportiva.
- Procura inculcar els valors de la societat romana: el culte a la família i als
avantpassats, el respecte envers les institucions religioses i polítiques i
tradició (s’aprenia a partir de l’experiència del pare)
- Les filles depenien de la mare: tasques domèstiques (filar, teixir i ocupacions
principals de la matrona)
Les tres etapes de l'ensenyament a Roma
- El canvi educatiu es produeix quan les colònies gregues del sud d’Itàlia
entren en contacte amb la cultura romana.
- Els preceptors (esclaus o lliberts grecs)
- Escoles públiques per els que no tenien diners

6
 - Ludus litterarius (ensenyament primari) 7-12: locals molt humils com en
galeries (pergulae), sota els porxos del fòrum separats amb una cortina
(velum) o a l’aire lliure. No hi havia taules i els alumnes s’asseien en bancs
sense respatller o bé en tamborets (subsellia) s’agrupen al voltant del mestre
(magister) que seia en una cadira amb respatller (cathedra)
→ llegir (legere)
→ escriure (scribere)
→ comptar (calculare)
- Repetir, copiar i memoritzar
→ contaven amb l’àbac (abacus) tauler amb pedretes
- Ludus grammatici (ensenyament secundari) 12-16, 17: només continuaven
els fills de classe benestant. Els locals eren millors (sales decorades amb
bustos d’escriptoris famosos, mapes pintats a les parets). El professor era el
grammaticus més ben considerat que el magister. L’objectiu era
l'ensenyament de la literatura i la gramàtica (textos d’escriptors grecs i llatins)
feia un comentari de forma de contingut, una crítica i una valoració global,
tant del text com de l’autor (més geografia, història, astronomia, mitologia).
- Ludus superior (ensenyament superior) 17-20: reservat a una minoria,
alumnes de classe alta (política o administració). El rhetor instruïa els seus
alumnes en l’art de l’oratòria (elaborar discursos). Suasoriae (discursos sobre
temes històrics;eren monòlegs on personatges famosos valoraven els pros i
els contres abans de prendre una decisió) controversiae (discursos entre dos
alumnes que defensaven punts de vista contraris sobre temes judicials).
L’educació queda complerta, pero els romans ben estants enviaven els seus
fills a escoles de fora d’Itàlia, sobretot a Grècia.
Estris per anar a escola
- Tauletes encerades tabellae de forma rectangular.
- Punxó stilus un extrem punxegut per ratllar la cera i l’altre aplanat.
- Les tauletes també tenien libri de dos tipus:
→ Volumen: tira de vint fulls de papir i s’enrotllaven
→ Codex: quadern de fulls de pergamí semblant els nostres llibres
- Per escriure:
→ Calamus mena de canya amb punxa

7
 → Penna la ploma i la tinta negra atramentum continguda en un tinter
atramentarium per guardar i portar capsa.
La jornada escolar
- Molt aviat
- Es suspenen per anar a dinar i a la tarda es torna
- Sis hores diàries
- Març després d’unes festes en honor a Minerva (saviesa)
Després de set dies un descans que coincidia amb el mercat setmanal
- Vacances d’estiu juny-octubre
- Saturnalia el desembre en honor a Saturn