CASA I HORT DE FERRAZ: ESPAI EMBLEMÀTIC DE

MUTXAMEL.

Ubicada al cor neuràlgic del nostre nucli urbà trobem un dels espais naturals i
arquitectònics més antics, emblemàtics i preciosos de Mutxamel; ens estem referint a la
casa i hort de Ferraz. Segons els arquitectes, l’època probable d’edificació deu ser el
segle XVII o XVIII. De l’edifici destaca a la part central una coqueta torre de defensa
de planta quadrangular, que reuneix les característiques de les edificades a l’horta
alacantina entre els segles XVI al XVIII.
Per la seua ubicació i extensió constituïa un nucli lligat a les millors terres de
cultiu, regades per la sèquia Major, ja que els propietaris inicials, possiblement els
Pasqual de Riquelme, posseïen gran quantitat de terreny al terme municipal, entre altres
a la partida del Senyal i al Poble Nou. La finca en qüestió era regada a l’oest per la
fillola del Convent i a l’est per la de les Portelles, ja que aquí tenien una extensió agrària
de més de seixanta-dos tafulles.
El geògraf alacantí Figueras Pacheco que va estar al nostre poble l’any 1913
situa el lloc a, “[…] la plaza de la Constitución dónde se hallan el jardín y la antigua
casa de Ferraz, una de las mejores de la Villa […]”. L’edifici, ubicat a la hui
denominada placeta de Sant Roc, és de grans dimensions i té tres plantes que no es
distribueixen per igual sinó atenent la funció que desenvolupaven dins de la vida
familiar. La façana que mira cap al sud és la més gran de les dos existents, i aquí trobem
l’entrada principal de la casa. El conjunt de la porta és allindanat, proporcionat i
emmarcat per un pòrtic lateral de pilastres rematades per un capitell dòric, que podem
considerar d’estil neoclàssic. Al damunt del cobriment, trobem l’escut d’armes de forma
ovalada de què parlarem més endavant.
A la planta baixa, el vestíbul ocupa una gran superfície i l’altura correspon a dos
plantes de la casa. Està integrada per tres seccions, delimitades per tres arcs. El més
proper a l’entrada és rebaixat, el central és de mig punt i dóna accés a l’escala de la
planta superior, on es troben les habitacions i cuina de la casa, a més d’una sèrie de
sales adossades de gran altura i comunicades directament entre elles; al fons, en front de
la porta principal trobem un altre arc de mig punt més xicotet, que donava pas a l’antiga
cuina i quadres. L’entrada, abans amb rampa, ha estat reblida, el que provoca que el
naixement dels arcs de mig punt es troben actualment a poc més de metre i mig sobre el
paviment.
La façana oest és plana i mira directament a l’esplèndid jardí, al que es pot sortir
directament des de l’interior de l’edifici per mig d’una escala de doble tram, ubicada al
centre del frontispici. La torre de defensa es troba adossada a la part nord i lateral est del
vestíbul. Hui està integrada a la vivenda com una peça més; és de pedra a la part que
despunta i de morter a la base. Alguns estudiosos suposen que va ser alçada al damunt
de vestigis àrabs. La vivenda tenia també cup per a l’elaboració de vi, però sols queda el
recinte.
La casa va ser reformada en diverses ocasions i en diferents èpoques, fins a
arribar a l’aspecte actual, però encara es poden apreciar-hi elements decoratius
importants com són els arcs de pedra d’ordre dòric, el paviment de l’escala conformat
por lloses quadrades de fang roig i a algunes dependències encara es conserva paviment
hidràulic de tonalitats policromades i acabaments d’aspecte neoclàssic.
A la cantonada est de la façana principal, trobem un taulellet rectangular de
rajoles pintades fet a mitjan segle XIX, amb la representació de Sant Roc, sant advocat
contra la pesta.
 El conjunt és conegut pels mutxamelers com Hort de Ferraz, encara que estos,
no van ser el propietaris inicials. Francisco Javier Ferraz y Cornell va nàixer a Madrid a
mitjan segle XVIII. Era un militar que va destacar durant la guerra del francés quan va
derrotar el general Robert a la ciutat d’Amposta. Col·laborà en la defensa de Tarragona.
Arribà a ser capità general de Catalunya i el 1835 ho fou de València. Va contraure
matrimoni amb M. del Milagro Canicia y Pasqual de Riquelme, filla del Conde de
Torrellano y Marqués del Bosch, i néta per via materna d’Antonio Pasqual de Riquelme
y Molina, Marqués de Beniel y Peñacerrada. Per esta via arrepleguen estes extenses
propietats els Ferraz, i concretament el seu fill, Rafael Ferraz y Canicia, primer marqués
d’Amposta. Va ser sotssecretari d’Estat i l’any 1895 va obtenir el títol de marqués en
memòria dels mèrits del seu pare a l’acció d’Amposta.
El marqués es va casar amb Elena Alcalá-Galiano y Valencia, comtessa de Casa
Valencia. La mort prematura d’ Elena provoca que el seu marit li dedique els magnífics
i extensos jardins que envolten la casa, on a la portalada de ferro podem llegir Jardín de
Santa Elena. Hi ha una placeta central amb una font i arbres centenaris, entre els quals
destaca un ficus monumental que tot i que està pràcticament apegat a la casa mai no li
ha fet malbé. A este espai verd encara es poden apreciar les sèquies perfectament
canalitzades i cobertes de grans lloses de pedra.
Pel que fa als dos escuts existents, un de pedra al damunt de la porta d’entrada i
un altre de taulellets a la part interior, als dos trobem elements dels primers propietaris
d’esta heretat. Al situat a l’exterior, podem veure tallats sobre pedra, les armes
heràldiques dels Bosch, com és la flor de lis; i sobretot les pròpies de la família Pasqual,
un anyell que porta abraçada amb la mà dreta una bandera blanca amb una creu
vermella al bell mig; a la part superior, a l’esquerra, dos castells o torres d’or, i a la
dreta un casc obert, cobert per una estrella. A l’escut confeccionat amb taulellets, es pot
admirar la representació heràldica dels Canicia, creu d’or sobre fons roig i tres corones
d’or sobre atzur.
Eugenio Ferraz y Alcalá Galiano era propietari entre altres de “[…] sesenta y
dos tahullas […] tierra huerta de riego eventual, que constituye la hacienda llamada de
Portelles […]”1. L’any 1929, el nostre poble necessitava amb urgència fer un Grup
Escolar, una Casa Quarter per a la Guàrdia Civil, un nou Ajuntament, així com
reurbanitzar i ampliar el nucli urbà de Mutxamel. Es van començar les gestions per a la
compra dels terrenys que permetrien l’ampliació del poble cap a la zona est, en unes
terres situades en paral·lel a la carretera.
L’Ajuntament va mantenir converses amb Eugenio Ferraz Alcalá-Galiano,
Marqués d’Amposta, i finalment va adquirir “Una parcela de terreno […] que
comprende una superficie de dieciseis mil ochocientos cuarenta metros cuadrados […]
el precio de esta venta es el de treinta y siete mil pesetas […] el Ayuntamiento
comprador queda obligado a construir en el lado Norte de la finca que ha adquirido,
un camino de carro de tres metros de ancho desde la entrada de les Portelles hasta la
finca del margen, para el servicio de la finca de la que ha sido segregada la vendida
[…]”. Seria el naixement del carrer denominat actualment Ramón y Cajal.
L’escriptura pública es va atorgar a Madrid el dia 5 de juny de 1929. Per part de
l’Ajuntament va firmar Carlos Soler Poveda, que era l’alcalde per aquell temps, i el
secretari, Enrique Juan Centenero.
El conjunt aquí descrit és un dels més bonics i més cuidats que queden
actualment a Mutxamel. L’hort de Ferraz és un dels monuments historicoartístics amb
què compta la població, gràcies a l’interés i preocupació del seu propietari actual, que
va sol·licitar i obtenir esta declaració al gener de 1979. Aprofite este article per agrair al
1
Arxiu Protocols Notarials. Madrid. Escritura núm. 1582, any 1929.
matrimoni format pel metge, senyor Antonio Mira i la seua esposa, l’escriptora Lena
Jaakson, la seua dedicació i generositat, imprescindibles per poder mantenir amb
dignitat esta meravella arquitectònica i el seu jardí centenari, autèntic pulmó verd del
municipi.

Que el gran ficus centenari continue cobrint els mutxamelers amb la seua ombra
fresca, antiquíssima i acollidora durant molts anys.

Assumpció Brotons Boix.

Cronista de Mutxamel.
Estiu de 2014.