La darrera etapa de la Ruta de Pedra en Sec (GR-221) transcorre pels termes municipals dEscorca i Pollena, per una zona

de gran inters naturalstic, entre els espessos alzinars de Binifald, Muntanya i Ca lHereuet. En aquests indrets destaquen les nombroses construc-cions de pedra en sec per a lelaboraci de carb i de cal. ITINERARI: Refugi de Son Amer (530 m) Final: Pi de Son Grua (50 m) Avui da 15 de Maig del 2013, sortim de laparcament de les cases de Son Amer en direcci sud, fins que, vora laparcament, trobam un sender que va parallel a la carretera durant un curt tram i que desprs la travessa, per seguir a laltre cos- tat. A continuaci, caminam per una pista fores- tal, que deixam al cap de poca distncia per aga- far un caminoi que comena a la nostra dreta i que ens porta fins a sErmita, lloc on aprofitam per berenar, per retrobar des- prs la pista forestal, a la dreta de la qual es tro- ba la font de sErmita. Una altra vegada situats en el cam apte per a vehicles, ascendim per una forta pujada fins al coll Pelat, per uns metres abans del coll i a m esquerra parteix un cam duns 200 metres que ens porta a guaitar pel Mirador del Foment (fet el 2005 pel Consell de Mallorca en commeraci del centenari de la fundaci daquell). Es aturam al mirador des Foment, per esplaiar la mirada sobre lolivar de Menut i les muntanyes dels voltants, tamb aprofitam per fer una foto des grup. Uns centenars de metres desprs del coll, deixam la pista forestal i prenem un sender, a lesquerra, per arribar al coll des Bosc Gran i a la embotelladora de Binifald, que trau laigua de la Font del Pedregaret. Actualment no hi podem arribar a la Font, per hi ha un grif al costat de la paret, del que ja no surt aig (Font des Pedregaret). A continuaci, baixam per lasfalt i en uns 15 minuts som a les cases de Binifald, restaurades pel Govern i amb celles i habitacions i cuina, quasi sempre ocupades no s ben be per qui. Ah!! Tamb hi ha una Font, a m dreta seguim per la carretera Vella de Lluc. El cam, de recorregut planer, passa per lalzina den Pere i arriba a una barrera que marca la parti entre la finca pblica i Muntanya. Ja dins aquesta possessi, grcies a les gestions d'un company del grup, hem tingut la sort de poder visitar la possessi de Muntanya, qui la seva propietria amablement ens ha anat ensenyant totes les estances i la seva histria. El passam i a partir daquest moment comenam a baixar pel cam antic, a vegades empedrat, magnficament restaurat i netejat pel Consell i que travessa moltes vegades

la pista forestal. Passam per la Font de ses Cases o de Muntanya, on cal omplir les cantimplores ja que s la darrera Font fins larribada, aprofitam per fer una foto del grup. Ens endinsam per un bosc molt ben endreat dalzines, oliveres i a vegades pins, un espectacle encisador. Si alam la vista a la dreta sobresurt la carena formada per quatre pics , el Puig Tomir el primer i ms alt i a continuaci el Puig de Ca, el Molet i la Moleta. En arribar a un portell que marca la separaci entre els municipis dEscorca i Pollena, sinicia el descens cap a la vall den Marc, on retrobarem la carretera Vella. Durant el cam fem una parada per dinar, en una caseta destinada al refugi dels animals. Deixam a m esquerra les cases de Son Marc, i continuam fins que arribam a Son Grua on hi ha un pi molt gros, ja som al costat de la carretera C-710 Pollena-LLuc i des daqu esperam que venguin els nostres xofers que han anat a cercar els vehicles a l'aparcament inicial, per emprendre el retorn a Palma. PUNTS DINTERS : 1. CANALETA DE LA FONT DES PUIG FERRER. La font des Puig Ferrer s una de les tres que hi ha dins Son Amer. Aquest element, que afavor el poblament de la zona ja en poca talaitica, neix a quatre metres de profunditat i el seu cabal, constant i abundant, permetia moure el mol de Lluc, situat a la vall de Josafat. La squia daquesta font salva el desnivell format per la construcci de la carretera mitjanant un sif situat vora les barreres del cam. 2. SERMITA Lorigen daquesta construcci es remunta al segle XVII. Dedicada a Sant Pau, els ermitans lhabitaren fins a comenaments del segle XVIII, quan fou abandonada. Durant un cert temps fou una explotaci separada de la finca principal i, posteriorment, serv per aixoplugar el bestiar. El Consell de Mallorca la restaur, junta- ment amb la font de sErmita i la canaleta que condueix laigua fins al seu petit hort. 3. BINIFALD Documentada ja lany 1232 en el Llibre del repartiment, la possessi de Binifald fou pro- pietat del monestir de Lluc fins que lany 1897 pass a fer-sen crrec lEstat, cosa que provoc una forta polmica amb lEsglsia, de resultes de la qual sexcomunic el ministre dHisenda. A la finca destaquen els extensos alzinars i la font des Pedregaret, coneguda en altre temps per les suposades propietats dirtiques. 4. ALZINA DEN PERE Alzina centenria protegida i recollida en el Catleg dArbres Singulars de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears. Fa uns 20 metres dalada i la seva capada assoleix els 19 metres, les roques integrades entre les arrels sn un dels seus

trets singulars. 5. POSSESI DE MUNTANYA Es tracta duna de les possessions ms grans del terme dEscorca, amb una extensi de quatre-centes quarterades. Situada al vessant nord del masss del puig Tomir, prop del cam vell de Lluc a Pollena, apareix en el Llibre del repartiment amb el nom dAlmorell. Fou tristament coneguda durant el segle XIX pels atacs que sofr per part de delinqents, amb una persona mor- ta en lassalt de lany 1861. 5.1. FONT DE LES CASES o de MUNTANYA Tamb coneguda com a 'font de les Cases' aquesta emblemtica font est en el mateix cam antic de Pollena a Lluc, just damunt de les cases homnimes. Es tracta d'una font amb dues mines, una que surt en lnea recta des de la boca i l'altra ms o menys en perpendicular a la dreta de l'entrada. Ambdues estan construdes amb pedra en sec i tenen la coberta de volta de mig punt. La mina de la dreta t el sl de ciment amb una canal central per al pas de l'aigua; l'altra t el sl llis de pedres. No hem pogut esbrinar la longitud exacta, per estimem que ambdues estn en torn als 12-15 metres. De la boca surt una canal al principi enterrada i desprs en superfcie de teula rab fins a les cases homnimes. El sobrant cau al proper torrent de son Marc. A escassos 5 metres hi ha un artesanal berenador de pedra massissa. 6. CARRETERA VELLA DE LLUC A POLLENA El projecte de construcci duna carretera estatal de Lluc a Pollena (inclosa en el projecte del Port dAndratx a Alcdia) s del 1885, encara que les obres per construir un cam de carro en el tram ms esquerp no es varen iniciar fins al 1914. Lobra acab el 1916 i, tot seguit, sen fu crrec lEstat i pass a formar part de la carretera nacional de tercer ordre dAndratx a Alcdia. Tot duna el traat es consider inadequat i a la dcada de 1920 siniciaren les obres duna nova variant que avui coneixem com les Voltes de Ca lHerevet. El deficient traat de la carretera Vella, amb voltes de radi molt redut, que dificultaven el pas dels autombils, oblig a projec- tar-ne una de nova, la car- retera actual de Lluc a Po- llena, que entr en servei als anys cinquanta. 7. VALL DEN MARC Coneguda antigament com a vall de Vritx, fou un lloc de pobla- ment de gran importncia durant lpoca musulmana, grcies a laprofitament de les aiges de la font de Vritx, que regava els nombrosos horts de la zona. Al segle XVIII aquesta denomina- ci fou substituda per la de vall den Marc, a causa de les nombroses propietats que aques- ta famlia possea a la contrada. 8. SON MARC

Lantiga alqueria de Binitger s una de les possessions ms conegudes de Pollena. Situada a la vall de Vritx, fou centre duna important producci agrcola. Destaca per larquitectura, caracterstica daquestes explotacions, amb una clastra central, al voltant de la qual sarticulava la resta de dependncies. Sn destacables la tafona, de grans dimensions, documentada ja el 1608; el portal, amb el llindar de pedra, que dna pas a la casa principal, i la capella exterior, a la qual acudien tots els venats per oir missa. Aquestes circumstncies, juntament amb la presncia duna escola que regentaven les monges de la Caritat, convertiren Son Marc en un llogaret en qu sarreplegaven tots els habitants de la vall. 9. TORRENT DE SANT JORDI Es coneix amb aquesta denominaci el torrent que es forma a lentrada del nucli urb de Pollena, vora el pont Rom, amb la confluncia del torrent de la vall den Marc i el torrent de Ternelles, i que va a desembocar a la badia de Pollena, prop de Llenaire. By Alenyar (Maig.2013)