La motivació de la ruta és fer un volt per les terres que eren propietat de Margarida Serrallonga Tallades,

esposa del bandoler Joan Sala, pubill de Serrallonga. La ruta comença a St.Francesc del Carbonell, a on es
pot accedir en cotxe prenent un trencant a mà dreta en el km 18,2 de la carretera d'Osor a Sant Hilari. El
camí en cotxe atravessa la riera i aviat trobem el GR-178 que ve de St.Hilari que ja no deixarem fins el
fons de la vall. Aparquem el cotxe darrera l'ermita. Seguim sempre el GR-178. En primer lloc trobem el
Coll de Querós. Poc després el camí baixa fins el Mas Busquets. És un dels quatre masos de la propietat,
juntament amb el Cominal, la Querosa i el propi Mas Serrallonga que es van ordenar cremar després de
l'execució de Joan de Serrallonga, segons el "Llibre de Notes" del seu fill gran, Antoni Serrallonga, que fou
rector de Querós.
Poc després de Busquets cal abandonar el camí principal i prendre un corriol a l'esquerra. Aixó està ben
indicat. La dificultat comença ara per el gran nombre d'arbres caiguts sobre el camí. Hi ha moments que
es perd tota evidència de les marques de GR. Amb tot, gràcies al GPS i al topogràfic 5.000 ens en sortim
lentament però prou bé. Aquest corriol té 1,6 km, amb una lleugera baixada. Circula per una castanyeda
de grans exemplars i pel bosc del Cominal (la ruta no passa per aquesta masoveria). Una última dificultat
per identificar el camí la trobem just sobre el Coll del Cominal. Aquí les marques del GR crec que aporten
confussió. A partir d'aquest coll el camí millora molt i es fa molt més evident.
Arribem a una bifurcació de variants del GR, amb un bon indicador. Baixem per la variant de l'esquerra
fins al Mas Serralonga. Fa pena l'estat d'abandonament de Serrallonga. L'exterior està totalment cobert de
vegetació. A l'interior es conserven un parell de cairats del pis que de moment aguanten una mampara de
fusta, molt característica de les cambres de l'època. Fem volar la imaginació: podria esser la cambra
principal de la casa i per tant la del matrimoni Serrallonga?. Caldria un presupost ben petit per fer una
neteja de la vegetació i una lleugera consolidació d'aquestes restes del pis. Per desgràcia tot el que no
siguin projectes gegantins amb presupostos de molts dígits no és digne dels nostres benvolguts polítics.
Per tant ens hem de conformar que en pocs anys perdem sense remei les poques restes d'aquest símbol
del nostre país. O algú té una idea més "assenyada" ? Un parc temàtic, accessos amb telefèric, bones
urbanitzacions i hotels, actors amb trabucs i ninetes plorant. Aconsello visitar-ho abans no caigui la
mampara que m'ha colpit i algú no tingui grans idees per rematar l'obra del Comte de Cardona. Bé,
deixem Serrallonga per un bon camí que baixa fins la Riera de Querós. Poc després deixem ja el GR que
continua cap a Susqueda i ens aturem davant La Querosa, la darrera masoveria que visitarem. Sembla
que s'està arreglant. A partir d'aquí comença la segona dificultat del camí. Els 10 km fets fins ara ens han
fet perdre desnivell. Dels 900 metres inicials hem baixat per sota els 500. Aquets 400 metres cal guanyar-
los ara amb el 5 km que queden fins a Coll de Querós. És habitual que les rutes pugin fins un lloc i quan
estem cansats sols resta baixar. En aquesta ens trobem amb la situació inversa, bastant més dificultosa.
Ànims i anem pujant per un bonic camí ben arranjat (suposo per obra del recordat Sr.Garolera), amb el
soroll de la Riera de Querós a l'esquerra i la Serra de Cabrerola a la dreta, que ens proporciona una
magnífica ombra. Les últimes rampes fins el trencant del Cominal i fins tancar el cercle a Busquets es fan
pesades. Arribem a les portes del frondós Coll de Querós i contemplem el paisatge a la nostra esquena per
recapitular el camí : una volta a la vall de Querós, baixant per la dreta de la riera i pujant per la seva
esquerra, per unes terres carregades d'història. Tan sols queda baixar un agradable km fins a St.Francesc
on tenim el cotxe aparcat. En total, 16 km de ruta amb uns 900 m de desnivell acumulat i unes 5 hores a
un ritme de passejada, entrebancs amb els arbres tombats pel vent i unes parades obligades.