ANY XXXIII

JULIOL 1923

NM. 342

Butllet
del

Centre Excursionista de Catalunya

Notes d'excursions per la Conca de Me

(Acabament)

Tenim ja ressenyat, en sentit invers, el cam de Vilanova a Als, passant per Baldomar. Farem ara no ms una indicaci, car no l'havem transitat, del cam directe de Vilanova a Als. Es va a trobar primer, en cosa de mitja hora, l'enrunada capella de Sant Pere vora de la mateixa es passa a l'altre costat del riu d'Aubac, la minsa corrent del qual es coneix tamb pel nom de riu de Santa Mara, canviant-lo pel de Sant Pere en arribar en terme de Vilanova. Puja tot seguit el cam per assolir la carena de la serra que tanca la conca per aquest indret s'entra desprs a la verda bonica Vall d'Eriet, on sols hi ha unes quantes pageses escampades que formen un municipi rural agregat al de Baldomar, d'on dista 6 quilmetres. Es travessa l'esmentada Vall d'Eriet, trobant-se pel cam cal Peguera, desprs cal Golart i la capella romnica de Sant Bartorneu i ms enll cal Collada, a dues hores aproximadament de Vilanova. Ms amunt s'acaben els conreus, tornant -se el terreny despoblat, erm i pedregs, pujant baixant el cam fins a Als en cosa de una hora i mitja des de cal Collada. S'hi esmercen en total, en el trajecte, tres hores i mitja grasses. EXCURSI A LA BARONIA DE LAVANA. Es troba situada aquesta s ubcomarca, corn ja havem dit, al cant de' sol ixent de la Conca de Mei la formen el segents pobles: Llus, que s la capital, GrsoDE VILANOVA DE MEI A ALS.

198

CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

la, Argentera, Buada i Trrec. A mesura que anirem ressenyant l'excursi, farem constar les particularitats especials de cada un d'aquests pobles. De Vlanova a Grsola hi ha mitja hora llarga o tres quarts, qual trajecte, aix com tamb la poblaci, tenim ja ressenyats anteriorment. Anirem, doncs, cap a Argentera on es va en cosa de 20 minuts. El cam surt de Grsola baixant fins a trobar el riu Boix, que es travessa per una palanca de fusta, quasi al comen d'un formosssm engorjat molt pintoresc. S'enfila el cam per la vorera esquerra, enlairant -se considerablement sobre el riu, ple son llit de roques colossals, per on l'aigua rebot d'ac d'all fent molt de brogit. A uns quants metres sobre el cam, hi ha, a la meitat del congost, la cova dels Gitanos, que s una bauma bastant gran. Prop de Grsola hi ha el Forat Negre, del qual diuen en surt, quan bufa el llevant, mitja mola d'aigua. Desprs d'un sobtat revolt del cam, es veu ja, gaireb a tocar, l'esglsia de Nostra Dona del Remei d'Argentera edificada al mig d'aquella solitud, tenint sols per companyona una vella casa on serven les claus del temple i al costat d'aquesta casa n'hi ha una altra amb els sostres enfonsats que servia abans d'abada. La sobredita esglsia t la forma de creu llatina i per sa planta i la direcci de l'absis rod mirant a sol xent, apar de llunyana poca romnica, havent estat desfigurada per posteriors reformes de diferents estis. (Lm. LV). La volta s de punta d'atmetlla sostinguda per tres arcs torals el triomfal al comenament de l'absis. T els murs interiors completament emblanquinats de cal i l'altar major est pintat sobre tela figurant columnes altres ornaments propis del gust renaixentista. Darrera l'altar, ocupant tot l'espai de l'absis, es constru un cambril per colocar-hi la venerada imatge de la titular, que apareix amb habillament apropiat, tenint el Nin en el bra esquerre. Tant la Mare com el seu Fill, sols tenen esculturades les respectives testes i les mans. De l'exterior de l'esglsia, l'nic que pot remarcar-se s l'alta espadanya que serveix de campanar, construda de bons carreus. El P. Cams esmenta la Mare de Du de la Pera d'Argentera o de Grsola, qual nom s avui desconegut en l'encontrada. Podria molt b haver-se donat el cas, com en altres casos semblants, d'un canvi de devoci a la matge, dedicant-li posteriorment el culte del Reme o de la Salut, que amb ambdos ttols la presenta el Butllet de la Dicesi corresponent al mes d'abril de 1904. Aquesta esglsa havia estat parroquial i dedicada a la Santa Creu. Ara el venat d'Argentera depn en 1'espirtual de la parrquia de Grsola.

NOTES D'EXCURSIONS PER LA CONCA DE MEI

199

Al cim d'una enasprada penya s'aixecava el castell d'Argentera, nomenat de Tanca-la-porta per un autor antic (1). En resta no ms una grossa torra rodona, i probablement els seus primitius senyors el desempararien per traslladar-se en lloc ms avinent. Ms tard, el que havia estat inexpugnable fortalesa, s convert en una placvola masa coneguda per cal Melxut, avui tamb abandonada. Darrera l'esglsia d'Argentera, continua el cam, el qual va pujant sensiblement en direcci a m dreta fins a arribar dalt d'un pla on es troba la casa del Pau d'Argentera, important pagesia amb un escut sobre la porta finestres amb motllures gtiques. Hi ha all dos camins. L'un va dret a la carretera surt al davant d'una casa que en diuen de la Viudeta. L'altre cam tomba vers la dreta, passant pel davant d'una gran casa enrunada de la qual no ms en resten unes ennegrides parets i un gran cup rod de pedra que a primera vista apar una torre esmotxada. Ms enll :1 ha cal Cisteller, que s un gran casal quadrat conegut tamb amb el nom del Castell. Quasi a tocar brolla una font i davant del casal hi ha una petita ermita o capella de Nostra Dona del Roser, en el frontis de la qual es llegeix la data de 1817. La seva insignficnca i pobresa, tant exteriorment com a l'interior, ens excusa de fer d'aquesta capella ms especial menci. Seguint el mateix cam es surt tamb de seguida a la carretera de Vilanova. Des d'Argentera no h haur ms de 30 minuts. Per anar a Llus cal remuntar la susdita carretera en direcci a Artesa, fins a trobar a m esquerra, un ample ben cudat cam venal de carros que mena a dita poblaci. Pot anar-s'hi tamb per una drecera que comena al costat mateix de l'esmentada casa de la Viudeta, qual cam s un corriol molt costarut, per rpid, ja que en quinze minuts es puja dalt del serrat. s aquest un extens planell d'on es frueix de llunyans horitzons, ms que tot vers l'alterosa muntanya d'Aubens, la serra de Cad la del Port del Comte, albirant-se tamb ms en el cnic tur de Montmagastre. Es travessa de baix, en vint minuts, aquest planell, fins arribar a Llus, que t solament uns 130 habitants i malgrat aix, s la poblaci ms important de la Baronia de Lavana capital, com havem consignat, del districte municipal que porta aquest nom. L'esglsia parroquial est situada a un extrem del poble. Es de bons carreus lluint en el frontis un interessant ull-de-bou i la porta amb dovelles, resseguides per una estreta motllura. En la dovella central hi ha la data 1630. Ms tard sofr aquesta esglsia una m1 P. Roto 1 Jncr, obra citada, pg. 94.

200

CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

portant restauraci; segons ndica una bonica lpida collocada aI costat esquerre de la faana, la llegenda de la qual diu aix: Segona edificaci posar la porta... da al... Octubre any 1730. En l'altar major, dedicat a Sant Pere Apstol, tamb es constata la data de la seva construcci en 1765 i la de la de 1770 de quan fou daurat. L'altar del Roser pertany a una poca ms antiga, puix porta la data de 1678. s objecte de gran devoci a la parrquia, la imatge del Sant Crist del Bonconsol, l'escultura del qual s poc notable, medint 1'28 metres alt. (Lm. LXI). Comparteix semblant veneraci la Mare de Du de Grcia, que t tamb altar propi i un cambril petit pobre. La imatge s de faccions escaientes i porta vestidures de roba, car sols t esculturada la testa. s especial advocada contra la sequedat, com aix ho fan constar els seus goigs: En aigua per dar favor del Cel mudau la serena. Els mateixos goigs expliquen que aquesta imatge estava abans en una ermita, d'on fou traslladada a la parrquia. Dins el terme de Llus, a una hora i mitja del poble, vers la muntanya i en un indret molt escabrs, hi ha la cova de Lavana, que segons En Madoz, don nom a la Baronia. Tamb s coneguda aquesta cova per la Casa de Lavana, ja que est habitada sembla es tracta d'una masia de les ms importants en 1'encontrada. Hom suposa, tamb, que de molt antic ha servit la cova esmentada de sopluig a l'home, havent-s'hi trobat en temps passats, un crani d'una persona jove com de quinze anys. Des de Llus s'albira a tres quarts lluny, vers el cant de Llevant, el poble de Trrec, que t una petita esglsia. Anant-hi directament des de Vilanova, es segueix bon tros del cam de Llus fins a l'indret on en diuen els Rams. All es bifurca el cam, prenent -se aleshores el de l'esquerra que porta a Trrec, d'on en quaranta cinc minuts aproximadament, pot anar -se al poble de Montargull, situat a la carretera d'Artesa de Segre a Tremp. El darrer lloc de la Baronia de Lavana que ens manca esmentar s Buada, situat a menys de mitja hora de Llus, en direcci a la carretera de Vilanova a Artesa, d'on s quasi a tocar. s un petit llogaret compost de molt poques cases i que ni tan sols posseeix esglsia prpia. De Llus a Vilanova, el cam surt d'enfront de l'esglsia, pujant

NOTES D'EXCURSIONS PER LA CONCA DE MEI

201

de primer pausadament cosa de mitja hora. Desprs es va voltant la muntanya dita del Cogull, i en altra mitja hora, baixant sempre, es troba el riu Boix, que es travessa per un pont de pedra d'un sol arc, tocant al mol del Mig, dessota mateix de Vilanova. Riu amunt hi ha no gaire lluny, el mol de Caps i en avall del pont, el mol de Sols. Sn curiosos els noms d'aquests molins, que com ja s'endevina determinen la seva respectiva situaci al llarg del riu, o s; el de Caps s el superior o de dalt, ve desprs el del Mig i ms avall d'aquest el de Sols o sigui el de baix. L'aplicaci del mot sols com adjectiu d'una cosa que est situada en un pla inferior o ms baix, s d'us corrent a la Conca de Mei i en altres comarques lleydatanes. A ms de l'exemple suara esmentat, recordem ara que a Guardia de Tremp existeix una plaa coneguda per la de Solsdivila o Soldevila, la qual est a la part baixa del poble. En igual situaci hi h una plaa a Almenar, on s'aixeca una bonica creu de pedra, que li diuen tamb de Solsdivla. DE VILANOVA A BONREPS: Es surt de Vilanova per la part alta de la vila en direcci nord, passant per la Creu del Portal de dalt i tot seguit es deixa l'antic cam per saltar a la carretera acabada de construir fins a l'Hostal Roig. Pot seguir-se tamb de bon principi la carretera, agafant-la dessota el poble. Al cap d'un quart aproximadament, es troba el pont del riu Merl sobre el barranc del mateix nom, que baixa dels vessants nord del Puig de Mei. A la dreta i a l'altre costat del riu Boix, hi ha la font de la Canal damunt d'aquesta s'albira a fora alria la cova del Castejon, molt gran i destinada a tancar-hi bestiar. A mida que s'enlaira la carretera, els grans penyalars rogencs que s'alcen a ambdues riberes s'atansen, donant al paisatge un aspecte ferstec i grandis, en particular a l'indret de l'antic pont de Barm o de la Gata, pertanyent al cam vell, qual pont queda a l'esquerra de la carretera amb un estrep a aquesta. A l'enfront, riu amunt,tanca aquella estreta vall una fenomenal cinglera batejada amb el nom de la Roc dels Arcs de parets altssimes tallades verticalment. Del pont del riu Merl al de la Gata, hi ha deu minuts i entremig d'ambdos ponts es deixa a la vorera esquerra del riu la font de l'Eura. Al cap de deu minuts ms, es troba a m dreta el cam de Fabregada i que mena tamb a Bonreps. Deixarem aqu la carretera, la qual continua ascendint, per endinsar-se desprs en I'engorjat del Pas Nou, qual trajecte descriurem en l'itinerari segent. L'al ludit cam de Fabregada s bona cosa costarut per, en can-

202

CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

vi, no s excessivament llarg. Dalt de la costa hi ha el coll de Cabesses, bfurcant-se all el cam. Agafant el de m dreta, es va al lloga-. ret de Montod o Montred, de molt pocs vens, pobre i mig amagat en aquella comarcada tan deserta. El cam de l'esquerra continua vers a Bonreps. A la mateixa bifurcaci, hi havia hagut en temps molt llunyans el poble de Fabregada, desapargut per complet en l'actualitat. Recordant la seva existncia, sols resten les runes de l'ermita o capella de Sant Cern, bellament edificada al cim d'un isolat tur, i la cova de les Monges que es veu a l'enfront de l'ermita, a mig caire d'una alta cinglera. A la cova es veu encara algn tros de paret de pedra i altres obres, tal vegada construdes per la seva defensa, el que denota haver estat habitada per l'home. I que ho sera potser tamb en poca prehistrica, ho fa suposar la troballa que s'hi feu, segons ens digueren, d'un crani amb un clau de ferro clavat. En diuen la Cova de les Monges per uns violeters que en l'espadat de la penya en un tros de mur, hi floreixen tots els anys. La fantasia popular li apar veure-hi representades pels violeters unes monges cuidant son jard. La bellesa d'aquell pintoresc rec, junt amb les seves runes, fa que s'hi respiri una flaire de poesa que enamora. Tamb es frueix d'un extens panorama, albirant -se relati prop, el tur de Montmagastre i all d'enll, serres i ms -vament serres, sobressortnt, esfumada al fons, la silueta del Montserrat. El poble de Fabregada estava comprs en 1304, dins la Vegueria de Camarasa, pasant all la lnia divisria amb la Vegueria de Pallars, la qual x per la serra de Benavent a Bonreps et a Fabregada. Et afronta el terme de Montmagastre. Et de Fabregada parteix per la serra de Montsech et passa serra sobre Ager al Riu de Caserres. Prenent a m esquerra un pintoresc cam que surt de quasi el mateix coll de Cabesses d'enfront d'una barraca construda d'obra, es pot anar en 25 minuts a la font Blanca i a la sortida del Pas Nou. El cam de Bonreps continua pujant voreja els grans penya s'alcen a la seva esquerra. En envoltar l'extrem de la mun-lars,que tanya, el terreny esdev poc accidentat i la vegetaci hi s molt migrada, passant pels indrets nomenats: les Marrades, lo Pelat la Coma d'Espinal, havent deixat tamb a m esquerra, als trenta i cinc minuts de Fabregada, el cam que mena a l'Hostal Roig. Una forta baixada en zig-zag per dins d'un aclarit bosc de pins d'alzines, condueix a una fondalada on hi ha un extens camp de trumfes. D'all s'emprn la darrera ptrada que en pocs minuts puja a trobar

NOTES D'EXCURSIONS PER LA CONCA DE MEI

203

un bon cam de carros ombrejat d'arbres sapats i seguint -lo, a la dreta, porta a la Quadra de Bonreps. De l'esmentada bifurcaci amb el cam de l'Hostal Roig, fins a Bonreps, hi ha trenta minuts en tot el trajecte des de Vilanova s'esmercen sols dues hores mitja. La dita Quadra s actualment una grandiosa masa envoltada d'una magnfica roureda d'arbres centenaris, propietat de la famlia Gironella de la nostra capital. Est situada en els vessants nord de la serra de Bonreps, que s una perllongaci de la de Comiols, dominant-se bona part de la Conca de Tremp i en particular la seva subcomarca d'Isona, qual important vila s'albira perfectament. Ms enll, les serres es succeeixen amb insistent elevaci amplada, fruint-se d'un panorama formosssim. En una reconada de dessota Bonreps, neix el riu de Sant Salvador que desprs de recollir les aiges dels torrents de Bscarr, Llord Isona, s'ajunta amb el riu d'Abella prenent aleshores el nom de riu de Gavet, el qual desguassa al Noguera- Pallaresa ms avall de Palau, travessant, per consegent, gaireb tota la Conca de Tremp. La carretera que baixa de la serra de Comiols, passa pel dessota de la repetida Quadra de Bonreps. Aquesta darrera havia estat un petit Santuari que hom suposa habitarien monjos o ermitans. Pass desprs a dependre del convent de Bellpuig de les Abellanes, de canonges premostratencs, que convertiren el Santuari en priorat, i per la seva conservaci hi tenien al menys dos canonges. Aix es feu durant o poc temps desprs del govern de l'abat Arnau de Monte, qui ho era en 1203 i es creu tamb que els en feu donaci el comte d'Urgell, Ermengol VIII (1). Els fills de Sant Norbert hi feren grans reformes, ampliant l'edifici construint en l'esglsia en 1615 un petit cambril. Per aquesta mateixa poca, s'encarregaren de la cura d'nimes d'una parrquia vena nomenada de Santa Anna de Montod, constituda per algunes pobres pagesies escampades a racer de la serra de Bonreps, qual fet don peu en 1786 a unes fortes discussions entre l'erudit historiador canonge de Bellpuig de les Abellanes P. Pascual, el Bisbe d'Urgell per les pretensions jurisdiccionals d'aquest. El susdit bisbe, que no era pas catal, exiga que se l reconeguessin els drets episcopals de visita a o que es negaren resoludament els premostratencs arribant al punt de privar-li l'entrada al prorat quan amb tal fi s'hi present. El nostre illustrat consoci En Francesc Carreras Candi, public
1 P.
VILLANUEVA,

obra citada, vol. XII pg. 82.

204

CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

anys enrera en el nostre Butllet (1) un curis treball respecte a l'esmentat incident diu que: la manera de finir, honrosa pels premostratencs, s un interessant episodi de la vida de l'erudit investigador eclesistic, al mateix temps que un herms quadret de costums del segle xvll. Al susdit treball remetem, doncs, els que vulguin conixer els detalls de tan notable discussi. El Pare Pascual era fill d'Esparraguera, fer.. '` vent patriota i un ena- 1 1 morat de nostra parla amb la que escriv mol ,, tes de les seves obres, malgrat haver estat ; .? arreconada per la majoria dels nostres escriptors d'aquella trista r poca de decadncia. k ';. Segons es fa ress el P. Villanueva, la seva 4,' intransigncia en aquest punt arribava a l'extrem de deixar sens resposta 1 les lletres que l endreaven escrites en altre llengua que no fos la catalana, exemple que potser cap dels catalanistes d'ara gosaria a Ntra. Dona de Bonreps seguir. En opini del P. Villanueva, la universalitat dels estudis a que es dedic el P. Pascual perjudic la seva obra de sav i de literat. Tena grans coneixements en numismtica, havent arribat a posseir dos valuosos monetaris que, segons el canonge doctor Barraquer, serviren de base a la renomenada col lecci d'En Vidal i Quadras (2).
1 Butlle!t del C. E. de C., volum IX. 2 Las Casas de Religiosos en Catalu a, vol. 1 pg. 319.

NOTES D'EXCURSIONS PER LA CONCA DE MEI

205

Pel que en resta actualment, no apar pas que l'edifci del priorat de Bonreps hagus tingut mai una gran importncia artstica. En una sala que servex ara de menjador als masovers, es veuen en el sostre diferents ornaments alternats amb escuts, tot de guix de no gaire mrit. L'esglsia s petita d'una sola nau amb altars denotant una gran misria baix, tots conceptes. A l'interior campeja l'estil del renaixement amb pobresa de mitjans i de gust, no oferint tampoc res de particular la porta que s'obra de cara a migdia. L'absis s rod, molt senzill i petit, tenint al mig una finestreta sagetada, que segurament pertany a la primitiva capella construda quan es trob la imatge de la Mare de Du de Bonreps, titular del Santuari. Est representada sentada, tenint damunt la cama esquerra el Nin Jess tamb rentat i amb la m en acci de beneir. Aquesta imatge t les faccions molt vulgars; s de fusta, pintat el cos de color vermells i el mantell blau, presentant les caracterctques de les escultures de la XIII a centria. La seva alria s de 0'71 m. El P. Cams (1) explica la troballa de l'esmentada imatge per un prncep francs que, junt amb altres cavallers, caava en aquelles boscries havent -se perdut, canat de crrer d'ac d'all, s'ajegu, quedant bentost adormit. En despertar-se, descobr la Santa Imatge, la qual havia servit d'apoi a la seva testa, atrbuint a aix el prncep la dolor del seu son d'aqu el nom de Bonreps que es don a la repetida imatge. Altre autor atribueix a un comte d'Urgell, en tgmps del comte de Barcelona, En Berenguer Ramon, la tro -balde imatge i la consegent edificaci de la capella. Comenten amb la major ingenutat tan miraculs fet, els goigs que es canten en aquell Santuari, una estrofa dels quals diu aix: Caant les feres un dia en esta Quadra feu nit, perdut i sens companyia en la terra feu son llit: per sobre vostra falda, trob reps ms gusts, socorreunos Verge Santa senyora de Bonreps. Encastada a la porta de l'esglsia, hi ha una lpida romana que trob el doctor En Josep Pey, prior de Bonreps en una enrunada esglsia nomenada de Sant Feliu del lloc de Perolet. Amb molta cura no poques despeses dificultats la feu pujar dalt del priorat,
1 Jardn de Marra, pg. 235.

206

CENTRE EXCURSIONISTA DE

CATALUNYA

on desxifr la inscripci continguda en dita lpida el P. Pascual i per a commemorar-ho s col loc al costat de l'antiga una altra lpida que porta la data de 1783. De la Quadra de Bonreps pot anar-se a l'Hostal Roig, seguint primer el cam de carros ja esmentat, durant cosa de vint minuts fins a trobar un camp de trumfes. Aleshores es tomba a m esquerra pel costat mateix dels conreus, passats els quals s'enfila el viarany pel mig del bosc, remuntant la muntanya. Al cap de vint-i-cinc minuts ms es troba la carretera que puja de Vilanova pel Pas Nou, quedant a l'esquerra l'entrada de 1'engorjat. D'aquest enforcament de camins i en direcci sempre vers ponent, en vint-i-cinc minuts s'arriba a l'Hostal Roig. (Lm. LXII). DE VILANOVA A L'HOSTAL ROIG. Es segueix la carretera o sigui el mateix cam ressenyat en l'itinerari anterior, fins a trobar el comenament de la pujada que mena a Fabregada. La carretera va remuntant sempre pel costat esquerre del riu Boix fins al Pont Nou de Barm o del Raro. Tots els noms dels ponts que hi ha en aquest trajecte sn els dels antics amos de les terres on estan situats. Pel pont del Raro es passa a l'altra ribera del riu, que desprs d'un sobtat viratge que fa la carretera, emprn aquesta la seva natural direcci vers el nord. Es troba un altre pont conegut pel de la Figuera i al costat d'aquest, la font del mateix nom, coneguda tamb pel de Lsac, situada dessota mateix de l'espadada Roca dels Arcs. All la carretera torna a fer un altre fort revolt per guanyar la pendent del terreny gira de nou en sentit oposat prop de la Font Blanca. Aquesta font, molt abundosa i d'aigua rqussma, neix en el vessant sudoest de la muntanya que encercla, per la dreta, l'en_ trada del Pas Nou. Sembla sser la deu ms alta del riu Boix, qual rberal es domina en molta extensi, destacant -se baix el pla el poble de Grsola i en els darrers termes, la muntanya poble de Mont conca del riu Segre. Ms amunt de la Font Blanca -son,jaepl no hi ha cap ms corrent d'aigua constant, puix que, incls dins de 1'engorjat del Pas Nou, sols s'escolen les aiges de pluja. Pel costat de dita font passa, com havem indcat en altre lloc, un pintoresc cam que quasi planejant sempre, porta a Fabregada en vint-icinc minuts. Tornant a 1'ndret on havem deixat la carretera, el paisatge es ven recls per imposants dretes cingleres, formant un reclau de ferstega bellesa, al fons del qual hi ha la sortida del Pas Nou o d'Escales,(Lm. LXII) conegut tamb amb aquest darrer nom per uns graons o escala tallats a la roca viva per on s'enfilava el cam vell.

NOTES D'EXCURSIONS PER LA CONCA DE MEI

207

A fi de que pogus tenir la carretera un accs fcil dins de 1'engorjat, s'ha bastit a la seva sortida un gran mur de pedra. (Lm. LXI). El repetit congost apar una colossal esberla de la muntanya. les acostades parets del qual, d'enasprades penyes d'alria extraordinaria, completen el seu aspecte de grandiosa rudesa solitud, La llargria d'aquest engorjat s de cosa de mitja hora i sols hi manca que hi passs un gros corrent d'aigua, per poder-se comparar amb els ms celebrats de la nostra terra. Es conta en una rondalla molt estesa en el pas, que en cert indret, dintre del Pas Nou, h havia una grandiosa gavernera dessota de la qual es soplujaven els pastors per fer-hi la migdiada, com ho demostrava el trobar-s'hi un ja o arrevolcader. D'aqu que, entre la gent senzilla de l'encontrada, h arrels la convicci que totes les nits s'hi amagava el dimoni, disposat a endur-se'n els vianants que durant el dia no s'haguessin senyat. Lla jorn, cert subjecte foraster que volia passar per valent, va dir que ell no pensava pas senyar-se que malgrat aix, a la nit aniria vers el lloc aquell i per refermar ms la seva despreocupaci, afeg que fins cridaria al dable per s estigus endormiscat. Quan fou arribada l'hora convinguda, el foraster se'n puj decidit cap al Pas Nou, per don aquell dia la casualitat que, abans, un d'aquets estanyers ambulants que van de poble en poble carregats d'atuells de llauna i amb una caixa plena de xismes i ferratam, (aix tal com ho conten), se I feu nit vora de la gavernera i com que el pas s tan ferstec, s'amag all dins, mig mort de por, de son i de... gana, deixant-se caure damunt del ja amb l'intent de continuar la caminada tan prompte es fes de da. No gaire desprs, arrib nostre valent i com que era fosc, no va veurer el llauner; aleshores, acostant-se a la gavernera crid amb tota la fora de la seva veu: Dimonl vols venir? Si, ja ho crec espera'm, li respon el llauner des de dins el cau i reprenent les eines, llau nes i la caixa amb un terrabastall que feia fredat, sort el llauner, lleuger i jois a reunir-se amb el company que I ofrenava la sort. L'altre, en sentir al dimoni que Ii responia el soroll aquell de cadenes (1), apret a crrer, esmaperdut, fugint de l'esperit maligne. Tamb adalerat corria al darrera seu el llauner per conseguir-lo, i s clar, com ms s'esforava major enrenou movia. No cal esbrinar la fi d'aquella ridcula cursa i millor ser, doncs, deixar a l'albir de cada u l'acabament de la rondalla, que si b senzlla, no est mancada de certa grcia casolana. Un cp acabat 1'engorjat, es troba el desferrador, qual terreny era de molt dolent passar per les cavalleries abans de fer-se la car-

208

CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

retera. Desprs ve l'indret conegut per les forques, per haver-n'hi hagut d'aixecades all, segons es diu, planejant sempre, no es tarda a arribar a l'Hostal Roig. (Lm. LXII). Des de l'entrada superior del Pas Nou fins a dit Hostal, hi ha trenta minuts en total, des de Vlanova, cosa de 2 hores. Es troba situat l'Hostal Roig en una collada que fa de nus d'uni de les serres de Comiols de Bonreps amb el masss principal del Montsech. La casa dna als vessants de la Conca de Tremp i fns all s'ha pogut obtenir, desprs de molts afanys, que hi arribs la carretera que puja de Vilanova de Mei. Les obres estan actualment parades , per consegent,sense tenir sortida aquesta carretera, cosa ben de doldre puix la seva continuaci facilitara molt millor l'accs a la Conca de Tremp, per sser la pujada per aquest indret, menys costaruda i menys llarga que la de la collada de Comiols. Segons el primitiu pla, la carretera t de continuar vers els pobles de la Vall fins a Llimiana, on deu enllaar amb la que hi puja des del comenament del Pas dels Terradets, per per resultar aquest trajecte llarg i de molt costosa construcci, es diu que la faran seguir pel cant de Sant Salvador de Tol, distant sols cinc quilmetres de l'Hostal Roig i el terreny del qual s no gens accidentat. Si es fa com diuen, sortir aquesta carretera dessota del poble esmentat, embrancant all amb la general de Tremp. En un o altre cas, aquest hostal recobrar bona cosa de la seva passada anomenada, com tamb tornar segurament a veure's concorreguda la fira de bestiar que es celebra cada any dalt de la collada pel da de Sant Miquel Arcngel, qual fira era de les ms importants de Catalunya en temps passats. La divisi de comarques que fa el Montsech, no sols pot observar-se all per l'orografia sin que tamb en alguns mots dialectals. Una evident comprovaci ens la dona el nom de l'Hostal Roig, que aix el nomena tothom a la Conca de Mei, per en canvi, a la de Tremp, ja pronuncien Roi, igual que ho fan en les valls altes del Pireneu lleydat. Els encontorns del repetit Hostal Roi sn fora atraients. Quasi a tocar s'aixeca un formidable grup de roques de capricis aspecte, on es diu que hi havia hagut un castell, per sols s'hi veuen les runes d'una petita capella romnica, restes tamb, segons la tradici, d'un poble desaparegut nomenat Montllobar. Dessota de la casa hi ha una font d'agua ben bona i abundosa, per ho s encara ms la d'una altra font situada a pocs minuts d'all, al bell costat d'un cam que hi porta planejant des de l'Hostal.

NOTES D'EXCURSIONS PER LA CONCA DE MEI

209

De la darrera, en diuen la font de Balasc o del Bou, pel fet d'haver estat un d'aquets pacients animals qui sugger la seva descoberta, contant-se a l'efecte, que un bou escarbotant insistentment a terra li qued la pota mullada, o que veient-ho el bover, busc la deu d'aigua que un cp trobada fou ben aconduda, construint -se a l'envolt una paret de pedra. Davallant cosa de mitja hora llarga, pot visitar-se el poblet de Matasolana, que s un agregat del de Sant Salvador de Tol. T un sol carrer i una petita plaa formant una agrupaci de no gaire ms d'una dotzena d'edificis, entre ells l'esglsia, que per la seva pobresa i insgnficncia no cal parlar-ne ms extensament. Dessota del poble, al costat d'un torrent, h ha una font i a la sortida per la part alta, n'hi ha una altra fora copiosa bona. El susdit torrent o barranc de Barcedana fa cap, quasi en lnia dreta, al riu Noguera Pallaresa, formant una llarga estreta vall tancada pel cant dret per una serra que es desprn de la de Sant Salvador de Tol i segueix paral lela al Montsech oriental. Aquesta darrera serra s'albira en tota sa extensi; s molt emboscada per aquest indret, destacant-s'hi l'alterosa penya on est assentat el Santuari de Sant Salvador, vulgarment conegut pel Sant del Bosc. Per Matasolana h passa el cam que condueix a Sant Mquel de la Vall, de qual municipi depn l'Hostal Roi, i segueix cap Aranss Llimiana, situat aquest darrer a una altitud aproximada de 800 metres a l'extrem occidental de la serra que havem esmentat primerament. La distncia s de 2 hores 30 minuts des de Matasolana a Llimiana. L'Hostal Roi s un lloc ideal per fer des d'all l'ascensi al Montsech de Rubies o sigui l'oriental i per qui estigu acostumat a trescar per la muutanya s una excursi molt fcil i gens cansada. Es segueix primer una bona estona el cam que mena al Santuari del Sant del Bosc, deixant-se desprs aquest cam per agafar un viarany que passa entremig dels extensos englevats de la muntanya i que amb persistent pujada condueix al cim de la carena, el punt ms alt de la qual arriba als 1685 metres sobre el nivell de la mar i pot assolir-se des de l'Hostal, en una hora 30 minuts aproximadament. L'esmentada carena s molt regular amb no gaires accidents topogrfcs,tenint per aquest costat els vessants superiorsbastant arrodonits i completament englevats, el que permet fer l'ascensi sense cap dificultat. Ms avall, extensos boscos de roures i alzines ocupen els vessants de la muntanya, distraient de veure el fort desnivell que pren en certs indrets, en alguns dels quals mancats de

210

CENTRE EXCURSIONISTA DE

CATALUNYA

vegetaci, produeix basarda el passar arran d'aquella considerable pendent de molts centenars de metres. Altrement, no s pas res aix comparat amb l'esferedor aspecte que presenta l'altre vessant encarat de cara a migdia. Per aquell cant, la serra va sofrir un formidable trencament, enfonsant -se les capes ms altes ms d'un milenar de metres produint les imponents cingleres que s'estenen en tota sa llargria i que per la forma que prenen d'enormes graons, donen al Montsech la seva especial fesomia. Segons l'opini d'En Llus Marian Vidal, les valls de Mei, d'Ager i de Cors, es troben al fons d'aquella gran falla, la que ha deixat al descobert colossals masses de roques cretciques que formen una barrera gegantina la qual nicament en comptats indrets pot travessar -se. La desembaraada situaci d'aquesta interessant serra i el no tenir prop seu cap muntanya que li sobrepassi en alria, fa que la vista que es frueix des de son cim sigui de les ms esplndides de la nostra terra. Descomptant el panorama que s'albira pel costat de migjorn, que donada la seva gaireb inacabable extensi es faria interminable de descriure, pot dir -se, sense por d'exagerar, que difcilment es trobaria una altra miranda que domins millor ms extensament els Preneus les grans serralades que li serveixen d'estrep. L'esguard es perd entre aquella munor de pics i de muntanyes, tant de la banda de Catalunya com de terres molt endins de l'Arag, sobressortnt els grans cimals, entre ells el d'Aneto, la blancor de les geleres dels quals els fa destacar ms encara. Fent el Montsech de lmit meridional a la Conca de Tremp, escusat s dir que la domina per complet, albirant -se la seva capital i molts dels seus pobles. Resulta tamb fora curis el poder contemplar des d'aquell incomparable mirador, quasi d'una sola ullada, els dos embassaments d'agua ms importants de la nostra terra, com sn, el de Sant Antoni ms amunt de Tremp, el de Camarasa, situats un a cada banda del Montsech. Es creu generalment que el nom que porta aquesta serra l prov mont-sec, s, mancat d'aigua, qual suposici contradu a basde tament l'abundor que hi ha de fonts de corrents d'aigua. Atenent a que en el llarg de la serralada es veu aquesta tallada per estrets congostos com el del Pas Nou i els Terradets en el Montsech oriental i el de Bonremei en el d'Ager, persones coneixedores del pas, fan derivar l'etimologia d'aquella paraula dels mots llatins montis (mont) sectus (tallat, partit). DE L'HOSTAL ROIG AL SANTUARI DE SANT SALVADOR I A RUBIES: ES continua el cam que s'ha indicat anteriorment en fer la ressenya de

NOTES D'EXCURSIONS

PER LA CONCA DE MEI

211

l'ascensi al cim de la carena del Montsech. Aquest cam segueix sempre a gran alria en sentit longitudinal a la serra i amb escasses diferncies de nivell, resultant per consegent gens cansat i permetent fruir a tot plaer de la formosa vista del Pireneu. Als cinc quarts aproximadament des de l'Hostal, es passa per la pleta dels Arsos i ms enll se'n troba una altra amb la cabana dels pastors. Prompte desprs, s'albira a gran profunditat, dessota del cam, el Santuari de Sant Salvador o sigui el Sant del Bosc, edificat al bell cim d'un enasprat penyal. L'esglsia les dependncies del Santuari ofereixen un aspecte molt pobre, ocupant per complet el petit pla del tur, al qual sols per un costat hi t accs el cam, car la resta est envoltada per esgarrifoses timbes. Llncament en curtes temporades est habitat aquest Santuari i aleshores, hom pot refiar-se de trobar-hi hostatge queviures, ni donats els migrats mitjans de qu disposen. La baixada des del cam que descrivim, es fa potser en menys de mitja hora, seguint un corriol que, amb pendent extraordinria, giravolta sempre per dintre del bosc i s dolent i cansat s aquest tros de cam, tal vegada s pitjor el que manca a fer per arribar al fons de la vall. Excusat dir, per tant, l'interminable i pesadssim que resulta fent-ho en sentit invers. Es sens dubte aquest indret, on la muntanya presenta efectes ms bonics emboscats, perdent la seva forma de vessants uniformes per convertir-se en un seguit de retallades penyes isolades, completament inaccesibles i de caient molt pintoresc. El riu Noguera Pallaresa que travessa la Conca de Tremp en direcci de nord a sud, queda a l'esquerra de nostre esguard, albirant-se perfectament son curs i els indrets on aboquen Llurs aiges el riu de Gavet i el barranc de Barcedana, la trajectria dels quals s d'est a oest. Tornant a empendre el cam procedent de l'Hostal Roig i que havem deixat en parlar del Santuari del Sant del Bosc, als pocs minuts de caminar, s'arriba a la Portella Blanca, qual pas s dels ms enlairats del Montsech de Rubies i apar un tall fet a la muntanya. En el cim, dues penyes de roques blanquinoses deixen obert un estret portell per on passa el cam. La davallada pel cant de migdia, es fa per dintre d'una estreta canal de parets verticals de gran alria, que resultaria veritablement emocionant de no estar el fons mig amagat per roques colossals despreses de la muntanya per l'escassa v egetaci que hi creix. La pendent s dretssima el cam ple de pedres esmicolades que acaben de fer-lo ms ru i cansat. Aquesta for-

212

CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

ta davallada dura tres quarts o una hora, segons el dalit de qui la faci. Com s de suposar, el paisatge, per aquest costat de serra, canvia per complet. Els termes llunyans estan mancats de la grandiositat d les grans serralades prenenques i per aix resulten no gens interessants, guanyant-ne en canvi els de ms aprop, devent-se remarcar la superba vista que ofereix el Montsech d'Ager, qual muntanya es domina de dalt a baix, la bonica visi, a vol d'ocell, de l'embassament deCamarasa.Tamb s molt pntorescalastuac del poblet de Rubes, col locat dalt d'un petit tossal que sobressurt del repl que fa la muntanya. (Lm. LXIII). Aquest repl o gra, l'amplria del qual s, per terme mig, de mil metres, corre la serra del Montsech en tota sa llargria tenint per sobre al dessota, els vessants encinglerats. En arribar a poques passes de Rubes es troba una ben aconduda font. El poble es compondr tot el ms d'unes deu cases, agrupades a reds de l'esglsia, essent aquesta pariona a la poblaci per la seva migradesa. s un petit temple d'estil romnic, d'una sola nau de volta de can, amb una senzilla faana d'poca molt ms posterior, surmontat el frontis per una espadanya la coberta s de llcorelia. En canvi, s magnfic el panorama de cingleres que li serveix de fons, sobretot la imponent roca dta de Migjorn, que s'ala enasprada servint de paret a la canal que baixa de la Portella Blanca. (Lm. LXIV). L'absis rod de l'esglsia s alt i molt esvelt, recordant els car reus i les arquacons i faixes que el ressegueixen les construccions de la xI a centria. (Lm. LXIII). Est aquesta esglsia baix l'advocaci de la Mare de Du depn de la parrquia de Peralba, el rector de la qual h puja a dir la missa els diumenges i tots els altres dies de precepte. La imatge de la Mare de Du, s de talla i apar tamb pertnyer a una reculada poca, probablement del segle xii. Te 0`72 m. alt., estant representada lluntla corona i sentada en una rica cadira,amb el seu Fill a la falda. A ambdues imatges els manca el bra dret, que segurament varen tallar-los perque farien nosa per posar-los les virolades vestidures que tan les desfiguren, les quals prou ens cost el treure-les -hi, puix que entre mantells, vestits altres robes superposades en comptrem onze de totes menes. Llevat d'aquesta Mare de Du d'una petita imatge col locada dins d'una capsa de fusta policromada, de les que serveixen per a la capta, res ms es veu d'nters a l'interior de l'esglsia. Sois per resultar una forma molt primitiva de confessionari, esmentarem el que h ha arran del presbiteri. s fet

CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

LM. LXI

CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

L M. LXI1

VILANOVA DE MEI - EL PAS

Nou

L' HOSTAL ROIG

CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

LM. LXIII

RABIES - VISTA GENERAL

RABIES -

ABSIS DE L'ESGLSIA

CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

LM. LXIV

RABIES - LA ROCA DE MIGIORN, PENYALARS DE LA PORTELLA BLANCA

STA. MARIA DE MEI - PADRO EN LA BIFURCACI DELS CAMINS DE COLL D'ORENGA 1 RABIES

CENTRE EXCURSIONISTA DE

CATALUNYA

LM. LXV

COLL D'ORENGA

FIGUEROLA DE MEI - EL PIRENEU ENTREMIG DEL PAS DELS TERRADETS

 CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

LM. L XV!

FIGUEROLA DE MEI - VISTA GENERAL

BARONIA DE SANT HOISME - ESGLSIA

CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

LM. LXVII

BARONIA DE SANT HOISb1E - ESGLSIA 1 CASTELL

LA MASSANA - ESGLSIA

CENTRE EXCURSIONISTA DE

CATALUNYA

LM. LXVIII

LA MASSANA - EMBASSAMENT DEL NOGUERA- PALLARESA 1 SERRA DE MONTROIG

EMBASSAMENT DE CAMARASA - EL ROC DEL BISBE

NOTES D'EXCURSIONS PER LA CONCA DE MEI

213

d'una sola post en la qual s'obre una reixa de barrots verticals de ferro. En el caire de la roca de migjorn hi ha una cova en la qual es poden enquibir, segons diuen, ms de dues centes ovelles. Altres coves hi ha en el terme de Rubes, essent la ms important de totes la del Forat de l'Or situada dintre del proper engorjat dels Terradets i prou coneguda per sortir d'ella ms d'una mola d'aigua quan bufa el llevant. De Rubes per anar en direcci al Noguera Pallaresa, hi ha dos camins, ambds molt llargs i fora canats. El ms curt baixa dret als Terradets, sortint dins del congost entre r el Forat de l'Or, la Bagasses. Font de les .;i;., L'altre itinerari a se- ms convenient gur, i pels que vagin en direcci a Lleyda, s agafar dessota del poble el cam carreter que proce- + ,r deix de Vilanova de Mei que continua cap a una important pedre , ra de roca cala litoRuB ES. Imatge de la Mare de Du grfica, nica d'aquesta mena explotada al nostre pas, distant una hora de Rubes. Es troba situada aquesta pedrera a l'extrem oest del repl que havem parlat la Companyia que l'explotava va fer construir anys enrera l'esmentat cam pel transport dels materials L'explotaci de la pedrera s'ha fet sempre amb intermitncies i en l'actualitat no s'hi treballa gens, veient-se

214

CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

les cases dels obrers buides completament abandonades. Potser el pujat del cost dels transports, degut a la distncia i al dolent del cam, les pronunciades pendents del qual no permeten als carros conduir gaire pes, fan poc renumerador el negoci, podent contribur-hi tamb a que, un cp s'acab la darrera guerra, s'han pogut tornar a importar de la clebre pedrera de Solenhofen (Baviera) les seves conegudes pedres litogrfiques que, d'antic, tenen acaparat el consum mundial. Apart de l'especial constituci estratigrfica de la serra de Mont donat tamb molt renom la muni de fssils que hi ha en-sech,la diferents indrets de la mateixa, formant part de bancals de gran extens , on es troben varietat d'exemplars d'animals. Els gneres menys coneguts ms estimats pels gelegs es recullen entre les capes de les roques litogrfiques, que havem esmentat, veient-s'hi representades diferents menes de peixos. Des de la pedrera en avall, s segueix un corriol que va revoltant el morro de la cinglera, albirant-se cada vegada ms acostat l'embassament de la presa de Camarasa. Destacant -se vers el nord, es domina la sortida del Pas dels Terradets per dintre de qual colossal falla hi corre el Noguera Pallaresa. Cal fer la baixada a peu imprescindiblement, car en certs indrets el cam s estretssim i passa tan acostat de les parets del cingle, que amb prou feines deixa espa per a una persona. Al cap d'una hora d'aquest pesat descens, s'arriba al pla, passant el cam per Cal Ginesta, des de qual masia es va dret a la carretera, distant sols quinze minuts, i d'all, a la poca estona, es troba la passarel la o sigui el pont de ferro que travessa el riu Noguera Pallaresa, dessota mateix d'unes cases de fusta pertanyents a la Companyia constructora de la presa. La carretera emprn una fadgosa pujada fins al quilmetre 44 que s el seu punt ms alt bentost s'arriba a Cal Adri, que serveix de cantina i per aix hi fan parada tots els autombils pblics. L'enlairada situaci de la carretera permet frur de boniques vistes vers el Montsech , en direcci a llevant, es veu bellament edificat dalt d'un tur el poblet de Sant Hosme conegut ms comunment pel nom de la Baronia i forma part del municipi que comprn els pobles i llocs de l'Atmetlla, Oroners, Sant Just, Figuerola de Mei, Rubes, La Massana i Fontllonga, essent aquest darrer el ms important el que li dna el nom, molts de quals pobles ressenyarem en l'itinerari segent. De cal Adri a Ager hi ha 9 quilmetres perla carretera esmentada.

NOTES D'EXCURSIONS PER LA CONCA DE MEI

215

DE VILANOVA DE MEI A RUBIES: Es va primer a Santa Maria, pel mateix cam carreter ja ressenyat, el qual continua pel costat del fossar, trobant -se als pocs minuts una casa i desprs un pedr. (LmnaLXIV).All el cam es bifurca; el d'enfront porta al Coll d'Orenga el de m dreta s el que continua vers Rubes. A mig vessant de la muntanya, s'albira l'ermita de Sant Antoni, cap on s'enfila el cam, que passa desprs pel costat de la mateixa. Aix s noms que el comenament de la fadgosa i llarga costa que deu guanyar -se per arribar a la Cabroa que s un colossal penyalar, en qual indret el cam s obert a la roca viva, aprofitant un rellex de la muntanya, que t al damunt i al dessota grandiosescingleres. Es travessa,per un pont, el petit barranc nomenat el Regu, vora del qual hi ha una mina de carb. El Regu procedeix d'una font molt bona, d'on comena el cam dels Boixos que mena al Pas de 1'Eugues que s un altre alt portell del Montsech. Aquest cam puja amunt sempre, seguint uns pocs marcats corriols vorejats de boixos, que s'entortolliguen per la drecera fins al pas esmentat. Tornant al pont del Regu, el cam continua vers Rubes unes vegades planejant i altres descendint per arribar a dit petit poble a les tres hores aproximadament de sortir de Vilanova. DE VILANOVA DE MEI A CAMARASA PEL COLL D'ORENGA I FONT -LONGA:Es segueix el mateix cam de Santa Maria fins el pedr esmentat en l'itinerari anterior. (Lm. LXIV). Es continua aquest cam, deixant-se a m dreta el que mena a Rubes, i pujant pausadament, al cap de 45 minuts es passa per dessota de la quadrada Torre de l'Espinalt que queda a la dreta dalt d'un repl de la muntanya, albirant-se arrapat a aquesta i a una alria considerable, el cam de Rubes en l'indret on hi ha el grandis penyalar conegut per la Cabroa. La vall s'estreny empresonada pels vessants del Montsech a la dreta i els de la muntanya de Sant Mamert a l'esquerra, quedant enrera en aquest darrer cant el castell de Vall d'Eriet encimbellat dalt de la serra que es desprn de dita muntanya. Des del castell, es necessiten dues hores grasses per guanyar el cim de Sant Mamert, on hi ha l'enrunada ermita d'aquest nom. La imatge del Sant titular de la mateixa, fou traslladada a Als, de qual districte municipal pertany la muntanya. De dessota de la Torre de 1'Espinalt fins al Coll d'Orenga, no ms hi ha quinze minuts o sigui una hora justa des de Santa Maria. El Coll d'Orenga forma un planell de regular amplria verdejant-hi al bell mig una secular alzina de dimensions extraordinries. (Lm. LXV). A l'extrem Nord hi ha una important masia que ofe-

216

CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

rex un aspecte senyorvol amb el seu portal dovellat les finestres ornamentades. Aquest coll serveix de lla d'uni del Montsech amb la muntanya de Sant Mamert i tanca per aquest costat la Conca de Mei, qual estreta vall s'albira en tota la seva llargria, seguint el curs de les aiges del riu de Santa Maria, que t son naixement en el mateix coll. L'altre vessant est encarat vers la vall d'Ager i les aigesdavallen en direcci al Noguera Pallaresa, formant el barranc de Monn que va a desembocar a dit riu ms avall d'El Doll, ambds darrers noms pertanyents a unes masies que hi ha en aquells indrets. Enlairada a m esquerra del Coll d'Orenga, s'albira a cosa de mitja hora, una alta torra rodona a quinze minuts aproximadament d'aquesta, se n'ala una altra de quadrada, ambdues escalonades en els vessants de la muntanya de Sant Mamert, dominant la sobredita vall d'Ager. D'aquestes torres hi ha qui en diu els Castellets, les quals, junt amb la de 1'Espinalt, semblen formar part d'un cinycll de fortificacions per defensar el pas dels moros possessionats de la repetida vall. En l'edat medieval es nomenava en algunes donacions el castell d'Orenga. En el Coll d'Orenga, segons explica el P. Pascual per referncies d'un tal Llopart, rellotger de Lleyda i a I'ensems constructord'obres, hi havia en son temps evidents vestigis d'haver-hi passat una carretera romana, el rastre de la qual es poda seguir fins molt propdeCamarasa, on tamb senyala l'existncia d'un magnfic pont d'aquella mateixa reculada poca. Altre important vestigi de carretera, treballada segons l'estil dels romans, trob tamb En Llopart dalt del Montsech, en qual cas, podria suposar -se que ambds trossos correspondrien a una mateixa via, que travessaria tota la Conca de Mei per anar a la de Tremp. L'esmentat mestre d'obres, va construir el pont de Mont deu sser tamb En Pere Llopart que, junt amb En Toms Desprat, foren comissionats en 1766 per la Junta de Comer de la nostra capital per estudiar un nou traat del Canal d'Urgell que devia pendre les aiges del riu Noguera Pallaresa, els plnols del qual no foren admesos per les dificultats que oferia la seva realitzaci (1). Es travessa el Coll d'Orenga, emprenent el cam una curta costa desprs planejant i tornant a pujar, es baixa per fi a trobar un torrent situat dessota mateix de Peralba o Perauba com aix ho pronuncien els del pas, qual poble s'albira a l'enfront edificat dalt d'una llargaruda penya. En pocs minuts es puja al susdit poble, que
1 P. PASCUAL, obra esmentada, vol. VI, pg. 544 i segents.

NOTES D'EXCURSIONS PER LA CONCA DE MEI

217

dista una hora del coll tantes vegades citat. s aquest poble un agregat del de Santa Maria; t uns 55 habitants i sembla que a la part alta hi havia hagut un castell. L'esglsia s molt petita i senzilla, sense presentar cap estil determinat. T la planta de creu llatina la volta rodona, estant baix l'advocaci de Santa Magdalena. D'aquesta parrquia depn tamb, com tenim ja manifestat, l'esglsia de Rubies el rector per anarhi a celebrar la missa els dies de festa, t de fer dues hores de cam del ms fadigs costarut que hi hagi. En deixar el lloc de Peralba, el cam pren la direcci de migdia, seguint per un terreny no gaire accidentat i bastant planer. Cap al nord, hi ha en primer terme un petit tossal emboscat en el cim del qual hi est edificada l'ermita de Sant Joan, de la parrquia de Figuerola, al lluny, entremig del grandis trau del Pas dels Terradets, s'albiren les nevades muntanyes de la Maladeta altres serres prenenques. (Lm. LXV). Poc abans d'arribar a Figuerola de Mei, es troba dessota del cam una font i desseguida es va a dita poblaci que tindr uns 150 h. i est situada en un planell. (Lm. LXVI). Presenta l'aspecte d'una petita vila murallada, amb les seves cases apinyades de les que en sobressurt una alta torre quadrada. Un vell portal dna entrada al poble pel carrer Major, sumament curt estret, denotant prou b aquest detall la nsignificnca dels altres carrers. Segons es du per all, en el departament inferior de la susdita torre, es trobaren una gran muni d'ossos humans, segurament vctimes de l'antic rgim feudal. L'esglsia est edificada a les afores del poble i s de dimensions apropiades a la seva importncia. T tres naus, excessivament baixes les laterals, i damunt la porta s'ala una espadanya, estant mancat en conjunt aquest temple de tot carcter artstic, podent sols esmentar com a ms interessant l'altar del Roser, que s una pintura sobre tela bastant bonica. El seu patr s Santa Eullia de Mrida tenint per anexes aquesta parrquia les esglsies dels llogarets de la Baronia de Sant Hosme i de La Massana. La distncia de Peralba a Figuerola de Mei s d'una hora o cinc quarts per anar a Fontllonga directament des del segon de dits pobles, cal esmerar-hi aproximadament altre tant, seguint un cam que corre planejant per la serra i baixa desprs cap al poble. Si es vol visitar i conixer de prop l'interessantssim poblet conegut per la Baronia de Sant Hosme o ms senzillament per la Baronia, es surt de Figuerola pel cam de Fontllonga que continua en direcci ponent. Es deixa desprs aquest cam per davallar forta-

218

CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

ment vers al nord-oest, fins al fons del barranc de Maranya, distant una hora de Figuerola. Es travessa aleshores el barranc a l'altra vorera, el cam s'enfila pel vessant d'una llargaruda serra molt aplanada en son cim i dret a ponent, a l'extrem de dita serra es troba el llogaret de la Baronia, bellament situat dalt d'un tossal quasi envoltat per les aiges de l'embassament del riu Noguera Pallaresa, que l donen l'aspecte d'una pennsula. Des del barranc es fa aquest tros de cam en trenta minuts. Pel cant del Montsech, s'albira aquella imponent serra de dalt a baix, emmirallant -se en les tranquil les aiges del pantan, i vers al sud, l'esguard no es cansa de contemplar aquell considerable toll d'aigua que apareix ms escaient amb el seu color blau clar. La poblaci de Sant Hosme es compon de 9 cases i per consegent s tamb molt escs el nombre dels seus habitants. L'esglsia s de redudes dimensions els seus aparells, semblen indicar una construcci del segle xi o de comenaments del segent. (Lm. LXVI). La planta s d'una sola nau, amb la volta de can seguit absis semicircular completament llis, tenint a cada costat una petita absidiola. En el centre de la forma tribolada s'ala un cimbori amb finestrals mig partits per columnes. L'altar major est dedicat a Sant Bartomeu. Edificat dalt d'una roca, quasi tocant a l'esglsia hi hava el castell, del que en resten esquarterades parets una alta torre rodona, els murs de la qual sn d'un gruix extraordinari. (Lm. LXVII). Enfront, a l'altra ribera de l'embassament, hi ha l'abandonat poble d'Oroners, moltes cases del qual estan negades per les aiges d'aquell. L'esglsia es veu isolada a la part alta del poble, posseint un esvelt absis rod. Enlairada a la muntanya, a mtja hora ms amunt del poble, h ha l'ermita de Nostra Dona del Remei, la construcci de la qual apar antiga. En una donaci feta per Guillerma, a 17 de les kalendas de novembre de l'any 1200, es cedeix a l'esglsia de Sant Salvador d'Oro heretat que posseia el castell d'Oroners; ms el castell de -ners,ua dalt d'Oroners amb totes les seves pertenncies (1). En el segle xiv tena aquest poble 6 focs pertanyia a En Berenguer Josa, donzell. De Sant Hosme a la carretera d'Ager passant pel pont penjat de ferro del cam venal que mena a la mateixa, hi ha mitja hora llar~ ga desprs pot anar-se a Ager en dues hores aproximadament. Abans h havia un cam que seguia en avall el curs del riu portava a Camarasa en cinc hores.
1. P. CARESMAR,

document 688.

NOTES D'EXCURSIONS PER LA CONCA DE MEI

219

Tornant enrera pel mateix cam de l'anada, a la poca estona es dexa per pendre a m dreta un viarany que baixa vers el barranc de Maranya,prop on desemboca al llac, i el llit del qual est format de grosses pedres. Tot seguit es puja al Mol Nou de Fontllonga situat a no gaire distncia construt de pocs temps en. Posseex aquest mol maquinria modernssma moguda per l'electricitat, tenint al mateix temps cura d'una petita estaci transformadora de fora elctrica. El cam emprn una forta costa despullada de vegetaci, que puja quasi a dret fil, resultant excesvament cansada molt llarga, esmerant-se gaireb tres quarts d'hora per assolir el cim, on es troba edificat el poble de Fontllonga, que s el ms important de tots els d'aquella rodalia i malgrat aix, no t gaire ms de 200 habitants, repartits en uns 60 edificis. En l'actualitat, tots aquells pobles estar mancats de braos per treballar la terra, no perque aquesta sigui dolenta, sin que s degut a l'emigraci de la gent del pas que se'n va cap a Amrica. La situaci del poble de Fontllonga s molt agradable desem els encontorns estan ben conreuats, amb hortes a la part -bardi baixa extensos oliverars cap al cim. Est a uns tres cents metres sobre l'embassament albirant -se al fons les seves blavoses aigesl L'esglsia parroquial t per patr a Sant Miquel Arcngel. s relativament gran, per mancada en absolut de carcter artstc,acabant d'enlletgir-la una alta torre- campanar, molt prima, que s'ala damunt del frontis principal, sense guardar cap mena de proporcions amb aquest. Algn carrer una plaa al mig de la poblaci ofereixen un aspecte ms simptic que no l'edifici de l'esglsia. En moltes de les cases s'entortolliguen per la faana grans parres, o que apar denotar una bona temperatura a l'hivern. En dita plaa, hi ha la capella de Santa Brbara que exteriorment no t res de particular. Es surt de Fontllonga per l'extrem de migdia, per un planer cam de carros. Es troba a les poques passes un pedr ms aval. un altre dedicat a Sant Antoni, situat aquest darrer en una bifurcaci de camins. Es segueix el de l'esquerra, arribant-se als 20 minuts de Fontllonga, a una bassa amb les parets de pedra, per sense aigua. All hi ha un altre trencall, devent-se continuar pel cam tamb de m esquerra que, ascendint pausadament, segueix per dalt de l'ample planell. De girar cap a la dreta, es deixa el ver -table cam de La Massana aleshores s'ha d'agafar el de les torres de les lnies transmissores de ]'energia elctrica, qual cam cons-

220

CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

trut per la Companyia Riegos y Fuerza del Ebro, S. A., condueix tamb a La Massana, per es fa marrada i sobretot, resulta ms cansat perque si be passa pel dret ms acostat a l'embassament,_ o que permet fruir millor de la seva esplndida vista,en canvi deuen salvar-se dos o tres accidents topogrfics del terrer per on davallen altres tants barrancs amb els consegents alts baixos que obliguen a fer. L'ltim dels barrancs esmentats s el de l'Embut i en sser dalt de la darrera pujada es troba altre vegada el cam de Fontllonga, el qual dna una gran volta per la muntanya de La Massana, arribant estona a aquest llogaret. (Lm. LXVII). La dstnca que-sealpoc hi ha entre ambds pobles s d'una hora i mitja. El lloc de La Massana es compon no ms de 25 o 30 masies escampades per la muntanya amb una poblaci proporcionada a les mateixes. s un agregat del poble de Fontllonga i l'esglsia depn de la parrquia de Figuerola de Mei. Aquest temple s el que presenta un carcter ms senzill i pobre de tots els ressenyats en el present treball. No t cap mena d'estil, oferint sols un cert relatiu mrit arqueolgic, la imatge de la Mare de Du posada baix l'advocaci de l'Assumpta, no estant per representada en el misteri de la seva Ascensi, sin que est sentada tenint el seu Fll a la falda. s una imatge de talla que apar del segle XII repintada brbarament fa poc temps, havent tingut parescuda dissort el retaule de fusta de l'altar major, que l'han deixat fet un veritable pastitxo. Segons es conta, quan la guerra dita de la Independncia, els amos d'una masa del terme, s'emportaren la imatge amagant -la perque no caigus en mans dels francesos. L'nic interessant que es veu a La Massana sn les muntanyes que l'envolten la bonica vista del pantan, a l'indret on aquest agafa potser major amplria. (Lm. LXVIII). El cam vers Camarasa, baixa cap un petit torrent que es travessa dna la volta a un cnic tur en qual cim es veuen restes de belles edificacions. Als 20 minuts de La Massana es passa el barranc de la Figuereta de bastanta amplria i a l'altre costat, comena la dreta pujada que mena, en altres 20 minuts, dalt de la serra que des. de l'indret d'Als pren la direcci de ponent fins a 1'entreforc dels rius Segre Noguera Pallaresa. Pot assolir -se tamb el cim de la serra seguint el cam de les torres, per sembla que s menys rpid que l'anterior esmentat. Un cp arribat el cam dalt de la serra, tomba lleugerament a la dreta baixant a trobar una barrancada i pujant de nou, es va dret

NOTES D'EXCURSIONS PER LA CONCA DE MEI

221

cap el vessant que dna al Segre, qual riu s'albira al dessota a gran fondria. El magnfic paisatge que es contempla des d'aquell lloc, s el matex que s'ha ressenyat al comenament d'aquest treball, amb la nica diferncia de que s'albira des d'un pla molt ms elevat o que permet tamb dominar major extensi de terreny. Decantant -se us quits- minuts vers la dreta, es surt sobre mateix de la presa de l'aigua de l'embassament. El cam de baixada va fent contnues reblin -cadespro guanyar el fort desnivell del vessant de la serra fins al peu del riu. Es passa per la canal per on davalla el torrent, tamb descrit al principi en parlar del cam d'Als, per fi s'acaba aquell dolent passant, qual llarg descens des del cap de la serra, dura cosa de 45 minuts. D'all, en mig quart, es va a la Central hidroelctrica del Salt de Camarasa, desprs del qual donem per tancat el circuit o triangle que ens haviem proposat descriure, per abans de termenar, ressenya- LA MASSANA. Imatge de la Mare de Du rem una petita excursi fluvial pel llac recorrent -lo, amb el cap ot de la Companyia, bona cosa de quilmetres endins. Dur aquesta interessantssma excursi per l'embassament cinc quarts d'hora a l'anada i emprant altres tants en la tornada, temps que ens pass a nosaltres com una exhalaci, car tot el trajecte result de tal suprema bellesa que, en son estil, pocs llocs de la nostra terra considerem que la sobrepassin. Deixarem pels tcnics el parlar de la importncia de les obres fetes per embassar tant considerable volum d'aigua, com tamb

222

CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

ens excusem de fer cap descripci de la Central elctrica construda al costat de la presa. Pugem al cim d'aquesta, el mur cclop de la qual de 151 metres d'amplada, ja imposa de deb i embarquem -nos per comenar aquell agradable passeig. La llargria actual de l'embassament s de 21 quilmetres i en tindr 26 quan les aiges arribin a la seva altura mxima. La fondria s de ms de 70 metres prop de la resclosa. Recorregurem el pantan quasi en tota la seva llargria, embadalits contnuament per aquell seguit de punts de vista tots ells bonics interessants, els uns per la seva idealitat placidesa i els altres plens d'imposant grandiositat, com la t sobretot l'incomparable estret on s'aixeca l'escaient Roc del Bisbe. (Lm. LXVIII). Ms amunt s'albira el poble d'Oroners, abandonat pels seus vens mig cobert per les aiges, i a l'enfront d'aquest, el de la Baronia de Sant Hosme, bellament edificat dalt d'un tur del cm del qual en sobresurten l'esglsia i l'alta torre del castell.
JOAN ROIG I FONT Clixs de Gabriel Roig.

Curset de Fotografa
dels actes ms importants i concorreguts que enguany ha organitzat la Secci de Fotografa ha estat sens dubte el cicle de conferncies donades per distingides personalitats de reconeguda competncia, sobre diversos temes fotogrfics. La Junta de la Secci comptant amb la cooperaci del seu company Sr. Garriga, inici ja a ltims del curs passat 1'organitzac d'aquestes conferncies que varem creure serien de gran inters estmul per tots els socis, com aix ha resultat. A l'esmentat Sr. Garriga es deu l'esquema dels temes a tractar, que han constitut les 6 llions terques, donades en el local social, i 4 de prctiques en llocs apropiats. Ell mateix prengu a son crrec dues de les conferncies: Perspectiva en fotografa una, i Manipulacions fotogrfiques l'altra, que tan magstralment desenrotll demostrant un domini insuperable de la tcnica. El Sr. C de Trola, s'encarreg del tema: Fotografa a l'aire lliure, en el que demostr els seus reconeguts coneixements en la matria El Sr. Rafel Areas, explic: Retrat i composici de figura, en qual assumpte hi t tan admirable competncia d'artista professional. Les seves llions, terica i la prctica en els jardins del
N

CURSET DE FOTOGRAFIA

223

Laberinte, aplegaren un gran nombre socis, que amb gran inters les escoltaren. Pel tema: Disquisicions sobre la tcnica de la fotografia dels interiors, indiscutiblement ning tan indicat pels seus especialitzats estudis anys de prctica, com el Sr. Adolf Mas. Des del primer moment obtinguerem ben amablement desinteressada el seu consentiment i tots recordarem per sempre les ensenyances de la seva conferncia en la visita a la Seu, en les que s'apreci una vegada ms que no sols s un artista acuradssm en la fotografa, sn que s a ms un gran mestre. El Sr. Rafael Degollada, don l'ltima de les conferncies que vers sobre: Fotografia deis colors de la natura, en la qual feu un consciencis anlisi anatmic, explicant des de la constituci de les diferentes plaques autocromes, manera de tractar-les per obtenir els millors resultats, fins al seu montatge, amb -mportants dades de les seves investigacions i de la molta experincia adquirida. En les visites al Parc Gell i al Tur Parc es feren les prctiques de l'anterior conferncia. Totes les conferncies llions prctiques foren concorregudssmes i despertaren gran inters com ho demostra l'haver -h assistit, a ms dels socis, molts que no essent-ho s'inscrigueren amb matrcula creada especialment. Encara que la Junta de la Secci ja ho ha fet individualment, ens plau donar des d'aqu les ms corals mercs a tots els senyors conferenciants en nom de tots els socis, creient interpretar un desig unnim.
MANUEL COMELLA

VIII Concurs d'Engnyera

d'Enginyeria del CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA amb el fi de contribuir a la cultural patritica tasca d'aquesentitat donant a conixer fomentant l'estimaci que es mereixen les obres que escampades del mar a la muntanya de la nostra terra, hi oferexen els diferents rams de l'enginyeria, es proposa fer un recull de gues-itineraris per visitar o que de ms notable ens h mostra aquesta branca de l'activitat humana, per desprs reunir-les en una sola gua- itinerari general que pugui acompanyar l'excursionista a travers dels bells indrets de Catalunya per ensenyar-li de com se fan dignes, per variats conceptes, de la seva amatent atenci.
A Secci

224

CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

Havent-se celebrat amb molt d'xit el VII Concurs, que ha sigut dedicat a les nstal-lacions hdro- elctriques de la nostra terra, i prosseguint el cam per a la formaci de l'esmentada gua-itinerari, passem a l'estudi de les materies primes naturals que l'ndustria utilitza. Es per aix que enguany, es complau en convidar a tots els associats del CENTRE, a pendre part al vuit concurs de la Secci, per al que s'ha fixat el segent tema: Guia -itinerari per visitar les principals explotacions mineres de Catalunya. El prem ser de 500 ptes. ofert per l'Excm. Ajuntament de Barcelona i un objecte cedit per la casa Beristain Cia. Aquest premi podr sser repartit entre dos dels treballs presentats, a judici del Jurat qualificador. CONDICIONS 1 a Els treballs hauran d'sser rigorosament indits i escrits en catal. Deuran constar necessriament d'un itinerari marcat damunt d'un mapa de Catalunya, un quadre contenint les principals caracterstiques de les explotacions que es visitin i una col-lecci de fotografies referents a aquelles. Podran a ms anar acompanyats d'una memria i els plnols, crquis, mostres de mineral, etc., que cregui convenients el concursant. Eis treballs premiats quedaran de propietat del CENTRE 2. a EXCURSIONISTA DE CATALUNYA, i els altres a disposici dels interessats durant tres mesos a comptar des de la publicaci del veredicte del Jurat, passats els quals s'entendr que deixen al CENTRE la propietat d'aquells treballs. 3. a El Jurat que adjudicar els premis el formaran: els senyors presidents del CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA, de la seva Secci d'Engnyera i de l'Associaci d'Enginyers Industrials de Barcelona, el senyor Professor que designi L'Escola d'Enginyers Industrials i un altre membre elegit pels concursants. Per elegir-lo, cada un d'aquests acompanyar els seus treballs, a ms del sobre clos que contingui el nom del concursant, d'un altre tamb clos contenint el nom d'un enginyer industrial resident a Barcelona; s no resulta cap nom amb majoria, es resoldr l'empat dels que tinguin ms vots per sorteg, exceptuant el cas en qu un d'aquests sigui professor de '.'Escola d'Enginyers Industrials, que ser preferit. En el plec corresponent es consignar, junt amb el lema, la inscripci Votaci d'un membre del Jurat , significant que renuncien a aquest dret els que no enviin el plec indicat.

VIII CONCURS D'ENGINYERIA

225

Els treballs podran presentar-se des d'ara fins al da 30 de 4. a juny de 1924 a l'estatge d'aquest Centre, Parads, 10, pral., dirigits a la Secretara de la Secci d'Enginyeria del CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA.

Barcelona, Juliol de 1923.El Secretari,

ANTONI HOMS.

Crnca del Centre

JUNY DE 1923

dies 1 8 el Sr. Joan Roig Font, don dues conferncies sobre Excursions per la Conca de Mei. SECCI DE FOTOGRAFIA. Excursions) visites. Els dies 3 i 4, feren una excursi a la Costa Brava seguint el segent itinerari: Blanes, Tossa Sant Feliu de Guixols. El dia 10, anaren a visitar els Parcs Municipals de la Font Groga i Cal Borni. El da 17, anaren a les costes de Garraf El dia 29, visitaren la Granja Vella d'Horta, el dia 30, seguint el costum establert des d'anys anteriors, tingu lloc el sopar de comiat al Tibidabo. SECCI D'ENGINYERIA. Del dia 1 al 20, ha estat exposada, al local del CENTRE, una col lecci de fotografes i plnols de les principals nstallacons hidro-elctriques de Catalunya, presentades per les Companyies d'electricitat Riegos yFuerza del Ebro, S. A., Energa Elctrica de Catalua, Catalana de Gas y Electricidad= i algunes altres presentades per socis del CENTRE. NOVES JUNTES. SECCI D'ENGINYERIA. En la Junta General que aquesta Secci celebr el da 24 d'abril darrer va elegir la segent Junta Directiva: President honorari, Sr. Pere Rius i Matas; President, Sr. Salvador Filella; Vice- president, Sr. Antoni Ferran; Secretari, Sr. Antoni Homs; Vicesecretar , Sr. Manuel Mir; Vocals, Srs. Ferran Cuito, Ramon Monta i Manuel Gum. SECCI DE GEOLOGIA I GEOGRAFIA. Aquesta Secci es reun el dia 6 del corrent en Junta General, essent nomenats per aclamaci els senyors segents pels crrecs que s'indiquen: President, Dr. Baltassar Serradell; Tresorer, Josep Andorr; Vocal, M Ferrer de Franganillo; Conservador, Josep Franch. SECCI D'HISTORIA I ARQUEOLOGIA. El dia 13, es celebr Junta General d'aquesta Secci, quedant constituda la seva Directiva en la forma segent: President, Sr. Pelegr Casades i Gramatxes; Secretari, Sr. Timoteu Colominas; Arxiver, Sr. Manuel Gaus; Vocals, Srs. Enric Vilaseca, Manuel Genovart, Joan B. Fonta i Josep Salvany. SECCI D'ESPORTS DE MUNTANYA. La nova Junta Directiva d'aquesta Secci, elegida el da 20, s la segent: President, Sr. Ignasi Folch i Girona; Vce- president Sr. Joan Pujolar; Tresorer, Sr. Enric Sellars; Secretari, Sr. Josep M. a Guilera; Vocals, Srs. Josep Carbonell, Josep Pons, Joan Llimona, Francesc Soler i Coll i Joan Sellars.
CONFERNCIES. EIS

226

CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

Noves
En honor d'En Csar August Torras
La junta directiva d'aquest CENTRE enterada de la mort del qui fou nostre president, ocorreguda el da 22 de juny, es reun el vespre del mateix dia en sessi extraordinria en la que es prengueren els segents acords: Suspendre en senyal de dol la Junta General ordinria que estava convocada pel mateix dia a la nit. Hissar en l'estatge social la bandera a mig pal amb un vel negre fins a tan que rebs sepultura el cos del President. Concrrer en corporaci a l'acte de l'enterrament, que fou senyalat pel dia 24, convidar a assstir-h els socis tots de nostre CENTRE, aix com els Ajuntaments de Barcelona Camprodon juntes de l'Orfe Catal, Atracci de Forasters i Consistori dels Jocs Florals, entitats de les quals en fou membre el Sr. Torras. Remetre a la famlia unes branques d'avet i roure, tallades d'un bosc pirenenc, lligades amb els colors catalans i amb la llegenda "El CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA al seu President ", per sser col locades damunt el tat. Col locar el retrat del Sr. Torras en les galeries d'excursionistes il'lustres que figura en la sala d'actes. Celebrar una sessi necrolgica dedicada al difunt i per tal de donar -li el major relleu, fer-la coincidir amb la sessi inaugural del prxm curs. Proposar a la vinent Junta General que es nomeni el Sr. Torras President Honorari del CENTRE a perpetutat. Tenint en compte que el Sr. Torras fou l'iniciador propulsor del Xalet d'Ull de Ter, col locar en dit edifici una placa en la qual s'hi faci constar dites circumstncies. Demanar a l'Ajuntament de Barcelona que dongui el nom del Sr. Torras a un carrer o plaa d'aquesta ciutat. Interessar tamb de l'Ajuntament de la nostra capital que col loqui un bust del Sr. Torras en un dels Parcs de muntanya que posseeix. Demanar a l'Ajuntament de Camprodon que dongui el nom del finat a algun carrer o plaa d'aquella vila. Dedicar-li un monument rstec o padr en algun lloc enlairat del cam d'Ull de Ter a Nria. Publicar en el nmero d'octubre del BUTLLET la necrologa del senyor Torras demanar per dit nmero la col laborac de les principals figures de l'excursionisme. 1 reiterar el psam a la famlia, comunicant-li a l'ensems, els precedents acords.

Enterrament de nostre President

Tingu lloc el diumenge dia 24 i Fou un veritable acte d'homenatge pstum que els elements excursionistes volgueren realitzar al qui fou llur

NOVES

227

mestre, ja que la mort havia impossibilitat d'efectuar en vida el que li tenien dedicat. La concurrncia a l'acte de l'enterrament fou nombrosssma, veient-s'hi representades les entitats capdals de l'excursionisme i altres branques del renaixement catal, aix com els companys de professi de Banca Borsa entre els quals era el difunt ben estimat. El cap del dol hi anava, en representaci de l'alcalde de la ciutat, el regidor Sr. Sabater Juli, un senyor sacerdot representant la Junta d'Obres de la Parrquia dels Angels, els fills Csar, Josep Maria, Oscar i Enric, els gendres Srs. Santasusagna Xicoy, els regidors Srs. Surach i Claret de la vila de Camprodon les Juntes Drectves del CENTRE de la Societat d'Atracci de Forasters. La Secci del Canig del Club Alpn Franais hi estava tamb representada per un dels seus membres. Damunt la caixa morturia el CENTRE hi pos un feix de branques d'avet roure dels Pireneus, lligat amb una cinta de les colors ptries. En altre cotxe hi anaren les corones que Ii dedcaren la Lliga de Societats Excursionistes, la Societat d'Atracci de Forasters, els defensors del bosc del Gresolet, l'Ajuntament de Camprodon, 1'A. E. -Avante, l'A. E. -Catalunyai l'A. E. =Jpiter>. El cadver fou portat a l'esglsia de la Purssima Concepci, on la Comunitat cant una altra absolta al xamfr dels carrers de Llria Corts Catalanes tot el seguici prengu comiat de la desolada famlia, a la qual encara acompanyaren fins al Cementiri Nou, nombrosos amics representacions. D. E. P. el nostre inoblidable President. CONGRS DELS PIRENEUS DEL CLUB ALPIN FRANCAIS >. El Congrs anyal que celebren els nostres companys deis vessants septentrionals dels Pireneus, tindr enguany un final que ens interesa especialment, ja que vindran a cloure'I a nostra ciutat el prxim mes de setembre. Desprs de les acostumades excursions pels Preneus s'efectuar la tercera part del Congrs amb el segent programa: Dia 25.Arribada a Barcelona. Nit: Recepci en el local del CENTRE. Dia 26. Excursi a Montserrat. Grup Alpinista: Recorregut total de la muntanya amb l'ascensi al. Ecos per l'esquerda S.O. Grup turista: Visita al monestir i ermites utilitzant el cremallera i funicular. Dia 27.Visita dels prncipals monuments histrics de la Ciutat. Clausura del Congrs amb un sopar al cim del Tibidabo. Dia 28. Retorn a Frana. No cal dir que el CENTRE far tots els possibles perque l'estada a la nostra terra dels volguts hostes, sigui el ms agradosa i interessant que es pugui. A la Secretaria de la nostra entitat es donaran les informacions necessries als socis que vulguin pendre part a la primera i segona part d'aquest Congrs, en els Preneus centrals orientals respectivament.

228

CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

Estaci meteorolgica
TEMPERATURES A L'OMBRA MITO ES MENSUALS

de Vella

(Vall d'Aran)

RESUM DE LES OBSERVACIONS DEL MES DE JUNY DE 1923

PRESSIONS BAROMTRIQUES MITGES MENSUALS A 0 1 A LA GRAVETAT NORMAL

MXIMA ABSOLUTA MINIMA ABSOLUTA

8 mat 1248

4 tarda 16093

en 24 hores 26 (dia 30)

en 24 hores 8 mat 15 (dia 22) 684.57 ntm. 4 tarda 683.59 mm.

Osci! laci extrema meusuat ... . 245 Variacimxima diurna (dia 23) . . 215 HUMITAT RELATIVA
MITGES MENSUALS

II A 0 1 AL NIVELL DE LA MAR
MITGES MENSUALS

767.2 mm.

764.8 mm.

-203 I 588

Mxima (dia 12)... 772.5 mm. Mnima (dia 4) .... 758.8 Oscil'laci extrema. 13.7 PLUVIOMETRIA

1 8 mat 1 4 tarda
124 103 75 2 93 F6 13^38 .6

Termmetre sec. Termmetre moi Humitat (percentatge) . Dies de saturaci .

Total d'aigua caiguda en el mes . . 13.8 mm. Dia de major caiguda (dia 14) . . . 4. Intensitat per dia de pluja i neu . . 10.72 = Total d'espessor de neu en el mes mt. Dia de major espessor (dia ). b en Vent dominant els dies de pluja i nevades. . . . . . . . . . NE.-NN. VENT

DIRECCI

8 mat I 4 tarda II 2 22 1 1 4 5 7 1 2 1 14

VELOCITAT EN 24 HORES

Calma.
N. . . .

NE.. . . E. . . . SE.. . .
S. . . .

Mitja mensual diaria . . . . . . Mxima absoluta (da ) . . . . . Recorregut total en el mes . . . .

192.034 k. 370.000 k. 5.761.020 k.

Sw.. . . . .I w...... NW . . . . ..

ESTAT DEL CEL

DIES

18 mat

4 tarda

DIES DE

NVOLS 8 m. 4 t. CLASSE 8i 5 _ 11 Cirrus . I Nimbus 2 5 Stratus . 1 I IlCumulus .1 7 16

NUVOLOSITAT
MITGES MENSU ALS

Serens Nuvolosos . Coberts . .

9 15 6

2 22 6

Pluja . Boira . Gebre . Glaada, Neu . .

. . . 8m . .

. .

. . . .

8 mati 4.13

4 tarda 5.7

Les anotacions diries han estat preses pel G. Josep i revisades pel DR. M. FAURA 1 SANS