DOCUMENTS I DISCURSOS PONTIFICIS

LA JOIA DE LA FE
1. CICLE DE CATEQUESIS PER A (RECONIXER EL CREDO*
Estimats gerrnans i germanes, Alrri voldria presentar el nou cicle de catequesis, que es duu a terme clurant totl'Any de La Fe que acaba de comenar i que interromp -per aquest perode-, el cicle dedicat a I'escoIa de la pregria. Amb la Carta apostlica Porta Fid,ei, vaig escolir aquest Any especial, justament perqu I'Esglsia renovi I'entusiasme de creure en Jesucrist, nic Savador del mn, revifi l'alegria de caminar per Ia via que ens ha mostrat, i testifiqui d'una manera concretalafora transformadora de la fe. I-ianiversari dels cinquanta arLys de I'ober-

(Documents

d'E
15

sia>

tura del Concili Vatic II s una gran oportunitat per retornar a Du, per aprofundir i viure amb m4ior valentia Ia prpia fe, per enfortir la pertinena a I'Esglsia, <mestra en humanitat>, i que, a travs de Ia proclamaci de la Paraula, Ia celebraci dels sagraments i les obres de caritat ensportaaTtobar taconixer Crist, veritable Du iveritable home. Es tracta del trobament no amb una idea o amb un projecte de vida, sin amb una Persona viva que
ens transforma profundament, revelant-nos la

i-Audincia general del 17 d'octubre.

nostraveritable identitat com afllls de Du. El trobament amb Crist renova les nostres relacions humanes, dirigintes, de dia en dia, cap

TAPES I INDEXS: (ms de despeses de tramesa)

DOCUMENTS D,ESGLSN
AnyXLVII Nm
1024. 15 mar de 2013

Nre,x
DOCIJMENTS I DISCURSOS PONTIFICIS
Lo

joia

d.e

lae
161
16.1

Recordeu que tamb podeu adquirir els dels anys

1 Cicle de catequesis per a "reconixcr" el Credo

Edici: Publicacions de I'Abadia de Montserat

Ausis Marc, 92-98 08013 Barceona - Fax 93 247 35 94 Tellbn 93 231 40 O1 e-mal: pamsa@pamsa- cat wrpamsa caL Direcci: Bernab Damau i Ribalta

anteriors al mateix preu.

2 Qu s la fe? ..,... 3 Ia fe de 'Esglsia 4 !l desig de Du 5 Alguns camns per a aibar al coneixement

de Du

166 168

Abadia 08199 Montserrat

Impressi: Grupo Grfico - Caracas, -[3, nau 21 08030 Barcelona ISSN:

6 Raonabititat dc ta Ie en Du 7 Con parlar de Diu awi?

8, EI grm designi de benevolncia Les etapes de larevelci 10 La fe de Maia I 1 La fe ens porta una novett tan forta que dueix m segon naixenent

170 172

\?4
17

na

prc

180 183

Per a demanar-los, noms heu d'adrear-vos a:

1 133-715X DipsiL legal: B 1827I

1966

Tenitori cspanyol: 60
Europa: 76 (ms

Preu dc a subscripci anual 2013 (22 nnreros):

SANT SEU
Carta de mons

di Noia 4N
191

I\A

als pasos de la CEE)

Lnscl,sr,

eNI

u,

Publicacions de l'Abadia de Montserrat

comanda@pamsa.cat' www.pamsa.cat

El preu d'aquest exemplar s de 3 (IVA incls)

fm

ceneralitat de Catalunva

f,ll Departament de la Piesidncia

Les persores que len trobal Comunicat de la Coordinador de les Colferncies cpscopals Solucions respectuoscs eN'eN la famflia

192

161

m4ior solidaritat i fraternitat, en la lgica de I'amor-. Tenir fe en el Senyol no s quela una

mateix s'autocomunica, es lelata, es tolna

qgqesqilg. I nosaltres som capaos cl'eslt la seva Palaula i de rebre la seva veritat. I-Ieus aqu la rneravella de la fe: Du, en el seu amor', crea en nosaltles -a tlavs de I'obla de l'Espe-

rnor pels nostres pecats, com deien ja les

Escriptures, fou sepultat i ressuscit el tercer dia, (1Co 15,3). Fins i tot arri tenim necessitat que el Credo sigui millor conegut, ents i orat. Sobretot, s important que el Credo sigui, per aix dir-ho, <reconegut>. Conixer, en realitat, podria seI

corn que irttet'essa notns la nos[ra intelintel.lectual, tota la vida, nosaltres rnateixos: sentiment, col', intel'lecte, fiuntat, iporeltat, emocions, r'elacions lffines. Amb la fe realment canvia tot en
nosaltles i per nosaltres, i es revela clarament

lit Sant-, les condicions adequades perqu puguem reconixer la seva Palaula. Du

el r-rostre dest futur, la veritat de la nostra

vocaci en la histria, el signiflcat de la vida, l'alegria de ser pelegrins cap a la Ptria celestial. Per -ens pleguntem-, fe s veritable[qtt lna fora transfoLrnadora en la nostra

vida, en la meva vicla? O s norns un dels elements que folmen part cle I'existncia, sense ser all deterrninant que la implica clel tot? Amb les catequesis d'aquest Atly de lo' fe ens agradar-ia fer un cam pel enfortir o retrobar I'aleglia de la fe, entenent que no s quelcom ali, desconnectada de la vida real, sin que n's l'nirna. La fe en un Du que s amor, i que s'ha fet prxim a l'home encarnant-se i donantse a si mateix en la cleu per salvar-nos i leoblir-nos les poes del Cel, indica cle [anera

nTii, en la seva vountat cle rnanifestar-se, de posar-se en contacte amb nosaltres, d'estar plesent en la nostra hista, ens pelrnet d'escoltar-lo i cl'acollirlo. Sant Pfiiho expressa akl amb alegria i gratitud: <f)onem contnuarnent grcies a Du, perqu quan vau rebre la paraula de Du que us anuncivern, la van acollir no com a paraula humana, sin corn all que s en realitat: paraula cle Du, que actua eflcament en vosaltt-es, els qui creieu,
(1Te 2,13).

una operaci noms intel.lectual, mentre

<reconixer, signiflca la necessitat de desco-

brir laprofunda connexi entre laveritat que

professern en el Credo i la nostla vida quoticliana, perqu aquestes veritats siguin realment i efectivament -com sempre van ser-, llum per als passos en el nostre viure, i vida que ven certs deserts de la vida contempornia. En el Credo s'engrana la vida moral del cristi, que en ell troba el seu fonament i la seva justiflcaci. No s casualitat que el beat Joan Pau II volgu que el Cateci,sme de L'Esglsict, Catlica, nona segura per a l'ensenyament de la fe i font flable per a una catequesi renovada, fos conflgulat sobre el Credo. Es va tlactar de confrmar i protegir aquest nucli central de les veritats de la fe, conver-tint-lo a un llenguatge rns intel.ligible als homes del nostre temps, a nosaltres. s un cleure cle l'Esglsia transmetre la fe, comunicar- l'Evangeli, perqu les veritats cristianes siguin llurn en les noves trans-

'dat,

lluminosa que qqs e4 l'-amor hi ha la plenitud de I'home. Avui ca r'epetirl-ro amb clare-

mentle les transforrnacions culturals

actuals mostren sovint tnoltes formes de barbrie, que passen sota el signe de <conquestes de la civilitzaci>: la fe afina que no hi ha una veritable humanitati no s en els llocs, en els gestos, en els temps i en les formes en qu Ithorne est animat pel l'amor que ve de Du, I qplCS.sA orn un {9, es 191{-e-s-!4-en -9!a9 ons riques d'amor, de compassi, d'atenci i de servei clesinteressat envers els altlqs. On hi a dominaci, possessi, explotaci, rnercantilitzaci de l'altre pel al propi egoisme, on hi ha I'alrogncia del jo tancat en si mateix, I'home acaba empobrit, desflgtu'at, clegradat. La fe

Du s'ha revelat amb paraules i fets a trar's d'una llar'ga histria d'amistat amb I'home, qu_e culmina en I'Encar-naci del Fill cle Du ! en el seu misteli cle Mot-t i Resurrecci. Du no sols s'ha levelat en la histria cl'un poble, no sols va parlar per mitj dels profetes, sin que ha travessat el seu Cel per entrar a la terra dels homes cotr un l-rorne, pelqu pogussir-n trobar-lo i escoltar-lo. I cles de Jelusalem l'anunci de I'Evangeli de la salvaci s'ha ests flns als conflns de latelra. Ltrsglsia, nascuda del costat de Cst, ha esdevingut poltadora cl'una nova slida espelana: Jesq de Nat74ret, cruciflcat i ressuscitat, salvador del rn4, qgg gst assegut a la dreta del Pare i s el jutg_e {e viqs i-molts. Aquest s eI kerigma, l'annnci central i penetrant de la,fe. Per des del plincipi, va solgir e problema de la <regla de la fe>, s a dir', de la fldelitat dels creients a la velitat de l'Evangeli en la qual cl romandre forts, a Ia veritat salvflca sobre Du i sobre I'horre, per presetvarlla i transrnetre-la. Sant Pan escriu: la "Rebeu salvaci, si manteniu

la volubilitat provoquen mptules en les relacions humanes, alhora que es'"'iu amb experimenls que duren poc, sense assumir una responsabilitat. Si I'individualisme i el relati'qisrne semblen dominar l'nim de molts conternporanis, no podem dir que els creients continuTn essent totalment imrnunes a aquests perills amb qu ens enfrontem en la transmissi de la fe. La consulta promoguda en tots els continents, per a la celebraci del Snode dels bisbes sobre la nova evangelifzaci, n'ha posat en relleu alguns: una fe viscuda d'una manera p3xgrl_a i p_livada, la negaci cle I'educaci en la fe, la diferncia entre vida i fe. El cristi sovint ni tan sols coneix el nucli central de la seva prpia fe catlica, el Credo, <leixanl aix espai a un cell sinclelisnre i letatvimereligis, sense claredat sobre les veritats a creure i la singularitat sal'"flca del cris-

tianime. No est ben lluny a'r,rri el risc de Cnstruir, pGiOiro aix, una religi na la cartr. Al contrari, hem de tornar a Du, al Du de Jesucrist, hem de redescobrir el missafge de l'Evangeli, ferlo enllar rl'una manel'a nts profunda en les nostres conscincies i en la
vida quoticliana.
En les catequesis d'aquestAny de Lafevol-

formacions culturals,

els cristians siguin

capaos de donar ra de la seva esperana (cf. 1Pe 3,14). Ar,ui vivim en una societat profundament canviada, fins i tot en cornparaci amb

i to-t la lr'na pierament hum-aa.

clistia r"to

a en

z-ta

I'esprivicl4 fln
-

La fe s acollil aquest missatge transformadorGn la nostra-vida, s acollil la revelaci cle -ac{ua, Du, que ens altres. quis sn e.ts emplc s?ert que e ms enll dels tqstes con-c9ptg9L_{9 la nostra

I d r"fott"i pregar-ies. No obstant aix, amb la revelac,i Du

rldGilnost.s riiuri

fl'evangeli] tal com us el vaig pr-edicar... Altlarnent haureu clegut en val> (1Co I5,2'). Per', on trobern la frrnula essencial de la fe? On trobm tr'eiitat que se'ns ha transms fi-delinent i qirc s la llurn pel a la noslla rida diria? Laresposta s simple: en el Credo, en la Professi de Fe o Srnbol de la Fe, nosaltres ens rernetem al fet original cle la Pelsona i de la Histria de Jess de Natzaret; es fa conclet I(ue lAqlol dels gentils deia als cristians
de

el passat recent i en constant n-roviment. Els processos de la secularitzaci i d'una estesa ilntatitat nihilista, en Ia qual tot s relatiu, han marcat for"tarnent la mentalitat general. Per tant, la vida s viscuda sovint a la lleugera, sense ide clars i esperances slides, a I'inribr de relacions socials i familiars lquides, plovsionals. Sobretot les noves generacions no estan essent educades en la lecerca de la veritat i clel sentit profund de l'existncia que

dria oferir una ajuda per fer aquest viatge, per reprendre i aplofundir les veritats centrals de la fe sobre Du, sobre I'home, sobre l'Esglsia, sobre tota la realitat social i csr-tca, meditant i reflexionant sobre les afrmacions del Credo. I voldria deixar en evidncia que aquests continguts o veritats de la fe ffides qua,e) es connecten directament a les nostres vides; exigeixen unconversi cle vida, donant pas a una nova manela de cleure en Du (ftdes qua). Conixer Du, trobar-lo, erplorar els trets del seu lostre posen en joc la nostra vida, perqu Ell entra en la dinmica profunda de l'sset'
hum. Que el cam que farem aquest any ens faci crixer a tots en la fe i en l'amor a Crist, per qu puguem aprendre aviule, en les decisions i accions diries, la vida bona i bella de l'Evangei. Grcies.

superi el conlingenl, en una eslabilital clels afectes, de la conflana. Al contra, el relativisrne porta a no tenir punts fixos; la sospita i

Coljni: .,Piirnerde lot usvaig Li:ansnrel,re el

rnateix ensenyarnent quejo haviarebut: Crist

162

163

2. QUE ES LA FE?
Estimats gelmans i germanes, Dimecres passat, amb f inici del'Any de Ia
;fe, vaig cornenar una nova srie de catequesis soble la fe. I ar,'ui voldlia reflexionar amb vos-

cul exacte i de I'experirnentaci, en unaparaula, e coneixement de la cincia, que si b sn

altres sobre una qesti fonanental: qu s Ia fe? T sentit encara la fe en un mn on la cincia i la tecnologia han obert horitzons, fins fa poc impensables? Qu significa cleure ar,.ui?
En efecfe, en el nostrl-emps cal una renovada

educaci en la fe, que inclogui certament un coneixement de la seva veritat i dels esdeveniments de la salvaci, per que principalment

neixi d'un veritable trobament amb Du en Jesuclist, d'estimar-lo, de conflar en ell, cle tal firanera que tota la vida estigui involucrada
amb el.
Ar,rri, al costat de molts signes de b, creix al nostle voltant tamb un cert desert espiritual. De vegades, es t la sensaci, pel certs fets que coneixem tots els clies, que el rnn no va cap a la construcci d'una comunitt ms fraterna i pacfrca; les mateixes idees cle pro-

ir-nportants per a la vida hunana, no n'hi ha plou. Nosaltres necessitem no sols el pa n-raterial, necessitem amor, sentit i espelana, cl'un fonament segur', d'un terr.eny slid que ens ji a viure amb un sentit autntic, furs i tot la crisi, en la foscor, en les diflcultats i en es problemes quotidians. La fe ens dna aix: es tlacta d'una conflana plena en un <Tttn, qe_-. Du, el qual ern clna una seguretat diferent, per' no r-nenys slida que la que pr-ov del clcul exacte o cle la cincia. La fe no s
Lln mer assentiment intel.lectual cle t'home enfront rle les veritats en particular sobre Du; s un acte pel qual ern confio lliuren-rent a un
-.-que s Pale i rn'estima; s l'aclhesi a un <q1) que em dna espelana i conflana. Cer-

abandonaprne amb conflana al sentit plofund que ern sost a mi i al mn, aquell sentit que no som capaos de donar-nos, sin de noms lebre com un do, i que s la base sobre la qual podem viure sense por. I aquesta cerl.esa alliberadola i l.r'anqrril'lilzailola de a [e, nm e ser capaos de l#oclamar-la amb la pj!'q.u-!q i clelnostrar-la amb la noslra vida de
cristians-_.

1es_g_4 Q_g

s_obqenaturql, un do de Du. EI Concili Vatic II diu: <Per poder confessar aquesta

4'::

Al nostre voltant, per, veiern cada dia que molts sn indiferents o es neguen a acceptar aquest anunci. Al flnal de l'Evangeli de Marc,
tenirn paraules dures del Ressuscitat que diu: <El que cregui i sigui batejat, se salvar; el que no cregui, es condemnar" (Mc 16,16), es perd a si mateix. Us invito a reflexionar sobre aix. La confi.ana en l'acci de l'Esperit Sant, ens

ha d'empnyer semple a anar a pledicar

I'Evangeli, al testimoniatge valent de la fe; per, a ms de la possibilitat d'una resposta positiva al do de la fe, tamb hi ha el risc d'un rebuig de l'Evangeli, del no acollir el trobament vital amb Crist. Ja sant Agust posava
aquest tema en el seu comentari sobre la parbola del sembrador: <Nosaltres parlern -deia*,

benestal tamb mostren les seves ombles. Malgrat la grandria dels descobrigrs
ments de la cincia i dels resultats de Ia tecnologia, I'horne ar'tti no sernbla veritablement ms lliure, ms hum; encara rornanen moltes

tament que aquesta adhesi a Du no est plivada cle contingut: amb ella, sabem que Du s'ha levelat a nosaltres en Cst, ha fet veile l su rostre i s'ha tornat prxirn a cadascun de nosalties. En efecle, Deu ha levelal que el
de nosess de mostr'a de Ia manera rns lluminosa a quin grau aniba

tirem la llavor, l'estenem. Hi ha els qui menyspreen, critiquen, s'eludeixen. Si els temem, no tenim res a sembrar- i el dia de la
collita ens quedarem sense collita. Per aix, que vingui la llavor de la ten'a bonar> (Discut'sos sobre lct disciltli,na cristiana,13,14: PL 40,
677-678). En conseqncia, el lefs no pot descoratjar-nos. Corn a cristians, som testimonis d'aquest sl frtil: la nostra fe, malgrat els nostres lmits, demostra que hi ha bona terra, on la llavor de la Paraula de Du plodueix fmits abundants de justcia, de pau i d'amor, de nova hur-nanitat, de salvaci. I tota Ia hist-

foimet d'ipiotaci,

de manipulaci, de vio-

lniia, d'opressi, d'injustcia... Desprs, un

cltipus de cultula ha educat a tnoule's sol a l'horitz cle les coses, d'all que s possible, a creure noms en el que veiern i toquem amb
les mans. D'altrabanda, no obstant aix, cleix el nor-nbre de persones que se senten desori-

aquest amor, flns al do de si rnateix, flns al sacriflci total. Amb el misteri de la Mort i Resur-recci de Crist, Du baixa fins al fons cle la nostra humanitat per portalla a Ell, per elevaf-la a l sVa Itura. La fe s crerue en aquest arnor de

fe, cal la grcia de Du, que arriba la plimera ens ajuda, i cal l'auxili interior de I'Esperit Sant, que mou el cor i el converteix a Du, que obre els ulls de la intelxligncia i dna <a tothom la suavitat per a acceptar i creure la veritat>> (Dei Verbum, 5). A la base del nostle cam de fe hi ha el baptisrne, el sagratnent que ens dna l'Espelit Sant, tot fent-nos esdevenir' fllls de Du en Crist, i marca l'entrada en a cornunitat de fe, en l'trsglsia: un no creu per si mateix, sense Ia grcia prvia de I'Esperit; i un no creu sol, sin al costat dels germans, Des del baptisme en endavant, cada creient est criclat a reviure alr i fel prpia aquesta confessi de fe, al costat dels gelmans. La fe s un do de Du, per tamb s un acle profundamenl hum ltiue. trl Catecisme de lEsgls-ia Catlica diu clarament: <Noms s possible creure per la grcia i els auxilis interiols de I'Esperit Sant. Per no s menys celt que creure s un acte autntican-rent hum. No s contrari ni a la llibertat ni a la intel.ligncia de i'rome" (n. 154). Ms encara, les implica i les exalta, en una aposta de vida e-9dir, n Sortir de es seguretats, dels Propis esqu.e_rlq11e.1!als, per conflar-se a I'acci 4g_D-u que ens mostra el cam per obtenil la verilable ttiOertr, ta bstra idenlilat ltutttana, liitablelegria del cor, la pau amb tots. Creure s conlar lliulement i amb alegria en el pla providencial de Du en la histria, com

1,.t

ho va fer el patriarca Abraham, igual que

Maria de Natzaret. La fe s, doncs, un acord pel qual la nostra ment i el nostre cor diuen el seu propi <s> a Du, confessant que Jess s el Senyor. I aquest <s> transforma la vida, obre el cam cp'n plenitud de senl.it, la fa nova, plena d'alegria i d'espelana flable. Benvolguts amics, el nostre temps requereix cristians que estiguin aferrats per Crist, que creixin en la fe a travs de la familiaritat amb la Saglada Escriptura i els sagrarnents. Persones que siguin gaireb un llibre obert que narra I'experincia de lavida nova en I'Esperit, la presncia d'un Du que ens sost al cam i que ens obre cap a la vida que no tindr fi. Grcies.

Du|tluel disminueix
homes, davant el mal

clavant la rnalclat dels

enta4e!..i, en tractar d'anar ms enll d'una realitat pulament l-roritzontal, es predisposen a creure en tot i el seu contrari. En aquest context, solgeixen algunes pleguntes fonamentals, que sn molt ms concretes del que semblen a primera vista: Quin sentit t viure? Hi Ira un futul'per a I'hor, per a nosallles i per -les geneiacions fulules? En quina clilecci orieniar les decisions de la ttoslta lliberlatper uh resultat bo i feli de lavida? Qu ens esper ms enll del llir-rdar de la mort? A par-tir d'aquestes ineludibles preguntes, sorgeix com un mn de la planiflcaci, del cl-

Ia mort, sin que s

il
t\

ria de l'trsglsia, amb tots els problemes,

dernostra tarnb que hi ha la telra bona, que hi ha una llavor bona, i que dna frrrit.

Per' pregunterr-nos: d'on treu I'home

amor indestructible, que no sols aspira a l'eternitat, s6que-ta clna; s coniar en Du amb l'actitud de I'infant, el qual sap que totes les seves diflcultats, tots els seus problemes estan fora de peril en el <tu> cle la mare. I aquesta possibilitat de salvaci a travs de Ia fe s un do que Du ofereix a tots els hornes. Crec que haurem de meditar ms sovint -en la nostra vida diria, malcada per problemes i situacions de vegacles dramtiques-, en el fet que creure cristianan-rent signilca aquest aquesta obertrlr del cor i ctea menl per creuriGf el -Deu que s'ha fet visible en Jesucrist,

mort i lessuscitat, per reble la seva salvaci, de tal manera que trll i el seu evangeli siguin la guia i la llum de I'existncia? Resposta: nosaltles podem-creure en Du perqu Ell s'acosta a nosaltres i ens toca, perqu I'Esperit Sant, t ao ,ilSenyr ressuscitat, e4iTa cos d'acollir el Du viu. La fe s, doncs, primer que

'! Audncia general del 24

d'oculr'e

164

'165

3. LA FE DE UESGLESIA*
Estimats germans i gennanes, Continuem en el nostle cam cle rneditaci sobre la fe catlica. La setmana passada he mostlat com la fe s rur do, perqu s Du qui pren la iniciativa i ve a trobar, i aix Ia fe !g una resposta amb Ia que el rebem, com un fonain-ntestable de la nostla vida. s un do que lransfornra les nostres vicles, pelqu etts fa entrar en la rnateixa visi de Jesrs, el qual obra en nosaltres i ens obre a l'amor cap a Du i cap als altres. Alui m'agradaria fer un pas ms en la nostra reflexi, pafnt tur cop ms d'algunes preguntes: la fe t un car'cter nor-ns personal, hdividual? Noms m'htelessa a mi corn a persona? ffic la meva fe tot sol? Per descomptat, I'acte de fe s ul acte eminentment personal, que t ic en el ms profund i que marca un canvi de direcci, una conversi personal: s l? meva vida que dna un gir', una nova orientaci. En l lilr'gia del baplisme, en el ntolnenl de les promeses, el celebrant demana manifestar la fe catlica i fonn;la tles preguntes: Creus en Du Par e Tooderos? Creus en Jesucrjst el seu nic Fill? Creus en I'Esperit Sant? En I'antiguitat, aquestes preguntes eren dirigides personalment al que sea batejat, abans que se subner gs tres vegades en I'aigua. I encara ar,r-ri, la resposta s en singular: <,Jo crecn. Per aquest creure no s el resultat de Ia meva refleii solitr'ia, no s el producte del meu pnsament, sin que s el resultat d'una relaci, d'un diIeg en el qual hi ha un escoltar, un rebre, i un respondre, s el comunicar-se tanamb Jess, que em fa sortir del meu "jo>, cat en mi mateix, per obrir-me a I'amor de Du Pare. s com un lenaixement en el qual em descobreixo unit no sols a Jess, sin tamb a tots aquells que han caminat i caminen pel
Du, que en si mateix s comuni del Pare, del Fill i de l'Espelit Sant, que s Amor trinitar-i. La nostra fe s velitablement per-sonal noms si s alhora cor-nunitria: pot ser <la meva fe>>, nonres ii viu i es rnou en el .lrosaltres,,cle I'Esl gflesa, norns si s la noslla fe, la noslr.a le co.,4l!rna en l'nica Esglsia. EI diumenge a la missa, recitant el *Credorr, ens expresset en primela persona, per. confessem comunitriament l'nica fe de I'Esglsia.

personalment, interpel.lats, es penedeixen

dels seus pecats i es fan batejar rebent el do de I'Esperit Sant (cf. Ac 2,37-4I). Aix comena el cam de I'Esglsia, comunitat que potta aquest anunci en el temps i en l'espai, comunitat que s el poble de Du basat sobre la nova aliana

sada de manera especial en els llibres inspirats,

Aquest (crec)> pronunciat individuahlent,

s'uneix al d'un immens col en el temps i en l'espai, en el qual tots conhibueixen, per dir-l-ro ai, a una polifonia hannoniosa de la fe. EI Catecis'me cleL'Esglsia Catli,ca ho resurneix de

rnale-

ra clara: <'Creure' s un acte eclesial. La fe cle l'trsglsiaprecedeix, engendra, porta i alirnenta la nostra fe. tlEsglsia s Ia Mare de tots els creients. 'Ning no pot tenir Du per Par-e si no t l'trsglsia per Male' [sant Cebri], (n. 181). Per tant, la fe neix en l'trsglsia, condueix a ella i hi viu. Aix s impor-tant recordar-ho.

A principis de I'aventura cristiana, quarr

I'Esperit Sant davalla amb poder sobre els cleixebles, en el clia de Pentecosta -com es relata en els,Fes dels Apstols (cf. 2,1-13)-, l'sglsia primitiva rep la fora per dur a tetme la missi que li ha conflat el Senyor Ressuscitat: difondle per tots els racons cle la terra 'Evangeli, Ia bona notcia del Regne de Du, i guiar aix cada home al trobar-nent amb Ell, a la fe que salva. trs Apstols superen totes les pors en la ploclamaci del que havien sentit, vist, exper-irnentat personalment an-rb Jess. Pel pocler de I'Esperit Sant, comencen a parlar en noves llenges, amrnciant obeltament el misteli del qual van ser testirnonis. En els tr'es dels Apstols, se'ns relata el gran discurs que

grcies a la sang de Crist, i els membres no pertanyen a un detelminat grup social o tnic, sin que sn homes i dones provinents de cada naci i cultura. s un poble <catlic>, qlre paxla llenges noves, universalment obert a acollir tothom, ms enll de tota frontera, fent caure totes les barreres. Diu sant Pau: <Aqu no hi ha ni grec ni jueu, circumcisi o incircumcisi, brbar, escita, esclau, liure, sin que Crist ho s tot i en tots> (CoI3,ll). I-ltrsglsia, per tant, des del principi, s el lloc de la fe, el lloc de transmissi de la fe, el loc on, mitjanant el baptisrne, estem immersos en el rnisteri pasqual de la Mort i Resurrecci de Crist, que ens allibera de l'esclavitud del pecat, ens dna la llibertat de fills i ens intlodueix a la comuni amb el Du Tti. Al mateix temps estem immersos en comuni amb els itis germans i germanes en la fe, amb tot el Cs de Crist, traient-nos lora del nostre arllament. trl Concii Vatic II ens ho recorda: <Va

havia de ser consen'ada fins a la fl del temps per una successi ininterlornpuda> (Const. clogm. Dei Verbum,8). Per tant, si la Bblia cont la Paraula de Du, la Tladici de I'Esglsia la conserva i la transmet fldelment, perqu les peisones de tots els temps puguin accedir als seus immensos recLusos i eruiquir-se amb els amb seus tresors de grcia. Per aix "l'Esglsia, la seva doctrina, amb la seva vida i el seu culte, perpetua i transrnet a cada generaci tot all qne s i tot all que creu> (ibidem). Finalment, voldria destacar que s en la

comunitat eclesial on la fe personal creix i qq4Ura. s interessant notar cont en el Nou Testament, la palaula <<sants>> es refereix als cristians coln un tot, i per cert no tots tenien
les qualitats per ser declarats sants per l'Esgl-

ser voluntat de Du santificar

salvar els

homes, no ailladament, sense cap connexi d'uns amb altres, sin constituir-rtunpoble, que el reconegus en la veritat i el servs santa-

ment" (Const. Dogm. Lumen gentium,9).

Recordant encara la litr'gia del baptisme, ens adonem que, en concloule les promeses en qu expressem la renncia al mal i repetim <crec> a les veritats de la fe, el celebrant diu: <Aquesta
s la nostra fe, aquesta s la fe de l'Esglsia que

ens gloriem de professar en Crist Jess nostre

aquest nou naixement, que c-o-mna arnb el baptisrne, continua al llarg del curs de la vida . No puc constmil la meva fe personal en un dileg privat amb Jess, per. qu la fe m'ha estat donada per Du a travs d\rn comunitat de creients que s l'Esglsia, i per tant rn'inserelx en la multitud de creients, n una comunitat que no s noms sociolgica, sin que est alrelada en 'arnor etern de

mateix cam,

Pere pronuncia en el dia de Pentecosta.

Oomena ell amb un passatge del profeta Joel

(3,1-5), refelint-se a Jess,

i proclamant

el

nucli centlal de la fe cristiana: Aquell

i grans senyals, va ser clavat i mor-t constituintlo Senyor i Crist.

que

havia estat acreditat davant Du amb miracles a la creu, per Du el va lessuscital d'entre els norts,

Amb ell entrern en la salvaci final anunciada pels profetes, i qui invoqui el seu nom se salvar (cf. Ac 2,17-24). En sentir aquestes

'''

\udincia general del 31 cl'octubre

paraules de Pere, molts se senten desaflats 166

Senyor>. La fe s una virtut teologal, donada per Du, per transmesa per l'trsglsia al llarg de la histria. trl mateix sant Pau, escrivint als Corintis, afirma haver-los comunicat I'Evangeli que al sen torn ell havia rebut (cf. lCo I5,3). Hi ha una cadena ininterrompuda de la vida de l'Esglsia, de la proclamaci de la Paraula de Du, de la celebraci dels sagrarnents, que arriba flns a nosaltres i que anomenern Tfadici. Aquesta ens dna la seguretat que el que ciem s el missatge original de Crist, predicat pels Apstols. trl nucli de I'anunci prirnordial s I'esdevenimenl de la Mort i Resurtecci del Senyor, d'on blolla tota I'herncia de la fe. El Cocili diu: <La predicaci apostlica, expres-

sia. Qu volia indicar, doncs, amb aquest terrne? E- l f9t 9 Oue els qui tenien i vivien la fe en Crist ressuscitat van ser cridats a esdevenil un pui Ae referncia per a tots els altres, posantIos aix en contacte arnb la Persona i amb el Missatge de Jess, que revela el rostre del Du viu. I aix tamb val per a nosaltres: un cristi que es deixa guiar i folmar a poc a poc per. la fe de I'Esglsia, malgrat les seves debilitats, les seves limitacions i les seves diflcultats, esdev com una finestra oberta a la llum del Du viu, q5'Je_p {qllesla llurn i la lransmel al mn. El beat Joan Pau II en I'encclica Redemptoris missio va a.firmar que <la missi renova I'Esglsia, refora la fe i la identitat cristiana, dna nou entusiasme i noves motivacions. La fe s'enforteix donant-la!> (n. 2). La tendncia, a'uui generalitzada, a lelegar la_fel'mbitprivat, contradiu per tant la seva prpia naturalesa. Tenim necessitat de l'Esglsia per confirmar la nostra fe i per experimental els dons de Du: la seva Paraula, els sagraments, el sosteniment de la grcia i el testimoniatge de I'amor'. Aix, el nostle.<,jo" en el .nosaltreso de l'trsglsia, esl'i:cebre, a la vgada, com a destinatari i protagonista d'un esdeveniment que el sobrepassa: I'experincia de la comuni amb Du, que estableix la comuni entre les persones. En un mn on l'individualisme sembla regular les relacions entre les persones, fentles ms frgils, la fe ens crida a ser Poble de Du, a ser Esglsia, portadors de I'arnor i de la comuni de Du per a tota Ia humanitat (cf. Const. Dogm. Gnztdi,um et spes,l). Grcies per la vostra atenci.

167

4. EL DESIG DE DEU*
Estirnats germans i germanes, trl cam de reflexi que estetn fent plegats en aquest, ny de Ia fe ens porta a medital ar,'ui sobre un aspecte fascinant de I'experincia hu r r ra na i c ristiana: I' h ome po3!4-en -Ei unJ-nis-teris anhel de Du. Molt signiflcativament, el ntc.c-atecsm|el:igistaCattitas'oble,plecisament, amb la consicleraci segtient: <El desig de Du est inscrit en el cor de I'horne, perqu I'horne ha estat creat per Du i per a Du; i Du no cessa d'atreule l'home cap a si, i noms-en D6roi-i nne r-"-e-tat i ia retiliaf que no cessa de buscar, (n.27). compar-tida, gaireb bvia, podria pqctq1 rns aviat com un desaflament en la cultura dcular-itzda occidental. Molts clels nostres conternporanis, de fet, podrien argumentar que no tenen cap desig de Du. Per a amplis sectors de la societat, Ell ja no s I'esperat, el desitiat, sin rns aviat una realitat que deixa i-cliferent, davant la qul ni tan sols s'ha de fer fesfor de pronunciar-se. En realitat, el que desig cleD-ui, no ha desahern definit com "et palegut del tot i mira encara al'ui dia, en molts ntits, cap el cor de l'home. El desig hum tendeix sempre cap a certs bns concrets, so-vint gens espirituas, i tanmateix s'enfronta a l'interrogant sobre quin s realment <el>> b, i pe' i an I , a confi'onl a-s amb quelcorn que s distit cto si mateix, que I'hon-re no pot construir, per que est cridat a reconixer'. Qu s el que realment pot satisfer el desig hum? En la r-neva primera Encclica, Deus caritas esL,vaig intentar analitzar corn aquesta clin-

Aquesta ens diu que lelqq!,-,91 9l f,ens, trn

sser religis (cf. Catecisme cle I'Esglsia

zar-me, per posaFtne al seu selvei, fins a r-enucial a rni mateix. La lesposta a la pregulta sobre el sentit de I'experincia de 'arnol passa, pet'tant, a travs de la purilcaci i la curaci de lavoluntat, que r-equereix el mateix b que es desitja per a l'altre. Ca exer.citar-se,
entrenaFse i tamb cor-regir--se, perqu aquest b pugui ser volgut veritablernent. Lxtasi inicial es tradueix aix com unpele-

CatIica,28), un <captaire de Du>. Podem dir amb les paraules de Pascal: <Lhome supera infrritament l'home, (Pensaments, ed. Chevalier 438, ed. Brrrnschvicg4S4). Els ulls reconeixen els objectes quan sn il luminats per la ItuT. D'aqu el desig de conixel la rnateixa llum que fa brillar les coses del nn i que, amb elles, encn el sentit de la bellesa.

Un segon aspecte, que va junt amb I'anterior, s no estar mai satisfet amb el que s'\a aconseg-uil. Noms les alegries ms velitables sn capaces d'alliberar-nos cl'aquella sana inquietud que condueix a ser ms exigents voler un b major, ms profund- i alhora a

'7

- Aquesla afilrnaci, que encala avui en molts contextos culturals sembla totalment

grinatge <cotn un cam pelrnanent, com un sortir- del jo tancat en si nateix cap al seu alliberament en la donaci de si mateix i, precisament d'aquesta manera, cap al retlobarnent amb si mateix, rns encara, cap al descobriment de Du" (EnccicaDeus catitas est,6).
A travs d'aquest cam, I'home podr aprofun-

dir plogressivament en el coneixement cle l'amor, que havia experimentat al pr.incipi. I s'anir albilant, cada cop rns, el misteri que representa: ni tan sols l'sser estimat, de fet, s capa cle Jtisfer el desig que habita en el ior lrum, encara nrs, conr lns aulntic s loi:envers l'altle, rns queda en peu l'intelrogant soble el seu or-igen i el seu dest, sobre la-fssibiitat que t de clurar per sempre. Per lant, l'expelincia human cle l'amol t en si un dinamisme, que condueix rns enll de si mateix i a trobar-se davant el misteri que ernbolcalla tota I'existircia. ns sernblants es podrien fer a altres expelincies lrurrranes, com ara l'amistat, l'exper-incia cle la llamolnel coneixement: tot b expe_l!qs_a,lgen!4t pel l'horne tendeix cap al misteri que envolta l'horne mateix; i cada desig que es presenta al col hurn es fa ress cl'un desig
fomqt3l que rnai no s plenarnent salslet. Inclubtabler.nent, d'aquest desig profund, que tamb anlaga quel11 cl'enigmtic, no es pot arribar dir-ectar-nent a la fe. Llhome, en defiuil.iva, sap b que o el sadolla, per' no poi. endevinar o clefinir el que li falia expernentar' aquella felicitat de la qual porta al cor la nostlgia. No es pot conixer Du noms pel Ia voluntat de I'home. Des d'aquest punt de vista, rornn el misteri: I'home s buicaclorjde l'Abgqllt, un buscador que dna petits passos d'in-

En conseqncia, l-rem de creure que s possible tarnb en la nostra poca, aparentment refractria a la dimensi transcendent, obrir un cam cap a l'autntic sentit religis de la vida, que mostra com el do de la fe no s absurd, no s irracional. Selia molt til per a aquest fl, promoure una mena de p-edagogia que encala "1,gg, tantper al cam d'aquells no creuen, com per a aquells queja han rebut el do de la fe. Una pedagogia que corr-rprn
-T'

--

percebre sempre amb ms claredat que res cle flnit no pot omplir el nostre cor. Aix aprendrern a tendir', desarmats, cap aquell b que no es pot constluir o adquirir pels nostres propis esforos; a no deixar-nos clesanimal per la difcultat o pels obstacles que vnen del nostre
pecat.

En aquest sentit, no hem d'oblidat, tanmateix, que el clinamisr-ne del clesig est serpre obert a la redempci. Fins i tot quan aquest s'endinsa per rnals camins, quan persegueix paradisos altiflcials i sembla perdre la capacitat d'anhelar el vertader b. Fins i tot en l'abisme del pecat no s'apaga, en I'home, l'espurna que li pennet de reconixer el veritable b, d'assaboriro, i d'iniciar aix un cam d'ascesi, per al qual Du, pel do de la seva grcia, mai no deixa de donar-nos la seva ajuda. Tots, d'altra banda, tenim necessitat de seguir un cam de puriflcaci i cle curaci clel desig. Sorn pelegrins cap a la ptria celestial, cap aquell b complet, etern, que res no ens podr ms arrabassar. No es tracta, per tant, d'ofegar el desig que est en el cor de I'home, sin d aliberaro,,perqu pugui aconseguir la seva veritable alada. Quan en el desig s'obre la finestra cap a Du, aix ja s un signe de Ia presncia de Ia fe en l'nima, fe que s una grcia de Du. Sant Agust aflrma: I'es"Amb per-a, Du enforteix el nostre desig; arnb el desig eixampla l'nima i dilatantJa, la fa ms capa> (Comenta,ri a la, Pri,mera. Epstokt de Joan, 4,6: PL 35,2009).

almenys dos aspectes. En primel lloc, aprendre o tornar a apt'endre el gust de les ulntique alegries de la vida. No totes les satisfaccions produeixen en nosaltres el mateix efecte: algunes del.<en una empr-emta positiva, sn capaces de pacificar l'nim, ens fan ms actius i generosos. Altres, en canvi, desprs de la llum inicial, semblen decebre les expectatives que havien despertat i deixen de vegades darrere seu amargo i nsatisfacci o una sensaci de buit. Educar des de la tendra edat a assaboril les alegries veritables, en tots els mbits de la vida -la farnlia,

l'amistat, la solidaritat amb el qui pateix, renunciar al propi jo per servir els altres,

mica es realitza en I'experincia de l'amor

hrm, experincia que en la nostra poca, es

percep ms fcihnent com un moment d'xtasi, cle sor-tir de si mateixos, com un lloc on I'hodpr:ep que est inunL pel ti desig que el supera. A travs de I'amor, l'home i la dona experimenten d'una manera nova, I'un grciesTltr, la granclesa i la bellesa de la viA i d la veritat. Si el que experirnento no s una rnera il'lusi, si realment desitjo el b de l'altre com a cam, tamb cap al meu b,

I'arnor pel coneixement, per I'art, per a bellesa de la natura-, tot aix signiflca exercir el gust interior i produir anticossos efectius contr ia banalitzaci i l'aplanament preclominant ar.ui. Tarnb els adults necessiten redescobrir aquestes alegries, desitjar realitats autntiques, pnriflcar-se de Ia mediocritat en qu poden trobar-se embullats. Llavols ser ms fcil deixar caure o rebutjar tot all que, encara que en principi sembla atractiu, resulta en canvi inspid, i s font d'addicci i no de llibertat. I aix far que emergeixi aquell desig de Du de qu estem parlant.

En aquest pelegrinatge, sentim-nos germans de tots els hor-nes, companys de viatge, flns i tot d'aquells que no creuen, dels qui estan en recerca, dels qui es deixen interrogar amb sinceritat pel dinamisme del plopi desig de veritat i de bondat. Preguem, en aquest Any de la fe, pe'-qt Du mostri el seu rostre a tots aquells que el bnsquen amb cor sincer.
Grcies.

llavors he d'estal disposat a descentralift'Audincia general del 7 de novembre

certesa. I, no obstant aix, ja I'experincia rnateixa del desig, del <cor inquiet>, corn
I'anornenava sant Agust, s molt signifi.cativa.

168

169

5. ALGUNS CAMINS PER A ARRIBAR AL CONEIXEMENT DE DU*

Estimats gerrtrans i germanes, Dimecres passat vam reflexionar sobre el desig de Du que l'sser hum porta en el fons de si n-rateix. Ar,r,ri m'agradaria continuar i aprofundir aquest aspecte, meditant amb vosaltres breurnent sobre algunes maneres d'arribar a conixer Du. He d'esmentar, no obstant aix, que la iniciativa de Du precedeix setnple qualsevol {""ii d9 f'trrne, i tamb en el carn cap a Ell,

vostla esperana> (lP 3,15). En el passat, a

Occidenl, en una socielat consideiada crisliana, Ia fe era I'ambient en qu ens movem; la refer'ncia i la pertinena a Du van ser, per a la majoria de gent, part de la vida quoticliana. Ms aviat, era aquell que no creia, el que havia dejustiflcar la seva incredulitat. En el nostre mn, la situaci ha canviat i, cada cop ms, el creient ha de sel capa de donar ra de la seva fe. EI beatJoan Pau II, en I'encclicaFicles et ratio, va insistir que la fe es posa a prova en aquests temps, tlavessada per formes subtils i insidioses d'ateisme teric i prctic (cf. nn.
46-47).

Les temptacions que Jess va enflontar al cleser"t abans de la sevavidapblica, r'epresenten aquells "dols> que fascinen I'home, quan va ms enll de si mateix. Quan Du perd la s_eva.centralitat, I'home perd et su just lloc, no troba rns el seu lloc en la cleaci, en les relacions arnb els altres. No s'ha disrninuit el
que la saviesa antiga evoca com el mite de Pro-

Einstein va dir que en C_4iq qe !u.-ratua 1es levela una ra tan superior, que tot pensament racional i les lleis humanes sn una leflexi compalativament molt insigniflcant> (Il Mondo come Lo uedo io, Roma 2005). qq11m_g1a manera que condueix al descobriment de Du

Ell el primer que ens il.lurnina, ens orienta ens guia, respectant sempre Ia nostra llibertat. I sempre s Ell qui ens fa entlal en Ia seva
s

oblidem mai I'experincia de sant Agust: no som nosaltres els que possei'm la Veritat desprs d'haverla buscat, sin que s la veritat la qqe glrs tloba i ens pr-en. Amb tot, hi ha formes que poden obrir el cor de l'home al coneixement de Du, hi ha indicis que poften a Du. Per descomptat, sovint es corre el risc de ser enlluernat per la

intimitat, revelant-nos i donant-nos l3_gr_lcia e la fe aquesta revelaci. No 4g_pq.er aggt]lr

A partir- de la Il.lustraci, la citica a la religi s'ha intensiflcat; la histria s'ha caracteritzat tan-rb per la presncia de sistemes ateus, en els quals Du es considerava una mera pro-

meteu: I'hor-ne creu que pot arribar a ser ell rnateix n?uo,amo cle Ia vida i la mort. Davant aquesta realitat, l'Esglsia, fldel al mandat de Orist, no cessa d'aflrmar la veritat sobre I'home i sobre el seu dest. El Concili Vatic II aflrma clarament aix: <La ra ms alta de la dignitat humana consisteix en la vocaci de I'home a Ia comuni amb Du. Des del naixement, I'horne s invitat al dileg arnb Du: no existeix sin perqu, creat per Du per aror', s conserwat sernpre per amor, i no viu plenament segons la veritat si no reconeix lliurement aquest amor i es dna al seu Creadorr, (Gaudi,um et spes, l9).

jecci de Ia ment humana, una il.lusi, i el producte d'una societatja distorsionada per
moltes alienacions. El segle passat fou testimoni d'un fort procs de secularisme, en nom
de l'autonomia absoluta dl'[rome, co_nsiderat

Quines respostes, doncs, est cridada a

donar la fe, amb <gentilesa i lespecte>, a l'ateisme, a I'escepticisrne i a la indiferncia envels la dimensi vertical, de manera que I'horne del nostre temps pugui continuar qestionant-se sobre I'existncia de Du i recrrer els camins que condueixen a Ell? M'agradaria esmentar alguns aspectes, que provenen de la reflexi natural, o d'aquest poder de la fe. Voldria resumir.ho molt breument en tres paraules: el mn, I'home, la fe. La primera: glgg". Sant Agust, que en la seva vida busc durant molt temps la Veritat i es va aferrar a la Veritat, t una pgina bella i famosa, en la qual diu aix: <Interroga la bellesa de la terra, del mar, de l'aire enrarit que stexpandeix pel tot arreu; interroga la bellesa clel cel..., interroga totes aquestes realitats. Totes et respondran: rnira'ns i obsewa com som belles. La seva bellesa s com un himne

brillantor del mn, que ens fa menys capaos

de recrrer aquestes n-rtes o llegir aquests signes. Du tanmateix no es cansa de buscal:nos, s fldel a l'home que ha creat i redimit, es Inan-

coni mesura

i altfex

de la realitt, per

reduTt en el seu ser creat <a imatge i semblan-

a de Du". En els nostt'es temps hi ha un

fenornen pafticularment perills pel a la fe: hi lra rrna fonna d'aieisl're que es defieix corlr <prctic>, en el qual no es neguen les velitats dla fe o ls rituals religiosos, sin que sim-

La segona paraula: I'home. Sempre sant Agust, t una famosa frase que diu que Du est ms prop de mi que jo a mi mateix (cf. ConJeisions,III, 6,11). A partir d'aqu es for-mula la invitaci: vagis fora de tu, entra "No en tu mateix: en l'home inteliol habita laveri tat> (De uera religione,39,72). Aquest s un altre aspecte que correm el risc de perdre en el mn sorolls i dispers en el qual vivim: la capacitat d'aturar-nos i mirar en la profunditat de nosaltres mateixos, i de llegir aquesta set d'inflnit que portem dins, que ens irnpulsa a anar ms enll i ens refereix a Alg que la pugni omplir. El Catecisme de I'Esglsia, CatLi,ca afirma aix: <Amb la seva obertura a la veritat i a Ia bellesa, arrb el seu sentit del b rnoral, amb la seva llibertat i la veu cle la seva conscincia, amb la seva aspiraci a l'infinit i a la dita, I'home s'interroga sobre I'existncia de Du> (n. 33). La tercera paraula: la fe. Sobretot en la realitat del nostre ternps, no hem d'oblidar que un carn cap al coneixement i el trobament amb

i{-goiemr amb ulls atents a la creaci.

Du s la vida de fe. El que cleu s'uneix

amb Du, est obert a la seva grcia, a la fora de I'amor. Aix, la seva existncia esdev un testimoni no de si mateix, sin de Crist lessuscitat, i la seva fe no t por de mostrar-se en la vida quotidiana, est oberta al dileg que expressa profunda amistat per al cam de cada horne, i sap com obrir llums d'esperana a la necessitat cle la redempci, de la felicitat i del

t prop cle les nostres vides, perqu ens estima. I aquesta s una certesa que ens ha d'acompanyartots els dies, malgrat que certes mentalitats difoses fan ms difcil per a I'Esglsia i per al cristi comunicar l'alegria de I'Evangeli a totes les criatures i conduir tothom al trobarnent amb Jess, nic Salvador clel mn. Aquesta, per, s la nostra missi, s la rnissi de I'Esglsia i cacla creient ha de viure-la arnb alegria, sentintla com prpia, a travs d'una vida veritablement animada pel la fe, marcada per la caritat, en el sewei a Du i als altres, i capa d'irradial esperana. Aquesta missi brjlla especialment en la santedat a la qual tots som cridats. Arrri -ho sabem-, no falten les diflcultats i les proves per a la fe, sovint mal entesa, impugnada, r'ebutjada. Sant Pere deia als seus sempre a punt per a donar cristians: "Estigueu una resposta a tothom qui us demani ra de la

"' Audincia general del 14 cle novembre

plement es consideren irrellevants per- a l'existncia quotidiana, separats de Iavida, intils. Sovint, per tant, hom_creu en Du d'una manera superflcial i viu <com si Du no exists> (-tsi Deus non d,aretut). Al final, no obstant aTi, aquesta fonna de vida s encara ms clestr-uctiva, perqu condueix a la incliferncia cap a la fe i cap ala qesti de Du. '-En realitat, I'home sepl4J de Du, es redueix a una sola dimnsi, l'horilzontal; ijustarnenL aquest ledrrccionisure s una tle les causes fonarnentals dels totalitarismes que han tinut onseqncies trgiques en el segle passat, aix com de la crlsi de valors que veiem en Ia realitat actual. Enfosquint a referncia a Du, tamb s'ha enfsquit I'horitz tic, per deixar espai al relativisrne i a una concepci ambigua de la lliberlal qne, en colnptes de ser' allibeladora, acaba per lligar I'home als dols.

1 '

it

I'i l

de lloana. Ara b, aquestes criatures tan

belles, que continuen canviant, qui les va fer, si no que s un que s la bellesa de mode irn-mutable?> (Set"mo 241,2: PL 38,1134). Crec que hem de recuperar i tornar a l'horne contemporani lq capacitat de contemplar la crea, ci, la seva bellesa, la seva estructura. El rnn : ns una massa informe, sin que com rns el coneixem i ms descobrim els seus meravellosos mecanismes, ms veiem un disseny, veiem que hi ha una intel.ligncia creadora. Abert

futur. La fe, de fet, s trobament alnb Du que parla i actua en la histria i que converteix la nostra vida quoticliana, transfolmant en nosjudicis de valor, decisions i ?Ltres rnentalitats, accions concretes. No s il.lusi, fugida dela riitat, cmode refgl sentimentaliime, sin q s ta implicaci de tota la vida i s proclamaci d I'Evangeli, Bona Nova capa d'alliberar tot l'home. Un cristi, una comunitat que sigui laboriosa i fldel al designi de Du que ens ha estimat primer; s una via privilegiada per a aquells que sn indiferents o dubten sobre la seva existncia i de la seva acci. Aix, tan-

170

171

mateix, demana

tots a fer ms tlansparent el

seu testimoniatge de fe,

purificant la seva vida

perqu sigui conforrne a Crist. Ar,'ui dia rnolts

(
I

. ile cnrunicats anrb I'honre \ una relaci d'arnor amb ell.

I

"uru

"uru, "n

De fet, el fonament cle tota doctlina o valor l'esdeveniment clel trobar-r-rent entle I'home i Du en Crist Jess. El cristianisme, abans qre una moral o una tica, s l'esdeveniment cle I'amor, s acceptar la persona de Jess. Per aquesta ra, el clisti i les comunitats clistianes, primer que res han de rnilar i fer mirar Crist, el velitable cam que condueix Du.
s

dici catlica ho han demostrat. Sant Agust, abans de la seva conversi, recerca amb tanta ansietat la veritat a travs de totes les fllosofles disponibles i les troba totes insatisfactries. La seva recerca minuciosa lacional s per
a

un acte de fora, sin a tlavs de la l-rumiliaci

del seu Fill nic: segons els parmetres

humans, la inslita modalitat executada per Du xoca amb les exigncies de la sar.iesa glega. No obstant aix, la cr-eu de Crist s una ra, que sant Pau anomena lo logos tou staurou, <laparanla de la crel (1Co 1,18). trl ter me logos signiflca tant ra cor-n paraula, i, si fa al.lusi a la paraula, s perqu expressa verbalment all que la ra elabora. Per tant, Pau velr en l1c,rg1r no un esdeveniment irlaciona sin un fet de salvaci que t Ia seva prpia racionalitat recognoscible a la llur-n de la fe. Alhora, t tanta conflana en la ra hurnana, fins al punt de sorprendre's pel fet que molts, tot i veure les obles acomplertes [per Du], estan decidits a no creule en Ell: "En efecte la als Romansalli en seva Carta -escriu la etelna ... Du], s a dir, s,eva [de lyribfe potncia i divinitat, que sn invisibles, s'han fet-ibles a Ia intel.ligncia a travs de les o-ses creades,,(1,20). Aix, fins i tot sant Pere exhorta els cristians de Ia dispora a adorar<en els vostres cors el Crist corn a Senyor; estigueu sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui us demani ra de la vostra esperana> (1P 3,15). En un clima de persecuci i de forta exigncia de testimoniar la fe, als creients se'ls demana que justifiquin amb motivacions fonamentades la seva adhesi a la paraula de l'Evangeli, que donin la ra de la nostra esperana Amb aquest tel de fons sobre la relaci fecunda entle entendre i creure, es fonamenta tamb la relaci vir"tuosa entle cincia i fe. La

ell una pedagogia signiflcativa per

I'encon-

tre amb la Veritat de Crist. Quan diu, <cornprendre per creure i cleure per comprendre>
(Discut"s 43,9: PL 38,258), s com si expliqus la seva prpia expedncia de vida. Intel.lecte i fe, davant la revelaci divina no sn estr-anys o antagonistes, sin que sn les dues condicions per a comprendre'n el sentit, per rebre'n el missatge autntic, apropant-se al llindar del

6. RAONABILITAT DE LA FE EN DEU*
Estin-rats gerrnans i germanes, Avancem en aqtestAnE de laJe,portanten el nostre cor I'esperana de r-edescobrir quanta alegria hi ha a creure i a trobar I'entusiasme de comunicar a tothorn les veritats de Ia fe.

Aquestes velitats no sn un simple missatge sobre Du, una par-ticular informaci sobre Ell. Expressen, en canvi, I'esdeveniment del trobament de Du amb els homes, trobament salvflc i alliberador, que realitza les aspira-

cions ms profundes de l'home, els seus anhels de pau, de fraternitat i d'amor. La fe condueix al descobriment que el trobament amb Du valora, perfecciona i eleva tot el que
de'veritable, de bo i de bell hi_ha el fh,om. Es

i moral: profundament commoguts per Ia presncia de l'trsperit de Jess en nosaltres, superetn els horitzons clels nostres egoismes i ens obrim als veritables valors de la vida. en aquesta catequesi voldria cen-lvul en la raonabilitat de la fe en Du. La trar-me tradici catlica ha rebutjat des del principi I'anomenat fldeisme, que s la voluntat de creure en contra de lara. Cred,o qui,a absurtlum (crecperqu s absurd) no s unafrmula que interpreti la fe catlica. De fet, Du no
i4!g_!._lectal

misteri. Sant Agust, juntament arnb molts

altres autors cristians, s testimoni d'una fe que s exercit per la ra, que pensa i invita a
pensar. En aquest cam, sant Anselm en el seu

Proslogion dir que Ia fe catlica sfid.es quaerens intel\ectum, ot la recerca de la intelligncia s un acte interior de creure. Ser especialnent sant Torns d'Aquino -fort d'aquesta tradici- qui far front a Ia ra dels fllsofs, que mostra com la nova fecunda vitalitat racional deriva al pensament hum per la implantaci dels principis i les veritats de la fe
,

r i f'

di-na ltiiumstncia que, mentre Du es revela i es dna a conixer, l'hrc-m ali-ba saber qui s Du i, coneixent-lo, es letroba ell mateix, el propi origen, el propi dest, la grandesa i Ia dignitat de Ia vida humana. La fe permet un coneixement autntic de

nulue irnplica tola

la per

, 'i

, \i

"supere,r, rridu, un nou gust d'exisliq d'estar al mn. La fe s'expressa en el do de si mateix als altres, en Ia flaternitat, en la fe que fa solidalis, capaos d'estimar, vencent Ia solitud que ens fa tristos. Aquest coneixement de Du mitjanantla fe, f t-ant, no s noms intelle-aual, sinO vltat. s ei coneixement de Du-Amor, grcies al seu rnateix arnor'. Ijamor de Du, a ms, fa veure, obre els ulls, permet d conixer T,otala realitat, ms enll de les qq[gjgs perspectivg de l'individualisme i del subjectivisme que desorienten les conscincies. El coneixement de Du s, per aix, experincia de fe i implica, a la vegacla, un cam

un coneixemenl

ri-es-aviat perqu n'hi ha rnassa. Igual que quan es utls tlt'troms dirigeixen mirr directament al sol, noms veuen la foscor; per, qui diria que el sol no s llumins i, de fet, s la font de la llum? La fe permet de veule el <sol>, Du, perqu s acolliment de la seva r-evelaci

veritat. !o s p

q s_r1$ sin_o. _qug _s..4r1sterf . nl -lqi{_tq gu1,ojlr_!_C gC irlaional, sin sobreabundncia de sentit, de signiflcat, de

larahiveufosc, hi 4gi l!qn, i4

cristiana. La fe catlica s, doncs, raonable i tamb cona e ia ra humana. El Concili Vatic II n l Costituci dogmtica Dei Fitius,va dir

tfj,

i
fe

I'oportunitat de conixer <fcilment, amb Fsoluta er"tesa i sense error" (DS 305) la
f.eritaf obre Du, a la llum de la grcia. EI
coneixerirenl de la fe, a ms, no s contra la recta ra. El beat Papa Joan Pau II, de fet, en I'encclica,Fzles et ratio, va resumir: ..Lara

investigaci cientflca condueix al coneixement de ver-itats sempre noves sobre I'home i sobre el cosmos, ho veiem. El veritable b de la humanitat, accessible en Ia fe, obre I'horitz en el qual s'ha de moure el seu cam de desco-

en la histria i, per dir-ho aix, realment rep tota la brillantor del misteli de Du, reconeixent el gran rnilacle: Du s'ha apr-opat a I'home, s'ha ofer-t al seu coneixernent, consentint al lmit criatural de la seva ra (cf. Conc. Ec.

humana no queda anul.lada ni s'envileix donant I'assentiment alg continguts de fe;

aquests en tol cas s'assoleixen miljananl la llire i conscient elecci> (n. 43). En I'irresislible desig pel la verital, noms una relaci harmoniosa entre la fe i la ra s el cam que cnduex a Du i el conrplimenl d'un maleix . Aquesta doctrina s fcilment recognoscible en tot el Nou Testament. Sant Pau, escrivint als cristians de Corint: <Mentre els jueus

briment. Per tant, s'han d'encoratjar,

per'

Vat.

II, Const. dogm. Dei Verbum, 13). Al rnateix temps, Djg, p,er la seva gr'cia, ilbusca.r' semrle,

lqqr4A la_a, lj obre nous horitzons,^incom-

rnensurables i infnits. Per 4[_, la fe s un for-t

incenliu per

i no alurar-se

table de la veritat i de fa realitat. s fals el prejudici d'alguns pensadors rnodems, segons

els quals la r-a humana seria corn bloquejada pels dogmes de la fe. s veritat exactament tot el contrari, tal com els gr-ans mestes de la tra-

mai ni mai defallir en el descobriment inesgo-

demanen senyals

i els glecslen sfvisa,

"

Audincia general del 21 de novembre.

nosaltres plediquem un Crist cruc_iflcat: escndol er aljueui, niciesa per als pagans> (1Co 1,22-23). De fet, Du ha salvat el rnn no per

exemple, les investigacions posades al servei de la vida i que tenen per objectiu eradicar les malalties. Importants sn tamb les recerques per descobrir els secrets del nostre planeta i I'univers, sabent que l'horne s la corona de la creaci no per explotarla amb insensatesa, sin per mantenir.la i ferla habitable. Aix que la fe, viscuda realment, no est en conflicte arnb la cincia, rns aviat coopera arnb ella, ofer-int criteris bsics que promoguin el b de tots, demanant-li de renunciar noms a aquells

intents que -oposant-se al pla originali de

172

173

Du- poden ploduir efectes que retornen coutra l'home mateix. De la n-rateixa manera, s raonable creure: si Ia cincia s un aliada valuosa de la fe pel a la comprensi del pla de Du en I'univers, la fe permet al progrs cientflc de realitzar-se sernpre per al b i la veritat de I'horne, tot romanent fldel a aquest rnateix designi. Per aix s decisiu per a l'home oblirse a la fe i a conixer Du i el seu designi de salvaci en Jesucrist. A l'Evangeli, s'inaugula un nou humanisme, uiveitble <glamtica> cle th-ome i d ii realitat. Afrma el Catecistne de I'Esglsict CcttIica: <Laveritat de Du s la seva saviesa que sost que l'ordre cle la cr-eaci i del govern del rnn. Du, l'nic <que ha fet el cel i Iaterra" (S 115,15), pot donar, noms ell,

el veritable coneixernent de tota la creaci en

la relaci amb ell <( n. 216). Conflern llavors que el nostre comproms en I'evangelitzaci ajucli a t'estaular la centralitat de l'Evangeli en la vida de molts homes i dones del nostle temps. Preguem pelqu tots letrobin en Crist el sentit cle la vida i el fona-

ment de la veritable llibertat: sense Du, de fet, I'horne es perd. trls testimonis d'aquells que ens han plecedit i han dedicat la vida a
l'Evangeli ho confirma per sempre. s laonable creure, hi ha enjoc la nostra existncia. Val la pena gastar-se per Crist, noms ell satisf els desigs de veritat i de b alr-elats en l'nima de cada horne: ara, en el temps que passa,

en el dia sense

fi de l'eternitat benaurada,

Grcies.

un Du-Amor que s'acosta a nosaltres en Jesucrist fins a la creu, i que en la resurrecci ens dna I'esperana i ens obre a una vida que no t fl, lavida eterna, laviclaveritable. Aquell comunicador excepcional que va ser l'apstol Pau ens dna una lli que va de dret al centre de la fe del problema <com parlal de Du", amb gran senzillesa.EnlaptimercL carLa o,Is Corintis escu: vaig venir avos"Quan altres us vaig anunciar el designi de Du sense cap ostentaci d'eloqnciao de saviesa. Mentre era enmig vostre, vaig decidir de no conixer res ms que Jesucrist, i encara cmciflcat> (2,1.-2). Aix, el primer fet s que Pau n,o e,_t p?!l,al! d'una filosofia que ell ha desenvolupat, no parla cl'idees que ha trobat en un altre lloc o ha inventat, sin que parla d'una realitat de la va vida, parla de Du, que ha entrat en la seva vida; parla d'un Du real que viu, que ha parlat amb ell i parlar amb nosaltres, parla cle

9flgr_li _qgpei, en l'esperana que s Ell qui actua en la nostra feblesa: deixar-li espai sense por, amb senzillesa i aleglia, en la profunda convicci que com ms el posem al centre a trll, i no nosaltre, s fructfera ser' ll nostra omunicaci. Aix tamb s vlid per a les comunitats cristianes: sn cridades a mostlar l'acci transformadora de la grcia de Du,
superant indiviclualisrnes, foscor, egoismes, indiferncia i vivint en les relacions quotidianes l'amol de Du. Pleguntern-nos si sn real-

ment aix les nostres comunitats. Hem

de

posar-nos en rnoviment per esdevenir semple i realment aix, anunciadors cle Crist i no de

7. COM PARLAR DE DEU AVUI?*

Estimats germans i germanes, La pregunta central que ens fem avui s la
c_o_m parlar de Du en el nostre trgr? Com comunicar I'Evangeli per obrir camins a la seva veritat salvflca, en aquells cors sovint tancats dels nostres contemporanis, i a aquelles ments de vegades distretes

Crist crucicat i ressuscitat.

La segona realitat s que Pau no s egoista, no vol crear un equip d'admiradors, no vol passar a Ia histria com el director d'una escola de gran coneixernent, no s egoista, sin que sant Pau anuncia Crist i vol guanyar les persones per al Du veritable i real. Pau parla noms amb el desig de predicar el qui ha

l!>art de_viure>, el cam a la felicitat; per

ber-ar-nos clel pecat i fer.nos fils de Dtt (ct.

alliEf

i'

segent:

I,5; Rm 8,14). Jess va venir pe_r salvar-nos i ensenyar-nos la vida bona de I'Evangeli. --Pariar: de Du significa, plirner que res,

tenir clar el que hem de portar als homes i

dones del nstre temps: no un Du absl lacl,e, uati-iesi, sin un Du concret, qn Du qug existeix, que ha entrat en la histr'ia i que q plesent en lahistria; el Du de Jesucrist com a lesposta a la pegunta lonantenlal det Uer-

pels tants fulgors de Ia societat? Jess mateix, ens diuen els evangelistes, en anunciar el Regne de Du es va preguntar soble aix: <Arnb qu comparar-em el Regne de Du o amb quina parbola I'exposaLem?,' (Mc 4,30).

ens estima, ha entrat personalment en la reade la nostra histria, s'ha autocomunicat finS a encarnar-se. Per tant, Dr-r s it"ai.ealiiat e les nostres vides, s tan glan que encara aix t temps per a nosaltres, ens cuida. En Jess cle Natzaret trobem el rostre de Du, que hb-ixat del seu Cel per imrnergir-se en e mn dels homes, en el nostre mn, i ertsenyar

Com parlar de Du avui? La primg!1-lgppgstq! que podem pa.rlar de Du, perqu Ell \?,pqrlat amb -saltfes La prirnera condici per parlar de Du s, pel' tant, escoltal el que ha dit Du mateix. Du ens ha parlat! Du no s una hiptesi llunyana sobre l'origen del rnn; no s una intel.ligncia matemtica lluny de nosaltres. Pg_g" pr-eocupa per nosaltles,

qu i del colu viure. Per tant, parlar de Deu fJI requereix una familiaritat amb Jess i amb el seu Evangeli, suposa el nostle coneixement personal i real de Du i una forta passi pel seu projecte de salvaci, sense cedir a la temptaci de I'xit, sin d'acord amb el mtode de

)l

il/

litat

Du mateix. El mtode de Du s el de la humilitat -Du s'ha fet un de nosaltres-, s el rntode de l'Encarnaci en la simple casa de Natzaret i a la gruta de Betlem, el de la parbola del gra de mostassa. No hern de trner la humilitat dels petits pssos i confiar en el llevat que penetra en la massa i a poc a poc la fa crixer (cf. Mt 13,33). En pallar de Du, en l'obra de I'evangelitzaci, sota el guiatge rte I'trsperit Sant, necessitern uta recuperaci de la simplicitat, un retorn a all essencial de
I'anunci: la Bona Nova d'un Du que s real i concret, un Du qne s'intelessa per nosaltres,

"- Audincia general del 28 de noverb-re

entrat en la seva vida i que s la veritable vida, que el va conquerir al cam de Damasc. Per tant, parlar de Du vol dir donar espai a Aquell que ens el fa conixer, que ens revela el seu rostre d'amor; signiflca privar-se del propi jo reijnt-to a Crist, sabent que no som capaos de guanyar els altres per a Du, sin que hem d'esperar--ho del mateix Du, demanarli-ho a Ell. Pallar de Du ve per tant de I'escota, del nostre coneixement de Du que es realitza en fmiliaritat anrb ell, en la vida de pregria i d'acord amb els manarrents. Comunical la fe, per a sant Pau, no vol dir pre'ntar-se a si mateix, sin clir obertament i pblicament el que ha vist i sentit en el trobament amb Crist, tot el que ha experimentat en i seva vida a transformada per aquell trobament: s portar a aquell Jess que sent dintre seu i que ha esdevingut el veritable sentit de la seva vida, perqu quedi clar a tots que Ell s el que s necessari per al mn i s decisiu per a la llibertat cle cada home. LApstol no s'acontenta arnb proclamar Lrnes paraules, sin que implica la totalitat de la seva vida en la gran ob-ra de la fe. Per parlar de Du, hem

nosaltres mateixos. En aquest punt hern de pleguntar-nos.com comunicava Jess mateix. Jess en la seva uhiilat parla del seu Pare --4br, i del Regne 4g_0,,t, !__tg rnirada plena de compassi pels sofriments i les diflcultats de I'existncia humana. Parla amb gran realisme i, diria jo, l'essencial de l'anunci de Jess s que deixa clar que el mn i la nostra vida valen per a Du. J:s_s mostra que en el mn i en la creaci apareix el rostre de Du i ens mostra com en les histries quotidianes de la nostra vida, Dll-h s present. Tant en les parboles de la natura, del gra de mostassa, del camp amb diferents llavors, o en la nostra vida, pensem en la parbola del flll prdig, de Lltzer i d'altres parboles de Jess. En els evangelis veiem corn Jess s'interessa per tota situaci humana que troba, se submergeix en Ia realitat dels homes i de les dones del seu ternps, amb una conflana plena en l'ajuda del Pare. I que realment en aquesta histria, amagat, Du s present; i si estern atents podem trobar-lo. I els deixebles, que viuen arnb Jess, les rnultituds que el troben, veuen la seva reacci davant diferents problemes, veuen com parla, com es comporta; veuen en trll I'acci de I'Esperit Sant, l'acci de Du. En Ell, anunci i vida estan entrellaats: Jess actua i ensenya, partint sempre d'un relaci ntima amb Du Pale. Aquest estil esdev una indicaci fonamental per a nosaltles els cristians: la no_sJla nanera 1m Ou vivim la fe i la caritat, esdevenen un

palf-4gu

amb una vida visda en Crist, la credibilitat, el realisme del que diem amb les paraules, que no sn noms par-aules, sin que mostren la

,en

el present, perqu mostra

realitat, laveritable realitat. I en aix ca-l estar atents a llegir els signes dels temps en la nos-

174

t/

poca, s a clir', identiflcar el potencial, els desigs, els obstacles que es troben en la cultura contempornia, en par-ticular el clesig d'autenticitat, I'anhel de transcendncia, la sensi-

tla

bilitat per la salvaguarda de la creaci, i

comunicar sense por les respostes que ofeleix la fe en Dr.NAnE de laJe s una oportur-ritat per descobliL, amb la fantasia animada per' l'Esperit Sant, nous camins a nivell personal i comunitari, a fl que arteu la fora de I'trvangeli sigui saviesa de vida i olientaci de I'existncia. Tamb en el nostre temps, un lloc prMlegiat per parlar de Du s a famlia, la primera escola per comunicar la fe a les noves generacions. El Concili Vatic II parla dels pares com els primers nissatgers de Du (cf. Const. Dogrtl.. Lumen Gentium, 11; Decr. Aposto|i-

problemes, de la incomprensi i de la mort mateixa, per pot oferil criteris per a la interpletaci de tot, des de Ia perspectiva de I'esperana cristiana. La vida bona de l'trvangeli
s precisarnent aquesta nova mirada, aquesta

cam actuositatem, ll), cridats a redescobrir la seva missi, assumint la responsabilitat d'educar, d'obrir les conscincies dels petits a l'amor de Du, com una tasca essencial per a les seves vides, de ser els primers catequistes i mestres de la fe per als seus fllls. I en aquesta tasca s impor-tant sobretot Ia ai,gilncia, que signifca aprofiIal Ies oporturilats fvorables-pef-i'troduir en famlia el discurs de la fe i -'fer rnadular una reflexi ctica respecte
a les moltes influncies a qu estan sotrnesos els infants. Aquesta atenci dels pales s tam-

capacitat de veure amb els rnateixos ulls de Du cada situaci. s important ajudar tots els membres cle la famlia a cornprendre que la fe no s una crrega, sin una font d'alegria profunda, s percebre l'acci de Du, reconker la presncia del b, que no fa soroll; sin que propolciona una valuosa orientaci per a viure b laprpia existncia. Finahnent, Iacapacitctt cl'escoltar i d,e clia,logar: la famlia ha de ser un mbit on s'aprn a estarjunts, per conciliar els conflictes en el dileg rnutu, que est fet d'escolta i de dileg, a entendre's i a estimar-se, per ser un signe, I'nn per a I'altre, de I'amor miselicordis de Du. Parlal de Du, per tant, signiflca entendre amb la palaula i arnb Ia vida que Du no s ur-r competidor de la nostra existncia, sin que s el velitalle gatan|, el garant de la gr-andesa de la persona humana. Aix que tomem al principi: parlar de Du s cornunicar, amb fora i
senzillesa, arnb la paraula i amb la vida, all que s essencial: el Du de Jesucrist, aquell Du que ens ha mostrat Lln amor tan gran fins a encara-se, morir i lessuscitar per a nosaltres; aquest Du que ens invita a seguiro i deixar-se transformar pel seu immens amor, per renovar la nostra vida i les nostres relacions; aquell Du que ens ha donat l'Esglsia, per caminar plegats i, a travs de la Paraula i dels sagraments, renovar T,oT,a la Ciutat dels homes, a fi que pugui esdevenil Ciutat de Du.

en un gran designi que Du ha reservat per a si mateix i que ha decidit posar en prctica i cle revelal en <la plenitud dels temps> (cf. Ef 1,10). Sant Pau ens fa entendre, com tota la creaci i, en particular, I'home i la dona no sn el resultat cle la casualitat, sin que responen a un designi de bondat de la ra eterna de Du, qe amb la for'a creadora i redernptora de la seva Paraula clna origen al mn. Aquesta pri-

entrant en relaci arnb l'home, aI qual no li ha ievelat qualsevol cosa, sin ell mateix. Ell no Comunicat simplement un conjunt de veritats, sin que s'ha autocomunicat a nosaltres, flns aier un de nosaltres, a encarnar.se. El Concili Vatic II en la Constituci Dogmtica Dei Verbum diu: <Va plaure a Du, en la seva bondat i saviesa, revelar-se ell mateix i fer' conixer el rnisteri de la seva voluntat, per' mitj del qual els hornes tenen accs al Pale pel Crist, Verb encarnat, en l'Dsperit Sant i participen de Ia naturalesa divina> (n. 2). Du no sols diu quelcom, sin que es cornunica, ens intlodueix en la natura divina, de nanera q-ue hi estiguem irnplicats, divinitzats. Du revela el seu gran designi d'amor entrant en lelaci amb I'home, acostant-se a ell flns al punt de fer-se ell mateix home. invisible "Du -continua el Concili-, mogut pel seu gran amor, parla als homes com a amics (cf. Ex
33,11; Jn 15,14-15) i conviu an'rb ells (cf. Ba 3,38), per tal d'invitar-los i acollir-los a la seva

nela afirmaci ens recolda que la nosta vocaci no s sirnplemcnt exisl,ir en rnn,
estar inserits en una histr'ia, ni tampoc ser noms una criatura de Du; s quelcom ms glan: s haver estat escollits per Du flns i tot abans de la creaci del mn, en el Fill, Jesucrist. En Ell, existim, per dir-ho aix, ja des de sempre. Du ens contempla en Crist, com a fllls adoptius. El <designi de benevolncia> de

b una sensibilitat pel acollir les possibles

preguntes religioses presents a la ment dels infants, de vegades bvies, de vegades ocultes. Desprs l'ihal'alegria; la comunicaci de la feiempre ha de tenir un to d'alegria. s l'alegria pasqual, que no calla o oculta la realitat del dolor', del sofi'iment, de Ia fatiga, dels

Du, que s qualiflcat per I'Apstol com a <designi d'arnor, (Ef 1,5), s definit com <el misteri> cle la voluntat de Du (v 9), ar-r-ragat i ara revelat en la Persona i en l'obra de Crist. La iniciativa divina precedeix tota resposta hurnana: s un do gratuit del seu amor que ens implica i ens transforma. Per quin s l'objectiu final d'aquest designi misteris? Quin s e centre de la voluntat de Du? s all, -ens diu sant Pau-, de <<Leconcluii-ho tot a Crist, nic cap> (v. 10). quest expressi es troba una de les folmulacions
centrals del Nou Testament que ens fan entendre el clesigni de Du, i el seu designi cl'arror' per la humanitat, una formulaci que en el segle II, sant h'eneu de Li va col'locar corn a nucli del seu cristologia: <re.capitular> tota la realitat en Crist. Potser alguns de vosaltres recordeu la frrmrla usada pel papa sant Pius X per a la consagraci del mn al Sagrat Cor de Jess: "Restaurar totes les coses en Crist>

companyia> (ibid.). Amb la sola intel'ligncia i les seves capacitats, l'horne no haulia pogut assolir aquesta revelaci tan brillant de I'an-ror de DU;_s Du qui ha obert el seu cel i s'ha abaixat per conduir l'home cap a I'abisrne del seu a[or.
Ms encara, sant Pau escriu als cristians de

Corint: <Cap ull no ha vist mai, ni cap orella ha sentit, ni el cor de I'home somia all que
Du t preparat per als qui I'estimen. A nosaltres, per, Du ens ho ha revelat per rnitj de I'Espelit, ja qir I'Esperil lot ho penella, fins el mSrofund de Du> (lCo 2,9-10). I sant Joan Crisstom, en una famosa pgina de comentari a la Calta als Efesis, invita a gaudir de tota Ia bellesa del <designi cle benevolncia> de Du revelat en Crist. I sant Joan Crisston-r diu: <Qu et falta? Has esdevingut imrnor-tal, has esdevingut lliule, has esdevingut flll, has esdevingut just, has esdevingut germ, has esdevingut cohereu, amb Cr-ist regnes, amb Crist ets glorificat. Tot ens ha estat donat, i com est escrit- 'com no ens donar tot amb ell?' (Rm 8,32). Els teus primers fruits (cf. lCo 15,20.23) sn adorats pels ngels [...]: qu et falta?> (PG 62.7I). Aquesta comuni en Crist per obra de I'Esperit Sant, oferla per Du a tots els homes arnb la llum de la Revelaci, no s quelcom que se supelposa a Ia nostra humanitat, sin que s el compliment dels anhels rns profunds, d'aquell

8. EL GRAN DESIGNI DE BENEVOLNCIA*

Estimats gerrnans i

(tryteqtutC-Smnia in Christo), una frmula

germanes,

A I'inici de la seva Cafta als cristians d'Efes d mo (cf. 1,3-14), I'apstol Pau eleva una pregria de i'qu I'apstol eleva Du, des del fons del benedicci a Du, Pare de nostre Senyor Jesu- seu cor, aquesta benedicci? Pel fet que veu la crist, que ens introdueix a viure el ternps d'Ad- seva obra en Ia histria de la salvaci, qulcut vent, en el context de I'Any de la fe. Tema iina en I'encarnaci, rnort i resurrecci de d'aquesthinrnedelloanasel{gq1g_n]{e_!(,y Jess, i.conternpla com el Par-e celestial ens respecte a I'home, deflit amb termes plens de ha escollit abans de la fundaci del mn, per Jia, cl'estupor i d'agraiment, c_91un,"designi ser els seus fllls adoptius, en el seu Fill Unig-

de benevolncia" (v. 9), de misericrdia i

que fa referncia a aquesta expressi paulina, i que tamb va ser el lema d'aquell sant Pontfex. LApstol, per', parla ms especflcament de lecapitular I'univers en Crist, i aix signifca que en el gran esquema de la creaci i de la histria, Crist es presenta com el centre de tot el cam del mn, la columna ver-tebral de tot, que atreu a si mateix tota la realitat, per superar la dispersi i el lmit, i conduir-ho tot a la

volguda per Du (cf. Ef flenitud .- -Aquest

1,23).

,! Audincia general

der 5 <re

descmbre

11.f:':t fi

lr,1f;i"lJiil

<clesigni de benevoncia> no ha Loms, per dir-ho aix, en el silenci de Du, al cim del seu Cel, sin que Ell ho ha fet saber'

176

177

.-, '

desig de l'intrrit i de plenitud que habita en les nrnAitats ae l'ssel hurn,-i I'obre a una lelicitat no temporal i limitada, sin eterna. Sant Bonaventura de Bagnoregio, refelint-se a Du que es revela i ens parla a travs de les Escriptures, per conduir-nos a Ell, diu: <La Sagrada Escrtura s [...] el libre en qu hi ha escrites palaules de vida eterna perqu, no sols creguem, sin que tamb possem la vida eterna, on veurem, estimarem i tots els nostres desigs es realitzaran" (Bt'euiloquium, Ptol., Opera Omnia Y, 201s.). Finalment, el beat papa Joan Pu TJ recordaya que <ta reve-1191 in!19dgeix eI la his_tria un punt de referncia del qual l-S no pot prescindir, si vol arrilar a co!.lfindre el misteri de la sewa-e-xi-Sthcia; per, per altrapart, aquest coneixement remet const1nt al misteri de Du qge la ment hurna-

<conversi>, la fe s un <canvi de rnentalital2,

il

s'ha complert, i el regne de Du s apop> (Mc

coses que Du ha fet an-rb nosaltres>. La fe s

el Du qu s'ha revelat en Crist i ha donat a conixer el seu designi d'amor, ens plen, ens atreu cap a ell, esdev el sentit que sost Ia vida, la roca sobre la qual es pot trobar I'estabilitat. En l'Antic Testarnent trobem una
pt___-rqu

expressi intensa sobre la fe, que Du confla al profeta Isaes perqu la comuniqui al rei de Jrrd, Acaz. Drr diu: <Si no o'eieu -o sigrri, si no us rnanteniu fldels a Du-, no us aguantaley"-(Is 7,9 b). Per tant, hi ha ul vincle enti"e l'estat" dret i el comprendre, qLte expressa b com Ia fe s un acollir en la vida la visi de Du sobre Ia realitat, deixar que Du ens guii a travs de la seva Paraula i dels sagraments, per entendre el que hem de fer', quin s el carn

1,15). trl que il.lumina i dna sentit ple a la histria del mn i de I'home comena a brillar en la cova de Betlern; s el misteri que conteplarem dintre de poc per Nadal: la salvaci que es realitza en Jesucrist. En Jess de Natzaret, Du mostra el seu rostre i clemana a l'horne la decisi de leconixerlo i de seguir-

alimentada pel descobliment i el lecorcl del Du sempre fldel, que guia la histria i s el
I'onament segur i estable sobre el qual recolzar la prpia vida. Tamb el cant del MagnficaL, que laVerge Maria eleva a Du, s un exemple clar d'aquesta histria de la salvaci, d'aquesta memria que fa i mant present l'acci de Du. Maria lloa l'acte rnisericordis de Du en el carn concret del seu poble, Ia fldelitat a les prorneses de I'aliana fetes a Abraham i a la seva descendncia; i tot aix s memrjaviva cle la presncia divina que mai no falla (cf. Lc
1,46-55).

lo.

T_r.q revelaci de Du en la histria, pel entral en una relaci de dileg d'amor amb

que hem de prendre, com viure. Al mateix

temps, per, s precisament comprendre a Ia manera de Du, i veure amb els seus propis ulls el que fa slida una vida, que ens permet <estar drets>, i no caure. Benvolguts amics, l'Advent, el temps litrgic que totjust hem comenat i que ens prepara per al Nadal, ens posa davant el llumins misteri de la vinguda del Fill de Du, el gran

t nolne, dna rur norr significal, tota I'experincia humana. f a hitoti4,no s lna simpe successi de segles, d'anys i de dies, sin que S el temps d'una prsncia que li dna ple sentit i I'obre a una esperana slicla. - On rodem lleir les eiapes d'aquesla reve-

Pel a Israel, l'xocte s l'esdeveniment his-

tric central en qu Du revela Ia seva poderosa acci. Du allibera els israeites de l'esclavitud d'trgipte, perqu puguin retornar a la Terra Promesa i adorar-lo com l'nic i veritable Senyor'. Israel no es posa en cam per ser un poble com es altres -per tenir tamb ell una independncia nacional-, sin per servir Du en el culte i en la vida, per crear per a Du un lloc on I'home estigui en obedincia a E,

laci de Du? La Sagrada Escriptura s el lloc

privilegiat per descobrir els esdeveniments

cl'aquest caminar, i voldria -un cop ms-, invitar tothorn, en aquest Ang cle la fe, a assurnir' amb major-fi'eqncia la Bblia per llegir-la i

1'

-En aquesta perspectiva, quinlslarors I'acte de fe? s la resposta de I'home a la Revelacie oeu, que es dna a conixer, que manifesta el seu designi de benevolncia; i s, per usar uaxressi de sant Agust, deixar-se prendre per la veritat que s Du, una veritat qu s hmor. el alx sant Pau subratlla com a Du, que ha revelat el seu misteri, se li degui <l'obedincia de la fe" (Rm 16,26; cf.l,5;2Co 10,5-6), I'actitud amb qu <l'home es con-atot sencer i lliulement a Du, oferint l'homenatge de I'enteniment i de la voluntat al Du que es revela, (Const. dogm. Dei Verbum, S). I-obedincia no s un acte d'imposici, sin que s u-n deix-ar-se, un abandonar-se 4l'oce de la bondat de Du. Tot aix porta a un canvi fonamenial en la manlra n qtr ens relacionem amb la realitat sencera; tot apareix en una nov llum; es tracla per Itrt, d'ua veadera

na no pot sgotar, sin noms rebre i lafe>> (Fides et rati,o,l4).

acollir en

<designi de benevolncia> amb el qual vol atreure'ns cap a Ell, per fer-nos viure en plena comuni d'alegria i de pau amb Ell. LAdvent ens invita un cop ms, enmig de moltes diflcultats, a renova_-r la certesa que Du s present: trll ha entrat en el mn, tot fent-se horne cm nosaltres, per portax a plenitud el seu pla d'amor. I Du dernana que tamb nosaltres
esdevinguem un senyal de Ia seva acci en el mn. A travs de la nostra fe, la nostra esperana, la nostra caritat, Ell vol entrar en el mn sempre novament, i vol sempre novament fer resplendir la seva llum en la nostra nit.

9. LES ETAPES DE LA REVELACIOEstimats germarts i germanes,

de Du

afavor de lahumanitat. Ell se'ns mani-

En la catequesi anterior he parlat de la

revelaci de Du com a comunicaci que fa de si mateix i del seu designi de benevolncia i d'amor. Aquestarevelaci de Du s'insereix en el temps i en la histria humana: la histria que ese.r .el lloc on podem constaltarlacci

festt n all q-rie er'

nosaltres s ms familiar i fcil de veriflcar, pelqu pertany al nostre

"

Audincia general del 12 de

dese mbL'e

context quotidi, sense el qual no arribaem a comprendre'ns" (Joan Pau II, Enc. F.des et ratio, l2). Levangelista Marc -com hem escoltat- narra, de manera clara i sinttica, els mor-nents inicials de la predicaci de Jess: <El temps

rneditar-la, i per prestar ms atenci a les lectures de la missa dominical; tot aix s un aliment valus pel a la nostra fe. Llegint I'Antic Testament, veiern que les intervencions de Du en la histria del poble que s'ha escollit i amb el qual ha estatlert un I)acle no sn lels que es llrouen i cauen en I'oblit, sin eue e.sdsvsnsn .memr-iar, constitueixen en conjunt la <histria de la salvaci.>, mantinguda viva en Ia conscincia del poble d'Israel, a travs de la celebraci dels esdeveninrents salvflcs. Aix, en eI Ll,i,bt'e de I'rocle, el Senyor indica a Moiss de celebrar el gran moment de l'alliberament de l'esclavitud d'Egipte, la Pasqua hebrea amb aquestes paraules: <Aquest dia ser per a vosaltres un mernolial i haureu de celeblarlo com a festa en honor del Senyor. El celebrareu al llarg de les generacions com una instituci perptua> (12,14). Per a tot el poble d'Islael, recordar el que Du ha fet esdev una trena d'in-rperatiu perrnanent pel fet que el pas del ternps est marcat per la memria viva dels esdeveniments passats, que aix forrnen, dia rere dia, norment la histria i romanen presents. En elLlibre del Deutet'onorzi, Moiss s'adlea al poble, dient: <estigues atent i mira b de no oblidar mai els fets que els teus ulls han conternplat. Que durant tota la vida no se t'esbo rin de l memria: fes-los conixel als teus fllls i als fllls des teus fllls> (4,9). I aix ens cliu tamb a nosaltres: <<Procur no oblidar les

on f)u estigui plesent i sigui adorat en el mn; i, per descomptat, no sols per a ells, sin
per donar-ne testimoniatge enmig dels altres
pobles. La celebraci d'aquest esdeveniment
s per ferlo present i real, pelqu I'obra de Du no es vegi afectacla. Ell creu en el seu pla d'alliberan-rent i continua seguint-lo, a fl que l'home pugui reconixer i serwir el seu Senyor i respondre amb fe i anor a la seva acci. Llavors Du es levela no sols en l'acte prirnordial de la creaci, sin entlant en la nostra histria, en la histria d'un petit poble que no era ni el rns gran ni el ms for-t. I aquesta reve-

laci de Du que va endavant en la histria,

culnrina en Jesucrist: D, el Loeos, la Paraula

creadora que est a I'oligen del mn, es va encarnar en Jess i va rrostrar el veritable rostre de Du. En Jess es compleix tota promesa, en Ell culmina la histr'ia de Du amb la humanitat. Quan llegim la histria dels dos
deixebles en carn vers Ernas, narrat per sant Lluc, veiem corn brolla clalarnelt qrre la per. sona de Crist il.lumina l'Antic Testarnent, tota la lrisll ia d la salvaci i mostla el glan designi unitari des dos Testaments, mostra el cam de la seva unitat. De fet, Jess explica als dos caminants perduts i desil.lusionats el compliment de cadaplomesa: *I cornenant per Moiss i continuant en totes les Escriptures el que

178

179

cada vegada ms al misteli de Crist, Rei de l'univers. En Crist es realitza finalment Ia levelaci en la seva plenitud, el pla amors cle Du: EII mateix esdev un de nosaltres. M'he entretingut a recoldat' I'acci de Du s'abrusava dins nostre mentre ens parlava pel cam i ens obria el sentit-dg-les Fscriptule-g-?" en la histria humana, per mostrax les etapes (v. 32). d'aquest gran designi d'amol demostrat en EI Cateci,sme de I'Esglsia CatIica resv I'Antic i Nou Testament: un nic designi de meix les_ etapes de- la Revelai divina mos- salvaci dirigit a tota la humanitat, progressitrant-ne sintticament el desenvolupament vament revelat i lealitzat pel podel de Du, on (cf. nn. 54-64.): Du ha cridat I'home des del Du sempre reacciona a les respostes de I'home i troba nous inicis per a I'aliana quan I'hoprincipi a una comuni ntima amb trll, i fins i tot quan I'home, per Ia seva prpia desobedi- me es perd. Aix s crucial en el cam de la fe. ncia, va perdre la seva amistat, Qu no I'ha Estem en el temps litrgic d'Advent, que ens ag&4g!gt al poder de la mort, sin que va plepara per al Nadal. Com tots sabem, la oferirmltscoSalshomeSlasevaaliana(cf. paraula <Advent> signiflca <vinguda>, <preMlsi[ Rom,, Pregria Euc. I. Et Catecisme sncia>, i antigament signilcava l'arribada del segueix el cam de Du amb I'home des de rei o de I'emperador a una provncia en par-tiI'aliana amb No desprs del diluvi, a la crida cular. Per a nosaltres els cristians, la paraula d'Abraham a deixar la seva terra per ferlo significa una realitat meravellosa i inquietant: pare d'una multitud de nacions. Du va cons- Du mateix ha creat el cel i s'ha inclinat envers tituir Israel com el seu poble, a trtS d'l'es- l'home; ha forjat una aliana amb ell, entrant feiniment de l'xode, I'aliana del Sina i el en la histr'ia d'un poble; Ell s el rei que va clfer rnitj de Moiss, de la llei per ser recq- baixar a aquesta pobra provncia que s la terneg;t i servit com l'nic-D- viu i ertder. ra, i ens ha fet do de la seva visita assumint la iunU ts profetes, Du condueix el seu poble nostra carn, esdevenint home com nosaltres. qn !sperana de la salvaci. Sabem -a travs LlAdvent ens invita a recrrer el cam d'aquesd'Isares-, el usegon llxode>, el retorn de l'exi- ta presncia i ens recorda una vegada i una Ii de Babilnia a la prpia terra, Ia refundaci altra que Du no ha sortit del mn, no n'est per, molts conti- absent, no ens ha abandonat, sin que ve a {eln-g_le; al mateix temps, nuaren en la dispersi i aixi comena la uni- nosaltres de diverses maneres, que hem versalitat d'aquesta fe. {!ry!.fto esperen ms d'aprendle a discernir. I tamb nosaltres, amb un sol rei, David, un flll de David,_sin ul 1fg,U la nostra fe, la nostra esperana i la nostra de 'home>, Ia sa_lvaci de tots elg p-qbles. Es carllat, som cridats cada dia a reconixer i a 'dinn-tr:obaments entre les cultures, per pri- donar testimoniatge d'aquesta presncia, en mera vegada a Babilnia i Sria, i desprs tam- un mn sovint superfcial i distret, i a fer brib amb la multitud grega. Veiem aix com el llar en la nostra vida la llum que esclar la cova cam de Du s'eixamplacada cop ms, s'obre de Betlem. Grcies.

I'exclamaci dels dos deixebles despr's de I'econixer que el company de viatge era el Senyor: <No s veritat que el nostre cor

es referia a ell" (24,27). IJevangelista

narra

grega de I'Antic Testament i sempre com un anunci d'alegria per a la vinguda del Messies (cf. So 3,14; Jl2,2l; Za 9,9; L'm 4,21). La salntaci de l'ngel a Maria s llavors una invitaci a l'alegria, a una alegriaprofunda, anuncia Ia fl de la tlistesa que hi ha en el mn enfront de flnal de la vida, del sofiiment, cle la rnort, del mal, de la foscol del nal que sembla enfosquir la llurn de la bondat divina. s una salutaci que marca el comenarnent de I'Evangeli, la Bona Nova. Per per qu Maria s invitada a alegrar-se d'aquesta rnanera? La lesposta es troba en la segona part de la salutaci: <El Senyor' s amb tu". Tamb aqu, a fl de comprendre b el signicat de l'expressi hem cle recrrer a I'Antic Testament. En el Lli,bt'e de Sofonies trobem

el pare dels creients, que lespongu a la

crida

de Du a sortir de la terra en qu vivia, de la seva seguretat, per iniciar el viatge cap a una terra desconeguda i possecla norns per- la

aquesta expressi <Crida d'alegria, filla de Si!... El Rei d'Israel, el Senyor, s enmig teu...
El Senyor, el teu Du, s enrnig teu, s un guer'(3,14-17). En aquestes paraules rer victoris " l.ri ha una doble plomesa feta a Israel, a la fllla de Si: Du vindr com un salvador i habitar enmig del seu poble, en el si de Ia fllla de Si.
!

trn el dileg entre l'ngel i Maria es lealitza

exactament aquesta promesa: Maria s'identiflca amb el poble esposat amb Du, s en realitat la fllla de Si en persona; en ella es compleix I'espera de la vinguda defuritiva de Du, en ella habita el Du viu. En Ia salutaci de l'ngel, Maria s anonenada <plena de grcia"; en grec el telme "grciarr, chanis, t la mateixa arrel lingstica de la paraula <alegria". Fins i tot en aquesta

promesa divina, aix Maria conia plenarnent en la paraula que li anuncia el missatger de Du i esdev un model i male de tots els creients. M'agraclaria recalcar un ltre aspecte important: l'obeltura de I'nima a Du i a la seva acci en la fe, tamb inclou l'element de a foscor. La relaci de l'sser hum arnb Du no anul.la la distncia entre el Ct'eador i Ia criatura, no elirnir-ra el que l'apstol Pau va dir davant la profunditat cle Ia saviesa de Du, <Que en sn d'insondables els seus designis i d'inescmtables els seus camins!> (Azl 11,33). Per precisament aquell -que corn Maria- est obert totalment a Du, arriba a acceptar Ia voluntat de Du, encara que sigui misteriosa, encara que sovint no correspon a la prpia voluntat i s una espasa que tlavessa I'nima, com profticament dir el vell Sime a Matia, en el rnoment en qu Jess s presentat al Temple (cf . Lc 2,35). El carn de fe d'Abraham inclou el moment de I'alegria pel do del seu flll Isaac, per tamb un moment de foscor, quan ha de pujar a la muntanya cle Mori per com-

plir un gest paradoxal: Du li demana que sacriflqui el flll que li acabava de clonar. A la muntanya l'ngel li diu: "No allarguis la teva m contla el nen, ni li facis res, que araja s
que ets temors de Du, ja que no m'has negat el teu nic fll" (G 22,12);Iaplena confiana d'Abraham en el Du fldel a la seva promesa existeix fins i tot quan la seva paraula s misteriosa i difcil, gaireb impossible d'acceptar'. El rnateix succeeix amb Maria, la seva fe viu t'alegria de I'Anunciaci, per tamb passa a travs de la foscor de la crucifixi del Fill, a fl d'arr-ibar flns a la llum de la Resurrecci. No s diferent per a cam cle fe de cadas-

10. LA FE DE MARA*
Estimats germans i germanes, En el cam de l'Advent, la Mare de Du t un lloc especial, com aquella que d'una maner-a nica ha esperat el compliment de les plomeses de Du, acollint en la fe i en la carn Jess, el Fill de Du, en obedincia total a la voluntat divina. Ar,rri voldria reflexionar amb vosaltres breument sobre la fe de Maria a parr tir del gran misteri de I'Anunciaci. "' Audincia general del
19 de desembre.

<<Chat"e

hechari,tomene, ho Kyrios meta

sorr,..Alegra't, plena de grcia, el Senyor s amb tu> (Lc 1,28). Aquestes sn les paraules

expressi s'aclareix encara ms la font de l'alegria de Malia: I'alegria prov de la grcia, que ve de la comuni amb Du, de tenir una relaci tan vital amb Ell, de ser estatge de I'Esperit Sant, totahnent modelada pel l'acci de Du. Maria s la criatura que d'una rranera nica ha obert Ia porta al seu Creador, s'ha posat en les seves mans, sense lmits. Ella viu totalrnent de la relaci i en Ia relaci amb el
Senyor; s una actitud d'escolta, atenta a reconixer els signes de Du en el cam del seu poble; s'insereix en una histria de fe i d'esper-ana en les promeses de Du, que constitueix el teixit de la seva existncia. I se sotmet lliurement a la paraula rebuda, a Ia voluntat divina en I'obedincia cle la fe. IJevangelista Lluc narla la histr-ia de Maria a travs d'un bon paral.lelisme arnb la histria

-relatades per I'evangelista Lluc-, amb les

quals I'arcngel Gabriel saluda Maria. A primera vista el terme chare, oalegra'tr, sembla una

salutaci normal, usual en el costum grec, per aquesta paraula, quan es llegeix en el context de la tradici bblica, adquireix un signiflcat molt ms profund. Aquest mateix terme s present quatle vegades en la versi 180

d'Abraham. Aix corn el gran patliarca va ser

181

cun de nosaltres: tlobem moments de llum, per tamb trobempassatges en qu Du sembla absent, el seu silenci pesa sobr-e el nostre cor i la seva voluntat no es con'espon amb la nostra, amb alt que ens agradaria. Per conl ms ens obrim a Du, rebem el do de la fe, poserl la nostra conflana totalment en Ell corn Ablaharn i com Maria-, ms Ell ens fa capaos, amb la sevapresncia, de viure cada situaci cle la vida en pau i garantia de la seva lleialtat i del seu amor. Per aix signiflca sor

de si mateixos i dels propis projectes, perqu Ia Paraula de Du s llum que guia els nostres pensaments i les nostres accions. Vull tornar a centrar-me en un aspecte que sorgeix en les histries sobre la infncia de Jess narrades per sant Lluc. Maria i Josep porten el seu flll a Jerusalem, al Temple, per presentar-lo i consagrar-lo al Senyor com s requerit per la lei de Moiss: <Tot bar primognit ser consagrat al Senyor" (Lc 2,22-24). Aquest gest de la Sagrada Famlia adquireix un sentit ms profund si el llegim a la llum de la cincia evanglica del Jess de dotze anys que, desprs de tres dies de recerca, se 'l troba al temple discutint entre els mestres. A les paraules plenes de preocupaci de Maria i de per qu ens has fet aix? Mira, el Josep: "Fill, teu pare i jo, angoixats, et buscvem>, cort'espon la misteriosa resposta de Jess: "Per qu em buscveu? No sabeu quejo havia d'estar

tir

en les coses del meu Pare?> (Lc2,48-49).s a dir, en la propietat del Pare, a la casa del Pare,

Maria entra en un dileg ntim amb la Paraula de Du que Ii ha estat anunciada, no Ia considera superfcialment, sin que I'aplofundeix, la deixa penetrar en la seva ment i en el seu cor per entendre el que el Senyor vol d'ella, el sentit de I'anunci. Una altra I'efer'ncia sobre l'actitud interior de Maria enfront de l'acci de Du la trobem, sempre en l'evangei de sant Lluc, en el moment del naixement de Jess, desprs de I'adoraci dels pastors. trs diu que Mar-ia <guardava totes aquestes coses, meditant-les en el seu corr, (Lc 2,19); el terme grec s symballon, podrem dir que Ella <unia", <ajuntava> en el seu cor- tots els esdeveniments que li anaven succeint; posava cada element, cada paraula, cada fet dins el tot i el comparava, els conservava, reconeixent que tot prov de Ia voluntat de Du. Mar-ia no s'atura en una primera comprensi superflcial del que succeeix en la seva vida, sin que sap mirar en el ms profund, es deixa interpel.lar pels esdeveniments, els elabora, els discer-

11. LA FE ENS PORTA UNA NOVETAT TAN FORTA QUE PRODUEIX UN SEGON NAIXEMENT*
Estimats gennans i germanes, El Nadal del Senyol il.lumina un cop ms arnb la seva llum la foscor que sovint enrolta el nostle mn i el nostLe cor, i hi porta esperana i alegria. D'on ve aquesta llum? De la

poder de I'Altssim et coblir' arnb la seva

ombra. Per aix el nen ser sant i ser anome-

nat Fill de Du" (Lc: l,3ro). Repetim aquestes paraules cada cop que recitem el Cledo, la
professi
cle

fe: <Ef i,nco'notu,s est de Spi.litu

com ho s un flll. Maria ha de renot'ar la fe profunda amb qu va dir <s" en I'Anunciaci; ha d'acceptar que la precedncia la t el veritable Pare de Jess; ha de ser capa de deixar lliure aquest Fill que ha concebut perqu
segueixi la seva rnissi. I el "s> de Maria a la voluntat de Du, en l'obedincia de a fe, es repeteix al tlarg de tota la seva vida, flns al moment ms difcil, el de la Creu. Enfront de tot aix, podem preguntar-nos: com ha pogut viure d'aquesta manera Maria al costat del seu Fill, amb una fe tan forta, fins i tot en la foscor, sense perdre la confiana plena en l'acci de Du? Hi ha una actitud de fons que Maria assumeix enfront del que Li passa en la seva vida. En I'Arunciaci, ella se sent torbada en sentir les paraules de I'ngel -s el temor que sent I'home quan s tocat per la proximitat de Du-, per no s I'actitud de qui t temor davant el que Du pot demanar. Maria reflexiona, s'interroga sobre el signicat d'una tal salutaci (cf. Lc 1,29). La paraula grega usat en I'Evangeli per deflnir aquest es refereix a I'aroreflexionar> , "clielogizetor, rel de la paraula "dileg". Aix signica que

neix,

i adquireix aquella comprensi

que

noms Ia fe pot garantir-li. I la humilitat profunda de la fe obedient de Maria, que acull dins de si mateixa fins i tot all que no comprn de l'acci de Du, deixant que sigui Du qui obri la seva ment i el seu cor'. <Feli tu que has cregut, perqu es cornplir el que t'ha estat annnciat de part del Senyor, (Lc 1,45), exclama la parenta Eisabet. s per la seva fe que totes les generacions l'anornenaran benaurada.

Benvolguts amics, la solenrnitat del Nadal del Senyo que aviat celeblarem, ens invita a viure aquesta rnateixa humilitat i obedincia de la fe. La glria de Du es manifesta en el tliomf i en el poder d'un rei, no brilla en una ciutat famosa, en un palau sumptus, sin que fa estada al si cl'una verge, es revela en la pobresa d'un nen. IJomnipotncia de Du, tamb en les nostres'uides, actua amb la fora, sovint silenciosa, de la veritat i de I'an-ror. La

fe ens diu, pel tant, que el poder inerme

d'aquell Nen, al final ven el soroll dels poders del mn.

d,ota,, (Lc 2,16). Davant d'aquesta Sagrada Famlia sorgeix una altla qesti ms prolunca: com pot aquell Nen petit i feble havel portat al mn una novetat tan radical per canviar el curs de la histda? No hi ha potser quelcorn misteris a I'origen, que va ms enll d'aquesta cova? Una vegada i una altra sorgeix la qesti sobre l'origen de Jesrs, la mateixa que posa el Proculadol Pon Pilat durant el procs: <D'ol ets tu?> (Jn 19,9). No obstant aix, el seu orife-s molt clar. En I'Evangeli de Joan, quan el Senyor diu: <Jo sc el pa que ha baixat del cel>, els Jueus reaccionen rurmurant: <No s aquest Jesrs, el flll de Josep? Nosaltles coneixem el seu pare i la seva rnare. Com pot dir llavors: <Jo he baixat clel cel?> (Jn, 6,42). I, una mica rns tard, eis habitants cle Jerusalern s'oposen amb fora a la pretensi de messianitat de Jess, aflrmant que se sap <d'on s aques! en canvi, quan vingui el Messies, ning no sabr d'on s" Jn 7,27). Jess mateix assenyala com n's d'inadequada la pretensi de conixer el seu origen, i amb aix ofereix una guia per saber d'on ve: <<Jo no he vingut pel rneu propi compte; per el que ern va enviar diu la velitat, i vosaltres no el coneixeu" (Jrz 7,28). Per descomptat, Jess era de Natzaret, nascut a Betlem, per qu s el que se sap sobre el seu veritable origen? En els quatre Evangelis s clara la resposta a la pregunta .<d'onr> ve Jess: el seu veritable 9-g""jqglf"; prov totalment d'Ell, per' d'una manela clistinta de qualsevol profeta o enviat per Du que I'han precedit. Aquest origen del misteri de Du, ning no coneix>> "que s ja contingut en els relats de la infncia clels Evangelis de Mateu i de Lluc, que llegim en aquest temps de Nadal. lJngel Gabriel anuncia: Sant baixar darnunt teu i el

cova de Betlem, on els pastors van trobar i Josep i el nen, ajagut en una menja"Maria

Sa.ncto en Mar,ctVit'ginerr,

nlper obla de I'Es-

perit Sant s'encarn de la Verge Maria>. En

aquesta frase ens agenollem perqu el vel que ocnltava Du, per clir.ho aix, s'obre i el seu misteli insondable i inaccessible a nosaltles arnb ens toca: Du esclev l'Ernrnanuel, "Du nosaltres>. Quan escoltem les misses cor-rpostes pels grans mestres de la rnsica sacra, penso per exemple en la Glan Missa de Nlozar-t,

imrnediatament notem com fixen I'atenci especialment en aquesta frase, corn volent expressar amb el llenguatge universal cle la
rnsica el que les paraules no poden r-nanifestar: el gran misteri de Du que s'encama, es fa
home.
Si

considerem arnb atenci l'expressi

oba de I'Esperit Sant s'encarn de Ia Velge Mar-ia> trobem que inclou quatre entitats que actuen. S'esrnenten explcitament l'Esperit

"per'

Sant i Mar-ia, per se sobreentn <Ell>, s a dir, el Fill, que es va fer carn en el si de la Verge. En la professi de fe, en el Credo, Jess s defidt amb difelents norns: oSenyor, ... Crist, unignit Fill de Du ... Du nat de Du, Llurn resplendor de la Llum, Du ver-itable nascut del Du veritable... de la mateixa substrrcia que el Pare" (Credo nicenoconstantinopoli). Veiern llavors que <Ell> remet a una altra

persona, la del Pare. El primer subjecte

d'aquesta frase s, per tant, el Pare, que arnb
el Fill i l'Espelit Sant, s l'nic Du. Aquestaafurnaci del Credono es refereix

"IJEsperit

Auclincia gcr.rcral clel 2 cle gencr

a l'ssel etern de Du, sin que palla d'una acci en qu prenen part les tres Persones divines i que es realiLza <,er Man"ia Vilgine". Sense ella, l'entrada de Du en la histria humana no hauria arribat al seu fi, i no haulia estat possible all que s fonamental per a la nostra Professi de fe: Du s un f)u amb nosaltres, Aix que Maria forrna part essencial de la nostla fe en el Du que actua, que entla en la histria. Ella ofereix tota la seva persona, <accepta> esde\enil el dornicili de Du. De r-egades, tamb en el cam i en la vida

182

.183

de fe podem percebre la nostra pobresa, la nostra incapacitat davant el testimoniatge que hem d'oferir al mn. Per Du va tr-iar, precisament, una dona humil, en un poblet desconegut, en una de les provncies ms llunyanes del gran imperi rom. Sempre, fns i tot enmig de les dicultats ms rdues que cal afrontar', hem de confiar en Du, r'enovant la fe en la seva presncia i en la seva acci en la nostra histria, com en la de Maria. Res no s impossible per a Du! Amb Ell, la nostra existncia camina sempre soble un terreny segur i est oberta a un futur d'esperana ferma. Professant en el Credo: <per obla de l'Esperit Sant s'encarn de la Verge Maria>, afirmem que l'Esperit Sant, com afora del Du Altssim, ha obrat de forma misteriosa en la Verge Maria Ia concepci del Fill de Du. IJevangelista Lluc narra les paraules de l'ar-

cngel Gabriel: "LlEsperit Sant baixar damunt teu i el poder de l'Altssim et cobrir
amb Ia seva ombra> (1,35). Dues leferncies sn evidents: laprimera s la de la creaci. Al comenarnent del llibre del Gnesi llegim que <l'Esperit de Du aletejava sobre les aiges> (1,2), s l'trsperit Creador que va donar vida a totes les coses i a l'sser hum. El que succeeix en Maria, per obra del mateix Esperit dM, s una nova creaci: Du que ha cridat l'sser del no-res, amb I'Encarnaci dna vida a un nou comenament de la humanitat. Els Pares de l'Esglsia en diverses ocasions parlen de Crist com del nou Adam, per marcar el comenament de la nova creaci del naixement del Fill de Du en el si de la Velge Maria. Aix ens fa reflexional sobre com tq{"_ ql._ p-orta tamb a nosaltres una novetat tan forta que produeix un segon naixement. De fet, en l cornenament de la vida clistiana hi ha el Baptisme, que ens fa renixer com a fllls de Du, ens fa participar en la lelaci fllial que Jess t amb el Pare. I n-r'agradalia assenyalar que el Baptisme es rep, <som batejats> -s un passiu-perqu ning no s capa de ferse flll de Du per si mateix: s un do conferit de forma gratulta. Sant Pau recolda aquesta flliaci adoptiva dels cristians en un passatge central

de la seva Crta als Romans i escriu: <Tots els que sn poftats per I'Esperit cle Du sn fllls de Du. I vosaltres no heu rebut un esperit d'esclaus per I'ecaure en el temor, sin I'esperit de fllls adoptius, que ens fa cridar Du 'Abb, Palel'. El mateix trsperit s'uneix al nostre esperit per donar testimoniatge que som fllls de Du> (8, 14-16), no esclaus. Noms si ens obrim a I'acci de Du, com Maria, noms si encomanem la nostra vida al Senyor com a un amic en qu confiem plenament, tot canvia, la nostra vida adquireix un sentit nou i un {es: tq rloq: el de fllls d'un Pale que ens estima i no ens abandona mai. Hem parlat de dos elements: I'element primer I'Esperit sobre les aiges, l'trsperit Creador; hi ha un altre element en les paraules de I'Anunciaci. IJngel diu a Maria: poder de "El I'Altssirn et cobrir arnb la seva ombrar. s una evocaci del nvol sant, que durant el cam de t'xode, s'aturava sobre Ia Tenda de I'Encontre, sobre l'arca de l'aliana, que el poble d'Islael portava amb si i que indicava Ia presncia de Du (cf. Ex 40,34-38). Maria s la nova tenda santa, la nova Arca de I'Aliana, amb el seu <<s>> a les paraules de I'arcngel, Du rep un domicili en aquest mn, Aquell que I'univers no pot contenir ve a habitar en el ven-

SANTA SEU
AMB TOTA HUMILITAT I DOLCESA, AMB PACIENCIAcarta de mons. augustne d noa, vcepresident de la pontifcia comss <<ecclesia dei>
Adttent 2012 S.E. Mons. Bernard Feilay Superior General de la Fraternitat tal de Sant Pius X

Sacerdo-

que la Santa Seu espera pacientment Llna resposta oficial de la Fraternitat, alguns
dels seus superiors usen, en els comunicats

no oficials, un llenguatge que als ulls del

Exce.lncia, estimats sern.ans sacerdors ffi:3;?:l;:-',.';l^"}:""iti:i:: de la Fraternitat Sacerdota de Sanl Pius X, regularitzaci cannica de la Fraternitat en

Amb alegria em \/aig assabentar de la satisfacci que vau donar al nostre ltim informe datat el 28 d'octubre. Era important afirmar pblicament i autoritzadament qt-le les relacions entre la Santa Seu i

la Fraternitat Sacerdotal de Sant Pius X continuen obertes i plenes d'esperana.

Fins ara, a part les seves decisions formals, la Santa Seu, per diverses raons, s'ha abstingut de corregir algunes afirmacions inexactes sobre la seva conducta i la sera

'Esglsia catlica. A rns, mitjanant la revisi cle la histria de les nostres relacions des de la dcada de 1970, s'arriba a la conclusi que les condicions objectives del nostre desacord amb el Concili Vatic II s'han mantingut, de fet, sense canrris. Amb la sera autoritat magisterial, la Santa Seu senpre ha dit que calia interpretar els textos del Concili a la llum de la Tradici i del 4agisteri, i no al rer,s,

tre d'una verge.

Tornem llavors a la pregunta amb qu

comenvem, la de I'origen de Jess, sintetitzada per lapregunta de Pilat: <D'on vns?>. En aquestes reflexions, sembla clar des del principi dels Evangelis, quin s el veritable origen
de Jess:

mentre que la Fraternitat ha insistit que alguns ensenyanents del Concili sn erronis i, pel
LanL,

competncia en aquestes relacions. De

totes maneres, arribar el moment en qn, en nom de la veritat, la Santa Seu es veur obligada a reportar algunes d'aquestes inclelicadeses. Especialment cloloroses foren les declaracions que ataquen la missi i la persona del Sant Pare: aix, ara exigeix una resposta. Pronunciaments recents dels n-rembres de la Fraternitat que hi ocupen importants crrecs d'autoritat noms poden plantejar

no susceptibles cle rebre una

interpretaci en harmonia amb la Tradici i el Magisteri. Amb els anys, aquest estancament s'ha mantir-rgut ms o menys igual.

Ell s I'Unignit del Pare, ve de Du.

Alhora que permet un fructfer intercan'ri

d'opinions sobre qestions especfiques, els tres anys de col.loquis doctrinals que tot just s'han acabat no han canviat fonamentament la situaci. En aquestes circumstncies, mentre que l'esperana roman, s erriclent que un element nou ha de ser introdut en els nostres intercanvis, si no volem aparixer a l'Esglsia, a gran pblic i, en el fons, a nosaltres

Estem davant el misteri gran i commovedot que celebrem en aquest temps de Nadal: el Fill de Du, per obla de l'trsperit Sant, s'ha encarnat en el si de la Verge Maria. Aquest s un anunci que ressona sempre novament i que por-ta amb si esperana i aleglia al nostre cor,
perqu cada cop ens clna la certesa que, encara que sovint ens sentim febles, pobres i inca-

dubtes sobre

la possibilitat real d'una

paos davant les dilcultats i el mal del mn, el poder de Du actua sempre i obra meraveles, precisament en la feblesa. La seva grcia s la nostla fora (cf. ZCo 12,9-10). Mercs.

recor-rciliaci. Pensem, en particular, en les entrevistes concedicles pel Superior del Dis-

tricte d'Alemanya, antic Superior General de la Fraternitat (18 setembre 2012) i pel pr-imer Assistent general de la Fraternitat
(16 octubre 2012), aix com Lrn recent ser-

mateixos, com uns compromesos en

Lrn

m del Superior General (1 novembre

2012).F)to i el contingut d'aquestes declaracions han causat certa confusi sobre la gravetat i fins i tot la possibilitat d'un seguimenL efica de les nostres relacions. Mentre

intercanvi corts, per sense sortida ni fruit. Cal desenvoh-rpar consideracions noves, de natura rns espiritual i teolgica, que transcendeixen els clesacords importants i aprentment insuperables sobre
l'autoritat i la interpretaci del Concili Vatic II, objecte de la nostra actual divisi;
aquestes consideracions se centraran en el

184

185