FITXA 33: SANTA MARIA DEL MAR

FITXA TÈCNICA
Edifici Santa Maria del Mar
Autor Berenguer de Montagut i Ramon Despuig
Cronologia 1329-1383
Tipologia església
Materials Pedra i vidre
Estil gòtic
Localització Barcelona
BIOGRAFIA DELS AUTORS

§ La construcció de Santa Maria del Mar s’atribueix a BERENGUER DE MONTAGUT i

RAMON DESPUIG, que van ser contractats per dirigir les obres l’any 1329. Considerats dos
dels arquitectes més rellevants del gòtic català, MONTAGUT va ser també l’arquitecte de la
Seu de Manresa, i DESPUIG, el responsable del claustre de la catedral de Vic.

§ Vinculats també a la construcció de Santa Maria del Mar hi ha PERE OLIVER mestre
d’obres a partir del 1336, i GUILLEM METGE, que es va fer responsable de la reconstrucció
del temple després de l’incendi del 1378.

Claustre de la Catedral de Vic

1324-1337
DESCRIPCIÓ FORMAL
§ Santa Maria del Mar presenta un aspecte robust amb predomini de línies
horitzontals. La volumetria exterior s’estructura en tres nivells superposats que
es corresponen amb les capelles, en les quals s’obren finestrals estrets apuntats;
les naus laterals, sostingudes per contraforts amples, i la nau central.

Júlia López Valera

Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL

§ La façana principal, flanquejada per dues torres altes octogonals, es divideix en dos
nivells en el pla horitzontal. El cos inferior està dominat per una gran portalada, coronada
per un gablet i una decoració escultòrica discreta al timpà i als laterals. Al nivell superior hi
domina la gran rosassa de traceria flamígera del segle XV, acompanyada per dos
poderosos contrafort per pinacles.
DESCRIPCIÓ FORMAL
DESCRIPCIÓ FORMAL

§ L’interior, cobert per una volta de

creueria, presenta una planta de
saló de tres naus, separades per
vuit esveltes columnes octogonals
que divideixen l’espai longitudinal
en quatre trams. El presbiteri,
definit per un semicercle format
per vuit columnes, està envoltat
per un deambulatori o girola amb
nou capelles radials creat a partir
de la prolongació de les dues naus
laterals. En aquestes naus s’hi
obren 22 capelles disposades sense
continuïtat, que omplen l’espai
deixat pels contraforts.
DESCRIPCIÓ FORMAL

§ L’absència de transsepte, el nombre reduït de columnes, l’ornamentació

escassa i la poca diferència d’alçada entre la nau central i les laterals
aconsegueixen crear un espai molt ampli, vertical i diàfan. Hi ajuda la il·luminació
natural de l’interior, que s’obté gràcies a les moltes finestres dels murs i als òculs
situats entre la coberta de la nau central i les naus laterals.
ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA
§ Santa Maria del Mar està situada al nucli del barri barceloní de la Ribera,
centre de l’activitat econòmica de la ciutat de ja a l’Edat Mitjana. L’entorn
monumental de Santa Maria del Mar el conformaven en aquella època una
sèrie d’edificis situats entre l’església i la muralla de Mar, dels quals només
s’ha conservat, parcialment, la Llotja.

Júlia López Valera

ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA

Sala de contractacions de la Llotja de

Mar de Barcelona (1384-1397)
 FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT

§ L’edificació de Santa Maria del

Mar s’inscriu en el procés
d’expansió urbana i d’intensa
activitat constructiva que va
experimentar la ciutat de
Barcelona durant el segle XIV.
Al mateix lloc hi havia hagut
un temple anterior ((santa
Maria de les Arenes), que
havia estat consagrat a la
devoció mariana i que, amb el
desenvolupament de la ciutat
es va anar fent insuficient.
Gràcies al creixement
econòmic derivat de l’expansió
catalana pel Mediterrani, al
segle XIV se’n va poder
construir un de nou al mateix
emplaçament. Segons la
llegenda, al lloc on s’aixecà el
temple va ser enterrada, al
segle IV, santa Eulàlia, patrona
de Barcelona.
FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT
MODELS I INFLUÈNCIES

§ Santa Maria del Mar recull la tradició de la

cultura arquitectònica gòtica catalana del
segle XIII, influïda en gran manera pel Cister,
que concretava la seva proposta en el sentit
racional de les proporcions dels elements
arquitectònics i l’austeritat decorativa.

§ El model arquitectònic i espacial de Santa

Maria del Mar, en la qual s’utilitza la planta de
saló, va tenir una gran influència, evident per
exemple en la catedral de Palma, en la qual a
mitjans segle XIV intervingué Berenguer de
Montagut, que eixamplà l’espai interior entre
naus i aixecà unes columnes octagonals que
tenen una semblança evident amb l’església
barcelonina.