ARQUITECTURA

HISPANOMUSULMANA
INTRODUCCIÓ

● Les manifestacions artístiques de la cultura islàmica estan molt vinculades a la

religiositat i es caracteritzen pel predomini de l'arquitectura sobre la resta
d'arts.

● La construcció més representativa és la mesquita, però també es van construir

edificacions civils com ara alcassabes, palaus, socs, banys públics i escoles
(madrasses).

● La prohibició alcorànica de representar imatges sagrades va comportar un

desenvolupament escàs de la pintura i l'escultura, i el predomini de motius
abstractes i geomètrics. La seva funció principal fou l'ornamentació dels murs
arquitectònics.

● Els artistes van conrear diferents arts decoratives, entre les quals destaquen els
objectes de metall, vidre i ivori (vaixelles, gerros, baldes...), la marqueteria i,
sobretot, la ceràmica i el mosaic, que es decoraven amb una gran varietat de
motius, formes i colors.
 PREDOMINI DE L’ARQUITECTURA

L'arquitectura islàmica presenta una sèrie de

característiques comunes:

● Ús de materials de construcció senzills: maó i

fusta.

● Cobriment d'edificis per mitjà de voltes i cúpules

profusament decorades.

● Utilització de pilars i columnes com a suport i

gran profusió d'arcs.

● Austeritat en la decoració dels murs exteriors, que

contrasta amb la rica i variada ornamentació
interior mitjançant marbres, rajoles, guixeries i
fustes.

Cúpula de la roca, per dintre i

per fora.
● Moltes de les construccions, sobretot els palaus, presenten bonics jardins en
els quals la vegetació i l'aigua es combinen per crear un ambient tranquil i
relaxat que integra arquitectura i natura.
Un exemple del sincretisme
artístic islàmic el trobem en la
gran diversitat d’arcs que
s’utilitzaven en els seus
edificis.
Els materials usats en la
seva construcció són pobres
como la totxana, el guix i
l’estuc, encara que també
utilitzaven altres materials.
Arc Califal Cordovès del s. IX

L’arc de ferradura o arc ultrapassat

islàmic té una obertura que supera la
mitja circumferència és més tancat que
l’arc visigot.
Arcs encreuats

És una composició de varis arcs sobre

columnes, habitualment amb funció
decorativa, generalment adossats a un
mur, poden ser cecs. Poden ser arcs
califals, lobulats.
Arc lobulat

En el seu interior trobem una succió de

lòbuls. Si té tres lòbuls es considera
trilobulat amb més ja es considera
polilobulat. Qualsevol arc
independentment del seu tipus pots ser
lobulat.
Arc d’estrep (cast. Entibo)

És una construcció que es recolza en

murs, pilars o altres arcs per tal de
reforçar-los. D’aquesta manera poden
augmentar l’alçada de l’arc. L’ús d’aquest
arc ve determinat per la necessitats de
construir espais més alts i diàfans.

Entibo , mezquita de Córdoba

La pintura, el mosaic i l'estuc s'utilitzaven per recobrir les
superfícies dels murs. Segons el tipus d'ornamentació, es
distingeixen:

● Llaceries: motius geomètrics.

● Atauric: motius vegetals.
● Arabesca: motius vegetals i geomètrics entrellaçats.
● Cal·ligràfica: escriptura de textos de l'Alcorà.
 ARQUITECTURA

L'arquitectura d'Al-Andalus seguia els models de l'art

islàmic, però també va adoptar elements propis:
l'arc de ferradura emmarcat per un arrabà i l'arc
lobulat simple o entrecreuat, com també una gran
varietat de voltes.

La grandiositat de les construccions i la riquesa

ornamental situen l'arquitectura d'Al-Andalus entre
les més rellevants del món musulmà medieval.

Medina Azahara
Un arrabà és una motllura ornamental,
generalment de forma rectangular, que
emmarca els arcs de les portes i de les
finestres
ARQUITECTURA: Època de l'emirat i el califat (756-1031)

● És el període en què es fan les aportacions tècniques i constructives més rellevants i el

que presenta més riquesa constructiva i ornamental.

● En destaquen la mesquita de Còrdova i el palau de Madinat al-Zahra (Còrdova).

 Època taifa i almohade (1031-1212)

● Presenta una arquitectura més austera, que potencia l'estructura arquitectònica i

descuida l'ornamentació.

● En destaquen l'Alcassaba de Màlaga, l'Aljaferia de Saragossa, la Giralda i la Torre del

Oro de Sevilla.

Alcazaba Màlaga
La Giralda
Torre del oro
Aljaferia , Saragossa
 Època nassarita (1238-1492)

● Es caracteritza per una gran riquesa decorativa a l'interior de les edificacions

que amaga la pobresa dels materials constructius.

● En destaquen l'Alhambra i el Generalife de Granada.

L’Alhambra va ser construïda al llarg dels segles XIV i XV, eta un
conjunt d’edificacions formats per la fortalesa o alcaçaba i els palaus
dels reis nassarites.
Patio Arrayanes
Patio de los leones
Banys
Torre de los siete suelos: compta la llegenda que Boabdil va abandonar
l'Alhambra per aquesta porta després de ser derrotat pels reis catòlics
La presència de l'aigua jugava en aquest complex un paper molt important,
perquè refrescava l'ambient i proporcionava una major perspectiva en
reflectir-se els edificis en ella

.
L'Alhambra està feta per a gaudir-la en tots els sentits: oïda ( aigua,
naturalesa), vista ( la seua pròpia bellesa), Olfacte ( els jardins), gust (
arbres fruiters), etc.
Washington Irving és l'escriptor
que més ha contribuït a la difusió
internacional de l'Alhambra des
del segle XIX a través de la seua
obra "Contes de l'Alhambra"
Narrat en primera persona pel
mateix autor, ens explica com
inicia un viatge per terres
andaluses que li portarà a
Granada.
Allí s'instal·la i coneix a diversos
personatges que li aniran relatant
els contes i llegendes entorn de
l'Alhambra i al seu passat
hispanomusulmán
Las tres doncellas
Eduardo Paniagua
Otras historias de la Alhambra