Mesquita de Còrdova

Raquel Martínez, Lara Blasco, Paula Acedo

Universitat Pompeu Fabra

Art Antic i Medieval
Grup 2
Lara Blasco, Raquel Martínez, Paula Acedo La Mesquita de Còrdova

Introducció:
La Mesquita de Còrdova, també coneguda com la Gran Mesquita de Còrdova o la Mesquita,
s'erigeix en un magnífic símbol de la convivència harmònica entre diverses cultures i dels
notables èxits arquitectònics de la seva època. Situat al cor de Còrdova, Espanya, aquesta
obra mestra arquitectònica serveix com a testimoni de la rica i complexa història de la
península Ibèrica, reflectint una barreja única d'influències islàmiques i cristianes.

Construïda durant l'època medieval, la mesquita de Còrdova encarna la pròspera civilització

islàmica que va florir a al-Àndalus, la regió de la península Ibèrica dominada pels
musulmans. La seva construcció va començar al segle VIII sota el domini del Califat Omeia,
que pretenia establir Còrdova com un centre de poder i excel·lència intel·lectual. Al llarg de
diversos segles, la mesquita va patir ampliacions i modificacions, transformant-se finalment
en una estructura colossal que ocupava una superfície d'aproximadament 24.000 metres
quadrats, convertint-la en una de les mesquites més grans del món islàmic. El disseny original
seguia la planta hipòstila tradicional, amb una gran sala de pregària adornada amb un bosc de
columnes i arcs de ferradura.

El context històric que envolta la construcció de la Mesquita de Còrdova s'entrellaça amb la

complexa història de la península Ibèrica, especialment durant l'època medieval.
L'establiment de la mesquita com avui la coneixem va coincidir amb l'ascens del domini
islàmic a la regió, coneguda com a al-Àndalus, i el floriment del califat omeia. A principis del
segle VIII, les forces musulmanes dirigides per Tariq ibn Ziyad van creuar l'estret de
Gibraltar i van conquerir la península Ibèrica. Sota el domini del califat omeia, Còrdova va
sorgir com la capital d'al-Àndalus i un centre d'èxits polítics, culturals i intel·lectuals. Abd
al-Rahman I, el primer emir omeia de Còrdova, va iniciar la construcció de la Gran Mesquita
l'any 785 dC.

Anàlisi Formal:
L'exterior està compost de carreus de pedra i marbre, formant un gruixut mur que aïlla
l'interior de la temperatura exterior. Aquest mur consta de contraforts. La porta central,
anomenada porta de Sant Esteve, està formada per un arc en forma de ferradura, una novetat
que ens va portar aquesta obra. A part d'aquesta porta, no trobem cap decoració destacable a
l'exterior, encara que l'interior està més complet, ja que era al que donaven més importància.

1
Lara Blasco, Raquel Martínez, Paula Acedo La Mesquita de Còrdova

A la mesquita hi ha 19 portes per les quals accedir, no hi ha cap façana principal. L'edifici fa
130 m de llarg i 50 d'amplada.

Al Haram, que és la sala on els fidels es reuneixen per a l'oració, trobem la pedra calcària i el
maó com a materials principals. Hi ha 19 naus dins la sala d'oració. Aquesta sala conté 514 de
les 1.300 columnes que hi ha a la mesquita, que pretenen recordar a un bosc, que actuen com
a suport de l'estructura, sobre les quals s'alcen unes pilastres que actuen de contrafort.
Aquestes estan unides entre elles per arcs i consten de capitells molt diversos. Els arcs són
dobles, superposats, l'arc superior és de mig punt, mentre que l'inferior és de ferradura. De
manera que l'arc de ferradura, que era considerat més estilístic és més vistós, però l'arc de
mig punt, que és el més adient per a fer de suport, faci la seva funció. A més, ja que les
columnes eren de poca alçada, els arcs ajudaven a dotar el sostre d'alçada. Les dovelles dels
arcs són de color blanc i roig.

Hi ha dues columnes superposades que formen tres arcs lobulats, més ornamentats que la
resta d'arcs. Les ampliacions de la mesquita van fer-la tan profunda que van impedir que la
llum arribés al fons. La cúpula principal es troba sobre el Mihrab, que és una mena d'arc que
indica cap a on es situa la Meca. En aquesta cúpula es forma un octàgon al centre a causa dels
nervis que s'encreuen. Dins la cúpula hi trobem una gran quantitat de decoracions i mosaics, a
més d'un seguit de finestres que aporten llum a la sala.

Davant el Mihrab trobem la Maqsura, que és una nau reservada a les autoritats, que queda
bastant il·luminada a causa de les cúpules que hi ha. Un altre element destacable de la
Mesquita és el pati de tarongers. Un pati molt comú de l'arquitectura islàmica. Al fons del
pati s'obren 19 arcs de ferradura que corresponen a les naus de l'edifici.

Contextualització:
La Mesquita de Còrdova més coneguda es crea durant el període en què la dinastia dels
Omeyas, més específicament Abd al-Rahman I, qui crearen un imperi a la península Ibèrica
amb el centre del poder al Califat de Còrdova (Lamprakos, Michele Arquitectura, memòria i
futur. La mesquita- catedral de Córdoba. 01-03-2019. 46 pàg.), la realitat és que aquesta zona
de construcció religiosa és molt més antiga.

2
Lara Blasco, Raquel Martínez, Paula Acedo La Mesquita de Còrdova

Comencem mencionant que Còrdova inicialment fou una construcció de la Roma antiga, que
posteriorment a l'època dels visigots al s. VI dC, es crear la basílica de Sant Vicent Màrtir, la
qual probablement va ser creada sobre un temple paleocristià. Dos segles més tard i amb
l'entrada dels musulmans a la península; Musa Ibn Nusair, primer Bali de al-Àndalus, va fer
un pacte de repartir el complex episcopal de Còrdova, entre el qual es trobada en diversos
edificis de caràcter religiós, per poder mantenir el culte cristià, però alhora celebrar el culte
musulmà. Quan Abd al-Rahman I arriba al poder decideix destruir la part cristiana i en el seu
lloc construir la Mesquita de Còrdova, el que pretenia era tenir un temple digne de la
grandesa de la ciutat recentment refundada, Còrdova.

La importància de Còrdova va anar creixent i durant el final del segle VIII dC, Hisham I va
crear el primer minaret de la catedral, aquesta era la torre des d'on s'avisa al poble de quan
havien de fer les cinc oracions diàries; i també acabar les obres del pati. Anys després, el seu
successor, Abd al-Rahman II, va ampliar la sala d'oracions cap a Sud tirant el minaret i
prolongant les arqueries en direcció al riu Guadalquivir. Els arquitectes sempre van mantenir
l'estil de colors i formes a l'Haram o sala d'oracions.

Finalment, Abd al-Rahman III va crear un minaret propi amb les proporcions construïdes fins
ara. Les ampliacions van parar, però a mesura que continuava l'expansió musulmana van
haver de tornar a ampliar-la, Alhakén II conscient del problema va abatre el Miravet i es va
portar el Mirav fins a la vora del riu; donat els diners que disposava Alhakén II, la seva
ampliació fou la més rica artísticament, es va fer la cúpula de la Maqsura o el Mihrab. Anys
més tard, Almansor va fer una expansió cap a l'Est, donada la presència del riu al Sud, de 8
naus més, ocasionant que la mesquita queda descentrada.

Finalment, l'any 1236, Ferran III va construir una catedral a l'interior de la mesquita sense
destruir-la, els reis cristians que el van precedir van respectar l'edifici de la mesquita encara
que van anar afegint variacions cristianes. Per continuar amb les expansions al segle XIV es
va construir la capella real d'estil Mudèjar, cent anys més tard la capella major es va construir
de nou, sorgint la capella de Villaviciosa, d'estil gòtic. Finalment, al segle XVI la catedral
adquireix la seva forma definitiva, posant-hi una gran nau en forma de creu llatina, la que
s'aixeca de la resta del complex i inclou dos bovedas que es creuen formant una cúpula d'estil
renaixentista i dotze contraforts.

3
Lara Blasco, Raquel Martínez, Paula Acedo La Mesquita de Còrdova

L'última gran construcció fou el campanar, el qual s'aixeca sota l'antic Minaret islàmic. En la
mateixa època es planta al pati nord taronger donant així el nom que ara rep, el pati dels
tarongers.

Interpretació:
La funció principal de les diferents ampliacions de la mesquita sempre ha estat la religiosa,
inicialment Abd al-Rahman I necessitavem una mesquita per albergar als musulmans
nouvinguts de l'orient i l'Àfrica i als musulmans convertits des del cristianisme, també
anomenats "muladíes", Va rebre la influència d'altres mesquites (la de Damasc) i d'altres
estils com el romà (Aqüeducte dels Miracles de Mèrida i columnes romanes), visigot (arc de
ferradura), bizantí (mosaics...). Després de la decadència de Còrdova serà imitada per les
mesquites construïdes als Regnes Taifes i per les del nord d'Àfrica.

La mesquita d'aljama tenia també altres funcions, com era comú a la resta del món islàmic,
especialment la política, la judicial, l'educativa i l'almoina. Com a lloc polític allà es
proclamaven els emirs i els califes, que es reunien amb els representants de la comunitat
islàmica, es llegien les lleis i les principals mesures administratives, així com els
nomenaments oficials dels principals càrrecs públics, i es beneïen els estendards abans de les
campanyes militars. Era la seu judicial principal, ja que els principals jutges de la ciutat
cordovesa hi citaven els ciutadans, i es guardaven els documents oficials. El cadí de la
mesquita aljama era l'autoritat jurídica més gran d'al-Àndalus per sota de l'emir o califa.

Com a centre educatiu tenia uns múltiples, pel fet que allà es feia l'ensenyament de l'Alcorà
als fills petits dels ciutadans, probablement amb diverses madrasses a les galeries porxades
del pati hi ha les naus de l'interior, hi ha a més com a universitat per als estudis superiors.
També era el lloc preferit per a les reunions dels teòlegs, filòsofs, escriptors, científics, com si
fos un precedent de les acadèmies italianes del Renaixement. Com a lloc social s'hi realitzava
la beneficència als pobres, els orfes o les vídues, perquè a la mesquita se centralitzava el
cobrament de l'almoina i el repartiment posterior. La funció almoina era tan important que
Al-Hakam II fins i tot va erigir un edifici annex, la Casa de l'Almoina (Dar al-Sadaqa) davant
de la façana occidental de la mesquita.

4
Lara Blasco, Raquel Martínez, Paula Acedo La Mesquita de Còrdova

La mesquita va formar part d'una política urbanística d'islamització de l'espai urbà de la ciutat
romà-visigoda. Els emirs van construir mesquites menors, banys públics, cementiris,
mercats..., reaprofitant o demolint els edificis monumentals antics fins al punt que actualment
queden escassos vestigis arquitectònics d'aquell passat i només l'arqueologia recent ha
mostrat on eren els temples mossàrabs refets des del 786, com la basílica catedralícia dels
Tres Sants o Tres Màrtirs, situada al barri o raval de l'Ajarquía, reconvertida en mesquita al
segle XII i que avui és l'església de Sant Pere. (Lora Serrano, Gloria: Calvo Poyano, José
(eds. y coords.). El templo de Córdoba. La Mezquita-Catedral, un espacio único en el mundo.
Almuzara. 2019. 280 pp)

Conclusions:
Per a concloure l'anàlisi sobre la Mesquita de Còrdova cal remetre als diferents aspectes que
aquesta engloba, siguin formals, temàtics o religiosos. Al llarg de la seva història, la
Mesquita-Catedral va servir per a diversos propòsits més enllà del culte religiós. Funcionava
com a centre polític, on es proclamaven emirs i califes, es proclamaven lleis i es feien
nomenaments oficials.

També va servir com a centre judicial, acollint procediments judicials i preservant documents
oficials. La mesquita tenia un significat educatiu, proporcionant ensenyaments religiosos als
nens i servint de lloc de trobada per a estudiosos, filòsofs i científics. A més, va tenir un
paper crucial en el benestar social, recollint i distribuint almoines als membres pobres i
vulnerables de la societat.

En l'àmbit arquitectònic, les seves contínues modificacions representen l'evolució de

l'arquitectura a través de la història de l'islam. D'aquesta manera, un únic edifici representa
una esplendor en tots els aspectes aplicables al voltant de l'obra. Avui, la Mesquita-Catedral
de Còrdova s'erigeix en un testimoni de la brillantor arquitectònica i l'intercanvi cultural entre
les diferents civilitzacions.

El seu complex disseny, la seva importància històrica i les seves múltiples funcions el
converteixen en una meravella arquitectònica realment extraordinària i reconeguda a escala
mundial.

5
Lara Blasco, Raquel Martínez, Paula Acedo La Mesquita de Còrdova

BIBLIOGRAFIA:

1. La mezquita de Córdoba, un monumento universal. Conferencia de Antonio Almagro.

Fundación Juan March (2016). 1:08:58
2. La mezquita de Córdoba, compleja e inaprensible. Moneo, Rafael “El País” Ideas 132
(19-XI-2017). Fragmento de ‘La vida de los edificios’ (Acantilado. 2017
3. PARTES DE UNA MEZQUITA. (s. f.).
http://usitep.es/apf/reli/mezquita_2/mezquita_partes/mezquita_partes.htm
4. ** MEZQUITA DE CÓRDOBA. (s. f.).

https://temasycomentariosartepaeg.blogspot.com/p/blog-page_788.html

5. García Zapata, I. J., & Cánovas Belchi, J. T. (2018). Arte hispanomusulmán y

mudéjar. Editum. Ediciones de la Universidad de Murcia.