Art Islàmic

La Ciutat de l’Al-Andalus
Còrdova és la capital d'al-Andalus entre el segle VIII i principis del XI, quan
destaca com la ciutat més gran d'Occident, amb una superfície de gairebé 200 ha
i uns 100.000 habitants. A la seva planta es distingeix la fesomia essencial de la
ciutat islàmica: el nucli central, la «medina», delimitat per muralles, on s'ubiquen
elfocus religiós –mesquita aljama–, la seu del poder –alcàsser–, àrees comercials
–alcaisseries, socs– i residencials, amb altres mesquites, banys i diverses
construccions, formant barris com a pols urbans secundaris; al costat de la
medina s'estenen els ravals sorgits del creixement que, un cop consolidats,
s'emmurallen; en el conjunt es diferencien a més els barris de comunitats
ètnico-religioses.
La Mesquita de Cordova
El seu arquitecte és desconegut, però se sap que la mesquita fou construïda entre el 785 i el 788, sota el regnat d'Abd-ar-Rahman I, a
partir d'una església cristiana del segle v, la basílica de Sant Vicenç Màrtir, a la ciutat andalusa de Còrdova. Més tard, Abd-ar-Rahman
II, Al-Hàkam II i Almansor hi van seguir amb les reformes per convertir-la en mesquita, unes reformes que daten del 833, del 855, entre
el 962 i el 966 i, finalment, del 987
L’Alhambra de Granada

El nom Alhambra prové d'orígens àrabs que significa “castell

vermell o vermelló”, degut potser al to de color de les torres i
murs que envolten completament el turó de La Sabica, que sota
la llum de les estrelles és de color platejat, però sota la llum del
sol adquireix un to daurat.

L'Alhambra és una ciutat palatina andalusina situada a Granada

(Espanya). Es tracta d'un ric palau i fortalesa que allotjava el
monarca i la cort nassarita del Regne de Granada.