CASTELL – PALAU DE LA BISBAL

El Castell dels Bisbes

Quan pensem en un castell medieval, segurament ens ve al cap una construcció situada en un
punt elevat, controlant una àmplia zona de terres i pràcticament aïllat, sota el domini d’un noble
feudal. Però el castell palau de la Bisbal és tot el contrari: situat enmig de la vila medieval, va
ser durant segles la residència dels senyors de la contrada, que no eren rudes guerrers sinó els
bisbes de Girona.

Els eclesiàstics van obtenir el control absolut sobre la Bisbal (d’aquí en deriva el topònim) gràcies
al rei Jaume I, que els va atorgar la jurisdicció civil i criminal de la ciutat en detriment de senyors
laics com els vescomtes de Cabrera o la família Cruïlles.

El castell es va convertir en la seu del poder espiritual i terrenal dels seus senyors. Des de la
seva talaia privilegiada al centre de la vila, els bisbes controlaven les terres banyades pel riu Daró
i també administraven justícia, d’aquí la necessitat d’una presó; pels documents de l’època,
podem saber que els presoners condemnats a perpetuïtat (d’altres anaven directament a la forca)
hi sobrevivien poc temps a causa de les dures condicions de les cel·les.

Palau i presó – del cel a l’infern

“Un lloc estret, fosc i dolent on cap presoner no hi podia esperar una llarga vida”; aquestes
paraules extretes d’un document medieval descriuen la sòrdida presó del castell de La Bisbal.
Una visió de la cara més llòbrega d’aquesta espectacular construcció, originalment romànica,
que va ser al mateix temps castell, palau i presó.

El seu bon estat de conservació permet que avui pugem contemplar aquest exemple imponent de
l’arquitectura romànica civil, un dels pocs que es conserven en territori català.

Arquitectura civil romànica

El primer que crida l’atenció del castell-palau és la seva grandària i monumentalitat. De planta
rectangular, l’edifici original romànic ha estat modificat diverses vegades amb estructures d’altres
estils (com la porta i algunes finestres renaixentistes de la façana).

A primer cop d’ull, podem admirar els merlets i les espitlleres repartits per tot el seu perímetre.

Però anem a la recerca dels elements característics del romànic: trobarem finestres adovellades
de mig punt a la façana nord-est i nord-oest del castell. En aquesta última, també hi podem
observar un basament construït amb lloses inclinades, que es coneix com a opus spicatum,
tècnica molt utilitzada durant l’antiguitat i la primera edat mitjana.

Ja dins del castell, passarem per un corredor plenament romànic, cobert per una volta de quart
de cercle i, baixant l’escala trobarem la cèlebre presó del castell, una sala rectangular coberta
amb volta de mig punt.

Les portes de les cinc sales del primer pis també estan coronades per aquests arcs. I si a baix de
tot hi tenim la presó, la part més elevada és la que ocupa la capella de Sant Miquel, també
romànica. El temple es troba dins un espai rectangular que, vist des de fora, és el que més
sobresurt de tot el conjunt. D’una sola nau l’església està coberta per una volta de canó
lleugerament apuntada.
El luxe aplicat a la fortalesa

Ens trobem al segle XII i la vida és relativament segura als comtats catalans. Lluny de la frontera
amb els musulmans, que cada cop van perdent més territori, els castells es transformen: passen
de ser “castells roquers”, primitius i dedicats gairebé en exclusiva a la funció militar (com el
castell de Mur), a ser llocs de residència, o castells-palau.

Els seus habitants tenen més comoditats perquè és el lloc des del qual governen, però també és
casa seva. Així, els castells-palau són grans edificis senyorials que incorporen salons, estances
dels senyors, dependències pels criats, la capella o algun hort.

Tot un luxe per aquells que s’ho poden permetre, ja siguin de la noblesa o el clero, i que suposa
l’evolució final de les primitives torres de defensa i dels solitaris castells assetjats per l’enemic.