L’expansió de l’islam

Al llarg de l’edat mitjana, els musulmans van crear un gran imperi que va travessar diverses etapes:

• El califat ortodox (632-661). Després de la mort de Mahoma l’any 632, els seus descendents van
accedir al càrrec de califa de manera electa. Els tres primers ho van ser per proclamació gairebé
unànime, però el quart va ser assassinat l’any 661 i la família omeia va prendre el poder. Amb capital
a Medina, l’islam es va expandir a través del gihad o guerra santa per la península Aràbiga, Pèrsia
i Egipte, però també van aparèixer els primers enfrontaments amb l’Imperi bizantí.
• El califat omeia (661-750). Els omeies van fer hereditari el títol de califa, van traslladar la capital a
Damasc i van organitzar el territori en emirats. En aquesta etapa es va produir la màxima expansió
de l’islam gràcies a la conquesta de territoris des de Pèrsia fins a la península Ibèrica, on els francs els
van aturar l’avenç per Europa l’any 732. El 750, la conspiració dirigida per Abú-l-‘Abbàs va acabar amb
l’assassinat de tots els omeies, tret d’al-Rahman, que va fugir a la península Ibèrica.
• El califat abbàssida (750-1258). Els abbàssides van prendre el poder i van traslladar la capital a
Bagdad, un centre comercial important. Però les lluites internes es van intensificar i van perdre el
control a molts territoris, com a al-Àndalus. Igualment, des de les estepes de l’Àsia, els turcs es feien
més forts i van refermar el seu poder a partir del segle xiii. L’any 1258, l’exèrcit mongol va saquejar
Bagdad i va matar l’últim califa abbàssida.

L’organització política del món islàmic va ser la següent:

• El califa era la màxima autoritat. Tenia el poder polític i religiós, dirigia l’exèrcit, elaborava les lleis i era
el jutge suprem.
• Els visirs eren funcionaris que ocupaven càrrecs de consellers o ministres.
• Els cadis eren els encarregats d’aplicar la justícia segons les lleis de l’Alcorà.
• Els valís eren els governants de les demarcacions. L’emir era un príncep o un noble, sovint familiar del
califa, valí d’un territori amb poder militar.
• L’exèrcit, en el qual destacava la cavalleria, defensava les fronteres de l’imperi.

Material cedit per Santillana. N’està prohibida la redistribució física i/o comunicació a través d’Internet o de les xarxes socials.