2º ESO

PROF. PATRICIA MONTOYA

CURS 2022-2023

COL·LEGI ADVENTISTA DE SAGUNT

TEMA 2
AL-ANDALUS
Quin llegat ens ha deixat la civilització
islàmica?
LA CONQUISTA D’AL-ANDALUS
LA FEBLESA DE LA MONARQUIA VISIGODA (pàg.30)

► Al començament del s.VIII, la monarquia visigoda que governava

Hispània es trobava en crisi:

► Empobriment general de l’economia descontent de la

població.

► Guerra entre els partidaris de la monarquia hereditària que

donaven suport a Àkhila (Akhila), i els defensors de la
monarquia electiva que van triar a Roderic com a rei.
LA CONQUISTA D’AL-ANDALUS
LA CONQUISTA MILITAR (pàg.30)

► L’any 711, un exèrcit format per berbers dirigits per una minoria
àrab va travessar l’estret de Gibraltar.

► Els visigots, encapçalats per Roderic (Rodrigo) van ser derrotats

a la batalla de Guadalete per el exèrcit àrab i berber amb Tariq
i Musa.

► Els exèrcits musulmans van ocupar tot el sud de la Península i

van prendre Toledo, capital del regne visigot.

► L’avanç militar fou ràpid poca resistència de la població,

moltes ciutats els van obrir les portes.
LA CONQUISTA D’AL-ANDALUS
LA CONQUISTA MILITAR (pàg.30)

► L’any 718, els exèrcits invasors controlaven quasi tota la

Península.

► Alguns nobles i clergues hispanovisigots,

juntament amb una part xicoteta
de la població, es van refugiar a
les muntanyes cantàbriques, que
no havien estat ocupades.
LA CONQUISTA D’AL-ANDALUS
LA INTEGRACIÓ D’AL-ANDALUS A L’IMPERI ISLÀMIC (pàg.30)

► Els nous governants musulmans van establir pactes de submissió amb

els nobles gots, respectant-les el seu poder.

► L’islam va passar a ser la religió oficial del nou Estat. La majoria

dels hispanovisigots van acabar islamitzant-se muladís (muladíes)
► Es van convertir a l’islam
► Van acceptar la llengua àrab
► Van acceptar els seus costums i la seua indumentària

► La població que es va mantenir cristiana fou anomenada mossàrab

(mozárabe).
► Els musulmans eren tolerants amb el jueus i els cristians, però de vegades
van ser perseguits.
► Molts mossàrabs van emigrar cap a les zones no ocupades del nord.
 Els grups socials pàg.36

► Els musulmans: població de religió islàmica.

► Àrabs: eren una minoria i acaparaven càrrecs, privilegis i la
propietat de la terra.
► Berbers: havien arribat amb l’exèrcit conquistador o havien
emigrat des del nord d’Àfrica. Molts es dedicaven al pasturatge i
eren de condició humil.
► Muladís: hipanovisigots convertits a l’islamisme, constituïen la
majoria de la població; van adoptar els costums i la llengua
àrabs.
► Els no musulmans: pagaven impostos més alts patien
limitacions de drets
► Mossàrabs: eren hispanovisigots que continuaven sent cristians;
la majoria vivien a les ciutats. Molts van emigrar als regnes
cristians.
► Jueus: amb la arribada dels musulmans van millorar la seua
situació. Es dedicaven a l’artesania, al comerç, a la medicina o a
la ciència i gaudien de certa autonomia jurídica.
ACTIVITATS
1 i 3 pàg.31,
2 pàg.37

L’EVOLUCIÓ POLÍTICA D’AL-ANDALUS
(pàgs.31 i 32)
1.- L’EMIRAT DEPENDENT DE DAMASC (718-756)
*Califa: cap religiós que també tenia
atribucions polítiques.
*Califat: Període de temps durant el
qual governava un califa o una
dinastia de califes.
*Emir: governador (atribucions
polítiques) nomenat per el califa.

► Acabada la conquista militar, Al-Andalus es va convertir en un

emirat que depenia del Califat Omeia de Damasco.
► La capital es va establir a la ciutat de Còrdova.

2.- L’EMIRAT INDEPENDENT DE BAGDAD (756-929)

► Els califes de Damasc van ser destronats

pels abbàssides de Bagdad, el príncep
Abderraman (l’últim membre de la família
Omeia, va fugir cap a Al-Andalus.

► Va trencar els vincles amb el califat de

Bagdad i va fundar l’Emirat Omeia de
Còrdova. Tot i que l’Estat d’Al-Andalus es
va mantenir sota l’autoritat religiosa del
califa de Bagdad.
L’EVOLUCIÓ POLÍTICA D’AL-ANDALUS
(pàgs.31 i 32)

3.- EL CALIFAT DE CÒRDOVA (929-1031)

► Al inici del s.X, l’Emirat de Còrdova havia de fer
front a rebel·lions internes, atacs dels regnes
cristians del nord...
► Abderraman III va voler refermar el seu poder i
a l’any 929 es va independitzar de l’autoritat
religiosa de Bagdad, es va proclamar califa i va
fundar el Califat de Còrdova.
► Època de major esplendor d’Al-Andalus.

4.- ELS REGNES DE TAIFES (1031-1248)

► La unitat del Califat va començar a clavillar-se.
L’any 1031 Al-Andalus es va dividir en més de
25 regnes independents, anomenats taifes.
► La fragmentació política les va debilitar
militarment davant dels regnes cristians, i va
afavorir la invasió del almoràvits en el s.XI i
dels almohades en el XII (pobles que havien
creat un gran imperi al nord d’Àfrica). Tots dos
pobles es van instal·lar a Al-Andalus controlant
la majoria dels regnes de taifes.
► Aquestes invasions frenaren temporalment
l’avanç cristià fins al s.XIII.
L’EVOLUCIÓ POLÍTICA D’AL-ANDALUS
(pàgs.31 i 32)

5.- EL REGNE NASSARITA DE GRANADA (1248-1492)

► L’únic territori que va sobreviure a l’avanç cristià del s.XIII fou el
regne de Granada, governat per sultans o reis de la dinastia
nassarita (relacionats amb els califes del nord d’Àfrica).

► El regne de Granada posseïa un extens territori, gran façana

marítima, importants ports comercials i rica agricultura. Granada, la
capital, era uns dels centres culturals i comercials més importants
d’Europa.

► Tot això permetia als sultants pagar

elevats impostos en or a Castella
per evitar-ne els atacs.

► Tot perdurà fins l’any 1492, quan

Boabdil, l’últim rei de Granada, es
va rendir als Reis Catòlics.
L’emirat Independent de Califat de Còrdova
Bagdad (929-1031)
(756-929)

Regnes de taifes Regne nassarita de

(1031-1248) Granada (1248-1492)
Eix cronològic de les etapes d’Al-Andalus
ACTIVITATS:
4 i 5 pàg.31
1 i 4 pàg.33