T6.-Com es va crear i estendre la Corona de Castella?

Geografia i Història_ESO 2n
u1.-Com es van crear els regnes occidentals?
L’any 711 els exèrcits islàmics van la Serralada Cantàbrica
controlar la Península Ibèrica excepte:
els Pirineus.
Any 722_REGNE d’ASTÙRIES
Capital: Cangas de Onís

• Al segle Vlll, alguns cabdills

visigots es van negar a pagar
tributs als emirs cordovesos.
• L’any 722, PELAGI va resistir un
atac dels musulmans a la BATALLA
DE COVADONGA.
Vull saber més.... • PELAGI va combatre a la BATALLA DE GUADALETE
junt amb el rei godo RODERIC.

• Després de la mort del seu rei es va refugiar a

Toledo fins a l’any 714 i seguidament va fugir a
Astúries.

• Després de vèncer a l’exèrcit musulmà a la

BATALLA DE COVADONGA va actuar sense
atendre les ordres del Califat de Còrdova.

• El va succeir el seu fill FAVILO que va morir

prematurament, segons explica la llegenda, a
causa d'un enfrontament amb un ós.

• ALFONS I, casant-se amb ERMESSENDA (germana

de Favilo) va heretar el regne d’Astúries i va
fundar el REGNE ÀSTUR-LLEONÈS.
 El comtat de CASTELLA comprenia:
1. ALFONS lll va reforçar la frontera al
CANTÀBRIA i BURGOS
DUERO (amb Zamora i Porto).
2. Va repoblar la zona amb:
• Gallecs • Zona despoblada.
• Càntabres • Exposada als musulmans de la Vall de
• Bascos l’Ebre.
• Mossàrabs fugits de l’al-Àndalus.
• Zona de fortificacions i castells.
3. Va traslladar la capital a LLEÓ.
Repasso i vull saber més....

Abderraman lll va intentar

conquerir el REGNE DE
LLEÓ, però és derrotat a la
BATALLA DE SIMANCAS.

Comparem fonts primàries...

4. Un comte vassall seu, FERNÁN GONZÁLEZ va aprofitar els conflictes dinàstics del
REGNE de LLEÓ per independitzar el COMTAT DE CASTELLA.
Amb el temps va transmetre en herència el seu comtat.

5. A finals del segle X, lleonesos i

castellans van voler avançar,
però el CALIFAT DE CÒRDOVA
i ALMANSOR no els hi van
permetre.
6.Lleonesos i castellans van
haver de pagar tributs als
musulmans.
A l’actual NAVARRA, el noble Ènnec
Aritza (segle Xl) va expulsar als
governadors francs formant un
regne independent: Comtats aragonesos que es van
independitzar dels francs:
REGNE de PAMPLONA • Aragó
• Sobrarb
• Ribagorça

MARCA HISPÀNICA (segle Vlll)

Des de Pamplona fins a Barcelona
El Regne de SANÇ lll de PAMPLONA (Segle Xl)
• Va reunir sota el seu govern:
• Navarra
• Lleó
• El comtat de Castellà RAMIR l d’Aragó va crear
• Els comtats aragonesos el REGNE D’ARAGÓ.
• A la mort del rei (1035) el REGNE DE PAMPLONA No va poder reconquerir
va consolidar la seva independència anomenant- la Vall de l’Ebre, zona molt
se: poblada de sarraïns.
REGNE DE NAVARRA
u2.-Com va tenir lloc l’expansió de Castella i Lleó?
SANÇ lll de Pamplona

FERRAN l
• Va unir castellans i lleonesos creant l’any 1038, el REGNE DE CASTELLA i
LLEÓ.
• Al morir, el regne es va tornar a dividir-se i unificar diverses vegades per
motius hereditaris.

ALFONS Vl
• Anomenat “IMPERATOR TOTIUS HISPANIAE”
• L’any 1085 ocupar Toledo i el centre de la Vall del
Tajo.
• Va conquerir València, gràcies a l’ajuda de RODRIGO
DÍAZ DE VIVAR (El Cid).
• La seva filla URRACA va heretar els Regnes de Castella
i Lleó i la seva germanastra TERESA, el Comtat de
Portugal.
 ALFONSO HENRIQUEZ (segle Xll)
• Aquest va independitzar el Regne de Portugal.
• Va prendre Lisboa al 1147 i va portar la frontera al sud del
riu Tajo.

FERRAN lll Què són les PÀRIES?

• L’any 1230, va heretar ambdós regnes, generant la unió definitiva de la

CORONA DE CASTELLA.
• Va acabar de conquerir la Vall del Guadalquivir (Jaén, Còrdova i Sevilla).
ALFONS l d’Aragó, el Bataller
• Es va apoderar de la ciutat de Saragossa.
• El va succeir el seu germà Ramir ll, el Monjo.
LA BATALLA DE LAS NAVAS DE TOLOSA (1212)
Els tres Regnes cristians que van participar van ser:

ALFONS Vlll de Castella SANÇ Vll de Navarra PERE l, el Catòlic

• Fill de la infanta URRACA.
• Governar el Regne de Lleó
i Castella.

ALFONS lX, rei de Lleó

• Va conquerir Extremadura.

FERRAN lll, el Sant

• Va prendre: Còrdova, Múrcia i Sevilla. REGNES DE PORTUGAL
ORDES MILITARS
• Sant Jaume
• Calatrava
• Temple
• Sant Jordi

1212 BATALLA DE LAS NAVAS DE TOLOSA

(Sud-Est de la Península Ibèrica)
Almoràvits i almohades (musulmans)
vinguts d’Àfrica van ser derrotats.
REPÀS GEOPOLÍTIC DE LA RECONQUESTA DE LA PENÍNSULA IBÈRICA
u3.-Transformacions socials suposar l’expansió territorial
Els reis van establir diferents fórmules de repoblació territorial:
Segles Vlll i X
Espontània. Pagesos i nobles ocupaven terres
despoblades (APRISIÓ).

Segles Xl i Xll
FURS i CARTES DE POBLAMENT

Segle Xlll
• Es van repartir grans
latifundis al sud del riu Tajo.
• Beneficiaris: l’Església, la
noblesa i les ordes militars.
 Les minories: JUEUS i MUDÈJARS • Havien de pagar impostos especials.
• Al 1412 es van aprovar Les Lleis d’Ayllón.
JUEUS Obligats a residir en barris segregats i
Vivien a les ciutats i portar un senyal distintiu.
es dedicaven al • No podien mantenir relacions amb
comerç i les finances. persones d’altres religions.
• CONVERSOS. Molts jueus van convertir-
se (batejar) per evitar persecucions
(pogroms-linxament).

MUDÈJARS
• Treballaven al camp (agricultura).
• Són nombrosos a la Vall del Tajo i
a Múrcia.
Creació d’escoles de traductors,
on cristians, musulmans i jueus
traduïen i copiaven textos
literaris, mèdics i científics.

L’ ART MUDÈJAR
Construccions amb maons, guix,
ceràmica i fusta, principalment.
u5.-La Corona de Castella?
LA MONARQUIA

1. Poders màxims: dictar lleis, declarar la guerra, impartir justícia, recaptar

impostos.
2. Va enfortir-se: amb la unificació jurídica d’ALFONS X de Castella i Lleó, l’augment
de soldats mercenaris, la creació del Consell Reial, de l’ Audiència de Justícia i la
Cancelleria.
LES CORTS primer òrgan consultiu format per la noblesa, el clero i les ciutats
1. Es van crear les Corts de Lleó (1188) i Castella (1250), però després es van
unificar.
2. Aconsellaven al rei i aprovaven les lleis proposades pel monarca.
3. Gestionaven la petició reial d’impostos nous a les ciutats (SUBSISDIS) per cobrir
les necessitats financeres del rei. Abans, cada braç estamental, presentava
queixes i peticions al rei.
ELS MUNICIPIS eren la institució de govern de viles i ciutats

EL CONSELL L’ AJUNTAMENT
Substituïts Regidors i després corregidors vitalicis
Reunió oberta dels veïns
nomenats, majoritàriament, pel rei
Una economia bàsicament ramadera... REGNE D’ANGLATERRA

• L’economia depenia de la terra: cereals, vinya i

olivera, sobretot a la meitat sud.
• Es practicava la RAMADERIA TRANSHUMANT
OVINA de raça merina, propietat de la FLANDES (l’actual Bèlgica)
noblesa, els ordes militars i monestirs.
• La LLANA, de gran quantitat i qualitat,
s’exportava a Europa, dificultant la creació
d’una indústria de draps castellana.
• ALFONS X, conscient de la importància dels
impostos reials que guanyava va voler
protegir-la.
COM?

L’HONRADO CONCEJO DE LA MESTA (1273)

1. Una associació d’agricultors que defensava els seus interessos.
2. Regulava la transhumància, els camins (carrerades) que feien els
ramats d’ovelles a l’estiu i a l’hivern.
3. Mediava conflictes entres pagesos i ramaders.
• Sabies que és a Bruges es fila, teixeix i
confeccionen els draps?
• Els nobles i alt clero obtenen ràpids beneficis
venen la llana a grans mercaders enlloc de a
fabricants modestos de Castella. Pobre baixa
burgesia!
• Ciutats com Segòvia, Toledo i Conca es veuen
perjudicades per l’exportació de la llana.
u6.-Per què va ser tan conflictiva la Baixa Edat Mitjana?
1. Crisis demogràfica i econòmica (segles XlV-XV) degut a la PESTA NEGRA.

2. La crisi econòmica va provocar:

• Minva dels conreus.
• Despoblació del territori.
• Disminució d’ activitats artesanals i comercials.

3. Múltiples conflictes socials amb la monarquia i diferents grups socials.

Origen de la dinastia Trastàmara
Pere l de Castella
Volia enfortir l’autoritat reial
La mort de Pere l, segons les cròniques
Germanastre, Enric de Trastàmara
• Va prometre satisfer les peticions dels
nobles.
• Es va enfrontar al seu germanastre a la
BATALLA DE MONTIEL (1369), passats uns
anys de guerra (1366-1369). Fou l’origen
de la dinastia Trastàmara de Castella.
Enric ll de Castella es proclamat rei.
Miniatura 1410
Lluita entre Pere l i Enric
 LA GUERRA CIVIL
• L’Oligarquia catalana temia que
JOAN ll acabés el pactisme amb les
Corts catalanes. Preferien a Carles
de Viana, fill de Joan ll i Blanca l
de Navarra.
• L’empresonament del seu fill Carles
de Viana, ordenat pel seu pare va
esdevenir l’espurna del conflicte.
• Alliberat per l’oligarquia catalana
Carles de Viana va morir en
estranyes circumstàncies iniciant-se
una guerra civil (1451-1512).
• El conflicte va acabar amb la victòria
formal de Joan ll a les
Capitulacions de Pedralbes
(1512).