RESUMEN DE HISTORIA TEMA 5

Del naixement del regne Asturlleonés a la Corona de Castella

A les zones cantàbrica i pirenàica es va evitar el domini musulmà. Al S.VIII i IX van nàixer
els regnes cristians. Al 718 Pelagi, un noble visigot, va convertirse en cabdill dels nobles de
Asturies. Al 722 els cristians van vèncer els musulmans a la batalla de Covadonga. Açò va
permetre establir el regne d’Astúries amb capital a Oviedo. Alfons XIII regna 886-910
iniciant una expansió cap al sud.

Al S.X Lleó va entrar en una crisi amb lluites entre els nobles i els reis. A la part Oriental es
va crear una zona frontera: Castella (terra de castells) per a desterrar els musulmans.
Castella era un conjunt de comtats governats pel comte Fernán González que governava de
manera autònoma i va fer hereditari el Comtat de Castella.

Una corona és la unió dinàstica de diversos regnes, comtats o principats que tenen el mateix
sobirà però conserven les seues fronteres, institucions, legislacions i privilegis propis.

Dels nuclis pirenaics a la Corona d’Aragó

La zona pirenaica formava part de l’imperi Carolingi. Carlemany havia establit la marca
hispànica; territori fronterer organitzat en comtats missió dels quals era protegir l’imperi
dels avanços musulmans.

Aquesta zona es va independitzar i es van quedar 3 nuclis:

-Navarra: al S.IX Ènec Aritza va expulsar els francs i es va proclamar rei de Pamplona. Es va
expandir, i és l’origen de Navarra.

-Aragó: a l’inici del S.IX, al centre dels Pirineus hi havia 3 comtats: Aragó, Sobrarb i
Ribagorça. Al 820 Asnar Galindo va establir el seu domini a Aragó amb la decàdencia dels
carolingis.

-Catalunya: a la part Oriental els francs es van establir fins a finals del S.IX

El comte de Barcelona Guifré el Pilós va expandir els seus territoris i va fer-se autònom de
l’imperi aconseguint que el comtat fora hereditari. Al S.X els atacs d’Almansor van fer que el
comte Barrell III trencara el seu pacte amb el rei franc i va guanyar la independència.

A partir del S.X Navarra la va governar la dinastia Ximena, que la va portar al seu esplendor.
L’època de major poder va ser amb Sanç III El Gran (1000-1035) que va incorporar per
enllaços matrimonials el comtat de Castella, els comtats aragonesos i part de Lleó.
A la seua mort els seus dominis es van repartir entre els seus tres fills:

-García rep Navarra

-Ferrán I rep Castella, ja com a regne.
-Ramir I rep Aragó, ja com a regne.

El regne de Navarra va quedar encaixonat al nord i va caure sota la influència de França. Al

1512 Ferrán El Catòlic va envair Navarra i la va incorporar a la corona de Castella.

Al 922 el comtat d’Aragó es incorporat al regne de Navarra. Al 1035 Sanç III otorga al seu fill
Ramir I Aragó ja com a regne. Ramir I va ser el primer rei d’Aragó. Al 1137 Peronella, filla i
hereva del rei d’Aragó, es va casar amb Ramón Berenguer IV, comte de Barcelona. Aquesta
va ser una unió dinàstica entre els comtats catalans i Aragó. Així es va formar la Corona
d’Aragó.

Reconquesta i repoblació

Al S.IX els regnes cristians avançen cap al sud. Aquest procés anomenem reconquesta:
conquesta pels crisitians del territori d’Al Andalus al considerarse ehereus dels visigots.

3 etapes:

-l’avanç fins al duero: aquestes terres no estaven habitades pels musullmans per tont no hi
ha lluita. colonització camperola del territori en poblats.

-Conquesta de les valls del tajo i de l’ebre: a partir del 1031 la dissolució del califat
i els regnes cristians aprofiten la divisió en taifes per ocupar les valls del Tajo i dde loebre.
Els musulmans pagaven tributsx qu eren aprofitats perls cristinas per a crear grans exèrcits.

-conquesta de la vall del guadalquivir , llevant i les illes balears.: despres de la batalla de las
Navas de Tolosa queda tan sols el regne de Navarra.

Cartes pobla: documents que es donaven als repobladors que oferien una serie de privilegis.