Guia Mossos 36à Promoció

GUIA RESUM
MOSSOS D’ESQUADRA
Guia d’accés al Cos de Mossos d’Esquadra
Accés al cos de mossos d’esquadra

+450.000 anys
Home de Talteüll. Fòssil d’Homo Erectus trobat al 1971al Rosselló.
+70.000 anys
Mandíbula de Banyoles. Trobada per Llorenç Roura a l’abril de 1887 a Banyoles.
218 a.C
Guerres púniques. Guerra entre Roma i Cartago. Els romans desembarquen a
Catalunya. Gneu Corneli Escipió posa peu a Empúries.
Segle III d.C

Transformació de l’imperi. Entrada dels bàrbars per les fronteres, desmembrament
gradual dels territoris i crisis en les ciutats.
Segles V - VIII
Toledo com a capital. Els visigots conformen entitat política monàrquica.
Segles VII – VIII

La gent ja no parla llatí.
711
Entrada de bandes armades del nord d’Àfrica entren a la península.
720
Ocupació sarraïna. Els sarraïns ocupen els territoris catalans.
732
Batalla de Polièters. Batalla entre forces comandades per Carlos Martel i l’exercit
musulmà amb Abd Ar-Rahman ibn Abd Allah al-Gafiqi com a governador.
778
Fracàs conquesta de Saragossa. Com a conseqüència del fracàs de la conquesta de
Saragossa, la Marca Hispànica no va poder arribar fins a la frontera natural de l’Ebre.
785
Lliurament a Carlemany de la ciutat de Girona.
801
Conquesta de Barcelona
813
Concili de Tours. Els sacerdots prediquen en la llengua del poble.
998
Desvinculació dels comtes catalans respecte la monarquia franca. L’últim comte
desvinculat va ser el comte Borrell II.
www.gooposcat.com info@gooposcat.com
Segles IX – XI
El poble ja parla català.
Segles XI - XII
Catalunya es consolida com una unitat política d’estat feudal.
1137
Confederació Catalanoaragonesa. Unió matrimonial entre Ramón Berenguer IV i
Peronella d’Aragó. Unió dinàstica.
1148
Les fronteres de Catalunya arriben fins a Tortosa.
1149
Les fronteres de Catalunya arriben fins a Lleida i Fraga.
1175
Tractat d’emparança. Unió voluntària de l’Aran a la corona catalanoaragonesa.
Segle XII
Inici de la Corona d’Aragó i el català escrit.
Final s. XII, principi s. XIII

Batalla de Muret. Procés bèl·lic entre el papa Inocenci III i el Rei de França contra els
catalans.
1208 – 1276
Expansió de la corona Catalanoaragonesa. Jaume I el Conqueridor inicia l’expansió en
dues direccions: la Mediterrània i el sud peninsular.
1229 – 1235
Conquesta de Mallorca, Menorca i Eivissa. Jaume I el Conqueridor, conquesta Mallorca,
Menorca i Eivissa. Aquestes terres es reparteixen entre la noblesa catalana i el Rei.
1232 – 1315
Naixement i mort de Ramon Llull, creador de la prosa literària i científica.
1232 – 1244
Conquesta de València. Les tropes catalanes es van trobar amb les del regne de
Castella que també s’estaven expansionant cap al sud. L’acord amb Castella va aturar
l’expansió a la zona d’Alacant-Múrcia.
1274
Crònica de Jaume I o Llibre dels Feyts, autobiografia del Rei Jaume I.
1288
Crònica de Bernat Desclot, narra els fets des de la transformació de la corona d’Aragó
fins a la mort de Pere el Gran.
Segle XIII
Neix la prosa literària catalana amb l’obra de Ramón Llull “Conquesta de Mallorca,
València i Sicília”.
Segle XIV
Inici dels moments més brillants de la literatura catalana.
Conquesta de Sardenya i Grècia.
Segles XIII – XV
Consolidació de les institucions polítiques. Gradual consolidació de les diferents
institucions polítiques com les Corts Catalanes.
Segle XIV
Naixement de a Diputació del General o la Generalitat. Permanent de les Corts
composta per tres diputats, un per cada braç, i tres oïdors de comptes.
Segles XIV i XV
Crisi de la baixa Edat Mitjana. Tres crisis: crisi econòmica i de població, crisi social i crisi
política.
1313
Renovació de lántic pacte dÁran amb els primers monarques de la corona d’Aragó.
Jaume II atorga als habitants dÁran el privilegi déra querimònia (carta magna de les
llibertats araneses.
1325
Crònica de Ramón Muntaner, narra els fets de cinc regnats.
1340 – 1413
Naixement i mort de Bernat Metge, secretari de dos monarques Joan I i Martí I, figura
més destacable de la Cancelleria.
1348
Extensió de la pesta negra. Infermetat que es va propagar per tota Europa, provocant
nombroses morts.
1381
Pere III estableix que no pogués mai ser separada de la corona reial ni del principat de
Catalunya.
1386
Crònica de Pere el Cerimoniós, en set llibres, narra els fets succeïts des de part del
regnat d’Alfons III el Benigne, el seu pare, fins al seu regnat.
1399
Primera obra humanística a Espanya escrita per Bernat Metge “ Lo somni”.
1411
L’Aran s’incorpora a Catalunya i es referendada pel Parlament i les Corts catalanes.
1412
Mort de Martí l’Humà mor sense descendència.
Compromís de Casp. Unió dinàstica amb els Trastàmara.
Ferran d’Antequera és escollit com a Rei de la Corona d’Aragó.
1443
Alfons el Magnànim va conquerir Nàpols i va instal·lar la Cort.
1486
Guerra dels Remences. Finalitza amb la Sentència de Guadalupe.
Segle XV
Segle d’or de la literatura catalana.
Segles XVI – XVII

Es comença a introduir el castellà.
1519 – 1523
Guerra de les Germanies. Camperols, artesans i burgesos són vençuts per l’aristocràcia.
1557
Cristòfor Despuig escriu “Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa”.
1618
Promulgació de les anomenades Ordinacions, Pragmàtiques y Edictes Reials de la Vall
d’Aran.
1618 - 1648
Guerra dels trenta anys. Guerra que va tenir lloc a l’Europa Central durant trenta anys.
1625
Imposició de la Unió d’Armes. El Comte Duc d’Olivares imposa la Unió d’Armes per a la
guerra a Europa.
1628
Petition of Right, document anglès del segle XVII, precedent de les declaracions de drets
humans.
1630
Guerra entre la monarquia i França. Un exèrcit nombrós imperial va instal·lar-se a
Catalunya.
1640
Guerra dels segadors. Revolta social dels segadors a diferents ciutats i expressava el
malestar popular.
1659
Pau dels Pirineus. Catalunya segueix pertanyent a la monarquia hispànica i França es
queda amb els comtats del Rosselló, la Cerdanya, el Vallespir i el Conflent.
Tractat dels Pirineus. Acord signat entre Castella i França.
1700
Entrada a Madrid de Felip V. Felip V va ser nomenat successor pel rei moribund.
Es prohibeix el català en documents públics.
1702
Guerra de successió. Uns mesos després de constituir-se, la Gran Aliança va declarar la
guerra a França i a Espanya amb l’objectiu de posar el seu candidat, l’arxiduc Carles
d’Àustria, a la corona hispànica.
1702 – 1714
Guerra de successió. Conflicte internacional que va durar fins a la signatura del Tractat
de Utrecht.
1705
Pacte de Gènova. Catalunya va signar amb Anglaterra el Pacte de Gènova mitjançant
el qual donava suport a l’arxiduc Carles, a canvi d’ajut militar i el compromís de defensar
les llibertats i constitucions catalanes.
1707
Es prohibeix el català a les Illes Balears.
1712 – 1787
Catalunya doblega la seva població. Passa de 470.000 habitants a 900.000.
1713
Tractat d'Utrecht. Seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de
Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht.
1714
Barcelona cau en mans de tropes filipistes. Aquest esdeveniment es produeix l’11 de
setembre de 1714.
1715
Es prohibeix el català al Principat de Catalunya.
1716
Decret de Nova Planta. S’estableixen la centralització, la castellanització i l’absolutisme
monàrquic.
1719
Creació de les Esquadres de Paisans. A conseqüència de les tensions a la frontera de
França, es crea una força policial que controlava l’interior del territori català.
Origen dels Mossos d’Esquadra.
Aprovació del primer reglament de les Esquadres de Catalunya. S’aprova la naturalesa

i competències del cos policial.
1721
Esquadres de Paisans Armats. Excepte les esquadres de Valls i Cardona, la resta es
desfan i aquestes resten sota la comandància de Pere Anton Veciana i comencen a
rebre el nom de Esquadres de Paisans Armats.
1723
Nomenament com a Comandant de Pere Anton Veciana. Es remodelen i amplien les
esquadres i Pere Anton Veciana i Rabassa es nomenat comandant.
1729
Ratificació com a Comandant de Pere Anton Veciana. El Marqués de Risbourg ratifica
el càrrec de Pere Anton Veciana com a comandant.
1736
S’amplien les poblacions amb Esquadres de Paisans. 11 poblacions en total (Valls,
Riudoms, Piera, l’Arboç, Solsona, Amer, Santa Coloma de Farners, Sant Celoni, Falset
Torres de Segre i Figueres).
1769 – 1816
“Calaix de sastre”, obra escrita per Baró de Malda, Rafael d’Amat i de Cortada, que
narra la vida quotidiana de l’època (60 volums).
1769
“Lucrècia” obra de Joan Ramis i Ramis.
1776
Declaració de drets de Virginia.
1783
“Rosaura” obra de Joan Ramis i Ramis.
1789
Revolució Francesa. Conflicte social i polític, que va acabar amb el sistema de
monarquies absolutes que havia prevalgut durant segles a molts països europeus.
S’aprova a França la Declaració dels drets de l’home i del ciutadà.
Constitució dels Estats Units d‘Amèrica, sorgeix l’Estat Federal.
1793 – 1795
Guerra Gran. Les tropes franceses corrien pel territori català en guerra amb la monarquia
espanyola.
Segle XVIII
Canvis cap a un sistema capitalista. Seguit de transformacions que van mostrar el
dinamisme en una economia d’expansió.
Segle XIX
La llengua romànica dàlmata, s’extingeix.
1808
Ocupació napoleònica i constitució de la Junta Superior de Catalunya a Lleida. Provoca
un aixecament popular antifrancès.
1808 – 1814
Guerra del Francès. L’ocupació napoleònica va provocar una resistència en els pobles
i ciutats.
1812
Constitució de Cadis. Primera constitució espanyola.
1814
Retorn del Rei Ferran VII. Suposa la suspensió del text constitucional (Constitució de
Cadis) i el retorn de l’absolutisme.
1820
Pronunciament Coronel Riego. El seu pronunciament triomfa i retorna la Constitució de
Cadis.
1823 – 1833
Dècada ominosa. Mor el Rei Ferran VII i es planteja un conflicte successori entre Maria
Cristina i Carles (germà del rei). S’origina el Carlisme.
1833 - 1840
Primera Guerra Carlina. Guerra que va tenir lloc durant un període de 7 anys. El Rei Ferran
VII mor i esclata el conflicte per la seva successió.
1833 – 1874
Espanya es forma com un estat liberal. La consolidació d’Espanya com un estat liberal
provoca tensions.
1833
Fundació fàbrica Bonaplata. Es funda a Barcelona la primera fàbrica accionada per
vapor.
Marca línici simbòlic de la Renaixença.
Es publica “Pàtria”, poema de Bonaventura Carles Aribau.
1834
Queixa per escrit d’un grup de teixidors. Document redactat per un grup de teixidors en
el qual es queixaven, davant les autoritats barcelonines, de l’intent dels patrons
d’engrandir la llargària de les peces pel mateix salari.
Aprovació de l’Estatut d’Autonomia.
Imposició del castellà com a única llengua oficial.
1835-1837
Mossos d’Esquadra en mans d’oficials de l’exercit. La família Veciana ja no va controlar
més el cos i des de 1835-1837 es va posar en mans d’oficials provinents de l’exèrcit.
1836
La família Veciana renuncia al comandament dels Mossos. La família Veciana renuncia
al comandament dels Mossos d’Esquadra, després de 115 anys al capdavant del cos
ininterrompudament.
1837
Bullangues. Aixecaments populars a la ciutat de Barcelona, mostraven el
descontentament de la població urbana davant la seva situació i que desembocaren
en accions anticlericals.
1839 – 1895
Naixement i mort de Frederic Soler, conegut com Pitarra va ser un important dramaturg.
1840
Fundació de l’Associació de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó. Primera societat
obrera.
1843
Creació Guardia Municipal de Barcelona. Es crea el 26 de novembre de 1843.
1844
Fundació de la Guardia Civil. Va portar el nou Estat fins als últims racons de la Península
i va esdevenir l’eix troncal de la seguretat pública.
1845 – 1902
Naixement i mort de Jacint Verdaguer, autor d’obres com “Atlàntida”, “Canigó”...
1845 - 1924
Naixement i mort d’Àngel Guimerà, important dramaturg i poeta de l’època.
1846 – 1930
Naixement i mort de Narcís Oller, primer novel·lista modern català.
1848
Línia ferroviària Barcelona – Mataró. Primera xarxa ferroviària construïda a Espanya.
Declaració Internacional dels Drets Humans.
1950
Conveni Europeu de Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals.
1855
Creixement de la construcció mecànica. Destaca la Maquinista Terrestre i Marítima.
1857
1.652.611 habitants.
1859
Joaquin Rubió i Ors, Manuel Milà i Fontanals, Victor Balaguer i Antoni de Bofarull
restableixen els jocs Florals.
1966
Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals.
1868 – 1880
Creixement de la vinya. Conseqüència de la crisi de la fil·loxera a França.
1868
Sexenni revolucionari. El General Prim encapçala una insurrecció militar de signe
progressista.
1869
Constitució del 1869. Aquesta Constitució donava àmplies llibertats democràtiques.
1870
Primer congrés obrer espanyol. S’origina a la ciutat de Barcelona.
1873
Francisco Pi i Maragall President de la República. Francesc Pi i Maragall va ser un
destacat ideòleg i polític republicà.
1873 – 1874
Primera república. L’assassinat del general Prim i l’abdicació d’Amadeu van precipitar
l’adveniment.
1874
Pronunciament del general Martínez Campos. S’instaura novament la monarquia
borbònica amb el Rei Alfons XII.
1875
Restabliment del Cos de Mossos d’Esquadra. Un cop liquidada l’experiència del Sexenni
revolucionari, que havia dissolt el cos dels Mossos d’Esquadra i encarrilat el sistema polític
de la Restauració, el 1875 es començà a replantejar el restabliment del cos dels Mossos
d’Esquadra.
1876
Període de la Restauració. Cánovas del Castillo és el responsable de que s’aprovi una
nova Constitució.
1877
Creixement demogràfic. Passa de 900.000 habitants a 1.752.000.
La Diputació Provincial de Barcelona restitueix als Mossos d’Esquadra.
1879
Fundació del PSOE a Madrid. Pablo Iglesias es el fundador del PSOE a Madrid.
1880
Aprovació del Reglament del Cos de Mossos i reorganització definitiva.
1881
Congrés de la Federació dels Treballadors de la Regió Espanyola. Es celebra a Barcelona
un congrés anarcosindicalista.
1886
Publicació “Lo catalanisme”. Obra de Martí Almirall, doctrina catalanista.
1892
Unió Catalanista i Bases de Manresa. Agrupació que reunia tots aquells grups i persones
que volien dotar Catalunya d’una personalitat política pròpia.
Publicació de “La tradició catalana” obra del bisbe Torras i Bages.
Publicació de “Compendi de doctrina catalanista” obra d’Enric Prat de la Riba i Pere

Muntañola.
Creació de les Bases de Manresa, conegudes també com la Constitució Regional

Catalana.
Reinstauració del fur militar dels Mossos. Els posava en una situació molt compromesa
davant l’actitud de l’exèrcit amb el regionalisme, tal com s’havia posat de manifest amb
l’assalt a la redacció del Cu-Cut! i La Veu de Catalunya.
1898
Pèrdua de Cuba, Puerto Rico i les Filipines.
Derrota militar. Significà una esquerda profunda entre la classe dirigent de l’Estat
espanyol i certs sectors de la burgesia catalana que apostaven pel catalanisme polític.
1900
Creixement demogràfic. Passa de 1.752.000 habitants a 1.966.382.
1900-1939
Codificació de l’estàndard i l’ús social de la llengua
1901
Fundació de la Lliga Regionalista. Nou partit que tenia com a líders a Enric Prat de la
Riba i Francesc Cambó.
1905
Assaltament a la redacció de La Veu de Catalunya i Cu-Cut! Un grup de militars
assaltava la redacció per un acudit, el “Banquet de la Victòria”, en el qual es
ridiculitzava la poca efectivitat de l’exèrcit.
1905 – 1908
Aparició de la Llei i del Reglament de la policia governativa. Organització i la
professionalització dels cossos de policia (el de Vigilància, absolutament civil i dedicat a
funcions d’investigació i de policia judicial, i el de Seguridad, uniformat i amb
organització militar, que faria el servei a les vies públiques).
1906
Primer congrés Internacional de la llengua catalana a iniciativa de Mossèn Antoni M.
Alcover.
1907
Solidaritat Catalana es presenta a les eleccions a corts. De 44 diputats, 41 eren del partit
Solidaritat Catalana.
Enric Prat de la Riba president de la Diputació de Barcelona, funda l’Institut d’Estudis

Catalans (IEC).
1909
Setmana Tràgica. Moviment insurreccional en contra de la crida de reservistes per anar
a lluitar al Marroc contra les cabiles rifenyes.
Setmana tràgica
1910
Transformació de Solidaritat Obrera. Es va transformar en un sindicat estatal, en un
congrés a Barcelona, i es va anomenar Confederació Nacional del Treball (CNT).
1911
La Canadenca, companyia que va revolucionar les empreses elèctriques.
1913
Pompeu Fabra publica les “Normes ortogràfiques”.
1914
Mancomunitat de Catalunya. Ens que coordinava les diputacions provincials catalanes,
dirigida per Enric Prat de la Riba fins la seva mort i posteriorment per Puig i Cadafalch.
Fundació Mancomunitat de Catalunya. Institució governamental que volia recuperar la

unitat territorial del Principat de Catalunya.
1914 – 1918
Primera Guerra Mundial. Conflicte armat a escala internacional que va tenir lloc del 1914
al 1918.
1917
La Diputació aprova l’extinció gradual del cos de Mossos. Al setembre la Diputació
aprova l’extinció gradual del Cos de Mossos amb l’amortització de les places que
anaven quedant vacants.
Pompeu Fabra publica el “Diccionari Ortogràfic”.
1918
Pompeu Fabra publica la “Gramàtica Catalana”.
1917 - 1923
Puig i Cadafalch coordina la Mancomunitat de Catalunya. Puig i Cadafalch pren el
relleu després de morir a Enric Prat de la Riba i comença a dirigir la Mancomunitat de
Catalunya.
1919
Vaga de la Canadenca. Moviment de reivindicació laboral promoguda per la
Confederació Catalana del Treball.
Anys del pistolerisme. Tensió social que va fer replantejar l’extinció del Cos dels Mossos.
1923
Cop d’estat del General Primo de Rivera. Al 13 de setembre de 1923, es produeix un cop
d’estat amb el propòsit de posar ordre davant el moment social, el desgavell polític i la
qüestió marroquina.
Llei de fugues. Pistolers de cada sindicat i dels empresaris i l’actuació de les forces
d’ordre públic van fer que l’índex d’assassinats i ferits fos molt alt des de que va
començar la vaga de la Canadenca fins al 1923.
Inici dictadura Primo de Rivera, aquesta dictadura no va causar cap afectació al Cos
de Mossos.
1925
Dissolució de la Mancomunitat de Catalunya. La dictadura es va caracteritzar per la
repressió contra qualsevol signe de catalanitat i contra l’anarcosindicalista CNT.
1926
Prats de Molló. Projecte d’invasió de Catalunya des de França.
Instauració de la II República.
1929
Exposició Universal. Va provocar la primera onada immigratòria procedent de les regions
d’Aragó, el País Valencià, Múrcia i Almeria, durant els anys de la Primera Guerra Mundial
i al final dels anys vint.
1930
Canvi en l’organigrama dels comandaments. El màxim comandament passa a ser el
comandant.
Decret del 14 d’agost de 1930. Dissolució del Cos de Mossos de Barcelona i

reorganització en tres esquadres (Sallent, La Garriga i Piera).
1931
Segona Guerra Republicana. Nascuda arran de les eleccions municipals del 12 d’abril
de 1931, va significar la recuperació de l’autogovern per a Catalunya. Les esquadres es
van mantenir i es van adaptar al nou règim. Van passar a ser identificades amb les
institucions autonòmiques i amb el govern català.
Proclamació de la Generalitat de Catalunya. El 14 d’abril Francesc Macià proclamava

la República Catalana que, tres dies més tard, es convertiria en Generalitat de
Catalunya.
Confecció de l’Estatut d’Autonomia Núria, referendat pels ajuntaments catalans i

plebiscitat pel poble.
Nomenament de Pérez Farràs com a comandant del Cos de Mossos d’Esquadra. El

nomenament es va dur a terme el 14 d’abril de 1931.
1931 – 1933
República reformista. El govern republicanosocialista espanyol dugué a terme una
reforma agrària, reforma militar, autonomia catalana, relacions amb l’Església.
1932
Cop d’estat frustrat del General Sanjurjo. Va fer que els parlamentaris es decidissin a
aprovar al setembre l’Estatut d’Autonomia de Núria.
Extensió del Cos de Mossos d’Esquadra a tot Catalunya. El 14 d’octubre de 1932, el

president Macià signava un decret mitjançant el qual s’estenia el cos policial dels Mossos
a tot Catalunya.
Pompeu Fabra publica el “Diccionari General de la Llengua Catalana”.
1933
Guanyen les eleccions els partits de centredreta. Les eleccions es van celebrar al
novembre de 1933.
1934
Formació de govern amb ministres de la CEDA. La CEDA és un partit dretà profundament
anticatalanista.
Proclamació de l’Estat Català dins de la República Espanyola. Aquesta proclamació la

va realitzar Lluis Companys com a President de la Generalitat el 6 d’octubre.
Suspensió de l’Estatut de Núria. L’Estat Espanyol suspèn l’Estatut de Núria i empresona als
membres del Govern de Catalunya.
1935
“Gramàtica occitana” publicada a Catalunya i escrita per Loís Alibèrt.
1936
Eleccions al febrer de 1936, guanya Front d’Esquerres.
Restabliment de la Generalitat i l’Estatut. Retorna Lluis Companys i es restableix la

Generalitat i l’Estatut d’Autonomia.
Triomf del Front d’Esquerres. Guanyen les eleccions al febrer de 1936 i significa
l’alliberament del govern català empresonat i l’amnistia per a tots aquells que havien
participat en els fets d’Octubre del 1934.
Tornada de Lluís Companys. La tornada a Barcelona del president Companys, escortat

per motoristes de la Guàrdia Urbana i dels Mossos, va ser la imatge més il·lustrativa
d’aquells moments.
1936 – 1939
Guerra Civil Espanyola. El 17-18 de juliol Espanya es divideix i comencen els
enfrontaments. Les forces policials van posar-se al costat del Govern de la Generalitat i
en contra de les forces colpistes.
1937
Conflicte pel control de l’edifici de la Telefònica. Es produeix un incident armat entre la
CNT i el POUM, contra ERC i el PSUC.
1939
Franco va ordenar l’ofensiva final de Catalunya, el 26 de gener de 1939 queia
Barcelona, i el 9 de febrer arribava a la frontera francesa.
Triomf de les tropes de Franco. Aquest triomf obliga el president de la Generalitat, Lluís
Companys, a passar a França, exiliat, acompanyat dels membres del cos de Mossos
d’Esquadra.
1939 – 1975
Nova repressió catalana. Les institucions catalanes s’aboleixen.
1940
Dictadura franquista. Repressió contra persones d’esquerres o catalanistes,
condemnades per uns consells de guerra sense garanties, repressió cultural a qualsevol
signe de catalanitat, es prohibeix la llengua catalana.
Afusellament Lluis Companys. Lluís Companys va ser afusellat al Castell de Montjuïc el 15

d’octubre de 1940, un cop detingut per la Gestapo alemanya a França i portat a
Espanya.
1939 – 1945
Segona Guerra Mundial.
1950
Creació d’un nou Cos de Mossos d’Esquadra. La Diputació de Barcelona torna a crear
un cos de Mossos d’Esquadra, e les seves tasques es limiten a la vigilància del Palau de
la Generalitat i altres dependències de la Diputació de Barcelona.
Decret del Ministerio de la Gobernación. El 21 de juliol de 1950, s’autoritza a la Diputació

de Barcelona, l’organització d’una Sección de Mozos de Escuadra amb 40 efectius.
3,2 milions d’habitants.
1951
Vaga dels tramvies.
Tractat de la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer (CECA), signat a París.
1952
Mossos comença a prestar servei a la seu de la Diputació. Aquest fet succeeix el dia de
Sant Jordi de 1952.
1957
Tractat de la Comunitat Econòmica Europea (CEE), signat a Roma.
Tractat de l’Energia Atòmica (EURATOM), signat a Roma.
Tractat de Roma, signat a Roma.
1960
Arribada de la SEAT a Catalunya. Suposa una nova onada industrialitzadora a
Catalunya i a algunes ciutats espanyoles.
Empresonament de Jordi Pujol.
1961
Creació de Omnium Cultural, associació cultural espanyola que promovia la llengua i la
cultura catalana.
1964
Fundació Comissions Obreres.
1965
Tractat de Brussel·les, signat a Brussel·les.
1970
1973
Crisi del petroli. Va provocar una crisi econòmica generalitzada a Occident.
ETA assassina a l’almirall Carreró Blanco.
1975
Mort del General Franco.
S’instaura la democràcia.
1976
Primera celebració del dia de les Esquadres. Primer es va establir com a dia de les
Esquadres el 21 d’abril, recentment s’ha modificat i ha passat a ser el 22 d’abril.
1977
Primeres eleccions democràtiques. Al 15 de juny de 1977, es porta a les Corts la nova
Constitució Espanyola de 1978.
Tarradelles presideix la Generalitat. Provisionalment, el Sr. Tarradelles el 23 d’octubre de

1977, comença a presidir la Generalitat.
1978
Elaboració projecte estatut d’autonomia. Estatut de Sau, entra en vigor el 25 d’octubre
de 1979.
Constitució de l’associació de veïns Es Terçons, que en van fer les seves dues principals
reivindicacions.
1979
Aprovació Estatut d’Autonomia. L’art. 13 estableix el dret a disposar d’una Policia
Autonòmica.
Règim de protecció de l’aranès.
Aprovació dels primers estatuts d’autonomia que va posar en funcionament un

determinat tipus d’organització territorial de l’Estat.
1980
Primer president electe de Catalunya. Es va escollir el 20 de març del 1980. Jordi Pujol
assumeix la presidència amb la posició 126.
Nova immigració procedent de països del Nord d’Àfrica, Llatinoamèrica i Est d’Europa.
1981
Intent de cop d’Estat. Al 23 de febrer de 1981, s’intenta un cop d’Estat.
Naixement de la societat de la informació.
Microsoft desenvolupa MS-DOS i IBM.
1982
Reial decret 2579/1980, de 25 d’octubre. L’Interior i Defensa renuncien als seus poders
sobre la Secció i es transfereixen a la Generalitat les competències del Ministeri de
l’Interior sobre la Secció dels Mossos d’Esquadra. El manteniment correspondrà a la
Diputació.
1982 - 1996
President del Govern Felipe González (PSOE).
1983
Creació de la Policia Autonòmica de la Generalitat de Catalunya. Inici d’un model propi
de seguretat a Catalunya.
Primera promoció de Mossos. Llei 19/1983, de 14 de juliol, es crea la Policia Autonòmica

de la Generalitat de Catalunya amb un total de 364 efectius.
“Normes ortogràfiques der aranès”, aprovades per la Generalitat el 1983.
1984
Aparició de Macintosh d’Apple.
1985
S’inaugura l’ISPC. Inauguració de l’Escola de Policia de Catalunya en Mollet del Vallès.
Segona convocatòria Mossos. En aquesta convocatòria es permet l’accés de la dona

al cos.
Tractat de Schengen, signat a Luxemburg pels Governs de Bèlgica, Països Baixos,

Luxemburg, França i Alemanya, relatiu a la supressió gradual dels controls a les fronteres
comunes.
1986
Aprovació Llei Orgànica 2/1986, de 13 de març, de FFCCS.
Espanya s’incorpora a la Unió Europea.
Firma de l’Acta Única Europea (AUE), a Luxemburg.
1989
Creació de l’Institut Català de les Dones.
1989 – 1992
Pla d’actuació del Govern de la Generalitat de Catalunya per a la igualtat
d’oportunitats de les dones.
1990
Punt d’inflexió que van delimitar les funcions entre els Cossos i Forces de Seguretat de
l’Estat i els Mossos d’Esquadra.
1991
Aprovació Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals de Catalunya.
Consolidació d’un centre únic per a la formació de la policia de Catalunya.
1992
Jocs Olímpics de Barcelona. Es celebren els Jocs Olímpics de Barcelona sota l’Alcaldia
de Pascual Maragall.
Tractat de la Unió Europea (TUE), signat a Maastricht
1993
Tramitació de la Llei 10/1994, de l’11 de juliol de la Policia de la Generalitat.
S’aprova el pacte nacional per a la immigració i es crea la taula de ciutadania i

immigració.
1994
Desplegament dels Mossos d’Esquadra en territori català. Primer emplaçament a la
comarca d’Osona, seguida del Ripollès i la Selva.
1995
Aprovació del mapa i el calendari inicial del desplegament territorial.
6.751 persones van obtenir la nacionalitat.
1996 - 2004
President del Govern José Maria Aznar (PP).
1997 – 1998
La Generalitat té competències exclusives en matèria de trànsit i circulació.
1997
Catalunya accedia a l’autonomia pel procediment establert al seu article 151.2.
Tractat d’Amsterdam, signat a Amsterdam.
1998
Els Mossos són els encarregats de la vigilància del trànsit a Figueres.
1999
Els Mossos amplien la vigilància del trànsit a Lleida.
Reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya, en la que s’acorda un canvi en el

calendari del desplegament territorial a comarques tarragonines.
2000
Els Mossos tenen competència en matèria de trànsit a tota Catalunya.
Llei orgànica 8/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració
social.
Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea.
Es reedita “Gramàtica occitana” de Loís Alibèrt.
2001
Tractat de Niça, signat a Niça.
Al desembre es reuneix el Consell Europeu de Laeken per dictaminar que la Convenció

sobre el Futur d’Europa presentés un projecte de tractat pel qual s’instituís una
constitució per a Europa.
2003 – 2006
President de la Generalitat Pascual Maragall. Sota el seu mandat el Parlament de
Catalunya va elaborar un nou estatut dáutonomia el 19 de juliol del 2006.
2003
Eleccions autonòmiques, quatre dels cinc partits parlamentaris presentaven propostes
de canvi del marc estatutari.
2004
Els Mossos comencen a patrullar per la ciutat de Barcelona conjuntament amb CNP-
GUB.
Inici de la reforma de l’Estatut.
2005
El Ple del Parlament aprova la proposta de text (Estatut d’Autonomia) amb 120 vots a
favor i 15 en contra.
Trobada dels líders polítics catalans a Miravet per impulsar el procés.
El 22 de desembre s’aprova el reglament del Parlament de Catalunya.
2006 - 2010
President de la Generalitat José Montilla.
2006
Aprovació de la Llei 8/2006, de 5 de juliol, sobre les mesures de conciliació.
Aprovació de la Llei 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de

Catalunya.
Finalitza el procés amb el referèndum el 18 de juny amb resultat positiu.
2007
Crisi i estancament en el procés migratori, s’estanca la natalitat i també la població total.
24 de juliol el Govern de la Generalitat adopta les seves observacions sobre la revisió

dels tractats de la Unió Europea i de la Comunitat Europea.
Signatura del Tractat de Lisboa, signat i ratificat per tots els estats membres.
2008
Culminació del procés de desplegament que arriba a les terres de l’Ebre i el Camp de
Tarragona.
S’aprova la Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència
masclista.
2009
Entrada en funcionament del complex central. Conjunt d’edificis a Sabadell que acullen
serveis centrals i recursos operatius especials.
La Eurocambra va aprovar el pacte Europeu sobre immigració i asil.
Entra en vigor la quarta reforma de la Llei Orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre els drets
i llibertats dels estranger en Espanya i la seva integració.
L’Estat Espanyol aprova la Llei 12/2009, del 30 d’octubre, reguladora del dret d’asil
i de la protecció subsidiària.
Entrada en vigor del Tractat de Lisboa el 13 de desembre.
2010
Modificació parcial de l’Estatut d’Autonomia.
Artur Mas President del Parlament.
Aprovació de la Llei 30/2010, del 3 d’agost, de vegueries.
Declaració de Saragossa (Conferència Ministerial Europea sobre integració).
S’aprova la Llei 10/2010, de 7 de maig, d’acollida de les persones immigrades i de les

retornades a Catalunya.
El Tribunal Constitucional declara inconstitucionals alguns articles de l’EAC (sentència

31/2010 de 28 de juny).
2011
President del Govern Mariano Rajoy (PP). Al 20 de novembre de 2011 es celebren les
eleccions i guanya per majoria absoluta el Partit Popular.
S’aprova el darrer reglament que concreta els règims d’entrada i sortida i d’estada al
país de les persones estrangeres.
2012
Eleccions al Parlament de Catalunya. El 25 de novembre de 2012, Artur Mas convoca
eleccions al Parlament de Catalunya, els resultats van afavorir a que es realitzés un
referèndum per decidir sobre les relacions entre Catalunya i la resta de l’Estat.
2012 – 2015
Es desenvolupa el Pla Estratègic de Polítiques de Dones del Govern de la Generalitat.
2013
Acord entre diferents forces polítiques. El 12 de desembre de 2013, es va anunciar un
acord de consens entre diferents forces polítiques catalanes per tal de portar a terme
una consulta a la ciutadania.
2014
Prohibida la consulta a la ciutadania. El 9 de novembre de 2014, el Tribunal
Constitucional suspèn i prohibeix la consulta.
Decret 150/2014, de 18 de novembre, dels serveis d’acollida.
2015
Eleccions al Parlament de Catalunya. El 27 de setembre de 2015, guanya les eleccions
“Junts pel Sí”. Una majoria parlamentària estava a favor de la celebració d’un
referèndum per a la independència.
El Parlament de Catalunya aprova la primera llei d’igualtat, la Llei 17/2015, del 21 de

juliol, d’igualtat efectiva entre dones i homes.
2016
Investidura com a President de la Generalitat Carles Puigdemont. El 10 de gener de 2016
va ser investit com a nou president.
L’Institut d’Estudis Catalans presenta la nova “Gramàtica Oficial”.
7.522.596 habitants.
2017
Aprovació referèndum sobre la independència de Catalunya. d’un referèndum sobre
la independència de Catalunya. Van ser impugnats davant el Tribunal Constitucional
que va suspendre la consulta.
Celebració referèndum sobre la independència de Catalunya. L’1 d’octubre es va dur

a terme la consulta tot i estar prohibit pel Tribunal Constitucional.
Aplicació de l’article 155 de la CE. S’intervé la Generalitat de Catalunya, el seu president

cessa i el Govern de l’Estat assumeix les seves funcions.
El Govern convoca eleccions a Catalunya. El 21 de desembre de 2017 el Govern

Espanyol convoca eleccions a Catalunya.
Aprovació de set a vuit vegueries.
2017 – 2020
Presentació del Pla de Ciutadania i de les Migracions
2018
Joaquim Torra investit com a nou President de la Generalitat. El 21 de maig, Joaquim
Torra assumeix la presidència.
Final de l’aplicació de l’art. 155 de la CE. Amb Joaquim Torra com a President, deixa
sense efecte l’art. 155 de la CE i suposa la fi de la intervenció del Govern de la
Generalitat.
Decret 1/2018, de 19 de maig, funcions genèriques del Departament d’Interior de la

Generalitat.
2018 – 2021
Es treballa en el Pla Estratègic de Polítiques d’Equitat de Gènere.
2020
Sortida del Regne Unit de la Unió Europea.

Guia Mossos 36à Promoció

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Guia Mossos 36à Promoció

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

GUIA RESUM

Accés al cos de mossos d’esquadra

Segle III d.C

Segles VII – VIII

Final s. XII, principi s. XIII

Conquesta de Sardenya i Grècia.

Compromís de Casp. Unió dinàstica amb els Trastàmara.

Ferran d’Antequera és escollit com a Rei de la Corona d’Aragó.

Segles XVI – XVII

Tractat dels Pirineus. Acord signat entre Castella i França.

Es prohibeix el català en documents públics.

Origen dels Mossos d’Esquadra.

Aprovació del primer reglament de les Esquadres de Catalunya. S’aprova la naturalesa

S’aprova a França la Declaració dels drets de l’home i del ciutadà.

Constitució dels Estats Units d‘Amèrica, sorgeix l’Estat Federal.

Marca l´inici simbòlic de la Renaixença.

Es publica “Pàtria”, poema de Bonaventura Carles Aribau.

Aprovació de l’Estatut d’Autonomia.

Imposició del castellà com a única llengua oficial.

Declaració Internacional dels Drets Humans.

La Diputació Provincial de Barcelona restitueix als Mossos d’Esquadra.

Publicació de “La tradició catalana” obra del bisbe Torras i Bages.

Publicació de “Compendi de doctrina catalanista” obra d’Enric Prat de la Riba i Pere

Creació de les Bases de Manresa, conegudes també com la Constitució Regional

Enric Prat de la Riba president de la Diputació de Barcelona, funda l’Institut d’Estudis

Fundació Mancomunitat de Catalunya. Institució governamental que volia recuperar la

Pompeu Fabra publica el “Diccionari Ortogràfic”.

Decret del 14 d’agost de 1930. Dissolució del Cos de Mossos de Barcelona i

Proclamació de la Generalitat de Catalunya. El 14 d’abril Francesc Macià proclamava

Confecció de l’Estatut d’Autonomia Núria, referendat pels ajuntaments catalans i

Nomenament de Pérez Farràs com a comandant del Cos de Mossos d’Esquadra. El

Extensió del Cos de Mossos d’Esquadra a tot Catalunya. El 14 d’octubre de 1932, el

Pompeu Fabra publica el “Diccionari General de la Llengua Catalana”.

Proclamació de l’Estat Català dins de la República Espanyola. Aquesta proclamació la

Restabliment de la Generalitat i l’Estatut. Retorna Lluis Companys i es restableix la

Tornada de Lluís Companys. La tornada a Barcelona del president Companys, escortat

Afusellament Lluis Companys. Lluís Companys va ser afusellat al Castell de Montjuïc el 15

Decret del Ministerio de la Gobernación. El 21 de juliol de 1950, s’autoritza a la Diputació

3,2 milions d’habitants.

Tractat de la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer (CECA), signat a París.

Tractat de l’Energia Atòmica (EURATOM), signat a Roma.

Tractat de Roma, signat a Roma.

Empresonament de Jordi Pujol.

3,8 milions d’habitants.

ETA assassina a l’almirall Carreró Blanco.

Tarradelles presideix la Generalitat. Provisionalment, el Sr. Tarradelles el 23 d’octubre de

Règim de protecció de l’aranès.

Aprovació dels primers estatuts d’autonomia que va posar en funcionament un

5,9 milions d’habitants.

Naixement de la societat de la informació.

Microsoft desenvolupa MS-DOS i IBM.

Primera promoció de Mossos. Llei 19/1983, de 14 de juliol, es crea la Policia Autonòmica

“Normes ortogràfiques der aranès”, aprovades per la Generalitat el 1983.

Segona convocatòria Mossos. En aquesta convocatòria es permet l’accés de la dona

Tractat de Schengen, signat a Luxemburg pels Governs de Bèlgica, Països Baixos,

Espanya s’incorpora a la Unió Europea.

Firma de l’Acta Única Europea (AUE), a Luxemburg.

Consolidació d’un centre únic per a la formació de la policia de Catalunya.

Tractat de la Unió Europea (TUE), signat a Maastricht

S’aprova el pacte nacional per a la immigració i es crea la taula de ciutadania i

6.751 persones van obtenir la nacionalitat.

Tractat d’Amsterdam, signat a Amsterdam.

Reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya, en la que s’acorda un canvi en el

Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea.