UNIVERSITAT ROVIRA i VIRGILI PRATS GIRONÈS, Arnau

Història - El Segle XVIII: Entre la tradició i la Revolució

EL SEGLE XVIII: ENTRE LA TRADICIÓ I LA REVOLUCIÓ [EXAMEN

2]

4. EL CANVI DINÀSTIC I REORGANITZACIÓ DE LA

MONARQUÍA (1700-1759)
1. LA REORGANITZACIÓ DE L’APARELL DE L’ESTAT
A) REFORMES ADMINISTRATIVES, ECONÒMIQUES I RELIGIOSES
Es va reformar el paper de l’administració, augmentant el nombre de càrrecs i reorganitzant a
les institucions de govern.
Es van articular 5 secretaries (Guerra, Marina i Índies, Estat, Justícia i Govern Polític, i
Hisenda). Els Secretaris es van convertir en simples instruments de la voluntat reial.
Es van suprimir, per inútils, els Consells d’Aragó, Itàlia i Flandes; el d’Estat va perdre tota
l’influencia. El de Castella va ser l’òrgan essencial de govern interior, centre de poder de
famílies de la noblesa mitjana. L’arribada d’una nova dinastia, amb polítics forans, era un
perill.
Les Intendències van ser la innovació administrativa més important, depenien del rei i
tenien atribucions de justícia, rendes, milícies, obres públiques. Els intendents es
reclutaven entre l’alta burgesia, cavallers i títols nobiliaris.
Les Audiències van conservar la funció de govern i judicial. Amb els decrets de Nova
Planta a les regions forals, es van modificar i es van basar en el model castellà.
L’Audiència controlava càrrecs públics, eclesiàstics ideològicament perillosos i analitzava
les pastorals dels bisbes.
Estatals: Els decrets de Nova Planta van afectar tant al dret públic com al privat. València va
ser a qui van retallar més els furs. A València, Catalunya i Balears, l’organització municipal
va passar a dependre del monarca. A Catalunya hi va haver més moderació que a València,
mantenint el dret privat català, mentre que es va derogar el tradicional.
La Nova Planta va significar avançar cap a la unitat de l’estat, malgrat que es van mantenir
les monedes regionals i peculiaritats jurídiques.
Les llengües pròpies no van ser respectades, afavorint l’ús del castellà en actes oficials.
Catalunya es va dividir en 12 corregiments: Barcelona, Cervera
(Agramunt), Girona (Besalú), Lleida (Balaguer i Tàrrega). Manresa
(Berga), Mataró (Granollers), Puigcerdà, Talarn, Tarragona (Montblanc), Tortosa, Vic
(Olot-Camprodon) i Vilafranca (Igualada). Vall d’Aran era un districte especial.
Municipals: es va limitar la participació dels gremis. Les ciutats importants es governarien
per regidors de nomenament reial (nobles). Els municipis petits tenien dret a proposar els seus
regidors, va desaparèixer l’antiga terminologia: el Consell es va dir Ajuntament; el Justícia,
UNIVERSITAT ROVIRA i VIRGILI PRATS GIRONÈS, Arnau
Història - El Segle XVIII: Entre la tradició i la Revolució

Alcalde; els Jurats i Consellers, Regidors i Capitulars. Va desaparèixer el sistema

d’insaculació.
Les novetats més impopulars van ser el reclutament militar forçós i la reforma fiscal. Les
temptatives d’introduir les quintes, a les regions forals, va fracassar.
Econòmiques: Pel que fa a la fiscalitat els canvis van ser notables: va augmentar la càrrega
fiscal, es va introduir el paper segellat (utilitzat ja a Castella). Es van mantenir els antics
impostos i se’n va afegir un de nou, que a Catalunya es va conèixer amb el nom de Cadastre;
Única Contribució a Aragó; Talla a Mallorca i Equivalent a València.
L’estabilitat monetària va ser un factor de la recuperació al segle XVIII, hi va ajudar la
plata americana i el proteccionisme del comerç exterior. El balanç de les indústries
creades amb suport estatal, a la primera meitat del XVIII va ser decebedor
La manca de tecnologia i d’inversions, van impedir l’enlairament.
Es van crear Cies. comercials mitjançant accions, però poques van triomfar: Guipuscoana
de Caraques (cacao); Cinco Gremios de Madrid, Cia. de l’Havana i Companyia de
Barcelona.
Religioses: La guerra de Successió va provocar situacions de conflicte amb Roma, molts
eclesiàstics van ser castigats i alguns es van exiliar.
La imposició de nous tributs va causar ressentiment.
En relació a la mentalitat religiosa dels espanyols no hi va haver canvis.
La Inquisició va continuar amb els seus privilegis.
El rei en qualitat de Patró (Patronat Regi Universal), proposava els càrrecs (Concordat de
1737).

2. LA FIGURA DE FELIP V
A) INTRODUCCIÓ AL REGNAT
Després de la guerra de Successió les guerres no es van aturar: Ascens d’Anglaterra, Rússia i
Prússia.
Foren guerres de coalició, combinaven conflictes marítims i continentals, cosa que va
dificultar la normalització econòmica.
Els exèrcits estaven formats per petits escamots professionals i reclutaments forçosos de
pidolaires i delinqüents.
La M. Hispànica, malgrat haver perdut molts territoris, continuava sent una potència colonial.
França estava amenaçada per Anglaterra. Una i altra van signar els Pactes de Família.
Europa Central, amb la presència de Prússia, Àustria i Rússia, també bullia.
Anglaterra va buscar suport a Àustria i a Prússia, cap d’elles tenia aspiracions marítimes.
UNIVERSITAT ROVIRA i VIRGILI PRATS GIRONÈS, Arnau
Història - El Segle XVIII: Entre la tradició i la Revolució

Les guerres italianes, protagonitzades per Felip, van ser valorades pels contemporanis com
d’inútils, només es van fer per satisfer l’ambició d’Isabel de Farnesio i situar els seus fills en
trons.
Els conflictes entre la M. Hispànica i Anglaterra van ser constants: Ocupació de Gibraltar i
l’amenaça a les Índies.
En relació a l’Imperi, els vincles entre la M. Hispànica i Àustria eren distants. Felip V no va
acceptar la pèrdua dels territoris italians, ara en poder d’Àustria.
B) ETAPES DEL REGNAT
Felip V es va casar dues vegades: amb Maria Lluïsa de Saboya, filla del duc Víctor Amadeo
II, i amb Isabel de Farnesio (filla d’Eduard III, príncep de Parma).
a) 1714-1724. Influència francesa: princesa de los Ursinos i Jean Orry, que era la font d’idees
i el poder executiu. L’arribada d’Isabel de Farnesio va significar la sortida dels consellers
francesos i la presència de l’abat Julio Alberoni, que va governar 5 anys fins la destitució (19-
12- 1719). José de Grimaldo, amb qui comença la hispanització del govern, el va substituir.
1717-1718, guerres a Itàlia: El gener de 1724 Felip V (només tenia 40 anys) va abdicar en el
seu fill Lluís I, que va morir al cap de 8 mesos com a conseqüència de la verola. El mateix
any Felip V iniciava la segona etapa de regnat.
b) 1724-1746 Apropament a Àustria per concertar el matrimoni dels infants Carles i Felip.
L’encarregat de planificar-ho va ser el baró de Ripperdà. Nomenat Secretari de Marina i
Índies, fou substituït per Patiño, en saber-se la realitat de la gestió a Viena. La política de
Patiño consistia en recuperar el prestigi a Europa revitalitzant el comerç americà, amb una
marina forta, desenvolupant una indústria nacional i una política fiscal que estimulés les
exportacions. L’aproximació a França i els conflictes a Europa (guerra de Successió de
Polònia) va significar signar el Primer Pacte de Família (1734) i posteriorment (guerra de
Successió Austríaca, el Segon (1743).
C) LA SITUACIÓ A EUROPA
Després de la guerra de Successió les guerres no es van aturar: Ascens d’Anglaterra, Rússia i
Prússia.
Foren guerres de coalició, combinaven conflictes marítims i continentals, cosa que va
dificultar la normalització econòmica.
Els exèrcits estaven formats per petits escamots professionals i reclutaments forçosos de
pidolaires i delinqüents.
La M. Hispànica, malgrat haver perdut molts territoris, continuava sent una potència colonial.
França estava amenaçada per Anglaterra. Una i altra van signar els Pactes de Família. •
Europa Central, amb la presència de Prússia, Àustria i Rússia, també bullia.
Anglaterra va buscar suport a Àustria i a Prússia, cap d’elles tenia aspiracions marítimes.
UNIVERSITAT ROVIRA i VIRGILI PRATS GIRONÈS, Arnau
Història - El Segle XVIII: Entre la tradició i la Revolució

Les guerres italianes, protagonitzades per Felip, van ser valorades pels contemporanis com
d’inútils, només es van fer per satisfer l’ambició d’Isabel Farnesio i situar els seus fills en
trons.
Els conflictes entre la M. Hispànica i Anglaterra van ser constants: Ocupació de Gibraltar i
l’amenaça a les Índies.
En relació a l’Imperi, els vincles entre la M. Hispànica i Àustria eren distants. Felip V no va
acceptar la pèrdua dels territoris italians, ara en poder d’Àustria.

3. EL REGNAT DE FERRAN VI: INICIS DEL DESPOTISME IL·LUSTRAT.

El regnat de Ferran VI és un regnat de transició entre l’absolutisme característic del seu pare
Felip V i el despotisme il·lustrat que posteriorment Carles III portarà al seu punt més àlgid.
 El despotisme il·lustrat va significar el manteniment de l’absolutisme però sota una
visió més renovada amb la que la potestat autoritària del monarca “s’amagava” rere un
cert aperturisme cultural.
Ferran VI no va estar preparat per governar ni assumir el lideratge de la política d’Estat,
malgrat les seves intencions innocents. Aquesta tasca va recaure a mans de la seva madrastra
Isabel de Faresio i dels seus ministres i secretaris, mentre que ell es centrava en el joc i el luxe
tal com demostra el seu interès per impulsar aquests divertiments (va impulsar l’oci: òperes,
balls, sopars, festes, etc.). Va heretar alguns mals hàbits del seu pare Felip, com els
desequilibris emocionals agreujats per la dependència de la seva dona Bàrbara de Braganza
(gens popular) reflectits en els seus atacs de bogeria.
Encara que el seu lideratge polític va ser nefast, la veritat es que la situació exterior i les
polítiques d’aquest àmbit van ser força estables malgrat les grans dificultats que generaven els
conflictes europeus, les disputes d’ultramar, i les constants dependències de França a l’hora
d’afrontar els seus problemes. Espanya no tenia un exèrcit ben preparat ni diners per posar-los
al nivell de les demés potències europees, i per tant es va haver d’adaptar a la seva realitat:
 El Marquès de l’Ensenada liderarà aquesta etapa (1743-1754). A la mort del ministre
Campillo liderarà les secretaries d’Hisenda, de Guerra, de Marina i Índies i també
adquirirà el càrrec de Secretari d’Estat, aconseguint acaparar tot el poder, convertint-se
en la persona més poderosa del país:
 Reorganitza la hisenda i implanta un sistema de cadastres, força car (que ja existia
únicament a Catalunya) sumat a un d’impostos únics.
 Reforma l’exèrcit i augmenta considerablement el poder de l’armada.
 Incrementa la influència del monarca sobre l’Església: Suspèn els espolis i vacants
i amplia el dret de presentació dels alts càrrecs eclesiàstics (regalisme) i la
disposició de les seves rendes.
 Inicia diferents plans d’obres públiques.

 Malgrat les millores assolides algunes mesures com les d’hisenda o d’altres dutes a
terme durant la guerra dels Set Anys van rebre l’oposició de la noblesa, els quals van
promoure el seu apressament i destitució (acusat de corrupció, traïció i amagar
UNIVERSITAT ROVIRA i VIRGILI PRATS GIRONÈS, Arnau
Història - El Segle XVIII: Entre la tradició i la Revolució

informació al rei): L’ambaixada anglesa, el duc de Huescar i altres nobles com Ricardo
Wall, Juan de Arriaga i el comte de Valparaíso estaven dins del complot d’Ensenada, i
després de la seva destitució van ocupar els seus càrrecs.
 L’administració i el govern es van paralitzar.
 Les relacions amb Anglaterra van decaure fins a reviscolar els conflictes

Finalment, la reina Bàrbara de Braganza va morir el 1758, i Felip, deprimit i descuidat, va

abandonar el palau reial per aïllar-se a l rei es va aïllar a Villaviciosa de Odón (Madrid),
abandonant la tasca de govern, on hi va morir un any després.
4. POLÍTICA DE NEUTRALITAT I GUERRA DELS SET ANYS.
Entre 1748 i 1761 la M. Hispànica va viure un període de pau que inclou el regnat de Ferran
VI i els tres primers anys del de Carles III; Europa, entre 1756 i 1763, estava immersa en la
guerra dels Set Anys.
Carles III es va mantenir neutral mentre va viure la seva esposa Ma. Amàlia de Saxònia.
Després, portat per les provocacions angleses va signar amb França el tercer pacte de Família
(15 d’agost de 1761), que suposà l’entrada en guerra.
El conflicte es desenvoluparà a Europa i a Amèrica. Anglaterra serà la vencedora i França va
perdre del seu imperi colonial. Els francesos ocuparien Menorca.
Les relacions entre Espanya i Anglaterra seran tenses al llarg de tot el segle XVIII, aquesta
guerra n’és una mostra. Portugal va posicionar-se al costat anglès i la M. Hispànica hi va
mantenir enfrontaments a la frontera peninsular i a la Colònia de Sacramento, que van ocupar.
La lluita amb Anglaterra es va mantenir al mar. A les costes d’Europa van continuar els atacs
corsaris; a Amèrica, l’objectiu anglès era atacar les colònies i desarticular el comerç.
L’Havana serà l’objectiu principal i serà ocupada; abans d’acabar la guerra també es va rendir
Manila.
El tractat de París (1763) posava fi a la guerra.