LA GUERRA DE SECESSI O DELS SEGADORS (16401659) A CUBELLES.

Lany 1618 sinici a Europa la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) que enfront diversos territoris del centre i nord europeu amb un rerefons religis i de lluita dinstica pel control del poder per part de les diferents monarquies del Vell Continent. El conflicte bllic comen el 23 de maig de 1618 amb la Defenestraci de Praga i enfront inicialment els Haubsburg austracs amb la Uni Protestant, que ajuntava territoris de Bohmia i el Palatinat. Castella entr rpidament al conflicte al costat del bndol catlic, tot envaint el Palatinat el setembre de 1620. Un any ms tard moria Felip II i pujava al tro el nou comte de Barcelona, Felip III. Noms tres dies desprs daccedir al tro, el nou sobir nomen Gaspar de Guzman, el comte-duc dOlivares, com a gran dEspanya, i per tant, el seu favorit. El noble espanyol estava entestat en mantenir contra tota lgica lhegemonia de la monarquia hispnica sobre Europa, i el 1624 dirig al comte Felip III un memorial on linstava a suprimir la independncia de Catalunya i de la resta de regnes peninsulars i assimilar-los a les lleis de Castella. Per a participar a la guerra europea proposava, contra les constitucions catalanes, que el Principat forms part dun exrcit permanent amb 16.000 soldats. La Generalitat de Catalunya shi opos frontalment. La Guerra dels Trenta Anys continuava, amb nous escenaris per a la confrontaci a Dinamarca, a partir de 1625, i amb la incorporaci de Sucia lany 1630 al bndol protestant. Per el canvi que afect el nostre pas es produ el 1635 amb lentrada de la Frana de Richelieu a la contesa per interessos territorials. El mateix any, el 19 de maig de 1635, es produa la declaraci de guerra entre Frana i la monarquia hispnica, i el comte-duc dOlivares obtingu lexcusa per a traslladar el conflicte a les fronteres catalanes del nord i involucrar el nostre pas en la conflagraci bllica. Les tropes espanyoles sinstallaren a Catalunya lany 1637, des don iniciaren les hostilitats contra Frana, amb prop de 15.000 soldats. La presncia de les tropes estrangeres supos la imposici dels allotjaments, on els pagesos shavien de fer crrec del manteniment i dhuc del sou dels soldats. Lofensiva espanyola del 1637 contra el sud de Frana, en concret a Leucata, fracass i els francesos contraatacaren el juny de 1639 amb el setge de Salses, al Rossell. La vila ms septentrional dels Pasos Catalans va caure en mans franceses el juliol de 1639, fet que afect enormement la ja afeblida moral dels catalans. Aquest fet, juntament amb els allotjaments, que es generalitzaren a tots els estaments socials, amb lempresonament dalguns dels dirigents catalans i amb la crema de diferents viles per part dels soldats espanyols, port el 22 de maig de 1640 a larribada a Barcelona de prop de dos mil pagesos que iniciaren la revolta contra el virrei espanyol, que acab desclatar el 7 de juny, dijous de Corpus, quan cinc-cents segadors van prendre el control de la capital del pas. El virrei comte de Santa Coloma va ser assassinat quan intentava fugir i les institucions sabocaren cap a la independncia de Catalunya. La Generalitat controlava un pas ja lliure del jou espanyol. Les notcies arribaren de seguida fins la comarca. El 10 de juny de 1640 es reun el Consell General de Vilanova i decid seguir la causa comuna de Catalunya, tot acordant proveir-se darmes i municions per a poder-se defensar dun atac estranger. Durant els mesos segents la Generalitat crid els pobles per a enviar el sometent. La crida que es feu a Cubelles la testimonia el para Gar: Poc trigaren en rebres ordres de Barcelona per a que Vilanova, Cubelles i les seves Quadres enviessin el seu contingent al sometent1.

Per per a defensar-se de lenemic espanyol amb possibilitats dxit calia cercar lajut francs, que es concret al Tractat de Ceret del 7 de setembre de 1640. La Generalitat reconeixia Llus XIII de Frana com a Comte de Barcelona i Catalunya esdevenia una repblica sota la tutela francesa. Les tropes de la monarquia hispnica reaccionaren amb celeritat per tal devitar afeblir el front de guerra contra els francesos. El marqus de Los Vlez reun el mes de novembre de 1640 un imponent exrcit de ms de 23.000 homes i 2.700 cavalls, que des de Tortosa marx cap a Barcelona, saquejant les poblacions de Cambrils i lHospitalet de lInfant. Lhistoriador Francesc Xavier Hernndez Cardona descriu la marxa dels soldats espanyols daquesta manera: Lexrcit reial va continuar la marxa i la tnica repressiva ... . Arreu les ocupacions significaven saquejos i degolladissa de catalans. Hom tenia clar que era una guerra bruta2. El Consell General de Vilanova va rebre novament ordres per a convocar el sometent, que l11 de desembre de 1640 marx amb el suport de quaranta homes addicionals en ajuda de Tarragona, que malgrat tot va caure en poder espanyol el 23 de desembre de 1640. El mes de gener de 1641, les tropes castellanes iniciaren la marxa sobre Barcelona i els primers soldats espanyols arribaren a Cubelles, on van cometre quatre assassinats de vilatans que devien intentar salvar-se del saqueig, com es recull als llibres de defuncions de la Parrquia de Santa Maria: 6 de gener de 1641. bit de Ramon Urgells, lo qual mataren los castellans, fou enterrat al fossar de Cubelles. 6 de gener de 1641. bit de Joan March, dit Marquet, lo qual mataren los castellans, fou enterrat en la iglsia de Rocacrespa. 6 de gener de 1641. bit de Guillem Vendrell, lo qual mataren los castellans. 6 de gener de 1641. bit de Jaume Llanussa, lo qual mataren los castellans. Els crims comesos pels soldats espanyols van provocar el pnic entre la poblaci cubellenca. La poblaci es degu refugiar a les quadres i a les masies, evitant les vies principals de comunicaci i pas dels exrcits, si fem cas de labsncia danotacions als llibres parroquials i al comentari que en ells es feu lany 1641: 1641. aquest temps fug la gent per lo marqus de les veles3. Per Vilafranca del Peneds, els espanyols arribaren a la capital catalana el 22 de gener de 1641, on foren derrotats per lexrcit franco-catal a la batalla de Montjuc el 26 de gener de 1641. La retirada espanyola supos desplaar la lnia de confrontaci fins a la ciutat de Tarragona, plaa forta ms important en mans invasores. El Camp de Tarragona i la Plana de Lleida van esdevenir daquesta manera els principals camps de batalla entre els anys 1642 i 1649, en un front relativament estable. La zona es convert en insegura, i hi hagueren diferents morts per arma de foc. El 16 de

novembre de 1642 moria Jaume Valls, lo qual mataren al cam del mas Ricart4. Lhistoriador Francesc Xavier Hernndez descriu la situaci durant els anys centrals de la guerra: Els miquelets, apostats a la serralada prelitoral controlaven els moviments hispnics; el Baix Peneds esdevenia un territori denfrontament on les incursions de la cavalleria espanyola i de la franco-catalana mantindrien el terror durant els divuit anys segents5. Els espanyols feren incursions arreu del Peneds, a poblacions com ara el Vendrell o Vilafranca del Peneds. A Cubelles hi ha constncia de la presncia de les tropes espanyoles lany 1646. Al desembre daquest any, lenemic arrib a Cubelles. Aix a lbit dEulria Plana hi llegim: El 28 de desembre de 1646 i dit dia los castellans foren a Cubelles, en lo hospital mor Eulria Plana, vdua de Cubelles ...6. El pare Gar descriu els estralls que aquell dia es produren entre Vilanova i Cubelles: En mig de tanta tribulaci , feines i fatigues, dia 28 de desembre de 1646 les tropes castellanes assassinaren cinc indefensos habitants de Vilanova i un francs trobats ms enll de la Collada al terme de Cubelles i a la mateixa Collada en mataren un altre dia 10 doctubre de 16477. Lestada de les tropes franceses a Catalunya, tanmateix, comenava a provocar arreu del pas el mateix rebuig que les tropes espanyoles: Les tensions entre civils catalans i militars francesos, una constant en tota la guerra, es van agreujar per la particular penria de les forces franceses, mancades de paga. Altrament, el risc de revoltes generalitzades contra lexrcit francs era altssim8. El cost de lestada de les tropes franceses a Cubelles va merixer les queixes dels jurats cubellencs. El 27 de juny de 1649, el llibre dActes del Consell de la Vila deia: Ha proposat lo honor Jacint Molner Jurat que per los grans gastos que ha fet la Universitat els dos allotjaments de cavalleria ha tingut en lo present any sols en lo mes de maig companyies del ter de la Mota9 i en lo mes de juny la Companyia dels Alemanys, que del gasto de part de la vila sumen cinc-centes lliures ... se fes un tall de dues-centes lliures per a desquitar-se de tan gran gasto10. Els jurats de Cubelles donaren compte de la demanda feta pel marqus de Crquy, Charles III de Crquy, per al manteniment de les tropes franceses assentades a Alcover, el Baix Camp. Charles III de Crquy (1623-1687) havia arribat a Catalunya lany 1649 i

era lloctinent general darmes del rei de Frana. El 6 dagost de 1649 exig al poble de Cubelles fornir els soldats que estan allotjats a la vila dAlcover cada dia quarantavuit pots de vi. El 29 dagost de 1649 la cavalleria espanyola arrib fins el Mas Palau, amenaant Vilanova i passant pel terme de Cubelles, atemorint la poblaci esgotada per una guerra que durava ja nou anys. Durant el mes doctubre de 1649 es produ una ofensiva espanyola sobre el Peneds. El 7 doctubre ocuparen el Vendrell, i el 16 doctubre Vilafranca del Peneds i els pobles del Garraf, per l1 de novembre tornaren cap a llurs posicions defensives de Tarragona i Lleida. Com hem vist, per, les tropes franceses controlaven encara gran part del Principat i feien acte de presncia a Cubelles. Aix, el 3 de juny de 1650 mor a la casa dIsidre Lle Monsieur de Vilar, capit de Comandncia del Ter de Mirancrille en lArmada del Rei Cristianssim a Catalunya11. El rei cristianssim era el sobrenom aplicat al rei de Frana, en aquelles dates Llus XIII, com hem vist, comte de Barcelona i sobir de Catalunya. Per la revolta de la Fronda, una insurrecci interna a Pars entre 1648 i 1653, va forar els francesos a retirar molts efectius del front catal, el que possibilit la contraofensiva espanyola, iniciada a Tortosa el novembre de lany 1650. A lestiu de 1651, la lnia del front es trobava ja a Calafell, vila defensada per limponent castell que fou saquejat durant la contesa. Cubelles fou ocupada el mes dagost de 1651, i durant aquell mateix mes sinici el setge de la capital del pas. Finalment Barcelona va caure en mans espanyoles un any desprs diniciat el setge, l11 doctubre de 1652. Els anys posteriors, el front de guerra se situ al sud de Figueres i Puigcerd. Els francesos van saber controlar aquesta part del nostre pas. Ja al final de la conflagraci, els ocupants espanyols exigiren la collaboraci de les autoritats cubellenques per a lluitar contra les tropes catalano-franceses, encara controlant el sud del Pirineu. Obligaren els catalans dels territoris ocupats a lluitar contra els seus germans del nord. A Cubelles resta escrit al Llibre del Consell de la Vila: Ha proposat lo honor Jurat Brunet que per cartilla de sa Altesa enviada al batlle i jurats de Vilanova de Cubelles, Cubelles i altra, den Alemany de Miquel, mariscal de camp, nomenat per sa Altesa per a fer lo mateix nmero de soldats que feu en lo any passat per a socors de Girona, i aix toca a Cubelles i a les quadres a la quinta part 4 soldats, aix s dos a Cubelles i estos per a anar a Puigcerd a expulsar lo enemic francs per lo temps dun mes pagats segons lo any passat. I per aix s parer que per treure los dos soldats es deixs a deu homes timorats de conscincia i lo que ells resoldran ser tingut en lo present Consell12. El document fa referncia al setge franco-catal sobre Girona, el juliol de 1653, i a latac sobre la Cerdanya de setembre de 1654. Durant aquest perode es produren accions violentes al voltant de Cubelles, encara que no devien tenir relaci amb la contesa donada la llunyania amb el front de batalla. Aix el 9 de novembre de 1656 fou sepultat nAntoni Pedro, lo qual la nit antes mataren amb una escopetada13. La guerra sallargava i els espanyols van fer servir de forma covard la Catalunya del Nord com a moneda de canvi per a assolir la pau. El Tractat dels Pirineus, signat al riu Bidasoa el 7 de novembre de 1659, suposava el final de la contesa amb la cessi per part dels castellans de les comarques septentrionals del nostre pas a la monarquia francesa. Daquesta manera, els espanyols van lliurar de forma miserable al pas ve el territori

bressol de la nostra naci, on residia el vint per cent de la poblaci catalana. Perpiny era la segona ciutat ms important de Catalunya.

Gar i Siumell, Josep Antoni. Descripcin e Historia de la villa de Villanueva i Geltr desde su fundacin hasta nuestros das. El Cep i la Nansa Edicions. 1996. Pg. 208. 2 Histria Militar de Catalunya, de Francesc Xavier Hernndez. Volum III, pg. 110. 3 Histria de Cubelles, de mossn Aviny, pgina 112. Ajuntament de Cubelles 1993. En concret lesmentada anotaci apareix al llibre de batejos de 1642. 4 Arxiu Parroquial de Cubelles. Llibres de defuncions. 5 Histria Militar de Catalunya, de Francesc Xavier Hernndez. Volum III, pg. 120. 6 Arxiu Parroquial de Cubelles. Llibres de defuncions. 7 Gar i Siumell, Josep Antoni. Descripcin e Historia de la villa de Villanueva i Geltr desde su fundacin hasta nuestros das. El Cep i la Nansa Edicions. 1996. Pg. 210. 8 Histria Militar de Catalunya, de Francesc Xavier Hernndez. Volum III, pg. 133. 9 Philippe, comte de la Mothe-Houdancourt (1605- 24 de mar del 1657), va ser un militar francs, duc de Cardona, mariscal de Frana i virrei de Catalunya, que lluit a la Guerra dels Segadors i en diversos escenaris de la Guerra dels Trenta Anys. A Catalunya, el Comte de la Mothe-Houdancourt va obtenir nombroses victries militars, com ara la captura de Pere IV d'Empries i del seu exrcit el 30 de mar de 1642 a la Granada del Peneds, la batalla dels Quatre Pilans (a Lleida) el 7 d'octubre de 1642 que li va valer com a recompensa sser anomenat Duc de Cardona o la conquesta de Monts en la seva campanya a l'Arag. Malgrat tot, la seva derrota el 15 de maig de 1644 a la batalla de Lleida i el posterior i sagnant fracs en l'assalt a Tarragona aquell mateix any, en provoc la caiguda en desgrcia, la destituci del seu crrec de virrei i el seu posterior empresonament. Fou rehabilitat al cap d'uns anys i torn com a virrei a comenaments del 1652 a Catalunya. Aconsegu introduir-se amb reforos dins de Barcelona el 23 de mar daquell any. Malgrat tot, es va veure obligat a rendir la plaa el 13 d'octubre de 1652 i a sortir de Catalunya amb les seves tropes (obtingut de http://ca.wikipedia.org/wiki/Philippe_de_La_Mothe-Houdancourt). 10 Llibre dActes del Consell de la Vila. Arxiu Parroquial de Cubelles. 11 Arxiu Parroquial de Cubelles. Llibres de defuncions. 12 Llibre dActes del Consell de la Vila. Arxiu Parroquial de Cubelles. 13 Arxiu Parroquial de Cubelles. Llibres de defuncions.