Francesc Costa Oller

Matar al segle XVIII

Anys de Borbons, negocis, pirates i el Du dels exrcits

Matar, 2012

Primera edici any 1988

Segona edici any 2012

Nota: el text d'aquesta segona edici s una reproducci de la que ja fa anys

vaig publicar. Per en el volum original es va cuidar molt la part grfica, ara
hi ha menys gravats.

Francesc Costa Oller (Matar, 1950). Capellans, criminals i enamorats. Histries de Matar,
(1982). La premsa a Matar, 1820-1980, (Premi Iluro 1981) (1982). Josep Garcia Oliver.
Una vida, una ciutat, (1984, 2012). Matar Liberal 1820-1856. La ciutat dels burgesos i els
proletaris, (Premi Iluro 1984) (1985). Josep Gualba, cronista de Matar (1873-1876), Guerra
carlista i partits poltics del Sexenni Democrtic a la Restauraci. (1985, 2012). Matar al segle XVIII. Anys de Borbons, negocis, pirates i el du dels exrcits, (1988, 2012). Matar revolucionari. Contra el rei i la religi, (1989). Els cacics d'Argentona. Fets histrics del segle
XIX, (1989, 2012). Matar al segle XIX. El treball i el capital fent la ciutat, (1993). L'art
dels Abadal, (1994). Histria antiga de la famlia Costa, per Besal, per Pals, per Banyoles,
(2012). El llibre de les famlies de Matar, (2012). Sexe, violncia i els mataronins espantats, (2012). La msica a Matar, mil anys d'histria, (2012). Arxiu d'Indstria. Quan els va pors treien fum, el segle dinou, (2012). Histria i histries de Matar, (2012). Camins del
Rei (2012). Articles del Segle Vint (2012). Matar liberal, 1820-1856. 2.Progressistes,
moderats i republicans (2012).

El llibre que teniu a les mans us ofereix la possibilitat de fer un viatge a travs
del temps amb un objectiu concret: conixer la ciutat de Matar tal com era el
segle XVIII. Hom hi tracta dels temes ms importants de la vida quotidiana
dels mataronins d'aleshores, una gent que se les van heure amb diversos
conflictes bllics, i que van donar el millor d'ells mateixos sembrant els
camps, pescant, navegant, en els treballs artesanals de tota mena i en la
construcci de les primeres indstries txtils.
Comena la histria just quan s'acaba la Guerra de Successi i els
reis borbnics passen a administrar un pas que, sota el seu ceptre, viur
llargues dcades en pau i tranquillitat, temps que aprofiten els catalans per
lliurar-se amb nervi a la indstria i al comer. Ens fixarem, aix, en la vida
pacfica i activa de la gent i en les formes que pren la societat civil. Amb tot,
tamb hi ha impressionants episodis armats, a les darreres dcades del segle.
Resseguirem, doncs, les formes de la cultura popular, la sanitat,
l'urbanisme, l'ensenyament, la religi, la vida econmica, els costums,
l'administraci local, i totes aquelles coses significatives en el si d'un sistema
de classes socials monoltic, que estructura la gent en estaments. Des dels que
han de treballar per a viure: jornalers, pescadors, artesans, fins als que viuen
sense treballar: hisendats, nobles, religiosos, parlarem de tothom. L'autor vol
fer constar la voluntat sinttica de l'obra, que en alguns temes presenta resums
actualitzats de treballs monogrfics realitzats per diversos historiadors locals.
Matar, gener-octubre de 1986

Temps de pau i de guerra, de corsaris, de reis, de soldats

Els filipistes a Matar
La qesti dinstica plantejada entre els reis de la casa d'ustria i el de la
casa de Borb per la successi al tron d'Espanya duu a una llarga guerra de
dotze anys entre les faccions en disputa. La victria del pretendent francs
Felip V suposa per a Catalunya uns canvis poltics radicals ja que s'hi imposa
el Govern de Nova Planta, que deroga totes les lleis prpies en vigor i els
organismes que les aplicaven. Es produeix, de fet, la instauraci plena del
centralisme i de la monarquia absoluta, model poltic dominant a l'Europa del
Set-cents. El conflicte dinstic s'acaba a Matar el 31 de juliol de 1713, quan
les reals armas entraren en la present ciutat. Aquell dia es reuneix el
consistori austriacista i els regidors afirmen en acord municipal: En vista de
trobar-se en la platja de la present ciutat de Matar sobre la ncora quatre
galeras de la Catlica y Real Magestat del Seor Rey Felip Quint (...)
vingudas lo die present y trobant-se tamb en esta ciutat lo Exm. Seor
Marqus Grimaldi general de las tropas de terra a fi que la present ciutat
preste la obedincia a la dita Catlica y Real Magestat, y aix mateix existir
son Real exrcit a tres lleguas desta Ciutat, y per consegent se vege ser
inescusable la prestaci de dita obedincia que pers se preste. Ben clars
van ser els regidors: l'obedincia es prestava pel fet de ser inescusable. A
partir d'aquell moment les armes filipistes prenen la ciutat com una de les
bases d'operacions contra la Barcelona assetjada.
Les noves autoritats de seguida realitzen obres de defensa per
prevenir un cop de m dels enemics: es fortifiquen les muralles amb canons i
es reforcen els accessos a la ciutat, es colloquen graelles als portals per fer
llum a las nits, es munten carretes artillades a la platja i s'organitza una
companyia de milicians per mantenir l'ordre pblic. El perill era real, com
aviat es demostr: es pateixen diversos cops de m i accions coratjoses de
miquelets i voluntaris barcelonins, que amb vaixells corsaris i per les
muntanyes ataquen embarcacions i gent dels indrets costaners d'obedincia
filipista, utilitzant, entre d'altres, la fragata mataronina bastida al 1696 per a
3

lluitar contra els pirates. La intenci d'aquests grups era segrestar gent per
aconseguir diners, recaptar impostos i hostilitzar de manera permanent els
filipistes. En una de les seves accions desembarquen i assalten la casa del
negociant Francesc Pou, extramurs, i s'enduen el seu fill gran, per qui
demanen ms de cent doblers de rescat. Aquests fets obliguen el duc de
Populi, cap del setge a Barcelona, a fer armar a Matar una galiota que,
comandada pel comerciant Joan Boter, t com a fi acabar aquestes incursions.
I tropes de l'exrcit ataquen sovint els rebels emboscats als indrets de la
comarca.
La facci filipista mataronina rebia amb entusiasme els
esdeveniments que l'afavorien; contrriament, la ciutat es convertia en focus
de desmoralitzaci per als barcelonins i aplegava una cinquantena d'exiliats
borbnics de la capital: els nobles que a la Junta de Braos havien votat la
submissi a les armes de Felip V, alts membres de la clerecia, oficials de la
milcia urbana i alguns particulars. Paradoxalment, una vegada venuda la
resistncia barcelonina, una part de la noblesa austriacista es trasllada a
Matar. Als panys de moltes portes de la ciutat, ligues i flors de lis gravades
en ferro recorden aquella pugna dos segles desprs. De tota manera, no hi ha
constncia d'una repressi dura; noms es devia produir l'exili forat d'algun
noble, segurament foraster, cap a Girona, i poca cosa ms; d'altra banda, s
notable la deferncia que tenen les noves autoritats envers austrfils com
Mag de Vilallonga. Tot aix sembla una conseqncia que a Matar no es
produs cap fet d'armes sagnant, i que les bandositats no fossin viscudes de
manera gaire violenta. De fet, la gent s'anava decantant al llarg de la contesa
cap al bndol guanyador, canviant de monarca amb una certa rapidesa i
oportunitat. Pel que fa al suport a les dinasties, hi estaven implicats tots els
sectors socials en l'un bndol o l'altre: hi havia nobles, burgesos i menestrals
arreu, i cada sector d'opini, des d'un punt de vista social, no tenia cap
element substantiu.
L'any 1716 els ttols d'una part de la noblesa i diversos privilegis
austriacistes sn cremats pblicament a Barcelona. Al 1717 s nomenat
corregidor Francisco Antonio de Morales, i l'Ajuntament es reforma en sentit
borbnic de manera definitiva al 1718, desprs d'alguns consistoris
provisionals. Hi entren com a regidors el negociant Mari Vieta, els
mercaders Francesc Perams, Flix Dorda i Esteve Matas, el pags Josep
Arnau, el ciutad honrat Josep Palau i Riera i els doctors Josep Vendrell i
Melcior Tria. Alguns d'aquests havien estat desinsaculats pels austriacistes;
Perams era uno de los que ha sido perseguido de los mal afectos; Matas era
sujeto sealado de la debida fidelidad (...) padeciendo alguna vejacin en
4

tiempo del gobierno intruso. Palau tamb havia patit desinsaculaci, com
tamb d'altres de cridats a formar part de l'Ajuntament per que no foren
acceptats: eren els comerciants Francesc Pou, Joan Boter, Josep Guarro,
Josep Picaire, el notari Mart Simn, el botiguer de roba Josep Campllonch,
el ciutad honrat Bru Sanrom, etctera.
El 27 de desembre de 1714 els regidors es fan ress d'una missiva
del duc de Berwick que comunica la definitiva victria filipista sobre
Barcelona i mana tres dies de lluminries i tedums en acci de grcies per la
magnanimitat del rei i d'ell mateix damunt la ciutat venuda: Y aunque en
esta postura era tan fcil a las tropas el universal degello de todos los de la
plassa, imped en un estado tan avanzado, con piedad jams practicada, esta
su total merecida desgracia. Les lluminries eren seguides d'un ofici religis
amb serm, process general, tedum i ofici de difunts.
Guerra amb Frana (1719-1720)
De l'abril de 1719 al gener de 1720 es produeix un enfrontament armat amb
Frana a causa de les pretensions de Felip V sobre Sardenya i Siclia, les
quals envaeix militarment, cosa que suposa la invasi d'Espanya per Frana,
ajudada per Anglaterra i altres aliats. Les autoritats armen la poblaci per fer
cara al perill militar i al corregiment de Matar s'ordena formar esquadras de
gente delpas (...) para el resguardo y quietud pblica, reclutament que es
realitza el maig de 1719 i que aplega un conjunt de 330 persones, 40 de les
quals sn de Matar, amb un ral de sou el dia. Arran d'aquest fet, l'esperit de
revolta de certs nuclis catalans, que es covava d'en de la guerra, es
manifesta en la rpida formaci de nuclis guerrillers que ataquen les forces
filipistes. Aix, quan la pau amb Frana s un fet perqu el rei desisteix de les
seves pretensions sobre les illes italianes, encara quedar per a les autoritats
el problema d'aquestes forces revoltades, que lluiten amb intensitat els
primers mesos de 1720. A Matar es viu una certa angnia quan el 12 de
gener arriba la notcia que s'acosten 800 hombres entre fusileros de Francia,
y sediciosos, publicando quieren venir a inquietar este quartel. Les autoritats
armen de seguida 200 persones i actuen enrgicament. Temps desprs, certs
informes expliquen que el corregidor, amb la seva escassa tropa, en aquells
moments en qu estuvo esta ciudad ms amenazada de los sediziosos (...)
limpi su jurisdiccin con castigo de muchos reos. El mateix capit general,
marqus de Castel Rodrigo, ve a Matar el mes de febrer a informar-se dels
fets. Es ell qui dirigeix la gran repressi de la primavera a Barcelona, que es
materialitza en la confecci de llistes negres, en el suport a les delacions
5

delements desafectes i en diverses execucions, enmig duna onada general de

terror. El mes de maig el lliurament darmes s total i tres anys desprs es
decreta una amnistia per als facciosos.
Els pirates ataquen
Al llarg d'aquest segle Matar s una ciutat assetjada per mar pels temibles
pirates de la costa d'frica. Algerins, tunisians i altres de credo musulm
tenen contnuament angoixats els habitants de les poblacions de la costa, i
aix durava des d'antic, perqu aquesta por va ser el motiu pel qual, al segle
XVI, la ciutat va aixecar la muralla que l'encerclava i la protegia dels
enemics. El perill constant duu a realitzar diverses iniciatives de defensa, com
el lliurament d'armes a l'Ajuntament per les autoritats borbniques al 1715,
tot i haver-se prohibit la possessi d'armament en mans particulars desprs de
la guerra. Tamb es reforcen les tropes auxiliars de les poblacions del
Maresme, i es construeixen a la platja dues bateries de defensa amb dos
canons cada una, a llevant i a ponent de la ciutat. Al 1757 el corregidor
organitza partides d'homes armats per a vigilar la costa. El perill el podem
quantificar d'alguna manera perqu sabem que, de 1720 a 1740, quinze
mataronins cauen a les mans dels moros, i cap al 1751 eren quaranta-cinc els
vens esclaus i catorze les naus preses davant Roses, Palams, Tortosa, etc.
Alguns presos aconseguien la redempci pagant un alt preu.
Els anys trenta s un perode de gran agitaci a la marina, ja que els
pirates manifesten una gosadia especial; per aquest motiu es construeix un
vaixell corsari dedicat a atacar-los utilitzant els seus propis mtodes,
iniciativa que fa continuar la tasca del vaixell que cap al comenament de
segle hi havia en actiu fins a la Guerra de Successi. Les ciutats de Matar,
Vilanova i Sitges solliciten el perms per a poder construir cada una un
vaixell, ats el perill ocasionat por los moros de las partes fronterissas de
frica, llegando a los extremos de venir con armamentos de embarcaciones
pequeas con remos, llevndose los pescadores, y algunas vezes saltar en
las playas fiados de estar desarmado el pahiz, acosando con freqncia los
buques que de Espaa passan a Oran, y a Italia atrassando con esto
notablemente el comercio.
La por pels pescadors i la gent presa es devia al fet que els moros
feien comercio de los infelices christianos cautivos. La iniciativa tira
endavant grcies a un repartiment venal de tres mil cinc-centes lliures,
suficients per a bastir una fragata de disset rems i tres canons de bronze, amb
un centenar de tripulants armats amb divuit trabucs, cent fusells amb
6

baionetes, cent pistoles, vuitanta sabres, cent bombes de m, la plvora

necessria i els complements indispensables. El vaixell construt a la
primavera de 1738 solca la mar quan els pirates sn a la vista; en aquell
moment, a toc de campana s'apleguen els voluntaris i surten a perseguir els
enemics. Les preses aconseguides en aquestes batudes es repartien entre
l'Ajuntament, els gremis de mar i els mariners, soldats i oficials que
participaven en l'acci. El vaixell va estar en activitat durant els anys ms
durs de la pirateria i es va abandonar una vegada les costes van tornar a estar
en calma.
Una de les gestes de l'poca, en la lluita contra la pirateria, la va
protagonitzar un mataron, Joan B. Balanz, l'any 1757, en derrotar amb el
seu vaixell una nau d'algerins davant Palams: va ser incendiada i enfonsada,
en van matar la major part de la tripulaci i van fer vint-i-sis presoners.
Ferran VI fu encunyar una medalla d'or per a commemorar una gesta tan
heroica. La dcada dels anys setanta tamb s un moment d'expansi dels
pirates, que es mostren confiats i amenaadors; al 1776 l'alarma era extrema, i
aix un mataron comentava que los argelins apar se boln enseorir de estas
mars; tamb s'organitzaven grups de gent que vigilaven la platja. Dos anys
desprs, s'armava la tropa per lluitar contra linsulto de los moros.
Afers militars: les quintes
Tot all relatiu a les qestions militars i de defensa s cabdal en aquests anys.
La desconfiana general en els catalans porta a la prohibici de les armes a
les mans de particulars, que es fa efectiva al 1714; no s fins el 1760 que el
rei torna el perms d'armes als nobles. Les contribucions especials per a
mantenir l'exrcit es fan sota el nom de repartiment d'esquadres, impost que
l'any 1728 es redueix a la meitat per la pau interior. La muralla que encercla
la ciutat i la protegeix necessita sovint reparacions: al 1725 hi ha trossos en
runes que es manen d'edificar, aclarint que a la part interior hi ha d'haver
dotze pams desocupats sense cultivar. Noves reparacions al 1757 i en altres
anys mostren una fbrica de poca qualitat.
La vigilncia militar es mant constant, ja que sovint hi ha motius de
preocupaci: el 20 de juliol i el 29 d'agost de 1742, vaixells anglesos ataquen
la ciutat; en l'acci del juliol tiren ms de tres-centes canonades, i a l'agost els
anglesos, en un rpid moviment, segresten a la platja un xabec mallorqu. Per
al resguard de la costa es compta al 1759 amb uns 400 soldats i 25 oficials
d'infanteria, i amb 42 soldats i 3 oficials de cavalleria. Al 1762, davant nous
perills, arriben 256 fusells amb baionetes i bales; pel mes de juny d'aquell any
7

s'albira des de la ciutat un galeote enemic i s'avisa de seguida Barcelona.

Una garantia de la tranquillitat pblica sn els destacaments militars
que s'estan a les ciutats importants. A Matar, capital de corregiment, al llarg
de molt de temps, hi ha, durant sis mesos l'any, la gurdia valona, formada
per neerlandesos, i els altres sis mesos s'estan a Barcelona. L'allotjament de la
tropa en cases particulars produeix queixes continuades dels afectats, per no
tothom est obligat a admetre militars, ja que hi ha estaments amb privilegi
d'exempci; d'aquesta manera, de les 1.738 cases que hi havia al 1778 no
tenien estadants militars 808, propietat d'eclesistics, militars, regidors,
metges, escrivans, procuradors, mariners, seders, pobres, impedits i
funcionaris de l'Estat; en canvi, la resta de cases, que sumaven 930, estaven
obligades a allotjar-ne.
Una manera d'alleugerir en part aquesta situaci era el quarter, per al
qual s'havien habilitat diverses cases llogades a la part alta de la Rambla. De
tota manera, la precarietat d'aquesta obra feia que de manera contnua
s'hagus de reparar: al 1724 s'eixampla amb una casa ms, al 1768 hi ha
goteres pertot, al 1781 en fugen els presos de la pres por la devilidad de una
de las paredes del calabozo; tamb se n'escapen al 1784, etc. Diversos
accidents a causa de la inestabilitat de l'obra fan que cap al 1795 es pensi de
reedificar el conjunt de cases i bastir-hi un autntic quarter, del qual es
realitzen diversos projectes. En aquells moments s'est a la caserna un
regiment de dragons amb 136 cavalls, que mengen setze quintars de palla el
dia. La tropa realitza la revista i exercicis militars davant la porta de
Barcelona.
Pel que fa al tema de les quintes, se n'organitzen quan les necessitats
de defensa aix ho exigeixen, i constitueixen un problema social de primer
ordre pel fet de produir-se diversos avalots. El govern tenia tres maneres de
procurar-se soldats per a l'exrcit: la quinta, repartiment proporcional entre
els vens dels soldats sollicitats, que s'havien d'estar a l'exrcit uns vuit anys;
el reclutament de voluntaris, que empenyoraven la llibertat per un nombre
d'anys; i la lleva d'algun sector social marginat, com els desvagats i
rodamns. Per no tothom estava obligat a servir, ja que en les instruccions
oficials que ordenaven les lleves hi havia un seguit de persones exemptes: els
comerciants a l'engrs, els canvistes de lletres, els propietaris de vaixells, els
funcionaris municipals i de l'Estat, els fabricants de teixits, els advocats, els
metges, els llicenciats, els mossos solteros que fueren solos en su casa con
hazienda propia, que manejen por si, a sus criados, etc.
Les quintes s'organitzen amb certa freqncia a partir del seu
establiment al 1726; aquell any toquen a la ciutat 9 reclutes, que sn sortejats:
8

4 dels escollits es fan escpols i s'ha de fer un nou sorteig. L'any segent cal
repetir-lo ja que molts electes estaven malalts, n'estaven exempts o havien
desaparegut. Altres quintes: 1731,8 soldats; 1733, 8; 1734, 2; 1741, 63 al
corregiment, etc. La de 1770-1771, en la qual es demanen a la ciutat 2 3
soldats, produeix una gran commoci. Ms greus sn els esdeveniments del
gener de 1773, quan hi ha disturbis i avalots, pasquins de protesta a les parets
i fugida dels mossos, conflicte general a Catalunya que t greus
manifestacions a Barcelona. Al 1794 es produeixen noves demandes, ja que
en aquell temps de guerra es multipliquen les necessitats d'efectius humans; el
corregiment ha de subministrar 214 soldats, dels quals 72 han de ser de
Matar. Les quintes de gent de mar per a l'armada reial tamb es succeeixen:
del 717 a l718 hi ha demanda de mariners arran de les expedicions a
Sardenya i Siclia; de 1728 a 1735 quatre lleves recluten 234 persones, moltes
de les quals s'escapen. Una imatge habitual als carrers dels pobles s les files
de reclutes lligats i anant cap a la seva destinaci: s'havien escapat i els
havien enganxat.
El reclutament de voluntaris es produeix en alguns moments: l'any
1744 s'hi apunten 24 persones (7 de Matar i 17 del corregiment), amb la
promesa de setze pesos. Per l'amor a les armes no era excessiu, ja que l'any
segent el governador Betrela fa saber que sn contnues les desercions de
voluntaris que, una vegada han cobrat, desapareixen. Pel que fa a les lleves,
en diversos anys es mana la dels bagabundos, viciosos, y mal entretenidos.
La Guerra Gran (1793-1795)
De l'abril de 1793 al juliol de 1795 t lloc l'anomenada Guerra Gran, que
enfronta espanyols i francesos, quan en la primera d'aquestes dates les tropes
d'Espanya envaeixen el Rossell. El rei Carles IV es veu obligat a donar
suport als de la casa de Borb del pas ve davant els esdeveniments
revolucionaris que hi passen i com a prevenci contra un rgim perills. A
Espanya, les idees revolucionries que havien dut Llus XVI a la guillotina
eren malvistes per la majoria de la gent; per aquest motiu el clamor popular
fou unnime, i el sentiment antifrancs, general.
Matar de seguida dna suport a la guerra antirevolucionria, actitud
tan sentida per la gent que, en un repartiment de 1794, hom recull un total de
2.370 lliures. D'aquesta manera ens consta l'amor a la causa dels principals
hisendats i rendistes locals, que de seguida collaboren amb diners per
eliminar girondins, termidorians i altres canalles. Per el seu amor no era tan
arborat per a dur-los a arriscar la vida per la causa: Melcior de Belloch paga
9

dos reclutes perqu es morin per ell, i Lloren de Lentiscl i Joan de Palau,
un entre tots dos; i aix fins a un total de quaranta persones que paguen bones
lliures per fer-se substituir. Els menestrals tamb es senten atrets per la causa:
paguen el Gremi de Mariners els pescadors, els fusters de ribera, els calafats i
els patrons de les rutes d'Amrica i Europa. D'aquesta manera, el 19 d'agost
de 1794 surt un sometent format per seixanta homes que, comandats per
Josep de Palau, lluiten contra els francesos durant algun temps.
Quan la guerra va malament, a causa dels xits de les tropes de la
Convenci, els espanyols sn expulsats de Frana i entren les tropes gavatxes
al pas; aleshores es formen els teros de Catalunya per aturar-los. Pel gener
de 1795 s'organitza el Tercio del Corregimiento de Matar, a crrec del
comandant militar Jos de Zembrano, una fora formada de paysanos
auxiliares armados que arriba a aplegar tretze companyies (quatre sn de
Matar, amb 400 homes), amb un total d'unes 1.000 o 1.200 persones
voluntries per al temps de guerra, gratificades amb l'exempci de l'impost
del personal i amb algun ingrs que es recapta per mitj de la contribuci
d'armament que paga la ciutat. A la primera companyia, comandada per
Desideri Torras i Golorons, gaireb un 60% dels 121 voluntaris tenen de
quinze a dinou anys, i n'hi ha 9 de ms de trenta-cinc anys, prcticament tots
analfabets. D'aquests, 25 deserten i alguns es passen a l'enemic.
La guerra va fent la viu-viu cap a la banda del Pirineu, per el ter
mataron dna molta feina als francesos, sobretot en la batalla de Ponts i el
15 de maig, quan participen en l'acci de cremar el campamento enemigo del
lugar de Cistella, portndose estos valerosos catalanes con el mayor ardor.
En aquesta batalla mor algun mataron i d'altres cauen a les mans de l'enemic.
De tota manera, el conflicte era a les acaballes: finalitza pel juliol del 1795,
quan es signa el tractat de Basilea que estableix la pau.
Algunes dades informen d'una mena de quinta columna que treballa
dins el pas; un mes abans de comenar la guerra, a les parets de Matar
apareix, el 13 de mar, un pasqu que afirma:
Los gabatxos de Matar
los abona el Gobernado.
No volem semblant gent
perqu no coneixen a Du Omnipotent.
Si dintre 8 dies no an marxat
gabatxos y Pons Pilat,
sens falta seran degollats.
El pblich.
10

S'acusa de complicitat amb els revolucionaris el governador de la

ciutat i es promet una fi miserable a tots aquells que manifestin simpaties amb
la Revoluci Francesa. D'aquesta manera El pblich ens fa veure que els
principis inspiradors de la guerra no sn assumits per tothom, que hi ha un
reducte, mnim, s cert, d'opositors. I que hi ha, tamb, un grup d'exaltats
disposats a degollar per les seves idees. Si n'eren, de radicals, aquesta gent
que el 14 de gener de 1795 tornen a dir-hi la seva en un nou pasqu, que
aquesta vegada apunta a altes autoritats del regne! Aquell dia, a la porta de
Barcelona i a la casa de l'alcalde es llegeix el pamflet segent: Catalans ja s
la ocasi de no poder aguantar ms; s precs que nos lebantem contra el
traidor de Godoi y de la seva Puta. Nos mirem, palpablement com nos
vnen, no volen dar-nos las armas, fer nos pagar tans grans tributs y fer
destrosar nostras patrias; ab los lladres que nos enbian. No dich ms sin
que luego la lebantaci y fer una bona feina: y qui de nosaltres no voldria
seguir matarlo. Mir die 14 de Janer de 95. Catalua sens consol. L'acusaci
contra Godoy s clara: hom l'inculpa de traci per preparar l'acord amb els
francesos d'una fi d'hostilitats no desitjada pels elements ms radicals, i s'hi
implica tamb la reialesa: la Puta era la dona del rei, que en hores de lleure
feia el dmino amb Godoy. Per aquest escrit un francs anomenat Francesc
Roger, criat d'un metge de la ciutat, s condemnat sense proves ni indicis a
vuit anys de galeres.
Guerres amb Anglaterra (1778-1783,1796-1801)
Per a Matar, la importncia dels dos conflictes amb Anglaterra es derivava
del fet que els vaixells anglesos feien gaireb impossible el trnsit de naus
espanyoles cap a Amrica, lloc de destinaci de la major part de les
manufactures i dels productes agrcoles que es produen a la ciutat. Aix,
aquestes guerres condueixen a una misria generalitzada pel fet d'aturar-se les
indstries cabdals. Una mesura duta a terme per iniciativa del Gremio de
Mareantes s la construcci de la nau corsria La Provincia de Matar l'any
1779; provncia martima, s'ha d'entendre. S'obre una subscripci per a
aplegar els diners necessaris per mitj d'accions de cent cinquanta lliures; s'hi
interessen burgesos i hisendats, que ho veuen com un remei per als perills del
collapse comercial i com un negoci. El vaixell compta amb 24 canons,
pagats per Flix A. Campllonch, i amb una tripulaci de 100 homes amb
patent de cors, cosa que els permet d'apoderar-se dels efectes de qualsevol
nau. El vaixell es fa a la mar el mes d'octubre del mateix any i realitza
11

diverses captures: pailebots de Vencia i Dinamarca carregats de draps, ordi,

seda, etctera. El mateix any s'armen dues sageties corsries ms, l'una amb
24 canons i 130 tripulants; l'altra, a les ordres del capit Jaume Bru, t 26
canons i 124 tripulants, i actua fins a l'any 1783.
La nova guerra de l'any 1796 al 1801 torna a afectar Matar de
manera molt aguda en el fonament de la seva riquesa: la indstria i el comer.
Amb motiu del collapse martim que provoca l'assalt dels vaixells espanyols
pels corsaris anglesos amb patent de cors, la fabricaci d'articles txtils, la
producci de vi i la d'altres productes tornen a quedar aturades, i la ciutat
canvia rpidament la seva fesomia de prosperitat per la de la misria; fins i tot
cal organitzar la caritat pblica per recollir menjar per a la gent desocupada
per mitj d'una Junta de Caritat, entre l'any 1799 i el 1802. El bar de Mald,
que va venir a la ciutat en aquesta poca, va constatar la falta de pesetes i la
por de les dones dels mariners perqu els agafessin en la mar, i va cridar:
Malaja los Inglesos.
La guerra tamb es materialitza a Matar mitjanant un episodi
bllic que t lloc davant la ciutat el 21 de juny de 1798. A les onze de la nit
d'aquell dia, a cosa de una legua a la mar, a la parte de levante, hi ha una
batalla entre dos vaixells que dura una hora, al cabo de la qual se advirti
volar uno de ellos, que ha ardido hasta cerca de las quatro de esta maana,
al dia segent. En fer-se clar les autoritats de marina envien un llat a la zona
de la batalla per veure els resultats de la contesa, i salven tres mariners mig
ferits refugiats a la llanxa del seu vaixell. Unes hores desprs es procedeix a
l'interrogatori d'un dels mariners per mitj d'un intrpret, ja que parla en
angls: Dixo: Que se llama Juan Grin; que es natural de Filadlfia, angloamericano; que el barco era ingls; que era armado en corso y mercanca,
que su capitn se llamaba Cabaos, y que dicho barco era armado con diez y
seis caones, y treinta y dos hombres de equipage. (...) Dixo: Que ocho das
hace con hoy que haba salido del puerto de Liorna con destino para
Gibraltar. (...) Dixo: Que a cosa de las once de la noche de ayer se
encontraron a una legua a la mar con otro barco. Que el barco del
declarante empez a hazer fuego al otro, y que de su resulta se trab un
fuerte combate, y que al cabo de una hora quando estaban en el mayor
ardor sucedi la desgracia de haberse pegado fuego a la plvora del barco
de los declarantes, y que de sus resultas se encendi todo, habindose
podido salvar los presentes en la lancha en donde los ha hallado el lad que
los ha recogido. Tamb s'informa que el vaixell es deia Princelli i que entre la
tripulaci hi havia setze italians.

12

Reis, cerimnies i el Du dels Exrcits

Aquest era un segle de reis, la proclamaci dels quals era motiu de grans
celebracions que alleugerien l'avorriment d'uns anys de treball i poca diversi.
I una poca en qu es produen funerals grandiosos quan les reials persones
traspassaven. Els fets d'armes victoriosos tamb provocaven la joia. Fixemnos-hi.
Felip V (1700-1746), la mort del qual s sentida pels mataronins,
que cuiten a celebrar-ne la memria amb lluts funerals de trmit.
Llus I (1724) s el rei breu, que posseeix la corona per abdicaci
del seu pare al gener de 1724 i que mor l'agost del mateix any. El mes de
mar l'Ajuntament l'havia aclamat en una vistosa cerimnia: una comitiva
encapalada per les autoritats, que duen el pen reial, surt de l'Ajuntament
con todos los subalternos del Ayuntamiento con cavallos en direcci a la
Plaa Major, on, dalt d'un tablado, un dels reis d'armes dixo en alta voz por
tres vezes: Silencio, y otras tres: Oid; aleshores un regidor va cridar tres
vegades consecutives Castilla, y Catalua por el Rey nuestro Seor Don Luis
Primero, i cada cop el pblic responia Amn; el mateix acte es va repetir a la
plaa de Santa Maria i davant l'Ajuntament.
Ferran VI (1746-1759) s proclamat rei de la manera habitual el
setembre de 1746, i pel gener de 1759 es celebren fervoroses oracions per la
seva salut amb exposici contnua de les despulles de sant Desideri, espelmes
enceses, rogatives, processons, etc. Tot i aix, la malaltia del monarca fa crisi
definitiva i per l'agost se'n celebren els funerals mentre totes les esglsies
toquen a morts.
Carles III (1759-1788) s proclamat rei pel setembre de 1759, per la
qual cosa s'adoben els carrers, molta gent posa tapissos als balcons, s'adorna
la faana de l'Ajuntament i els gremis es distribueixen al llarg del recorregut
de la comitiva, que s presidida per uns quadres dels monarques, de nova
factura. Obre el pas la tropa de cavalleria del regiment, amb msics que duen
trompes i obos; desprs vnen els msics de la ciutat, vestits amb lliurees de
tafet carmes i galons, els ministres de vara del corregidor vestits de pana
negra, tres macers a cavall amb maces de plata i els regidors servits per
lacais, vestits de cerimonial: casaca, calons de drap de seda negre fins a sota
el genoll, jupa blanca, barret de castor amb gal i bot de plata, botins de
dragona i mitges de seda negra. Posteriorment es celebra un solemne tedum,
es colloquen lluminries als carrers i es fa un castell de focs d'artifici. Durant
el seu regnat sovint s'han de fer rogatives per la seva dona en la ocasin de
hallarse preada.
Carles IV (1788-1808) s proclamat rei pel febrer de 1789, i se
13

segueix el costum establert en aquests actes.

Se celebraven les victries sobre els enemics de la ptria, del rei i de la
religi, o sigui sobre tots els pasos que no es sotmetien de grat a la llei de la
fora espanyola. Pel juliol de 1734 es rep la notcia de haver el cuerpo
destacado de nuestro exercito atacado el da 25 de mayo passado al de los
alemanes que se hava retirado a la Pulla, el qual se compona de 7.000
infantes, y 2.400 cavallos, y que forzando el campo en que se hava
fortificado en las cercanas de Bitonto, los hava enteramente derrotado
haviendo quedado todas las tropas alemanas que componan aquel cuerpo
muertas o prisioneras a excepcin de algunas partidas de cavalleria que se
huyeron seguidas de otras espaolas (...) se hava hecho prisioneros todos
los generales, oficiales, y soldados de los enemigos (...) 15 banderas, y 24
estandartes.
A la ciutat es celebren actes religiosos per donar las devidas gracias
al Gran Dios de los Exrcitos, un tedeum i tres dies de lluminries. Pel mes
d'octubre del mateix any l'Ajuntament ordena tres dies de lluminries, repic
de campanes i salves d'artilleria i de fusells a causa de les victries que han
conseguido las Rs. armas en Italia en la toma de las plazas de Pescara, y
Gaeta, con que'se afiansa la possessin de el Reino de aples, y el passo de
el exercito del de Sicilia, donde a el feliz ingresso de las tropas, presentaron
la obediencia las capitales de Mezina y Palermo. L'any segent hi ha noves
festes: el mes d'abril, per la capitulaci de Messina, i el juliol, per la de
Siracusa. El somni imperial encara donava fruits.

14

A travs de la ciutat viva

Viatgers que vnen
Al llarg del segle la ciutat rep tota mena de visitants, gent que passa per la
costa i s'atura a gaudir dels beneficis que aquesta promet. L'admiraci s
general i tothom es complau a descriure la laboriositat dels naturals, la ufanor
dels conreus i l'hbit tan ests del treball. Les imatges sn illustratives: al
1777 Jean F. Peyron veu una petita ciutat tan feinejadora com poblada; els
seus contorns es troben omplerts de vinyes que produeixen un vi de molt
renom. Cont manufactures diverses i hom l'esmenta com a una de les
ciutats de les ms riques i treballadores de Catalunya. Al mateix any, Philip
Thicknesse explica que, a l'ombra dels tarongers, llimoners i parres
carregades de fruits, hi seuen les dones i les filles dels pescadors fent puntes
de seda negra. I Arthur Young, deu anys desprs, veu una gran poblaci,
ben edificada amb cases blanques i netes (...). Se'ns apareix com a
extraordinriament laboriosa, etc. Tot sn elogis: el francs Pierre-Nicolas
Chantreau, quan hi passa al 1792, explica, referint-se a la ciutat: Jo l'he vist
obrir-se tan de bon cor davant l'espectacle de la bella natura! Quina
estada!; per a la seva mirada d'illustrat no tot s subjecte d'elogi: No hi he
vist res de ms negre que quatre eixams de clergues passejant amb els
braos encreuats. Com a curiositat, que manifesta l'inters per Matar,
l'octubre de 1752 l'Ajuntament rep la sollicitud de Joseph Moralexal, de
Madrid, de contestar un qestionari sobre les caracterstiques fsiques,
socials, econmiques i histriques de la ciutat per referir-ho al llibre
Jardinero de los planetas.
Els mataronins sans i malalts
Matar, l'any 1719, s la segona poblaci catalana en nombre d'habitants, i al
llarg del segle es produeix una decisiva empenta demogrfica: 1719 = 5.918
habitants; 1787 = 9.943; i 1804= uns 11.000; aix, en un centenar d'anys la
poblaci s'arriba gaireb a duplicar, sobretot arran de les expectatives
econmiques de les tres darreres dcades del segle. L'estadstica completa de
15

16

1787 subministra dades sobre l'estructura de la poblaci:

Solters

Solteres

Fins a 7 anys

835

973

De 7 a 16

708

893

De 16 a 25

380

753

102

261

De 25 a 40

90

171

778

902

De 40 a 50

10

35

455

379

20

92

991

Ms de 50

28

68

616

465

133

405

1715

2051

2893

1951

2007

166

589

9657

Total

Casats

Casades

Vidus

Vdues

Total
1808
1601

13

1504

84

2038

Total general: 9.943 (4.944 solters, 3.958 casats, 755 vdus, 286 religiosos.

Aquestes xifres manifesten algunes caracterstiques socials notables:

excs de poblaci femenina amb un important nombre de solteres, cosa que
indica l'xode mascul i l'emigraci cap a Amrica; aquest excs tamb el
mostra el fet que hi hagi ms casades i ms vdues que casats. La ciutat s
vegetativament jove i optimista, com es palesa en la gran quantitat de menors,
nascuts arran de la prosperitat econmica dels anys setanta. Sobre la poblaci
se senten els efectes d'un increment de la mortalitat als anys 1730, 1762,
1768, 1771, 1776, 1786, 1795 i 1799, quan els morts sn ms que els nascuts.
Una constant del segle s la gran quantitat de nadons i criatures de pocs anys
morts per qestions de sanitat i per la mala alimentaci.
La infraestructura sanitria de la ciutat compta amb un hospital de
pobres, la fbrica del qual fou iniciada al 1714, grcies a un llegat, al carrer
del Pou d'Avall, i s'acaba de construir al 1747, desprs d'innombrables
problemes financers i d'haver-ne estat replantejat el traat al 1739. En aquest
establiment, el 1787 hi treballen un capell, quatre administradors que
nomena l'Ajuntament, dos metges i quatre persones de servei, que assisteixen
divuit malalts masculins (dotze soldats i sis civils), sis malaltes i un boig.
L'any 1799 s'obre una botiga de medicines a l'hospital, manada d'establir
testamentriament per Agust Coronado i Tarau, que cedeix censos per al seu
manteniment.
Els enterraments es produeixen als fossars del voltant de la
parrquia: el Gran, el Xic, afegit durant aquest segle, el dels Forasters, al lloc
que ara ocupa l'altar de la Merc, clausurat al 1801 perqu els gossos
desenterraven els cadvers, i el cementiri de la Morberia als afores de la
ciutat.
La qesti de la sanitat s cabdal en un segle en qu les epidmies
17

de clera, pesta i altres malalties aterreixen la gent per la manca de

possibilitats de defensar-se'n. Aix, quan d'alguna zona de la Mediterrnia hi
ha notcies d'epidmies, de seguida s'accentuen els controls, sempre fora
estrictes, sobre les embarcacions i els productes que en puguin provenir. La
patent de sanitat, espcie de passaport que garantia la procedncia de les
persones i mercaderies, s'exigia a tothom per ingressar a la ciutat: uns llenols
que no en tenien sn rebutjats l'any 1793, i al 1723 davant la porta de
Barcelona, amb la presncia dels regidors, s'encn una foguera on, per evitar
contagis, es cremen dos piezas de blahuetes, y otra de botolonia blanca.
Quan un vaixell sospits, sense patent de sanitat, arriba a la platja per
carregar algun producte, es procedeix de manera curiosa; aix, quan l'any 172
3 arriba un vaixell de Sitges per carregar vi, les btes plenes es llancen a
l'aigua vora la nau i els mariners van a recollir-les en barquetes.
Una de les epidmies ms greus del segle s la de clera de Marsella
del 1720, que duu a accentuar les mesures de precauci al llarg d'alguns anys:
s'augmenta la vigilncia de sanitat amb dos vaixells de control, dotats amb un
patr i quatre mariners cada un; s'installen tres barraques a la platja amb
quatre soldats i quatre paisans per a vigilar possibles desembarcaments
clandestins i entrades de persones sense controls de sanitat, etc. En aquestes
circumstncies, s'estableixen barraques per a mantenir-hi en quarantena
persones de qui es suposa que poden estar contagiades o que no posseeixen la
documentaci de sanitat en regla.
Altres malalties comunes al llarg del segle sn les teranes, els
constipats, el reuma, la hidropesia, l'erisipela, la verola, de la qual morien
moltes criatures, etc. Pel febrer de 1731 moren cinc religioses i la superiora
de les carmelites a causa d'una malaltia poc clara, i pel mar de 1733 la
major part del clero, y cantors de la yglsia eran malalts de la constel.laci
catarral.
Continuant amb els aspectes negres de la vida quotidiana, cal fer
ressaltar els aiguats, que a vegades destrossaven cases i carrers, i els
terratrmols, com el de desembre de 1751, que enderroca una part del collegi
dels escolapis, o el d'abril de 1761, que dura deu minuts per no ocasiona
danys. Altres fenmens meteorolgics no produeixen desgrcies, per deixen
admirats els mataronins, singularment l'any 1769: pel novembre tothom veu
al firmament un estel molt resplendent que durant quinze dies brilla nit i dia;
a mitjan desembre apareix un globus de foc de grans dimensions, que dura
mitja hora, i al mateix lloc, durant tres o quatre dies, es veu una notable
resplendor vermellosa; uns dies desprs torna a aparixer un altre globus de
foc: els mataronins es devien pensar que era la fi del mn.
18

Camins i carros
La via principal de comunicaci de la ciutat s la mar, per mitj dels vaixells
de cabotatge que fan viatges entre tots els pobles de la costa i Barcelona;
d'aquesta manera s'evitaven els nombrosos inconvenients que les vies
terrestres amagaven. Els vaixells petits transporten mercaderies i gent entre
els pobles; els de ms envergadura fan el comer amb Frana, les Balears i
l'Atlntic, i es produeix un trnsit tan continu que justifica a bastament els
intents repetits al llarg del segle d'aconseguir la construcci d'un port. La via
terrestre ms important s la que enllaa Matar amb la capital, un viatge que
dura quatre hores, amb tota mena d'entrebancs ja que les pluges malmeten
sovint el cam i necessita reparacions contnues. El trajecte es fa amb tartanes,
carros, diligncies, etc.; l'any 1741 Miquel Valls va demanar perms per a fer
el recorregut diari amb un cotxe entre les dues ciutats, per no en va obtenir
autoritzaci ja que aix era privilegi dels llogaters de mules. Quan el bar de
Mald ve a la ciutat al 1799, veu molt de trnsit pel cam: tartanes, a cada
pas ne trobrem (...) tamb algunas sillas volants; birlotxes; carros (...)
enfarinant-nos la pols poch o molt la roba. Un altre mitj important de
comunicacions s el correu, servei que s'inaugura el 1702 en establir-se una
estafeta.
La intensificaci de les activitats econmiques al darrer ter del
segle fa que les necessitats de comunicaci augmentin; aix, l'Ajuntament
sollicita en diverses ocasions, per no ho aconsegueix, la formaci d'una via
que uneixi la ciutat amb el Valls, per on passa la carretera principal de
Barcelona a Frana. L'any 1789, desprs de diverses gestions, s'inicia l'obra
de la carretera de Matar a Frana. Amb l'apogeu econmic molts viatgers
vnen a la ciutat per negocis o hi paren a causa del seu renom, i s'obren
hostals per a atendre'ls, el ms antic dels quals, de mitjan segle, s el fams
Hostal de Montserrat, com ens assegura Mald, molt cmode, amb llits
amples de capalera jaspiada, daurada i pintada de colors, tot decorat amb
quadres i imatges de sants, molt net i amb coberts de plata. Altres hostals
posteriors responen als noms segents: els Tres Reis, la Creu, el Pilar, la
Font, la Sirena, l'Alba, etc.; en general, sn extramurs, vora el Cam Ral, i n'hi
ha de categoria per a les persones adinerades i d'altres de ms modestos per a
traginers i gent de pocs cabals. En alguna ocasi l'Ajuntament intenta que el
dret a formar hostals sigui monopoli del municipi, com una manera
d'aconseguir finanament per al seu pressupost, per aquesta pretensi no es
va poder fer realitat.

19

Cases i aposentos
A la ciutat, tancada dins la muralla, s'hi entra per uns portals: el de Barcelona,
el de Sant Josep, el d'Argentona, el de Valldeix i el de Feliu, i per les portes
del Pou de la Snia i de les Escaletes. Quant al nucli urb, els padrons ens
mostren el creixement constant dels habitatges, amb el salt que es produeix a
les darreres dcades del segle:
Any

1708

1716

1746

1748

1757

1778

1804

Cases

1029

1096

1341

1405

1573

1738

2271

Matar creixia tant que l'any 1744 l'Ajuntament mana que al gravat
de les patents de sanitat que representa la ciutat s'hi afegeixin cases.
L'augment d'edificis s constant, per el ritme lent que va fins a la dcada
dels anys seixanta, quan sorgeixen nou carrers en cinquanta anys, es
converteix en febre constructora arran de l'apogeu fabril que provoca el
decret de llibertat de comer amb Amrica l'any 1779: s'edifica en carrers ja
iniciats i en menys de vint anys se n'inauguren dotze de nous: els de Sant
Lloren, Sant Benet, la Concepci, Sant Joaquim, Sant Bonaventura, Sant
Pelegr, el Carme, Sant Bru, les Caputxines, Sant Agust, Santa Rita i el
venat de l'Havana.
L'any 1716, de les cases de la ciutat 635 sn extramurs i 461
intramurs; l'any 1746, de 1.341 cases, 868 sn extramurs, 473 intramurs i 64
als venats; i el 1757 les d'extramurs arriben a 1.093. Una notcia afirma que a
les 1.738 cases de l'any 1778 hi viuen 52 eclesistics, 3 metges, 13 escrivans,
2 procuradors, 286 membres de la matrcula de mar, 66 mestres seders, 28
pobres, 9 impedits, 132 entre militars, regidors i diputats, 217 oficials,
mariners i pescadors; i gent d'altres oficis ocupen les restants.
Pel que fa al nucli urb, tal com el descriu l'Apeo de 1716, s format
en la seva immensa majoria per cases de planta baixa i un pis: Consisteix en
dos aposentos, y una eixida vaix, y un dalt; en alguns casos hi ha dos pisos i
en d'altres cap. Entre els benestants que habiten a la Riera i als carrers de
Santa Maria, de la Palma, del Palau, etc., hi ha ms espai i luxe: Sinch
aposentos baix ab sa eixida, y sinch aposentos dalt. En el cas de Mag de
Vilallonga, la casa consisteix en set aposentos, y un jard baix, deu aposentos
al primer alt, y tres porxades al segon, amb una cotxeria. Els propietaris de
terres tenen al llarg del segle una font segura d'ingressos en la construcci de
cases: s'hi dediquen els Sanrom, els Tarau, els Viladessau, els Llauder, etc.
Alguns edificis sn bastits amb pocs mitjans pels mateixos propietaris, i amb
20

materials de baixa qualitat com la tpia, sempre malvista; per construir s

car i la fusta ta, que ve de fora, i les totxanes eleven considerablement els
pressupostos. Certes notcies expliquen que els nombrosos edificis bastits
d'en de 1721 no mereixen nom de casas per ser casas molt reduhidas, y
mseras, y de tpia per pobres jornalers, y pescadors.
Una historia de carrers
Seguiu-nos, que de la nostra m passejareu pels carrers de la ciutat tal com
eren fa mes de dos-cents anys. Primer anirem per la part antiga, la que s
encerclada des del segle XVI per una muralla, defensa contra els atacs
martims dels pirates musulmans i dels bandolers, lladres i revoltats de tota
mena; passejarem enmig de la lluentor provocada, en un dia de sol, per les
faanes blanques de les cases, que cada any per Pasqua els vens blanquegen
de nou, i trepitjarem els carrers ms importants, que al llarg del segle
s'empedren per fer ms lleugeres les pluges, evitant el fang, que entrebanca el
trnsit. A l'estiu els vens reguen els carrers de terra per evitar la pols, i quan
Francisco Zamora ve a la ciutat al 1786 manifesta que sus calles son anchas
y derechas, sus casas muy blancas y limpias con pequeos jardines que se
ven desde las calles.
Entrem ja al nucli urb. Vet aqu la porta de Barcelona, que obre la
ciutat als vianants de la capital i de les poblacions costaneres: s la faana
ms caracterstica de Matar, fins que al seu davant es comena a construir.
Dna al carrer de Barcelona, que amb una cinquantena de cases s
eminentment comercial i lloc de residncia de persones benestants, com el
mercader Golorons. Al mateix costat de la porta hi ha la casa del verguer que
t cura de tancar-la i obrir-la, i al final una placeta, on en alguna poca t la
seva residncia el governador militar, que a m dreta deriva cap a mar. Sobre
la denominaci d'aquest indret ens hem d'aturar una mica. En els papers es
parla a vegades de la plaa de Tarau, prenent el nom d'aquesta famlia de
mercaders i hisendats que hi resideix; tamb s'anomena de les penyes,
escaletes: las escaletas llamadas de las peas, plaa i carrer de las peas,
plassuela de las escaletas; s'hi troba la casa de Can Roig de la Penya, etc. El
fet s que la toponmia local designa com a penyes tres indrets: la plaa i el
carrer a qu ens referim, al final del carrer de Barcelona; la zona de les
espenyes, en un extrem del carrer de la Palma; i la baixada del carrer d'En
Feliu, que acull la casa pairal dels Feliu de la Penya, aix designats perqu
viuen en aquell indret, la qual cosa ens duu a pensar que antigament hom
designava les penyes el desnivell, petit espadat, penyal, sobre el qual es va
21

bastir la muralla des de la part de baix del carrer de Barcelona, al darrere de

l'esglsia de Santa Maria.
A la baixada de les Escaletes es fan diverses obres de reparaci
durant aquest segle, cosa que provoca una considerable polmica entre els
adjudicataris i l'Ajuntament; finalment, es remodela la zona cap al 1780, amb
rampa empedrada, escales i baranes, i pren la denominaci i la configuraci
que ha tingut fins fa poc. En aquella nova fabrica es basteix un portal d'accs,
engrandint una petita porta, ja que era el cam preferit pels mariners i per una
part del trnsit dels carrers de mar. A la baixada els franciscans tenen una
casa de l'orde.
Ara entrem al carrer de Sant Cristfol i a la plaa del mateix nom,
tamb anomenada Plaa Xica, que en les primeres dcades del segle s
denominat carrer de Santa Maria; aqu trobem, a m dreta, el cobert on es
talla i es ven carn i un annex amb la peixateria. Aquesta plaa s objecte
d'obres d'empedrat l'any 1762 a causa de les pluges que la malmeten
enfangant-ho tot i fent impossible el comer. Hi viuen el doctor, comerciant i
regidor Josep Vendrell, el mercader Guarro i el comerciant Cantallops.
Pujant, a m dreta, hi ha el petit carrer de Na Pau i el de Don Mag de
Vilallonga, i tots dos condueixen a la plaa del Beat Salvador. El carrer de
Santa Maria, a l'extrem superior del de Sant Cristfol, s partit per la Plaa
Major, de 26 X 26 metres, on es fa el mercat, per les necessitats de nous
llocs de venda duen a fer-hi obres d'eixamplament el 1773. En tot aquest
sector la vida comercial intensa s acompanyada d'una nombrosa gernaci
que sempre li dna un aire festiu. Una altra plaa s la del davant de Santa
Maria, molt petita, amb unes cases al mig, on t la residncia el cirurgi Spa.
A la part de sota de la parrquia hi ha un carrer que pren forma al llarg del
segle en construir-s'hi a la banda nord, que alguns anomenen dels Dolors a
causa d'haver-hi la capella de l'esmentada advocaci; dna al carrer de Sant
Sim, on s'estan el corredor d'orella Picaire, l'adroguer Carbonell i la famlia
de cavallers Feliu i Feu; en aquest indret hi ha un portal d'accs a la ciutat, el
d'En Feliu. Una desviaci a la dreta ens duu al carrer de la Palma, dit aix per
les vistoses palmeres que es veuen del pati del senyor Vilallonga. A l'extrem
hi ha l'indret conegut com les Espenyes, baixada abrupta amb una petita porta
a la muralla, anomenada del Pou de la Snia pel venat de la riera del Pou
d'Avall. En aquest indret l'any 1761 un llen de muralla cau i mata una
criatura.
L'esglsia de Santa Maria s envoltada pels cementiris de la ciutat, el
Fossar Gran, el Xic i el dels Forasters. Ms amunt hi ha el carrer de Sant
Francesc, on trobem la rectoria i el celler del delme, lloc on els pagesos van a
22

pagar l'impost del vi i dels cereals per mantenir econmicament la religi;

l'esmentat carrer s'acaba a la porta de Valldeix, accs a la ciutat dels venats
camperols. A m dreta hi ha el carrer/placeta d'En Peric, i girant a l'esquerra
passem al carrer de Bonaire, un dels ms antics de la ciutat amb diverses
cases de l'Edat Mitjana, una d'elles dels hisendats Arnau, que t una desviaci
a la dreta, la del carrer de Sant Pere ms Alt. I aix arribem a la Riera, punt
neurlgic de la ciutat i lloc de residncia de gent de diners: els Llauder, els
Reniu, els Jofre, els Poch, els Palau, els Bar, etc. A la part ms alta trobem
el quarter dels soldats que constitueixen la guarnici. Un escrit de 1759 ens
explica que es esta calle, la ms capaz de cuantas se hallan en el recinto de
la ciudad (...). Levntase en ella soberbios edificios (...). Corre por el medio
de la calle un arroyo reducido entre paredes, a cuyos influjos suben
desmedidos diferentes rboles...
Es tracta de la squia que duu l'aigua dels molins de farina fins a la
mar, i hi trobem els mateixos arbres de la Rambla, oms blancs i polls. Baixant
per la Riera hi ha, a m dreta, el carrer d'Argentona i el de Sant Josep, amb el
convent de carmelites del segle XVI que li dna nom, i entre aquests el carrer
de les Moles, en alguna poca centre de l'activitat dels daguers. A m
esquerra de la Riera hi ha el Carrer Nou, el d'En Creus, petit i sense sortida, i
el de Fra Jaume, que duu el nom d'un mataron dels segles XVI-XVII de
l'orde dels agustins, notable historiador, tot i que popularment es coneix com
el Carrer. Desprs ve el d'En Palau, nom d'una coneguda famlia local que
tants homes preeminents ha donat en les seves diverses branques; tamb hi ha
dues cases del municipi que serveixen per a fleca i forn de pa, i les cases del
cnsol de Frana i l'escrivania pblica. El carrer d'En Pujol s el darrer que
ens manca dins les muralles, on resideixen molts comerciants. De la Riera
hem de destacar l'edifici de l'Ajuntament, que t quatre habitacions a la planta
baixa i una capella dedicada a santa Magdalena, tres habitacions al primer pis
i dues al segon: Serveix dita casa per congragar-se los jurats a consell per lo
que se offereix tractar; en diverses poques s'hi fan classes de gramtica i
altres matries; i en un recinte mnim acull la pres municipal.
Davant la porta de Barcelona es construeix fora al llarg d'aquests
cent anys. Al 1720 s'intenta la urbanitzaci de l'esplanada i l'Ajuntament dna
perms d'edificar a diversos propietaris assenyalant-hi la plaza all de nuevo
hacedera. El primer carrer que sorgeix s el de la Rambla, l'any 1721, amb 23
cases a mitjan segle; dos anys desprs ja t forma el de Santa Teresa, que al
1757 s compost de 59 cases; i al 1764 neix el de Santa Marta amb alguns
edificis. Sn cabdals en aquest indret el collegi i l'esglsia dels escolapis, que
li donen la seva fesomia caracterstica. La plaa, que rep el nom de Santa
23

24

Anna, advocaci del collegi, pren cos amb les edificacions que s'hi fan. Al
1760 comena l'obra del carrer de la Verge de la Merc, ben planificada pel
propietari Francesc Salla i Tarau, que presenta el plnol de 43 cases a la
banda de ponent; a partir d'aleshores aquella vista de cases ben arrenglerades
s la que tenen tots els viatgers en arribar a la ciutat venint de Barcelona.
Si anem continuant cap a muntanya, trobem el carrer de Sant Josep
fora Portal, denominaci que aplega totes les cases que s'edifiquen a l'exterior
del portal d'aquell nom, les quals allarguen l'esmentat carrer i en formen de
nous. Aix neix al llarg del torrent d'En Bova el carrer de Sant Rafael l'any
1765, que s quan s'hi inicia la construcci de cases; al 1783 aquestes
edificacions reben nous impulsos. Cap al 1787 el carrer de Sant Lloren ja t
certa estructura, el de Sant Benet existeix mnimament l'any 1789 i el de la
Verge de la Concepci rep nom al 1788 quan ja hi ha cases. El carrer de Sant
Joaquim, bastit al lloc conegut com l'horta de les Indianes, l'inicia al 1791 el
botiguer de roba Josep Pannon i li dna nom. En aquesta banda de la ciutat es
troba el convent de monges carmelites fundat al segle XVII.
Ara arribem als verals del carrer d'Argentona fora Portal, una de les
zones que experimenten un creixement ms alt: de les 74 cases de l'any 1716
passem a les 186 del 1757, i ja sn moltes ms en acabar el segle. Aqu es
troben els habitatges de la gent del camp, dels bracers que treballen a les
vinyes i hortes del pla de la ciutat. Es tracta dels carrers de Sant Sadurn i del
Massav i els de nova construcci de Sant Pau (1729), Sant Albert, pels volts
de l'any 1757, Sant Elies (1766), la Verge del Carme, devers el 1778, i el
Caminet, nom que recollim al 1796 i que tamb s'anomena cam que va al
Massav.
Un altre aplec de cases de gent del camp el trobem al carrer Fora
Portal de Valldeix, que de les 64 que t l'any 1716 passa a les 99 de l'any
1757. Al 1761 es construeix un grup d'edificis a l'esplanada de les
Caputxines, davant el convent de monges d'aquest orde, inaugurat l'any 1741.
Cap al 1778 el carrer de Sant Bru ja t certa envergadura i al mateix any
trobem esmentat el de les Caputxines. A la part de muntanya d'aquest sector
hi ha el convent de caputxins del segle XVII, i al seu costat els molins
fariners del municipi. Tamb en aquest sector hi ha prats d'indianes i les
respectives fbriques.
Seguint la riera del Pou d'Avall hi ha el carrer del mateix nom, que,
si en una poca es confon amb el de Sant Pere del Mar, aviat t entitat prpia
amb unes seixanta cases a mitjan segle, i va del Cam Ral fins a les cases de
l'exterior de la porta d'En Feliu. En aquest lloc el creixement urb tamb es
manifesta, com en tots els barris que apleguen els bracers, mariners i artesans.
25

L'any 1758 s'autoritza sobre un plnol l'obertura del carrer de Sant Ramon; al
1791 en els terrenys dels Catal es construeixen cases i els propietaris
demanen que el carrer que es forma s'anomeni de la Bonaventura, com el seu
fill, i que s'hi pugui construir una capella al sant esmentat, i aix es fa; al 1797
hi ha cases al carrer de Sant Pelegr, on trobem els corrals de la ciutat,
l'escorxador i el lloc on es guarda el bestiar, i tamb l'edifici de l'hospital de
pobres, que pren nova forma entre l'any 1739 i el 1747. Ms enll hi ha
alguna fbrica d'indianes amb els seus prats; precisament aquesta activitat
txtil s el que donar nom, anys a venir, al carrer del Prat.
El Cam Ral, carretera de pas de Barcelona a les poblacions de la
costa, marca el lmit amb els barris de mar, on viuen mariners, pescadors i
traginers juntament amb artesans de tota mena. L'any 1716, als carrers
d'aquest sector hi ha 350 cases que al 1757 ja sn 522: es tracta dels carrers
de Sant Antoni, Sant Francesc de Paula, Sant Joan, Sant Pere del Mar i el
Ravalet, i grups de cases de mariners al carrer del Pou de Sant Pere, al barri
dels pescadors, i vora la platja; algunes d'aquestes cases sn destrudes per les
ones l'any 1744. Quant als nous carrers, al 1789 el comerciant Pere Mrtir
Viladessau fa cases a l'horta de Sant Agust, que dna nom al carrer que s'hi
forma. Tamb trobem l'any 1789 el carrer de Santa Rita, i es construeixen
edificis parallels a la mar al costat del carrer de Sant Antoni. Un projecte que
no tira endavant s la urbanitzaci de la zona sense construir que hi ha entre
els carrers de Sant Joan i el Pou d'Avall, que havien de rebre el nom de Sant
Mart i del Peix, respectivament. La intensa relaci amb Cuba que estableixen
mariners i comerciants fa que el venat que neix ms enll del Ravalet cap als
anys vuitanta rebi el nom de l'Havana, que coneixem des del 1789. Tamb en
aquest sector de la ciutat hi ha la plaa de Pedratxes, que es forma al 1722 a
causa d'haver-se enfonsat unes cases; l'Ajuntament la bateja amb aquest nom,
per cau en dess perqu cap al 1787 s'anomena plazuela de Sant Joan. La
vida martima tan intensa feia que el moviment a la platja fos viu i que els
visitants n'admiressin l'activitat tan contnua. En aquest sector es compta amb
dues bateries de metralladores per a defensar la ciutat dels vaixells pirates, la
duana, on s'han de registrar les expedicions martimes que entren o surten, i la
drassana, on contnuament es fan vaixells per al cabotatge, la pesca o la
carrera d'Amrica.
Tamb podem passejar pels venats, on mig centenar de cases de
pags tenen cura d'horts i vinyes: sn els llocs de Trai, les Illes, Valldeix, la
Mata, la Cirera, etc. Pel que fa als arbres del terme municipal, al 1780 n'hi ha
5.831: oms, nogueres, lledoners, figueres, pins i roures, i les autoritats manen
a l'Ajuntament de plantar-ne a l'hort del primer mol, ja que en necessita el
26

Reial Servei per a fer-ne vaixells i armes. Tamb se'n planten a la Riera, al
rec del Mol, a Sant Sim i a les Caputxines. N'hi ha una greu destrossa al
1776, quan les pluges se n'enduen tres mil.
Ara ens aturarem en el bell conjunt de fonts que serveixen per a
proveir d'aigua els ciutadans: dins les muralles n'hi ha al costat del cementiri
de Santa Maria, al Carrer Nou a la vora de la Riera, a la Plaa Major, al
carrer del Palau i a la plaa d'En Tarau al final del carrer de Barcelona.
Extramurs, al 1780 se'n construeix una al costat del convent de les carmelites
davant el carrer de Santa Teresa, al 1789 la del Sant Crist d'En Fogueres, al
comenament del Cam Fondo, i les de Sant Domingo davant el portal
d'Argentona, construdes al 1782, una de les quals s anomenada de Sant
Roc; tamb es van construir la de la plaa de Sant Joan i la de la Magdalena.
Les aiges utilitzades pels molins de blat baixen pel rec del Mol, que
travessa la ciutat per la Rambla fins que desguassa a la mar; el municipi
mant la squia en bon estat i serveix per a repartir aigua a les persones que
en compren el dret: per a regar, per a les fbriques d'indianes i per a alguns
particulars que es poden permetre aquest luxe. Unes rierades de 1783
malmeten la squia, que ms tard eixampla i enfondeix l'enginyer Clemente
de Haedo y Espina. Pel que fa a les clavegueres i les aiges residuals, noms
sn canalitzades les de llocs indispensables, com la de la carnisseria pblica,
obra que es fa al 1721 i va en direcci al portal de Barcelona.
Tota la saviesa del mn
El nivell cultural de la ciutat es manifesta en la vida pedaggica, fonament de
tota cultura social. La realitat, per, ens mostra que l'lite illustrada era
mnima i els possedors de biblioteques ben pocs; pel que fa a les classes
populars, el desconeixement del saber era absolut i l'activitat educativa, un
luxe. Per altra banda, cal parlar de la tasca dels artistes, en aquest moment de
tendncia barroca, dels quals a Matar hi ha exemples excellents i que sn
uns professionals de primer ordre.
Matar intenta superar la penria educativa, general al pas, per
mitj de la dedicaci dels escolapis a tasques pedaggiques l'any 1737. Fins
en aquell moment hi ha una colla de mestres esforats, sis l'any 1716, que
ensenyen de llegir, de comptar i gramtica, funcionaris assalariats que paga
l'Ajuntament i que realitzen la seva tasca al mateix edifici consistorial; a final
del segle encara funciona una casa de estudios municipal.
L'acord entre els escolapis i l'Ajuntament de fundar un centre
educatiu sota l'advocaci de santa Anna obre una nova etapa. A partir del
27

1737 s'installen a l'Ajuntament dos escolapis que ensenyen gramtica, i a

final d'any passen a una casa a la crulla entre el carrer de Sant Antoni i el
Cam Ral, l'antiga fonda del Pardal, on s'estan vuit religiosos donant classes.
La primria consta de les matries de lectura, comptes i escriptura; el segon
grau, d'humanitats, gramtica, retrica i poesia; al 1741 s'hi inicien classes de
filosofia. L'escola de seguida t una acceptaci general, i al cap d'un any de
comenar els cursos hi ha 450 alumnes de primeres lletres i 90 de gramtica.
Fites d'aquesta etapa sn les acadmies literries de l'any 1747 al 1750.
Al 1754 comena un nou perode per a l'escola en inaugurar-se
l'edifici iniciat al 1739 als terrenys dels Arnau del Crist, vora el portal de
Barcelona fins a la creu d'En Ramis, l'obra del qual s'enderroca en part a
causa d'un terratrmol el 24 de desembre de 1751 a dos quarts de nou del
vespre. Llavors l'ensenyament escolapi comena a prendre volada per la seva
categoria i rep alumnes de tot el pas: Barcelona, Mallorca, Madrid i
poblacions catalanes diverses. De l'any 1770 al 1790, moment de gran
vitalitat econmica, el collegi t la seva millor poca: festes literries,
acadmies i un nombre creixent d'alumnes que logran un honrado modo de
vivir, saliendo unos por escribanos en bancos y oficinas de comercio, otros
por empleados en tiendas de Madrid, Cdiz, Sevilla, Lorca, Murcia y otras
partes, as del continente de Espaa como de la Amrica.
Al 1781 Jaume Bru, capit d'un vaixell corsari, i la seva tripulaci
pengen a la faana l'esttua de sant Josep de Calasan, i al 1789 s'inaugura
l'esglsia de Santa Anna, de portada barroca, obra que es fa laboriosa per
manca de recursos econmics; l'any segent s'hi estrena orgue. Cap a final del
segle l'obra de l'edifici presenta problemes, i durant l'estiu fa tanta calor a les
aules que l'Ajuntament mana tancar l'escola per por que els nois no
emmalalteixin; per aquests motius al 1786 se'n realitza un nou projecte. Un
altre establiment pedaggic s l'Escola de Nutica, que funciona del 1781 al
1792 i on s'imparteixen les assignatures de geometria, trigonometria,
cosmografia, geografia i navegaci; posteriorment ser agregada a Arenys. Al
1789 l'Escola de Nutica d'Arenys, de ms volada, es trasllada a Matar, per
la qual cosa i davant la demanda es construeix vora les drassanes un edifici
per a allotjar-la, per dura poc ja que pel desembre del mateix any continua la
d'Arenys i la de Matar desapareix de seguida.
Per el fet s que, malgrat tot, l'analfabetisme s general i noms se'n
salven els eclesistics, hisendats, professionals i burgesos, les niques
persones que fan servir l'art de l'escriptura en les transaccions comercials, els
llibres de comptes, la correspondncia, etc. Estudis estadstics segurament
sobrevalorats ens indiquen que a mitjan segle gaireb la majoria dels
28

eclesistics, hisendats i comerciants sabien llegir i escriure, i que entre els

artesans la xifra arribava al 57%; per entre els pagesos i els mariners el
percentatge cau per sota del 30%, i aix pel que fa als homes, perqu entre les
dones la situaci s ms dramtica: sn alfabetes en un 5 3% en les capes
privilegiades, i en els altres sectors socials el percentatge s del zero per cent.
La llengua utilitzada pel com de la gent s el catal, malgrat les
restriccions legals que l'afecten; una de les ms sonades s l'ordre de Ferran
VI d'obligar els comerciants catalans a deixar d'escriure en el seu idioma els
llibres de comptabilitat i negocis. Tots els estaments del Principat protesten, i
singularment con grande pero infortunado tesn la ciudad de Matar; el
decret, per, s'acompleix a mitges. Pel que fa a la difusi de la impremta,
s'estableix d'una manera fixa quan Joan Abadal arriba a la ciutat pel 1779 i fa
una intensa tasca d'impressi de llibres religiosos, sermonaris, etc., dels quals
coneixem uns quaranta volums.
Intum l'activitat lectora dels privilegiats pels inventaris de les
biblioteques d'hisendats, comerciants, advocats i religiosos. Un reps
d'aquesta documentaci ens informa que el gust dominant connecta amb les
esttiques del segle XVII, com ho mostren els llibres de religi, que sn els
ms nombrosos, i les obres de Quevedo, Caldern, Mateo Alemn, Gracin,
etc. Tamb hi ha volums de geografia i histria a les mans de comerciants i
burgesos, les biblioteques dels quals sn ms eclctiques que les d'altres
estaments, tot i la migradesa general. Els clssics llatins i grecs tamb hi
tenen un lloc: el mateix governador napolit de la ciutat cap al 1760 es
complau a citar Cicero i Virgili i a llegir Tass. Intum l'existncia d'algun
cenacle d'escollits on els temes de l'alta cultura es comenten amb inters. s
un focus de saviesa el collegi dels escolapis per mitj de les acadmies
literries i la tasca dels seus eclesistics, com el pare Jaume Vada, autor de
l'obra La Fama en lo Parns, precedent de la Renaixena. Tamb hi ha un cert
trfic de llibres prohibits d'illustrats francesos i de sectaris com Luter; de
vegades hi ha d'intervenir la Inquisici, amb un funcionari a la ciutat que
vigila la introducci de llibres pel port i que en controla la puresa ideolgica.
Una altra faceta de la cultura es manifesta en les activitats de tipus
artstic; les ms meritries, a part la construcci d'edificis religiosos, sn les
dels pintors i dels escultors en fusta. Viladomat treballa en la decoraci de la
capella dels Dolors del 1727 al 1737, un dels exemples ms complets del
barroc catal. Joan Riera t un important taller d'escultura en fusta; la seva
obra mestra s l'altar del Roser, de l'any 1690 al 1701. Pere Pau Montany
pinta quatre quadres al presbiteri i al cor de Santa Maria a la fi del segle.
Salvador Gurri, escultor en fusta, fa el retaule i l'altar major de Santa Maria,
29

del 1778 al 1804; al seu taller, en una poca, hi treballa Dami Campeny,
l'important escultor, que a la seva ciutat nadiua deixa una mostra del seu art
en un sant Josep Oriol i un sant Vicen de Pal.
Alguns fills de Matar tenen un relleu i un mrit especials en la
histria del segle: Josep Manuel Perams (1732-1793), jesuta, llatinista,
autor d'obres en prosa i vers i missioner al Paraguai, on escriu un dietari dels
successos que presencia. Francesc Xavier Llampillas (1731-1810), jesuta,
catedrtic de Retrica i Filosofia a Barcelona, poeta i autor de l'important
estudi de literatura Ensayo Histrico Apologtico. Antoni Regs i Borrell
(1752-1837), mecnic industrial, inventor de moltes mquines i autor de
monografies tcniques. Josep Palau i Soler (1658-1722), historiador cartoix.
Francesc Llauder, doctor en Dret civil i cannic i rector de Santa Maria.
Jaume Matas i Perams, clebre predicador. Manuel Camn i Campllonch,
predicador, autor de sermons i crtic literari. Esteve Cortils, membre d'una
famlia d'adroguers de la Riera, gegraf, que al 1717 edita la Descripcin del
Mundo, un llibre ple de notcies curioses en un volum de 354 fulls i 24
mapes. Dami Campeny i Estrany (1771-1855), excellent escultor
neoclssic. Francesc Pla (1734-?), jesuta, catedrtic de Filosofia a Barcelona
i autor de nombrosos estudis.

30

Una histria de nobles, burgesos, artesans i jornalers

Els estaments encimbellats
En l'estructura social de la ciutat la part preeminent correspon a la noblesa,
que, tot i no tenir una presncia gaire nombrosa en les seves dignitats
superiors, com els cavallers, s que s ben representada pels ciutadans
honrats, mxim honor social a qu poden aspirar els pagesos, comerciants i
burgesos rics. Aquesta gent fan del seu honor el deshonor dels altres, ja que
l'estructura estamental suposa la diferncia qualitativa en el conjunt social: la
desigualtat constitueix l'mbit ideolgic de la cascada del menyspreu, per la
qual tot superior menysprea els inferiors; aix, si al nivell ms alt hi ha la
noblesa, a baix de tot de l'escala trobem els que practiquen les arts
mecniques, considerades vils. Amb el temps, per, algunes professions
adquireixen prestigi, precisament les que suposen grans riqueses als qui les
exerciten, com comerciants majoristes, botiguers de teixits, argenters,
apotecaris, corredors de canvis i tota mena d'activitat professional titulada
(advocats, notaris, metges, etc.). La mateixa diferncia t lloc en la
nomenclatura professional: els gremis sn agrupacions de gent de baixa
categoria, contrriament als collegis, que apleguen les professions illustres.
Dels cavallers que s'estan a la ciutat al llarg del segle, n'hi ha que
tenen un ttol antic, i d'altres que el reben en aquests anys. Entre els primers
es troben els Mercader, els Vilallonga, els Belloch, els Llentiscl, els Palau,
els Derrocada, els Migliaresi, els Palau i Soler i els Marls; aquest darrer
assegura que el seu ttol prov del mateix Carlemany. Al llarg del segle sn
titulats: Gaspar Salla i Tarau (1740), Josep Arnau i Partell (1752) i els Feu i
Feliu de la Penya (1752). De ciutadans honrats n'hi ha del segle XVII: els
Palau i Comas, els Llauder, els Bar, els Gual, els Jofre, els Espona, els
Llad, els Sanrom i els Massot; d'altres reben el ttol durant aquest temps:
Josep Tarau (1702), Pere Pi (1702), Francesc Gemmir (1702), Miquel
Esmandia (1708), Francesc Toms i Huguet (1724), Lloren Vendrell (1739),
Josep Esmandia (1740), Josep M. Ramis (1748), Josep Matas (1773), els
Boter i Pi, els Boter i Llauder (1775), Josep A. Caralt (1780), Flix
Campllonch (1786), els Pineda (1787), Josep A. Peradejordi (1791), Josep
31

M. Pou (1792), Desideri Torras (1797) i algun altre. El procs d'ennobliment

s'accentua a partir de la dcada dels anys setanta, coincidint amb l'apogeu
econmic que enriqueix algunes famlies dedicades al comer i la indstria.
Molts dels nous ciutadans honrats sn comerciants i hisendats,
l'estratgia econmica dels quals passa per la intervenci en tota mena de
negocis, en la comercialitzaci del vi i l'aiguardent i el llogament de cases.
Una altra mena d'ingressos l'obtenen per mitj dels censals, diner a crdit amb
inters. Els censalistes, o sigui prestamistes, sn els personatges de ms
posici econmica, i, en algun cas, gent de menys recursos que deixen els
diners que poden. Sovint hi trobem entitats religioses de Barcelona, convents
com la Cartoixa de Montalegre, confraries locals, etc., per el gruix s format
pels ennoblits; aix, l'any 1716 els deu ms importants sn: Josep Sanrom
(1.428 lliures), Teresa Tarau (792), Mag de Vilallonga (754), Josepa Llauder
(750), Maringela Tria Sanrom (651), Salvador Bar (482), Anna M. Arnau
(460), Marianna Andreu (440), Josep Vendrell (433) i M. Teresa Feliu i Feu
(329). Tots ells sn gent ennoblida, de la mateixa manera que ho sn els
contribuents principals de l'impost del cadastre, o sigui els que paguen ms
diners a causa de tenir ms propietats en cases i terres: els Sanrom, els
Andreu, els Massot, els Campllonch, els Boter, els Bar, els Vilallonga, els
Arnau, els Vendrell, els Llauder, els Sistemes, els Feliu de la Penya, etc.
Sempre ens movem entre un grup de privilegiats format per unes quantes
famlies que, teixint entre elles llaos matrimonials, configuren l'oligarquia
local; la majoria sn benestants a causa dels negocis que personalment han
emprs en el camp del comer majorista de cereals, vi i altres productes. A
partir d'aquella primera fortuna cobegen els ttols nobiliaris en un intent
d'aconseguir el rang de les classes superiors, que tant admiren en usos i
maneres. Aix, si en un primer moment molts sn a les files dels ustria, de
seguida s'integren en la societat borbnica per gaudir plenament dels seus
privilegis. Un cas paradigmtic s el del notable austriacista Mag de
Vilallonga, que rep dels vencedors un tracte refinat. El seu fill l'any 1759 s
batlliu de l'orde militar de Sant Joan de Jerusalem; com a tal dna la
benvinguda al rei Carles III en arribar a Barcelona.
Majors contribuents del Ganancial 1724-1794
1724

1735

Rafael Perams i C

negociant

45

Policarp Caralt i C

botiguer

46

Josep Campllonch i C

botiguer

40

Rafael Perams

negociant

38

32

Jaume Carbonell

negociant

40

Josep Campllonch

botiguer

34

Policarp Caralt i C

botiguer

35

Jaume Carbonell

negociant

30

Bru Sanrom i C

botiguer

30

Salvador Fins

negociant

24

Salvador Tarrs i C

botiguer

25

Domnech Sanrom

botiguer

22

Salvador Fins

negociant

25

Francesc Reymir

comerciant

22

Francesc Reymir i C

comerciant

25

Josep Aymerich

negociant

20

Salvador Cantallops

comerciant

25

Josep Tarrs i C

botiguer

20

Francesc Perams i C

negociant

25

Pere A. Velada

negociant

16

Policarp Caralt

botiguer

49

Josep Caralt

botiguer

18

Rafael Perams

negociant

44

Salvador Janer

botiguer

16

Jaume Carbonell

negociant

44

Pere Tarrs

botiguer

16

Josep Campllonch

negociant

32

Francesc Soley

botiguer

16

Salvador Fins

negociant

26

Josep Mateu

corredor

16

Bru Sanrom i C

botiguer

21

Jaume Carbonell C

negociant

15

Vdua Soley

botiguer

21

Salvador Campllonch

comerciant

15

Francesc Massuet

adroguer

18

Francesc Casanovas

adroguer

12

Salvador Tarrs

botiguer

17

Salvador Roca

adroguer

12

Mari Roca

adroguer

16

Onofre Molins

adroguer

11

Josep Caralt

botiguer

140

Josep A. Caralt

botiguer

14

Salvador Campllonch

comerciant

140

Salvador Campllonch

comerciant

12

Onofre Molins

adroguer

100

Onofre Molins

adroguer

10

Josep Simon

adroguer

94

Pau Miralles

comerciant

Salvador Viza

comerciant

80

Cristfol Camn

comerciant

Salvador Roca

adroguer

79

Joan Pau Gibert

comerciant

Jaume Carbonell

adroguer

73

Josep Riera C

fabricant d'indianes

Francesc Casanovas

adroguer

73

Jacint Peradejordi

comerciant

Oleguer Sanrom

comerciant

60

Francesc Janer

comerciant

Josep Ribas

comerciant

60

Josep Cantallops

fabricant d'indianes

Josep A. Caralt

botiguer

14

Ignasi Boet

comerciant

17

Josep Riera C

fabricant d'indianes

14

Jacint Peradejordi

comerciant

13

1742

1751

1764

1775

1789

1794

33

Ignasi Boet

comerciant

13

Pere M. Viladesau

comerciant

13

Jacint Peradejordi

comerciant

13

Salvador Isart

comerciant

Pere M. Viladesau

comerciant

12

Mart Miquel

comerciant

Flix A. Camplloch

comerciant

10

Gaspar Isern i C

comerciant

Francesc Marxuach

comerciant

Josep Anglada

revenedor

Josep Carbonell

adroguer

Joan Cirera

botiguer

Gaspar Ferrs

hostaler

Gaspar Ferrs

revenedor

Salvador Isart

comerciant

Josep Carbonell

adroguer

Les xifres sn en lliures menys el 1764, que sn en rals.

La gent que compra i ven

Vicens i Vives diu que els beneficis del comer d'exportaci (pesca salada i
aiguardent) i d'importaci (cereals) es tradueixen a Catalunya en la formaci
d'un grup social de grans comerciants; sn la primera generaci burgesa, la de
la Reial Companyia de Comer de Barcelona (1756) i el Cos de Comerciants
(1758). La segona generaci burgesa s'aplega al voltant de la Companyia de
Filats de Cot (1772), composta pels comerciants colonials i els fabricants
d'indianes, que reben un gran impuls arran de la prosperitat que es genera a
partir del 1783. La tercera generaci burgesa floreix a la fi del segle: s la
dels fabricants de filats i teixits de cot.
A Matar el model d'estructura que es deriva de l'activitat comercial
es manifesta en dos grups: el gran comer dels burgesos majoristes i venedors
de teles i el dels revenedors i minoristes. Si ens fixem en el quadre de majors
contribuents del ganancial, podem treure'n algunes conclusions pel que fa als
negocis ms importants de l'poca en el terreny comercial i fabril, mbit de
l'impost. De les 35 persones diferents que hi ha, 20 sn comerciants, o sigui
gent que ven a l'engrs i al detall tota mena de productes alimentaris. Els 7
botiguers que hi trobem es dediquen a la venda de draps, seguits per 5
adroguers, que fan i venen productes de cera i confiteria; desprs hi ha un
revenedor, un hostaler i un fabricant d'indianes. L'evoluci dels negocis
capdavanters al llarg del segle s mnima, i noms notem la introducci d'un
fabricant d'indianes l'any 1775, Josep Cantallops, que ja apareix al 1724 amb
negocis diversos. De tota manera, hi ha una certa mobilitat en els personatges
que surten a la relaci, sobretot a les darreres dcades del segle; aix
manifesta una certa substituci dins la burgesia negociant, que ser
fonamentalment d'activitat mercantil i deixar les inversions fabrils, en
general, a persones provinents dels propis sectors o a comerciants
emprenedors sense tants diners. Els contribuents que ms apareixen entre els
34

de primera fila sn noms coneguts: els Caralt, els Campllonch, els Carbonell,
els Peradejordi, els Perams, els Riera, els Janer i els Sanrom.
La societat estamental suposa la formaci d'uns compartiments
estancs en qu s'estructura la vida econmica de la ciutat. Pel que fa al
comer, assistim al pas de ser considerat art vil a tenir carta de naturalesa
entre els grups socials elevats, conferint una dignitat i un prestigi relatius dins
la jerarquia dominant; per aix a Matar el procs d'ennobliment dels
comerciants s intens al llarg del segle. Seduts per les formes de les classes
superiors, van accedint-hi a mesura que la seva fortuna ho fa possible; llavors,
molts fan esborrar dels llibres parroquials la condici social baixa dels seus
avantpassats. L'honor mxim dels qui no poden aspirar a la noblesa s ser
mercaders. Abans que el ttol de ciutad honrat es generalitzi, ho sn els
Matas, els Perams, els Pou, els Partell, els Salla i els Golorons. Els
segueixen els comerciants matriculats, amb privilegi de portar espasa i
exempts de crrecs municipals; en el perode del 1758 al 1765 hi sn
admesos els Pongem, els Esmandia, els Matas, els Velada, que viuen a
Barcelona tot i el seu origen mataron, i d'altres residents a la ciutat: els
Perams, els Guarro, els Serra, els Torner i els Campllonch; aquests
representen a Matar la Junta de Comer de Barcelona en els anys cinquanta i
seixanta. Tamb s notable el grup amb privilegi dels corredors d'orella que
tenen funcions comercials, i que l'any 1716 sn onze: els Guanyabens, els
Perams, els Dorda, els Picaire, els Riera, etctera. La categoria que els
segueix, sense el prestigi d'aquells, s la dels negociants, que al llarg del segle
s'anomenen tamb tractants i finalment comerciants; sn gent que fan negocis
a l'engrs amb tota mena de productes i que es diferencien dels botiguers
perqu manegen un volum ms considerable de mercaderies; de fet fan el
mateix que els mercaders i els matriculats, per no tenen la seva consideraci
social; l'any 1785 n'hi ha quaranta-cinc. Alguns sn d'origen pags: els Nadal,
els Reymir i els Boet; aquests darrers al 1789 sn considerats els ms
importants i rics; d'altres sn d'origen comercial: els Gibert, els Aymerich i
els Viza, vinculats a l'agricultura i dedicats al comer de queviures, blat, vi i
carns; d'altres provenen de famlies artesanes: els Mandri, els Niella, els Isart,
els Fins, etc. Niella t amb el seu cunyat una botiga de puntes i una fbrica de
mitges de seda a Mrcia, i Salvador Fins, l'any 1747, uns bns considerables
en cases i mercaderies de mena diferent (oli, teixits, etc.), participaci en
barques, canvis martims per un total de 5.342 lliures, crdits, censals, terres i
4.000 lliures en efectiu. Cal destacar la mobilitat d'aquest sector; fins i tot
membres de l'aristocrcia local s'hi associen en negocis no gens nobles per
que deixen bones lliures; cavallers com els Vilallonga, els Feliu de la Penya i
35

d'altres no rebutgen inversions de qualsevol tipus.

Les estratgies econmiques burgeses es manifesten per mitj de tota
mena d'inversions, fonamentalment per la participaci en el comer que es
realitza cap a Amrica. Ja des dels primers temps els mataronins trafiquen
amb el Nou Continent; moltes persones amb un capital mitj encomanen
gneres per als mercats de Cuba, Veracruz, Argentina, etc. Les darreres
dcades del segle s el moment ms puixant d'aquest comer, quan veiem els
vaixells que fan la ruta d'Amrica carregats de matries produdes a Matar:
Josep Riera i Cia. hi envia indianes i blondes; Mari Alsina, sarja i mitges;
Onofre Sala, mitges i blondes; Francesc Xicola, botons de metall; Marxuach i
Cot, indianes de les que fabriquen; Jacint Peradejordi, paper, mitges,
ametlles, etc.; Salvador Isart, fil, mrfegues, aiguardent, paper, mitges, etc.;
Josep Antoni Caralt, mitges; Pere Mrtir Viladessau, puntes, mitges, blondes,
etc. L'aventura comercial, sovint reeixida, enriquir moltes persones.
Una altra categoria de negoci a qu es dediquen els burgesos s els
canvis martims, una mena de prstecs sobre les mercaderies i embarcacions
que dna als participants uns beneficis del 30% assumint el risc del viatge a
Amrica i uns interessos ms baixos en els viatges peninsulars: un 22% a
Galcia, un 14% a Cadis, un 8% a Cartagena, etc. El perill de guerra fa
augmentar els percentatges de benefici i el risc de l'operaci: el mataron
Grau Bosch al 1789 presta 1.02 3 lliures per a un carregament de vi i en
cobra 1.279, amb un benefici de 256 lliures que suposa un 27% sobre el
capital prestat. La gent amb diners tamb inverteixen en la construcci i
l'aparellament de vaixells de comer i es constitueixen en porcioners de naus
pel fet d'associar-se un grapat de petits o mitjans capitals per dur endavant
una empresa comercial. Tamb fan grans negocis amb els arrendaments dels
drets d'abastament pblic.
Els comerciants ms emprenedors els trobem en tota mena de
documentaci traficant i deixant el seu rastre en protocols notarials, llibres
d'impostos, acords municipals, etc. Constitueixen autntiques nissagues, com
els Caralt, que desprs de tres generacions arriben al cim de la burgesia local,
al llarg de cinquanta anys es colloquen al primer lloc dels que paguen
contribucions pels negocis i aconsegueixen el desitjat ennobliment l'any 1780.
O els Feliu de la Penya, que tenen adoberies i forns de rajola, inverteixen en
fbriques d'indianes i es dediquen al comer en general i al contraban de
productes com tabac i teixits de procedncia estrangera. Altres burgesos
emprenedors en matria de comer sn els Isart, els Viladessau, els Sala, els
Mart, els Ramon, etctera.
El burgs s l'home d'xit que duu la iniciativa en l'acci econmica,
36

la classe ascendent que dna al segle XVIII el seu carcter d'innovaci i

prosperitat, posant els fonaments de les grans transformacions del segle XIX.
A Matar el burgs paradigmtic del Set-cents s el comerciant que es dedica
a l'especulaci mercantil, ja que el burgs industrial no t la fora d'aquell i
noms arrela durant els darrers anys del segle. Ara, i com a exemple, ens
referirem a dues famlies de burgesos. Destaquem, per, que molts dels
comerciants ennoblits i principals de la ciutat procedeixen del comer de
teles: els Guarro, els Perams, els Campllonch, els Caralt, els Cantallops, els
Torner, etc.
Els Campllonch. El nostre personatge s Flix Campllonch, que
aplega la fortuna i els cognoms de tres famlies: els Guarro, els Velada i, per
matrimoni, els Cantallops. Els Guarro s'estableixen a Matar al segle XVII,
es dediquen al comer i, formant diverses companyies de negocis, arriben a la
categoria de mercaders i participen en l'administraci del municipi. Els
Cantallops passen de l'artesania a la botigueta i al gran comer d'exportaci
de vi i aiguardent, que s l'origen de la seva fortuna. Josep Cantallops es
dedica a la fbrica de seda, a l'estampaci d'indianes i a l'adoberia, i de la
seva dona obt els bns agrcoles dels Vervol. Els Campllonch, d'origen
francs, tenen una intensa activitat econmica comercialitzant vi i aiguardent;
el personatge ms important de la famlia s Flix Anton Campllonch Guarro
i Velada, punt culminant d'una generaci de comerciants amb iniciativa i que
aplega diversos patrimonis en la seva persona. Fa negocis de tota mena,
munta fbriques de vels i de teixits estampats, compra i ven cereals, fa de
paroner en la construcci i l'aparellament de naus, negocia en vi i
aiguardent, etc. Es dels homes ms rics de Matar, un dels dos que mantenen
cotxe de cavalls, i exerceix un cert mecenatge pagant de la butxaca els obrers
desocupats de les seves factories; tamb paga l'armament del vaixell corsari
que basteix la ciutat contra els pirates, etc. L'any 1786 rep el ttol de ciutad
honrat i t una actuaci molt important en la Guerra de la Independncia.
Els Soley. Una de les persones ms riques de la ciutat a mitjan segle
s Francesc Soley i Roig, comerciant i botiguer de teles, que viu i t
l'establiment al carrer d'En Pujol. Soley era soci de Josep Caralt en els anys
trenta i quaranta compartint-hi una botiga de draps. Fa una gran fortuna amb
aquesta activitat al detall i amb altres comeros de ms envergadura
negociant a Catalunya, a Espanya, a Anglaterra, a Holanda, etc. En els anys
quaranta i cinquanta lliura mercaderies per a vendre a les ndies: al 1757
envia 41 dotzenes de mocadors cap a Amrica; amb la mateixa destinaci
lliura a un patr de Calella 100 dotzenes de mocadors de seda, al 1758, amb
un valor total de 1.192 lliures, una quantitat important de diners; etc. Tamb
37

envia gneres de seda a Cadis per a exportar a Amrica a travs d'aquell port i
diversos productes a Ma, a Gnova i a ports britnics com Bristol i Cork.
Participa com a paroner en diverses barques i t canvis martims. L'any 1765
el negoci ha pres unes dimensions tan importants que es pot permetre el luxe
de tenir com a deutors unes cinc-centes persones. Malgrat tot, ell, comerciant
de tercera generaci, no arriba a l'estadi de ciutad honrat, fet curis i rar en
el context en qu es produeix, en el qual tota la gent del seu nivell econmic
hi accedeix. Qu passa amb Soley? La histria s clara i trgica: el 10 de juny
de 1765 la seva muller, Josepa Vervol, declara davant notari que no sap on
s el seu marit, que fa dies que ha desaparegut i que ning no localitza. Soley
apareix dues setmanes desprs demantat: s'havia tornat boig i vagava pels
camins.
A la botiga dels Soley hi ha com a reclam exterior, sobre el portal,
un barret de fusta amb una banderola de drap penjada i una tauleta plena de
roba davant la porta; a dins podem veure els prestatges plens de mercaderies,
les taules, els taulells, miralls, estisores, balances, paper blanc d'embolicar i
un rellotge de botiga ab sa capsa de fusta jaspeada y perfils de colradura . A
la paret contigua a les habitacions interiors una capella amb la imatge de sant
Antoni de Pdua hi dna la nota religiosa.
Si ens fixem en els gneres per a vendre, hi ha teles de diverses
menes: durantes d'Anglaterra, grisetes d'estam, escamells daurats, durois
llisos, xamellot d'Alvrnia i de llana, marroc ordinari, llampadilla /
escapolons, estamenya, drap de burell, baieta, sarja, tafet, monbillars, ruans,
blauet, indianes, cambrai, teles gtiques blanques i de color de Vic. Tamb hi
ha bri de cnem, flassades, troques de fil, vetes, barretines blanques a 3 sous
la unitat, didals de llaut, agulles de picar patrons, pell de cabra, etc. Les
mitges de cot ordinries valien 10 sous el parell, i les de fil blanc, 6 sous.
Tamb hi ha trenta-set olleras ordinarias ab guarnici de estany (...) que
acostuman servir per llegir y escrurer, i un sac de cacau de Caracas que li
devien enviar els seus corresponsals.
La casa s ben diferent de les dels treballadors del camp i artesans
que viuen extramurs; t menjador, cuina, hort, estable, pallissa, celler,
cambreta, golfeta, rebedor i quatre habitacions. Pel que fa als mobles i la
roba, hi ha mostres suficients de l'excellncia del propietari i de la seva
riquesa, traduda en quantitats de vestits i uns paraments notables: s'hi
destaquen el gran nombre d'imatges religioses, quadres, estampes, etc.; al
menjador, una taula rodona amb peus tornejats que s'obre i cadires de cuiro
negre amb tatxes de ferro; i a l'habitaci de l'amo, un magnfic llit imperial
amb capalera i sobrecel de fusta, amb barretes de ferro i poms, tot pintat i
38

daurat; a sobre, tres matalassos de llana, l'un folrat de bordets, l'altre

d'indianes i l'altre de cossol. Com a objectes curiosos, anotem una guitarra,
tres gbies de paper de roba amb figuretes de paper a dins, fanalets de vidre i
un pags de fusta per al llum. A les dependncies de l'hort hi ha instruments
per a fer vi i emmagatzemar-lo, eines del camp, estris per a la matana i
l'adob del porc, botifarrera, etc.
Hem referit la histria de dos dels comerciants ms caracterstics del
segle; a les darreres dcades comencen a aparixer els burgesos, que seran els
seus substituts, tant socialment com econmicament, quan els vells traficants
ennoblits i els seus fills no recordin l'empenta que els va dur la riquesa i
llangueixin enmig d'honors, privilegis i una fortuna antiga i decreixent. Aix
veiem com una nova generaci d'emprenedors, com Gaiet Guanyabens, fill
d'una nissaga de mariners, trafica amb tot i se'n va personalment a Buenos
Aires, l'any 1778, a negociar; s una persona infatigable i mig aventurera que
al 1800 es mou per Frana, sempre amb propsits mercantils; descendents
seus arribaran a bastir un patrimoni considerable. Ms cabdal en el tema dels
diners s el cas dels Bofarull, famlia que s'installa a Matar l'any 1755,
provinent de Santa Coloma de Queralt, i es dedica a l'adrogueria. Mag
Bofarull es casa tres anys desprs amb Maria Carbonell, filla d'un candeler de
cera i comerciant de posici, i es dedica, a ms del negoci de la botiga, a la
compravenda a l'engrs de molts productes, sense desaprofitar l'avinentesa
del mercat americ. Desprs de diverses accions empresarials i matrimonials,
el seu hereu es convertir en la persona ms rica de la ciutat.
Uns altres oficis de consideraci social sn els que exerceixen els
professionals liberals, gent titulada que prov, en els primers temps, de les
files de la pagesia d'hisendats i, posteriorment, dels rengles del comer. Al
1716 hi ha 7 persones dedicades a les lleis, i l'any 1787 hi comptem 9
advocats, 7 notaris i 15 procuradors. Pel que fa als metges, n'hi ha una
dotzena, entre ells els Vendrell, els Llentiscl i els Vieta. Quant als
apotecaris, al 1716 n'hi ha 5, els ms importants dels quals sn la nissaga dels
Camn i la dels Spa.
Gremis, confraries, collegis
Com a conseqncia de la constant activitat econmica, la vida gremial s
molt intensa; tots els oficis artesanals s'organitzen en corporacions
professionals, que controlen el mercat del treball. Tamb realitzen diverses
tasques amb l'Ajuntament, com el repartiment de certs impostos i
contribucions especials, qestions d'allotjament militar, participaci en actes
39

oficials, etc.; i, en circumstncies crtiques, com els Rebomboris del Pa del

1789, els gremis contribueixen a mantenir la pau. La possibilitat de control
que aquests ofereixen, mantenint organitzada i fiscalitzada la societat, s
evident i aprofitada pels governants. Els pagesos rics de la ciutat aix ho
veuen en demanar que se'ls autoritzi la seva confraria: aunque por lo
numeroso de un pueblo es fucila un individuo ocultar sus procederes, tal vez
irregulares, no lo es si aqul vive matriculado y alistado en el recinto de una
Cofrada o Gremio. La divisi entre aquests dos darrers conceptes s ms
terica que real; de fet, es designen com a confraries aquells gremis en els
quals la vida religiosa t un protagonisme especial, per en substncia es
tracta del mateix organisme.
Alguns gremis tenen una tradici centenria: la Confraria de Sant
Pere, de pescadors, i la de Sant Elm, de mariners, sn del segle XVI; del
XVII, la Confraria de Sant Isidre, de pagesos; la Confraria de Santa Anna, de
treballadors de la terra; el Gremi del Sant ngel Custodi i Sant Antoni de
Pdua, de sastres i agregats; el Gremi de Sant Marc i Sant Lluc, de sabaters;
la Confraria de Sant Joan Baptista, d'oficis relacionats amb la fusta; i la
Confraria de Sant Antoni Abat i Sant Eloi, que aplega els metallrgics i els
traginers.
Els gremis de nova implantaci s'estableixen en dos perodes. De
l'any 1748 al 1760 prenen carta de naturalesa: el Gremi de l'Art de la Seda
(1748), el Gremi de Corders i Espardenyers (1753), el Gremi de Teixidors de
Lli (1757), la Confraria de Mestres de Cases (c. 1759) i el Gremi de
Blanquers i Assaonadors (1760). L'empenta comercial s al darrere d'aquest
creixement de l'artesania: seda i pells per al mercat americ i nacional, i
cases, espardenyes i roba per a la gent cada vegada ms nombrosa que
treballa i viu a la ciutat.
En una segona empenta, en els anys setanta i vuitanta, es funden
quatre gremis nous; tres sn molt selectius, de poca gent i d'accs restringit: el
Collegi d'Argenters (1772), el Collegi de Cerers (1774) i el Collegi de
Procuradors (1774), denominats collegis per a separar-se dels gremis
artesans de baixa categoria social. El darrer gremi es funda al 1782: el de
Mitgers de Teler, una ocupaci que cada vegada t ms presncia en
l'economia ciutadana.
Seguirem les ordenances del Gremi/Confraria de Sant Joan per veure
la mecnica d'aquestes institucions. El gremi s regit per quatre
administradors i un consell ordinari format per aquells i vuit mestres ms de
l'ofici, elegits un cop l'any pel sistema de la insaculaci, o sorteig per mitj de
l'extracci de noms d'una bossa. Tamb s'elegeix el comptador, que controla i
40

aprova les despeses i els ingressos. Un dels crrecs importants s el dels

examinadors de mestria, que donen el perms de suficincia per a poder
exercir l'ofici de manera autnoma; s'admeten a l'examen els que acrediten sis
anys d'aprenentatge. En les ordenances s'estableix un rgid sistema de treball:
s'han de pagar l'examen de mestria i una contribuci anual; els mestres no
poden tenir cap aprenent menys de quatre anys, i de cap manera no poden
donar feina a un aprenent que ha iniciat l'ofici amb un altre mestre si aquell
no ho autoritza expressament i si no se li abonen les despeses ocasionades; a
les persones que no sn del gremi local els s totalment prohibit de posar
botiga o treballar en l'ofici dins el terme municipal; s'hi assenyalen els salaris
professionals, etc. Les ordenances tamb manifesten la faceta religiosa
d'aquest gremi/confraria: participaci en totes les cerimnies i processons
duent la bandera; prohibici de treballar el dia de Sant Joan; cura dels dos
altars propis; assistncia amb torxes a l'esglsia uns dies fixos; celebraci de
misses per als agremiats morts i les seves mullers; dret a ser enterrat a la
sepultura del gremi dins l'esglsia parroquial, etc. Tots aquests elements
configuren el gremi, l'organitzaci gremial, com un microcosmos de la
societat tancada de l'Antic Rgim, amb el seu sistema rgid de prohibicions i
un proteccionisme que es confon amb el control ms absolut.
Sants i coses d'esglsia
El nombre de religiosos de la ciutat creix, com la poblaci, amb els anys; aix,
si al 1716 n'hi ha 123, en el cens del 1778 ja sn 286: els de la parrquia i els
que habiten diversos convents. Al 1716 el monestir de Sant Josep de frares
carmelites, del segle XVI, t 30 persones; el dels caputxins, del segle XVII,
38 frares; el de monges carmelites, tamb del segle XVII, 19 dones; i la
parrquia de Santa Maria acull el rector i 31 residents. Uns altres
establiments religiosos sn l'ermita de Sant Sim, del segle XVI, i la capella
de Santa Magdalena dins l'edifici de l'Ajuntament, que mant el record de la
patrona de l'hospital, que anys enrere era situat en aquell edifici. Tamb s
digna d'assenyalar la creu d'En Ramis, del segle XVI, als afores de la ciutat.
Les obres de tipus religis al llarg del segle sn mltiples: del 1730
al 1741 s'edifica de nova planta el convent de les caputxines descalces, que
comptar de seguida amb trenta monges; l'esglsia de Santa Anna, al collegi
escolapi, s enllestida el 1789; l'esglsia de l'Hospital, al carrer del Pou
d'Avall, s reformada juntament amb l'edifici principal del 1739 al 1747. Al
1722 els franciscans es volen establir i l'Ajuntament ho autoritza, amb els
vots en contra d'alguns regidors que estimen que no conv un nou orde de
41

42

mendicants considerando la miseria que es tan patente en esta ciudad. Els

franciscans compren una casa a la part de llevant de les Escaletes per formarhi un ospicio que sirva para hospedar los religiosos por assi transitantes, y
para recojer las limosnas; l'any 1738 es buida i s'intenta dur-hi dos
religiosos. L'orde no rex a Matar, tot i que a la darreria del segle tenien casa
oberta al Cam Ral.
L'esglsia de Santa Maria, parrquia originria del segle XI, a partir
de 1675 s ampliada i reformada, obres que continuen al llarg d'aquest segle,
la ms important de les quals s l'addici, l'any 1708, de la capella dels
Dolors. El rector de la parrquia viu del delme, percentatge del 10% de les
collites de cereals, vinya, horta i fruita que lliuren de manera obligada els
agricultors a l'Esglsia. Es un dret d'origen feudal i la principal font
d'ingressos de les finances parroquials, que a Matar suposen una gran
quantitat de diners pel fet de ser una ciutat rica en productes agraris. Aix
comporta un control de la societat pels estaments eclesistics, poder que
tamb exerceixen fiscalitzant l'assistncia als actes religiosos, com consta
l'any 1701 en la Llibreta dels que an de confesar y combregar en la Iglesia
de Santa Maria de Matar. L'Ajuntament exerceix el patronat parroquial en
l'elecci de mestre de capella, organista, capellans supernumeraris, obrers,
etc.
La religiositat impregna tota la societat, i en els inventaris de cases
ens adonem que arreu hi ha estampes de sants, esttues, capelletes...; fins i tot
a les botigues hi ha un rac destinat a la devoci. Els llibres de comptes tenen
una llegenda com a capal que sollicita la protecci d'algun sant: el de la
gabella del 1770 invoca sant Antoni de Pdua i les nimes del purgatori. El
fervor popular s tan exacerbat que l'any 1778 es produeix un moviment
contra la decoraci nova de Santa Maria que exigeix reformes en les imatges:
May poden ditas imatjes causar devoci, per ms or que se'ls pose sobre, ni
per ms encarnaci que se'ls pose en la care y mans, cosa que motiva que
l'artista Salvador Gurri construeixi un nou altar major, que aquesta vegada s
del gust de tothom.
Les congregacions pietoses sn abundants i la vida religiosa s'hi
polaritza: la de les Animes, la de la Corda del Pare Sant Francesc, la
Germandat Redemptora de Captius, el Venerable Orde de la Tercera de
Penitncia, la Purssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, la de Santa
Magdalena, la de Sant Sebasti i les dues ms importants: la de la Minerva i
la del Roser; aquesta darrera, d'una gran riquesa, dota cada any amb cent
lliures una donzella pobra per al seu matrimoni. Les donacions de particulars
sn constants; a tall d'exemple, l'abril del 1775 Francesc de Boter regala a
43

Santa Maria unes sacres amb el missal, els quaderns de l'epstola i l'evangeli
d'argent repussat, que li costen mil lliures, i se celebra un solemne ofici
d'agrament.
La devoci de diversos sants centra els aspectes externs de la
religiositat; aix, hi ha una gran estima per sant Desideri d'en que al 1686
n'arriba el cos sencer procedent de Roma, i s patr fins que les Santes li fan
la competncia; el seu cos es guarda en una vitrina de Santa Maria tancada
amb cinc claus que vigila l'Ajuntament. Pel gener del 1770 arriba per mar el
cos de sant Felici, que de seguida desperta adhesions devotes. Per el fet
ms transcendental en l'mbit espiritual s el trasllat, l'any 1772, d'una part
dels ossos de les Santes, dutes damunt l'espatlla pels devots des del monestir
de Sant Cugat del Valls fins a Matar, on arriben el dia 25 de juliol. Fan nit
a la casa de la cantonada dels carrers de la Merc i de Montserrat -una lpida
ho recorda- i la solemne entrada l'endem, dia 26. A partir d'aquell moment
les Santes sn al centre de la religiositat local, sense desplaar, per, en uns
primers moments sant Desideri, que al 1790 s traslladat a l'altar major. A la
parrquia tamb es guarden relquies d'altres sants i santes: Columbus,
Mansuet, Provi, Celestina, Jocundina, Deodata, fins a un total d'uns quaranta.
Les processons sn el moment culminant de la religiositat barroca.
En totes les celebracions de cicle catlic -Quaresma, Setmana Santa, Corpus,
etc.- ens adonem de la profusi de mitjans emprats per a la seva esplendor i la
tendncia a les manifestacions pbliques: capellans guarnits ricament, msics
de la parrquia, banderes de les confraries, gremis que hi assisteixen amb els
associats i les seves insgnies, devots amb atxa, comunitats de sacerdots,
frares dels convents, alumnes dels escolapis i, en ocasions especials, relquies
dels sants. Per donar-hi ms relleu, es mana a la gent d'engalanar cases i
balcons i cap despesa no s considerada sobrera. El rs del rosari algunes
vegades tamb es fa enmig de certa espectacularitat; per exemple, l'any 1769
se'n realitza un de format per tres processons: una surt de la capella de Santa
Magdalena, a l'Ajuntament, en la qual els feligresos canten, i duen un pand
al devant ab 2 fanals y 2 al detrs ab una imatge de Nostra Seora i
passegen per la Riera; una altra surt de la capella de Sant Sebasti, al carrer
de Barcelona; i la darrera surt de l'hospital i continua pel Ravalet. Algunes
curiositats: les palmes utilitzades el diumenge de Rams vnen d'Elx; la
process de les Santes del 1775 s molt lluda: hi ha 174 atxes, una orquestra
vinguda de Barcelona, un ofici illuminat per 300 ciris, etc. Per no tothom
era feli amb la presncia religiosa per places i carrers: el veler Pau Andreu
es queixa, l'any 1776, del jubileu i dels que l'anuncien: Certament, nos
aturdexen cridant estos predicadors ab los cermons de Missi.
44

Entre els regidors i el rector sovint hi ha topades i animositat per

diverses qestions. S'arriba a acusar el rector d'apropiar-se els documents de
la parrquia, de falsificar-los, i tamb de fandanguearse en las calles y los
bailes pblicos en el licencioso tiempo del carnaval de 1757. Ms queixes
costen l'any 1794 en un memorial que assenyala cartes faltes del rector: la
missa diria de la capella de l'Ajuntament no la fa ni la deixa fer a altres
religiosos interessats, per s ms greu el fet que hi ha gent que es mor sense
vitic perqu no hi ha vicaris.
En el terreny ideolgic es fa evident la voluntat aristocrtica de la
part ms culta i preeminent de la clerecia; en un serm pronunciat pel religis
mataron Manuel Camn i Campllonch, en les festes de les Santes, a l'esglsia
de Santa Maria, diu: Mi cortedad todava no versada en esta clase de piezas
oratorias no podr presentaros un discurso digno de vuestro gusto
acostumbrado a tartamudear segn las leyes de mi profesin con los idiotas
del campo, no sabr hablar el idioma de los perfectos. A tot l'Antic Rgim
trobem aquesta desqualificaci dels oficis de la terra i dels artesanals,
considerats innobles.

45

Decncia dels cristians:

viatge per la vida i la mort dels homes i de les dones
La casa
Ara entrem dins les cases de la gent de ciutat: la llar s on la vida, la
puixana, el benestar i la cultura es manifesten en espai, mobles, roba i estris
de tota mena. La diferencia dels graus de riquesa que coexisteixen es constata
de seguida; si b hi ha qui viu en poques habitacions i noms t els estris
mnims per a la vida quotidiana, d'altres habiten en cases suficients i no els
manca res. Un cas fora del corrent, en l'mbit del luxe, s el dels Campllonch
i els Vilallonga, les niques famlies de la ciutat que mantenen un cotxe de
cavalls per al seu s.
Vet aqu la modesta casa que t l'any 1753 el bracer Felici Guitart
al carrer de Sant Sadurn, barriada de jornalers; es tracta d'un edifici
d'estructura mnima: l'entrada, la cuina, el dormitori i un hortet. A l'entrada hi
ha diverses eines de treball: cinc botes, dos bocals de barral, dues paradores,
un embut de fusta, un banc i dos banquets de fusta, tres magalles i una
puntona de ferro, una aixeta de coure i dos instruments que no sn propis dels
bracers: una debanadora de seda i dues de cnem, tasca a la qual es dedica la
seva dona o ell mateix en dies de lleure, de mal temps, etc. A la cuina hi ha
una taula de fusta, una pastera, una pala per a posar i treure el pa del forn, un
forn, una cadireta, un tallador, una olla de ferro, uns llevants, una pala per al
foc, una paella, un llum de ferro, sis plats i tres plates de pisa, cassoles i plats
de terrissa roja, porrons, tasses, ampolles de vidre, tres culleres de llaut, dos
coves de verga que serveixen per a traginar fems, quatre cistelles de canya,
una senalla, un llit de bancs de fusta amb la seva mrfega de palla, dos
llenols de saca i una flassada de llana. A l'habitaci de dormir hi ha un llit de
tres bancs de fusta amb mrfega de palla, un llenol de llana, una flassada
tapadora, una altra flassada, dues senalles, sis estampes de sants, una piqueta
amb aigua beneita, una panera per a la pastera, sis llenols, una altra mrfega
amb dos coixins, tres estovalles, dos eixugamans, tres fals i dues portadores.
Tamb hi ha dues dotzenes de rams de fil de bri de cnem, que serveixen al
46

propietari per a treballar amb les debanadores.

L'any 1761, el calderer acomodat Josep Mart t l'habitaci de
dormir parada de la manera segent: un llit-llitera de capalera tornejada amb
una escultura de sant Toms d'Aquino; els pilars i les potes tamb sn
tornejats i tot s pintat de blau; el parament duu un sostre de cortines de
baieta blava amb sanefa ondejada i sis cortines als cantons de tafet groc; tres
cadires valencianes de boga, una de fusta llisa i dues de cuiro negre amb
tatxes de llaut; una tauleta de fusta d'lber; un orinal de vidre amb capsa de
palma; un sotacopa d'estany, cinc gots de vidre, una ampolleta, una tassa de
galet per a malalts; material religis divers: dues estampes de la Mare de Du,
un quadre de sant Bernat, una estampa de Nostra Senyora de Ripoll i una
piqueta de vidre per a contenir aigua beneita.
Podrem anar resseguint ms cases de menestrals i assalariats, gent
de poques possibilitats en la seva majoria, per on tamb hi ha persones d'una
riquesa mnima que els permet de viure amb ms comoditat. A casa del
corder Joan Mons, al carrer de Sant Josep, hi ha: botiga, cuina, menjador, sala
i dormitori amb llit de peu de gall, mrfega de borrs plena de palla, un pags
de fusta per a tenir-hi el llum, llenols de bri de cnem i de lli, sis coixineres i
dos eixugamans; a la casa d'un negociant i venedor de queviures del carrer
d'En Pujol hi ha: botiga, cuina, eixida i dues habitacions al pis; i n'hi ha
moltes altres de semblants que configuren el nucli d'habitatges ms nombrs.
Pel que fa a la gent rica, ja hem descrit abans la casa del comerciant
Soley, exemple del nivell de consum dels benestants. Un altre cas s el del
doctor en Dret Domingo Fbregas: al carrer de Barcelona t una casa amb
cuina, menjador, sala, hort, celler, terrat i quatre habitacions al pis; hi t joies
de plata, d'or, d'ivori, de diamants, etc.; nombroses imatges religioses,
escaparates, creus, quadres de sants, etc.; molta roba: coixins i matalassos de
llana, llenols de bri, de lli i de tela, cortines, eixugamans, coixineres,
estovalles, tovallons, tovalloles, vnoves, etc. Com en el cas dels Soley i de
tots els propietaris benestants, si comparem els seus bns amb els de les
classes populars, la diferncia s radical: cases ms espaioses, mobles ms
luxosos i ms roba de vestir.
Fixem-nos tamb en una casa de pags de les rodalies de la ciutat.
Es tracta del mas anomenat lo castell de N'Onofre Arnau, on resideix Jacint
Morera Cuys del Bosch Arnau i Major del Castell, un edifici on notem el pas
del temps i una certa decadncia nobiliria. Hi ha l'entrada, la cuina, el
menjador, el celler (amb dues premses i nou btes amb un total de seixanta
cargues de cabuda), la cort (tres vaques, un ross i tres nodrissons), la sala,
l'habitaci anomenada de la cisterna, una altra dita de la torre, el graner i
47

48

l'habitaci sobre l'estable, on dormen els propietaris per aprofitar l'escalfor

dels animals. L'heretat s formada pel mas i les terres amb oliveres, arbres
fruiters, alzines, pins i vinya.
En els edificis de la gent rica, a la Riera i en altres carrers principals,
es constata al llarg del segle el progressiu ennobliment arquitectnic i
decoratiu, amb l'aparici d'esgrafiats exteriors, llindes de pedra, portes de
fusta treballada, gelosies, etc. Pel que fa a l'interior, les habitacions es
decoren amb arrimadors de llistons i de mitges canyes daurades que
complementen les parets blanques de cal. Respecte als mobles, el que ms
se'n destaca sn els llits treballats de fusta, que tendeixen a ser barrocs entre
la gent de diners, i el conjunt alcova-sala, que t un gran relleu, amb amples
capaleres, policromats, etc., com hem vist en el majestus dormitori del
comerciant Soley. Entre les classes populars els llits de peu de gall
tradicionals sn els ms corrents. La illuminaci es fa amb espelmes i llums
d'oli; el bar de Mald es queixa de les taques de cera que es fan a la nit per
aquest motiu.
A les cases hi ha una habitaci particular, la secreta o necessria, on
es fan les deposicions intestinals. El bar de Mald demana d'anar-hi a casa
d'uns amics per una diligncia menor que algo m'apretava. Com a
complement, els traginers lloguen carros per sacar las vassuras, latrinas, o
qualquier otro gnero d'estircol, cosa que l'Ajuntament prohibeix de fer de
les set del mat a les set del vespre. El viatger Arthur Young el sorprenen uns
cubells especials, que no havia vist enlloc, per a transportar-hi les latrines i
els orins al camp.
Netes i polides
Ara ens fixarem en la manera com vesteix la gent. Tenim una curiosa
descripci de la moda de les dones de la petita aristocrcia local: Discripci
de la forma o manera com hanavan las seoras en los anys de 1720. Lo
adorno del cap hera una pantinadura llisa y una bolea de tafet negra,
gavardina, faldillas ab rsech, desprs uss tontillo, de manera que per
entrar als estrados hanavan de cant. Uss per lo cap monyu ab seraniner,
desprs papillotas, de manera que per compondr lo cavell havian d'estar
oras, adornat ditas de seraniner y piotjas acor ab pedras finas, desprs
usaren gorras ab puntas y tafetans. Y ara en lo any 1771, comensa una
moda que duien ganganella com si fos una mitra, mantellinas negras de seda
com si fosen mallorqunas.
El sereniner era un mantell curt per a guardar-se de la serena, la
49

papillota un tros de paper amb qu es subjectava el cabell per arrissar-lo, el

tontillo un faldell amb cercolets de balena, i la piotja una joia d'adorn del
cap. El bar de Mald explica prou b la manera de vestir de les noies de les
classes populars: Van per lo general les mataronines curiosetes i limpies en
son vestuari, el ms marineresc, i dhuc les ms pobretes i ancianes no fan
tant fstic com en altres poblacions dintre de Catalunya. Usen moltes en
Matar (...) faldilles de baieta vermella, faldilles de blauet, corbates
blanques o blaves florejades de blanc o d'altre color, llistades per lo coll i
cap (...) moltes d'estes van ab sabates sense mitges, a saber, minyones de
carrer, i rets encarnats ab flocs hcia els ulls.
Alguns inventaris mostren qu t la gent a casa per a vestir i el seu
nivell social per la quantitat i la qualitat de les peces. El calderer acomodat
Josep Mart, l'any 1761, t en un cofre gran de fusta vint-i-set camises
d'home, dues armilles, unes faldilletes d'indianes de criatura, quatre enagos,
un mocador de tela, uns guants de fil de bri, una faixa de fil blanc, un
davantal d'indianes de criatura, una mantellina de baieta i una barretina de
cot. El bracer Felici Guitart, l'any 1753, posseeix un gambeto de burell,
dues camisoles de cordellats, una armilla, dues calces d'estopa, un parell de
mitges de llana, un parell de sabates de cordov amb sivelles de llaut, dues
espardenyes, quatre camises de bri de cnem, un barret i una barretina de
llana. El doctor en Dret Domingo Fbregas t un vestit de drap compost de
casaca, jupa i calces, una cota d'indianes folrada de baieta, una barretina de
llana, una bossa de tafet per als cabells, una capa de drap fosc, camisoles de
lli, corbatins, mitges de seda i d'estam, un barret i sabates de cordov amb
sivelles de plata. El corder Joan Mons, casaca i jupa de drap, calces de pelfa
negra, calces de drap blau, tres parells de mitges de seda, de cot i de fil de
bri, camises de bri de cnem i de tela, un barret, una capa de drap, un
gambeto de burell i dos parells de sabates. La dona del pags que viu al
castell d'Onofre Arnau t un gip de grana amb mnigues, una gavardina de
doms negre, faldilles de grana retenyides de color violat, dos davantals, dues
faldilles de tela, enagos de bri, una caputxa, una mantellina, un mantell, dues
lligacames, tres camises, dos mocadors i unes sabates.
Un altre aspecte de la indumentria ens duu a l'Ajuntament: l'any
1754 els regidors vesteixen, en les grans celebracions, casacas, chupa y
calsones de pao negro, aforro de la casaca de escote chal negro, y de la
chupa de escote de hypra blanco, espada, evillas y botones de la camisa
negros, bueltas de dicha camisa lisas, gaza al sombrero y zapatos tapetados.
Com a curiositat dels costums del moment, sabem que el bar de Mald, quan
es muda, es canvia la camisa, els calotets, les mitges, etc., va vestit amb
50

51

perruca i a l'estiu dorm amb camiseta i calotets, per la calor.

La bona cuina
Vet aqu una mena de viatge per la cuina local; concretament es tracta dels
fogons de casa bona i dels hostals de ms anomenada, perqu la gent pobra
s'ha de fer passar la gana amb pa i sardina. Per Nadal es mengen torrons i el
gall ms gros i gras, per Pasqua un anyell, per Setmana Santa caldo de
bledas ab sucre, peixopalo i el bacall de ms preu, que sols pot ser per unas
quantas casas que tenen bon gust y volen gastar.
El bar de Mald, en la seva estada a Matar a la darreria del segle,
menja per a dinar: sopa, escudella d'arrs, mongetes, ous i peix amb suc i una
pera. Per a esmorzar, berenar i quan va de visita, menja xocolata amb pa
torrat o amb secalls. Un sopar lleuger el fa a base de peixos i verdura i pera
de postres. Tot passejant, compra en una parada de la plaa on venen
bescuits, rosquilles ensucrades, mustatxonis, etc. I fa un gran sopar a base
d'escudella de brou, d'ous per a beure, d'aigua, de vi, de carn rostida i de pera
de postres. Per resulta que tant de menjar li fa mal i a la nit no pot dormir,
per la viglia fou de bon passar, pues que los flatos eixien alguns per baix i
no per alt. Un altre sopar s compost per un plat de carbass amb oli, vinagre
i sal, rogers fregits, congre amb suc guisat a la marinera, pa, vi, aigua amb
neu i una pera. I un altre dinar: sopa amb cervell, carn d'olla, verdura,
cansalada, Hissa amb suc groc i talls de tomquet, llagosta amb oli, vinagre i
sal, pollastre rostit, pera, prssec i ametlles torrades. Quan el viatger
Thicknesse passa per la ciutat al 1777, alaba molt un peix anomenat roig, que
no en trobrem de millor, qualificant-lo de perdiu de mar.
Les dades sobre el consum alimentari sn mnimes. De tota manera,
la dieta popular es fonamenta en el pa, que sovint es fa a casa, les verdures i
el peix salat; tot plegat, una alimentaci migrada que, a ms, costa de
conservar, com ho demostren les crisis bladeres, que provoquen autntica
fam. Les dades del consum de productes venuts a la carnisseria en dues
poques distants en el temps ens indiquen -hem de tenir en compte que el
perode 1709-1711 correspon a dos anys- un cert equilibri alimentari, tot i
que hi ha desplaaments entre els productes. La quantitat mnima d'aquest
consum per habitant fa evident la selectivitat de la compra de carn, un luxe
per a comptades persones; o sigui que la dieta de la majoria va per un altre
cant.

52

Vendes de la carnisseria pblica

1709/1711

1768/1769

Unitat

11

130

19

16

Porcs

215

112

12

Anyells

565

70

Moltons

3445

3716

Cabres

2122

558

Ovelles

1925

Crestats

3090

1545

Vaques
Bous
Vedelles

Preu per unitat, en lliures, de l'any 1768 al 1769.

El llibre de comptes de l'administraci del dret de la gabella, de l'any

1770, mostra amb detall la importncia de la pesca salada en el conjunt del
consum. En aquell any es venen: oli clar i esps = 39.250 litres; formatge =
5.616 quilos; tonyina, espineta i sorra = 5.158 quilos; arengada i sardina
confitada = 514.000 unitats; bacall = 2 3.212 quilos; sab, de llosa i moll =
7.488 quilos. Si ho tradum en unitats per habitant i any, tenint en compte una
poblaci de 9.000 persones, apareixen uns consums nfims de 4 litres d'oli,
600 grams de formatge, mig quilo de tonyina i 800 grams de sab. Els
productes ms venuts sn l'arengada i la sardina: se'n mengen 57 l'any, una
per setmana; de bacall se'n mengen dos quilos i mig, i sabem que la major
part de ell s lo ms inferior (...) per rah (...) que com s tanta la pobra gent
s lo motiu de molt consum.
L'abastament pblic s'ha de vigilar contnuament, ja que sovint es
donen casos d'adulteraci d'aliments o de venda en mal estat: un bacall que
era preciso arrojarlo por su mal gusto y color, un pa moreno dolent, bens
amb verola, porc mort de malaltia, etc. L'Ajuntament t cura de la sanitat dels
aliments introduts a la ciutat, que en poques d'epidmia han de dur un
certificat o guia que n'aclareixi la procedncia i la bonesa, per sovint entren
de contraban mongetes, verdures, pollastres, etc.
Els llocs de mercat, que es fa el dimarts i el dissabte, sn la plaa de
Sant Cristfol, destinada els anys vint para venderse en ella la ortaliza y
frutas verdes, i la Plaa Major. L'any 1723 l'Ajuntament mana que, a causa
del nombre de venedors que hi ha a les places, s'habiliti el carrer de Fra
53

Jaume per als venedors forasters. Al 1766 hom envia els revenedors a la plaa
de les Penyes i els quincallers al carrer de Fra Jaume. Al 1779, per problemes
similars, es trasllada a la Riera la venda de verdures, fruita, pollastres, ous,
queviures, etc., i a la Plaa Major queden els que venen gra i cnem. S'ha de
fer una vigilncia estricta sobre els especuladors que acaparen certes matries
i aliments; per exemple, els sacaires i els revenedors tenen prohibit d'anar a la
plaa abans de les dotze per no monopolitzar els productes: els compren als
pagesos, els venen a preus ms cars i perjudiquen els consumidors.
L'Ajuntament t el monopoli de vendre carn, que es realitza a la
Plaa Xica; all hi ha un cobert ahont se talla y ven la carn al pblich, junt
ab un pati o corral per recullir lo bestiar a la nit. La peixateria hi s annexa,
i darrere l'hospital es troben els corrals, on, en dues barraques, uns pastors
tenen cura del bestiar. Com en altres monopolis, la venda de carn pateix d'un
grau elevat de frau perqu els mataronins van a comprar fora del municipi a
millors preus: al 1761 els militars de Matar tenen oberta una carnisseria per
al seu abastament al lloc de la Bordeta, prop de la ciutat per dins el terme
d'Argentona, on la gent acudeix, tot i ser prohibit, perqu el producte t
menys impostos, i els monopolistes de la carn registren prdues. De porc no
se'n pot vendre de novembre a Pasqua de Resurrecci.
Les condicions en qu es subhasten els monopolis i els drets
municipals les exposa un pregoner de viva veu al carrer, i el dia assenyalat els
postors ofereixen una quantitat per al dret: guanya qui paga ms. Aquest s'ha
de comprometre a una colla de mesures per a garantir el provement i la
qualitat del producte. Un dels drets que es lloguen s el de proveir la ciutat de
neu i gel; els seus distribudors durant l'estiu tamb venen pels carrers tasses
fredes de vi blanc, claret i malvasia. De carcter estatal sn el monopoli o
estanc del tabac i el de la sal, la qual es ven al Real Alfol i per a les indstries
de salar va a meitat de preu.
Estimem-nos
Salvador Ballester, jove retorcedor de seda, i Clara Pallarolas, filla d'un
mariner, l'any 1750 decideixen contreure matrimoni de paraula, forma
legtima segons aclareixen els sagrats cnons eclesistics, especificant tamb
que aquesta uni queda trencada de consentiment mutu. Aix ho acorden dos
anys desprs, fent-se lberos, franchs, de la paraula donada. Per aquest motiu
van a cal notari a deixar aclarida la situaci, ja que pel mig hi ha una colla de
bns de Ballester que t en comanda la noia i que ara ell vol recuperar: dues
estovalles de borrs, una corbata amb puntes, una barretina blava, un tovall
54

de bri de cnem, un tocador d'indianes blau, una cullera de llaut, una pinta
de boix, un flasconet de tortuga per a posar-hi plvores, mitja una de fil de
brodar, un anell i unes sivelles de plata i una figura de guix que representa
sant Antoni de Pdua. La noia retorna totes aquestes andrmines menys el
sant Antoni, que es vol quedar de totes passades.
El matrimoni va precedit, entre la gent de certa posici, per les
capitulacions matrimonials, contracte entre els contraents i els pares
respectius on s'especifiquen el nivell social en qu viuran i les riqueses que
els corresponen: es tracta d'unir al vincle moral el material. No es funda
noms una llar, sin que s'han de preparar el futur i el rgim pel qual
transcorrer el matrimoni. Tot aix s en definitiva la constataci legal que la
felicitat s un concepte que t ms a veure amb els diners que amb els
sentiments, perqu el realisme s'imposa per sobre de tot. El dot s una part del
contracte pel qual els pares de la noia lliuren a l'administraci del marit
mobles, roba, joies, diners i bns diversos; de tota manera, la propietat
d'aquests s de la dona, que els pot recuperar en certes circumstncies. Amb
aquest enrenou legal i aquest embolic d'interessos el fracs conjugal s
notable, almenys a Barcelona, on a la segona meitat de segle es produeixen
trencaments del vincle; moltes dones acusen els marits de maltractaments,
problemes econmics, adulteri, obsessi sexual, etc., i la separaci de llit i la
cohabitaci arriben a ser una instituci.
A garrotades pel carrer
Matar s al llarg del segle una ciutat tranquilla; ja l'any 1747 l'Ajuntament
informa que, sobre homicidios, escndalos pblicos y desrdenes, noms s'ha
de tenir en compte la immoralitat en qu viuen els gitanos; hi ha, per, notcia
d'alguna turbulncia. La tarda de diumenge del dia 6 de mar de 1791, el
regidor Francesc Serra surt pels volts de les cinc de la botica de Camn, quan
hallndose en frente de la tienda de Daniel Simn droguero fueron detenidos
por una multitud de gentes y criaturas que con precipitacin huiyan de la
Plaza Mayor, en donde en aquel dia se baylaba. A la pregunta de qu
passava, respondieron algunos con sobresalto, que hava rias y espadas
tiradas en medio de la plaza (...) fuimos con la mayor precipitacin en el
paraje de la misma plaza, en donde vimos altas las espadas y encontramos a
dos oficiales y dos cadetes del Regimiento de Sagunto que renyinaven amb
paisans. El fet s'acaba amb la intervenci del governador, que fa arrestar els
militars, i amb la formaci d'una ronda de vigilncia, temerosos de que no se
excediesse alguno de los paysanos que nos dijeron haver sido maltratados
55

por la tropa.
Les esglsies tenen dret a sagrera, o sigui a recollir i protegir gent
dins el seu recinte. Al cementiri parroquial, durant els anys 1798 i 1799, hi ha
persones refugiades, i s'hi produeixen diversos fets violents amb notable
efusi de sanch quan alguns que s'hi acullen sn agredits.
Als pobles de marina hi ha moltes histries de contraban, que a
vegades han entrat pels camins de la llegenda ja que els que eludeixen el
control de les duanes del rei s'inventen qualsevol estratagema per fer cmode
el desembarcament dels gneres. Una histria real t lloc pel mes de mar de
l'any 1782, protagonitzada per una partida de contrabandistes, ms bien
asessinos, segons les autoritats. El fet t com a conseqncia el insulto hecho
al pobre jornalero Thoms Alcoverro i a la muger del cavo de la Ronda
Volante de Calella; ambds reben la desconsideraci i els maltractaments
d'aquella genteta fora de la llei. All de qu tenim tota mena de detalls s de
com s'arriba a aquells fets, ja que l'Ajuntament ho explica, en missiva al
comte d'El Assalto: ser la causa Antonio Janer, conocido por el connombre
de Matabous, vezino de la misma, sugeto que olvidndose de su oficio de
curtidor, se entrega al exercicio de la caza con el que (...) se familiariz con
los contrabandistas los quales le entregaron alguna porcin de dinero para
que les comprase algunos comestibles. Y no habiendo cumplido con el
susodicho encargo, se fue a acusarles a los Ministros del Resguardo de las
Reales Rentas, quienes les tomaron algunos surrones de tabaco. De cuio
hecho recent dos los contrabandistas (...) hallndole en el lugar de
Argentona le tomaron y se le llevaron con violencia, lo que visto por Thoms
Alcoverro fue en su seguimiento persuadindoles le soltasen, y no lo
daaren, prometiendo que si dicho Janer no pagava lo que les estaba
adeudando l entraba de fiador y pagara, como de hecho lo logr. Y no
habiendo cumplido ni el uno ni el otro en el tiempo aplassado sucedi lo que
consta.
La mort
Som en uns temps en qu la retrica funerria est en la seva esplendor,
sobretot en els casos de defunci de personatges importants; com la de Josep
Vendrell, regidor que passa a major vida (...) havent rebuts tots los
sagraments pel juliol del 1732. Lo dia que se ministra lo vitich (...) lo Sr.
Corregidor acompaa lo Ssm. ab una atxa ensesa que alguna confraria li
subministr, y se pos detrs lo Ssm., y en lo mateix modo lo acompaa a la
Iglesia. L'Ajuntament acorda fer celebrar per reps de la nima sua tantas
56

misadas quantas en dit dia se podran celebrar en la capella de Sta.

Magdalena, construhida dins las casas del Ajuntament; en total se'n celebren
divuit, i s'hi gasten quatre ciris. Una altra missa ab la cantoria es celebra a
Santa Maria i s'hi cremen dotze atxes i ciris:
La professo del enterro fou que exint lo cadver de la casa posat en
un tmol, o, fretro alt de alguns set o vuyt palms, ab la insgnia de regidor
demunt lo bahul, pass per la plassa de St. Christfol, carrer de Sta. Maria
fins la plassa, carrer de Palau, carrer de la Riera, y al passar al devant de la
casa del Ajuntament se detingu la professo, y se cant devant la capella de
Sta. Magdalena una absolta general, y acabada aquella se continu la
professo per dita Riera, per lo carrer Nou, fins a la Iglesia. Dos vehins de la
Casa de la Ciutat aportaven las bassinas ab diners y candelas per lo
ofertori, que fou general. (...) En la casa del dit regidor defunt, se tingu lo
dol ab concurs dels parents del dit regidor, en esta forma, que tenint lo
defunt un per m sacerdot secular, y un fill ja diaca, lo sacerdot ab bonet al
cap, se pos al mig de un ngol de la pessa ahont se tenia lo dol, donant de
est modo la dreta al litre. Ajuntament, y a la esquerra als parents del difunt.
L'actitud davant la mort cristallitza en els testaments, on la persona
ordena el futur dels seus hereus i n'organitza el benestar espiritual. Desprs
d'invocar Du i la Verge, s'elegeix lloc de sepultura, generalment la
parrquia, i en alguns casos de famlies nobles i de l'alta burgesia el convent
dels carmelites, per el com de la gent s enterrada als cementiris de la
ciutat. Els que disposen de diners es fan dir misses a la seva memria, que en
algun cas arriben a l'exorbitant nombre de quatre mil, com ara els burgesos
Tarau i Caralt. Els llegats piadosos consisteixen en diners per a l'hospital, els
convents, la parrquia, etc. El mercader Josep Carbonell deixa al seu
testament vint-i-cinc lliures per als pobres vergonzantes Tamb sn dignes de
destacar els pats que es celebren a la casa del difunt, com a agrament per
part de la famlia del traspassat als que assisteixen a l'enterrament, que a
vegades vnen de lluny.
Pel que fa a la mort, tenim constncia d'un altre afer l'any 1799; en
aquell temps l'Ajuntament interv per restablir la pau i la bona harmonia entre
el rector i els obrers de la parrquia. Els problemes fan referncia als
enterraments, ja que en les sepultures de l'obra, amb una capacitat per a vinti-tres cossos, se n'hi enterren molts ms, tants, que precisan a freqentas
limpias, y que si absolutamente no offendtan la salud; al menos su fetor
incomodava a los parroquians, y echava una humidadptrida que se
manifestava exteriormente. Tamb hi ha una altra mena de corrupci, aquesta
de carcter ms interessat: Es cierto que los sepultureros por el vil srdido
57

inters despojavan del atad a los diffuntos y les vendan, partindosse su

producido por mitad con ellos mismos, y la otra mitad la entregavan a los
administradores de este Sto. Hospital (...), y haviendo reparado pocos das
haze los Ssres. Obreros un montn de escondidos atades en un rincn del
cementerio, mandaron romperlos, para cortar este indigno trfico.
Ms greu, pel que representa d'abs de poder deis religiosos, s el
fet que surt a la llum l'any 1788 de les pressions que exerceixen els capellans
de la parrquia sobre els moribunds per fer-los testar al seu favor.
L'Ajuntament ho investiga i descobreix que, efectivament, hi ha coaccions
para disposicin de sus bienes en favor de Yglesias, Monasterios, y Obras
Pas; els mateixos capellans es fan nomenar marmessors. L'autoritat
municipal hi interv, ja que d'aquesta manera s'han enviat a la misria
diverses famlies pel fet de quedar sense res de res.
La festa
Divertir-se no s gaire habitual al Set-cents, temps en qu el treball i la gana
s'alternen peridicament; per aix, quan s'escau alguna festivitat o
esdeveniment poltic de primer ordre, tothom cuita a celebrar-ho. Per aquest
motiu els dies assenyalats del cicle catlic sn seguits pels ciutadans, que
compten amb moltes festes de carcter religis al llarg de l'any; la ms
popular s la de l'Assumpci, fins que s substituda per la de les Santes, que
arrela a la darreria del segle. En les estades que fa el bar de Mald a la ciutat
amb motiu d'aquesta festa, en la dcada dels anys noranta, hi troba molta gent
de fora que gaudeix de les msiques de pidolaires, cecs i forasters, que van
pels carrers amb violins, clarinet i bombo. Tamb fan msica religiosa i
profana els mestres de la capella de Santa Maria, i a les nits hi ha saraus de
ball pels carrers i a les cases de la gent important, on t un gran xit la
contradansa. Per als nens s'organitza alguna distracci, com agafar pomes
amb la boca dins un cubell d'aigua, parades de tir amb escopeta, passejades a
cavall, equilibristes i coses per l'estil. El moment culminant de la celebraci
s la process religiosa.
D'altres esdeveniments tamb donen lloc a festes elegants: al 1747 es
celebra amb gran aparat la inauguraci de l'esglsia nova de l'Hospital, amb
process, cntics, desfilada dels tres gegants -el gros, la senyora i el fillet
Manel-, l'guila de la ciutat de tanta anomenada, focs d'artifici i retr de
trabucs i canonades des de terra i des de les barques ancorades davant la
ciutat. Els vens netejaren i regaren els carrers cobrint-los d'espgol i
58

col.locant tapisseries en les finestres i paret, les quals apareixien cobertes de

domassos, tafetans, brocats i altres robes, i la part baixa coberta amb
enramades verdes i al mig brolladors. Al 1770 los msicos y siegos de la
ciutat demanen a l'Ajuntament que, acercndose el tiempo de
Carnastoliendas i tenint gran necessitat de guanyar-se la vida, els permetin
hazer bayle o saraos con la unestidad y respeto que se merece en semejantes
funcciones, i ho volen fer al casal de la fleca pblica. En aquella ocasi no
van rebre el perms perqu les diversions no eren vistes de gaire bon ull, i per
aix es controlaven molt; per el fet que un grup de msics vivia a Matar
indica que de balls n'hi havia un moment o altre per a fer ms fcil la vida
avorrida i rutinria.
Una altra diversi s el teatre, del qual hi ha poques notcies. Als
darrers anys del segle es fan algunes representacions de drames sacres a la
casa de la fleca, amb la intenci de recollir diners per a mantenir els pobres
que hi havia per manca de feina arran de la guerra amb els anglesos. Abans,
per, l'any 1788, en una quadra de la caserna es fan comdies, de les quals no
coneixem l'estil, amb gran concurrncia de gent; sembla que els actors eren
els mateixos militars.
Dcimes als Gegants de Matar, any de 1798
Noble gent de Matar
vostra gran sabiduria,
va aumentant-se cada dia,
y extenent-se ab gran prim.
No he deyxat de saber no,
la surtida dels Gegants,
per necis, e ignorants,
qui may ha vist en sa vida,
que tal gent ans vestida
amb ambastats tafetans?
Per cert may haguera dit
que sent alt, y ben plantat,
hagus estat esguerrat,
vostre gros Gegant, del pit;
pues molt, y molt he sentit,
que una barruga tenia,
en lo pit, y li surtia
perqu tothom la vejs,
y perqu ayx se estengus,
vostra gran sabiduria.

59

Los brassos en veritat

sn prou llarchs, y tamb iguals,
tamb drets com uns parpals,
per prims com un filat;
ni tampoc s falsedat,
lo que fa la Gegantesa
la que ab sa gran primoresa
lo seu rich rsech se aguanta
heu vist ahont hi ha tanta
gent, plena de sabiesa?
Ms no vull aqu parar
de alabar a Matar
ans de eyxir la profess
del Xic, mitg bras va parar;
corren dihuen, a buscar,
al Cirugi D. Bentura,
perqu se aplquia la cura,
mes jo tot pasmat estich,
y sempre que hi penso, dich
bona ha siguda la cura.

La mentalitat
El nervi ideolgic de la societat del Set-cents es concentra en la religiositat,
en la prctica del catolicisme com a sistema integrador i excloent. Ser catlic
s una distinci i una exigncia de les capes superiors i de les populars:
l'ordre del mn, la imatge acabada del qual representa el dogma; per aix la
Revoluci Francesa s vista amb hostilitat en tots els sectors pel fet de tractarse del capgirament de l'ordre natural. Dins d'aquesta lgica, la puresa de la
sang, ser cristi vell, s indispensable per a molts usos i activitats; en aquest
sentit es duen a terme autntiques investigacions sobre les persones. A tall
d'exemple, i n'hi ha molts, l'any 1794 Maria Gertrudis Pou ha de demostrar la
puresa de la seva sang amb motiu de voler-se casar amb un oficial de marina.
Afirma que els seus avantpassats por ambas lneas son gentes honrradasy
limpios sus linages, sin que en alguno de ellos se haya exercido empleos, o
profesiones mecnicas, o populares (...) ni tampoco ser descendientes de
alguna mala raza como moros, indios, ni condenados, o penitenciados por el
Santo Tribunal de la Inquisicin, ni Justicia Real, antes s mui observantes
de la Religin Cathlica, y rdenes de Su Magestad. I una vegada obtinguda
la certificaci ja es pot casar tranquilla.
El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisici, organisme encarregat de
60

la puresa ideolgica i de vetllar pel monopoli espiritual, t a Matar una

petita xarxa de familiars, ltim gra de la burocrcia inquisitorial que vigila
l'ortodxia a la ciutat amb l'encrrec de detectar qualsevol excs ideolgic.
En sn quatre famlies lligades entre elles per parentiu de sang a causa de
diversos enllaos matrimonials: els comerciants Esmadia; el mercader de roba
Salvador Cantallops, el familiar ms antic, de l'any 1731, i el seu fill Josep; el
comerciant Pere Anton Velada; i el mercader de roba Josep Caralt i el seu fill,
Josep Antoni. Tamb formen part d'aquest grup: els comerciants Jacint Boter
i Pere Mrtir Viladessau; l'any 1787 Antoni Aymerich i de Llana i la seva
dona en reben el ttol; i al 1793, el ric comerciant Josep Riera i Bausili i la
seva dona, Gertrudis Casamitjana. Ser familiar constitueix per a tota aquesta
gent, que provenen de la menestralia, un honor i el primer gra en el seu
ascens social cap a l'ennobliment. Ens consta la intervenci d'altres
mataronins en la Inquisici, com Josep Camn i Campllonch, comissari a
Barcelona, i coneixem el desig que t Joaquim Vendrell, de l'oligarquia local,
de ser ascendit a la dignitat d'agutzil major del Sant Ofici a la mort de qui
n'ocupava el crrec, per no ho aconsegueix.
Al comenament del segle s'est a Matar, com en totes les ciutats
importants, el comissari, Pau Llorens, que s'encarrega de vigilar el port com a
via d'introducci de llibres prohibits i de persones perilloses, per sovint hi
ha queixes de la seva actuaci, ja que no realitza les inspeccions per poc zel.
En el seu crrec el succeeixen altres funcionaris, perqu la cerca de llibres als
vaixells s constant al llarg del segle, sobretot arran de la Revoluci Francesa,
quan es prenen fortes mesures de seguretat contra la introducci d'idees
subversives.
Un exemple d'aix s el procs que la Inquisici duu a terme contra
un ve de Matar l'any 1791. El protagonista s Josep Antoni Escol,
processat per la denncia de Josep Ignasi Torruella, que sabia per una altra
persona que Escol tenia un llibre de Luter que deixava als interessats. En el
procediment i desprs d'interrogar dotze persones, es comprova que era un
individu poc piets: durant alguns anys no compleix el precepte pasqual i no
consta en els llibres de comunions de la parrquia. Les acusacions cabdals
sn que defensa proposicions heterodoxes com ara les segents: que no hi ha
ni cel ni infern, tot sn invents dels capellans i dels frares per a fer por i tenir
un mitj de vida; que Du no existeix, i que la mort s el final de l'existncia;
que es burla del rs del rosari; dels confessors diu que sn uns xarlatans, i que
no cal butlla per a menjar carn durant la quaresma; que les nimes
transmigren al cos d'animals; que no cal anar a missa per a tenir fe ja que els
arbres de la Riera tamb en tenen sense haver-hi d'anar; etc. Per totes
61

aquestes coses s acusat d'ateu materialista i heretge, pateix pres i li

embarguen els bns.
El control ideolgic s total i l'atac a les idees crtiques no deixa
possibilitats a la ms mnima dissidncia. El reverend Camn, en un serm de
la dcada dels anys setanta, ataca els illustrats francesos i anglesos: Ciertos
espritus de nuestros das a los quales una stira maligna, una burla
sangrienta, un dicho agudo de un impo (que estos son los nicos
argumentos, que producen en sus libros romancescos, en sus Viages, Cartas,
Ensayos) los hace vacilar en la fe, que chuparon con la leche, i los buelve
incrdulos.Es tracta de Hobbes, Rousseau, Voltaire, autors ms famosos por
su impiedad que por su mrito, y que nadie los leera si fuesen menos torpes,
e impos.
L'heterodxia s'ha de reservar a alguns esperits aristocrtics que
cultiven un cert afrancesament doctrinal, com els Llauder, que en els primers
temps del segle XIX tenen problemes amb la Inquisici per liberalisme
ideolgic, llegeixen llibres prohibits i dubten dels dogmes. Trobar dades
sobre aquest punt s difcil; de tota manera, sabem que Rafael Esmandia i
Velada, comerciant matriculat des del 1758 i parent de familiars de la
Inquisici, s un dels primers afiliats a la maoneria de Barcelona, a mitjan
segle.
Una altra manifestaci de l'heterodxia s de carcter vivencial. Ens
consta l'existncia de cases de joc, molt prohibides: pel juliol del 1776 la
justcia fa prendre aquells hmens jugadors, amichs de tabernas, y gent mal
entretinguda; hi ha tamb gentes descamisadas que persegueix l'Ajuntament,
i fins i tot endimoniats: al cadastre del 1775 apareix el pescador Pau Comas,
de qui es diu que s pobre i endimoniat, doble tragdia. La repressi de
carcter sexual i la seva transgressi les intum en alguns papers i documents:
al 1758 s'inicia l'edificaci del carrer de Sant Ramon i l'Ajuntament avisa que
darrere les cases noves quedar un camino desvecindado cubridero de
insolentes picardas y capa de maldades; al 1778 hom urbanitza les Escaletes
per evitar los desrdenes y pecados que se cometan en los rincones que all
havia: es veu que el lloc s tan inhspit que daba ocasin a algunos excessos
que s'intenten corregir; i al juliol del 1772 l'Ajuntament veu de mal ull que la
gent es banyi con la indecencia y desonestidad de ir desnudos. D'alguna
manera surten a la llum conductes socials no oficials ni acceptades, per la
qual cosa veiem que l'ordre i la realitat sovint van per camins separats: un
altre exemple d'aix s la prohibici, l'any 1765, de celebrar festes nocturnes,
ja que sovint es cometien irreverncies amb imatges sagrades.
Sobre les minories culturals s'exerceixen un control i una pressi molt grans;
62

aix, els gitanos sn mirats amb tota mena de prevencions i en un informe del
1747 l'Ajuntament explica: Se murmura con escndalo de la libertad con que
viven las familias de gitanos que se hallan en esta ciudad y ms de las
mugeres dicindose que siendo ellas de mala especie no slo lo son para s,
sino tambin para otras por ms que vigilan las justicias para evitarlo. El
control s'exerceix puntualment: l'any 1774 Pau Ferrer, gitano de los
permitidos en los limites del trmino de esta ciudad, demana perms per a
establir-se a Terrassa i trobar la manera de sostenir la seva famlia. Al 1763
posen casa a la ciutat cinc famlies gitanes amb un total de setze persones,
que responen als cognoms de Corts, Pubill, Gil, Espins, Ximenes, etc.

63

Vinyes, blat i roba: el temps que Amrica ens feia rics

Ara resseguirem l'activitat econmica de Matar en un segle en qu hi ha
tants anys de pau i tranquillitat que el treball es converteix en el protagonista
de la vida de la gent i en l'actor de canvis decisius. Partim del progrs
econmic de la darreria del segle XVII, que situa Matar en un lloc
capdavanter entre els pobles del Principat, xit que es manifesta jurdicament
en l'atorgament del ttol de ciutat al 1702, privilegi pel qual es paguen 3.500
doblons d'or; a canvi, es rep perms per a construir un port, nomenar
corredors d'orella, indispensables per al comer, i condonar certes
contribucions. La Guerra de Successi (1705-1714) provoca una crisi
comercial generalitzada fins a l'any 1730, temps en qu sovint l'Ajuntament
manifesta la miseria que es tan patente en esta ciudad.
La poblaci activa masculina de l'any 1716 s formada d'artesans, el
grup ms nombrs, un 31%, seguits d'un 21% de treballadors de la terra, d'un
18% de mariners i traginers, d'un 7% de pescadors i d'un 6% de comerciants,
estructura que manifesta l'economia caracterstica de l'Antic Rgim, quan
encara no s'han produt la revoluci comercial i la implantaci de fbriques
txtils.
Als anys trenta es reprn l'antiga prosperitat, que dura seixanta anys.
Al llarg del perode 1736-1759 es produeix a Catalunya un canvi de
conjuntura que afavoreix fonamentalment l'agricultura i el comer; i en els
anys segents s'assisteix al perode daurat del segle, que va del 1760 al 1795.
A Matar tots els oficis progressen, es vol bastir un port, es demana l'obra de
la carretera del Valls, la drassana no para, neix la indstria txtil i hi ha feina
per a tothom. Les guerres de la fi del segle amb Anglaterra malmeten aquest
clima i provoquen el bloqueig de les rutes martimes amb una greu
disminuci dels intercanvis; el creixement es desaccelera tot i els anys
excepcionals de 1802 i 1803. En aquests temps crtics els comerciants i
artesans es queixen repetidament de les quotes dels impostos, adduint la
decadncia de les manufactures i del comer i la prdua de moltes
mercaderies en vaixells capturats pels anglesos.
Al segle XVIII Matar passa d'una economia agrria, amb la
64

comercialitzaci del vi i de derivats com a element fonamental, a una

economia tamb d'intercanvis comercials per que supera la tradicional
subjecci a la terra per bastir una indstria fabril de seda i cot, que t com a
motiu el comer americ. Paraules de l'poca ens ho expliquen prou b: l'any
1747, en un memorial, es manifesta que la cosecha nica de esta ciudad (...)
es la del vino; cinquanta anys desprs la situaci ha canviat radicalment: som
al 1799: Una regular cosecha de vino, una porcin de manufacturas, y un
poco de trigo, son las producciones de esta ciudad (...). Sus manufacturas
van a Amrica, sus vinos parte al mismo destino, y parte al estrangero, y sus
granos son tan escazos que alcanzan apenas para el consumo de dos meses.
La feina de la mar: pescadors i mariners
A Matar, capital de provncia martima, els oficis de la mar hi tenen una
llarga tradici representada per dos gremis, el de Sant Pere, de pescadors, i el
de Sant Elm, de mariners, del segle XVI, que gaudeixen de privilegis:
exempci del servei militar i d'algunes crregues municipals, jurisdicci de
marina, etc., cosa que els suposa certa impunitat davant els regidors, la qual
sovint fan valer. La importncia d'aquesta gent es manifesta en dades com la
de l'any 1717, quan sn el 26% de la poblaci activa. Quant a la seva eina
fonamental, la barca, el 1766 n'hi ha 10 de 3.000 quintars i 16 de 2.000, pel
que fa a les de gros tonatge, i un nombre indeterminat de petites, les
dedicades al cabotatge i a la pesca; l'any 1800 s'han convertit en 32 naus per a
la carrera de les ndies i en 77 de petites de cabotatge. Ambds gremis reben
l'any 1769 la propietat d's de l'ermita de Sant Sim com a lloc de referncia
espiritual dels oficis de la mar.
De pescadors, al 1716 n'hi ha uns 84, que l'any 1775 augmenten a
163. A mitjan segle els de Matar van a pescar la sardina a Seta (Frana), on
hi ha de cinquanta a seixanta barques de la ciutat i de Sant Feliu de Guxols;
tamb van a pescar, de Setmana Santa a juliol, a la costa d'Andalusia i
proveeixen de peix aquells llocs. Al 1757 el pescador mataron Josep Faneca
es queda a La Higuerita, a Huelva, i funda l'actual Isla-Cristina. Les rutes de
mar els duen tamb a Galcia, on, al port de Mugardos, s'estableixen a les
darreres dcades del segle els mataronins Josep Carreras i Salvador Alsina,
juntament amb d'altres del Maresme, i es dediquen a la pesca i al comer
d'exportaci de sardina. La pesca ms important del Principat s la sardina i
l'anxova, que se salen i s'envien a Espanya, Frana i Itlia. Altres pescadors
mataronins van al palangre a Liorna i venen el peix a la Toscana; tamb
pesquen moltes llagostes, de gran qualitat, que envien a Barcelona i als
65

hostals de Matar. Els arts utilitzats sn els sardinals, la teranyina, les nanses,
la solta, la fitora, etc.
El sector de la pesca viu amb angoixa el problema de la pirateria, ja
que els vaixells corsaris moros ataquen les embarcacions i fan esclaus els
tripulants, que s'enduen a l'frica. Un problema circumstancial, l'any 1785,
enfronta els pescadors de Matar amb els de Barcelona i comarca, que vnen
davant la ciutat amb els arts del bou i s'enduen tot el peix. Els treballadors
relacionats amb la mar viuen, al llarg del segle, amb el desig d'un port per a
prevenir-s'hi del mal temps, una necessitat sentida en totes les poques que
mai no es fa realitat.
La drassana treballa sense parar cap als anys setanta: calafats i
mestres d'aixa construeixen vaixells per a la carrera d'Amrica, per al
cabotatge i la pesca. S'hi fan naus de gros tonatge, sageties de 4.000 a 6.000
quintars, pollacres, etc. Aix, dels 12 mestres d'aixa i 3 calafats de l'any 1716,
es passa als 85 treballadors de mestrana al 1799.
La marineria tamb progressa amb les transformacions econmiques
de la ciutat, que al llarg del segle veu augmentar el comer martim. De tota
manera, en la dcada dels anys trenta ja s el segon port comercial catal amb
un trfic decisiu amb Cadis, porta d'Amrica. Les estadstiques ens mostren el
creixement dels recursos humans que hi sn dedicats: aix, dels 164 mariners
de l'any 1716 passem als 415 mariners i 102 patrons del 1765, i l'any 1799 hi
ha 356 mariners i 106 patrons. La importncia d'aquest sector queda prou
reflectida, malgrat les reculades dels anys de guerra. Pel que fa a
l'organitzaci del treball, cada vaixell s a crrec d'un patr o capit i duu
pilots, tcnics de manteniment i els mariners, una part dels quals sn nois
aprenents.
La feina del camp: bracers i pagesos
El cultiu de la vinya, una curta collita de cereals (blat, forment, sgol, ordi i
mestall, una mescla de blat i sgol) i les feines de l'horta sn l'activitat de la
pagesia del municipi. Un informe econmic de l'any 1747 expressa b la
situaci agrria: La cosecha nica de esta ciudad de que se puede extraher
parte es la del vino, de cuyo fruto se percibir unos aos con otros unas
ocho mil y quinientas cargas, cuyo precio tambin unos aos con otros
computado el bueno con el inferior, ser el de veinte y sinco reales de
ardites catalanes por carga (...). La de trigos se reducir a quinientas
quarteras por cuyo precio por haver mucho del de inferior calidad, ser
unos aos con otros, el de veinte y sinco reales (...). La de garbansos se
66

considera a docientas quarteras y su precio a treinta reales, por quartera

(...). La de avas, sevada, judas, azeyte, y dems frutos de que necessita la
ciudad para su abasto, no se expressa por su modicidad, nmero alguno, ni
menos sus precios por no poderles vender ningn cosechero, s que toda la
provisin viene de afuera. Tot i que les xifres sn manipulades a la baixa per
les autoritats, per la por dels impostos, la imatge agrria de la ciutat hi queda
ben reflectida.
Al 1757 el terme municipal de 1.651 hectrees es divideix en 621 de
vinya, 501 de bosc, 325 d'erm, 71 d'oliveres, 49 d'horta i 82 de camp. Unes
amenaces de les collites que sovint es fan presents sn les pluges, les
pedregades i les secades, com les del 1754 o del 1789, que fan aturar els
molins de blat. Es curiosa la secada extrema de l'any 17 34, que duu a
nombroses rogatives i a actes religiosos perqu plogui: l'xit es veu un quant
temps desprs quan cau la tan nunca vista, ni experimentada abundancia de
piedras y granisso, que ho destrossa tot.
Pel que fa als arbres del terme municipal, cap als anys setanta es
procedeix a una substituci de les oliveres per garrofers, que es sembren al
voltant de les vinyes: Lo garrofer s arbre de major utilitat al dia que los
olivers, que molts los arrancan (...) no hi ha arbre en est pays de major
utilitat y menos costs de recollir lo fruit. La collita d'olives surt cara perqu
las donas se aplican ms al cux que en altre trevall.
Hi ha dos gremis agrcoles: la Confraria de Santa Anna, de jornalers
de la terra, que trobem esmentada l'any 1734 per que sens dubte s ms
antiga; de jornalers n'hi ha uns 200 l'any 1716, i en la dcada dels anys
setanta arriben als 300. L'altre gremi s la Confraria de Sant Isidre de
labradores o pagesos, qualificatiu que designa el propietari ric; originria del
segle XVII, reuneix una vintena de persones i s'esmenta fins a la dcada dels
anys trenta, en qu cau en inactivitat. En els anys vuitanta els pagesos tornen
a demanar gremi, qualificant la seva tasca de ser de una arte la ms liberal,
inocente, noble y antigua, habitando en su Olimpo de casas de campo, los
ms de ellos en propias y de antiqusimo solar, ocupados slo en la
agricultura y tarea de sus cultivos y sembrados, slo discurriendo con sus
operaciones, i l'Audincia els l'autoritza. Els pagesos es van fer molt rics amb
el comer del vi, van adquirir propietats i van fer-se aixecar majestuoses
masies, que dos-cents anys desprs encara perduren.
L'horta serveix per a proveir la ciutat i l'any 1757 suposa el 3% de la
superfcie conreada. Al llarg del segle, i sobretot en les darreres dcades,
augmenta contnuament el nombre d'hortolans: dels 26 de l'any 1716 passem
als 68 del 1775; s'intensifiquen els cultius de regadiu i es fan obres per a
67

buscar aigua. Els viatgers que passen per la comarca s'adonen que les hortes
sn deliciosas totas, ab tanta aygua y verdura que s tot un pahs ameno, i
els seus productes de molta qualitat, com els psols primerencs que mengen a
Barcelona. Joseph Towsend, quan visita la ciutat l'any 1786, hi veu l'horta
que floreix: Les masies sn jardins, dividits cadascun en bancs
aproximadament de quatre peus d'amplria, amb un reguero per al pas de
l'aigua entre banc i banc. Cada masia compta amb la seva snia, una espcie
de bomba de cadena, que per la seva extrema simplicitat sembla haver estat
una invenci de l'antiguitat ms remota. Per mitj d'aquesta mquina, cada
mat extreuen del pou una quantitat d'aigua suficient per al servei del dia, i
al vespre la distribueixen a cada feixa, segons la classe de la plantaci. (...)
El sl s tan lleuger, no essent altra cosa que sorra de la descomposici del
granit, que poden llaurar-lo amb dos bous o un cavall, o simplement amb
una mula; per amb l'ajuda de l'aigua esdev frtil i produeix en un mateix
punt de conreu blat, vi, taronges i olives. Com a tanca planten l'atzavara.
La vinya i el vi
La riquesa agrcola fonamental s la vinya. Les grans famlies de la ciutat
tenen terres amb aquest cultiu i la importncia de la propietat agrria en les
seves fortunes s cabdal. El vi i l'aiguardent sn productes molt lligats a
l'exportaci i al comer martim, atesos la gran qualitat i la fama del vi negre
d'aqu i el seu preu, que els forasters consideren barat: vino tinto muy bueno,
y de gran suavidad, de lo que hacen un gran comercio, y le embarcan para
fuera del Rey no; le compran los ingleses dexando por equivalente bacalao,
y otras muchas mercaduras. La destinaci d'aquests productes s el mercat
americ i europeu, i fins i tot Rssia, on l'any 1794 Francesc Milans i Cia. i
Salvador Isart exporten vi negre al lluny port bltic de Kronstadt. A l'any
1796 sn 10.000 les cargues de vi venudes pels comerciants. El millor
perode de la vinya, si ens guiem per les xifres de la recaptaci de l'impost del
delme, sn els anys que van del 1727 al 1731 i del 1750 al 1759. Quant a
xifres del volum de la collita de vi, al 1716 se'n recullen 5.672 cargues (6.806
hcl), i al 1747 sn 8.500 (10.200 hcl). Cap a final del segle es produeixen
diverses anyades de males collites, cosa que duu els propietaris a donar les
vinyes a parceria per fer-ne ms rendible l'explotaci, ja que els elevats
jornals dels bracers, una pesseta el dia, encareixen considerablement el
producte. A mitjan segle el salari d'un jornaler de la terra s de 6 sous i 6
diners el dia, i el d'una dona que realitza feines del camp, de 3 sous i 9 diners.
L'Ajuntament sovint dna ordres que no es malmetin les collites pels mals
68

tractes de les persones que van a caar amb gossos, pels que recullen fruita,
etc.
Pel que fa al consum local, duu problemes l'estanc de l'aiguardent, o
sigui el monopoli de la seva venda a les mans de l'Estat, que s'estableix al
1741 i que provoca moltes protestes; cinc anys desprs se n'aconsegueix la
supressi. Al 1750 hi ha tres fabricants d'aiguardent: el comerciant Mari
Fins, el calderer Josep Mart i Emerenciana Forns, els quals l'any anterior
destillen 343 cargues d'aiguardent anisat i refinat. El progrs d'aquesta
indstria fa que al 1770 es compti amb set obradors, la major part regentats
per comerciants: Torner, Recoder, Gibert, Camn i d'altres; pels detalls que en
coneixem sn indstries mnimes: Camn i Fins treballen en sus respectivas
ollas que tienen dentro sus casas. L'establiment de tavernes l'any 1783 tamb
contribueix a un major consum del producte: n'obren dues intramurs i dues
extramurs. Hi ha tamb alguna iniciativa sense xit: al 1780 un comerciant
demana perms per a importar vi de Porto i imitar-lo, i al 1791 s'intenta
fabricar aiguardent de panses i figues.
El blat i el pa
El blat, element fonamental de la dieta popular, sempre escs a la ciutat, on
se'n cull molt poc, s sovint al centre de crisis ccliques de provement a causa
de males collites: 1728-1729, 1733-1737, etc., i provoca fam els anys 1723,
1734, 1752, 1753-1765, 1770 i 1784-1793. La qesti dels cereals t en
aquest segle dues etapes, dividides per les pragmtiques que els anys 1765 i
1767 autoritzen la llibertat de comer de grans i la lliure panificaci, fins
aleshores a les mans dels ajuntaments, que administren el provement de pa
controlant-ne la qualitat i la venda. A Matar, l'Ajuntament t al carrer del
Palau dues cases, l'una per los pastims, o flecas de aquellas, i l'altra per al
forn de puja, on es cou el pa pastat per als clients, o pa de talla, de ms
qualitat que el normal; d'aquest se'n fabrica de ral blanc (2 lliures, 3 unces) i
de ral moreno (4 lliures, 6 unces). Al 1755 es basteix un nou forn per a fer-hi
pa de talla i de puja i pa de bescuit, a causa de l'increment de ciutadans.
La manca de cereals provoca la importaci de blat provinent
d'Arag, Tarragona, l'Empord, Anglaterra, Siclia, Marsella, Holanda, Nord
d'frica, els EUA i el Bltic. Al 1728 l'Ajuntament envia a Muret un regidor
a buscar-hi blat, i al 1734 s Rafael Perams qui va a Holanda, mentre que la
companyia de botiguers de draps de Caralt i Soley s'ofereix per subministrarne a la ciutat. L'any segent Esteve Guanyabens rep d'Anglaterra blat en
males condicions: s'havia mullat amb aigua salada durant el viatge.
69

La panificaci lliure introdueix en aquest tema els interessos dels

negociants i especuladors, que a partir d'aquell moment monopolitzen les
importacions de gra i el provement de pa, i els magatzems d'aquests
productes es multipliquen. A l'origen de moltes de les principals fortunes de
final del segle hi ha l'especulaci de cereals, ja que davant l'excellent negoci
els comerciants fan pujar els preus a la seva voluntat retenint el gra per
provocar-ne augments. L'any 1770 Salvador Campllonch importa blat
d'Anglaterra i Esteve Guanyabens de l'Empord, i al 1787
Ignasi Boet en t diversos magatzems plens. Al 1796 sn desembarcades 5
3.000 quarteres de gra, important quantitat que mostra la magnitud d'aquest
comer, en el qual tothom vol participar: amb un capital mitj trobem
semolers, sastres i altres menestrals que en compren i en venen fent bons
negocis.
D'aquesta manera fermenta un problema social que es manifesta
espectacularment pel febrer del 1789, en produir-se a Barcelona i a altres
localitats els Rebomboris del Pa, primer mot social de gran abast, a causa de
l'augment del preu d'aquest producte. A la capital, la gent assalta els
magatzems dels monopolistes, manifestant-se contra els poderosos. Es duen a
terme unes quaranta detencions, i el 27 de maig sn penjats cinc homes i una
dona. Per plantar cara als disturbis les forces militars de Matar van a
Barcelona a auxiliar les autoritats; aix fa que a Matar es produeixin avalots
pel fet de veure lluny la tropa. El dia 1 de mar, quan a la capital el moviment
s controlat, hi ha una conmocin (...) por alguna gente de la ms
sospechosa, y de la conducta menos arreglada de la nfima plebe, y no por
los vezinos honrados, com informa l'Ajuntament. Els dies 2 i 3 la revolta
continua amb hurtos y quemas a diversos llocs i els especuladors de blat
pateixen insults i agressions. Els amotinats demanen la baixa del preu del pa i
l'Ajuntament hi interv per aconseguir-ho i asserenar els nims. I aix s'acaba
la crisi, que duu a la detenci d'algunes persones, tancades a la Ciutadella
juntament amb els amotinats de Vic. Els dies segents rondes gremials vigilen
a la nit la pau pblica. Tot i que aquest s el rebombori ms conegut, al llarg
del segle se'n produeixen d'altres de la mateixa naturalesa, singularment al
1763, quan l'esterilitat de les collites fa pujar el preu del pa i a l'Ajuntament
se'n distribueix entre els necessitats; per, a causa del clima de revolta que es
viu a la ciutat, fou precs possar soldats.
Com a mesura palliativa dels greus desajustaments produts per les
lleis liberalitzadores, al 1774 es forma una casa panadera i psit de
particulars amb la idea de abastecer de trigos, y amassar aqullos de cuenta
comn, vendindolo despus al corte y costas con lo que se logro la barata
70

de este preciso alimento. En sn part interessada 126 individus: sabaters,

assaonadors, comerciants, sastres, seders, etc., i funciona fins a l'any 1793.
Per el problema del preu de la primera matria continua al centre de la crisi,
com manifesta el mateix any el memorial d'Antoni Torras, que demana
lexterminio infalible, y nada violento, de los muchos que en nombre de
revendedores chupan la sangre de los pobres; hi afirma que el cost elevat del
blat s'acaba liquidant els monopolistes i els sacaires, que el compren i el
revenen molt ms car.
Els cereals s'han de moldre obligadament als tres molins municipals
situats vora el convent dels caputxins, en qu per a aquest menester s'utilitza
aigua conduda per soterranis, la qual desprs es ven a les persones
interessades: per a regar, per a s domstic, per a fbriques, etc. Cap al 1760,
davant l'augment de poblaci, Francesc Llauder i Matas demana el dret a
construir ms molins ja que els que hi ha no basten. Moltes persones van a
moldre a pobles vens, on se'ls cobra menys per la feina: el mol d'En Gual al
venat del Cros d'Argentona, el de les Mateves al mateix lloc, el de Caldes
d'Estrac, etc., per als que sn descoberts en aquest trfic illegal se'ls
confisca el producte.
Cap a Amrica
El comer de gran envergadura, el d'exportaci dels productes que tenen un
mercat a l'exterior, passa al llarg del segle per tres moments:
1714-1765: poca heroica del comer amb Amrica, quan tot aquest
trfic s obligat a passar per Cadis, port a travs del qual s'envien els
productes. Aquesta activitat va en augment any darrere any amb l'energia dels
comerciants catalans, molts dels quals s'estableixen en aquella ciutat o hi
tenen representants, hi lloguen vaixells i mantenen el contacte amb Catalunya,
singularment Jaume Campins. Cap a la dcada dels anys quaranta els catalans
fan les primeres expedicions directes enviant vi, aiguardent i productes
txtils. El comer de cabotatge amb destinaci a Cadis s una de les
especialitats dels mariners mataronins, que, en alguna poca, gaireb el
monopolitzen. L'expansi dels catalans t lloc per tota la pennsula: obren
botigues i comercien pertot amb gneres de cot, mitges, sabates, etc.;
productes la majoria d'origen catal, que tenen d'aquesta manera una via de
comercialitzaci al mercat interior, sense oblidar el trfic de productes de
contraban, del qual hi ha tantes referncies.
1765-1778: al 1765 es produeix la primera liberalitzaci limitada del
comer americ; el port de Barcelona i vuit ms poden mantenir contactes
71

72

directes amb ports de la zona antillana. Es el moment en qu proliferen les

corresponsalies i en qu molts catalans s'estableixen a Amrica com a factors
de fabricants i comerciants. A partir de la dcada dels anys seixanta, ms de
cent cinquanta mataronins emigren a aquelles ciutats, preferentment a
Veracruz, l'Havana, Puerto Rico, Montevideo i Buenos Aires. La
intensificaci del comer de seguida repercuteix sobre l'economia catalana,
pel fet de fer ms i ms rendibles la producci de vi i la fabricaci d'indianes i
productes de seda, etc. D'Amrica es reben grans partides d'argent, que
contribueixen a noves inversions econmiques, i productes per a vendre com
cacau, grana, anyil, cot, cuir i sucre
1778-1793: el decret de lliure comer amplia l'rea d'intercanvis i
inaugura l'poca d'or del trfic colonial catal. De tota manera, els anys 1779
al 1783 sn de crisi aguda, ja que la guerra amb Anglaterra impossibilita els
viatges i els subministraments de cot; en acabar aquella, es produeix un
esclat comercial i fabril d'envergadura. Del 1793 al 1808 la crisi torna a ser
permanent per les noves guerres amb Frana i Anglaterra, llevat dels anys
1802 i 1803, en qu el comer torna a florir aprofitant una pau inestable.
A la primera meitat del segle, des de Matar es participa en el
comer internacional. Esforos de tota mena conflueixen en iniciatives
comercials que tenen com a centre la ciutat de Cadis, porta oberta a Amrica.
Tot i les lleis, hi ha fora casos de contraban: ens consta que en els anys vint
s'envien draps a l'estranger des de Matar; durant els anys 1726 al 1731
Lisboa rep productes mataronins: Bru i Domnec Sanrom noliegen un
vaixell per dur-hi de contraban ayguardent anisada; el mariner Flix Pasqual
hi ven estisores i navalles i Rafael Perams hi t un representant; els Feliu de
la Penya tamb es dedicaven intensament al contraban. Pel que fa al trfic
americ a partir del port de Cadis, se'n coneixen notcies esparses: Pere Anton
Velada hi exporta al 1748, i hi ha mataronins a la Matrcula de Comercio de
la Universidad de Cargadores a Indias: Salvador Font Carbonell (1745),
Salvador Bausili (1750), Sebasti Mayor (1752), Pau Jaume Pons (175 3),
Joan B. Carbonell (1756) i Rafael Perams i Matas (1756); aquest darrer,
amb diversos mercaders de Matar i Barcelona, en el perode del 1727 al
1744 mant una societat mercantil per a fer anar una barca de comer amb
Amrica. En els anys cinquanta el mariner Pere Berenguer fa freqents
viatges de tipus comercial; en un, a crrec del negociant Salvador Fins i de
Salvador Janer, va a Ma a comprar diversos gneres i els du a Matar; fa un
altre viatge a Cadis amb una partida de vi de Llavaneres que li encomana
Jaume Campins, a crrec de la companyia que aquest t a l'Havana, etc.
A partir de les disposicions que legalitzen els intercanvis de
73

Catalunya amb Amrica, la situaci canvia i l'activitat comercial es

generalitza i s'intensifica. La reinversi dels beneficis aconseguits a la
primera etapa en el comer del vi i les indianes ajuda a l'expansi de totes les
indstries i tots els oficis. Neixen noves fabriques a l'escalf del consum local
i, sobretot, per l'acceptaci dels productes txtils a Amrica. Una nova
generaci de burgesos i de gent de negocis es dedica a fabricar i comerciar en
la nova conjuntura: els Bofarull, els Riera, els Marxuach, etc. I creix tamb la
flota mercant; a partir del 1765 els patrons mataronins tenen un lloc d'honor
en la carrera de les ndies: l'any 1784 arriba a haver-hi 25 vaixells dedicats a
fer directament viatges a travs de l'Atlntic, i al 1800 sn 32 les naus en la
carrera d'Amrica.
Un bon exponent de la situaci prspera s el moviment d'entrades i
sortides de vaixells l'any 1786, realitzat pel capit del port Francesc Clausell,
alferes de fragata. El total de vaixells s de 508, dels quals 383 (82%) van o
vnen d'indrets del Principat: aix mostra la importncia del trfic de
cabotatge. Les embarcacions que hi apareixen registrades les podem
classificar en dues categories: les de gran tonatge: pollacres, sageties,
bergantins, pincos i pailebots; i les de menys envergadura: canaris, xabecs,
llaguts, tartanes, llondros, gnguils, bombardes i falues. Pel que fa als
productes que surten de la ciutat, el captol fonamental el constitueixen el vi i
l'aiguardent, que s'exporten a Amrica amb sageties, pollacres i bergantins;
tamb se n'envia a Gnova, Marsella i Anglaterra; a Gnova tamb s'envien
pinyons i, en una ocasi, sab a Amrica. En el captol d'importacions hi ha
una gran quantitat de matries: sn d'origen espanyol el blat, les garrofes, el
bacall, el ferro, les sardines, el sab, el quitr, la seda, la llenya, l'oli, el vi,
les avellanes, les figues, les anxoves, la llosa, la fusta, el sucre, la cal,
l'espart, la sal, la civada, la farina, el cuir, la botada, la llana, el carb, les
btes buides, la tonyina, el mill, el cnem, la palla, l'arrs, el cacau, el cot,
etc. Alguns d'aquests productes sn originaris d'Amrica i a travs d'un altre
port arriben a la ciutat. Tamb entra blat de Frana i d'Itlia. Uns anys abans,
al 1774, tenim dades de la duana, que informa de l'entrada de 84 naus: 55 de
Frana, 15 d'Itlia, 5 de Cadis, 5 de Sardenya, 2 de Portugal, 1 de Ma i 1
d'Holanda, les quals deixen a la ciutat diversos gneres: teixits de seda, llana,
teles, merceria, quincalla, barrets, guants, drogues, arrs, etc., productes per a
majoristes locals que els reexporten a Reus, Manresa, Granollers, Lleida,
Valladolid, Madrid, Toledo, etc.
Les mercaderies entren a la ciutat pel port habilitat, el segon de
Catalunya en les primeres dcades del segle pel que fa al comer. De fet, la
construcci d'un port d'obra s una de les necessitats ms sentides per la
74

ciutat, que el sollicita constantment al llarg del segle; se'n fan diversos
projectes des de l'any 1773 fins al 1793, tots fallits, un dels quals s obra de
l'arquitecte de la ciutat Flix Puig. La situaci dels desembarcaments passa
per diverses circumstncies de tipus legal i sanitari que en perjudiquen
l'activitat. Al 1720 no es permet ancorar al port de Matar a causa de la pesta
de Marsella, i s'ordena que totes les naus toquin primer a Barcelona, cosa que
provoca l'emigraci de comerciants cap a aquella ciutat. S'hi torna a
desembarcar al 1735, desprs d'un memorial que envia l'Ajuntament on
explica la greu situaci econmica. Al 1770 s'habilita el port perqu hi
fondegin vaixells procedents de fora d'Espanya, fins al 1788, en qu s'hi torna
a prohibir el desembarcament manant que els vaixells vagin prviament a
Barcelona, on carreguen les mercaderies a barques de cabotatge que les duen
a Matar; les taxes i els transports fan pujar els preus (el blat s'apuja d'un
8%).
Els vaixells fondegen davant la ciutat i petites barques -grndolestraslladen les mercaderies a la platja; all, els traginers del Gremi de Sant
Antoni les duen a la duana; el trasllat posterior als magatzems dels
comerciants el realitzen amb carros els membres de la Confraria de faquines,
anomenats macips de ribera; tot aix sota la vigilncia atenta dels corredors
de canvis, que tenen cura de coordinar l'operaci. En alguns casos
l'embarcament es fa amb moltes precaucions pel perill de contagi de vaixells
sense patent de sanitat o provinents de llocs infectats. L'any 1743 el vaixell
holands Sra. Anna ve a buscar 220 pipes d'aiguardent i 60 de vi negre i el
carreguen aix: les barquetes que porten la mercaderia s'hi acosten a
contravent i a certa distncia llancen les btes al mar, i els del vaixell baixen
a recollir-les.
Ja que hem esmentat els traginers, cal referir-se al seu important
paper en la relaci comercial terrestre perqu duen paquets i tot tipus de
trameses on calgui. Sn uns cinquanta i tamb es dediquen a llogar
cavalleras mayores, carretas, sillas volantes, tartanas, o carros.
La botiga
El comer a l'engrs s l'activitat que desenvolupen els mercaders, els
comerciants matriculats, els negociants de tota mena i els corredors d'orella.
Aquesta gent, com acabem de veure, compra i ven de tot, i al llarg del segle
protagonitza els moviments comercials ms importants per a Matar: el
d'exportaci de productes txtils, vi i aiguardent i el d'importaci de blat. Ara
ens fixarem en el comer al detall, que t com a objecte el provement de la
75

ciutat i, com a marc, la botiga: sn els negocis especialitzats en venda de

draps, els de ms importncia econmica, i dels revenedors, calaix de sastre
de la venda menuda. Tractem de la botiga com a lloc distribudor de
productes adquirits, ja que tamb hi ha un altre tipus de botigues: la de
l'artes que combina la producci i la venda del producte; aix, un corder
elabora i ven espardenyes al seu taller, etctera.
Els revenedors venen comestibles de tota mena: llegums, fruita,
fruita seca, aus, pesca salada, llenya, carb, vi, etc.; i si alguns d'ells ho fan en
botigues, com Isidre Lloren, que ven al carrer d'En Pujol oli, carb i
llegums, d'altres colloquen els seus productes en parades a la plaa. A mitjan
segle l'Ajuntament els divideix en tres categories i s'encarrega de vigilar-los,
ja que sovint se'ls acusa de provocar alces en els preus i de monopolitzar
productes, per la qual cosa les ordenances municipals de la plaa, les del
mostassa, imposen certes condicions a la seva activitat.
El mostass, crrec d'origen medieval, vigila al mercat els pesos i les
mesures a fi d'evitar el frau en les quantitats i en les qualitats, la sanitat, els
marges de benefici, etc. Les ordenances del 1785 prohibeixen la revenda amb
augments artificials dels preus i monopolis dels productes de primera
necessitat: cereals, oli, farina, blat, llegum, bacall, arrs, peixopalo, tonyina,
verat, sardina, arengada, nero, congre, panses, figues, mel, pernil, porc salat,
carn, etctera; controlen els blats emmagatzemats sense vendre esperant la
puja de preus per fer-ho, etc. Cap al final del segle l'Ajuntament es queixa de
l'excessiu nombre de revenedors que fan pujar els preus i ordena, per evitar
certs fraus, que els ous siguin del dia, que la volateria no pateixi malalties,
que el pa no estigui mesclat ni el vi sigui agre o aigualit, i que la xocolata no
contingui barreja (s'ha de fer amb cacau, sucre i canyella).
La botiga especialitzada en teles al detall s un dels llocs cabdals del
comer mataron al llarg del segle i origen d'algunes de les principals
fortunes. De les sis botigues del 1731, les de Josep Campllonch i Salvador
Matas essent les ms importants, passem l'any 1778 a deu: la de Josep Caralt
(22.854 rals en gnere estranger), Salvador Janer (17.470), Antoni Simn
(9.450), Salvador Viza (5.272), Joan Pau Gibert (3.270), Miquel Torner
(3.251), Pere Tarrs (3.137) i d'altres de menors. El 1792 les botigues ms
importants sn la de Josep Riera i Bausili, Flix Campllonch i Ramon Santal
i Cia.; de menor categoria, les de Miquel Molinas, Francesc Lloveras, Joan B.
Codina, etc. Torner els anys seixanta s associat amb Jeroni Fbregas, fent
anar ambds una Botiga de Panyos, Telas, y altres mercaderias. Caralt, Viza
i Gibert, a ms de l'activitat al detall, es dediquen intensament al comer a
gran escala de tota mena de productes. Els Caralt sn la principal empresa del
76

ram, amb tres generacions consecutives dedicant-s'hi. Un altre personatge

important s Soley, tamb comerciant de tercera generaci, que al
comenament del segle forma companyia amb Caralt.
Un establiment de venda al pblic de caracterstiques especials s
l'administraci dels estancs de l'Estat, a crrec de Josep Quintana, a mitjan
segle; aquest ven, en rgim de monopoli, plom, perdigons, bales, pedrenyals,
plvora, salnitre, sofre, mercuri, lacre, vermell i solimany.
Els artesans treballen
El nucli de l'activitat econmica, pel que fa al nombre de persones, es centra
en l'artesania de tot tipus: indstries del vestir, de la fusta, del metall, de
l'alimentaci, de la cermica, i moltes altres de tipologia variada.
El ferro. s un sector format per agullers, calderers, daguers,
espasers, estisorers, ferrers, armers, rellotgers, pedrenyalers, claveters,
courers, llauners, manyans, navallers, serrallers: arts del foc, del ferro, del
filferro i del llaut, ultra els ferredors i els carreters. El Gremi de Sant Antoni
Abat i Sant Eloi, originari del segle XVII, aplega els oficis que hem esmentat
i el dels traginers, que, si b l'any 1716 sn unes 50 persones, a fi de segle
arriben a ser 265. L'increment de les activitats del ferro duu a l'intent de crear
gremi propi i a separar-se dels traginers, que en sn un 40% cap a 1799. Vet
aqu algunes activitats dels agremiats: els fabricants de ganivets i tisores, una
vintena, tenen una bona implantaci i els seus productes abasten per a un
comer regional, com tamb els que fan claus. Des de 1702 s obligat de
posar marca prpia als ganivets, i el 1757 Gaspar Bofarull registra la marca
Bofarull de navalles d'afaitar, per es queixa que Josep Peradejordi la hi
falsifica. L'any segent aquest darrer registra la marca de la petxina. A fi de
segle Joan B. Codina construeix peces i utillatge de telers de mitges de seda i
el 1759 Josep Ros t un taller de many a la Rambla, ple de ferro en barra,
caragols, molls, bigrnies, martells, llimes, estenalles, punxons, dues fornals,
carb i tots els estris del seu ofici. El sector pateix contnuament de manca de
magatzems de ferro: El que ms ne consum a esta ab motiu de fer lo claves
dels bastiments.
La pell. La tasca d'adobar la pell s exercida pels blanquers i pels
assaonadors, que al llarg del segle veuen crixer les seves activitats. El 1750
hi ha 13 blanquers, i al cap de set anys, 5 adoberies als afores de la ciutat: una
de Francesc Feliu de la Penya, una de Francesc Vilardeb, una de l'escriv
Esteve Font, etctera. Tres anys desprs es forma el Gremi d'Assaonadors
amb entitat prpia i se separen dels fusters, als quals estaven agregats, com
77

una mostra ms de l'empenta d'aquella indstria. Durant la darrera dcada del

segle les fbriques de pells progressen a l'escalf dels subministraments a
l'exrcit en guerra. Les pells produdes per la carnisseria pblica les compren,
el 1768: Josep Albareda, guanter de Barcelona (molt i anyell); Josep
Vilardeb, blanquer local (cabra i crestat); el blanquer Sadurn Masany
(cuiros de bou i vedella); i la llana, diversos paraires de la ciutat.
La cermica. Cal relacionar l'increment d'aquesta activitat amb
l'augment de construccions arran del creixement urbanstic. El 1757 hi ha 5
forns de rajoles als afores de la ciutat, un dels quals s propietat de Francesc
Feliu de la Penya. El 1770 Antoni Cot t un forn de rajoles tres quarts lluny
de la ciutat, ms enll de l'ermita de Sant Sim, lloc on es concentren algunes
bbiles, i ven part de la seva producci a l'Empord i d'altres llocs de
Catalunya. Els anys vuitanta la gent es queixa que els rajolers fabriquen les
totxanes massa petites, tenen molta demanda i van per feina. Cal incloure en
aquest grup els gerrers i els ollers, fabricants d'estris per a la llar. El 1778
l'Ajuntament vol posar ordre entre els venedors de cermica ja que dificulten
el trnsit instal.lant a les voreres las paradas de ollas, platos y cntaros.
La fusta. El Gremi de Sant Joan Baptista, original del segle XVII,
aplega els fusters i agregats: serradors, escultors, cadiraires, fabricants de
carros, taloners, guitarraires, ebenistes, boters, fabricants de pell, albarders,
torners, encepadors, rosariaires, etc. El 1750 sn 48 de la fusta i 13 de la pell:
18 fusters, 17 boters, etc., i renoven les ordenances el 1788. Potser la seva
activitat ms estesa s la fabricaci de btes per al vi i per a l'aiguardent, a la
qual el 1770 es dediquen 33 boters. Com a curiositat, sabem que el 1720
Flix Gricx fabrica cuerdas de bigela en una barraca davant l'ermita de
Sant Sim.
El cnem i altres fibres. Amb cnem es fabriquen productes d's
domstic com ara les espardenyes i les cordes. Els corders i els espardenyers
se separen dels sabaters i funden gremi propi el 1753. Al cap de set anys sn
30, alguns amb una notable posici econmica, com els Vinyes i elsjaner. El
1766 Joan Mons t botiga de corder al carrer de Sant Josep, on hi ha els estris
del seu ofici: rodes de filar cnem, pintes, formes per a fer espardenyes, etc.
Lligada al sostre, hi t una post amb diversos productes: 7 ronsals, 10 carros
de cnem per a filar, 46 parells d'espardenyes, fil per a cosir-les, etc. Hi ha 20
persones que treballen matries vegetals l'any 1716, 14 corders i uns pocs
basters, esparters i cistellers, i tamb 17 espardenyers. L'activitat de fer
cordes va en progrs i el 1775 ja n'hi ha 48 professionals.
Mestres de cases. Sn uns 22 l'any 1716 que progressen rpidament
a causa de la construcci contnua d'edificis, per la qual cosa demanen gremi
78

propi, que els s atorgat pel volts de 1759. Se separen dels fusters i al cap de
sis anys ja sn 40.
Argenters. Amb collegi des del 1772, un dels 4 existents a
Catalunya, s format per uns 10 artesans rics, dels 5 que eren al comenament
del segle, molt tancats a l'admissi de membres nous. Es tracta dels Dorda,
Maresma, Rafart, etc., paradigma de l'artes ric, que fabriquen tota mena de
joies, com ara anells de pedres blanques de diamant de dotze/divuit facetes
cap a 1780.
Cerers. El seu collegi, format el 1774, aplega confiters, adroguers i
sucrers, gent en general rica, que realitzen un comer molt lucratiu i formen
part dels grans contribuents. Alguns prosperen fins a arribar a la categoria de
mercaders: Miquel Torner i Josep M. Matas. Una de les famlies ms notables
de la professi s la dels Carbonell, en la qual es resumeix l'estratgia
econmica preferida pels sectors benestants de la ciutat: ultra l'ofici propi, es
dediquen al comer majorista i tenen vinyes i assegurances martimes. Dels 4
candelers de 1716 passem als 13 de l'any 1766, i l'any 1716 ens consta
l'activitat de 20 adroguers.
Vidre. L'any 1716 hi ha 6 vidriers, que al llarg del segle veuen
decrixer l'activitat tot i l'antiga importncia de la seva producci. Documents
de l'any 1783 ens informen que a la ciutat se labran (...) curiosos vidrios,
per el viatger Zamora diu sis anys desprs que ja no hi ha cap artes que es
dediqui a aquestes tasques.
Sab. L'any 1778 hi ha una fabrica d'aquest producte, que anys
enrere s'importava.
Materials de vestir
La vida de l'activitat txtil gira al voltant de la legislaci proteccionista i del
comer atlntic. El 1728 es prohibeix l'entrada de teixits, renovant la
legislaci en aquest sentit de 1718, i hom hi inclou, a ms de la seda, el cot i
els pintats, cosa que suposa un gran impuls per a la indstria cotonera que
floreix cap al 1730 a Barcelona. L'abundncia de contraban i els criteris
canviants del govern, que permeten algunes importacions de teixits, la
franqucia de Campins el 1748, la lliure importaci de filats i teixits de 1760
amb un impost del 20%, etc., duen a una decadncia general les fbriques
d'indianes i cap a 1768 n'han plegat algunes. El renaixement es produeix a
causa de la pragmtica proteccionista de 1770 contra la importaci de teixits i
gneres de cot, vigent fins a la Guerra de la Independncia, que s el motor
del desenvolupament juntament amb el decret de lliure comer de 1778.
79

Llavors, per, assistim a uns anys de decadncia arran de la guerra amb

Anglaterra de 1778-1783, quan tanquen fbriques a causa dels perills del
comer atlntic i de la manca de cot. La prosperitat dels anys segents s
general i dura fins a la nova guerra de 1796-1801.
Sempre hem de tenir en compte el problema permanent del
contraban de matries estrangeres: durant la dcada dels trenta hi ha
desembarcaments d'amagat; el 1745 els oficials de rendes agafen a Vilassar
quaranta-nou peces de blavete de contraban, etc.; trfic illegal al qual sovint
es dediquen alguns comerciants, com Francesc Feliu de la Penya, que el 1752
entra indianes clandestinament i s descobert.
Seda. Les arts de la seda tal com estan agrupades gremialment a
Barcelona formen sis especialitats: 1. Perxers, cordoners, passamaners i
cinters. 2. Teixidors de vellut i d'estofa. 3. Fabricants d'encaixos, puntes,
randes i blondes. 4. Mitgers. 5. Velers. 6. Tintorers, torcedors i retorcedors.
Aquestes activitats s'apleguen a Matar en el Gremi de l'Art de la Seda,
fundat el 1748 per 46 velers, 4 velluters, 3 tintorers, 11 perxers i 8
retorcedors. L'any 1778 els mestres de l'art habiten 66 cases. Ens fixarem ara
en l'evoluci de cada ofici.
Pel que fa al primer, l'any 1716 tenim registrats 2 perxers, 2 cinters i
8 passamaners, que al llarg del segle veuen arrelar la seva activitat: el 1779
les fbriques de cordons i vetes no donen l'abast i els passamaners assorteixen
moltes localitats catalanes. L'any 1807 cintes i galons de seda es treballen a
vuitanta-nou telers, probablement en tallers-botigues mnims com el que l'any
1759 t Joan B. Soler a la Plaa Major, que consta d'un bufet de fusta de
noguera, un banc, prestatges, balances, la taula de l'ofici, ordidora, torn,
motlles, debanadores, fusos, boixets, etc.; tot s presidit per una capelleta de
sant Antoni. T per a vendre: tres dotzenes de mitges d'estam blau i de llana
blava, calotets tamb d'estam blau, barretines de llana de diferents colors,
rodets de fil d'or i plata, puntes de fil de diverses classes: trapasseres,
adenveres, candeler, l'estela de l'alba, etc.; fil de diferents gruixos, tafet rosa,
gal de cotilla de colors, bri de cnem, veta de fil, cordons, mocadors de
cot, seda crua, etc. Tamb t botons de fil blanc per a camises i creus de
fusta per a rosaris. Quan l'any 1786 el viatger Towsend visita Matar,
comenta sobre aquest ofici: Es de doldre que els teixidors de veta perdin
molt treball; al lloc de teixir-ne moltes a la vegada, tots els telers sn
senzills.
Quant al teixit de seda, al 1716 s'hi dediquen 9 teixidors i 4
velluters, que mantenen una activitat de poc creixement. Durant les darreres
dcades del segle s quan la indstria s'expandeix; aix, al 1786 hi ha 25
80

telers d'estofes i al 1807 sn 48 els qui teixeixen vellut i teles.

Els encaixos, les blondes, etc., de seda i de fil sn una de les
constants de l'activitat femenina al llarg del segle, i els viatgers ressenyen
amb curiositat com totes les dones i criatures s'hi dediquen. El bar de Mald
explica: En quant al treball de les dones, i minyones, s de puntes de fil
blanc, primoroses moltes de dites puntes i no es veu altra cosa que
abundncia de coixins de puntes treballant les mataronines dintre de les
entrades de les cases. El 1748 hi ha tallers com els de Salvador Roca, Jacint
Badia, Rafael Perams i Josep Cantallops. Aquest darrer lloga dones d'Arenys
per a encaixos i es proveeix de seda de Valncia i Mrcia. El comer amb
Amrica de les darreries de segle afavoreix molt aquesta dedicaci perqu
n'augmenta la demanda, i l'any 1807 hom compta 17 fbriques de blondes i 7
d'encaixos de fil.
La mitgeria s, a partir dels anys setanta, el grup ms dinmic dins el
subsector de la seda. Els fabricants de mitges amb teler de Matar, una
minoria dins els seders, cansats d'esperar l'aprovaci de les ordenances
generals redactades per la Junta de Barcelona, es separen del Gremi de l'Art
de la Seda el 1782 i envien les seves ordenances, que sn aprovades el 1794.
Fins a aquells moments els mestres mitjaires eren escassos: els Arenas,
Jonull, Ti, etc., que es mantenien al voltant de la vintena. Cal tenir en
compte que el 1716 tenim registrats noms 4 calceters. L'any 1786, per, hi
ha 80 telers de mitges de seda, que baixen a 52 l'any 1807 amb motiu dels
conflictes bllics. Els nous agremiats sn en general gent jove provinent de
pares de tots els sectors artesanals modestos, molts dels quals sn originaris
de la sederia. El gremi, a diferncia d'altres, s obert a artesans nous de
qualsevol procedncia. Aix, el mateix 1794, any de l'aprovaci, 42 persones
hi reben la mestria i fins al 1800 n'hi entren 34 ms.
Ultra els artesans del ram, hi ha establiments fabrils d'una certa
envergadura en el treball de la seda que es dediquen a la mitgeria i tamb a
unes altres activitats, com ara els vels i les blondes. El 1778 hi ha 8 d'aquestes
fbriques de seda que van ms enll del simple taller artesanal. Una de les
ms importants s la d'Ignasi Jonull, antic tintorer, establerta el 1780, que a
fi de segle t 40 telers, dna feina a ms de 25 dones que cusen i broden i
produeix sis mil parells de mitges l'any. Els seus gneres van a Amrica i
Espanya i un fill seu els comercialitza a Madrid. La producci es mant fins a
l'any 1803.
Uns altres establiments notables sn els de Gaspar Isern, de 1783,
amb 15 telers, i Pere Cortina, tamb de 1783, amb 15 telers. De tota manera,
en la darrera dcada del segle hi ha un seguit de petites iniciatives que
81

multipliquen el sector: el 1797 la fbrica d'Antoni Biada i Bunyol t 7 telers i

la de Josep Viladessau 8; Joan Pau Arenas t un fill a Cartagena de Indias que
s'encarrega de la comercialitzaci dels seus productes, etc.
Els velers sn l'altre puntal de la seda a la ciutat. De vels i mocadors
se'n fabriquen ja al 1716, quan 6 persones treballen en aquesta activitat. Es
una petita mostra d'una indstria amb un gran esdevenidor durant la dcada
dels anys setanta, en estret contacte amb els intercanvis americans: ja a mitjan
segle hi ha al voltant de 50 artesans. Unes altres dades ens informen que el
1778 hi ha 100 telers de vels de gasa. Josep Cantallops funda el 1760 un dels
establiments ms importants del ram amb la collaboraci de Francesc Dorda,
en el qual es treballen vels i mocadors de tots els colors i totes les mostres. La
fbrica es converteix el 1768 en la Sociedad de Puntas Blondinas, a la qual
aporten capitals els socis nous, els germans Joan i Cristfol Camn,
apotecaris.
L'historiador Antoni Mart Coll ha estudiat la fbrica de Pau Andreu,
un mestre veler que treballa la seda i fabrica mantellines, mocadors, tafet,
set i gasa que intenta de vendre a Frana i al mercat nacional. Andreu regenta
la fbrica amb set telers propietat d'un barcelon i per mitj de les seves notes
comercials coneixem detalladament les caracterstiques del seu ofici.
Pel que fa al sis grup de l'art, de tipus auxiliar, s el de menys
importncia numrica. Consta de tintorers i de torcedors i n'hi ha al voltant
d'una dotzena en els diversos moments del segle. Com que sembla que
aquesta xifra s massa baixa, hem de suposar que la part del procs productiu
que realitzen s'inclou com una activitat ms en les fabriques d'envergadura.
Cot/indianes. A mitjan segle, el benefici industrial comena a
rellevar les rendes tradicionals de la terra, base fins a aquell moment de
l'economia, i s'inicia un nou cam. Seguint l'expansi atlntica, neix una
indstria que no t com a finalitat el consum local, sin que dedica la seva
producci a un mercat de ms vastes proporcions. Les fabriques de teixits de
cot estampats, anomenats indianes, sn les pioneres en aquest cam i la
primera de les quals s'estableix a Barcelona el 1738. Aquests establiments
incorporen des dels seus inicis el tissatge i l'estampat en la mateixa unitat de
producci; quant als filats, que depenen de les importacions, no es realitzen
d'una manera contnua a Catalunya fins al cap d'uns quants anys.
Respecte a Matar, hi podem distingir dos perodes en l'activitat dels
fabricants d'indianes: el moment de les primeres iniciatives en els anys
quaranta i un segon perode arran de la llibertat catalana de negociar
directament amb Amrica i l'apogeu fabril consegent de les tres darreres
dcades del segle. Aquests establiments manifesten una gran receptivitat
82

davant de les crisis comercials; en general es tracta de factories bastides a

l'escalf de conjuntures favorables i que, passats els moments de bonana i a
causa de la descapitalitzaci, no resisteixen gaire temps. Els burgesos de les
indianes de la primera poca sn comerciants que inverteixen en un producte
que t un mercat segur a Amrica i que aconsegueixen inversions de capital
d'altres sectors ms tradicionals de propietaris agraris, etc.
La segona generaci, la de fi de segle, es torna a compondre de
comerciants que hi veuen un negoci segur, per tamb hi ha al seu costat
artesans que, a causa de diverses circumstncies, poden invertir en l'erecci
de fbriques i en petites indstries de seda i cot. En afluixar la demanda, en
veurem alguns especulant amb cereals i amb altres productes de consum.
Vet aqu una cronologia dels establiments d'indianes de la ciutat:
Campins, 1746-1749.
Perams, c. 1747 - abans de 1770.
Cantallops-Campllonch, 1750-1818.
Marxuach i Cot, c. 1760-1770 / c. 1788-1805.
Riera i Cia., 1780-1812.
Xicola, abans de 1785-1822.
Ausich i Cia., 1782-?.
El primer, i el segon d'obtenir privilegis i franqucies al Principat, s
el de Jaume Campins, i Cia., que noms funciona tres anys, de 1746 a 1749.
La societat s formada per l'esmentat Campins, soci majoritari que resideix a
Cadis, on mant un intens trfic comercial amb diverses mercaderies que fan
la carrera d'Amrica. Els altres socis sn: els mataronins Galceran de
Vilallonga, cavaller; Francesc Feliu de la Penya, ciutad honrat; Antoni
Llauder i Matas, ciutad honrat; el comerciant Salvador Janer; i el barcelon
Joan Corominas, tamb dedicat al comer. La fbrica, situada sota el convent
dels caputxins, compta amb 36 telers, 17 taules de pintar, etc., i s'hi duen a
terme el tissatge, l'estampaci i la filatura de cot americ, activitat en la qual
aquesta companyia s precursora a Catalunya. Els productes d'indianes
responen a les classes de zaratres, sitis, gimons i blauets i es venen a
Amrica. La fi de la societat s a causa de la mala gesti econmica i a alguns
entrebancs tcnics.
Un altre establiment s el de Rafael Perams, situat vora el portal
d'En Feliu, al lloc dit los forns de rajola, a l'actual carrer del Prat. Potser
establert abans que el de Campins, rep privilegis el 1750 i el 1754. La fbrica
s tancada cap al 1770 i Perams va residir a Barcelona, per torna a
83

84

funcionar un quant temps a les darreries de la dcada dels vuitanta sota la

direcci de Maria Perams, filla de Rafael
Els anys seixanta sota el convent dels caputxins, hi ha la fbrica de
la companyia Marxuach i Cot, dedicada a les indianes i que probablement
utilitza l'antic edifici de Campins. Francesc Marxuach passa de jornaler de la
terra a mariner i posteriorment el trobem de patr d'un vaixell de comer, la
pollacra Sant Francesc de Pdua, de tres-centes tones, construda al 1785, en
la qual estan interessats com a paroners diversos comerciants, pagesos i gent
de Matar. Marxuach compagina l'activitat productiva de la fbrica, els
viatges americans i el comer d'importaci comprant a Frana barrets, teixits,
arrs, matalassos, etc., que ven al mercat interior. Cap al 1770 l'establiment
s inactiu i aix continua alguns anys. Reprn l'activitat desprs de la guerra,
cap a la fi de la dcada dels vuitanta, sota el nom de Josep Antoni Cot, torna a
tancar durant la nova guerra de 1796, torna a engegar la producci amb la pau
de 1802 i plega una altra vegada el 1805, com mostren els llibres de
contractes de l'aigua per a la fbrica: s tot un paradigma de l'epopeia
industrial del moment.
La indstria de ms relleu s fundada pel comerciant Josep
Cantallops i Pellicer cap al 1750 amb la collaboraci com a soci de Francesc
Dorda. En un primer moment t 4 telers que deu anys desprs ja s'han
convertit en 30 i, juntament amb la fbrica de vels dels mateixos socis, dna
feina a 150 famlies: homes, dones i criatures, comptabilitzant unes mil
persones. Cantallops tamb t fbriques a Barcelona i en uns altres llocs dels
corregiments de Matar i Girona. Aquesta actitud emprenedora el duu a
interessar-se l'any 1772 per la Reial Companyia de Filats de Cot d'Amrica,
que funden els propietaris de fbriques d'indianes de Barcelona, entre els
quals hi ha Cantallops. La companyia fa fallida i ressorgeix l'any 1783. En
aquesta poca la seva inversi en el negoci s de 1.500 lliures. Les seves
indstries comercien amb moltes localitats: Cadis, Sevilla, Valladolid,
Mrcia, Salamanca, Madrid, Barbastre, Castell de la Plana, Mra d'Ebre,
Vic, Copons, Barcelona, Figueres, Matar, Calella, Arenys, Cabrils, etc., i, s
clar, amb Amrica. A la seva mort, l'any 1776, hi ha un balan mercantil a les
companyies de 47.5 36 lliures, 16.200 de les quals sn capital del difunt.
L'any 1774 Flix Campllonch (1752-1831) es casa amb la pubilla
Cantallops, Maria Josep, i en morir el sogre passa a administrar els bns de la
famlia de la seva dona. Els Campllonch sn una famlia de comerciants rics
que duen a terme moltes iniciatives econmiques: compren i venen molts
productes d'origen francs que envien com a intermediaris a Manresa, Lleida,
Valladolid, Toledo, Madrid, etc. Es tracta de teixits, barrets, productes
85

qumics, joies, medicaments, cacau, aliments, etc. Iniciatives d'aquesta mena

els proporcionen una fortuna considerable i la seva administraci de la
fbrica la fa prosperar contnuament. Com a detall que manifesta la
munificncia de Flix, consta, per declaraci prpia, que els anys 1778-1783,
quan a Matar les fbriques tanquen per manca de primeres matries, ell
mant el seu establiment amb el patrimoni personal. En la dcada dels anys
setanta aquesta indstria d'indianes s l'nica a funcionar a la localitat i,
segons la Junta de Comer, aquesta i una de Manresa les dues niques que ho
fan fora de Barcelona.
El segon perode important de les fabriques d'indianes s'inicia arran
del decret de 1778 que autoritza els catalans a negociar directament amb
Amrica. En aquell moment noms hi ha en actiu la fabrica de Campllonch,
per aviat se'n basteixen de noves; aix, quan Zamora passa per la ciutat l'any
1786, hi ha tamb la de Xicola i la de Riera i Cia. Ens consta que, durant
aquests anys, els teixidors d'indianes sn gent de fora de la ciutat no
agremiats i que els teixidors d'aqu, els de vels, els velluters, els de lli, etc., se
aplicavan a texidos de indiana, o quando escasseavan las sedas, o quando
no estavan corrientes sus artefactos.
Francesc Xicola i Vicens s un comerciant ric que fa molts diners
venent al mercat interior productes francesos: teixits, joies, joguines, etc.
Basteix la fbrica a la snia del Lle, vora l'actual carrer de Sant Joaquim, i
inicia la producci cap al 1785 teixint mocadors de platilla i puntes de fil i
estampant indianes. T dotze telers i comercia amb Olot, Barcelona,
Tarragona, Matar, Canet, Arenys, Calella, Casp, Valladolid, Xtiva, Alzira,
Castell de la Plana, cija i unes altres localitats. Tamb t un trfic decisiu
amb Buenos Aires i Cartagena de Indias. La fabrica funciona fins el 1822.
Al 1780 es forma per vuit anys la societat Josep Riera i Cia. per a fer
teixits i estampar indianes. Els socis sn Josep Riera, comerciant ric; Jaume
Basart, comerciant de Calella; Gaieta Cortina, de Matar; i Pau Sagrist i
Cia., de Manresa. Cadascun hi participa amb 400 lliures. A la fbrica, bastida
a les Figueretes, en alguna poca tamb s'hi realitza la filatura i funciona fins
a l'any 1812.
Amb pocs detalls sabem que el 1792 es constitueix la societat
Ausich i Cia. amb un capital de 4.500 lliures i un perode d'explotaci de
quatre anys. Per les llistes de la contribuci del cadastre coneixem noms de
persones relacionades amb aquesta indstria, que hi sn esmentats com a
indianaires, pintors d'indianes o fabricants; es tracta, en tots els casos,
d'auxiliars tcnics de les fabriques: Agust Ribas, Josep Brau, Francesc i Joan
Aymerich, etc.
86

Una altra indstria del cot s la fabrica que al 1778 es dedica al

teixit no estampat i a fil per a lona. L'activitat dels teixidors de cot apareix
suggerida a molts documents: al 1799 l'hospital t una casa al carrer del Pou
d'Avall en la qual s'obre una finestra para dar luz en los telares de texidos
que en la misma casa se han de plantificar, etc. Pel que fa al cot, tamb ens
hem de fixar en la fabricaci de mitges d'aquest producte: al 1786 hi ha 20
telers que s'hi dediquen i la seva proliferaci duu els artesans de l'ofici a voler
separar-se dels mitgers de seda. Un dels establiments ms importants s, al
1797, la fbrica de Jacint Santal i Cia., que t 34 telers que treballen noms
en mitges de cot. El creixement d'aquesta activitat s tan intens i tan rpid
que al 1807, tot i ser una poca de crisi, hom compta 110 telers que s'hi
dediquen.
L'activitat de filar s introduda d'una manera ocasional per Campins
els anys 1746 al 1749, quan fila cot americ per proveir la seva indstria
d'indianes; Riera i Cia. l'hi seguir els anys vuitanta. Posteriorment, el 1795,
Ignasi Janer produeix fil per a l'exportaci i, cap al 1800, el francs Llus
Achard s'instal.la bastint una indstria modesta d'aquest art, en la qual treballa
amb la seva dona i personal auxiliar. Cap al 1792 hom treballa el fil de lli, el
cnem, l'estam, el cot, etc., amb la mquina del rossellons Cavaill i el
1785 Pau Gallifa rep 200 pesos de la Junta de Comer perqu posi a punt una
mquina de filar diversos productes apta per a 70 persones, invent que no
rex.
Altres gneres de vestir. Els teixidors de lli es constitueixen en
gremi l'any 1757. Fins aleshores estan integrats dins el dels sastres, per,
davant l'increment de les seves activitats, els nou oficials que hi ha a la ciutat
fan aquest pas. Cap al 1790 els filadors de cnem ocupen els passadissos de
les muralles; de tota manera, el treball d'aquestes matries, que serveixen per
a teixits domstics de baixa qualitat, no progressa i es mant en un nivell
mnim.
A partir de 1778 es plantegen fbriques de barrets, que tan bon
acolliment tenen en l'exportaci, com a subministradores militars i d'altres
menes. Entre 1791 i 1795 Francesc Fargas envia a Amrica capells de copa i
barrets de soldat que li demanen.
El Gremi del Sant ngel Custodi i Sant Antoni, amb ordinacions de
1602, renovades el 1732 i el 1790, s el ms nombrs de la ciutat. Aplega les
feines de calceter, robavellaire i sastre i els teixidors de lli, per alguna
d'aquestes activitats se'n segrega quan veu augmentar la seva importncia. Els
sastres en sn l'nima i ens consta que, d'aquests, el 1716 n'hi ha 32, i el
1775, 55, progrs que segueix l'augment d'habitants i la seva necessitat de
87

vestits. Com a curiositat, sabem que el 1746 als encants de la ciutat es ven
roba usada procedent d'Itlia i d'altres pasos i que el 1786 arriba de Sardenya
un vaixell carregat de draps vells.
Un altre gremi dedicat a fer productes de vestir s el de Sant Marc i
Sant Lluc, de sabaters, originari del segle XVII. En un principi aplega tamb
corders i espardenyers, que se'n separen el 1750. De sabaters l'any 1716 n'hi
ha 45 i el 1775 sn 52.

88

Servei al Rei i amor al Monarca:

el Corregidor, el Batlle, els regidors i altra gent
L'estol de manaires
Amb l'administraci borbnica de Catalunya, hom substitueix el sistema
tradicional de municipi pel que regeix a tot l'Estat. El Decret de Govern de
Nova Planta crea la divisi administrativa del corregiment, comandat per un
funcionari que est a les ordres del rei; quant al municipi, s'imposen els
regidors de designaci reial i els crrecs vitalicis, sempre de confiana de les
autoritats: en definitiva, la voluntat del rei, i no pas la dels habitants,
condiciona tota l'estructura poltica del municipi. Matar s distingit perqu
s nomenat cap de corregiment, fet que el situa en un lloc de importncia en
l'articulaci poltica.
La figura cabdal del nou tramat organitzatiu s el corregidor, que,
amb un salari de 1.800 escuts, t l'autoritat poltica, militar i administrativa
del territori del corregiment de Matar, format per 102 pobles: s l'home que
representa directament el rei i el fa present als sbdits. Les diverses persones
que ocupen aquest crrec, cap d'origen catal, protagonitzen sovint incidents
amb els regidors de Matar perqu volen limitar-ne les atribucions, controlar
qestions que corresponen a l'Ajuntament: monopoli del vi, quintes, etc.; i
fins i tot es fiquen en la seva vida privada. Vet aqu uns exemples anecdtics
d'aquesta situaci: pel gener de 1774 el corregidor acusa el regidor deg i
cavaller, Jaume Derrocada i de Llana, de viure amistanat; i afirma d'un altre
regidor que sempre li parla cridant i que se le haba puesto la cabeza como
un molino.
Corregidors de Matar del segle XVIII
Antonio Morales (coronel), 1718-1724.
Oroncio Betrela (coronel), 1725-1764.
Pedro de vila, 1764-1765.
Miguel de Yrumberri (mariscal de camp), 1765-1767.
89

Marqus de Filangeri (mariscal de camp), 1767-1774.

Francisco de Chaves, 1774-1775.
Bar Luis de Saint-Amant (brigadier), 1775-1790.
Pedro Tyrrell (mariscal de camp), 1790-1794.
Diego de Pignatelli (mariscal de camp), 1794-1795.
Diego Nez de Santa Mara, 1795-1797.
Cayetano de Navio (mariscal de camp), 1797-1803.
Uns altres funcionaris estatals sn: els administradors de les rendes
reials (estancs) de la sal i del tabac, el de les duanes, juntament amb els
visitadors i els gurdies, l'escriv major del jutjat i els membres del Tribunal
de Marina: subdelegat, jutge i algutzir.
Una part central de la Nova Planta s l'establiment a Catalunya de
l'impost del cadastre, que grava, en les seves tres parts, les rendes de la terra,
dels immobles i dels negocis, a ms de l'activitat personal. Uns altres
impostos sn: la renda general de duanes; la bolla, per a articles importats; el
dret de portes que cobra l'Ajuntament sobre alguns productes; i els monopolis
sobre la sal, el tabac i el paper segellat. D'aquesta manera, la recaptaci que
es dirigeix a les arques de l'Estat s important: l'any 1745 les xifres sn les
segents: dret de bolla: 35.000 rals; renda general: 85.000 rals; ganancial:
2.500 rals; cadastre: al voltant de 30.000 rals; i d'altres contribucions menors:
un total de ms de 150.000 rals; o sia, unes 60.000 lliures, arrodonint les
xifres.
La ciutat administrada
El municipi s encapalat per l'alcalde major i vuit regidors, de designaci
reial. En unes reformes posteriors s'hi introdueixen crrecs d'elecci popular:
els diputats del com, el sndic procurador general i el sndic personer, que
han de vetllar pels interessos populars. Tots ells tenen les sessions a l'edifici
de l'Ajuntament, de la meitat del segle XVII, bastit a la Riera, on abans hi
havia un petit local dedicat a hospital de pobres.
L'alcalde major t encomanades certes atribucions del corregidor,
com ara l'administraci de justcia i funcions governatives i d'hisenda. En
general, s gent ennoblida amb estudis de Dret i forasters que, a semblana
dels corregidors, imposen sovint la seva preeminncia als regidors d'una
manera desconsiderada. L'agost de 1778, l'alcalde major crida el sndic
personer Josep Clavell a casa seva, on lo habra encerrado dentro de la
misma y all le atropello de dicterios y passando a ms le bofeteo' y golpeo'
90

de manera que sorprendido de algn desmayo y congoja, habran tenido de

acompaarle en su casa, y de acudir los mdicos y cirujano a repararle en
su salud.
Els regidors pertanyen a l'aristocrcia i a la burgesia locals: sn
persones de cognoms coneguts, com s ara Palau, Migliaresi, Massot, Boter,
Tria, Vieta, Vendrell, Andreu, Caralt, Llad, Monner, Reniu, Sanrom,
Arnau, Vilallonga, Perams, etc. Un canvi important s'esdev l'any 1766 amb
la introducci dels crrecs de sndic procurador general, sndic personer i
quatre diputats del com.
El procurador s encarregat de vetllar pel com del poble, per es
converteix de seguida en un crrec ocupat per gent de la classe benestant que
no t gens d'inters a fiscalitzar l'acci dels regidors.
Recau ms plenament en el personer l'obligaci de vetllar pels
interessos populars, i aquest, sovint d'extracci social burgesa i menestral, t
problemes amb els regidors, que li critiquen la gesti.
Els quatre diputats del com, elegits anualment per uns delegats de
barri, tenen competncies en provements i en petits afers administratius, per
amb els anys el seu mbit d'atribucions es va eixamplant, cosa que molesta els
regidors perpetus, els quals no suporten la fiscalitzaci per part d'una gent de
procedncia menestral, per a ells de baixa categoria, i comenten: Estos
diputats sn los homes ms ordinaris de esta ciutat i algun d'ells (...) soparia
algunas nits si tenia pa.
L'alcalde cobra 6.000 rals l'any i els regidors, 800. Aquests es
reparteixen les tasques del provement de la carn i de la conducci de les
aiges, cobrant 600 rals el mes; tamb de la caixa de carnisseries, que suposa
1.400 rals al seu administrador. Els funcionaris del municipi sn: l'escriv,
que dna fe dels acords (5 rals per acord); el comptador (50 rals l'any), el
credencer (250 rals), tres porters reials (550 rals), el majordom de propis
(400 rals) i l'aposentador de soldats (500 rals). D'altres oficis de menor
categoria sn: l'algutzir major i tres ajudants, el fontaner, els macers, el
mostassa i dos banders o guarda vinyes. En alguns perodes tamb hom mant
agents de l'Ajuntament a llocs on calen les seves gestions, fonamentalment
Barcelona i Madrid, per tamb, a vegades, Roma.
L'acci municipal s reduda a l'mbit administratiu ms estricte, i
encara s limitada per un pressupost mnim. Aix, les grans iniciatives que
transformen la ciutat durant el segle sn dutes a terme per particulars: carrers,
edificis, convents, escoles, etc. L'Ajuntament t competncies en les matries
segents: policia urbana (control de les edificacions i convivncia venal),
allotjament de militars (exigncia contnua deguda a la presncia constant de
91

92

tropes), patronat eclesistic (un cert control de la gesti religiosa i de

subvencions diverses) i algunes activitats fiscals en relaci al cobrament del
cadastre i d'altres impostos menors. Les seves despeses sn cobertes d'una
manera migrada per les rendes del patrimoni, que consisteix en una srie de
bns i percepcions de titularitat municipal: els molins de farina, l's d'aigua, el
forn de pa, la venda de carn; arbitris sobre el vi, la pesca salada, la venda de
neu; el dret de la gabella, el de balances, etc.
Pel que fa a les ordenances de policia, o sia d'urbanisme i
convivncia, des de l'any 1703 la ciutat disposa de les primeres, que
prohibeixen alguns costums: a partir d'aleshores no es poden llenar fems, ni
bsties mortes, ni aiges brutes als carrers i a les places; els animals s'han de
dur a una mena de cementiri vora Sant Sim; els cuiros s'han d'estendre en un
lloc a propsit per tal d'evitar epidmies; els blanquers tenen prohibit
d'escorxar gats i gossos i llenar-los al rec, lloc on els barretaires no poden
rentar barrets; cal demanar perms per a fer modificacions a les faanes; els
animals han d'anar pel carrer lligats; i a les fonts no es poden rentar draps,
enciam, peix o les mans amb sab. Aquestes i altres disposicions tenen com a
ra vetllar per la convivncia i la salubritat pbliques.
Un altre servei municipal s la pres, estatge sempre provisional i en
mal estat de conservaci situat al quarter, fins que a mitjan segle es basteix un
recinte adequat al pis superior i a la planta baixa de l'Ajuntament. Per s poc
segur, perqu sovint els presos se'n fan escpols: la nit del 19 al 20 de maig
de 1789 se n'escapen tres pel procediment de tirar a terra un env de la cella i
baixar per la faana amb una corda de cnem.
Les demandes constants de pressupost per a bastir una pres d'acord
amb les necessitats del corregiment sempre sn desateses. En el cas d'haver
de dur a terme alguna pena de mort, aquesta t lloc a les forques de davant de
la porta de Barcelona. Precisament, l'any 1720, el propietari d'un terreny ve,
que hi vol bastir cases, demana que les en treguin ja que desmilloren les
futures construccions.
Una vida de funcionari
Els regidors pertanyen a les categories scio-professionals superiors dins la
ciutat, i els 38 que t Matar al llarg del segle XVIII, amb el crrec vitalici, es
distribueixen aix: 15 nobles (39%), 12 comerciants rics (31%), 5 doctors
(13%), 4 de diversos (10%) i 2 artesans rics (5%). Sn gent molt preocupada
pel seu honor i per la seva preeminncia, i per aix les disputes sobre l'ordre
de collocaci a processons, actes oficials, etc., sn contnues.
93

Les obsessions d'exclusivitat dels regidors es fan evidents en haver

d'informar sobre algun pretendent al crrec. Aix, per a ells, el cirurgi
Antonio Altamar no reuneix prou mrits perqu no s de la ciutat i t poques
propietats; unes raons paralleles serveixen per a desqualificar el procurador
Antoni Nonell, de qui s'afirma que tothom sap que, quan arrib a la ciutat, ja
que no hi era nat, va ser sirviente o criado de Joan de Vilallonga; que desprs
es fu barber i, amb posterioritat, escriv; i que ha acabat de procurador i
tampoc no t propietats. El nouvingut regidor Josep Llad i Roca,
comerciant, l'any 1780 s acusat pels seus companys de ser d'origen plebeu:
Le llaman por apodo "bien te veo" (...), es hombre de pocas luces (...), tiene
dos primos que pblicamente van matando serdos (...) a la vista de todo el
mundo. La discriminaci cap els que no sn del mateix nivell social s
evident, i, a l'Ajuntament, els diputats del com en reben les conseqncies.
Seguirem la vida d'una nissaga funcionarial, la famlia Simn, de
secretaris municipals de Matar. Un document de finals de segle ens hi
aproxima des de la visi de Josep Antoni Simn i Fontana, que s qui redacta
aquest memorial de virtuts: el besavi, Mart Simn, ven la major part dels
seus bns per donar suport al rei Felip V, assisteix al bloqueig de Barcelona,
on aprovisiona l'exrcit, con los mayores peligros de la vida, i mana al
testament que els hereus no puguin reclamar els diners invertits en la causa:
La piedad del mismo soberano le confiri, en el ao 1725, la escrivania del
Ayuntamiento de la ciudad de Matar i l'exim d'algun impost. Tamb per
decisi reial, en morir Mart l'any 1738, el seu fill Josep Simn el succeeix en
el crrec de secretari municipal fins al 1742, quan traspassa. Aleshores
l'ocupa el fill de Josep, del mateix nom, fins al 1788.
I arribem al nostre personatge: Josep Antoni Simn i Fontana, els
mrits del qual, relatats per ell mateix, sn les fites de la seva vida de
funcionari borbnic: inicia l'educaci cursant llatinitat i retrica a les Escoles
Pies de Matar; desprs segueix estudis de filosofia al collegi episcopal de
Barcelona; fa prctiques d'escriv a l'Ajuntament de Matar durant tretze
anys al costat del seu pare, que el prepara per al crrec, temps que aprofita
per a classificar l'arxiu municipal, que estava en el ms infels estado. El
1776, el corregidor, el bar de Saint-Amant, el nomena secretari seu, tasca en
la qual est catorze anys con las mayores satisfacciones del publico y
ayuntamientos de los pueblos del Corregimiento. Durant aquesta gesti
tamb forma part com a secretari de la Real Junta de Utencilios y Pabellones
de los oficiales de la tropa del quartel i estudia els idiomes francs i itali,
muy a propsito para los asuntos de sanidad, por los barcos estrangeros que
aparcan. Ms mrits: s el primer mbil para el armamento dla saeta
94

corsaria (...) en la guerra contra la Gran Bretaa (...) y mereci de todos los
ynteresados un poder general, y nombramiento de secretario de su
direccin. Desempe varias comisiones que les fueron conferidas de la
Capitana general de este exercito y Principado, especialmente en
descubrimiento de minerales, en composicin de caminos, visitas de
mezones, y dems otros encargos. Tamb presenta tres memries sobre afers
d'utilitat pblica en relaci al foment del comer i de la indstria.
L'any 1790 s nomenat secretari de l'Ajuntament, quan el seu pare ha
mort, i des del municipi s'encarrega de diverses comeses: el 1793 interv en
la filiaci de reclutes voluntaris: el 1795, sin embargo de la grande
ocupacin que tena en el servicio del Rey, para los alojamientos de la tropa
que se diriga al exercito del Roselln, y regresava de l, por ser esta ciudad
de los pueblos que ms sufrieron este servicio en aquella poca, s nomenat
secretari de la Junta d'Armament del Partit i anima los jvenes al alistamiento
de migueletes, que en quatro compaas de cien hombres cada una, form la
ciudad. El seu amor a la ptria i el seu agrament al rei el duen a enviar a la
guerra el seu fill hereu, nomenat capit, el qual troba la mort en cumplimiento
de su obligacin en el campo de batalla del ataque de Cistella, en el dia 5 de
mayo de 1793.
Contra l'Ajuntament
Les relacions del consistori amb els ciutadans pateixen una greu crisi durant
les dcades dels anys cinquanta i seixanta quan els gremis artesans i els
regidors s'enfronten. Des del 1754 fins al 1768 el clima de lluita entre les
dues bandes s total i es produeixen unes situacions tenses, fins i tot
violncies.
Els gremis, amb el suport de gent rica, lletrats, notaris, hisendats
com ara els Feliu de la Penya, Vilallonga, etc., menen una dura campanya
contra el corregidor Oroncio Betrela. L'any 1754 es produeixen les primeres
mostres de descontentament entre els gremis a causa de l'ordre de formar
milcies perqu els artesans sn la base social de la qual es proveeix l'exrcit.
A aquest clima conflictiu s'afegeix aviat el front com de tots els gremis, que
ataquen l'administraci de Betrela i l'acusen de desfalc, a ell i els regidors.
Darrera d'aquest moviment popular hi ha la m de notables i persones
benestants, que manipulen la crisi social, palesa per les lleves i la situaci
econmica, a benefici propi en un enfrontament amb els regidors per
qestions personals entre gent de la mateixa classe, per rivalitats de mena
diversa i, fonamentalment, per la voluntat de controlar l'Ajuntament
95

manifestada pels qui no en formen part.

Les acusacions de desfalc contra Betrela per part dels gremis
asseguren que els regidors eran unos ladrones (...) apoyados del Corregidor,
tenan un govierno desptico en la administracin de los bienes y
emolumentos de la ciudad y que los individuos de los gremios estavan
gravados con muchas contribuciones y repartos que no devan pagar. De
l'expedient del cas se'n fa crrec el Concejo de Castilla, rgan superior de
govern de l'Estat, ja que els corregidors noms han de donar comptes a aquest
organisme. La decisi oficial es va allargant i el conflicte pren nova vida.
A l'any 1764 es produeixen unes noves acusacions contra Betrela
enmig d'un clima ciutad fora enrarit: ara es tracta d'afers de contraban amb
els quals hom relaciona el corregidor com a part implicada. Un factor
important en el curs de la crisi s la creaci dels diputats del com com a
representants de la plebs, que inicien la seva tasca l'any 1766. De seguida
prenen una posici favorable al front dels gremis en la seva lluita contra les
institucions municipals acusant els regidors de tota mena de fraus en
l'administraci de l'aigua i dels allotjaments i en els sous dels regidors
vacants; de cobrar impostos per duplicat, etc.; i d'haver format una mena
d'oligarquia, ja que, de vuit regidors, sis sn parents entre ells i aix
aconsegueixen el control de tots els crrecs decisius atorgant-los a d'altres
parents: credencer, majordom de propis, etc. Tamb hi ha l'acusaci que el
control de la fabricaci del pa fa que sigui dolent i car, de la mateixa manera
que uns altres monopolis municipals tamb mantenen uns preus elevats: el vi,
la pesca salada, la carn, etc.
L'any 1767 la sentncia definitiva conclou l'afer amb una victria
parcial del front dels gremis, que veuen la destituci del corregidor Betrela i
com es designen uns altres regidors. La batalla menada pels menestrals i els
hisendats del bndol oposat a l'Ajuntament arriba a bon port i, des
d'aleshores, no hi ha cap altre enfrontament similar a la ciutat, a la qual cosa
tamb ajuda el creixement econmic que s'experimenta a partir d'aquelles
dcades.

96

Fonts documentals
Com a fonts documentals, utilitzem els llibres d'acords del municipi, els
cadastres, els ganancials, els llibres de negocis, els protocols notarials i els
documents econmics diversos del segle XVIII de l'Arxiu Municipal de
Matar (AMM). Citem algunes fonts de les dades indites cabdals. Primera
part: els lligalls 55, 62, 68, 70, 76, 81, 82, 92 i 225; i els acords de 31 de
juliol de 1713; 27 de setembre de 1714; 12 de gener, 16 de febrer i 20 i 22 de
maig de 1720; i 9 de juliol de 1721. Segona part: els lligalls 63 i 225; i els
acords d'11 d'agost de 1720; de 28 de febrer i 26 de mar de 1721; de 2 de
mar. i 3 de desembre de 1731; i de 28 de gener de 1748. Tercera part: del
notari Pau Teixidor: 1765, ff. 157v-164v. Quarta part: els lligalls 28, 34, 35,
59, 67, 68, 76 i 225; els acords de 24 de setembre de 1754; de 10 de febrer de
1758; i d'1 de febrer i 5 de desembre de 1788; i del notari Pau Teixidor:
1752, f. 47; gener de 1753, f. 21v; 1761, f. 95; 1765, f. 237v; 1766, f. 263.
Cinquena part: els lligalls 26, 62, 68, 72, 73, 76 i 77; el llibre de negocis de
1770; els acords de 13 de gener de 1743; de 14 d'agost de 1747; de 23 de
desembre de 1761; i de 19 d'abril de 1779; i del notari Pau Teixidor: 1759, f.
257v. Sisena part: el lligall 76; i l'acord de 16 d'agost de 1759.
Quant a bibliografa local, aquest volum s deutor dels llibres i dels
estudis fonamentals publicats sobre el Matar del segle XVIII ressenyats a:
Joaquim Llovet, La ciutat de Matar (2 vols.), Barcelona, 1959, pp. 9-19 i
Francesc Costa, Matar liberal. 1820-1856, Matar, 1985, pp. 321-323;
Tamb, el nombrosos articles de les revistes Museu i Fulls del Museu-Arxiu
de Santa Maria i de la premsa local de totes les poques; la col.lecci de
volums del premi lluro; i d'altres estudis.
A la bibliografia de carcter general cal citar especialment: ngel
Ossorio y Gallardo, Historia del pensamiento poltico cataln durante la
guerra de Espaa con la Repblica Francesa (1793-1795), Barcelona, 1977;
97

Josep M. Torras i Rib, Els municipis catalans de L'Antic Rgim (14531808), Barcelona, 1983; Joan Mercader, Felip V i Catalunya, Barcelona,
1968; Pere Molas, La burguesa mercantil en la Espaa del Antiguo
Rgimen, Madrid, 1985; i Carlos Martnez Shaw, La Catalua del siglo
XVIII bajo el signo de la expansin dins Espaa en el siglo XVIII, Madrid,
1985.
Pel que fa als gravats, esmentem la procedncia dels que sn de
l'Arxiu Municipal de Matar (AMM) i del Museu-Arxiu de Santa Maria
(MASM). Els altres procedeixen d'algunes publicacions sobre el segle XVIII
i en alguns casos son indits. Agram al senyor Mari Ribas la gentilesa que
ha tingut d'autoritzar-nos a reproduir dibuixos seus publicats anteriorment pel
MASM, i a Josep M. Clariana les fotografes del projecte de port del segle
XVIII, pp. 34-37 i 40.

98

Sumari
Temps de pau i de guerra, de corsaris, de reis, de soldats
3
Els filipistes a Matar
5
Guerra amb Frana (1719-1720)
6
Els pirates ataquen
7
Afers militars: les quintes
9
La Guerra Gran (1793-1795)
11
Guerres amb Anglaterra(1778-1783, 1796-1801)
13
Reis, cerimnies i el Du dels Exrcits
A travs de la ciutat viva
15
Viatgers que vnen
15
Els mataronins sans i malalts
19
Camins i carros
20
Cases i aposentos
21
Una histria de carrers
27
Tota la saviesa del mn
Una histria de nobles, burgesos, artesans i jornalers
31
Els estaments encimbellats
34
La gent que compra i ven
39
Gremis, confraries, col.legis
41
Sants i coses d'esglsia
Decncia dels cristians: viatge per la vida i la mort dels homes i les dones
46
La casa
49
Netes i polides
52
La bona cuina
99

54
55
56
58
60

Estimem-nos
A garrotades pel carrer
La mort
La festa
La mentalitat

Vinyes, blat i roba: el temps que Amrica ens feia rics

65
La feina de la mar: pescadors i mariners
66
La feina del camp: bracers i pagesos
68
La vinya i el vi
69
El blat i el pa
71
Cap a Amrica
75
La botiga
77
Els artesans treballen
79
Materials de vestir
Servei al Rei i amor al monarca: el corregidor, el batlle, els regidors i
altra gent
89
L'estol de manaires
90
La ciutat administrada
93
Una vida de funcionari
95
Contra l'Ajuntament
97

Fonts documentals

100