Formacio 2013 Cat Def2

Recomanacions a la
negociaci collectiva
en matria de formaci
professionalitzadora
Elaboraci
B. 28650-2013 Membres de la Comissi de Convenis Col.lectius del Consell
Recomanacions a la negociaci de Relacions Laborals de Catalunya:
collectiva en matria de formaci
professionalitzadora Presideix:
Ramon Bonastre Bertran, secretari dOcupaci i Relacions Laborals
Secretria general del Consell de Relacions Laborals de Catalunya:

M. ngels Pujols Muntada
En representaci de les organitzacions sindicals ms representatives:

Per CCOO:
Jos Cachinero Trivio
Joan Carles Casanovas Snchez
Per la UGT:
Camil Ros Duran
Joan Sams Piedrabuena
En representaci de les organitzacions empresarials ms representatives:

Per FOMENT:
Ysika Aguilar Granados
Jordi de Puig Roca
Javier Ibars lvaro
Per PIMEC:
Jana Calls Vilagut
En representaci de la Generalitat de Catalunya:

M. ngels Cuadrada Basquens
Jordi Mir Meix
Angelina Puig Valls
Elaboraci
Membres del Grup Tcnic de Formaci Professionalitzadora a

la Negociaci Collectiva
Secretria general del Consell de Relacions Laborals de Catalunya:

M. ngels Pujols Muntada
En representaci de les organitzacions sindicals ms representatives:

Per CCOO:
Antnia Pascual Moreno
Per la UGT:
Nolia Marn Garca
Francesc Santamaria Balaguer
En representaci de les organitzacions empresarials ms representatives:

Per FOMENT:
Ysika Aguilar Granados
Per PIMEC:
Lourdes Esteban Paredes
En representaci de la Generalitat de Catalunya:

Clelia Colombo Vilarrasa
Joan Gallardo Casado
Josep Mrquez Moreno
Angelina Puig Valls
Robert Ramos Sempere
Nria Tuset Zamora
Suport tcnic de la Secretaria del Consell de Relacions Laborals

de Catalunya:
Francesc Gibert Badia
Nria Gonzlez Manzano
ndex
PRLEG 6
1. PRESENTACI 8
1.1. El Consell de Relacions Laborals de Catalunya 8
1.2. La formaci professional i la negociaci collectiva 9
2. PRINCIPALS INICIATIVES I NORMES DEL SISTEMA DE 12

QUALIFICACIONS I FORMACI PROFESSIONAL
mbit
estatal: 12
- Lleis orgniques 12
- Lleis i Reials Decrets 13
- Altres fonts 16
mbit
catal: 18
- Lleis 18
- Decrets 18
- Altres fonts 19
3. RECOMANACIONS AL SISTEMA DE QUALIFICACIONS I 22

FORMACI PROFESSIONAL
Construcci
del sistema 23
Aplicaci
26 del sistema
Difusi
30 del sistema
ndex
4. FONTS DOCUMENTALS 32
Iniciatives i normativa de la Uni Europea, 32

Espanya i de Catalunya
5. BIBLIOGRAFIA 48
6. ENLLAOS DINTERS 50
7. GLOSSARI DE CONCEPTES BSICS SOBRE 51

FORMACI PROFESSIONALITZADORA
.6
Prleg
La formaci professionalitzadora s fonamental per a la competitivitat econmica
i la cohesi social. El seu xit depn de la seva definici especfica per part de
les empreses, les persones treballadores i del mn educatiu i en bona mesura
tamb de lencaix entre les diverses institucions sociolaborals que shi adrecen.
Les institucions i els agents socials de Catalunya han estat protagonistes

de diverses iniciatives individuals o conjuntes per fer efectives aquestes
necessitats. En aquest sentit, les institucions poltiques shan dotat dunitats
especfiques per fer front a la necessitat darticulaci dels diferents marcs de
formaci i qualificaci professional i entre aquests i el mn productiu. Per la seva
banda, la negociaci col.lectiva a Catalunya, en els seus nivells de negociaci,
ha conegut de la regulaci creixent de clusules sobre aquesta matria.
Conscient daquests reptes i bagatge, el Consell de Relacions Laborals de

Catalunya ha aprovat Les recomanacions a la negociaci collectiva en matria
de formaci professionalitzadora. Les Recomanacions volen donar pautes per
fomentar la formaci professionalitzadora en la negociaci collectiva i ajudar a
les parts negociadores en la seva regulaci autnoma daquesta matria en els
acords collectius i en el seu posicionament davant del sistema de formaci i la
qualificaci professional.
Ha estat un clar exercici de dileg i consens entre el Govern de la Generalitat i

els agents socials ms representatius de Catalunya i, en especial, ho ha estat
desfor innovador i sistemtic i amb una clara voluntat didctica per visibilitzar
les necessitats de la formaci professionalitzadora i les respostes que es poden
donar a partir de les experincies al respecte a Catalunya.
En aquest document, el Consell de Relacions Laborals de Catalunya ha fet,

en efecte, un pas molt important autodefinint la negociaci col.lectiva com un
element clau per a lxit del sistema de formaci i qualificaci professional i,
aix mateix, establint un seguit de mesures concretes per construir, aplicar i
> TORNAR A PG. NDEX

.7
Prleg
difondre aquest sistema sense les quals no s possible millorar lestat de la

formaci professionalitzadora al nostre mercat de treball.
Amb el convenciment que ser una eina molt til per enfortir la formaci
professionalitzadora, us convido a tenir en compte i utilitzar aquestes
Recomanacions.
Felip Puig i Godes

conseller dEmpresa i Ocupaci
president del Consell de Relacions Laborals de Catalunya
Departament dEmpresa i Ocupaci
Generalitat de Catalunya
> TORNAR A PG. NDEX

.8
1 Presentaci
1.1 El Consell de Relacions Laborals
de Catalunya
El Consell de Relacions Laborals de Catalunya s un rgan tripartit i paritari

integrat per lAdministraci de la Generalitat i les organitzacions sindicals (CCOO
i UGT) i empresarials (FOMENT i PIMEC) ms representatives de Catalunya i t
dues finalitats bsiques:
1. Donar cobertura amb carcter estable a la participaci institucional dels

agents socials,
i
2. Fomentar i facilitar la cooperaci i el dileg permanents entre les organitzacions
sindicals i empresarials entre si per propiciar acords i fomentar la millora de
la negociaci collectiva, i entre aquestes organitzacions i lAdministraci de
Catalunya, per modernitzar el sistema de relacions laborals de Catalunya.
El Consell integra la Comissi de Convenis Collectius com a rgan especialitzat,

amb lobjectiu general dimpulsar, orientar i millorar lestructura i els continguts
de la negociaci collectiva a Catalunya. La Comissi es dota de grups tcnics
per a labordatge de temes especfics despecial importncia per a lassoliment
dels seus objectius.
El 10 de juliol de 2012 la Comissi de Convenis Collectius del Consell de

Relacions Laborals de Catalunya acorda la necessitat delaborar recomanacions
en el tema de la formaci professionalitzadora. Per aix, la Comissi decideix
crear el Grup Tcnic de Formaci Professionalitzadora.
El Grup est integrat per persones representants dels agents socials membres
del Consell de Relacions Laborals de Catalunya, i compta amb la collaboraci
i el suport de persones representants del Servei dOcupaci de Catalunya i del
Consell Catal de la Formaci Professional.
> TORNAR A PG. NDEX

.9
1 Presentaci
Grcies a les reflexions de les organitzacions i institucions membres del grup i

mercs tamb a diversos estudis encarregats per la Secretaria del Consell de
Relacions Laborals de Catalunya, en aquest grup de treball sha evidenciat que
la formaci professionalitzadora t diversos factors que incideixen directament
en lmbit laboral al si de les empreses, repercutint en les relacions laborals,
especialment en el context actual en el qual la separaci dels processos
deducaci i treball ha desaparegut en la prctica per levoluci estratgica de
la mateixa formaci professionalitzadora, les demanades de les empreses i les
necessitats de les persones.
La situaci de crisi situa la formaci professionalitzadora com un element

clau per impulsar la represa econmica i, per tant, sha considerat oport des
del Consell de Relacions Laborals de Catalunya impulsar la reflexi sobre la
participaci en el disseny del model formatiu de pas i sobre la relaci entre la
formaci i la negociaci collectiva, perqu un bon model de relacions laborals
i, per tant, de formaci, sha de basar en consensos i acords.
1
A lAnnex de les recomanacions es recullen les Aquestes, de fet, seran premisses que expressen els recents mandats i crides
principals iniciatives i normes que regulen la forma- poltiques, legals i concertades per regular la formaci professionalitzadora en el
ci professionalitzadora.
marc de la negociaci collectiva. En aquest ordre de coses, les recomanacions
intentaran fer efectives les orientaciones plantejades pels documents i les
normes referents al respecte1.
1.2 La formaci professional i la negociaci

collectiva
La influncia de les organitzacions sindicals i empresarials en la formaci

professionalitzadora es materialitza a partir dels processos de dileg i
concertaci social i de la seva participaci concreta en organismes poltics
estatals o autonmics que dissenyen la totalitat o les parts especfiques del
Sistema de qualificacions i formaci professional.
> TORNAR A PG. NDEX

. 10
1 Presentaci
Aix mateix, cal remarcar el paper especfic en el desenvolupament de la

formaci a partir de la negociaci collectiva. Daquesta manera, els plans
de formaci dmbit dempresa, de manera clara i especfica, i els convenis
collectius sectorials, els quals tenen reconeguda legalment la potestat de
dissenyar plans de formaci sectorial, sn marcs claus que ens mostren com
definir millor la formaci a partir de la negociaci collectiva a Catalunya.
La negociaci collectiva ha de constituir el mecanisme dinnovaci i adaptaci

constant de la formaci professionalitzadora a les necessitats del sistema
productiu, especialment de les petites i mitjanes empreses. Per tant, shan de
regular les noves realitats professionals emergents, les noves funcions, els drets
i deures professionals de les noves activitats, com tamb els canvis generats
per la innovaci tecnolgica en les professions i els llocs de treball. Els sistemes
de classificaci professional basats en grups professionals han demostrat ser
un factor positiu en la modernitzaci de lorganitzaci professional.
Constitueix un factor destmul per a la formaci permanent establir sistemes de

promoci professional i itineraris professionals, basats en criteris objectius, que
permetin el desenvolupament duna carrera professional. A ms, lavaluaci
i lacreditaci de la formaci no formal adquirida al llarg de la vida, amb el
reconeixement posterior en els sectors i les empreses, s una pea clau per a
la motivaci de les persones treballadores i per a limpacte en la seva carrera
laboral.
La normativa laboral vigent estableix que diverses matries vinculades

i complementries a la regulaci general dels contractes de formaci i
aprenentatge, aix com el contracte de prctiques, requereixen concretar-se a la
negociaci collectiva. De cara a donar sentit al paper rellevant que aquesta t,
tant des de la perspectiva de les empreses com de les persones treballadores,
s una oportunitat que cal posar en valor a lhora de reflectir en els convenis
collectius com i de quina forma es concreta el paper de les empreses.
> TORNAR A PG. NDEX

. 11
1 Presentaci
2
A lAnnex es compilen els principals conceptes Les recomanacions pretenen establir, daquesta manera, propostes dacci per
que defineixen la formaci professionalitzadora a a les diferents realitats que defineixen la formaci professionalitzadora a partir
Catalunya i es presenta el mapa bsic dagents a
de la negociaci collectiva2.
Catalunya.
3
La definici s una adaptaci del Pla de Ms concretament, la formaci professionalitzadora es pot definir com el
desenvolupament de les poltiques actives conjunt de programes formatius especfics i adaptats a les necessitats de
docupaci (PDPA) 20122013 del Servei
les persones, les empreses, els territoris i els sectors, dirigits a persones que
dOcupaci de Catalunya.
estan en actiu, tant si sn ocupades o com, prioritriament, en situaci datur.
Es pot canalitzar per diferents tipus de necessitats de la persona: formaci
en competncies clau, motivaci, habilitats personals; formaci en valors
empresarials i/o valors cooperatius, i formaci especfica (formaci adaptada al
Catleg de qualificacions professionals o formaci adaptada al lloc de treball)3.
La negociaci collectiva, cal definir-la tamb en un sentit ampli. Sha

dentendre com el procs dautoregulaci amb carcter pblic protagonitzat
pels agents individuals i collectius de les relacions laborals. Aquest procs
t com a instituci ms distintiva, per b que no nica, el conveni collectiu.
Les altres expressions ms importants sn els acords de concertaci social,
la participaci institucional dels agents de les relacions laborals i els mateixos
pactes collectius dempresa no registrats, els quals, malgrat no tenir naturalesa
vinculant, obliguen de manera informal les parts al seu compliment.
> TORNAR A PG. NDEX

. 12
2 Principals iniciatives i
normes del sistema de
qualificacions i formaci
professional
Els segents quadres mostren la principal documentaci sobre normes i
orientacions vigents a Espanya i Catalunya que delimiten lmbit de la formaci
professionalitzadora plausible de ser definit per la negociaci col.lectiva.
A lannex pot trobar-se documentaci ms detallada per a lmbit europeu,
espanyol i catal.
mbit estatal:
Constituci Espanyola, de 6 de desembre de 1978.
Lleis orgniques
Llei Orgnica 1/1990, General del Sistema Educatiu, de 3 doctubre.
Llei Orgnica 5/2002, de les Qualificacions i de la Formaci Professional, de

19 de juliol.
Llei Orgnica 2/2006, dEducaci, de 3 de maig.
Llei Orgnica 4/2011, de 11 de mar, complementria de la Llei dEconomia

Sostenible.
Avantprojecte de la Llei Orgnica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE),

de 2012.
> TORNAR A PG. NDEX

. 13
Principals iniciatives i normes del sistema de qualificacions

2 i formaci professional
Lleis i Reials Decrets
Llei 56/2003, de 16 de desembre, dOcupaci.
Llei 1/1986, de 7 de gener, de creaci del Consell General de Formaci

Professional (modificada per la Llei 19/1997, de 9 de juny).
Reial Decret 1618/1990, de 14 de desembre, que regula el Pla Nacional de

Formaci i Inserci Professional.
Reial Decret 631/1993, de 3 de maig, que regula el Pla Nacional de Formaci

i Inserci Professional.
Reial Decret Legislatiu 1/1995, de 24 de mar, text refs de lEstatut dels

Treballadors.
Reial Decret 1046/2003, d1 dagost, que regula el subsistema de formaci

professional contnua.
Reial Decret 1128/2003, de 5 de setembre, que regula el Catleg Nacional de

Qualificacions Professionals.
Llei dOcupaci 56/2003, de 16 de desembre, que situa la formaci al centre

de les poltiques laborals per lluitar contra latur.
Reial Decret 1558/2005, de 23 de desembre, que regula els requisits bsics

dels Centres Integrats de Formaci Professional.
Reial Decret 1538/2006, de 15 de desembre, que estableix lordenaci general

de la formaci professional al sistema educatiu.
> TORNAR A PG. NDEX

. 14

Reial Decret 395/2007, de 23 de mar, que regula el subsistema de formaci

professional per a locupaci.
Reial Decret 34/2008, de 18 de gener, que regula els certificats de

professionalitat.
Reial Decret 229/2008, de 15 de febrer, que regula els Centres de Referncia.
Reial Decret 1224/2009, de 17 de juliol, de reconeixement de les competncies

professionals adquirides per experincia laboral.
Llei 26/2009, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de lEstat per

lany 2010.
Llei 27/2009, de 30 de desembre, de mesures urgents per al manteniment i el

foment de locupaci i la protecci de les persones desocupades.
Reial Decret 35/2010, de 15 de gener, pel qual saprova el Reglament dingrs

i promoci i dordenaci de lensenyament de formaci en les Forces Armades.
Reial Decret-Llei 10/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a la reforma

del mercat de treball.
Llei 35/2010, de 17 de setembre, de mesures urgents per a la reforma del

mercat de treball.
Reial Decret 1675/2010, de 10 de desembre, que modifica el RD34/2008, de

18 de gener, pel qual es regulen els certificats de professionalitat i els reials
decrets pels quals sestableixen certificats de professionalitat dictats en la seva
aplicaci.
> TORNAR A PG. NDEX

. 15

Llei 39/2010, de 22 de desembre, de Pressupostos Generals de lEstat per

lany 2011.
Reial Decret-Llei 1/2011, d11 de febrer, de mesures urgents per a promoure

la transici a locupaci estable i la requalificaci professional de les persones
en atur.
Llei 2/2011, de 4 de mar, dEconomia Sostenible.
Reial Decret 1147/2011, de 29 de juliol, pel que sestableix lordenaci general

de la formaci professional del sistema educatiu.
Reial Decret-Llei 10/2011, de 26 dagost, de mesures urgents per a la

promoci de locupaci dels joves, el foment de lestabilitat en locupaci i el
manteniment del programa de requalificaci professional de les persones que
esgotin la seva protecci per atur.
Reial Decret 1493/2011, de 24 doctubre, pel que es regulen els termes i

les condicions dinclusi en el Rgim General de la Seguretat Social de les
persones que participen en programes de formaci.
Reial Decret 1543/2011, de 31 doctubre, pel qual es regulen les prctiques

no laborals en empreses.
Reial Decret 1618/2011, de 14 de novembre, sobre reconeixement destudis

en lmbit de leducaci superior.
Reial Decret 1707/2011, de 18 de novembre, pel qual es regulen les prctiques

acadmiques externes dels estudiants universitaris.
> TORNAR A PG. NDEX

. 16

Reial Decret-Llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma

del mercat laboral.
Reial Decret-Llei 14/2012, de 20 dabril, de mesures urgents de racionalitzaci

de la despesa pblica en lmbit educatiu.
Llei 2/2012, de 29 de juny, de Pressupostos Generals de lEstat per lany 2012.
Llei 3/2012, de 6 de juliol, de mesures urgents per a la reforma del mercat

laboral.
Reial Decret 1529/2012, de 8 de novembre, pel qual es desenvolupa el

contracte per a la formaci i laprenentatge i sestableixen les bases de la
formaci professional dual.
Reial Decret - llei 4/2013, de 22 de febrer, de mesures de recolzament a

lemprenedor i destmul del creixement i de la creaci docupaci.
Reial Decret 189/2013, de 15 de mar, pel qual es modifica el Reial Decret

34/2008, de 18 de gener, pel que es regulen els certificats de professionalitat i
els reials decrets pels que sestableixen certificats de professionalitat dictats en
la seva aplicaci.
Altres fonts
Ordre Ministerial, de 31 de juliol de 1985, per la qual saproven les Bases

del Pla Nacional de Formaci i Inserci Professional i es regulen els cursos
de formaci professional ocupacional a impartir pels centres collaboradors de
lINEM.
I Acord Nacional de Formaci Contnua (1993-1996), de 16 de desembre de

1992.
> TORNAR A PG. NDEX

. 17

II Acord Nacional de Formaci Contnua (1997-2000), de 16 de desembre de 1996.
Acord de Bases sobre Poltica de Formaci Professional, de 19 de desembre

de 1996.
III Acord Nacional de Formaci Contnua (2001-2004), de 19 de desembre de 2000.
Ordre TAS/500/2004, de 13 de febrer, que regula les accions de formaci

continuada a les empreses, incloent els permisos individual de formaci.
IV Acord Nacional de Formaci Contnua (2005-2008), d1 de febrer de 2006.
Ordre TAS/2307/2007, que desenvolupa parcialment el RD 395/2007.
Ordre TAS/718/2008, que desenvolupa parcialment el RD 395/2007.
Resoluci d11 de febrer de 2010, de la Direcci General de Treball, per la que

es registra i publica lAcord per a locupaci i la negociaci collectiva 2010,
2011 i 2012. BOE nmero 46, 22/2/2010.
Ordre PRE/910/2011, de 12 dabril, del Ministeri de la Presidncia, per la

qual es crea la Comissi Interministerial per al seguiment i avaluaci del
procediment de reconeixement de les competncies professionals adquirides
per experincia laboral.
Resoluci de 30 de gener de 2012, de la Direcci General dOcupaci, per la

qual es registra i publica el II Acord per a lOcupaci i la Negociaci Collectiva
2012, 2013 i 2014. BOE nmero 31, 6/2/2012.
Dictamen 2/2001 sobre lAvantprojecte de Llei de la Formaci Professional i

les Qualificacions del Consell Econmic i Social.
> TORNAR A PG. NDEX

. 18

Dictamen 1/2010 sobre el lAvantprojecte de Llei dEconomia Sostenible del

Consell Econmic i Social.
mbit catal:
Llei Orgnica 6/2006, de reforma de lEstatut dAutonomia de Catalunya, de 19

de juliol.
Lleis
Llei 17/2002, de 5 de juliol, dordenaci del sistema docupaci i de creaci del

Servei dOcupaci de Catalunya.
Llei 1/2007, de 5 de juny, del Consell de Relacions Laborals de Catalunya.
Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci.
Decrets
Decret 21/1999, de 9 de febrer, de creaci del Consell Catal de la Formaci

Professional.
Decret 176/2003, de 8 de juliol, de creaci de lInstitut Catal de les Qualificacions

Professionals.
Decret 240/2005, de 8 de novembre, pel qual sestableixen diverses mesures

flexibilitzadores de loferta dels ensenyaments de formaci professional especfica.
Decret 29/2008, de 29 de gener, dorganitzaci i funcionament del Consell de

Relacions Laborals de Catalunya.
> TORNAR A PG. NDEX

. 19

Decret 140/2009, de 8 de setembre, que regula els Programes de Qualificaci

Professional Inicial.
Decret 28/2010, de 2 de mar, del Catleg de Qualificacions Professionals de

Catalunya i Catleg modular integrat de formaci professional.
Decret 182/2010, de 23 de novembre, dordenaci de la formaci professional

per a locupaci a Catalunya.
Decret 284/2011, d1 de mar, dordenaci general de la formaci professional

inicial.
Decret 323/2011, de 19 dabril, pel qual es modifica el Decret 21/1999, de 9 de

febrer, de creaci del Consell Catal de Formaci Professional.
Decret 324/2011, de 19 dabril, pel qual es nomena M. Teresa Casanovas Archs

presidenta del Consell Catal de Formaci Professional.
Decret 55/2013, de 22 de gener, pel qual es nomena el Sr. Xavier Casares Martnez
president del Consell Catal de Formaci Professional.
Decret 245/2013, de 5 de novembre, dorganitzaci i funcionament de la Comissi

de Convenis Collectius del Consell de Relacions Laborals de Catalunya.
Altres fonts
Resoluci TIC/2593/2003, de 29 de juliol, per la qual es constitueix el Consorci

per a la Formaci Contnua de Catalunya i se naproven els Estatuts.
Acord estratgic per a la internacionalitzaci, la qualitat de locupaci i la

competitivitat de leconomia catalana, de 16 de febrer de 2005.
> TORNAR A PG. NDEX

. 20

Acord Interconfederal per a la Negociaci Collectiva, de 6 de febrer de 2007.
II Pla General de la Formaci Professional de Catalunya, novembre de 2007.
Acord estratgic per a la internacionalitzaci, la qualitat de locupaci i la

competitivitat de leconomia catalana, de juny de 2008.
Resoluci EDU/2769/2008, de 10 de setembre per la qual sestableix, amb carcter

experimental, el rgim dalternana entre formaci i treball en els ensenyaments de
formaci professional inicial.
Reglament de funcionament intern del Consell Catal de Formaci Professional

(modificaci aprovada el 27.4.2009).
Dictamen 37/2010 sobre el Projecte de Decret pel qual es regula lordenaci

de la formaci professional per a locupaci a Catalunya del Consell de Treball,
Econmic i Social de Catalunya.
Resoluci ENS/1754/2011, de 29 de juny, per la qual es modifica la Resoluci

EDU/2769/2008, de 10 de setembre, per la qual sestableix, amb carcter
experimental, el rgim dalternana entre formaci i treball en els ensenyaments de
formaci professional inicial.
Ordre EDU/552/2010, de 8 de novembre de 2010, per la qual sinclouen diverses

qualificacions professionals i els corresponents mduls formatius en el Catleg
de Qualificacions Professionals de Catalunya i el Catleg Modular Integrat de
Formaci Professional.
Resoluci ENS/2580/2011, de 20 doctubre de 2011, per la qual es convoca el

procediment davaluaci i acreditaci de competncies professionals adquirides a
> TORNAR A PG. NDEX

. 21

travs de lexperincia laboral o de vies no formals de formaci, i se nestableixen

les bases.
Ordre ENS/313/2011, de 9 de novembre de 2011, per la qual es creen els

preus pblics per a determinats serveis corresponents a lavaluaci i lacreditaci
de competncies professionals, que han daplicar els centres dependents del
Departament dEnsenyament i del Departament dEmpresa i Ocupaci.
Resoluci ENS/2837/2011, de 23 de novembre de 2011, de modificaci de la

Resoluci ENS/2580/2011, de 20 doctubre, per la qual es convoca el procediment
davaluaci i acreditaci de competncies professionals adquirides a travs de
lexperincia laboral o de vies no formals de formaci, i se nestableixen les bases.
Estratgia Catalunya 2020: Acord estratgic per a la competitivitat de leconomia

catalana i la millora de locupaci (ECAT 2020), de 10 dabril de 2012.
Resoluci ENS/1204/2012, de 25 de maig, dorganitzaci de la formaci en

alternana en els ensenyaments de formaci professional inicial.
Ordre ENS/196/2012, de 14 de juny de 2012, per la qual sinclouen diverses

qualificacions professionals i els corresponents mduls formatius en el Catleg
de Qualificacions Professionals de Catalunya i en el Catleg Modular Integrat de
Acord Interprofessional de Catalunya, de 3 de novembre de 2011, per als anys

2011-2014.
III Pla General de la Formaci Professional de Catalunya 2013 - 2016 (Abril

de 2013).
> TORNAR A PG. NDEX

. 22
3 Recomanacions
al sistema de
qualificacions i formaci
professional
Les recomanacions han de preveure actuacions en diferents institucions i
realitats. Val a dir que els principals agents implicats en el desenvolupament de
la formaci professionalitzadora sn les administracions pbliques (educatives
i laborals), estatals i autonmiques al nostre pas, aix com els agents socials
(organitzacions empresarials i sindicals ms representatives). Aquests darrers
prenen part mitjanant la participaci als diferents organismes involucrats amb la
planificaci i la gesti de la formaci professional, tant en lmbit estatal com en
el de Catalunya, i la seva intervenci en els acords collectius de treball i el dileg
social. En aquest mbit, els agents socials poden executar els mandats rebuts
pels diferents nivells de govern respecte a la formaci professionalitzadora,
aix com establir els acords que considerin oportuns (generalment mitjanant
convenis collectius, encara que no exclusivament); a ms a ms, amb dileg
social amb els governs responsables de les poltiques de formaci poden
incidir en la reglamentaci prpia. bviament, en la negociaci sobre formaci
entre els agents socials, sha de tenir en compte la legislaci vigent, aix com la
jurisprudncia existent, que delimiten lespai de negociaci.
Les recomanacions que a continuaci es detallen incideixen en la construcci,

aplicaci i difusi del Sistema de qualificaci i formaci professional dins
lmbit de la negociaci collectiva. Algunes de les recomanacions inclouen
ja elements de seguiment i avaluaci, com, per exemple, les referncies a les
Comissions de qualificaci i formaci professional. Ara b, aquest exercici de
dileg social tamb necessita algun tipus de seguiment i avaluaci formal, amb
independncia del que cadascun dels agents socials que han participat en el
Grup Tcnic de la Comissi de Convenis Collectius del Consell de Relacions
Laborals de Catalunya pugui fer en el si de la seva organitzaci a travs, per
> TORNAR A PG. NDEX

. 23
Recomanacions al sistema de qualificacions i formaci

3 professional
exemple, de la participaci directa en la negociaci de determinats convenis

collectius.
Cal saber si aquestes recomanacions realment sacaben incorporant als convenis

collectius i la forma en qu ho fan. Per tant, es demana fer un seguiment formal
de la inclusi en els convenis collectius de les recomanacions proposades i
que aquest seguiment es faci en el si del Consell de Relacions Laborals de
Catalunya, i concretament en la Comissi de Convenis Collectius.
Construcci del sistema
La Llei orgnica 5/2002 va plantejar un nou model de formaci i qualificaci

professional que sha anat construint grcies a un gran esfor dintegraci i
participaci de diferents agents i institucions. Per al cas concret de Catalunya, la
regulaci sectorial explcita, dirigida sobretot a recollir competncies autonmiques
concurrents i executives, s ms recent i concreta la dmbit estatal.
Els Plans de formaci professional elaborats en el marc del Consell Catal de

la Formaci Professional han estat importants per a la construcci del sistema
a Catalunya. Aquestes orientacions responen a les crides legals i poltiques
que han advocat per articular el nostre Sistema de qualificacions i formaci
professional.
Aquestes dinmiques permeten constatar que hi ha hagut notables avenos

que fan possible tenir un Sistema de qualificacions i formaci professional.
Les tendncies esmentades expliquen tamb que hi ha certs aspectes que
cal definir i/o implementar, i que necessriament sha de fer considerant els
diferents camps i actors que estan cridats a ser els principals protagonistes.
En el moment de la redacci daquest informe, el Catleg de qualificacions

professionals es troba a un estadi prou avanat per completar-se. Aquest
> TORNAR A PG. NDEX

. 24

3 professional
Catleg hauria de facilitar la definici de la classificaci professional en el marc

de la negociaci collectiva, mentre que el Catleg modular de formaci hauria
de ser una referncia a tenir en compte en el disseny de la formaci. Seria
recomanable que les empreses fessin seus tots dos catlegs per poder-los
adaptar a les seves necessitats reals. En el cas de la formaci, les caracterstiques
modulars del Catleg modular de formaci poden facilitar encara ms aquesta
adaptabilitat.
Daltra banda, els governs de les comunitats autnomes i els agents socials
poden proposar noves qualificacions, necessries per donar resposta a
levoluci dels perfils professionals. En aquest sentit, en lmbit estatal, els
Consells socials dels Centres de referncia nacional permeten fer lencaix
entre les necessitats i demandes del mercat de treball i el mateix Catleg
de qualificacions professionals, amb la participaci de les organitzacions
empresarials i sindicals ms representatives, aix com tamb les Comissions
mixtes o paritries dels convenis estatals.
Els Ttols de formaci professional i Certificats de professionalitat sestan

adaptant al Catleg de qualificacions que ns el referent, igual com ho s per
als processos davaluaci i acreditaci de competncies desenvolupats a les
comunitats autnomes.
Les Comissions mixtes o paritries dels convenis o, si nhi ha, les Comissions
de qualificaci i formaci professional- haurien dassumir un paper rellevant
en relaci amb el sistema de qualificacions i formaci professional per a
lactualitzaci del Catleg i dimpuls de la formaci professionalitzadora. s
essencial que les Comissions mixtes o paritries dels convenis participin en
el seguiment, la promoci i la innovaci dels continguts formatius basats en
competncies i compleixin amb el paper dassessors en matria de continguts
formatius.
> TORNAR A PG. NDEX

. 25

3 professional
La negociaci collectiva hauria de ser crtica perqu el Sistema de qualificacions

i formaci professional sapliqui, i linstrument han de ser les Comissions mixtes
o paritries dels convenis, o si nhi ha, les Comissions de qualificaci i formaci
professional, que no existeixen actualment en lmbit de tots els convenis
collectius i que sn especfiques de la matria.
Es recomana la creaci de Comissions de qualificaci i formaci professional

en lmbit de lempresa o dels centres de treball, les quals han de tenir una
composici mixta i paritria en nombre de representants. Hauran desdevenir
lespai natural dinterlocuci i negociaci entre lempresa i la representaci legal
dels treballadors i treballadores. Considerem que aquestes comissions poden
treballar per la visualitzaci del valor de la formaci com a inversi tant des del
punt de vista de lempresa com de les persones treballadores.
Es considera convenient i necessari que es dotin dun Reglament de

funcionament intern, en el qual es prevegin els mecanismes de participaci,
les funcions especfiques i els mbits o temes dintervenci. Les funcions a
desenvolupar seran les que siguin consensuades entre les parts i que, entre
daltres, podrien ser: la prospecci de necessitats formatives a lempresa;
la prioritzaci del pla de formaci anual i la seva difusi entre la plantilla; la
motivaci per a la participaci en les accions formatives; la incidncia de la
formaci dual/alternana i les prctiques formatives al si de lempresa, i el
seguiment dels acords i la seva avaluaci, aix com les propostes de millora.
Es recomana que entre les funcions de les Comissions mixtes o paritries dels
convenis collectius o, si nhi ha, les Comissions de qualificaci i formaci
professional -es prevegi la de traslladar a les administracions pbliques
competents en matria laboral i educativa les necessitats de noves qualificacions
detectades, aix com de promoure nous Ttols i Certificats. A cada conveni de
sector es valorar el mecanisme ms adient per desenvolupar aquesta funci.
> TORNAR A PG. NDEX

. 26

3 professional
Es recomana desenvolupar el Sistema de qualificacions i formaci professional

al si dels convenis collectius de sector i dempresa, a fi dadaptar-los a la nova
realitat productiva i de necessitats de perfils professionals qualificats, fent
lencaix amb el Sistema de qualificacions i formaci professional.
Aplicaci del sistema
La negociaci collectiva ha de tenir un rol preferent en la implementaci

de moltes accions definides pels diferents marcs que formen el Sistema
de qualificacions i formaci professional, la gran majoria de les quals estan
regulades en les normatives que desenvolupen la Llei orgnica 5/2002.
La formaci i la qualificaci professional han deixat de ser elements collaterals

en les relacions laborals, tal com es posa de manifest, per exemple, en les
recents reformes laborals, les quals han implicat modificacions no menors a
lEstatut dels treballadors. Aquest fet no deixa de ser una conseqncia directa
de la progressiva rellevncia que prenen els aspectes lligats a la formaci i
la qualificaci professional dins les poltiques de recursos humans de les
empreses, a conseqncia de la tamb progressiva vinculaci positiva entre
aquests aspectes i la competitivitat empresarial. La necessria millora de
locupabilitat de les persones treballadores ha estat un element coadjuvant en
limpuls de la qualificaci i la formaci professional i en lassumpci de la seva
centralitat per part dels agents socials.
Aquesta nova situaci relativa de la formaci i la qualificaci professional en el

marc de les relacions laborals sarticula a travs de la negociaci collectiva en
dos nivells diferents: duna banda, la negociaci collectiva concreta algunes
qestions que facilitaran laplicaci (algunes de les quals, no totes, derivades
de la legislaci laboral).
> TORNAR A PG. NDEX

. 27

3 professional
Daltra banda, la negociaci collectiva pot introduir algunes actuacions que

facilitin, directament o indirectament, el desenvolupament del Sistema de
qualificaci i formaci professional, per exemple fent ms eficients alguns
rgans de participaci ja existents o regulant el desplegament de nous elements
del mateix sistema.
Es recomana que en el supsit que el conveni tingui el Catleg de qualificacions

com a referent per al seu Sistema de classificaci professional, lassoliment i
lacreditaci de noves competncies professionals (sia a travs de processos de
reconeixement, com dacreditaci de les competncies o daltres vies, com ara
la formaci) haur de ser un element informador en el disseny dels processos de
classificaci, reclassificaci i promoci professional.
Pel que fa a la participaci dels treballadors i de les treballadores en accions

de qualificaci (entre daltres en els processos dassoliment i acreditaci de
competncies professionals) i de formaci, es recomana que savanci en
aspectes com la conciliaci de la vida personal i laboral, la igualtat doportunitats
daccs o ara les accions de discriminaci positiva respecte dels collectius
amb ms necessitats.
Es recomana establir mecanismes dactualitzaci de les classificacions

professionals que vinguin donades, entre daltres, per noves formes
dorganitzaci del treball o per la incorporaci dinnovacions tecnolgiques.
Es recomana promoure als convenis o acords dempresa la regulaci de les

funcions de les Comissions de formaci i qualificaci professional i la seva
articulaci en una doble vessant: dins les empreses i dins el Sistema de
qualificacions i formaci professional.
> TORNAR A PG. NDEX

. 28

3 professional
Es recomana, sempre que sigui possible, vincular la formaci que promouen les
empreses i els sectors al Catleg modular integrat, aix com tamb la formaci
que dna resposta a les necessitats de les persones treballadores.
Es recomana que els convenis collectius promoguin la utilitzaci del crdit horari
individual, amb lacord amb lempresa, per accedir a la formaci professional i
al reconeixement i acreditaci de competncies.
Es recomana explicitar la possibilitat i la convenincia de finanar els costos

en sous i salaris en qu incorren les empreses derivats de la participaci de
les persones treballadores en processos dacreditaci de les competncies
professionals a travs dels Permisos individuals de formaci que concedeixin
segons la normativa vigent.
En els darrers anys hem vist com la normativa ha anat donant ms rellevncia i
valor a la funci formadora de lempresa, ms enll de la que ja es desenvolupava
en el marc de la formaci de demanda, sia aquesta pels seus mateixos
treballadors i treballadores o b, en tant que centre de formaci com per
altres persones treballadores.
Un exemple de limpuls que sest donant en els darreres temps a la funci

formadora de lempresa s la formaci dual del sistema educatiu o els programes
mixtos de formaci i treball en lmbit de les poltiques actives docupaci.
s en aquesta realitat en qu coincideixen les necessitats i els interessos de les

empreses i les persones treballadores ocupades i no ocupades, les primeres
per tenir persones qualificades, i les segones per reciclar-se professionalment i
tenir una oportunitat docupaci adient amb el seu perfil.
Es sollicita a ladministraci competent que reguli els requisits mnims de les

installacions, dels mitjans pedaggics i de tots els professionals que participen
> TORNAR A PG. NDEX

. 29

3 professional
en accions formatives que imparteix lempresa i que tinguin un reconeixement

dins lmbit laboral o educatiu.
El Reial decret 1534/2011, que regula les prctiques no laborals en empreses o

grups empresarials que formalitzen convenis amb els serveis pblics docupaci,
dirigides a persones joves que, per manca dexperincia laboral i necessitats
daprofundiment de la seva formaci, tenen problemes docupabilitat, estableix
tamb que en el marc de la negociaci collectiva es podran establir criteris per
a la realitzaci de compromisos de contractaci quan finalitzin les prctiques
corresponents.
Es recomana que els convenis collectius articulin la possibilitat que les

empreses que incorporin persones joves per fer-hi prctiques formatives no
laborals puguin preveure la contractaci posterior daquestes persones.
Es sollicita a lAdministraci la regulaci normativa del perfil dels tutors

dempresa de prctiques, a fi que puguin desenvolupar amb eficcia les seves
funcions.
Per facilitar la certificaci de les prctiques formatives que es fan a les empreses,
es sollicita a lAdministraci que elabori uns formularis que permetin reflectir,
de forma senzilla i rpida, les activitats realitzades i les capacitats assolides
per les persones que han fet les prctiques. Es recomana que les empreses
incloguin aquests formularis, degudament emplenats, a la certificaci de les
prctiques.
El contracte en prctiques ha conegut canvis importants en els darrers temps.

Ha estat objecte de regulaci per part de la Llei 35/2010, de 17 de setembre, de
mesures urgents per a la reforma del mercat de treball; la Llei 3/2012, de 6 de
juliol, de mesures urgents per a la reforma del mercat de treball, i el Reial decret
> TORNAR A PG. NDEX

. 30

3 professional
llei 4/2013, de 22 de febrer, de mesures de suport a lemprenedor i destmul del

creixement i de la creaci docupaci.
Es recomana, aix mateix, identificar els Grups i/o les Categories professionals
on es pot utilitzar el contracte en prctiques, prenent com a referncia la
classificaci professional aplicable.
Es recomana que la negociaci collectiva estableixi, en relaci amb els

contractes formatius i de forma pactada, els temes segents:
> els criteris i procediments que tendeixen a garantir la presncia
equilibrada de dones i homes en la contractaci a les empreses, i
> el perode de prova, la durada i la prrroga dels contractes, si s el cas.
Es recomana tamb que els contractes per a la formaci i laprenentatge

incloguin els itineraris que se seguiran a lempresa per adquirir les competncies
dels Certificats de Professionalitat o dels Ttols de Formaci professional.
Difusi del sistema
La difusi del Sistema de qualificaci i formaci professional a les persones

treballadores i a les empreses s un dels reptes pendents. Fins ara, els esforos
shan dirigit a la coordinaci i participaci dagents i mbits que fins fa poc
temps obeen a lgiques particulars. Una vegada assolida aquesta etapa, s
condici necessria per a lefectivitat del model poder traslladar les noves
orientacions al terreny de les relacions laborals i, al seu torn, poder cercar
canals que assegurin una adequada retroalimentaci informativa entre tots dos
sistemes de les relacions laborals i de la qualificaci i formaci professional.
> TORNAR A PG. NDEX

. 31

3 professional
La negociaci collectiva ha de jugar un paper clau en aquest exercici pedaggic.
Es recomana fer la referncia i, si es vol, la reproducci literal al text del conveni

de les qualificacions professionals ms vinculades al seu mbit funcional,
relacionades amb la Classificaci nacional dactivitats empresarials (CNAE).
Es recomana promoure el coneixement del Sistema de qualificacions i formaci

professional entre els membres de les comissions mixtes o paritries dels
convenis collectius i, si nhi ha, tamb entre els membres de les comissions de
qualificaci i formaci professional.
Es recomana que les Comissions paritries o mixtes o, si nhi ha, les especfiques
de formaci i qualificaci professional duguin a terme accions de sensibilitzaci
i difusi del Sistema de qualificacions i formaci professional entre les empreses
i els seus treballadors i treballadores.
Es recomana portar a terme la ms mplia difusi del Sistema de qualificacions

i formaci professional a tots els nivells.
Es recomana que els convenis collectius promoguin entre les persones

treballadores, lacreditaci i el reconeixement de competncies professionals.
> TORNAR A PG. NDEX

. 32
4 Fonts
documentals
Iniciatives i normativa de la Uni Europea,
dEspanya i de Catalunya
Quadre A1. Marc normatiu en matria de formaci professionalitzadora

i negociaci collectiva en lmbit de la Uni Europea: normativa ms
rellevant aprovada fins al 2008
A. Dret originari
- Tractat de la Uni Europea, de 7 de febrer de 1992, de creaci de la
Uni Europea.
B. Dret derivat
B.1. Reglaments
- Reglament 612/1968/CEE del Consell, de 15 doctubre, relatiu a la
lliure circulaci dels treballadors dins de la CE.
- Reglament 337/1975/CEE del Consell, de 10 de febrer, pel qual es
crea el CEDEFOP.
- Reglament 1360/1990/CEE del Consell, de 7 de maig, pel qual es
crea la Fundaci Europea de Formaci (ETF).
B.2. Directives
- Directiva 1999/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 7
de juny, destabliment dun mecanisme de reconeixement de ttols
respecte a les activitats professionals.
- Directiva 2005/36/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 7 de
setembre, relativa al reconeixement de qualificacions professionals.
> TORNAR A PG. NDEX

. 33
4 Fonts documentals
B.3. Decisions
- Decisi 63/266/CEE del Consell, de 2 dabril de 1963, de principis
generals per a lelaboraci duna poltica comuna sobre formaci
professional.
- Decisi 85/368/CEE del Consell, de 16 de juliol de 1985, relatiu a la
correspondncia de les qualificacions professionals entre els estats
membres de la CE.
B.4. Resolucions i altres

- Recomanaci 66/484/CEE de la Comissi als estats membres, de 18
de juliol de 1966, per fomentar la formaci professional.
- Resoluci de Consell, de 5 de desembre de 1994, sobre la qualitat i
latractiu de la formaci professional.
- Decisi 2241/2004/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de
desembre, relativa a un marc comunitari nic per a la transparncia de
les qualificacions i competncies (Europass).
- Estratgia de Lisboa, de 23 i 24 de mar de 2000.
- Resoluci del Consell, de 27 de juny de 2002, sobre leducaci
permanent.
- Resoluci del Consell, de 19 de desembre de 2002, de foment de
la cooperaci reforada europea en matria deducaci i formaci
professionals.
- Decisi 1720/2006/CE del Parlament Europeu i del Consell, per la
qual sestableix un programa dacci en lmbit de laprenentatge
permanent.
- Recomanaci del Parlament Europeu i del Consell de 23 dabril de
2008, relativa a la creaci del Marc europeu de qualificacions per a
laprenentatge permanent.
> TORNAR A PG. NDEX

. 34
4 Fonts documentals

i negociaci collectiva en lmbit dEspanya: normativa ms rellevant
aprovada fins al 2008
- Constituci Espanyola, de 6 de desembre de 1978.
A. Lleis orgniques
- Llei orgnica 1/1990, de 3 doctubre, general del sistema educatiu.
- Llei orgnica 5/2002, de 19 de juliol, de les qualificacions i de la
formaci professional.
- Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci.
B. Lleis i reials decrets

- Llei 56/2003, de 16 de desembre, bsica docupaci.
- Llei 1/1986, de 7 de gener, de creaci del Consell General de Formaci
Professional (modificada per la Llei 19/1997, de 9 de juny).
- Reial decret 1618/1990, de 14 de desembre, que regula el Pla
nacional de formaci i inserci professional.
- Reial decret 631/1993, de 3 de maig, que regula el Pla nacional de
formaci i inserci professional.
- Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de mar, Text refs de lEstatut
dels treballadors.
- Reial decret 1046/2003, d1 dagost, que regula el Subsistema de
formaci professional contnua.
- Reial decret 1128/2003, de 5 de setembre, que regula el Catleg
nacional de qualificacions professionals.
- Llei docupaci 56/2003, de 16 de desembre, que situa la formaci al
centre de les poltiques laborals per lluitar contra latur.
- Reial decret 1558/2005, de 23 de desembre, que regula els requisits
bsics dels centres integrats de formaci professional.
> TORNAR A PG. NDEX

. 35
4 Fonts documentals
- Reial decret 1538/2006, de 15 de desembre, que estableix lordenaci

general de la formaci professional al sistema educatiu.
- Reial decret 395/2007, de 23 de mar, que regula el Subsistema de
formaci professional per a locupaci.
- Reial decret 34/2008, de 18 de gener, que regula els certificats de
professionalitat.
- Reial decret 229/2008, de 15 de febrer, que regula els centres de referncia.
C. Altres fonts
- Ordre ministerial, de 31 de juliol de 1985, per la qual saproven
les bases del Pla nacional de formaci i inserci professional i es
regulen els cursos de formaci professional ocupacional a impartir
pels centres collaboradors de lINEM.
- I Acord nacional de formaci contnua (1993-1996), de 16 de
desembre de 1992.
- II Acord nacional de formaci contnua (1997-2000), de 16 de
desembre de 1996.
- Acord de Bases sobre poltica de formaci professional, de 19 de
desembre de 1996.
- III Acord nacional de formaci contnua (2001-2004), de 19 de
desembre de 2000.
- Ordre TAS/500/2004, de 13 de febrer, que regula les accions de
formaci continuada a les empreses, incloent-hi els permisos
individuals de formaci.
- IV Acord nacional de formaci contnua (2005-2008), d1 de febrer
de 2006.
- Ordre TAS/2307/2007, que desenvolupa parcialment el Reial decret
395/2007.
- Ordre TAS/718/2008, que desenvolupa parcialment el Reial decret
395/2007.
> TORNAR A PG. NDEX

. 36
4 Fonts documentals

i negociaci collectiva en lmbit de Catalunya: normativa ms rellevant
aprovada fins al 2008
- Llei orgnica 6/2006, de reforma de lEstatut dautonomia de

Catalunya, de 19 de juliol.
A. Lleis
- Llei 17/2002, de 5 de juliol, dordenaci del sistema docupaci i de
creaci del Servei dOcupaci de Catalunya.
- Llei 1/2007, de 5 de juny, del Consell de Relacions Laborals de
Catalunya.
B. Decrets
- Decret 21/1999, de 9 de febrer, de creaci del Consell Catal de
- Decret 176/2003, de 8 de juliol, de creaci de lInstitut Catal de les
Qualificacions Professionals.
- Decret 240/2005, de 8 de novembre, pel qual sestableixen diverses
mesures flexibilitzadores de loferta dels ensenyaments de formaci
professional especfica.
- Decret 29/2008, de 29 de gener, dorganitzaci i funcionament del
Consell de Relacions Laborals de Catalunya.
C. Altres fonts
- Resoluci TIC/2593/2003, de 29 de juliol, per la qual es constitueix
el Consorci per a la Formaci Contnua de Catalunya i se naproven
els Estatuts.
> TORNAR A PG. NDEX

. 37
4 Fonts documentals
- Acord estratgic per a la internacionalitzaci, la qualitat de locupaci

i la competitivitat de leconomia catalana, de 16 de febrer de 2005.
- Acord interconfederal per a la negociaci collectiva, de 6 de febrer
de 2007.
- II Pla general de la formaci professional de Catalunya, novembre
de 2007.
- Acord estratgic per a la internacionalitzaci, la qualitat de locupaci
i la competitivitat de leconomia catalana, de juny de 2008.
- Resoluci EDU/2769/2008, de 10 de setembre, per la qual sestableix,
amb carcter experimental, el rgim dalternana entre formaci i
treball en els ensenyaments de formaci professional inicial.
- Dictamen 37/2010, sobre el Projecte de decret pel qual es regula
lordenaci de la formaci professional per a locupaci a Catalunya
del Consell de Treball, Econmic i Social de Catalunya.
- Resoluci ENS/1754/2011, de 29 de juny, per la qual es modifica la
Resoluci EDU/2769/2008, de 10 de setembre, per la qual sestableix,
amb carcter experimental, el rgim dalternana entre formaci i
treball en els ensenyaments de formaci professional inicial.

i negociaci collectiva en lmbit de la Uni Europea: normativa ms
rellevant aprovada des del 2009
A. Dret originari
- Carta de drets fonamentals de la Uni Europea 2010/C 83/02, de 30
de mar de 2010.
> TORNAR A PG. NDEX

. 38
4 Fonts documentals
B. Dret derivat
B.1. Reglaments
- Reglament 213/2011 de la Comissi, de 3 de mar, pel qual es
modifiquen els annexos II i V de la Directiva 200/36/CE, del Parlament
Europeu i del Consell, relativa al reconeixement de qualificacions
professionals.
- Reglament 492/2011 del Parlament Europeu i del Consell, de 5
dabril, relatiu a la lliure circulaci dels treballadors dins de la Uni.
- Proposta de Reglament COM (2011) 788 del Parlament Europeu i del
Consell, de 23 de novembre de 2011, Erasmus per a tots.
B.2. Directives
maig , sobre la constituci dun comit dempresa europeu.
maig, relativa a les condicions dentrada i residncia de nacionals de
tercers pasos per a ocupaci altament qualificada.
- Directiva 2010/18/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 8
de mar, per la qual saplica lAcord marc revisat sobre el perms
parental, celebrat per BUSINESSEUROPE, la UEAPME, el CEEP i la
CES, i es deroga la Directiva 96/34/CE.
- Directiva 2010/41/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 7 de
juliol, sobre laplicaci del principi digualtat de tracte duna activitat
autnoma i per la qual es deroga la Directiva 86/613/CEE del Consell.
- Directiva 2011/98/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de
desembre, per la qual sestableix un procediment nic de sollicitud
dun perms nic que autoritza els nacionals de tercers pasos a residir
i treballar en el territori dun estat membre i per la qual sestableix
> TORNAR A PG. NDEX

. 39
4 Fonts documentals
un conjunt com de drets per als treballadors de tercers pasos que

resideixen legalment en un estat membre.
B.3. Decisions
- Decisi 2009/536/UE del Consell, de 7 de juliol, relativa a les
orientacions per a les poltiques docupaci.
- Decisi 2010/707/UE del Consell, de 21 doctubre, relativa a les
orientacions per a les poltiques docupaci dels estats membres.
- Decisi 2011/308/UE del Consell, de 19 de maig, relativa a les
- Decisi 2012/238/UE del Consell, de 26 dabril, relativa a les
B.4. Resolucions i altres fonts

- Conclusions 2009/C 18/04 del Consell, de 24 de gener, relativa a
les futures prioritats duna cooperaci europea reforada en matria
deducaci i formaci professionals (EFP).
- Conclusions 2009/C 119/02 del Consell, de 12 de maig, sobre un
marc estratgic per a la cooperaci europea en lmbit de leducaci
o la formaci (ET-2020).
- Comunicaci COM (2009) 257 de la Comissi, de 3 de juny, sobre un
comproms compartit per a locupaci.
- Recomanaci 2009/C 155/01 del Parlament Europeu i del Consell, de
18 de juny, sobre lestabliment dun marc de referncia europeu de
qualitat en leducaci i formaci professional.
- Recomanaci 2009/C 155/02 del Parlament Europeu i del Consell, de
18 de juny, relativa a la creaci de lECVET.
- Llibre verd COM (2009) 329 de la Comissi, de 8 de juliol, per fomentar
la mobilitat en la formaci dels joves.
- Informe COM (2009) 409 de la Comissi, de 29 de juliol, sobre
> TORNAR A PG. NDEX

. 40
4 Fonts documentals
laplicaci de la Directiva 2002/73/CE del Parlament Europeu i del

Consell, de 23 de setembre, que modifica la Directiva 76/207/CEE
del Consell, relativa a laplicaci del principi digualtat de tracte entre
homes i dones en laccs a locupaci, a la formaci i a la promoci
professionals, i a les condicions de treball.
- Recomanaci 2009/824/CE de la Comissi, de 29 doctubre, relativa
a ls de la CIUO-88.
- Comunicaci COM (2009) 640 de la Comissi, de 25 de novembre,
sobre competncies clau per a un mn canviant.
- Resoluci 2009/C 311/01 del Consell, de 27 de novembre, relativa
a un marc renovat per a la cooperaci europea en lmbit de la
joventut 2010-2018.
- Comunicaci COM (2010) 2020, de 3 de mar, Estratgia UE-2020:
una estratgia per a un creixement intelligent, sostenible i integrador.
- Informe 2010/C 117/01 del Consell i de la Comissi, de 6 de maig,
sobre laplicaci del programa de treball Educaci i formaci 2010.
- Conclusions 2010/C 135/02 del Consell, d11 de maig, sobre la
dimensi social de leducaci i la formaci.
- Resoluci 2010/C 137/01 del Consell, de 27 de maig, relativa a la
inclusi activa dels joves: lluita contra latur i la pobresa.
- Comunicaci COM (2010) 296 de la Comissi, de 9 de juny, un nou
impuls a la cooperaci en educaci i formaci professional per donar
suport a lEstratgia Europa 2020.
- Dictamen de seguiment 2010/C 175/08 del Comit de les Regions,
d1 de juliol, sobre el Llibre Verd: Fomentar la mobilitat en la formaci
dels joves.
- Dictamen de seguiment 2010/C 255/15 del Comit Econmic i Social
Europeu, de 22 de setembre, sobre el Llibre Verd: Fomentar la
mobilitat en la formaci dels joves.
> TORNAR A PG. NDEX

. 41
4 Fonts documentals
- Comunicaci COM (2010) 546 de la Comissi, de 6 doctubre,

iniciativa emblemtica Uni per a la innovaci.
- Resoluci 2010/C 316/01 del Consell, de 20 de novembre, relativa a
un nou marc europeu de la discapacitat.
- Comunicaci COM (2010) 682 de la Comissi, de 23 de novembre, una
Agenda per a noves competncies i ocupacions: una contribuci
europea per a la plena ocupaci.
- Conclusions 2010/C 324/02 del Consell, d1 de desembre, sobre
les prioritats duna cooperaci reforada en matria deducaci i
formaci professionals per al perode 2011-2020.
- Comunicat de Bruges de 2010, de 7 de desembre, per revisar les
prioritats i el plantejament estratgic del procs de Copenhaguen
per a 2011-2020.
- Informe COM (2010) 802 de la Comissi, de 21 de desembre, relatiu a
laplicaci pels estats membres de la Directiva 2003/88/CE (directiva
sobre el temps de treball).
- Comunicaci COM (2011) 18 de la Comissi, de 31 de gener, sobre
abandonament escolar prematur: una contribuci clau a lagenda
Europa 2020.
- Recomanaci 2011/C 191/01 del Consell, de 28 de juny, relativa a les
poltiques per reduir labandonament escolar prematur.
- Recomanaci 2011/C 199/01 del Consell, de 28 de juny, sobre el
programa Joventut en moviment: Promoure la mobilitat en la
formaci dels joves.
- Recomanaci 2011/413/UE de la Comissi, d11 de juliol, relativa a
la iniciativa de programaci conjunta Una vida ms llarga i millor:
possibilitats i desafiaments del canvi demogrfic.
> TORNAR A PG. NDEX

. 42
4 Fonts documentals
- Comunicaci COM (2011) 567 de la Comissi, de 20 de setembre,

que fixa una agenda per a la modernitzaci dels sistemes deducaci
superior a Europa.
- Conclusions 2011/C 372/08 del Consell, de 20 de desembre, relatives
a un valor de referncia aplicable a la mobilitat en la formaci.
- Resoluci 2011/C 372/01 del Consell, de 20 de desembre, sobre un
pla europeu renovat daprenentatge dadults.
- Comunicaci COM (2011) 933 de la Comissi, de 20 de desembre,
de la iniciativa doportunitats per a la joventut.
- Informe 2012/C 70/05, de 8 de mar, sobre laplicaci del Marc
estratgic per a la cooperaci europea en lmbit de leducaci i la
formaci (ET2020): Educaci i formaci en una Europa intelligent,
sostenible i inclusiva.
- Document de treball 30.05.2012 SWD(2012) 159 de la Comissi, de 30
de maig, examen exhaustiu dEspanya de conformitat amb larticle
5 del Reglament 1176/2011/UE relatiu a la prevenci i correcci dels
desequilibris macroeconmics.

i negociaci collectiva en lmbit dEspanya: normativa ms rellevant
aprovada des del 2009
A. Lleis orgniques
- Llei orgnica 4/2011, d11 de mar, complementria de la Llei
deconomia sostenible.
- Avantprojecte de la llei orgnica de millora de la qualitat educativa
(LOMCE), de 2012.
> TORNAR A PG. NDEX

. 43
4 Fonts documentals
B. Lleis i reials decrets

- Reial decret 1224/2009, de 17 de juliol, de reconeixement de les
competncies professionals adquirides per experincia laboral.
- Llei 26/2009, de 23 de desembre, de pressupostos generals de
lEstat per a lany 2010.
- Llei 27/2009, de 30 de desembre, de mesures urgents per al
manteniment i el foment de locupaci i la protecci de les persones
desocupades.
- Reial decret 35/2010, de 15 de gener, pel qual saprova el Reglament
dingrs i promoci i dordenaci de lensenyament de formaci en
les forces armades.
- Reial decret-Llei 10/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a la
reforma del mercat de treball.
- Llei 35/2010, de 17 de setembre, de mesures urgents per a la reforma
del mercat de treball.
- Reial decret 1675/2010, de 10 de desembre, que modifica el Reial
decret 34/2008, de 18 de gener, pel qual es regulen els certificats
de professionalitat i els reials decrets pels quals sestableixen els
certificats de professionalitat dictats en la seva aplicaci.
- Llei 39/2010, de 22 de desembre, de pressupostos generals de
lEstat per a lany 2011.
- Reial decret-Llei 1/2011, d11 de febrer, de mesures urgents
per promoure la transici a locupaci estable i la requalificaci
professional de les persones en atur.
- Llei 2/2011, de 4 de mar, deconomia sostenible.
- Reial decret 1147/2011, de 29 de juliol, pel qual sestableix lordenaci
general de la formaci professional del sistema educatiu.
- Reial decret-Llei 10/2011, de 26 dagost, de mesures urgents per
a la promoci de locupaci dels joves, el foment de lestabilitat
> TORNAR A PG. NDEX

. 44
4 Fonts documentals
en locupaci i el manteniment del programa de requalificaci

professional de les persones que esgotin la seva protecci per atur.
- Reial decret 1493/2011, de 24 doctubre, pel qual es regulen els
termes i les condicions dinclusi en el rgim general de la Seguretat
Social de les persones que participen en programes de formaci.
- Reial decret 1543/2011, de 31 doctubre, pel qual es regulen les
prctiques no laborals en empreses.
- Reial decret 1618/2011, de 14 de novembre, sobre reconeixement
destudis en lmbit de leducaci superior.
- Reial decret 1707/2011, de 18 de novembre, pel qual es regulen les
prctiques acadmiques externes dels estudiants universitaris.
- Reial decret-Llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la
reforma del mercat laboral.
- Reial decret-Llei 14/2012, de 20 dabril, de mesures urgents de
racionalitzaci de la despesa pblica en lmbit educatiu.
- Llei 2/2012, de 29 de juny, de pressupostos generals de lEstat per
a lany 2012.
- Llei 3/2012, de 6 de juliol, de mesures urgents per a la reforma del
mercat laboral.
- Reial decret 1529/2012, de 8 de novembre, pel qual es desenvolupa
el contracte per a la formaci i laprenentatge i sestableixen les
bases de la formaci professional dual.
- Reial decret llei 4/2013, de 22 de febrer, de mesures de suport a
lemprenedor i destmul del creixement i de la creaci docupaci.
- Reial decret 189/2013, de 15 de mar, pel qual es modifica el Reial
decret 34/2008, de 18 de gener, pel qual es regulen els certificats de
professionalitat i els reials decrets pels quals sestableixen certificats
de professionalitat dictats en la seva aplicaci.
> TORNAR A PG. NDEX

. 45
4 Fonts documentals
C. Altres fonts
- Resoluci d11 de febrer de 2010, de la Direcci General de Treball,
per la qual es registra i publica lAcord per a locupaci i la negociaci
collectiva 2010, 2011 i 2012. BOE nm. 46, de 22.2.2010.
- Ordre PRE/910/2011, de 12 dabril, del Ministeri de la Presidncia,
per la qual es crea la Comissi Interministerial per al Seguiment i
Avaluaci del Procediment de Reconeixement de les Competncies
Professionals Adquirides per Experincia Laboral.
- Resoluci de 30 de gener de 2012, de la Direcci General dOcupaci,
per la qual es registra i publica el II Acord per a locupaci i la
negociaci collectiva 2012, 2013 i 2014. BOE nm. 31, de 6.2.2012.
- Dictamen 2/2001 sobre lAvantprojecte de llei de la formaci
professional i les qualificacions del Consell Econmic i Social.
- Dictamen 1/2010 sobre lAvantprojecte de llei deconomia sostenible
del Consell Econmic i Social.

i negociaci collectiva en lmbit de Catalunya: normativa ms rellevant
aprovada des del 2009
A. Lleis
- Llei 12/2009, de 10 de juliol, deducaci.
B. Decrets
- Decret 140/2009, de 8 de setembre, que regula els programes de
qualificaci professional inicial.
- Decret 28/2010, de 2 de mar, del Catleg de qualificacions
> TORNAR A PG. NDEX

. 46
4 Fonts documentals
professionals de Catalunya i Catleg modular integrat de formaci

professional.
- Decret 182/2010, de 23 de novembre, dordenaci de la formaci
professional per a locupaci a Catalunya.
- Decret 284/2011, d1 de mar, dordenaci general de la formaci
professional inicial.
- Decret 323/2011, de 19 dabril, pel qual es modifica el Decret
21/1999, de 9 de febrer, de creaci del Consell Catal de Formaci
Professional.
- Decret 324/2011, de 19 dabril, pel qual es nomena M. Teresa
Casanovas Archs presidenta del Consell Catal de Formaci
Professional.
- Decret 55/2013, de 22 de gener, pel qual es nomena Xavier Casares
Martnez president del Consell Catal de Formaci Professional.
- Decret 245/2013, de 5 de novembre, dorganitzaci i funcionament
de la Comissi de Convenis Collectius del Consell de Relacions
Laborals de Catalunya.
C. Altres fonts
- Ordre EDU/552/2010, de 8 de novembre de 2010, per la qual
sinclouen diverses qualificacions professionals i els corresponents
mduls formatius en el Catleg de qualificacions professionals de
Catalunya i el Catleg modular integrat de formaci professional.
- Resoluci ENS/2580/2011, de 20 doctubre, per la qual es convoca el
procediment davaluaci i acreditaci de competncies professionals
adquirides a travs de lexperincia laboral o de vies no formals de
formaci, i se nestableixen les bases.
- Ordre ENS/313/2011, de 9 de novembre, per la qual es creen els
preus pblics per a determinats serveis corresponents a lavaluaci
> TORNAR A PG. NDEX

. 47
4 Fonts documentals
i lacreditaci de competncies professionals, que han daplicar

els centres dependents del Departament dEnsenyament i del
Departament dEmpresa i Ocupaci.
- Resoluci ENS/2837/2011, de 23 de novembre, de modificaci
de la Resoluci ENS/2580/2011, de 20 doctubre, per la qual es
convoca el procediment davaluaci i acreditaci de competncies
professionals adquirides a travs de lexperincia laboral o de vies
no formals de formaci, i se nestableixen les bases.
- Reglament de funcionament intern del Consell Catal de Formaci
Professional (modificaci aprovada el 27.4.2009).
- Estratgia Catalunya 2020: Acord estratgic per a la competitivitat
de leconomia catalana i la millora de locupaci (ECAT 2020), de 10
dabril de 2012.
- Resoluci ENS/1204/2012, de 25 de maig, dorganitzaci de la
formaci en alternana en els ensenyaments de formaci professional
inicial.
- Ordre ENS/196/2012, de 14 de juny, per la qual sinclouen diverses
qualificacions professionals i els corresponents mduls formatius
en el Catleg de qualificacions professionals de Catalunya i en el
Catleg modular integrat de formaci professional.
- Acord Interprofessional de Catalunya, de 3 de novembre de 2011,
per als anys 2011-2014.
- III Pla general de la formaci professional de Catalunya 2013-2016
(abril de 2013).
> TORNAR A PG. NDEX

. 48
5 Bibliografia
AAVV. Llibre blanc de lorientador. Barcelona: COPSA / Servei dOcupaci de
Catalunya, 2007.
COLOM, M. Tcniques danlisi de competncies professionals I. Fonaments

metodolgics. Barcelona: SOC-UOC, 2008.
CONSELL CATAL DE FORMACI PROFESSIONAL. I Pla general de formaci

professional de Catalunya. Barcelona: Consell Catal de Formaci Professional,
2002.
CONSELL CATAL DE FORMACI PROFESSIONAL. III Pla general de formaci

professional de Catalunya. Barcelona: Consell Catal de Formaci Professional,
2013.
DEPARTAMENT DENSENYAMENT - GENERALITAT DE CATALUNYA. La

formaci professional dual a Catalunya. Barcelona: Departament dEnsenyament
- Generalitat de Catalunya, 2012.
EUROPEAN CENTER FOR THE DEVELOPMENT OF VOCATIONAL TRAINING

(CEDEFOP). Terminology of European education and training policy. A selection
of 100 key terms. Thessaloniki: European Center for the Development of
Vocational Training (CEDEFOP), 2008.
SERVEI DOCUPACI DE CATALUNYA / CONSORCI PER A LA FORMACI

CONTNUA DE CATALUNYA / FONS SOCIAL EUROPEU. Guia glossari de
conceptes claus de projectes (accions complementries). Barcelona: Servei
dOcupaci de Catalunya / Consorci per a la Formaci Contnua de Catalunya
/ Fons Social Europeu, 2008.
SERVEI DOCUPACI DE CATALUNYA / CONSORCI PER A LA FORMACI

CONTNUA DE CATALUNYA / FONS SOCIAL EUROPEU. Guia glossari de
> TORNAR A PG. NDEX

. 49
5 Bibliografia
conceptes claus dels plans de formaci. Barcelona: Servei dOcupaci de

Catalunya / Consorci per a la Formaci Contnua de Catalunya / Fons Social
Europeu, 2008.
SERVEI DOCUPACI DE CATALUNYA / FONS SOCIAL EUROPEU. Glossari de

poltiques actives docupaci. Tercera versi. Barcelona: Servei dOcupaci de
Catalunya / Fons Social Europeu, 2011.
UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA / UNIVERSITAT AUTNOMA

DE BARCELONA. Glossari de lespai europeu deducaci superior. Bellaterra
/ Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya / Universitat Autnoma de
Barcelona, 2010.
> TORNAR A PG. NDEX

. 50
6 Enllaos dinters
Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formaci Professional
Consell Catal de Formaci Professional
Consorci per a la Formaci Contnua de Catalunya
Institut Catal de les Qualificacions Professionals
Institut Nacional de Qualificacions
Seguretat Social
Servei dOcupaci de Catalunya
Servei Pblic dOcupaci Estatal
Termcat. Centre de Terminologia
> TORNAR A PG. NDEX

. 51
7 Glossari de conceptes
bsics sobre formaci
Acci formativa
Acci adreada a ladquisici i millora de les competncies i qualificacions
professionals, que es pot estructurar en diversos mduls formatius amb
objectius, continguts i durada propis, sense que pugui, amb carcter general,
ser inferior a 6 hores lectives.
Acreditaci de la competncia
Procs pel qual satorga un reconeixement de competncies professionals a
una persona, mitjanant una acreditaci oficial, per desenvolupar una professi.
Avaluaci i acreditaci de la formaci i lexperincia laboral

Conjunt dactuacions adreades a avaluar i reconixer les competncies
adquirides a travs de lexperincia laboral o de vies no formals de formaci.
Lavaluaci i lacreditaci tenen com a referents les unitats de competncia del
Catleg nacional de qualificacions professionals que estiguin incloses en ttols
de formaci professional i/o en certificats de professionalitat.
El procediment es regeix pels principis segents: respecte dels drets individuals;
fiabilitat; validesa; objectivitat; participaci; qualitat, i coordinaci. La instrucci
consta de les fases segents:
a) Assessorament.
b) Avaluaci de la competncia professional.
c) Acreditaci i registre de la competncia professional.
Catleg modular de formaci professional

Conjunt de mduls formatius associats a les diferents unitats de competncia
de les qualificacions professionals. Proporciona un referent com per a la
integraci de les ofertes de formaci professional que permeti la capitalitzaci i
el foment de laprenentatge al llarg de la vida.
> TORNAR A PG. NDEX

. 52
7 Glossari de conceptes bsics sobre formaci

Catleg de qualificacions professionals

El Catleg de qualificacions professionals est constitut per les qualificacions
identificades en el sistema productiu i per la formaci que hi est associada, que
sorganitza en mduls formatius i famlies professionals, articulats en un catleg
modular de formaci professional. Aquest Catleg es crea amb la finalitat de
facilitar el carcter integrat i ladequaci entre la formaci professional i el
mercat laboral, aix com tamb la formaci al llarg de la vida, la mobilitat de les
persones treballadores i la unitat de mercat laboral.
Categoria professional
Denominaci emprada per referir-se a una determinada feina, lloc de treball o
especialitat individualitzada dintre dun sector dactivitat. Als convenis collectius
es regula el sistema de classificaci professional segons el sector dactivitat,
el qual pot estar basat en grups professionals, categories professionals o en
tots dos. Lassignaci a cada treballador/a duna categoria o grup professional
sestableix al contracte de treball, mitjanant acord entre lempresa i el/la
treballador/a.
Mitjanant la Llei 3/2012, de 6 de juliol, de mesures urgents per a la reforma del

mercat laboral, i ja prviament al Reial decret llei 3/2012, de 10 de febrer, de
mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, el sistema de classificaci
professional passa a tenir com a nica referncia el grup professional. La
disposici addicional novena de la Llei estableix el termini dun any perqu els
convenis collectius en vigor adaptin el seu sistema de classificaci professional
al nou marc jurdic.
Certificat de professionalitat
Instrument dacreditaci oficial de les qualificacions professionals del Catleg
nacional de qualificacions professionals en lmbit de lAdministraci laboral
que acredita la capacitaci per al desenvolupament duna activitat laboral
amb significaci per a locupaci i assegura la formaci necessria per a la
> TORNAR A PG. NDEX

. 53

seva adquisici, en el marc del Subsistema de formaci professional per a

locupaci regulat en el Reial decret 395/2007, de 23 de mar. Un certificat
de professionalitat configura un perfil professional ents com un conjunt de
competncies professionals identificable en el sistema productiu, i reconegut
i valorat en el mercat laboral. Els certificats de professionalitat tenen carcter
oficial i validesa en tot el territori nacional, sense que aix constitueixi regulaci
de lexercici professional. Cada certificat de professionalitat acredita una
qualificaci professional del Catleg nacional de qualificacions professionals.
Loferta formativa dirigida a lobtenci dels certificats de professionalitat t
carcter modular amb la finalitat dafavorir lacreditaci parcial acumulable de
la formaci rebuda i possibilitar a la persona treballadora que avanci en el seu
itinerari de formaci professional, sigui com sigui la seva situaci laboral en
cada moment.
Cicle formatiu
Ensenyament de formaci professional especfica, que condueix a lobtenci
dun ttol professional de tcnic o tcnic superior, amb efectes acadmics i
professionals.
Classificaci professional
La negociaci collectiva (si no nhi ha. lacord entre lempresa i els representants
legals de les persones treballadores) establir el sistema de classificaci
professional de les persones treballadores mitjanant grups professionals.
Comissi de qualificaci i formaci professional de conveni collectiu

rgan de composici mixta i paritria en nombre de representants associat
a un conveni collectiu sectorial. s lespai natural dinterlocuci i negociaci
entre lempresa i la representaci legal de les persones treballadores en matria
de qualificaci i formaci professional. Poden treballar per a la visualitzaci del
valor de la formaci com a inversi tant des del punt de vista de lempresa com
de les persones treballadores.
> TORNAR A PG. NDEX

. 54

Comissi de qualificaci i formaci professional dempresa

rgan de composici mixta i paritria en nombre de representants establert
a una empresa. s lespai natural dinterlocuci i negociaci entre lempresa i
la representaci legal de les persones treballadores en matria de qualificaci
i formaci professional. Poden treballar per a la visualitzaci del valor de la
formaci com a inversi tant des del punt de vista de lempresa com de les
persones treballadores.
Comissi mixta o paritria

Comissi formada per una representaci de les parts negociadores dun conveni,
la seva funci principal s interpretar i resoldre els dubtes i les diferncies que
puguin sorgir durant laplicaci del conveni, a part daltres funcions que puguin
ser-li atribudes.
Competncia professional
Conjunt integrat i complex de coneixements, capacitats, habilitats, destreses i
comportaments laborals, considerats en un sentit molt ampli, que es posen en joc
en lexecuci duna determinada activitat laboral. Les competncies professionals
sinclouen en les unitats de competncia de les qualificacions professionals.
La competncia professional s el factor clau en la millora de locupabilitat.

No noms perqu s modificable, sin perqu s el factor actiu capa de
possibilitar el canvi en els factors personals de locupabilitat. Determina la
capacitat de la persona de prendre decisions, de millorar la seva formaci,
canviar o fer compatibles els seus valors i hbits amb locupaci i modificar les
seves actituds enfront de la inserci.
Les competncies professionals sinclouen en les unitats de competncia de

les qualificacions professionals. Es defineixen diferents tipus de competncies:
competncia, competncia de base, competncia tecnicoprofessional,
competncia transversal.
> TORNAR A PG. NDEX

. 55

Consell Catal de Formaci Professional

rgan de consulta i assessorament, amb carcter no vinculant, del Govern de
la Generalitat, amb la participaci de les organitzacions empresarials, sindicals
i entitats pbliques implicades, respecte de tota la formaci professional.
Consorci per a la Formaci Contnua de Catalunya

Entitat de dret pblic, de carcter associatiu, voluntari i indefinit, dotada de
personalitat jurdica plena i independent de la dels seus membres, amb la plena
capacitat jurdica que requereixi el compliment dels seus objectius en tot lmbit
del territori catal. T encomanada la gesti i execuci dels programes de la
formaci professional contnua, aix com el seguiment i control de les accions
formatives que es duguin a terme en lmbit de Catalunya.
El constitueixen la Generalitat de Catalunya (representada pel Departament

dEmpresa i Ocupaci) i les organitzacions empresarials i sindicals que tenen la
consideraci de ms representatives en lmbit de Catalunya.
Contracte de treball en prctiques

Contracte formatiu que pot concertar-se amb qui estigui en possessi de
ttol universitari o de formaci professional de grau mitj o superior, o ttols
oficialment reconeguts com a equivalents, dacord amb les lleis reguladores
del sistema educatiu vigent, o del certificat de professionalitat dacord amb
all previst a la Llei orgnica 5/2002, de 19 de juny, de les qualificacions i de la
formaci professional, que habiliten per a lexercici professional.
Contracte de treball per a la formaci i laprenentatge

Contracte lobjecte del qual s la qualificaci professional dels treballadors i
les treballadores a un rgim dalternana dactivitat laboral retribuda en una
empresa amb activitat formativa rebuda en el marc del sistema de formaci
professional per a locupaci o del sistema educatiu.
> TORNAR A PG. NDEX

. 56

Famlies professionals
Conjunt de qualificacions en qu sestructura el Catleg nacional de qualificacions
professionals, atenent a criteris dafinitat de la competncia professional.
Formaci
Sistema de capacitaci de les persones a travs dun procs densenyament-
aprenentatge.
Formaci bonificada
Accions daprenentatge (cursos) finanats, en part, mitjanant les bonificacions
a la Seguretat Social en concepte de quota de formaci professional.
Formaci de demanda
Iniciativa de formaci que abraa les accions formatives de les empreses i els
permisos individuals de formaci finanats totalment o parcialment amb fons
pblics, per respondre a les necessitats especfiques de formaci plantejades
per les empreses i les seves plantilles.
Formaci doferta
Iniciativa de formaci que comprn els plans de formaci dirigits prioritriament a
persones ocupades i les accions formatives dirigides prioritriament a persones
desocupades amb la finalitat doferir-los una formaci que els capaciti per al
desenvolupament qualificat de les professions i laccs a locupaci.
T per objecte oferir a les persones treballadores, tant ocupades com

desocupades, una formaci ajustada a les necessitats del mercat de treball i
que atengui els requeriments de productivitat i competitivitat de les empreses
i les aspiracions de promoci professional i desenvolupament personal de la
poblaci activa.
> TORNAR A PG. NDEX

. 57

Formaci dual
Conjunt daccions i iniciatives formatives, mixtes docupaci i formaci, que
tenen per objecte la qualificaci professional dels treballadors i treballadores en
rgim dalternana de lactivitat laboral en una empresa amb lactivitat formativa
rebuda en el marc del sistema de formaci professional per a locupaci o del
sistema educatiu.
Sentn con a formaci dual lactivitat formativa inherent als contractes per a la
formaci i laprenentatge, aix com els projectes desenvolupats en lmbit del
sistema educatiu.
Formaci en alternana
Formaci que combina perodes lectius a lescola o centre educatiu o formatiu
amb altres de prctiques a un centre de treball.
Lobjecte de la formaci en alternana amb locupaci s el de contribuir a

ladquisici de les competncies professionals de locupaci mitjanant un
procs mixt, docupaci i formaci, que permet a la persona treballadora
compatibilitzar laprenentatge formal amb la prctica professional en el lloc
de treball. Aquesta formaci inclou les accions formatives dels contractes per
a la formaci i els programes pblics docupaci formaci realitzats per les
administracions pbliques.
Formaci formal
Formaci organitzada, reconeguda i acreditada que condueix a un ttol de
formaci professional o certificat de professionalitat.
Formaci professional inicial

Conjunt daccions de formaci professional especfica (tamb anomenada
formaci professional reglada) que simparteix en el sistema educatiu, dirigit
> TORNAR A PG. NDEX

. 58

a ladquisici de les competncies professionals i de la qualificaci de les

persones.
Formaci informal
Aprenentatge a travs de lactivitat professional o personal.
Formaci no formal
Formaci -organitzada o no- no reconeguda ni acreditada en un ttol o certificat
de professionalitat.
Formaci professional per a locupaci

Conjunt diniciatives, mesures i instruments que pretenen, a travs de la
formaci de les persones treballadores i de lacreditaci de la seva qualificaci,
donar resposta a les seves necessitats personals i professionals dinserci i
reinserci en el sistema productiu i contribuir a millorar la competitivitat de
les empreses. Aquest subsistema, dacord amb el que preveu la Llei orgnica
5/2002, de les qualificacions i la formaci professional, es desenvolupa en el
marc del Sistema nacional de qualificacions i formaci professional i del Sistema
nacional docupaci. Les accions formatives del Subsistema de formaci per a
locupaci estan dirigides a ladquisici, millora i actualitzaci permanent de les
competncies i qualificacions professionals, afavoreixen la formaci al llarg de
tota la vida de la poblaci activa, i conjuguen les necessitats de les persones,
de les empreses, dels territoris i dels sectors productius.
Formaci professionalitzadora
Programes formatius especfics i adaptats a les necessitats de les persones,
les empreses, els territoris i els sectors, dirigits a persones que estan en
actiu, ja sigui ocupades o, prioritriament, en situaci datur. Es pot canalitzar
en funci del tipus de necessitats de la persona: formaci en competncies
clau; motivaci; habilitats personals; formaci en valors empresarials i/o
valors cooperatius, o formaci especfica (formaci adaptada al Catleg de
qualificacions professionals o formaci adaptada al lloc de treball).
> TORNAR A PG. NDEX

. 59

Grup professional
Grup professional que ajunta unitriament les aptituds professionals, les
titulacions i el contingut general de la prestaci i pot incloure-hi diferents
tasques, funcions, especialitats professionals o responsabilitats assignades a
la persona treballadora.
Per acord entre persona treballadora i empresa sassignar a la persona

treballadora un grup professional i sestablir com a contingut de la prestaci
laboral objecte del contracte de treball la realitzaci de totes les funcions
corresponents al grup professional assignat o noms alguna daquestes
funcions. Quan sacordi la polivalncia funcional o la realitzaci de funcions
prpies de ms dun grup, lequiparaci es far en base a les funcions que es
desenvolupin durant ms temps.
Institut Catal de Qualificacions Professionals (ICQP)

rgan tcnic que sencarrega de definir i proposar, en lmbit de Catalunya,
un sistema integrat de qualificacions i formaci professional. Aquest sistema
comprn:
El Catleg de qualificacions professionals de Catalunya, que ha de
satisfer els requeriments de formaci de les persones i les necessitats
del mn laboral.
El Catleg modular integrat de formaci professional.
El Sistema de reconeixement de competncies i certificaci de
competncies professionals.
Instituto Nacional de Cualificaciones (INCUAL)

Instrument tcnic, dotat de capacitat i independncia de criteris, que dna
suport al Consell General de Formaci Professional per assolir els objectius
del Sistema nacional de qualificacions i formaci professional. Se li atribueix la
responsabilitat de definir, elaborar i mantenir actualitzat el Catleg nacional de
les qualificacions professionals i el corresponent Catleg modular de formaci
> TORNAR A PG. NDEX

. 60

professional. Lrgan rector de lInstitut s el Consell General de Formaci

Professional, encara que depn orgnicament de la Secretaria General
dEducaci (Ministeri dEducaci i Cincia).
Itinerari de formaci o formatiu

Conjunt concatenat daccions formatives que permeten completar la qualificaci
professional o millorar locupabilitat de les persones treballadores en atur i en
actiu, dins les diferents ocupacions.
Mdul formatiu
Bloc coherent de formaci en el qual es divideixen les diferents especialitats
formatives. Associat al mdul formatiu hi ha les unitats de competncia que
configuren la qualificaci.
El mdul formatiu constitueix la unitat mnima de formaci professional

acreditable per establir els ensenyaments que permeten lobtenci dels ttols de
formaci professional i els certificats de professionalitat. Cada mdul formatiu
t un format normalitzat que inclou les dades didentificaci i les especificacions
de la formaci.
Orientaci professional
En el context de laprenentatge al llarg de la vida, lorientaci fa referncia a una
gamma dactivitats que capacita els ciutadans i ciutadanes de qualsevol edat
i en qualsevol moment de les seves vides a determinar les seves capacitats
i interessos, a adoptar decisions educatives, de formaci i docupaci, i a
gestionar el seu aprenentatge i la trajectria individual de les seves vides pel
que fa a laprenentatge, la feina i a altres qestions en les quals sadquireixen o
es fan servir competncies.
Perfil professional
Conjunt coherent dhabilitats, coneixements i capacitats necessaris per
> TORNAR A PG. NDEX

. 61

exercir un treball especfic dun camp professional determinat. Es tracta duna

representaci de les diferents exigncies per desenvolupar una determinada
activitat professional, cosa que permet observar les caracterstiques que ha de
tenir la persona idnia per ocupar un lloc de treball concret.
Perms individual de formaci

Perms mitjanant el qual lempresa autoritza una persona treballadora a fer una
acci formativa que est reconeguda a travs duna acreditaci oficial, incloses
les corresponents als ttols i els certificats de professionalitat que constitueixen
loferta del Catleg nacional de qualificacions professionals, amb la finalitat
dafavorir el seu desenvolupament professional i personal.
Prctiques no laborals
En el marc de les accions i mesures de poltiques actives docupaci (Llei
56/2003, de 16 de desembre, article 25, apartat 1, lletra b) les empreses, en
collaboraci amb els serveis pblics docupaci i en el marc de la responsabilitat
social empresarial, podran subscriure acords amb persones joves, amb cap o
molt minsa experincia laboral amb lobjecte de portar a terme prctiques de
carcter no laboral als seus centres de treball, amb la finalitat de contribuir
a millorar la seva ocupabilitat i oferir-los un primer contacte amb la realitat
laboral mitjanant lapropament, al mateix temps que contribueix a completar
la formaci assolida per la persona jove. Les prctiques no laborals a empreses
no suposaran, en cap cas, lexistncia de relaci laboral entre lempresa i la
persona jove.
Les prctiques no laborals aniran adreades a persones joves desocupades

inscrites a loficina docupaci, amb edats compreses entre els 18 i els 25
anys, que disposin duna titulaci oficial universitria, titulaci de formaci
professional, de grau mitj o superior, o titulaci del mateix nivell que el
daquesta darrera, corresponent als ensenyaments de formaci professional,
artstiques o esportives, o b un certificat de professionalitat. Aix mateix, no
> TORNAR A PG. NDEX

. 62

hauran dhaver tingut cap relaci laboral o altre tipus dexperincia professional
superior a tres mesos a la mateixa activitat, i no es tindran en compte a aquests
efectes les prctiques que formen part dels currculums per a lobtenci de les
titulacions o certificats corresponents.
Un altre tipus de prctiques no laborals sn les vinculades a un projecte

formatiu (conveni de prctiques). En tot cas, hi resten excloses les prctiques
acadmiques externes, curriculars i extracurriculars, dels estudiants
universitaris, les quals es regiran per la seva normativa especfica.
Qualificaci professional
s el conjunt de competncies professionals amb significaci per a locupaci
que poden ser adquirides mitjanant formaci modular o altres tipus de
formaci, aix com a travs de lexperincia laboral. Les qualificacions
professionals es recullen en el Catleg nacional de qualificacions professionals
de lInstituto Nacional de Cualificaciones (INCUAL) i sacrediten en ttols de
formaci professional i certificats de professionalitat.
Servei dOcupaci de Catalunya (SOC)

Organisme autnom de carcter administratiu que t per objecte: gestionar i
integrar el conjunt dactuacions i serveis ocupacionals per mantenir i fomentar
locupaci estable i de qualitat, i lautoocupaci; prevenir i reduir la desocupaci
i oferir protecci a les persones desocupades tot fomentant i garantint
la formaci professional ocupacional i contnua; exercir la intermediaci
en el mercat de treball i tamb lorientaci professional i la readaptaci
professional permanent per assolir la millora de locupaci mitjanant la gesti,
lorganitzaci, la planificaci, la programaci, lexecuci i lavaluaci eficients i
eficaces del sistema ocupacional catal, amb la finalitat dassolir la millora de
locupabilitat de les persones treballadores i una competitivitat ms gran del
teixit empresarial. En aquest sentit, les actuacions del Servei dOcupaci de
Catalunya han de permetre afavorir, en termes docupaci estable i de qualitat,
> TORNAR A PG. NDEX

. 63

el dret a locupaci, que estableix la Constituci espanyola, en el marc de les

competncies atribudes a la Generalitat en lEstatut dautonomia.
Ttol de formaci professional

Document acreditatiu de la competncia adquirida per la via de la formaci
professional especfica gestionada per lAdministraci educativa.
Unitat de competncia
Unitat mnima acreditable per obtenir un certificat de professionalitat. La
competncia sacredita per superaci de la formaci associada o per superaci
dun procs dacreditaci.
> TORNAR A PG. NDEX

Disseny: Medina Vilalta & Partners

Formacio 2013 Cat Def2

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Formacio 2013 Cat Def2

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Recomanacions a la

Secretria general del Consell de Relacions Laborals de Catalunya:

En representaci de les organitzacions sindicals ms representatives:

En representaci de les organitzacions empresarials ms representatives:

En representaci de la Generalitat de Catalunya:

Membres del Grup Tcnic de Formaci Professionalitzadora a

Secretria general del Consell de Relacions Laborals de Catalunya:

En representaci de les organitzacions sindicals ms representatives:

En representaci de les organitzacions empresarials ms representatives:

En representaci de la Generalitat de Catalunya:

Suport tcnic de la Secretaria del Consell de Relacions Laborals

1.1. El Consell de Relacions Laborals de Catalunya 8

1.2. La formaci professional i la negociaci collectiva 9

2. PRINCIPALS INICIATIVES I NORMES DEL SISTEMA DE 12

3. RECOMANACIONS AL SISTEMA DE QUALIFICACIONS I 22

Iniciatives i normativa de la Uni Europea, 32

7. GLOSSARI DE CONCEPTES BSICS SOBRE 51

Les institucions i els agents socials de Catalunya han estat protagonistes

Conscient daquests reptes i bagatge, el Consell de Relacions Laborals de

Ha estat un clar exercici de dileg i consens entre el Govern de la Generalitat i

En aquest document, el Consell de Relacions Laborals de Catalunya ha fet,

> TORNAR A PG. NDEX

difondre aquest sistema sense les quals no s possible millorar lestat de la

Felip Puig i Godes

> TORNAR A PG. NDEX

El Consell de Relacions Laborals de Catalunya s un rgan tripartit i paritari

1. Donar cobertura amb carcter estable a la participaci institucional dels

El Consell integra la Comissi de Convenis Collectius com a rgan especialitzat,

El 10 de juliol de 2012 la Comissi de Convenis Collectius del Consell de

> TORNAR A PG. NDEX

Grcies a les reflexions de les organitzacions i institucions membres del grup i

La situaci de crisi situa la formaci professionalitzadora com un element

1.2 La formaci professional i la negociaci

La influncia de les organitzacions sindicals i empresarials en la formaci

> TORNAR A PG. NDEX

Aix mateix, cal remarcar el paper especfic en el desenvolupament de la

La negociaci collectiva ha de constituir el mecanisme dinnovaci i adaptaci

Constitueix un factor destmul per a la formaci permanent establir sistemes de

La normativa laboral vigent estableix que diverses matries vinculades

> TORNAR A PG. NDEX

La negociaci collectiva, cal definir-la tamb en un sentit ampli. Sha

> TORNAR A PG. NDEX

Constituci Espanyola, de 6 de desembre de 1978.

Llei Orgnica 1/1990, General del Sistema Educatiu, de 3 doctubre.

Llei Orgnica 5/2002, de les Qualificacions i de la Formaci Professional, de

Llei Orgnica 2/2006, dEducaci, de 3 de maig.

Llei Orgnica 4/2011, de 11 de mar, complementria de la Llei dEconomia

Avantprojecte de la Llei Orgnica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE),

> TORNAR A PG. NDEX

Principals iniciatives i normes del sistema de qualificacions

Lleis i Reials Decrets

Llei 56/2003, de 16 de desembre, dOcupaci.

Llei 1/1986, de 7 de gener, de creaci del Consell General de Formaci

Reial Decret 1618/1990, de 14 de desembre, que regula el Pla Nacional de

Reial Decret 631/1993, de 3 de maig, que regula el Pla Nacional de Formaci

Reial Decret Legislatiu 1/1995, de 24 de mar, text refs de lEstatut dels

Reial Decret 1046/2003, d1 dagost, que regula el subsistema de formaci

Reial Decret 1128/2003, de 5 de setembre, que regula el Catleg Nacional de

Llei dOcupaci 56/2003, de 16 de desembre, que situa la formaci al centre

Reial Decret 1558/2005, de 23 de desembre, que regula els requisits bsics

Reial Decret 1538/2006, de 15 de desembre, que estableix lordenaci general

> TORNAR A PG. NDEX

Principals iniciatives i normes del sistema de qualificacions

Reial Decret 395/2007, de 23 de mar, que regula el subsistema de formaci