TEMA 4: L’ÈPOCA DELS CONFLICTES URBANS

L’època dels conflictes urbans

Tot un corrent historiogràfic d’investigació dels mviments socials tard-medievals pretén que era a
ciutat, on els dèficits de cereals van generar més conflictes. A ciutat, no al món rural. Els assalariats,
els menestrals febles, petits, depeníen del proveïment de blat. I de les oscilacions dels preus del blat i
dels cereals panificables. Aquests colestius eren subjectes i objectes de l’impacte de les fams, les
carestíes. Era lògic que entre ells germinèssin les primeres revoltes urbanes.

Els primers conflictes i revoltes es donen durant lo mal any primer, al 1333 i al 13334. Els aliments
escassejaven, el preu del blat era inassequible. Això va derivar en un descontentament popular que
va ser agreujat amb els sermons de membres de diferents ordres, com per exemple Bernat Despuig
(carmelita).

● Va ser el líder de revolta, acusava a gent d’acaparar el blat mentre el poble es moria de fam.
Cap a mitjans de maig de 1333, a Barcelona, esclatà la revolta a la plaça del blat. Menestrals
del barri de Rivera i pagesos de l’Horta van iniciar un avalot i van saquejar la casa del
Conseller Primer, Arnau Bernat. Va intervenir el rei i la revolta va ser sufocada, els
principals cabdills van ser penjats.

Curiositat: El maig era un dels principals mesos de soldadura, quan s’han acabat les reserves de
blat de l’any anterior i encara noe s pot collir el del any en curs. Això explica perquè es donen
moltes revoltes durant aquesta època.

● Al 1333, a Barcelona, es dona un tumult contra els responsables del govern municipal,
segurament amb conexió, un any després va ser assassinat (per uns hortelans) Jaume de
Santcliment, membre de l’executiva del Consell de Cent i cabiscol de la Seu de Barcelona.

ELS JUEUS, CULPABLES DE LA PESTA? ELS POGROMS I CALLS.

Cap al 1348, amb la Pesta, arreu de Catalunya es produeixen aldarulls. Es donen els primers atacs
contra els barris jueus, acusats d’haver-la promogut intencionadament. Els barris jueus perden
habitants. En alguns casos hi havia extermini físic (Urgell, Tàrrega). Al 1356 arriba una butlla del
Sant Pare que exculpa als jueus de qualsevol implicació amb la Pesta. Els Jueus havien viscut un
apogeu fins la Pesta. Molts calls, barris jueus, no van refer-se de la Pesta, altres sí. Al 1391 es donen
els Pogroms, una revifada de l’antisemitisme.

Pogrom és una paraula russa que significa devastació. La devastació dels calls del 91 s’origina a
Andalusia a causa dels sermons de l’ardiaca Écija, a Sevilla. La violència s’estén per Catsella i
arriba a València al juliol de 1931, i un mes després a Catalunya.

Els pogroms tenen un caràcter social, amb moltes lectures, no tot és ràbia antisemita, son el derivatiu
de la crisi amb un fons de rancor cap els jueus aprofundit amb anys de guerra i males collites. A inicis
de l’agost de 1391 es dona l’episodi més conegut a Barcelona.
 ● El poble menut (masovers, pescadors, menestrals, pagesos,m gent del barri de ribera), gent
miserable, esclaus, etc. Mouen un avalot impresionant i s’adrecen als rics. La ciutat honrada i
els grans mercaders aconsegueixen desviar i canalitzar la protesta contra els jueus. El 5
d’agost es saqueja el call de Barcelona i es pren Castell Nou, lloc on s’havíen refugiat els
jueus. Batejaran per la força als jueus i els que es neguen són assassinats. Es calcula que uns
3000 jueus es van batejar i uns 300 van ser assassinats. Tot i que els jueus estaven sota
protecció reial, en aquest cas Jopan el Caçador, la monarquia no va fer res.

MESURES PER AL CLIMA TENS, LA FAM I LA FALTA DE BLAT

Els avalotats acabaran fent-se amb el Consell de Cent, forçaran als antics consellers a formar un
consell multitudinari amb tres-cents membres. S’aplicarà el següent programa reivindicatiu:

- oficials reials, assistits per uns delegats dels gremis, han de revisar els comptes de
làdministrador del blat des del 1333, perqué creuen que han estat enganyats des de llavors.
- els quatre estaments han de revisar la recaptació d’impostos
- rebaixades les imposicions dàliments
- es controla el preu dels arrendaments de les cases
- es destitueix el clavari, el que portava els comptes públics, acusat de malversació de fons
- es controla el su d’alts funcionaris municipals.

En aquests moments Joan I el Caçador, decideix intervenir. Va encarregar al governador que les
tropes restablíssin l’ordre. Es van executar 11 culpables de l’avalot del call i es van obrir processos
judicials contra els que no es consideraven lìders. El rei va aprofitar pert fer-se seves les sinagogues
del jueus ( les convertirà en esglèsies) per fer passar al honorari reial les cases i els llibres dels jueus.

La violència es va estendre: Girona, Tortosa, Perpinyà… la majoria de les comunitats jueves van ser
arruinades, tan pels revoltats com per la monarquia.

Arran dels successos de 1391 es troben jueries arruïnades, jueus convertits i vigilats pels bisves.

(TORNEM) AMB ELS JUEUS

1413: LA DISPUTA DE TORTOSA: es tracta d’un enfrontament dialèctic entre teòlegs cristians i
hebreus que va durar un parell d’anys. Bàsicament discutíen quina era la religió veritable i única. Tot
estava preparat pel triomf dels teòlegs cristians (està clar). Com a resultat es va donar augment a les
conversions, el nombre de jueus es va reduir mentre els comnversos augmentaven.

1487: INQUISICIÓ. El sant ofici es va dirigir cap als conversos. Només la notícia de la propera
arribada del tribunal ja va fer que moltes persones i el seu capital fugíssin. El Concell de Cent
adverteix a Ferran II d’Aragó que els conversos malgrat tot el que els hi ha passat, poseeeixen gran
part del capoital que circula a Catalunya ( i part del que no circula i està tresoritzat). L’aplicació de la
Inquisició pot causar un problema. Això no va servir i al 1487 la Inquisició va començar a actuar, en
poc més d’una ny va cremar 12 persones i 229 en efígie (van cremar el seu ninot perqué van fugir).

1492: EXPULSIÓ DELS JUEUS. Se’ls hi donen 4 mesos per adjurar que no volen ser jueus o deixar
el país, però sense endur-se res, només el que porten asobre i prou. La majoria dels que marxen seran
robats pel camí. S’expulsen unes tres mil famílies de Catalunya, unes 15 mil persones. La Inquisició
anirà forta contra els conversos, especialment contra aquells amb poder adquisitiu. La Inquisició era
l’escusa de la que es servia el rei per arribar allà on normalment no podia. Per això a meitats del segle
XVI la Generalitat va ser acusada d’heretgia, fet que permetia controlar la diputació del general.

Una butlla de 1478 del Papa forma la Inquisició a Castella, al 14876 es constitueix el tribunal a
Barcelona, mentre que al 86 ho fa a Lleida i Tortosa. Els jueus van marxar cap a Catalunya Nord, al
Rosselló.

1487- 1505: 1038 processats.

LES REVOLTES A PARTIR DE 1391: LA BIGA I LA BUSCA

Després dels fets de 1391 moltes ciutats van quedar arruinades, preses del temor, esmorteïdes,
incapaces de fer res. Per aquests motius no serà fins a mitjans del segle XV en plena crisi econòmica,
que es produiren moviments populars que moltes vegades anaven associats a intents de reformar el
govern municipal. Ara ja no demanen pa, ara volen canviar el govern.

Lleida, Tarragona i Girona volen acabar amb la ruina econòmica per poder tenir capacitat d’acció.
Disputes amb l’oligarquía.

BARCELONA: enforntament de la Biga i la Busca

● La BIGA: grup de persones que s’han posat ells mateixos el nom per analogia. La biga és la
peça de fusta que aguanta un edifici, ells son la biga del Consell de Cent. Són membres dun
grup oligàrquic i elitista, l’aristocràcia del diner. Aquells que han dominat gairebé sempre,
des de Jaume I. Estava integrat per antigues famílies de ciutadans honrats. Són rendistes, fan
préstecs municipals i se’n cobren els interessos. Grans importadors de productes cars i
exòtics. Políticament són conservadors i immobilistes.

Destaquen cognoms com: Marimon, Llul, Ros, Savall, Camós, Metge, Carbó, Llobet…

● La BUSCA: es pot entendre com l’estella que surt de la fusta (nom atribuit pels membres de
la Biga). No són oposició, son persones que busquen els seus propis interessos. Gents
heterogènies, integrades per elements molts diversos. Sense aparent front comú. La Busca
representava els interessos de producció manufacturera i d’exportació. Això passava
perquè hi havia un sector de buscaires moderats, que eren mercaders exportadors i grans
productors del món del gremi, uns buscaires radicals que finalmen es sindicalitzarien
(paralelisme metafòric amb els rabassaires). Destacarà la figura de Galceran de Requesens i
de Santacoloma. Aquest senyor va ser governador general de 1442 a 1453, va ser lloctinen
general (representant del rei, que estava a Nàpols, tot i no ser família del rei) de 1453 a 1454.
 Posteriorment va anar perdent posicions fins acabar a València, on va morir al 1465. Des dels
càrregs que va ocupar va ser ‘insturment de la monarquia en el seu pols contra la noblesa i la
Biga. L’any 1452 (encara governador) es consitueix el sindical dels Tres estaments i Poble
de Barcelona. Aquests estaments eren mercaders, artistes i menestrals ( vamos, mà mitjana i
mà menor), el poble era un genèric que venia a dir que podia afegir-se qui es considerès
oportú. La Busca per tant tindrà al seu costat el governador. Des de 14449 Requesens dna
suport a la Busca.

El 30 de novembre de 1453, es donava renovació al Consell de Cent. Una setmana abans es dona un
cop d’estat i el Governador dona el poder als buscaires. Fins 1460 la busca controlarà el Consell.

- en l’eix polític: “igualitarisme”. En totes les esferes ha d’haver-hi el mateix nombre de

representants dels quatre estaments. Estableixen que a l’assemblea deliverativa del Consell de
Cent hi hagi 32 representants de cada estament (Ciutadans Honrats, Mercaders, Artistes i
Menestrals) = 128 consellers. És important tenir present que a la conselleria hi haurà
menestrals. fet insòlit a tota Europa.

- en l’eix econòmic: sempre van tenir un ample suport popular. La devaluació monetària es
decreta el 4 de gener de 1454, això era favorable als endeutats (el propi consell de cent devía
diners a la Biga). La devaluació va ser impulsada pels mercaders. D’altra banda van decantar-
se també pel proteccionisme, defensar la protecció pròpia envers l’estrangera, defensar els
menestrals (sobretot pels tèxtils). Això va fer mal als importadors, els bigaires.

Ara bé, amb les mesures econòmiques, la tensió va augmentar. La busca va obtenir una gran
concessió reial: la Pragmàtica de Navegació (no passava per corts). D’aquesta manera queda
reservat als vaixells catalans l’entrada i sortida de productes de Catalunyaç El problema amb la
pragmàtica és qie Catalunya forma part de la Corona d’Aragó i la pragmàtica prohibeix a València i
Mallorca entrar a Catalunya. Valencia (capital de la corona) farà oposició a això, oposició que farà
fracassar la proposta

Un altre punt interessant és el referent a la constitució de les Drapades- aprovada en corts al 1422.
Al 1456 després de la devaluació la Busca diu que aquesta constitució serà aplicada novament, ja que
era proteccionista amb els teixits catalans. Ho tirarà endevant sense permís del rei. La constitució
porhibeix vendre, tallar i cosir teles no nacionals, això lesiona els interessos de la biga i de la
Diputació General, que veu perillar els ingressos de la generalitat sobre el dret de bolla (teixits). La
Biga farà una oposiciò molt forta. A més a més, la devaluació no va tenir els efectes que esperaven
i el poble va anar retirant el seu suport progressivament.

El govern de la Busca durarà 7 anys, però abans de complir-los ja haurà perdut la majoria del
suport popular. La Biga va aprofitar-ho per recuperar el poder i per venjar-se dels buscaires i de la
monarquia i el governador (que ja no era Galceran). Els components de la Biga controlaven les
finances i les polítiques i del país des de la Generalitat, des d’allà van fer fracassar tot el que
impulsava la busca. El desembre de 1460 es empresonat el príncep Carles de Viana, hereu de la
Corona. És tancat pér ordre del seu pare. Joan II s’havia casat amb Blanca de Navarra, ella morirà el
1441 i va deixar d’hereu al tró de Navarra a Carles. sempre i quan el seu pare ho vegués bé. En
conseqüència pare i fill arriben a una guerra civil a Navarra. En segones núpcies Joan II es casa amb
Joana Enríquez i tindràn a Ferran (el futur Ferran el Catòlic). Joana no vol saber res de Carles i farà el
possible per enemistar-los encara més. Tots els que s’oposaven a Joan estaven a favor de Carles. Quan
Joan II decideix tancar al seu fill, El Consell de Cent ( i la biga conseqüentment) salten. Tenen el
suport de la diputació general i saben que el poble no farà res. La biga vol tornar al poder amb
l’excusa de colaborar amb la Generalitat per alliberar a Carles. Ara sí, el poble de Barcelona es
desborda a favor de Carles.

Setembre de 1461, Carles mor de tuberculosis. Ara, popularment corre la veu de que la seva
madrastra ( Joanna) l’ha fet enverinar. Aquesta mort farà que la Busca torni a creure que té
possibilitats, ja que si ha desaparegut un dels suports de la Biga… La Busca té el suport de Joanna
Enríquez pero no del poble. Tot i axií elaboraran el complot de Sant Matías el 24 de febrer de
1462. Aquest va ser un intent de colºlaboració entre la reina i el Sindicat dels Tres estaments i Poble
de Barcelona. Hi ha una manifestació a Barna i la Biga reaccionarà amb duresa. Reprimeix la revolta,
expulsa als consellers buscaires (mentre que d’altres s’exiliien). Perquè, per por a ser condemnats a
mort. Per exemple, a Pere Destorrent (qui havia estat Conseller en Cap de 1458 a 1460) el decapiten.
Decapiten a dos alts càrregs més.

Estem en un context crític: aixecament remença + decapitació de la busca + mort de Carles

Mana una monarquia repudiada pel poble i la Generalitat està en mans de la Biga (dels de sempre),
això confluirà en LA GUERRA CIVIL 1462-1472.