TEMA 2: EL REMENCES, CONTEXT I CONFLICTES

INTRODUCCIÓ: Mals Usos + Consuetuds iniqües

S’imposaran una sèrie de mals usos o exaccions que buscaven dotar d’un cos legal aquelles
imposicions que havíen otorgat als pagesos a partir de la violència. Uns pagesos que abans eren lliures
ara deixaran de ser-ho.

Els pagesos de remença seran aquells subjectes a aquesta mateixa, és a dir, a la redenció que calia
pagar al senyor per a poder lliurar-se de l’adscripció de la terra per a poder evitar la servitud de la
gleba.

Els pagesos (al estar adscrits a la terra) no podíen abandonar el territori ni la jurisdicció.

Ja amb Pere el Gran l’any 1283 l’aristocràcia aconsegueix legalitzar l’adscripció de la terra en la
constitució. Fet que assegura que els pagesos no fugissin a repoblar Catalunya Nova.

Més enllà de la remença es consideren també els següents mals usos (5+ remença):

● Cugúcia: si la dona ha comès adulteri el matrimoni és penalitzat. El senyor es quedarà la

tercera part dels béns de la dona adultera i (depenent de l’actitud que hagi pres) el marit se’n
quedarà una altre part. (A tall de curiositat: cugúcia ve de l’ocell cucut, aquest posa els ous als
nius dels altres ocells).
● Intestia: si el pagés es mor sense testament. Sense testament no queda estipulat què s’ha de fer
amb el domini útil. El senyor es quedarà una tercera part dels béns. (A tall de curiositat:
durant la pesta (òbviament) molts pagesos moriran intestats. Doncs els senyors seguíen
demanant la tercera part!).
● Eixorquia: el pagès que no pot tenir fills o mor sense descendència. Es queda amb la tercera
part. ( a tall d’exemple: si ha tingut els fills però s’han mort també hi ha eixorquia).
● Arsina: si al pagès se li crema el mas. Tercera part pel senyor.
● Ferma d’espoli forçada: el senyor intervé als matrimonis fent d’avalador. D’aquesta manera
podia controlar a tots els que es volíen casar i amés, revía una part per fer d’abalador.

CONSUETUDS (costums) INIQÜES (injusts). Elements que no dotaven d’un estatus

legal, però eren igualment extesos a mode de “costum” ( i a veure qui reclamava la seva inuustícia…)

● Dret de Dida. La dona pagesa ha d’alletar als fills dels senyors si escau (inclús amb
prevalència respecte els seus propis).

● Dret de Cuixa (dret de la primera nit) - nada más que añadir señoría

● Dret de Maltractament (Ius maletractandi) manera d’impartir justícia en aquelles “àrees on no

arriva la jurisdicció” el senyor pot maltractar al pagés, agredir-lo, tancar-lo,. etc.
REVOLTES REMENCES

El primer moment de revolta que tenim documentat és l’any 1353.

**Pabordia de Palau- 1353 (Gurb-Vic). Pagesos de remença de la plana de Vic assalten la pabordia.
Gurb és el lloc on el monestir de Ripoll tenia el centre administratiu de les possessions que ostentaven
a la plana. Hi ha un gruo nombrós de pagesos de la plana que entren amb violència a les instalacions i
fan una crema de tota la documentació per a tal que no quedi rastre dels títols de propietat.

**Primera Generació Revolucionària__1380-1390. A moltes parts del territori de la Catalunya Vella

es comencen a documentar accions carregades d’un gran simbolisme contra l’aristocràcia feudal.
Apareixen grans fosses i grans clots de la nit al dia. El troter del senyor, quan surt del castell troba
creus plantades, fosses… En dona part al senyor, “he vist això i allò” . Una revolta expressada pels
símbols. Hi ha un malestar al camp que no havia aparegut (exepte a Palau) després de la Peste Negra i
que comença a aparèixer.

**”Com a molts”__ 1413 (com a molts, paraules inicials d’una constitució). Context: Al 1410 mort
Martí l’Humà, 1412 Compromís de Casp, puja al poder Ferran I el d’Antequera. Necessitava assentar
la monarquia a Catalunya, perqué un castellà a catalunya era un estranger (i a la inversa també). A
conseqüencia ha de pactar amb qui? amb els que hi ha a les corts, i a les corts no hi estan els
remences. Al 1413 es fa una constitució que intenta frenar la pagesia i reforçar l’aristocràcia.

**”Commemorants”__ 1432. A Ferran el I el substitueix Alfons el Magnànim. Es fa una altra

constitució que va també a favor de l’aristocràcia en contra dels interessos dels remences. Què passa?
Que s’envà, s’envà a la Campania a Itàlia, i no torna a la Corona d’Aragó. D’aquesta manera deixa la
governació de Catalunya a la seva muller, a Maria de Castella. ERa una política extraordinàriament
habil, temerosa de la gran potencia de l’aristocràcia feudal ordeix un pla que acabarà esdevenint
essencial epr a tot això que comentem: un canvi radical d’aliança. A l’aristocràcia no li hem de rentar
la cara, li hem de parar els peus, es sent massa poderosa. Per parar-li aquests peus necessitem als
remences. És essencial aquesta mena de gir de 180º.

Aquest gir es concreta al 1455 Sentència Interlocutòria. Aquí s’aboleixen els mals usos també.

ºººL’any 1448 amb la revisió de la reina s’ha creat el gran sindicat remença (GSR) a
mitjans del segle XV, en ple feudalisme. Un sindicat amb 100.000 afiliats.

**GDA/GCC__ 1462-1472: les guerres. Remences (aliats amb la monarquia) contra els senyors. El
líder dels pagesos serà Francesc de Verntallat. Verntallat és una masia fortificada que hi ha al cor de
la Garrotxa, prop d’Olot. El que hem de saber, aquí i ara, és que els homes de Verntallat són
fonamentals per a que Joan II (que és qui ha succeit a Alfons) guanyi la guerra, contra qui? contra
molts, però entre d’altres contra l’aristocràcia.

**1472- capitulació de Pedralbes: al monestir de Pedralbes es signen les capitulacions. El rey vol fer
veure que no hi ha ni vencedors ni vençuts. Després de 10 anys el rei sha quedat sense regne.
Catalunya mai tornarà a ser com el que va ser abans de 1472. Aquest fer veure que no hi ha ni
vencedors ni vençuts té uns significats. Els remences l’han ajudat econòmicament. Tots els ponts que
han quedat trencats amb l’aristocràcia el monarca els refà. Llavors, hi ha una part gran del mvoimient
pagès que considera això com una traició. Ni ens menciona als pagesos i asobre refà els ponts amb
l’aristocràcia.

L’únic Joan II (el vencedor) que fa és nomenar Vescomte al cap remença, a Verntallat el nomena
vescomte d’Hostoles.

Aleshores des del 72 queda clar que hi ha un sector gran del moviment remença que amb la
capitulació de Pedralbes no hi estàn dacord, i esperaran la oportunitat per refer-se i passar comptes.
Això no s’ha acabat.

**1481; anulació de la Interlocutòria de 1455 (els pagesos tornaran a estar com un segle enrere)

** La Segona Guerra remença__1484-1485. En aquesta, el líder dels pagesos és Pere-Joan Sala.

Aquest era del gironès, de Granollers. Havia estat un lloctinent de Verntallat i estava indignadíssim
amb la política reial. Va inclinar-se per una línia radical, al 1482 va atentar contra un ciutadà honrat
de barcelona que havia anat a la Vall de Mer a cobrar uns drets. Com a Pedralbes s’havia acabat tot, la
noblesa pretenia seguir cobrant drets i mals usos etc etc. Els malanomenats radicals decideixen
continuar amb la lluita.

La 2a guerra remença dura molt menys perqué aquí tothom va contra els remences. la monarquia no
dona suport, els combat. Sala va guanyar Granollers i places importants, però finalment al març de
1485 els pagesos estaven destrossats. A Llerona els van destrossar. Sala (una setmana després) va
ser executat per ordre del nou rei, Ferran II el catòlic. El van voler executar per esquartarament, una
bèstia a cada costat i el van esquarterar com un pollastre.

¨¨¨¨¨¨Curiositat¨¨¨¨¨¨¨¨
Per a que ens fem una diea de com ha funcionat tot allò que avui es comenta com a raó d’estat.
Inicis de la guerra dels 10 anys, Ferran és un crio i es refugia amb la seva mare a Girona assetjats
per l’exèrcit de Barcelona comandat pel compte de Pallars. L’exèrcit de la generalitat és apunt de
rendir la força de Girona i és apunt de capturar a la reina i al príncep. Sabeu qui ho impedeix? Pere
Joan Sala i la seva gent. 14 anys després Ferran II puja al poder i demana esquarterar a Sala.

Sentència arbitral de Guadalupe- 1486

Ferran s’adona, sap, que no ha estat una victòria militar. Sap que allò s’ha de resoldre, que mort Sala
no mor el problema, que no vol una revolta daquí un temps altra vegada.
Fa que aristòcrates i remences acostin posicions. Al 1485 redacta un projecte de concòrdia (novembre,
a Amer). Aquest projecte de concòrdia serà la base de la sentència arbitral de Guadalupe. És una
sentència perque és un ordre que surt del rei, aquest deixa clar que ningú ha d’interpretar i que
simplement s’han de limitar a complir-lo. No és una interlocutòria, és una sentència. És arbitral
perque representa que el rei fa “d`árbitre” entre uns i altres. Es convoca el 21 d’abril del 86 des de
Santa María de Guadalupe a Extremadura.

La sentència té un caràcter general, obligatori, permanent, ningú ha d’interpretar res i estableix la

redempció dels sis mals usos principals, de les consulas consilicuas, i d’una sèrie de treballs que
els pagesos havíen de fer a les terres del senyor, a canvi d’una quantitat econòmica de 60 sous
barcelonesos per cada cap mas. Cada mal ús s’havia valorat en 10 sous, si el pagés pagava un total
de 60 sous, s’estalvia els mals usos. ÉS IMPORTANT EL CONCEPTE REDEMPCIÓ. No s’aboleix,
perqué si s’aboleix a ningú se li aplica. En canvi en aquest cas, és només si es paguen els 60 sous, si
no es paguen segueixen vigents.

La constitució és la llei més important, a la que fan més cas. Aquella que s’aprova a Corts amb el
rei i els 3 braços: militar, eclesiàstic i popular. Una setnència era de rang inferior. Per això és molt
possible que la noblesa no en fes gaire cas de la sentència

L’ala radical no era radical, sinó revolucionària. A finals del segle XV l’ala radical preten l’abolició
del feudalisme. Pere Joan Sala i els seus recorren als textos bíblics i surts la figura d’Adam. Quan Eva
filava i Adam cultivava la terra, on eren els senyors? A la biblia surten pagesos, pastor, samaritans…
però no surt cap senyor. Per aquesta gent, evidentment, Guadalupe no és cap triomf. S’ha proposat
eliminar un sistema i en canvi et diuen: “ara et remidirem els mals usos” això és una victòria pagesa?
No.

Es parla de dIsposicions de pacificació, això vol dir que encara cueja la segona guerra remença i la
guerra civil. Es deixen en llibertat als remences detinguts, les causes judicials obertes són sobreseides,
restitució de castells i fortaleses (durant la segona guerra, els de Sala havien guanyat castells i
fortaleses, ara els havíen de tornar), el gran sindicat remença havíen de pagar 6.000 lliures als senyors.
El rey va ordenar la confiscació de terres i arruinar els camps amb sal de 70 caps pagesos. Per
commutar la pena als altres demanava 50.000 lliures.

Això és victòria pagesa? Els pagesos no van ser damnificats? Noe s van cremar també les seves cases,
etc. Per sembla que els únics damnificats fossin els nobles.

L’any 1490 hi van haver dues execucions.

**1492: Joan de Canyamars. Fa un atemptat contra el rey Ferran II. Aleguen que estava boi, pero
sabem que no, perque uns mesos abans havia fet de Marmesor en un casament. No podia estar boig i
haver fet de marmesor, és inpensable.

Ara, tots els pagesos van perdre? NO. Guadalupe no és un triomf pagés. Els pagesos que ja veníen
reforçant des del segle XIV, els que havien estat del costat de l’ala moderada del sidnicat i de la banda
de Ventallat, els que es van enriquir amb els masos rònecs. Aquests si que en van sortir ben pagats,
van pagar els cens, van agafar emfiteusi i au. Van anar fent.