TEMA 6.

LA CONSTRUCCIÓ DE
L´ESTAT LIBERAL (1833-1868)

LA FLACA. nº 35. Barcelona, 20-II-1870

TEMA 6. LA CONSTRUCCIÓ DE
L´ESTAT LIBERAL (1833-1868)

1. La primera guerra carlina (1833-1840).

2. El procés de revolució liberal (1833-1843).
3. Els primers partits polítics.
4. La dècada moderada (1844-1854).
5. El bienni progressista (1854-1856).
6. Per què no hi va haver normalitat constitucional en
l´Espanya isabelina?
7. La desintegració de la monarquia (1857-1868).
8. Com es va establir la construcció de l´Estat liberal?
1. LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840).
1.1. DUES OPCIONS ENFRONTADES: carlins i isabelins.

Mort de Ferran VII (1833): insurrecció dels carlins i inici de la guerra

civil.

Conflicte que va més enllà del plànol dinàstic, és un “moviment

antiliberal i contrarevolucionari amb gran capacitat de supervivència i
de mobilització popular” (Jesús Millán).
1. LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840).
1.1. DUES OPCIONS ENFRONTADES: carlins i isabelins.

CARLISME CAUSA ISABELINA

• “Déu, pàtria i furs” • Recolzament de l´alta

• Legitimitat de Carles M.
Isidre.
• Recolzament del clergat,
petita noblesa rural i
camperolat.
• No accepten Pragmàtica
Sanció.
nobles, funcionaris i part
de la jerarquia
eclesiàstica (en principi).
• Adhesió dels liberals.
• Els recolzaments del
principi canviaren.
• Guanyen les guerres
carlines, assenten
capitalisme i societat de
classes: Estat liberal.
 1. LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840).
1.2. EL DESENVOLUPAMENT DEL CONFLICTE ARMAT.
1.3. LA FI DEL CONFLICTE.
RÚSSIA, PRÚSSIA
CARLES (V) I ÀUSTRIA
(ABSOLUTISTES)
RECOLZAMENTS
INTERNACIONALS
GB, FRANÇA I
ISABEL II
PORTUGAL

GUERRA AL NORD ZUMALACÁRREGUI A CATALUNYA,

1a ETAPA (1833-35) CONQUERÍ TOLOSA, ARAGÓ I VALÈNCIA
TRIOMFS CARLINS DURANGO… DESORGANITZATS

MAROTO I ESPARTERO
TRIOMF LIBERAL
2a ETAPA (1836-40) D´ESPARTERO
SIGNEN CONVENI DE CONSEQÜÈNCIES
VERGARA (1839)
1. LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840).
1.2. EL DESENVOLUPAMENT DEL CONFLICTE ARMAT.
1.3. LA FI DEL CONFLICTE.

Divisió dels carlins:

• Transaccionistes (Maroto).
• Intransigents (Cabrera).

Signatura del Conveni de Vergara (1839): manteniment del furs bascos i

navarresos i integració dels militars carlins en l’exèrcit reial.

Continuació de la guerra amb Cabrera fins 1840.

Conseqüències guerra carlina:

• Cost de vides humanes.
• Inclinació de la monarquia cap al liberalisme. Isabel II recolzada pels liberals.
• Reforçament del protagonisme dels militars en la vida espanyola. Elements
de defensa del liberalisme (cap de partits).
• Despeses econòmiques, de la Hisenda.
• Manteniment dels furs.
Conveni de Vergara(1839)
Conveni celebrat entre el Capità General dels Exèrcits Nacionals D.
Baldomero Esparteroi el Tinent General D. Rafael Maroto.
Art. 1. El Capità General D. Baldomero Esparterorecomanarà amb interès
al govern el compliment de la seua oferta de comprometre’s formalment a
proposar a les Corts la concessió o modificació dels furs.
Art. 2. Seran reconeguts els treballs. Graus i condecoracions dels
generals, caps i oficials, i demés individus dependents de l’exèrcit
comandat pel Tinent General D. Rafael Maroto(...) quedant en llibertat de
continuar servint i defensant la Constitució de 1837, el tron d’Isabel II i la
Regència de la seua augusta Mare, o bé retirar-se a les seues cases els
que no vulguenseguir amb les armes en la mà.
Art. 3. Els que adopten el primer cas (...) tindran col·locació en els cossos
de l’exèrcit (...).
Art. 4. Els que preferisquenretirar-se a les seues cases essent generals i
brigadiers obtindran la seua caserna on la demanen amb el sou que per
reglament els corresponga. (...).
Caserna general de Vergara, a 31 d’agost de 1839
2. EL PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL (1833-1843).
2.1. ELS PRIMERS GOVERNS DE TRANSICIÓ (1833-1836) I EL FRACÀS DE
L´ESTATUT REIAL: RECORDEU! Regència Mª Cristina
1833-1835 Moderats
1835-1837 Progressistes/Moderats
1837-1840 Moderats
TESTAMENT DE FERRAN VII: REGENT
Mª CRISTINA I CONSELL DE GOVERN
AMB ABSOLUTISTES MODERATS

• Francisco Cea Bermúdez (1832-1834): absolutisme moderat. Tracta de

reprendre l’absolutisme i·lustrat, tècnic del govern per fer front a
necessitats . Nomena a Javier de Burgos (ministre de Foment).
• Reforma provincial: 49 províncies, centralisme, model francès,
criteris de coherència geogràfica.

• Martínez de la Rosa (1834-1835): liberal moderat. Imposa l’Estatut

Reial (1834):
• Intent de correcció de la C.1812. No té Declaració de Drets. Busca superar els
entrebancs de la revolució sense renunciar a vells ideals.
• Ideal del liberalisme moderat: ordre i llibertat.
• Sobirania compartida: rei/Corts.
• Font del poder: Déu, la naturalesa i la història.
• Corts bicamerals: alta (pròcers), baixa (procuradors).
• Sufragi censatari masculí per a la càmera baixa: voten 0,16%, rics.
• Monarca: no absolut però amb grans poders. Aprova les lleis.
2. EL PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL (1833-1843).
2.1. ELS PRIMERS GOVERNS DE TRANSICIÓ (1833-1836) I EL FRACÀS DE
L´ESTATUT REIAL:

-1835: Moviment de revolta i creació de Juntes (defensa C. 1812): nomenament de

Juan Álvarez Mendizábal (Progressista)

-1836: Projecte de Mendizábal: quintes per a guanyar la guerra, desamortització de

terres eclesiàstiques; destitució de Mendizábal per Mª Cristina. Organitza exèrcit
contra el carlisme. 7 mesos al govern.
2. EL PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL (1833-1843).
2.1. ELS PRIMERS GOVERNS DE TRANSICIÓ (1833-1836) I EL FRACÀS DE
L´ESTATUT REIAL:

-1836: Tornada dels moderats (Istúriz). Criticat popularment.

- Revolta el 1836 a Andalusia (juntes) i motí a la Granja. La regent torna a acceptar

la C. 1812 i es forma un govern amb Calatrava. El ministre d’Hisenda serà
Mendizábal: abolició senyorius, desamortització, abolició gremis.

-1837: Progressisme en el poder.

 Implantar liberalisme.
 Constitució 1837: més curta, drets, divisió poders,
catolicisme, 4% sufragi masculí, bicameralisme, sobirania
compartida, poders de la Corona.
 Llei d’Impremta: control sobre periòdics.
 Llei Electoral: sufragi masculí +25 anys. 2-4%.
 Reforma agrària liberal. (Introduïm ací tot allò referent a
aquesta qüestió del tema 8)
2. EL PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL (1833-1843).
2.4. LA REFORMA AGRÀRIA I EL DESMANTELLMENT DE L´ANTIC
RÈGIM:
• MODEL AGRARI FEUDAL:
o Baixa productivitat
o Tècniques rudimentàries
o Poca inversió de capital
o Autoconsum
o Caràcter alimentari dels productes

• PROCÉS DE REFORMA AGRÀRIA LIBERAL:

o Desvinculació.
o Abolició del règim senyorial
o Desamortització eclesiàstica i civil: procés de llarg termini (preocupacions
segle XVIII; Godoy; Josep Bonaparte, Corts de Cadis; Mendizábal; 1841
Espartero –béns clero secular-; Madoz).
o Supressió dels usos col·lectius de la terra
o Tipus d’agricultura: extensiva, increment superfície cultivada.
Pas de l’Antic Règim a la societat liberal-capitalista: consolidació de la
propietat privada: en mans d’antics propietaris o nous inversions, no en els
agricultors.
 LIMITACIONS A
L’INCREMENT DE
• INCREMENT DE LA PRODUCCIÓ: LA PRODUCTIVITAT
o Augment de la roturació
o Major expansió dels cereals • Marc natural.
o Vid: exportació. • Autoconsum en
o Dacsa. minifundis.
o Creïlla. • Orientació cap als
o Taronja. Demanda de països septentrionals. beneficis en els
o Crisi de la ramaderia ovina. latifundis.
Camperols sense
terra.
• Camperols
assalariats sense
drets.
o Agricultura extensiva: increment superfície cultivada.
2. EL PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL (1833-1843).
2.4. LA REFORMA AGRÀRIA I EL DESMANTELLMENT DE L´ANTIC
RÈGIM:

• Abolició dels senyorius. Nous propietaris (antics senyors) i camperols passen

a ser arrendataris o jornalers. Augment de capital de la noblesa, que compra
terres. Petita noblesa perjudicada: defensarà el carlisme.
• Desvinculació de “mayorazgos”.
• Desamortització de Mendizábal: béns del clero regular (1836) i secular (1837).
Venda amb subhasta, taxació prèvia, s’admeten diners en metàl·lic o deute
públic.
• Objectius: aconseguir fons per a la guerra, disminuir deute públic, aconseguir
suport de propietaris per al liberalisme, desenvolupament de l’agricultura.
• Concentració de la propietat en antics propietaris i gent de la nova burgesia.
No distribució en mans camperoles.
• Llibertat de contractació.
• Llibertat d’indústria.
• Llibertat de comerç.
 REFORMA AGRÀRIA LIBERAL
LIMITACIONS DE LA REFORMA AGRÀRIA LIBERAL (DEBAT
HISTORIOGRÀFIC)

1. Nous propietaris al segle XIX: classes poderoses, antics senyors, rentistes.

2. Estructura de la propietat: predomini del latifundisme en el centre i sud que
genera problemes per al camperolat (contactes a curt termini).
3. Escassa modernització: més agricultura extensiva que intensiva. Comparació
amb altres països?
4. Esquema tradicional de la R. Industrial anglesa: alliberar mà d’obra del camp
per a la fàbriques.

Tesi del fracàs de la revolució agrària liberal a Espanya.

 REFORMA AGRÀRIA LIBERAL
PUNTS FORTS DE LA REFORMA AGRÀRIA LIBERAL (DEBAT
HISTORIOGRÀFIC)

1. El camp espanyol pot alimentar al creixement demogràfic (Ramon Garrabou).

2. El camp espanyol pot exportar productes a l’exterior a partir de 1830-1840:
especialització espanyola en vinya, taronja, fruites i hortalisses (GB, França)
(Prados de la Escosura). Integració de l’agricultura espanyola en el mercat
europeu.
3. Sí desenvolupament d’un capitalisme agrari més enllà de l’autoconsum.
Exemple: València: desenvolupament de productes industrials per a l’exportació
de productes agraris.
4. Consolidació de la propietat burgesa.
5. Evitar els models normatius (GB en el plànol econòmic, França en el polític).
 REFORMA AGRÀRIA LIBERAL
UN ASPECTE RELACIONAT: LA POBLACIÓ
 REFORMA AGRÀRIA LIBERAL
UN ASPECTE RELACIONAT: LA POBLACIÓ

• TEORIA DE LA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA:

o Règim demogràfic antic: altes taxes de mortalitat i de natalitat.
o Primera etapa de la transició demogràfica: es redueix la mortalitat i creix
la població.

o Espanya: creixement poblacional al segle XIX. Reducció de la mortalitat,

desaparició d’epidèmies, millora de la dieta (dacsa, creïlla).
o 1834 (14 MILIONS), 1900 (18 MILIONS).
o PERO, diferències amb models europeus. Continuen sent taxes altes
(mortalitat i natalitat). Veure taula doc. 2 (pàg. 188).
o Diferències regionals:
• Creixement de la perifèria.
• Estancament del centre, excepte Madrid.
 REFORMA AGRÀRIA LIBERAL
UN ASPECTE RELACIONAT: LA POBLACIÓ

• Èxode rural: creixement intens de Madrid i

Barcelona. Procés d’urbanització.
• Emigració a ultramar: des de NO i Canàries.
2. EL PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL (1833-1843).
2.4. LA REFORMA AGRÀRIA I EL DESMANTELLMENT DE L´ANTIC
RÈGIM: A nivell social el liberalisme suposa:

PAS DE LA SOCIETAT ESTAMENTAL A LA SOCIETAT DE CLASSES:

• Única categoria jurídica: ciutadans.
• Final dels privilegis.
• Diferències socials segons la riquesa.

DIVISIONS SOCIALS: (mobilitat social)

• Classes dirigents: antiga aristocràcia, jerarquia del clero, exèrcit,
administració, alta burgesia.
• Noblesa antiga i noblesa nova (arrendataris). Pèrdua de
privilegis (hidalgos)
• Església: menys poder econòmic, però tenen influència social i
política.
• Classes mitjanes: escassa.
• Classes populars: treball manual.

LECTURA RECOMANABLE:
https://losojosdehipatia.com.es/cultura/historia/la-sociedad-espanola-del-
siglo-xix/
2. EL PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL (1833-1843).
2.4. LA REFORMA AGRÀRIA I EL DESMANTELLMENT DE L´ANTIC
RÈGIM: A nivell social el liberalisme suposa els següents grups dirigents:

1) ELIT PRIVILEGIADA
1) Simbiosi entre antiga aristocràcia i nous burgesos.
2) Poder econòmic

2) ALTA BURGESIA
1) Propietaris agraris
2) Negocis a Madrid
3) Inversió en terres

3) BURGESIA INDUSTRIAL
1) Catalana
2) Basca
3) Demanen proteccionisme

4) CLASSES MITJANES
1) 15%.
2) Mitjans propietaris, fabricants, funcionaris.
3) Ordre i propietat
2. EL PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL (1833-1843).
2.5. LA TORNADA AL PODER DELS MODERATS (1837-40):

MODERATS AL
GOVERN
(1837-40)
Mª
ELS MODERATS DESVIRTUEN ESPARTERO
ELECCIONS CRISTINA
ELS ELEMENTS PROGRESSISTES REGENT
OCT`37 DIMITÍ I
ANTERIORS (1840)
S’EXILIÀ

• Fre de la desamortització.
• Suspensió de la constitució.
• Autoritarisme.
• Centralisme (Llei Ajuntaments, 1840).
Corona pot nomenar alcaldes.

• Insurrecció progressista. Mª Cristina

recolza els moderats.
2. EL PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL (1833-1843).
2.6. LA REGÈNCIA D´ESPARTERO (1840-43):
(LLIBRE VELL: 2.5. L´ALTERNANÇA EN EL PODER (1837-1843):

• 1841: pronunciament moderat (Istúriz).

Fracassa. Descontentament.
• Llei 1841: renova la desamortització de
Mendizábal. Venda de béns del clero
REGÈNCIA secular.
D´ESPARTER ESPARTERO
O
ABANDONA
(1840-43) REGÈNCIA.
OBERTURA ISABEL
ELS PROGRESSSISTES SÓN ARANZELL ELS
NOVES MAJORIA. AL TEIXIT MODERATS
MAJOR
ELECCIONS ESPARTERO ACTUA AMB DE COTÓ CONSPIREN D´EDAT,
AUTORITARISME ANGLÉS REINA. (13
anys)
Baldomero Espartero: Aranzel: apertura
militar amb títols per les
Conspiracions de
al cotó anglés.
victòries en la guerra Narváez i
Alçament a
carlina, mitificat pels O’Donnell.
Barcelona: creació
liberals, apareix com a
de l’Associació
salvador de la pàtria.
Cotonera amb
Joan Munts a
Barcelona.
Dinamisme social.
Bombardeig de
Montjuic. Caiguda
del prestigi.
3. LES DIFERENTS OPCIONS DEL LIBERALISME.

ELS PRIMERS PARTITS POLÍTICS

DEMÒCRATES I
PROGRESSISTES MODERATS
REPUBLICANS

1. Lectura atenta de les pàgines 140-141: teoria, doc. 1 i doc. 3.

2. Realització de l’activitat 5: taula comparativa de les forces polítiques:
moderats, progressistes, demòcrates i republicans.
3. Lectura i extracció d’idees del text d’Andrés Borrego (moderat).
4. LA DÈCADA MODERADA (1844-1854).
4.1. LES BASES DEL RÈGIM MODERAT:

Ramón María Narváez y Campos.

Família noble, bona condició, militar que
recolzà el Trienni Liberal, va ascendir
per mèrits de guerra en la 1a Guerra
Carlina, oposat a Espartero. Líder dels
moderats. Evoluciona cap a un perfil
més autoritari cap a 1848.
4. LA DÈCADA MODERADA (1844-1854).
4.1. LES BASES DEL RÈGIM MODERAT:
4. LA DÈCADA MODERADA (1844-1854).
4.1. LES BASES DEL RÈGIM MODERAT:

CONCORDAT SANTA
ELECCIONS 1844 CONSTITUCIÓ 1845
SEU 1851

MAJORIA MODERATS BASADA EN LA

REFORMA DE LA CONST ENTESA :
NARVÁEZ: 1837:

OBJECTIU: FI DE LA
SOBIRANIA COMPARTIDA
REVOLUCIÓ DEVOLUCIÓ DE BENS A
+ PODER EXECUTIU / L´ESGLÉSIA
ORDRE I AUTORITAT
- LEGISLATIU
RESTRICCIÓ VOT / SENAT
REFORMA POLÍTICA
NO ELECTIU LA SANTA SEU
CATOLICISME REL. RECONEIX A ISABEL II
REPRESSIÓ
OFICIAL
AJUNTAMENTS
BURGESIA TERRATINENT L´ESTAT ES COMPROMET
SOTMESSOS
AL SOSTENIMENT DE
CORONA I EXÈRCIT
SUPRESSIÓ MILÍCIA L´ESGLÉSIA
GARANTS DEL ST.
 4. LA DÈCADA MODERADA (1844-1854).
4.2. EL DESENVOLUPAMENT DE L´ESTAT LIBERAL MODERAT:

REFORMA FISCAL (Llei Mon-Santillán 1845): fiscalitat moderna, fi de l’AR,

contribució d’immobles, impost de consums.

CENTRALISME CODI PENAL (1848) I PROJECTE DE CODI CIVIL

REFORMA DE L´ADMINISTRACIÓ ESTATAL I LOCAL: major

control dels alcaldes.

UNIFORMITAT DIVISIÓ PROVINCIAL (similar a la del 1833)

ST. NACIONAL D´INSTRUCCIÓ PÚBLICA

JERARQUITZACIÓ ST. DE PESOS I MESURES (mètric decimal)

CREACIÓ DE LA GUÀRDIA CIVIL (dissolució milícia nacional): González

Bravo. Seguretat del camp i els pobles, antics militars. Fidelitat al govern.
 4. LA DÈCADA MODERADA (1844-1854).
4.3. LA CRISI DEL GOVERN MODERAT:

FACTORS DE CRISI:
• Inestabilitat política: protestes contra quintes, motins camperols, vagues,
influència de 1848.
• Guerra dels Matiners (1846-1849): segona guerra carlina. Pretendent carlista
(conde de Montemolín), fill major de C. M. Isidre. Conegut com Carles VI.
• Divisions del govern: tres governs diferents.
• Autoritarisme de Narváez: influències de Donoso Cortés (1849): “Cuando la
legalidad basta, la legalidad. Cuando no basta, la dictadura”.
• Bravo Murillo: autoritarisme a partir de 1852. Menor sufragi, govern per
decret, desintegració.
• corrupció:.
5. EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856).
5.1. LA REVOLUCIÓ DE 1854 I EL NOU GOVERN PROGRESSISTA:

“MANIFEST DEL
MANZANARES:
PRONUNCIAMENT tron sense
Gral. O`DONNEL NOU PARTIT:
DE VICÁLVARO UNIÓN LIBERAL
corrupción, més
I DULCE drets, M.
(1854) Nacional,
convocar corts.

PRESIDENT ESPARTERO
MINISTRE DE Gª
O´DONNELL
INTENTÀ RESTAURAR
PRINCIPIS PROGRESSISTES

ELECCIONS AMB
LEGISLACIÓ DEL `37
 5. EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856).
5.2. L´ACCIÓ DELS GOVERNS:

CONSTITUCIÓ NON NATA (1856): similar 1837, sufragi censatari 5%, llibertar
religiosa, tria poder local per sufragi, M. Nacional, bicameral.

LLEI DESAMORTITZADORA DE MADOZ (1855): últims béns Església, Estat i municipis. Reduir deute, finançar ferrocarril. Major accentuació del
latifundisme en el centre/sud.

LLEI GENERAL DE FERROCARRILS (1855): facilita inversions estrangeres per a la rápida construcción; mala planificació i especulació;
subvencions publiques per a empreses privades. ¿Oportunitat perduda per a la siderúrgia espanyola? Material francés i anglès sense
aranzels. Trama radial.

REFORESTACIÓ

ST. DE TELÈGRAFS

XARXA DE CARRETERES

SOCIETATS PER ACCIONS I BANCA

DESENVOLUPAMENT DE L´ACTIVITAT MINERA

 5. EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856).

5.3. ELS PROBLEMES SOCIALS . (LLIBRE VELL 5.3.)

5.4. LA CRISI DEL BIENNI PROGRESSISTA.
ELGOVERN PRESENTÀ LA LLEI
Protestes a Catalunya (Barcelona, Igualada, DE TREBALL
Vic, Mataró, Sabadell) Juliol 1855. “Último
eslabón entre progressistes y trabajadores”.
Orientació posterior cap a demòcrates i RECLAMEN:
LES CLASSES CONSERVADORES
republicans. REDUCCIÓ ES VAN ATEMORIR
D´IMPOSTOS

ABOLICIÓ DE DISCREPÀNCIES ENTRE ELS

A CATALUNYA QUINTES PROGRESSISTES
VAGUES
OBRERES
MILLORES
ALÇAMENT SALARIALS
CRISI DE ESPARTERO DIMITÍ
CAMPEROL A
SUBSISTÈNCIA
CASTELLA REDUCCIÓ
JORNADA
MOTINS
LABORAL
POPULARS EN ISABEL II CONFIÀ EN
CIUTATS O´DONNELL

REPRESSIÓ DE LES PROTESTES

5. EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856).

5.3. ELS PROBLEMES SOCIALS .

5.4. LA CRISI DEL BIENNI PROGRESSISTA.
Protestes a Catalunya (Barcelona, Igualada,
Vic, Mataró, Sabadell) Juliol 1855. “Último
eslabón entre progressistes y trabajadores”.
Orientació posterior cap a demòcrates i
republicans.

CLASSES POPULARS
1) ARTESANS I TREBALLADORS DE SERVEIS
1) Manteniment de petits tallers.
2) Treball domèstic.
2) PROLETARIAT INDUSTRIAL
1) Mà d’obra assalariada
2) Reduït nombre d’obrers industrials a
mitjan s. XIX.
3) CAMPEROLAT
1) Concentració de la terra en poques mans
2) Problema de camperols sense terra o
jornalers pobres
3) “Fam de terres”
 5. EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856).

5.3. ELS PROBLEMES SOCIALS .

Mujeres y niños constituían una buena

parte de la mano de obra de la época de
la Revolución Industrial. En el año 1839,
la mitad de la clase obrera británica
estaba constituida por mujeres. En el
inicio de la década de los años
cincuenta, se sabe que trabajaba el 28%
de la población comprendida entre los
10 y 15 años.

https://losojosdehipatia.com.es/cultura/
historia/las-condiciones-laborales-de-
los-obreros-en-el-siglo-xix/
5. EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856).

5.3. ELS PROBLEMES SOCIALS .

5. EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856).

5.3. ELS PROBLEMES SOCIALS .

5. EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856).

5.3. ELS PROBLEMES SOCIALS: orígens del moviment obrer.

 1820: NAIXEMENT MOVIMENT OBRER

 Introducció de noves màquines: conflicte. Ex. Alcoi crema de màquines:
Ludisme
 Canvi: objectiu de millora de les condicions. Associacionisme obrer a
Catalunya.
 1840: SOCIETAT DE PROTECICÓ MÚTUA DE TEIXIDORS DE COTÓ:
pagament de quotes, Joan Munts.
 1840-1850:
 PROLIFERACIÓ DE VAGUES: Granada, Valencia, Madrid, Alcoi, Béjar,
Antequera.
 1855 Primera vaga general: Barcelona. Selfactines.
 REVOLTES AGRÀRIES: Utrera, El arahal, Loja. Fracàs.
5. EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856).

5.5. LA INDUSTRIALITZACIÓ
 INDUSTRIALITZACIÓ
CATALUNYA: COTÓ
• Sector destinat al mercat.
• Evolució:
o Finals XVIII: producció d’indianes (estampat de cotó i lli exportat a
Amèrica).
o 1780: màquines de filar angleses.
o 1830; creixement.
o 1830: primera màquina de vapor.
o Ràpida mecanització per la falta de mà d’obra (carències
demogràfiques per les guerres).
o 1850/1860: consolidació.
o 1880: crisi per la penetració de tèxtils estrangers. Protestes “Memorial de
Greuges” de 1885 a Alfons XII.
CATALUNYA
• Limitacions:
o Escassetat de carbó. Aprofitament dels rius (energia hidràulica) en
colònies industrials.
o Feblesa del mercat espanyol: camperols amb poca capacitat
adquisitiva.
o Necessàries mesures proteccionistes.
o Fre per la Guerra de Secessió EUA (1861-1865).
INDÚSTRIA SIDERÚRGICA
• Llei de Mines (1868): liberalització. Explotació per
empreses franceses i angleses.
• Sector més tardà que el català.
• PRIMERA ETAPA: ANDALUSIA (1820). Empreses com
La Constancia (Màlaga), El Pedroso (Sevilla).
• SEGONA ETAPA: ASTÚRIES: conques carboníferes de
Mieres, Langreo.
• ÚLTIMA ETAPA: BISCAIA. Tradició de ferreries del
segle XVIII.
INDÚSTRIA SIDERÚRGICA
• ÚLTIMA ETAPA: BISCAIA. Tradició de ferreries del
segle XVIII.
o Lligada al desenvolupament del carbó i el ferro. Necessàries altes
temperatures en els alts forns per a obtindre ferro.
o Mines de ferro extenses a Biscaia.
o Eix comercial Bilbao-Cardiff: exportar ferro a GB, importar carbó.
o Societat Anònima Alts Forns i Fàbrica de Ferro i Acer de Bilbao.
o 1885: Convertidor Bessemer: acer de major qualitat.
DEBAT HISTORIOGRÀFIC
• Limitacions i tesi del “fracàs” de la
revolució industrial a Espanya:
o Limitacions de la demanda del ferrocarril: facilitats
per a la inversió de materials exteriors. Podria
haver-ho fet la indústria espanyola?
o Estat amb problemes de pressupost.
o Bancs: poc implicats en la producció
o Baixa demanda interna: no es pot competir amb
el sector europeu.
o Enderrariment de la revolució demogràfica: més
creixement demogràfic haguera suposat més mà
d’obra industrial.
o Falta d’una autèntica revolució agrícola que
demanara productes industrials.
DEBAT HISTORIOGRÀFIC
• Matisacions de la tesi del fracàs:
o Industrialització: sí, però amb més lentitud i
limitacions.
o No va haver el moment del “take-off” o
creixement ràpid de GB.
o Va haver diversitat regional i temps diversos.
o Jover Zamora: no hi ha fracàs, hi ha endarreriment
o desfasament.
o Gabriel Tortella: no es pot valorar totalment de
manera negativa.
o Ángel Bahomonde: endarreriment no suposa
immobilisme.
o Ramón Garrabou: major desenvolupament del
capitalisme agrari. És un model diferent al britànic.
5. EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856).

5.6. EL FERROCARRIL

• Endarreriment dels transports a finals del s. XIX:

relleu, falta de navegació per rius.
• Construcció del ferrocarril:
o Llei Ferrocarrils 1855: 6000 km entre 1876-1895. facilitats per a la
construcció. Tardà. Mala planificació i especulació.
o Crisi financera 1866. paralització.
o Llei de 1877: més línies transversals i perifèriques. Capital francès.
5. EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856).

5.6. EL FERROCARRIL

• Característiques:
o Xarxa radial: centre Madrid. Centralisme de l’Estat liberal.
o Major amplària del carril que Europa. Motius tècnics: pendents. Dificultats
de connexió amb Europa: necessitat de transbords.
o Importació sense aranzels.

• Debat historiogràfic:
o Jordi Nadal: impuls de la indústria nacional per la configuració del
mercat nacional, però problemes (falta de planificació, precipitació,
especulació, finançament inadequat, estructura empresarial feble).
o Gómez Mendoza: efectes positius. Transport fluvial no era viable.
Necessari tot i amb problemes.
6. PER QUÈ NO HI VA HAVER NORMALITAT CONSTITUCIONAL EN
L´ESPANYA ISABELINA?

1. Fes un esquema dels problemes principals d’Espanya al segle XIX que

dificultaren que hi haguera una normalitat constitucional (pàg. 146).
2. Respon a la següent qüestió: “Quin paper va desenvolupar l’exèrcit en la
política espanyola del segle XIX?
7. LA DESINTEGRACIÓ DE L MONARQUIA(1857-1868).
(LLIBRE VELL 6.)
7.1. LA REACCIÓ MODERADA(1856-1857): Bienni Moderat.

NARVÁEZ: president del Consell de Ministres.

• Moderantisme “cerrilment reaccionari” (Fontana):

• Final tasca del bienni progressista.
• Manteniment Concordat 1851.
• Aturada de les desamortitzacions.
• Censura prèvia periòdics.
• Més ordre, menys llibertat.
• Llei Moyano: tres graus educatius. Idea d’educació pública però
amb tutela de les ordres religioses. Vigent fins la II República.
• Educació al segle XIX: diferències de matèries (dones:
escriure, catecisme, tasques de la llar). Veure Llei Moyano
(1857): segregació però sí coeducació si no hi ha recursos.
Diferenciació de matèries: diferència d’espais socials segons
el gènere.
 El rito era el siguiente:
acompañada por un
familiar doña
7. LA DESINTEGRACIÓ DE L MONARQUIA(1857-1868). Concepción se
presentaba en la puerta
del claustro, donde era
7.1. LA REACCIÓ MODERADA(1856-1857): recogida por un bedel
que la trasladaba a un
cuarto en el que se
Bienni Moderat. mantenía sola hasta
que el profesor de la
materia que iba a
impartirse la recogía
para las clases. Sentada
en un lugar diferente
SITUACIÓ DE LES DONES (SEGLE XIX) del de sus aparentes
compañeros, seguía las
• Debats de filòsofs, metges i moralistes: explicaciones hasta que
la clase concluía y de
nuevo era recogida por
• Dones inferiors als homes biològicament. el profesor, que la
depositaba en dicho
• Preocupació per la higiene i la salut femenina. cuarto hasta la clase
siguiente.
• Diferències entre dona burgesa i dona obrera Amelia Valcárcel.
Feminismo en un
• Transgressions: CONCEPCIÓN ARENAL (1820-1893): mundo global
• Analfabetisme generalitzat.
• Entrada en la universitat vestida d’home. Estudià dret.
• Vinculada a la ILE.
• Escriptura en diaris.
• Reforma social i educació. No demana sufragi.
La Educación de la Mujer escribe: Es un error
grave y de los más perjudiciales, inculcar a la
mujer que su misión única es la de esposa y
madre [...]. Lo primero que necesita la mujer es
afirmar su personalidad, independientemente
de su estado, y persuadirse de que, soltera,
casada o viuda, tiene derechos que cumplir,
derechos que reclamar, dignidad que no
depende de nadie.
SITUACIÓ DE LES DONES (SEGLE XIX)
• Pràctiques de vida diferents: intents de trencar amb el model de feminitat
• Tertúlies femenines (ex. Cadis). Juana de la Vega (dona d’Espoz y Mina),
antimoderada en els anys 40.
• Socialisme utòpic (anys 50): demandes de sufragi femení.
• Punt d’inflexió: Bienni progressista. Participació de dones en la Vicalvarada.
• Edició El pensil gaditano: prensa de caràcter feminista escrita per dones.
• Anys 70/80 XIX: sufragisme femení.
• Ideal de ciutadania.
• Importància de l’educació.
• Debat feminista a partir de la Gloriosa
• Crítiques al catolicisme (per l’analfabetisme femení)
7. LA DESINTEGRACIÓ DE L MONARQUIA(1857-1868).
(LLIBRE VELL 6.)
6.1. EL GOVERN UNIONISTA D´O´DONNELL (1858-1863):
PROSPERITAT
O´DONNELL ECONÒMICA
DONÀ ESTABILITAT
INTENTÀ POLÍTICA INTERIOR. REVITALITZACIÓ
L´EQUILIBRI Fou oligàrquic a nivel
PARLAMENTÀRIA
polític. No convenç els
(moderats/progressistes
progressistes. POLÍTICA EXTERIOR
) ACTIVA I PATRIÒTICA

Unió Liberal: partit centrista, sense ECONOMIA: s’havien

doctrina definida, formació híbrida entre posat bases econòmiques
des dels 40. aprofitar
progressistes i moderats atemperats, visió creixement. Eufòria fins
estratègica del liberalisme doctrinari que 1866. més inversions, més
vol allunyar-se de les temptatives ferrocarril. Millor antídot
revolucionàries. contrarevolucionari.
 7. LA DESINTEGRACIÓ DE L MONARQUIA(1857-1868).
(LLIBRE VELL 6.)
6.1. CRISI FINAL DEL SISTEMA (1863-1868):

• Viratge autoritari des de 1863 i intervencionisme de la reina.

• Problemes:
• Oposició republicana de camperols a Sevilla.
• Carlistes: alçament de Carles VI a San Carles de la Ràpita. Desactivat.
• Crisi interna de la UL: desacords. Diferents governs.

• 1865: Nit de Sant Daniel: catedràtic E. Castelar publicà articles crítics amb la
reina. Va ser deposat. Estudiants protesten amb una serenata a la Porta del Sol.
Repressió (11 morts, 193 ferits). descrèdit de Narváez.
 7. LA DESINTEGRACIÓ DE L MONARQUIA(1857-1868).
(LLIBRE VELL 6.)
6.1. CRISI FINAL DEL SISTEMA (1863-1868):

• Viratge autoritari des de 1863 i intervencionisme de la reina.

• Problemes:
• Oposició republicana de camperols a Sevilla.
• Carlistes: alçament de Carles VI a San Carles de la Ràpita. Desactivat.
• Crisi interna de la UL: desacords. Diferents governs.

• 1855: Nit de Sant Daniel: catedràtic E. Castelar publicà articles crítics amb la
reina. Va ser deposat. Estudiants protesten amb una serenata a la Porta del Sol.
Repressió (11 morts, 193 ferits). descrèdit de Narváez.
• 1866: Pronunciament dels Sergents del Quarter de Sant Gil: Juan Prim
(militar progressista) aliat amb demòcrates, pronunciament ("abajo los
Borbones"). fracàs i afusssellaments.
• 1866 triple crisi: moral (parlament corrupte), econòmica (fallida, corrupció
ferrocarril, crisi tèxtil catalana), política (mort de líders, O'Donnell 1867,
Narváez 1868; diferències en la UL).
• Pacte d'Ostende (1866): progressistes, demòcrates exiliats, U. Liberal el 1867
amb Serrano. busquen final de la monarquia, convocar eleccions per s.
universal.
Sublevació de Loja (Granada):
Sublevació camperola (revolució del pa
i del formatge) de 1861 amb el lema
“Viva la República y muera la Reina”,
per les dolentes condicions de treball.
Afusellament de líders.

Pare Claret: Antonio María Claret y

Clará: religiós, confessor de la reina
entre 1857-1869). Els progressistes
criticaran la seua influència en les
disposicions polítiques ded la Reina
(“camarilla”.
Ataque y defensa de los artilleros pronunciados en el
cuartel de San Gil el día 22 de junio de 1866.
Grabado de Marcelo París por dibujo de Alfredo
Perea: Carlos Rubio, Historia filosófica de la
revolución española de 1868, Madrid, 1868.
ELS MITES D’ISABEL II https://www.youtube.com/watch?v=vTLDIxayRIo&t=93s
Carlos Marfori: polític moderat i marqués de Loja. Proper conseller
d’Isabel II, alguns diuen que fou el seu amant.
https://lasgafasvioletasrevista.com/2017/10/
05/isabel-ii-la-reina-ninfomana-2/