EL REGNAT

D’ISABEL II
(1833-1868)
1.La regència de Maria Cristina
(1833-1840)
 Maria Cristina

Cea Bermúdez Martínez de la Rosa Mendizabal

 Característiques del període:
• La I Guerra Carlina.
• Protagonisme de la regent Maria Cristina.
• Consolidació del liberalisme en 2 corrents:
• Moderats .- Partidaris d’una fòrmula intermèdia entre
absolutisme i sobirania popular. La corona deuria tenir grans
poders i limitar el sufragi. Volien aplicar el liberalisme de
forma atenuada i conservadora.
• Progressistes.- Partidaris de la tasca de les Corts de Cadis
i d’una profunda reforma social i política que limitara el poder
del rei a favor d’un parlament.
 1.1. El règim de l’Estatut Reial (1834-1835)

• Després de la mort de Ferran VII, Mª Cristina es

nomenada reina regent de la princesa Isabel.
• Mª Cristina nomena el seu primer govern
presidit per Cea Bermúdez, un personatge de
conviccions il·lustrades però sense destruir els
pilars de l’Antic Règim. Cea Bermúdez inicia una
sèrie de reformes on cal destacar:
– La divisió provincial del país(1833).- Portada a
terme per Javier de Burgos i criticada per liberals
(tímida) i absolutistes (excessiva).
Divisió provincial (1833)
• Altre govern a destacar és el de Martínez de la
Rosa de caire més liberal i integrat per polítics
del trienni liberal. Les reformes a destacar
d’aquest govern fou la creació de l’Estatut Reial
(1834):
– No fou una constitució si nó una Carta Atorgada ( el monarca es
limitava a consentir al seu costat altres poders de l’Estat).
– Reconeix una sèrie de lleis i llibertats.
– No accepta el principi de la sobirania nacional.
– Corts Bicamerals:
• Estament de Pròcers.- Noblesa i Clergat
• Estament de Procuradors.- Ciutadans que paguen impostos
– Lleis redactades per les cambres però amb aprovació reial.
• Els liberals progressistes (doceañistas)
s’oposaren a les reformes de Martínez de
Rosa.
• Els sectors absolutistes (carlins), era
inacceptable.
• 1835 fou un any de forta crispació degut a
una epidèmia de còlera i la guerra carlina.
 1.2. Els governs progressistes (1835-1837)

• José Maria Queipo de Llano (Comte de

Toreno) substituí a Martínez de la Rosa. Durant
el seu mandat es portaren a terme nombroses
reformes amb altres ministres com Mendizábal
que era ministre d’Hisenda.
• Entre les reformes cal destacar:
– Dissolució dels convents amb menys de 12 persones
– Dissolució de nou de la Companyia de Jesús.
• Aquestes reformes crearen un trencament de
relacions amb la Santa Seu i que el clergat
s’annexionara a la causa carlina.
• Durant 1835 la tensió anava en augment la
tensió al carrer i de nou apareixeran juntes.
• S’inicien una sèrie de revoltes per diferents
ciutats com Barcelona, Andalusia i Madrid.
• Els progressistes de Madrid envien una carta a
la regent on demandaven:
– Reunió de Corts
– Llibertat de premsa
– Una nova llei electoral
– Eliminació del clergat regular
– Reorganització de l’exèrcit
• Toreno demana la dissolució de les juntes
però la tensió no disminuia i la regent
crida a Mendizábal per formar un nou
govern.
• Mendizábal fou nomenat president del
govern a mitjans de 1835 on s’aconseguí
la transició cap al liberalisme i que la
regent donara suport a la causa
progressista.
• Mendizábal inicia una sèrie de reformes com:
– Incluir les juntes dins de les diputacions provincials.
– Reorganitzar la Milícia Nacional que a partir d’aquest
moment s’anomenarà Guàrdia Nacional.
– Intenció de finalitzar la guerra carlina.
– La concepció jurídica de la propietat agrària on es
dissol el règim senyorial, la desvinculació de terres,
essencialment de primogenitura i Desamortització
de béns del clergat
 Desamortització de béns del clergat

• Nacionalització
La desamorització
delstenia
bénsles
desegüents
l’església
venuts en pública subhasta.
finalitats:
– Obtenir recursos per finançar la guerra
carlina.
– Reducció del dèficit
– Crear una base social de compradors.
 La desamortització tingué una sèrie de conseqüències

ECONÒMIQUES
SOCIALS
• El clergat va
Augment de veure
superfície
disminuit
cultivada,
els seus
especialment
ingressos de i el cereals.
secular passa a
• dependre
Augment de de la
la produció
donació econòmica de país.
cerealista del l’Estat.
• Molts
Major nobles compraren
producció terres
de cereals del clergat
millors preus. però aquesta noblesa mai
• va modernitzar
Exportacions deelcereals
camp. i farina.
•• La burgesia
Augment deltambé
conreuesdeconvertirà en propietària
vi i un augment agrària.
de les exportacions de vi
• Alguns camperols compraren terres.
cap a Europa.
• El nombre de jornalers augmentà.
 Altres reformes

• S’impulsaren altres lleis de liberalització econòmica com:

– Abolició privilegis de la Mesta.
– Dret a cercar propietats i explotar muntanyes.
– Llibertat d’arrendament.
– Llibertat de preus.
– Llibertat de comerç amb l’eliminació de gremis i
duanes interiors.
– Eliminació del delme eclessiàstic.
• Els plans de Mendizabal no donaren resultat ja que la
guerra carlina no finalitzà i dèficit no va disminuir.
 El canvi de 1837
• Encara que les eleccions de 1836 (per sufragi censatari)
les guanyaren els progressistes, la regent va tenir que
nomenar a un altre president de govern (Istúriz de talant
més moderat).
• No contents els progressistes demanaren un canvi de
govern amb pronunciament per part de la Guárdia
Nacional on varen declarar vigent la Constitució de
1812. (Motí de la Granja)
• El govern es veu obligat a instaurar la legislació de
1812.
• Amb aquesta legislació es convoquen eleccions i el nou
parlament redacta un nou text constitucional: La
constitució de 1837
 La Constitució de 1837
• Moltes
La constitució
de les seves
tendràlleis
unaperduraran
legislació adicional:
en el futur.
– Llei de
• Tendrà premsa
articles més curts i més breus.
– Abolició del
• Substitució delrègim senyorial
sufragi universal de la constitució de 1812 a sufragi
– Abolició del règim de mans mortes
censatari
– Aboliciódel
• Augment delpoder
delmeexecutiu
• El– legislatiu
Llei de desamortització
(amb la iniciativa de fer lleis) serà bicameral:
– Cambra Baixa
– Senat (classes privilegiades)
 1.3. Els governs moderats (1837-1840)

• Les eleccions del 1837 donaren la victòria

als moderats.
• Aquestos governs estigueren condicionats
per:
– Marxa de la guerra.
– Deute econòmic.
– Poder militar.- En aquest període hi haurà
fortes rivalitats entre militars progressistes
(Espartero) i moderats (Narvaez) per finalitzar
amb la guerra carlina.
• Els moderats es dedicaren a suavitzar lleis instaurades pels
progressistes com:
– Limitació de la llibertat de premsa.
– Tornada de béns al clergat.
– Enduriment de la llei elctoral.
• El 1839 els progressistes realitzaren un motí en la cambra baixa el
qual obligà a la regent a nomenar un altre president, Espartero.
• La creació de la llei d’ajuntaments de l’altre govern on la corona
dessignava els batles va fer dimitir a Espartero ja que la reina el va
obligar a sufocar motins en diverses ciutats i ell es va negar.
• Espartero obliga a crear una nova llei d’ajuntaments i la dissolució
de corts.
• Les diverses opinions entre la reina i Espartero fan que Mª Cristina
presente la seva dimissió com a regent i nomena Espartero com a
regent.
• Mª Cristina s’establí a París on es dedicà a conspirar junts als
moderats contra Espartero
 1.4. La I Guerra Carlina (1833-1840)
• Isabelins OPCIONS
– Format per noblesa i clergat superior i funcionaris
• Carlins
– Talant tradicional i antiliberal
– Format per noblesa i clergat inferior i pagesos del nord
d’Espanya
– La seva idea era instaurar l’Antic Règim i anar en contra del
liberalisme
– Lema.- Déu, Pàtria i Furs
• DESENVOLUPAMENT DE CONFLICTE
– Focus de conflicte
• Principals.- País Basc i Navarra
• Secundaris.- Catalunya, Aragó i País Valencià
• Menys incidència.-Castella
•• Juny 1835-1837 (Etapa de transició)
FASES
– Fracàs a l’intentar estendre el conflicte carlí.
• 1833-1835
– Intent de(Mort de Zumalacàrregui)
D. Carlos d’atacar Madrid però fracassa
–
– Intent de generalitzar la a
guerra
Els isabelins comencen guanyar terreny.
– Control total del País Basc
– Generalització del conflicte per Catalunya, Aragó i País Valencià
– Fracàs a Castella ja que no va tenir cap incidència la causa carlina
– Cerca d’ajuda internacional
• Carlins.- Àustria, Prússia i Rússia
• Isabelins.- Anglaterra, Portugal i França
• Octubre 1837-Juny 1840
– Els carlins comencen a perdre força.
– El focus de la guerra s’aïlla al País Basc.
– Els carlins tendran una divisió interna:
• Transaccionistes o apostòlics.- Continuar la guerra
• Intransigents.-Acabar la guerra i cercar un acord amb els isabelins.
– Triomf de l’opció de pactar i es signa el Conveni de Vergara(1839) on:
• Possibilitat d’un matrimoni Isabel i Carles
• Manteniment del furs a Navarra i País Basc
• Integració dels carlins a l’exèrcit
– La guerra finalitza el 1840 amb l’abatiment d’un focus carlí a la zona del Maestrat (País
Valencià)
2. La regència d’Espartero
(1840-1843)
Gral. Espartero
• Aquesta època fou marcada pel predomini
en la vida política de personatges militars
com Espartero, Narvaez i O`Donnell,
importants després i durant el regnat
d’Isabel II.
• Durant la regència d’Espartero,de caire
progressista, no tingué el suport de les
cambres i es dedicà a governar d’una
forma autoritària.
• Durant aquesta regència es feren:
– Venda de béns del clergat secular (Llei Espartero)
– El lliurecanvisme seguint directrius de Mendizábal.- El
lliurecanvisme fou molt tímid (sols protegia un 15% del preu del
producte)
• Aquestes lleis feren un alçament dels militars moderats
com O’Donnell.
• A l’exterior Mª Cristina conspirava contra el general
Espartero.
• La presència internacional d’Espanya era prou
insuficient.
• Durant la regència hi hagueren molts motins
(Bombargeig de Barcelona impulsat per Espartero).
• Cada vegada Espartero va ser més
impopular i renuncia a la regència el 1843.
• Es decideix no nomenar una altra
regència i s’acorda avançar la majoria
d’edat d’Isabel II que serà reina amb 13
anys.
3. La dècada Moderada
(1844-1854)
3.1. L’articulació del sistema liberal

CORONA

EXÈRCIT

Vetllaran pel liberalisme i lluitaran contra

PARTITS POLÍTICS aquells que intentaven que el nou
sistema fracassara (Carlins)

JUNTES I MILÍCIA

PREMSA
 PARTITS POLÍTICS
PROGRESSISTES
MODERATS
• Format per:
– Mitjana
Terratinents
i petita burgesia
– Burgesia
Grans comerciants
industrial i financera
• – Intel.lectuals conservadors
Idees:
– Sobirania
Noblesa i clergat
Nacional
– Rebuig
Càrrecsaldepoder
l’exèrcit
moderador de la corona
• – Importància de les institucions locals
Idees:
– Defensa
Sufragi censatari
d’ideals individuals i col.lectius
– Sufragi
Sobiraniacensatari
compartida:
(partidaris
Rei-Corts
d’ampliar-lo)
– Limitació poders als ciutadans
– Pes i importància de l’església
 L’EXÈRCIT
• Important durant tot el segle XIX.
• Protagonistes en la Guerra del Francès,
Pronunciaments i Guerres Carlines.
• Mai tendrà la intenció d’ocupar el poder.
 JUNTES I MILÍCIA
• JUNTES
– Importants en els buits de poder
– Organització local i provincial
– Representació de la sobirania nacional
– Aparició en moment crítics
• MILÍCIA
– Alternativa a l’exèrcit tradicional
– No estarà jeraquitzada
– Important degut a que lluitarà a favor del liberalisme
 LA PREMSA
• Divulgarà les idees liberals.
• Haurà premsa a favor i en contra de totes les
tendències polítiques.
• No arribarà a tothom degut a la gran quantitat
de població analfabeta.
• Diaris destacats:
– Moderats
• El Universal
• El Censor
– Progressistes
• El Eco del comercio
• La Abeja
3.2. La majoria d’edat d’Isabel II
“A los diez años Isabel resultaba
atrasada, apenas si sabía leer con
rapidez, la forma de su letra era la
propia de las mujeres del pueblo, de la
aritmética apenas sólo sabía sumar
siempre que los sumandos fueran
sencillos, su ortografía pésima. Odiaba
la lectura, sus únicos entretenimientos
eran los juguetes y los perritos. Por
haber estado exclusivamente en
manos de los camaristas ignoraba las
reglas del buen comer, su
comportamiento en la mesa era
deplorable, y todas esas
características, de algún modo, la
acompañaron toda su vida”.
 He cedido como reina, pero no como
mujer. Yo no he buscado a este hombre
para que fuese mi marido; me lo han
impuesto y no lo quería
¡No, con Paquita, “que voy a decir de un
no! hombre que en la noche de
bodas llevaba en su
camisa más bordados que
yo en la mía”.

Isabelona / Tan
frescachona / y don
Paquita / tan mariquita

“Gran problema es en la Corte/

averiguar si el Consorte/
cuando acude al excusado/
mea de pie o mea sentado”
• 1843-1844.- Procés de transició pel qual
s’intentava apartar a Espartero del govern amb:
– Moviment en capitanies generals.
– Convocatòria d’eleccions.
– Dissolució de la Milícia Nacional i control de les
juntes.
• Davant la tensa situació es decideix no nomenar
un nou regent i s’adelanta la majoria d’edat
d’Isabel II (13 anys)
3.3. Governs de la dècada Moderada
NARVAEZ(1843-març 1847)
• Govern recolçat sobre una base social,
econòmica i política de la burgesia terratinent
(nova classe social, nova propietària de terres,
contrària al carlisme i defensora d’un liberalisme
conservador).
• La primera prioritat serà el canvi de la
constitució de 1837 ja que no exposava els
ideals de la nova societat.
• El 23 de maig de 1845 es promulga el nou text:
La Constitució de 1845.
 CONSTITUCIÓ DE 1845
• Molt pareguda a la de 1837
• Obra dels moderats
• Text poc consensuat amb l’oposició dels
progressistes i manifestacions als carrers
• Poder Legislatiu el formaran el rei més les
Corts.
• La corona obtendrà més atribucions
 REFORMES
• Els moderats uniformitzaran i
centralitzaran la política amb una
sèrie de reformes:
– Creació de la Guàrdia Civil (1844)
– Reforma fiscal i d’hisenda (1845).-
Intenció de simplificar el sistema
tributari i resoldre el deute amb la
reducció d’interessos.
– Llei de l’administració local i
provincial (1845).- Modificació del
funcionament d’ajuntaments i
diputacions. Ajuntaments elegits pels
majors contribuents i la corona
designava als alcaldes de les grans
ciutats.
– Llei d’instrucció pública (1845).- La
llei Pidal on s’establia una educació
primària, secundària i universitària.
– Llei sobre pesos i mesures.
– Llei electoral
– Llei de premsa
– Llei d’organització de
l’administració.- Inici de la creeació
de diversos codis (comerç, civil,penal,
…) que anys més tard seran reformats
i utilització de les cessanties(*)
– Llei d’organització de l’ordre públic
– Suspensió de les lleis
desamortitzadores
(*) situació del funcionari que perdia el seu
treball quan canviava el govern
• El govern de Narvaez no fou fàcil ja que va tenir
que fer front:
– Rebel.lions militars
– Motins urbans
– Intrigues a palau
– Divisió interna del partit
• Centre
• Autoritària
• Puritana
– La puritana es va fer forta al partit moderat i s’expulsa
a Narvaez del govern i s’instaura Pacheco (facció
puritana)
 PACHECO(març-agost 1847)
• La seva labor com a president durà entre
març i agost de 1847.
• Accions de govern:
– Afavorir el lliurecanvisme.
– Amnistia general (per la qual torna Godoy de
l’exili).
– Millora de la recaptació d’Hisenda.
 TORNADA DE NARVAEZ(final 1847-gener 1851)
• La seva tornada farà una radicalització del seu poder
• Per a reforçar el seu govern:
– Crearà els governadors civils
– Perfecciona el sistema de corrupció electoral
• El 1848 haurà un ressò de la revolució de 1848 a París
en Madrid organitzat per un grup progressista.
• Narvaez reprimirà amb duresa aquestos aldarulls.
• Esclat de la II Guerra Carlina (1846-1849)
– Sorgirà a Catalunya i tendrà diversos escenaris.
– El motiu de la guerra fou per l’oposició dels carlins al matrimoni
d’Isabel amb Carles Lluís (fill de Carles Maria Isidre)
– Aquesta fou una idea per contentar als carlins però no es va
portar a terme.
 BRAVO MURILLO (1851-1852)
• La seva prioritat fou modernitzar l’administració.
• Es creà en 1851 el Codi Penal que estarà vigent fins
1889.
• Es signà un Conveni amb la Santa Seu el qual
resolgué momentàneament el problema de la
desamortització de béns del clergat.
• Intents de reformar la constitució de 1845.
• A partir d’aquest moment s’iniciaran escàndols
empresarials i assumptes corruptes i fins i tot unir
Espanya i Portugal. Aquestos fets iniciaran el camí cap a
la revolució de 1854.
4. EL BIENNI PROGRESSISTA
(1854-1856)
 4.1. La revolució de 1854
• Els governs moderats donaren una activitat quasi nul.la
a les corts creant camarilles.
• Aprofitant la inestabilitat el juny de 1854 un grup de
generals inicien un pronunciament (O’Donnell) anomenat
el Pronunciament de Vicalvaro (Vicalvarada)
• Aquest pronunciament recolzat per personatges com
Serrano (progressista) demanen un gir social a la revolta
i redacten el Manifest del Manzanares on:
– Demanen el compliment de la constitució
– Reformes electorals, d’hisenda,…
• Davant aquestos fets Isabell II demana a Espartero
formar govern i com a ministre principal col.loca a
O’Donnell.
 4.2. El bienni progressista (1854-1856)

• En 1854 es crea una coalició entre

moderats puritans (sector progressista del
moderantisme) i els progressistes.
• Fruit aquesta unió apareix la Unión
Liberal que guanya les eleccions de 1854.
• Els projectes d’aquesta època foren:
– Tornar a la Constitució de 1837.
– Elaboració de noves lleis.
– Redacció d’una nova constitució (NONATA).
 REFORMES PORTADES A TERME

DESAMORTITZACIÓ
DE MADOZ LLEI DE FERROCARRILS (1855)

Finalitat:
Obtenir recursos
per a l’estat Oferia sous a qui
Creara projectes de construcció

Hisenda
Inversions
públiques
Beneficis per al capital estranger
 FINAL DEL BIENNI
• El bienni no va solucionar els problemes i la conflictivitat
social.
• Durant aquesta època es succeïren les crisis
econòmiques amb aixecaments populars on es
demanava:
• Reducció d’impostos.
• Abolició del reclutament forçós a l’exèrcit.
• Millores salarials.
• Reducció de la jornada laboral amb la proposta d’una llei del treball
i permitir l’associacionisme obrer.
• Aquestos aixecaments fan dimitir a Espartero i col.locar
a O’Donnell com a president i tornen els moderats al
poder.
5. LA CRISI DEL
MODERANTISME
(1856-1868)
 1856-1868

1856-1863 1863-1868
(Certa Estabilitat política) (Moderantisme autoritari)
 1856-1863 (Certa etapa d’estabilitat política)

Triomf de la UNIÓN LIBERAL

(Amb O’Donnell i Narvaez farà un
retorn al conservadurisme)

Tornada Constitució Abolició de les

1845 Forta i activa política exterior
lleis del bienni

Campanyes militars al Marroc i Amèrica

Desviar l’atenció
de la politica interior
Mèxic, Contxinxina,Perú i
reincorporació de Santo Domingo a Espanya
• Durant aquest periode es van fer altres reformes
com:
– La llei d’Educació, coneguda com la ley Moyano
(primària,secundària i estudis superiors i l’església
era l’encarregada de supervisar els estudis).
– Creació de grans obres públiques com el Canal de
Isabel II i el de l’Ebre.
– Creació del primer cens de població.
– Desenvolupament del ferrocarril i el telègraf.
– Noves lleis de sistema administratiu.
 1863-1868 (Moderantisme Autoritari)

Cap tasca Incapacitat

Incapacitat
legislativa Fortes de la Pronunciaments
repressions
per
a les Corts reina militars
l’economia
per governar

-Gral. Prim
-Quartel de Sant Gil Crisi econòmica
(Madrid) de 1866