25. Que foren les desamortitzacions? Explica breument les de Mendizábal i Madoz.

Les desamortitzacions foren un llarg procés històric-econòmic consistent en posar al mercat,

mitjançant subhasta pública, les terres i béns no productius en poder de les anomenades “mans
mortes” que no les conreaven (gairebé sempre l'Església catòlica o els ordes religiosos),
acumulats a partir de donacions i testaments, a fi d'augmentar la riquesa nacional i crear una
burgesia i una classe mitjana de llauradors propietaris. A més, l'Estat obtenia uns ingressos
extraordinaris amb els quals es pretenien amortitzar els títols de deute públic. La
desamortització fou la principal arma política amb què els liberals modificaren el sistema de
propietat de l'Antic Règim, per implantar el nou estat burgès durant la primera meitat del s. XIX.
La Reforma Agrària a Espanya es desenvolupà, principalment, entre els anys 1833-1868, durant el
regnat d’Isabel II. Consistí en el pas de la propietat feudal de la terra a la propietat privada
capitalista. Una sèrie d’actuacions aboliren el feudalisme, desamortitzaren la terra propietat de
l’Església i dels municipis, desvincularen els patrimonis de la noblesa i acabaren amb les
senyories jurisdiccionals.
Antecedents
- A 1767 Carles III expulsà d'Espanya la Companyia de Jesús i s'expropiaren les seves propietats.
- A l'època de Carles IV, el ministre Godoy i el seu secretari de finances, el mallorquí Miquel
Gaietà Soler, dugueren a terme la primera desamortització eclesiàstica (1798-1807).
- Josep I Bonaparte, entre 1808-1809, nacionalitzà els béns religiosos, i, alhora, els seus enemics,
des de les Corts de Cadis prengueren mesures semblants.
- El Trienni Liberal (1820-1823) també efectuà mesures semblants però el retorn a l'absolutisme
de Ferran VII deixà les coses quasi com estaven.

Objectius
- La Reforma Agrària cercava la modernització de l'agricultura amb noves tècniques de conreu
(sistemes de rotació múltiple, Norfolk), de maquinària i adobs.
- Calia trobar formes d'eixugar el deute públic (els deutes de la monarquia per guerres,
despeses sumptuàries que arrossegaven des del segle XVIII…).
- Durant la Guerra del Francès les necessitats eren sobretot de caràcter bèl·lic.
- En el Trienni Liberal hi ha el problema de les independències de les colònies americanes.
- Entre 1833 i 1839 necessitaven recursos per guanyar la Primera Guerra Carlina i aconseguir
crear una base social partidària de la regent Maria Cristina i la reina Isabel II.
- En els anys 50 del s.XIX la construcció del ferrocarril.

Entre 1836 i 1837, durant el govern progressista, el ministre d'Hisenda, Juan Álvarez Mendizábal,
efectuà la primera gran desamortització; l'anomenada desamortització eclesiàstica. En aquest
moment hi havia la necessitat de guanyar la guerra contra els carlins. Els resultats foren
relativament pobres, ja que la divisió dels lots es va encomanar a comissions municipals, que es
van aprofitar del seu poder per fer manipulacions i configurar grans lots inassequibles als petits
propietaris. Tot i què expropiaren gran part de les propietats de l'Església, aquesta no va rebre
cap compensació. Per això prengué la decisió d'excomunicar tant els expropiadors com els
compradors de les terres.

El 1855 Pascual Madoz, realitzà la segona desamortització anomenada civil. Anava dirigida als
béns comunals i de propis dels ajuntaments. També s'aprofità per expropiar les terres
eclesiàstiques que no havien estat venudes en l'anterior desamortització. Els beneficis d'aquesta
mesura foren dedicats a la industrialització i, més concretament a l'expansió del ferrocarril.

Fora d'aquesta època, el 1868, en el Sexenni Revolucionari, es començà la desamortització del

subsòl, davant les necessitats de la Guerra de Cuba. Les mines eren uns béns nacionals que es
posaren a la venda perquè els particulars les explotassin i, així, es beneficiàs la burgesia
espanyola. La majoria d'aquestes mines passà a propietat privada estrangera, i els beneficis
anaren a parar a mans britàniques.