TEMA 2: LA SETMANA TRÀGICA (1909)

Antecedents: crisi 1898: simbolisme pèrdua colònies → impacte societat espanyola → sorgiment sectors crítics amb
sistema Restauració (regionalistes)

- Joaquin Costa: “cirujano de hierro” → necessitat persona metòdica per seccionar parts podrides de l’Estat
o Influència intel·lectuals de l’època: gran rebuda
o Idea darrere justificació arribada Primo, fins i tot també Franco
o Oligarquia y caciquismo como forma actual de gobierno en España: urgència y modo de cambiarla
(1902)
▪ Regeneracionisme: moviment des de d’alt → canvi statu quo sense canvi sistema
- Opinió molt pessimista: ineficàcia, Restauració sustentada per elit comercial, política...
- Nivell internacional: pèrdua colònies → sense pes en sistema de potències internacional
o Idea patriòtica relacionada amb expansionisme colonial → agreuja impacte moral
o Impacte pensament col·lectiu → generació ‘98
o Caiguda Esp = Sorgiment EUA → minva moral espanyola
▪ Guerra de Cuba: diferència entre potències
o Espanya: potència residual al panorama internacional

La setmana tràgica: desencadenants: desencadenant: crida de reservistes

- Simbolisme guerra Marroc: oportunitat tornar a mostrar-se una potència

o Tenir en compte Espanya al repartiment colonial
- Objectiu militar: tribus rebels Rif
- Conferència Algeciras (1906) Espanya-França
o França es desempallega d’Alemanya
- Guerra Àfrica → important formació de militars (africanistes contra II República)
- Sectors populars:
o Percepció negativa
o No interessos Espanya → Sí interessos elits polítiques i empresarials
▪ Comte Güell, Marquès de Romanones, Marquès de Comillas
o Rics pagaven → fills no cridats a files → només pobres enviats: servei Marroc=càstig social sectors
pobres

Setmana Tràgica: els fets

- 12/07/1909: Reial decret embarcament de reservistes

- 14-18/07/1909: embarquen companyies → clima d’hostilitat
- 26/07/1909: vaga general → comitè de vaga Solidaritat Obrera (pre-CNT), anarquistes i socialistes
o Republicans no s’impliquen directament: donen suport extern
o Republicanisme força Espanya → Esp: PSOE/UGT → Cat: sindicalisme llibertari
o Vaga dual Catalunya/Espanya
- Vaga èxit: gran seguiment BCN (barrirs obrers, Poblenou) →
- Paralització tramvies (propietat marquès de la Foronda)
o Importància: col·lapsar transport = col·lapsar economia
- Violència clerical → església pilar Restauració (unió elits polítiques econòmiques) → importància factor
educatiu: església monopoli educació (2/3 edificis cremats escoles)
o Sindicats grocs: sindicats finançats per l’església, contraposar-se als sindicats populars
- Nit del 26/07: tiroteig entre sindicalistes Patronat Obrer Sant Josep (excusa, provocació sindicalisme?) →
escalada de violència → primers incendis: Patronat obrer i escola Maristes
- 27/07: atac edificis religiosos (Convent dels Escolapis) → barricades BCN
o Seguiment altres ciutats (crema edificis religiosos): Terrassa, Reus, Manresa... (ciutats industrials)
o Creació juntes revolucionàries, proclamació República
- Revolta sense identificar líder específic → influència repressió posterior
- 29/07: llei marcial, tropes des de València
 - Guerres urbanes: pacos: trets des dels terrats
- 31/07: revolta es dóna per controlada

La Repressió

- Acabada la revolta: inici repressió → recerca líders → exèrcit ordena primers judicis sumaríssims (2/08:
sentències cadena perpètua)
- Ramon Clemente García: malalt mental, ballava amb morts → sentenciat a mort
- Delegacions promogudes per burgesia → por generada per revolta
- Total: 1967 detinguts | 17 penes de mort (5 executades) | 200 desterrats (Barcelona) | 80 edificis cremats (33
escoles) | 250 barricades
- Execució Ferrer i Guàrdia: cap de turc (indignació)

Conclusions

- Organitzada per sindicalisme obrer: objectius polítics i laborals → manca líders: revolta espontània i
descontrolada
o Republicans: es mantenen allunyats
o Socialistes: revolta caràcter radical, contra crema d’edificis i enfrontament amb exèrcit
o Anarquistes: bons ulls revolta espontània → manca líders (Francisco Miranda intenta organitzar
barricades) → manca d’organització: evidència necessitat d’estructurar-se: CNT (1910)
o Partit Republicà Radical: Lerroux, suport logístic i propagandístic, sense voler vincular el futur del partit
a aquest fets
- Forta oposició internacional: execució Ferrer i Guàrdia (13/10) (manca garanties processals)
o Influència premsa societat de masses: vaga a Milà, manifestacions Londres, París...
- Conseqüències: crisis del govern → caiguda de Maura
- Revolta finalitats polítics, no laborals → importància tradició llibertària Catalunya → explicació enfrontament
armat
TEMA 1: DEMOGRAFIA
Introducció: moments entesa Catalunya Espanya

- Etapes d’entesa:
o Macomunitat (1914-23): trànsit catalanisme cultural a polític, únic lloc de l’estat → final abrupte
(Dictadura Primo)
o II República (1931-39): mite conciliador (importància republicanisme català per II República) →
tensions durant la guerra per qüestions competencials (encara així entesa)
o Transició: postguerra Valls i Taberner (Falsa ruta= GC guanyen bons) → campanya català escoles 60s
→ Ajuntaments catalans: catòlics, conservadors, afins → Catalunya nacional: antifranquisme 70s →
Estatut dins monarquia parlamentària

Mutacions Catalunya

- Importància mutacions polítiques (moments entesa i desentesa)

- Mutacions territorials: migració, urbanisme, indústria, dona món laboral...
o Importància migracions i urbanisme
▪ Ernest Lluch: Catalunya guanyarà defensa 2a residència → classe mitjana generada amb
desenvolupisme franquista → altera paisatge de costa: no normativa mediambiental
o Despoblació interior Catalunya → migració lenta 1910-20s → increment per GC i gelada 1956:
impossibilitat subsidència amb agricultura tradicional
▪ Procés: Poble → Capital comarca → Capital província → Grans ciutats: despoblament i
concentració
o Contaminació: grans indústries, necessitat aigua (Tarragona, salinització capa freàtica)
- Mutacions econòmiques: evolució població agrària Cat: 40% 30s vs 4% 2021
o J. Nadal: “El fracaso de la R.I en Esp” → només Catalunya (textil, químic) i PB (ferro)
o Esp.: població agrària: propietarios muy pobres → cooperativisme catòlic → Falange i JONS
o RI 60s: desenvolupisme franquisme
o Indústria catalana: vinculada mercat interior Esp
o Desenvolupament econòmic desigual:
▪ Moviment migratori influeix en desigualtat (manca oportunitats al sud)
▪ Mercat interior espanyol feble, poca capacitat adquisitiva, salaris agricultura baixos, atur
endèmic, salaris baixos i treball estacional (latifundis) → capacitat compra propietarios muy
pobres també baixa
▪ Classes urbanes treballadors i administratius → no generen prou necessitats de servei
▪ Desenvolupament desigual → zones emissores i receptores → Catalunya receptora:
estructura demogràfica croissant
- Resum: grans canvis S. XX → institucionals, territorials, econòmics i socials

Demografia:

Evolució demogràfica: 1900-10 – 2M → 1940-50 – 3M → 1980 – 6M → 2020 – 7,5M

Paral·lelisme magnitud migratòria EUA – CAT: diferent escala

- Sistema català de reproducció:

o Lligat a la migració → població arribada reproduirà pautes lloc d’origen
o Cadena migratòria: de poc desenvolupament a major
o Menys desenvolupament = més reproducció natural → més desenvolupament = menys reproducció
natural (control natalitat, reproducció natural)
o Població migrada canvia piràmide poblacional lloc arribada → rejoveneix la societat
o Catalunya S. XVIII: taxa fecunditat molt baixa (òptima=2,1/2,2) → reforçat amb migració
o Catalunya: procés econòmic modernitzador → necessitat mà d’obra, no prou amb reproducció
▪ Taxa 1922: Catalunya 1,22 | Suècia 1,3 | Anglaterra 1,19 | França 1,37
▪ Taxa 1935: Barcelona 0,92 | Espanya 1,57
 o Motius baixa taxa fecunditat:
▪ Procés econòmic modernitzador → transició demogràfica: reducció taxa fecunditat, reducció
mortalitat infantil
▪ Estructura propietat terra (sobretot Catalunya vella) → institució hereu, pubilla i mas →
estratègia per mantenir i augmentar propietat de la terra → reducció natalitat → determinada
mentalitat
▪ Sexualitat: marc mental, costums, pràctiques → influenciades religió catòlica:
sexe=reproducció → fills fora de matrimoni estigma
• Dones van interior-ciutat per fer de minyones → violència sexual: embarassades →
donen els fills a beneficència → evitar repressió: casar-se tard
• Taxa nupcialitat significativa → edat significativa
• Catalunya conservadora i catòlica (Torres i Bages): baixa taxa de reproducció i alta
natalitat
• Andalusia: menor presència església, criatures fora de matrimoni → batejats i casats
quan arriba bisbe → taxa notablement més alta
o Canvi organització familiar: família unitat de producció i extensa → família unitat de consum i nuclear
o Estratègia familiar i migració → migració selectiva de dones a ciutat a fer tasques de cura (minyones)
→ ajuden econòmicament família al poble → finalment migra la família
▪ Barcelona districtes rics taxes feminitat altes (dones treballant com minyones)
▪ Relacionat actuals xarxes transnacionals de cura (3a onada): minyones llatinoamericanes
- Primera onada migratòria (Primer terç S. XX):
o Lligat al creixement de Barcelona, Exposició universal, metro...
o Persones de fora: xarnegos/ murcians
o Migració suposa un 30% del creixement demogràfic
o Provenen de Aragó, Comunitat Valenciana i Múrcia (La Franja, Castelló...)
o Vinculada amb la febre d’or: neutralitat IGM → traducció artística modernisme (Reus, Barcelona...)
o Immigració menys èmfasis anys 30: crisi econòmica, II República → debat Parlament: proposicions
prohibir immigració (manca feina per locals)
o Aculturació plena → adopció el català: parelles creuades
o 1926-30: 72% increment primera onada
- Segona onada migratòria (1940-70):
o Fracàs autarquia → salaris 1936=’56 → racionament fins 1951=mercat negre, pitjors condicions de
vida
o Inicialment vinculada al desenvolupisme → inici anterior
▪ Migracions de la fam postguerra
▪ Migracions motius polític (i econòmic) 50s: vençuts de la guerra, tornen de presó, realitat molt
opressiva → manca esperança reforma agrària, manca expectatives → migració
▪ Consolidació xarxes migratòries: contribueix manteniment segona onada
▪ Canvi origen migració 60s: lligada desenvolupisme
• Gran transformació: població rural → població assalariada
• Canvis socials i demogràfics
• Recomanacions FMI, Banc Mundial: devaluar la pesseta, equilibrar la balança de
pagaments exportacions-importacions → provoca atur: es canalitza al exterior
▪ Migracions camp-ciutat, de l’interior al litoral, d’Espanya cap a l’exterior
• 1,5M espanyols treballant exterior: necessitats miracle capitalisme europeu
• 4,5M canvien de residència
• Catalunya rep 720.000 persones
▪ Procés derivat R.I S. XIX Europa → 60s Espanya: (activitat agrària - activitat industrial)
• Disminució proletariat rural → proletariat urbà: construcció, indústria...
• Espanya buida: pobles buits
o Adopta català com llengua comunicació
o Canvia poblacions destinació: conurbació Barcelona...
 o “Catalunya, poble decadent” M. Vandellós vs “altres catalans” P. Candel → utilització PSUC i J. Pujol
o Motius final onada migratòria:
▪ Crisi econòmica general 1973 → persones tornen al poble d’origen
▪ Immigració de retorn: indústria permet estalvis → negocis als pobles d’origen
▪ Política frena immigració → autonomies factor estabilitzador
- Tercera onada migratòria (S. XXI):
o Internacionalització: globalització econòmica, motius:
▪ Desregulació Reagan i Thatcher
▪ Canvis tecnològics i estructura econòmica (deslocalitzacions industrials, economia serveis
▪ Dinàmiques d’empobriment progressives, herències colonials, neocolonialisme, desigualtats
o Es manté necessitat de població → continua sent rural-urbà
o Nous factors: religió (islam o protestantisme), cultura, ètnica...
o Menor ús català → castellà vist com llengua vehicular
o 1970: 62% Cat | 0,7% estranger → 2012: 63% Cat | 17% estranger
o Feines habituals: construcció, agricultura, xarxa tradicional de cura (dones LATAM, Magreb)
TEMA 3: CATALANISME POLÍTIC
Espanya – Catalunya S. XX: moments reconeixement i entesa | moments repressió i desentesa

B. de Rique → La dèbil nacionalització espanyola → comparació amb nacionalització França

- Importància sistema polític francès: Llibertat-igualtat-fraternitat, laïcisme i unitat nacional

- Nacionalització francesa: escola, exèrcit, llengua → configuració estat-nació
o Exèrcit factor homogeneïtat → creava francesos
o Escola molt estesa a França: peu de la ciutadania → debat respecte religions i laïcisme
o Escola, administració... → parlar francès
- Espanya nacionalització dèbil → manteniment plurinacionalitats
o Excepcions de l’exèrcit duren molt
o Problemes hisenda (colònies i guerres carlistes) → no escoles
o Classes altes educades a congregacions religioses
o Escola no és factor nacionalitzador
o Ex. TGN 1931: 5.700 nens → 1.700 escolaritzats (meitat escoles religioses) → analfabetisme
- Paper església catalana (i basca) → conrea diferència amb la litúrgia (gallega castellanitza) → transforma
sensibilitat carlista en un complex religiós patriòtic: aliada catalanitat

Catalanisme: moviment de reivindicació català que propugna reconeixement polític i cultural de Catalunya

- Polèmica entorn estatut 2006: Catalunya nació o no? → nació cultural

- Idea Espanya federal: “nació de nacions”
- Sentiment de reivindicació transversal
o S. XIX republicans i sindicalistes amb consciència catalanitat → Renaixença: catalanisme cultural a
polític → tradició republicana-federal I República (Pi i Margall) → tradició conservadora, monàrquica
i catòlica Lliga Regionalista
▪ Republicà-democràtic-federal → pacte de Tortosa (antiga CA)
- Corrents polifacètics: Lliga regionalista, ERC, CDC, UDC, PSUC...

Basquisme: Sabino Arana (tradició catòlica) → immigrant = maqueto (despectiu) → pàtria basca: Aberri Eguna
(Pasqua) → representant polític PNB → altres forces (carlins, socialistes) no reconeixen nacionalisme basc

Andalusisme: reduït en nombre → alguns partits durant la Transició

Episodis de reconeixement:

Entendre evolució: aspectes econòmics, socials... → acumulació capital Catalunya agricultura productiva, indians... |
mentalitat espanyola provindrà de rendes

- Mancomunitat:
o Sumar hisendes i recursos humans, materials diputacions
o Historiogràficament mitificada
o Preparen primer estatut d’autonomia
o Creació escola industrial, biblioteques, xarxes telefonia, impulsar les carreres femenines
(bibliotecàries, llevadores)
o Art modernista (herència Mancomunitat)
- II República:
o Estatut d’autonomia de Núria (1931)
- Transició postfranquista:
o Assemblea Catalunya (1971): Llibertat, amnistia, estatut d’autonomia, solidaritat amb els pobles
d’Espanya i dret a l’autodeterminació
▪ Tres primeres idees populars, altres dos no
o Suárez encapçala procés de demolició d’institucionalitat franquista i elaboració constitució

Moments distanciament
 - Dictadura Primo de Rivera i dictadura Franco: no reconeixeran diferències → parlaran de folklore

Catalanisme a partir de Pierre Vilar

- Pierre Vilar: sobtat per solidesa del catalanisme → pregunta fonaments estructures nacionals
- Interessat a la dialèctica entre el passat i el present → vol estudiar tanta història de Cat com pugui
- Lògica dialèctica en el sentiment de pertinença: identitat i amenaces a aquesta identitat
- Nacions sense estat vehiculen l’amenaça de manera diferent: aliança amb estat o buscant altres aliats
- Classes treballadores Catalunya té unes demandes → catalanisme polític té demandes diferents: de vegades
coincideixen
- No subestimar factor polític → canvis de Europa (miracle econòmic) es donen a Espanya (més tard) → notable
diferència depenen de qui pren decisions (dictadures)
- Català: geografia d’ètnies europees → J. Benet: genocidi cultural català franquisme
- Catalunya: paral·lel renaixement cultural nacions Europa (romanticisme) → passa a una exigència política
- Presa consciència a partir de 1888

Trets bàsics Renaixença i salt a la política

- Renaixença és plural:
o Progressista i liberal → Cors de Clavé: treballadors canten en català
o Conservador, elitista i minoritària: Jocs florals
- Pompeu Fabra: unificarà la llengua
- Diferenciacions: 1869 cort Catalunya majoria republicana i federalista
- Catalanisme progressista:
o Valentí Almirall: Lo Catalanisme, Diari Català, L’Avenç
o Fita important republicanisme federalista: pacte de Tortosa (CA)
o Pi i Margall: perspectiva federalista, Las nacionalidades
- Catalanisme polític també és plural:
o Vessant conservadora catòlica: Unió Catalanista → influència Rubió i Ors, Torres i Bages
- Debat actiu: S. Tura, J. Termes, P. Anguera → Catalanisme burgès o popular? → llengua és del poble, sentiment
de nació interclassista
- 1890 – 1917: burgesia catalana aspira a obtenir poder de l’Estat → només des de Catalunya es pot formar un
estat modern → burgesia industrial i agrària: pateix que entri en crisi tot el que seria la herència rural o religió
tradicional
o Cabdal a la identitat catalana: ruralitat, naturalesa, mas, religió catòlica...
- II República, canvi catalanisme:
o Visca Macià i mori Cambó: classes mitjanes, conflictes amb moviment obrer → dinàmica conflictiva

Desastre 98 i el catalanisme

- Important per l’evolució del capitalisme

- Interpretació catalanisme → Espanya impotent per mantenir la estructura imperial → imperi antiquat
respecte imperis europeus
- Aviva debat “nacionalitats”
- Enric Prat de la Riba

Divergències

- Divergències entre ambicions nacionals i socials → Solidaritat Obrera vs Solidaritat Catalana

o Solidaritat Obrera: CNT 1910 → moviment obrer, condicions vida i treball: revolucionari
o Solidaritat Catalana: cohesió electoral (Lliga, republicans, catalanistes) → guanyen Corts 1907

Lerrouxisme

- Alejandro Lerroux: emperador del paral·lel

- Cultura republicana → espais sociabilitat: ateneus i centres republicans
o Posicions conservadores i monàrquiques: casinos
- Context → nou tipus republicanisme: lerrouxisme
o Explota demagògicament els complexos i tabús classes mitjanes
o Primer moviment polític de masses
o Anticatalanista i populista
o Suport barris amb molta immigració
TEMA 4: ANARQUISME
Introducció:

- Barcelona: rosa de foc per anarquistes → ciutat de bombes i terror per contraris
- Moments més rellevants:
o Creació de la CNT: sindicat obrer més important (punt de vista afiliació i capacitat influència)
o 19 de juliol de 1936: anarquistes vencen tropes de Barcelona → hegemonia anarco-sindicalista fins
maitg 1937
- Historiografia: memòria anarquista incòmode → marginada: no tenent en compte sectors socials que ela
sustenten → història sobre qui té el poder: anarquistes no el van tenir → memòria llibertària: marginada
historiografia oficial i també frontpopulista
- Molts texts GCE → cercles exili: anarquistes culpen a comunistes → republicans a tots dos
- Historiografia: anarquisme anomalia històrica (important a Catalunya)
- Gran arrelament S. XIX → difon a partir Pi i Margall: La acción y la revolución (idees Proudhon sobre
federalisme)

Interpretacions historiogràfiques

- Eric Hobsbawn (Rebeledes primitivos):

o Anarquistes revoltes espontànies contra modernitat (rebels primitius)
o Qüestionen poder de l’Estat, moral catòlica...
o Estratègia sindical radical diferent a partits obrers (Partit, sindicat i casa del poble)
o Extensió anarquisme relacionada amb influència Fanelli → Barcelona revolució ’68: connecta amb
republicans P. Valencià, Catalunya i Andalusia
- Gerald Brenan:
o Anal·litza anarquisme rural andalús → Paradoxa
▪ Zona més industrialitzada i menys → major presència anarquista
o Estat responsable indirecte arrelament Catalunya i Andalusia → incapaç crear estructures polítiques
que facilitin “terreny de joc comú interclassista”
o Succeeix perquè societats més radicals són conscients que el sistema present no pot avançar → manca
d’integració per via de serveis públics: incapaç crear estructures (p.e.: analfabetisme)
o Anarquisme culte religiós → religió civil: més fe que raó
- Jaume Vicens Vives:
o Responsabilitza burgesia catalana arrelament anarquisme → impedeix canals participació política:
reclama forces Estat per reprimir moviment
▪ A canvi repressió moviment obrer: burgesia supedita políticament a l’estat
o Existència treballadors amb consciència de classe → revolta classes benestants es apel·lar l’Estat
o Estat molt poc inclusiu
- Ferran Soldevila:
o Anarquisme: període més llarga durada que JVV
o Idea de conjuntura i estructura:
▪ Conjuntura: des dels anys 30 o revolució ‘68
▪ Estructura: dinàmiques de fons que es mantenen més enllà de la conjuntura
o Des de Edat Mitjana Comtats catalans → escassa confiança en estat que considera hostil (més amb
Borbons que amb Àustries) → exemple: poca vocació funcionarial
o Aspecte estructural des de E. Mitjana → arrelament en la forma d’actuar → societat crea formes
afrontar vida al marge de l’estat
▪ Germandats medievals → tenien cura dels gremis
▪ Formes sociabilitat S. XX (ateneus, centres republicans...) → establiment d’escoles → pràctica
autogestionària
o Protecció social: organització a través de mútues → Catalunya: major concert educatiu i sanitari
d’Espanya
o Tret distintiu societat catalana: afecta estructura profunda de les mentalitats
- Josep Termes:
 o D’acord amb plantejaments Soldevila i JVV → anarquisme causa i conseqüència tradició
autogestionària
o Diferenciacions cas català i andalús:
▪ Sud més insurreccional (Trienni Bolxevic 1917-20)
▪ Anarquisme català major capacitat autoorganització: cooperativisme, activitats i prestació de
serveis per sindicats...
- Manel Izard:
o Mateixa línia → principal factor desconfiança envers l’estat
o Societat, mercat i estat permet entendre dinàmica social
▪ Estat: organitza convivència i controla violència
▪ Mercat: relacions entre elements mercantilitzats (salut, educació...)
▪ Societat: relació amb mercat, desconfiança estat i burgesia → organismes de defensa
impregnats de cultura política (republicanisme i anarquisme)
o Cultura autogestionària: idealista i pragmàtica → idealisme amb component ètic: immoralitat
diferenciació social, estatus, riquesa...
o Cultura autogestionària porta a la configuració de l’anarquisme, que s’entén amb republicanisme

Formes autogestionàries

- Fins el 1939 existeix una cultura política democràtica compatible amb dinàmiques revolucionàries
- No hi ha canals de participació i les eleccions estan prefabricades → procés és una farsa (legitimiar
Restauració)
- Anarquisme promou la insurrecció i la via revolucionària → èxit: confrontava realitat poc receptiva a
demandes populars
- Revolució ’68: Fanelli (AIT) arriba Barcelona → ruta P. Valencià, Catalunya i Andalusia: molt arrelament
- Obrerisme de Madrid marxisme → Catalunya bakunisme
o Marxisme: integració a l’Estat per via política, creació sindicats, estructures verticals i centralistes
o Anarquisme: volen destruir l’estat, lògica d’organització diferent
- Història moviment obrer hispànic: dualitat anarquisme/socialisme → GCE: fets de maig ‘37
o Anarquistes (CNT/POUM): guerra i la revolució a la vegada
o Soviètics: primer s’ha de fer la guerra, i després ja es veurà si es fa la revolució
- Catalunya: hegemonia llibertària claríssima
- Republicanisme: cultura política heterodoxa i susceptible d’influències
- IGM: neutralitat espanyola → increment salaris absorbits per inflació → estratègia reformista=estèril
- Via reformista no útil: optarà per la via directa radical → Exemple: cooperativisme de consum:
o Productes de primera necessitat a preus normals i assequibles
o Cooperatives que coincidien republicans i anarquistes
o Divisió dins anarquisme respecte cooperatives:
▪ Sector que el desqualifica el moviment per considerar-lo tou
▪ Altra part el promou
- CNT (1910): primera organització anarquista → confederal (confederació ibèrica amb Portugal) → conviuen
marxistes catalans
- Component federal → analitzar I República → republicans i llibertaris: moltes coses en comú: lliure
pensament, litúrgia...
- Doble capitalitat Catalunya: moviment obrer i capitalisme federal
o Anarquistes catalans participen vaga 1917

Anarquisme i republicanisme

- Moviment obrer té dues ànimes: republicana i anarquista → comparteixen espais comuns: espais sociabilitat
- Importància component social éssers humans: sentiment de pertinença → sociabilitat té diferents formes:
o Sociabilitat formal:
▪ Es crea una associació (republicana, pacifista...) i té un reconeixement legal.
▪ Importància a Espanya llei associacions 1960 (control governs civils)
 o Sociabilitat informal:
▪ Molt complicada d’estudiar → no ha passat per cap legalització
▪ Molt significatiu en el cas de les dones: excloses esfera pública i estat liberal → espais de
sociabilitat propis
▪ Espais de sociabilitat per antonomàsia: mercants, rentadors públics, la fàbrica, els tallers de
modistes... → varietat de sociabilitat entre pobles
- Sociabilitat compartida: determinada per dimensió econòmica de les persones → es generen relacions de
confiança i lleialtat
o Trobades comunes per organitzar vagues, celebrar I República, jornades 8 hores...
o Sociabilitat a llocs festius: ball, celebracions → configuració identitats
o Espais sociabilitat resisteixen estat centralista i classes posseïdores
- Comparteixen mateixa opinió: estat consideren aliè → gens propici a les necessitats
- Classe mitjana patirà petjada revolucionària → terror
o Anàlisis anarquista d’aquestes classes: vegetatives, no viuen del seu treball
- Ofici gaudeix d’identitat, orgull, i fins i tot rivalitat entre oficis: major capacitat convocatòria...
- Republicans i anarquistes: discurs emancipador → esperança de canvi
- Confiança paper educació: creació escoles nocturnes (gran analfabetisme) → educació i cultura palanques de
canvi social: obrers conscients
- Processos de Montjuic: repercussió mundial (Ferrer i Guàrdia) → Setmana tràgica: coincideixen republicans i
anarquistes: consciència obrera
o Burgesia catalana alerta: fantasma recorre Europa → en cas català anarquista no comunista
- Simbiosis republicana i anarquista conra estat opressor → combatre també església catòlica (figura
d’autoritat)
- Dialèctica anarquista: acció, repressió i acció
o Seran reprimides: provocarà morts, exili, presó, ilegalització sindicats
o Vies d’acció: atemptats, sabotatges, magnicidis
- CNT radicalitzada després Primo de Rivera i durant II República:
o Augment nombre de vagues → llargada de 15,17 dies
▪ Caixa de resistència: quotes afiliats per mantenir vagues llargues
o Sindicalisme (UGT i CNT) pretén el control del mercat de treball
o Repressió de l’estat: llei de defensa de la República
o Trentistes: sector CNT que vol donar oportunitat a II República
- Contrast social entre classes a partir de la manera de vestir i activitats
- Discurs emancipador → triomf ideals RF
- Importància de l’anarquisme → màxim exponent a partir revolució juliol ‘36
- Durant II República → vinculació anarquisme i republicanisme:
o Relació Salvador Seguí i Lluís Companys
o Comparteixen coses: horitzó diferent
o J. Pla: inici II República no violència clerical Catalunya per pacte Companys-anarquistes
o Durant II República: sector anarquistes que volen esperar l’evolució de la República (burgesa)
o FAI es farà forta, CNT es radicalitzarà (gimnàstica revolucionària) → marxa anarquistes favorables a la
República
o Eleccions 1936 CNT reclama vot per Front Popular
o Anarquistes formaran part govern Largo Caballero i Lluís Companys
- Revolució 1936:
o Llibertaris capgiren la base del poder
o Igualen sous (mantenen diferències entre treballadors i treballadores)
o Col·lectivitzen empreses i les autogestionen (decrets Tarradellas Generalitat)
o Canvi aspectes nivell quotidià: nudisme, naturisme...
TEMA 5: EL PISTOLERISME (1917-23)
Context socioeconòmic

- 1913 – 23: gran creixement econòmic i demogràfic Catalunya → benefici neutralitat IGM
- Motor industrial espanya → allaus migratòries → barraquisme
- Inflació augmenta 100% 1913 – 20 → plusvàlua absorbida per burgesia: increment cost de vida

Context polític

- Restauració: crisi constant

- Desequilibri: societat de masses → incapacitat partits polítics per comunicar-se
o Moviment obrer: capacitat vertebrar política de masses assalariades i obreres
- Desastre Annual + informe Picasso → empitjora situació política
- Nivell internacional: por per moviment obrer → reacció elits burgeses
- Catalunya: Lliga Regionalista → Mancomunitat (1914) → Enric Prat de la Riba

Bel·ligerància sindical a Catalunya

- Catalunya: relació patronal – obrers totalment bel·ligerant → resta d’Espanya més dialogant → dualisme UGT
(Espanya) – CNT (Catalunya)

La mobilització obrera

- Historiadors vinculen mobilització sindical dècada ’10 amb frustració menyspreu Estatut d’Autonomia (1919)
vist com a mitjà per assolir moltes reivindicacions obreres
- 1920 fracassa polític reformista Cambó i la Lliga
o Després crisi 1898: Lliga intenta reformular estat (representar burgesia catalana i catalans) →
Catalunya regió que promogui el canvi → fracassa

La vaga de la Canadenca

- Riesgos y fuerza del Ebro: distribució energia elèctrica → reducció sous 1919 (després acomiadaments)
- 21/02/1919: CNT anuncia vaga a tot el sector → llocs de treball ocupats per militars
- 13/03/1919: declaració estat de guerra
- Finalment govern Romanones obliga empresa a cedir demandes dels treballadors
- 17/03/1919: llibertat bona part de obrers presos
- Fites de la vaga:
o Readmissió acomiadaments
o Increments salarials
o Capacitat legal de negociació dels sindicats
o Alliberament de la majoria de presos (no tots) → vaga general (24/03 – 7/04)
- Mostra de força CNT → portaveu moviment obrer

Pistolerisme

- Patrons: autoritats actitud passiva → inici finançament atemptats contra dirigents obrers
- Fenomen complex → guerra encoberta entre Sindicat Lliure (patronal) i Sindicat Únic (CNT) → paper rellevant
també de les autoritats
- Important l’ús i control de mitjans de comunicació
- Sindicats Lliures (1919): creats per militants carlistes → braç executor contra CNT
- Principals figures
o Manuel Bravo (1er dirigent Sindicat Lliure): relació amb capità general de Cat (Joaquim Milans) →
assassinat setembre 1919: represàlia assassinat Pau Sabater (dirigent sector tèxtil CNT)
o Nova direcció: baró del Köing (agent doble República de Weimar): professionalització → Banda Negra
o S. Martínez, governador civil BCN (1920-23): prohibeix sindicats → ideòleg Llei de Fugues →
institucionalització repressió i persecució moviment obrer
TEMA 6: ECONOMIA
Evolució econòmica al S. XIX

- Des de S. XVIII: progressiva especialització (vinícola), millora productivitat, excedent, mercat dinàmic
- S. XIX canvi economia Catalunya → indústria tèxtil
- S. XX: expansió i modernització indústria i serveis → superació problemes indústria tèxtil S. XIX (recursos
naturals)
- Industrialització Catalunya similar a la britànica → mancances energètiques i de recursos
- Pre – IGM: economia catalana mitjanament industrial, sector agrari important, capacitat exportadora
o Productes consum per gran penetració mercat intern: teixits i suro (Empordà, exportació)
- Necessitat d’importació de primeres matèries industrials → procedència exterior també aliments (blat)
- Canvis durant IGM: neutralitat beneficiosa → expansió i creació de nova indústria
- 1919: Catalunya 2M habitants: meitat població urbana → migracions rerepaís a zones industrialitzades
- Societat diferenciació social molt acusada: diferenciacions condicions de vida i de treball
o Minoria benestant
o Classes obreres en condicions de vida i treball molt precàries → mortalitat marcada per barris
- Protagonistes lluita de classes:
o CNT a partir 1910 lideren lluita obrera
o Foment del Treball i patronals diverses per part de patrons, desconfiant capacitat repressiva Estat
- Economia Europa S. XIX: espoli sobre les seves bases colonials → economia catalana afectada tràfic esclaus →
acumulació capitals amb el tràfic a Cuba → utilització capital per bancs, ferrocarril, línies marítimes...
o Expressions arquitectòniques: cases dels indians
- Cooperatives de consum → accés productes de qualitat & autogestió d’autodefensa

Entre 1914 i 1985

- Economia experimenta canvis econòmics molt importants:

o Triplica població (6M), 80% població localitats superiors 10.000 (1985)
o Creixement PIB, renta per càpita, millora nivell de vida...
o Manteniment desigualtats socials
- Desigualtat social generarà tensions → protagonitzades per sindicat anarquista
o Canalitza voluntat de canvi i millora de condicions de vida
- Fins 1985, activitat industrial de transformació
o 1ª R.I. tèxtil, 2ª R.I. química i metal·lúrgica
o Economia molt diversificada
- 1914 – 25: Expansió sector terciari: activitats financeres...
- Turisme de masses: necessitat garantia de treball i generació immobiliària
- 1914 – 36: sistema econòmic liberal: intervenció mínima, debat política aranzelària: lliurecanvisme vs
proteccionsime
- Primo de Rivera: política econòmica corporativa → obra pública
- 1939 – 75: estat totalitari → molta intervenció econòmica → repressió franquista contra cultura polítiques
emancipadores

Economia autàrquica

- Opció de classe:
o Beneficiaria propietaris mitjans de producció → suport havia estat clau per guanyar conflicte
o Treballadors sense defensa → rebaixa de salaris i davallada productivitat
- Opció exterior aïllacionista:
o Idea errònia de que Espanya és autosuficient
o Blocatge aliats durarà un temps → política econòmica no era bona
o Problema Catalunya: indústria tèxtil → dificultats reparar equips i subministrar matèria prima
o Reducció productivitat, problemes energètics → menys dies de treball
- Intervencionisme:
 o Substituir mecanismes de mercat → límit de preus per evitar pujades → preus pugen,
subministrament no es manté
o Lògica clientelar
o Debat Seat Catalunya → mentalitat industrial
o Ajuts dels EUA → Catalunya torna a créixer
o Desequilbris econòmics motiva → pla estabilització 1959

Evolució des del Pla d’Estabilització fins a finals de segle

- Situació molt crítica → context geopolítica i geoeconòmica → important posa les bases pel creixement
econòmic
- Pla d’Estabilització 1959 → llei organització econòmica proposada per tecnòcrates Opus Dei
o Infiltració Opus Dei → petit grup de poder: CSIC (revista Argor), càtedres universitat → direcció política
liberalitzadora
- Situació crítica: balança pagaments, importació de matèries primeres i teconolgia...
- Interessos internacionals → integrar economia hispànica al capitalisme internacional
- Pla d’estabilització: tractament de xoc → Franco es resistia: insistència Carrero Blanco
o Suspensió de balança de pagaments, inflació pel producte del mercat negre, mesures de prevenció
anys 50s...
o Es devalua la pesseta, s’incrementen els tipus d’interés, incorporació dictadura franquista al FMI...
o Finalització: memoràndum govern reconeixen desajustos economia, acceptant canvis
- Llei de convenis col·lectius (1958):
o Deixa enrere lògica de relacions laborals (marcades per intervencionisme)
o Fixació de sous i preus que permet dinàmiques de pacte empresaris-treballadors
o Provoca naixement nou moviment obrer clandestí → creació eleccions sindicals → virtualitat per
arrencar millores en les condicions de treball i salaris
▪ CCOO: creada a partir dels delegats sindicals elegits de les empreses que no són del
movimento
- Llei ordenació de Crèdit (1962):
o Replanteja rol Banc Espanya → noves regles del joc pel que fa relacions econòmiques i financeres
- Inici Pla Estabilització → devaluació pesseta, incrementarà miració camp-ciutat, migració cap Europa
- Europa postguerra → reconstruïda Pla Marshall → miracle econòmic
o Increment migració Espanya – Europa
o Dictadura decideix per via de la política de contingents quantes persones necessita una determinada
fàbrica
- Història econòmica: gran mutació a partir del Pla d’Estabilització
o Altres diuen que des de 1955 hi ha dinàmica expansionista
- Màxima expansió econòmica Catalunya amb Pla Estabilització
- Expansió econòmica: recupera el destruït per la guerra
o Augment producció agrícola, fertilitzants, canvi estructura agrària
o Ramaderia intensiva
o Valor afegit industrial en la construcció
o Augment producció
- 1,5M van a treballar a Europa → polititzat en el trajecte migratori
- Expansió amb clarobscurs:
o Borja de Riquer: dictadura franquista molt corrupta
o Fiscalitat regressiva (més rics paguen menys) → serveis públics de menor qualitat
▪ Primer intent de reforma fiscal fou durant la República
▪ Ingressos principalment de l’IVA (no impostos indirectes sobre)
▪ Infraestructura obsoleta
▪ Necessitat i dependència inversió exterior per R. I.
• Dependència energètica per la indústria (petroli)
- Inici explotació intensiva turisme:
o Catalunya → major captació turisme
 o Organització litoral → impacte ambiental considerable
o Ajuntaments: propicien desenvolupament econòmic localitats
o Grans rendiments → guanys especuladors
- Canvi d’una societat de lloguer a una de propietat
- Població: sensació de benestar i progrés econòmic
- Economia de creixement accelerat en posició vulnerable → crisi de petroli del ‘73
o Gran abast social durant transició (més que altres OCDE)
o Febleses: energètic, econòmic i social
o Dinàmica creixent de mobilització popular i obrera → transició cap a democràcia
o Problemes d’inflació (finals ’70: 20% inflació, 25% interès dels crèdits)
o Crisi afecta més intensament Catalunya
- Canvis importants en el model de creixement:
o Canvi marc institucional:
▪ Empresariat creat i engreixat amb contractes públics
▪ Socialització de pèrdues, privatització de guanys
▪ Suárez: desmantella organitzacions Movimiento
o Capacitat inversió:
▪ Major capacitat inversió pública → capgira lògica endèmica
▪ Mai comparable amb països CEE
o Dèficit crònic i balança de pagaments:
▪ No hi ha capacitat exportadora
▪ Paràlisis demogràfica fins 3a onada migratòria (caiguda natalitat...)
- Finals S. XX → nou model de creixement → terciarització i expansió turisme
- Catalunya: pèrdua cultura societat industrialitzada → societat de serveis
TEMA 7: LA SEGONA REPÚBLICA
La República

- Proclamació eleccions municipals (12/4/31) → republicanisme: corrent polític/ideològic llarga tradició

- Cultura política: principis República francesa → perspectiva radical democràtica
- Republicanisme després I República → política memòria contraria republicanisme (durant Restauració)
- Catalunya → catalanisme monàrquics (Cambó) vs catalanisme republicà (Macià)
- Tret important: laïcisme → separar estat – església
- Victòria Lliga Regionalista (1906) → Republicanisme: acció ajuntaments (Reus, Tortosa...)
- Espais socialització: ateneus, locals, premsa...
- Catalunya, dos moments:
o Republicanisme unitari
o Republicanisme federal (incorpora fet nacional català) → predomina Catalunya (proclama Macià)
- Fets abans proclamació república:
o Pacte Donosti → acord republicanisme hispànic
o Fundació ERC març 1931
- Proclama Macià → finalment constitució Generalitat (entroncament històric) → heterogeneïtat
republicanisme (es torna a veure fets ‘34)
- Govern provisional: marquen línia de reformes més importants → reformes pendents a Espanya i Catalunya

Reformes

- Reforma agrària:
o Reforma social contra grans latifundis
o Connotació especial a Catalunya → fase als fets octubre ‘34
o Societat amb revolució burgesa: plantejament estructura propietat terra → Espanya encara no
o Reforma inicia ’32 → aturada Bienni rectificador → GC: revolució → franquisme: defensa privilegis i
classes benestants (ajuda a la guerra)
o Reforma agrària Catalunya
▪ Llei de contractes de coreu: situació injustícia rabassaires, jornalers, no propietaris...
• Creació Unió de Rabassaires 1922 → influència Companys (advocat sindicat)
o Gran esperança durant República
▪ Situació món agrari:
• Grans propietaris → formats procés desamortització S. XIX
• Llauradors, jornalers, dones també treballaven...
▪ Politització camperols a través sindicats agrícoles
▪ Promoció acords: Comissions arbitrals → triple condició
• Inputs: allò que necessita la terra per produir (regadiu, adobs, pous...)
• Outputs: la collita (vinya, fruits secs, cereals...)
• Repartiment de responsabilitats treballador – propietari: costos inputs, beneficis...
▪ Violència continguda entre rabassaires i propietaris
▪ Reforma agrària: no reforma social (no qüestiona propietat de la terra) → resoldre lògica
enemistat entre Unió de Rabassaires (sindicat) i Institut Agrícola Català de Sant Isidre
(patronal, vinculat a la Lliga Regionalista)
▪ Aprovació llei Generalitat (majoria ERC) → propietaris la porten al TC → 1934: Tribunal en
contra Generalitat, Estatut no donava competències per aprovar aquesta llei
• Lliga Catalan: poder polític per defensar poder propietaris
▪ Esclat fets octubre ’34: component nacional i social
• Alcaldes (líders pagesos) reprimits per fets octubre
• Unió Rabassaires: memòria de desnonaments → associant-los a represàlies
o Reforma agrària Espanya:
▪ Llei reforma agrària ’32 (Bienni reformador)
▪ Afecta grans propietats (especialment no conreades) → expropiació amb indemnització
 • Bloc contrari: equiparen mesura a arribada bolxevisme
▪ Expropiacions i assentaments famílies: procés molt lent → estudis per veure on era més
urgent aplicar-ho → consumeix energies primer Bienni
▪ Bienni negre: atura dinàmiques assentaments → represes febrer ‘36
▪ Fins GC: avenç molt lent i desànim entre sindicats
▪ GC: no reforma agrària → confiscacions i experiències col·lectivitzadores
- Reforma exèrcit:
o Tradició maximitzada per desastre Annual
o Exèrcits context imperialisme S. XIX → carreres militars: Protectorat Marroc
o Exèrcit, dues característiques a reformar:
▪ Inflació oficials: excés en relació infanteria → impossible de mantenir → ja comentat a Juntes
de Defensa del ‘27
▪ Resituar exèrcit a democràcia parlamentària → funció: defensa integritat territorial; no
intervenció en política
o Redueixen efectius → política de jubilació (de 20.000 a 13.000), molt cara
o Insurrecció de Sanjurjo: part de l’exèrcit contra la República
- Reforma drets de ciutadania:
o Idees republicanisme RF: igualtat social sense dependre de família d’origen , mèrit i capacitat...
o Marc relacions laborals:
▪ Negociació col·lectiva, jornada 40h, reforçament inspecció de treball...
▪ Promogut per Govern provisional: lògica països democràtics → enfortir factor treball
▪ Reducció avantatges i privilegis del factor capital
▪ Reconèixer paper sindicats en convenis col·lectius
o Drets i llibertats:
▪ Separació entre estat i església → acabar amb influència cultural (limitadora llibertat
individual)
▪ Drets i llibertats no poden ser discutits per església o exèrcit
▪ Dones:
• Ruptura clara en relacions de gènere
• Constitució reconeix drets dones
o Partit Socialista: “obligat” per vinculació amb internacional
o Dreta catòlica: pensen que els hi beneficiarà → votaran dretes perquè són
víctimes de l’església
• Divorci i afiliació
• Inclusió dones espai públic → trencament marc mental anterior
• Condició de les dones en matrimoni igual als homes
- Reforma església:
o Separació estat – església → inicialment diàleg: Vidal i Barraquer interlocutor (molt complex)
▪ Sector moderat església que reconeix República → defensar drets eclesiàstics: subtilesa legal,
aplicació benèvola nova constitució
▪ Govern acció decidida: dissoldre companyia Jesús... → conflicte religiós: església veu amenaça
dels seus drets: inici confrontació ideològica
o Paper Alcalà Zamora (exmonàrquic i catòlic) → creuen que farà de dic de contenció respecte
aspiracions anticlericals
o Reforma amb gran càrrega simbòlica i sense costar diners (important, mala situació econòmica)
o Constitució ’31: llibertat religiosa → estat sense religió oficial
▪ Ordres religiosos: llei especial, susceptibles prohibició participació indústria, comerç,
ensenyament...
o Expulsió jesuïtes: gran influència ideològica, poder econòmic
o Església posició de privilegis: poder moral, ingerència a la vida i consciència de la gent...
o Mesure principals govern República → catòlics contra aquestes mesures:
▪ Supressió dels avars del clergat:
 • Diners perquè sobrevisqui → República ho suprimeix
• Església ho entén com declaració de guerra
• República → Església ha de ser mantinguda per creients
▪ Retirada dels símbols religiosos a escoles públiques:
• Pràctiques immemorials: símbols religiosos, mestres a missa...
• Protestes contra això
▪ Secularització aspectes civils:
• Llei de divorci
• Secularització cementiris municipals
• Llei promulgació prohibeix congregacions religioses que prohibirà pràctica educativa
o Mesures emmirallada en laïcisme francès
- Reforma educativa:
o Exemple Tarragona: 3200 nens edat escolar → 1700 sense escolaritzar (necessitat treball infantil) →
meitat en escoles públiques (mal finançades, professors mal pagats) → classes mitjanes escola privada
religiosa
o Pla de construccions escolars (manca diners), millorar estatus professorat, escolaritzar...
- Reforma territorial
o Dualitat entre República federal catalana i espanyola → nacions sense estat: recerca d’encaix dins
l’estat → recerca d’autonomia política
▪ Pacte San Sebastià: reconeixement demandes plurinacionals
▪ Episodi Macià: evidencia diferents perspectives dins catalanisme
o Catalunya: maduresa i transversalitat en la seva concepció nacional
▪ Nacionalisme basc basat en PNB i Sabino Arana
▪ Galicia no tenia aquesta maduresa ni transversatiltiat
o Estatut Catalunya 1932 (feina ja feta d’abans)
▪ Azaña: defensarà Estatut Catalunya a Madrid
o Estatut Euskadi: 1936 → alineament amb Front Popular: condició: aprovar Estatut
o Estatut de Núria (1932):
▪ Gran suport popular → 2 col·lectius no poden votar: dones i gent menys de 5 anys a Catalunya
→ reuneixen 400.000 signes
▪ Estatut aturat fins pronunciament Sanjurjo → evidència amenaces República →decisió tirar
endavant les reformes principals → reforma agrària i autonomia de Catalunya
▪ Diferència entre redacció des de Catalunya i el que s’aprova al congrés → aprovat per
referèndum el text modificat des de Madrid
▪ Estaut de Núria, poders que Estaut de 78 no reconeixia i viceversa:
• Estatut ’32: autonomia en camp justícia (Tribunal de Cassació)
• Estatut ’78: xarxa educativa depèn Generalitat → Estatut ’32 només podien controlar
les escoles que la Generalitat creava
▪ E. Pujol: mite conciliador, dos moments:
• Proclamació Estat Català Macià: acaben acceptant Generalitat amb Estatut
d’Autonomia
• Estatut de Núria: enlloc de negar l’Estatut rebut des de les corts l’accepten →
reconciliació
▪ Situació electoral:
• Corts Espanyoles (total 53): 25 ERC, PDF 3, USC 3, PCR 3, PR 3, PSOE 1, Lliga 12,
independents 10
• Parlament de Catalunya (total 85): 56 ERC, 16 Lliga, 5 USC, 8 altres minoritaris
▪ Obra legislativa del Parlament (molta activitat, reformista):
• Estaut Interior de Catalunya (‘33)
• Llei Municipal (‘34)
• Llei Tribunal de Cassació (‘33)
• Llei de serveis, arxius, patrimoni artístic i científic (‘33)
 • Llei d’acció escolar(‘34)
• Llei d’aigües mineromedicinals
• Llei contractes de conreu (la més accidental)
o Fets octubre ’34: revolució amb component social i nacional → rerefons de
Llei de contractes de conreu
- Resum reformes:
o Lluitar contra statu quo dominant
o Reformes en tots els camps → resoldre problemes endèmics
▪ Contra visió revisionista → la República no va comportar la GC, ni aquesta era inevitable
• GC iniciada per alçament de militars colpistes (finançament d’oligàrquies)

Catalunya: no oasis

- Eleccions febrer ’36: molt poralitzades → concentració en dos pols → pugna entre models de societat
diferents
o Front d’esquerres: 58%
o Front català d’ordre: 42%
TEMA 8: GUERRA CIVL I DICTADURA
La guerra civil

- Cop d’estat militars contra govern República legítim → 58% Front Popular vs 42% Front d’ordre
- Motiu trànsit cop d’estat Guerra Civil → resistència armada treballadors i part forces militars
- Catalunya →Moviments casernes no gaire importants → 19 de juliol: cop no triomfa a Catalunya
- Estiu 1936 marca geografia → producció agrària CyL i part Andalusia: bàndol revoltat
- Guerra civil → descomposició òrgans poder a Catalunya (Generalitat i Ajuntaments) → protagonisme
anarquistes → trànsit a una revolució social: Comitè de Milícies Antifeixistes (identificació colpistes amb
feixisme: ratificat per suport bèl·lic feixistes)
- Revolució comitès: òrgan de poder de la unitat revolucionària → coexisteixen amb antiga unitat de poder →
conjuntura multiplicitat de poders: revolució social (estiu – octubre ‘36) → trets més destacats:
o Revolució=foc → cremar vell ordre → cremar esglésies (poder derrotat per revolució)
▪ Convenciment església sempre ha fet costat als poderosos
▪ Atempten contra vida persones: església i revenges de classe
- Memòria GC traumàtica → silenci i oblit → visió revisionista: culpa tothom
o Durant franquisme: honrades i reconegudes víctimes rereguarda republicana
- Lectura protagonistes guerra → construcció un món nou
- Propietat a la rereguarda;
o Incautacions, apropiació propietats (esglésies)
o Col·lectivització a camps i ciutats
o Diverses tipologies: municipalització...

Postguerra, repressió i legislació

- Repressió extensiva i intensiva → idea botí de guerra

o Llei 1939: excombatents, mutilats o excaptius → reserva places administració
▪ Més bel·ligerants respecte altres llengües o cultures PI
o Llei 1939 confiscació béns sindicats de classe (CNT i UGT)
▪ Llei 1983/85: retorn patrimoni sindicats
o Llei 1940 voluntat sindical
o Llei 1939 contra casaments civils → concessió a l’església
o Colònies militaritzades penitenciàries = penes de treball
o Llei 1940: contra maçons i jueus → gran arrelament primeres dècades S. XX
▪ Causa general: fitxer amb totes persones en contacte amb masoneria
- Mesures morals a partir 1941/42:
o Llei contra avortament i anticoncepció
o Restabliment delicte adulteri
o Censura cinematogràfica
o Llei sobre repressió vandillatge i terrorisme
o Llei sobre prostitució (‘56)
o Llei d’oposició al franquisme (’59) → Tribunal ordre públic (TOP) (1963-78): 25k encausats
o Llei d’excepció a Euskadi
▪ Declaració zones mineres i industrials (‘69) → Guipúscoa (‘70) i Biscaia (‘75)
▪ Creació ETA ’59 → creació llei antiterrorista ’71: tribunal format per militars
- Institucionalització de la repressió:
o Institucionalització a partir ’48
o Millorar imatge → celebració eleccions municipals
o Última etapa → major activa censura: Nova Cançó → arbitrarietat censura (depèn del lloc)
- Revisionistes: parlen de dues etapes → Drets i llibertats: no va haver en tota la dictadura
- Columna vertebral dictadura: censura
- Elements de repressió consubstancials a la dictadura

Naturalesa de la dictadura:
 - Dictadura: no règim anterior (eufemisme), no règim de Franco: DICTADURA
- Règim feixista:
o Dreta historiogràfica: règim autoritari
o Esquerra: feixisme
- Llarga durada dictadura (diverses etapes: anys de la fam o desenvolupisme) → aspectes que es mantenen: rol
Franco, manca llibertats individuals, repressió...
- Duch: règim feixistitzat:
o Diferències feixisme italià i nazisme
o També clares referències: estat emmirallat en els feixistes de l’època
▪ Bases jurídiques i institucionals estat a partir ’36: molts elements es mantindran durant tota
la dictadura (“Fuero de los españoles”,”Fuero del trabajo”)
o Component feixistització: rituals, llenguatges, ideologia → suavitzat a partir ‘45
▪ Temença règim ser arrossegat per victòria aliada IIGM → dubtes sobre possible intervenció
- Nacionalcatolicisme: element molt rellevant i diferenciador
o Enfortir aliança vencedors amb església catòlica → GC = croada religiosa
▪ Carta col·lectiva ’37 (excepte Vidal i Barrquer i un bisbe basc) → GC = croada
o Marc control mental i hegemonia catòlica en comportaments individuals
o Paper església en processos repressius: censura premsa, llibres, qüestions morals → lògica asfixiant
- Legitimitat:
o Legitimitat d’origen:
▪ Basada en victòria militar → imposa comprensions del món, relacions humanes, justícia...
▪ Record victòria durant tota la dictadura → “Contra los enemigos de Espanya”
o Legitimitat d’exercici:
▪ Explicació de llarga durada dictadura
▪ A partir dècada 60s → abandonen polítiques autàrquiques: pla d’estabilització (suport
organismes internacionals)
• Inserció lògica capitalista, apertura turística, industrialització...

Franco

- Diverses bibliografies: Preston → conspirador, cabdill militar, dictador que fa a mida partit únic (FETJ):
o Falange: partit feixista (Primo de Rivera) → ideologia, ritual
o Tradicionalisme: vinculació carlisme → legitimisme catòlic
o JONS: importància que no tenia → O. Redondo (CyL): plantejament autoritari; “propietarios muy
pobres”
o Partit unificat: sempre al servei de Franco
- Persona mediocre, venjativa, orgullosa, cínica...
o “Haga como yo, no se meta en política” → exemple cinisme
- Sort per acabar sent el líder dels militars colpistes → accidents (Sanjurjo), monàrquics perden rol...
Dictadura: culte a la personalitat → Franco: 0 carisma → dinàmiques culte: líder GC → aspectes personalitat
que tenen impacte en la societat:
o Aniquilació enemic: enemic = no adepte a la causa → liberalisme i conservadors (parlamentarisme S.
XIX), comunisme, anarquisme... → terrorisme d’estat
o Voluntat de supervivència (personal i familiar): supervivència; acaparament econòmic → noves línies
d’investigació: corrupció, ineficàcia... → Franco: rapinyaire
- Persona astuta, flegmàtica... → desactivar desafiaments i retrets
o Assoliments dictadura (nivell de vida): per algú que manipula poder i anteposa interessos personals
- Dictadura: combina repressió i consentiment:
o Legitimitat d’origen, repressió...
o També legitimitat d’exercici, suport popular i consens en part població → es configuren mentalitats
proclius a Franco i la dictadura:
- Claus llargada dictadura: aspectes permetrien entendre llargada de la dictadura (Reig Tapia):
o Extermini: “hasta la raíz” → guerra deliberadament llarga i repressió exhaustiva
▪ J. Benet: intent genocidi cultural
 o Salvavides Guerra freda: “centinela de occidente” → acords amb EUA: establiment bases americanes
PI: supervivència règim → Franco: ha derrotat enemics (aliats URSS)
▪ Apropament bloc occidental capitalista → condiciona transició (posa límits)
o Astúcia: habilitat per controlar aliats i dividir enemics → biografies Preston, Moradiellos: capacitat
crear carreres o condemnar a ostracisme
o Miracle econòmic: base legitimitat exercici → inversions estrangeres, superar dèficits balança
pagaments → gran creixement econòmic → revolució industrial → moviments migratoris

Repressió:

- Legislació repressiva adoptada durant la guerra:

o 1936:
▪ Estat de guerra (fins ‘46) + judicis sumaríssims → justícia a l’inrevés → persones relacionades
amb la República: rebels → col·lectius especialment castigats:
• Magisteri castigat: educació polititzada → procés depuració: magisteri, judicatura,
policia... →dirigits per personal simpatia moviment nacional
• Aberració jurídic: condemnes retroactives
• Creació escola nacionalcatòlica amb censura
o Catalunya botí de guerra: carreres magisteri (fora Catalunya) → objectiu
espanyolitzar → depuració mestresses (proximitat Lliga o PNV)
▪ Fora de la llei partits polítics Front Popular
o Repressió econòmica → confiscació béns:
▪ Béns personal polític i cultural (a les persones)
▪ Béns de capital social (cooperatives, sindicats...) → espais domini ideològic vencedors →
violència simbòlica
o 1938:
▪ Promulgació lleis fonamentals del règim: “Fuero de los españoles”...
▪ Llei de premsa
▪ Derogació estat d’autonomia de Catalunya
▪ Patronat de redempció de penes per treball → construcció Valle de los Caídos, canal
Guadalquivir... → treball esclau (avantatjós per empreses) → imitació camps treball nazis
o 1939:
▪ Dissol Generalitat de Catalunya → setembre: lleis parlament sense efecte
▪ Febrer ’39: llei responsabilitats polítiques (modificada ’42, jurisdicció especial fins ‘45)
• Jurisdicció especial: de vegades es solapa amb sentència consell de guerra
• Socialitzar amb la por → persones amb sentència consell de guerra/denúncia
versemblant (actuacions des d’octubre ‘34)→ condemnades a perdre tots els seus
béns
o Multa persones amb patrimoni +25k pessetes → 96% no tenien (pagesos)
• Bojeria de revenja (200k encausats): col·lapsa jurisdicció
• Qualsevol persona podia tenir un membre mort a la guerra o de partit d’esquerres →
por a perdre tots els béns

Oposició al franquisme

- Vella oposició (instruments República) fins 50s → nova oposició a partir 60s
- Relació oposició – repressió: 300k depurades feina + 150k empresonades → repressió condiciona oposició
- Primer moment: organització resistència armada → intensa 45 -50
o Posar contra les cordes la dictadura → sortida democràtica
o 2k maquis morts + 3k capturats + repressió contra 20k enllaços/col·laboradors
o Lluita armada: incorporen persones fugides
- Divisió interna de l’oposició → fins i tot després mort Franco
o PSOE: divisió seguidors Caballero, Negrín i Prieto → Negrín expulsat PSOE
- Primera organització recomposta: Partit Comunista
- Republicanisme d’esquerres → mantenir institucions republicanes: Generalitat, govern basc, II República...
- Petits sectors monàrquics contraris a la dictadura
- Acord oposició dispersa: San Juan de Luz → Gil Robles (CEDA) i Prieto (PSOE moderat) → plataforma per
produir relleu de democràcia
- Ruptura entre oposició interior i exterior: p.e. PSOE
- Canvi generacional a l’oposició 60s
- Catalunya: vaga de tramvies 1951 (anys de la fam)
o Revolta espontània → desconcerta al règim
o Seguiment multitudinari
- Vaga Euskadi:
o Vaga obrera clàssica →60k participants → 7k detinguts (molt perden feina)
- 1962, Munich: plataforma oposició a la dictadura → presents totes tendències contràries: monàrquics,
republicans, comunistes
o Reacció règim →1963: 25k jutjats per oposició a la dictadura
- Etapa final → diferents formes oposició: oposició política tradicional & oposició pacifista
- Moviment estudiantil: inflexió a partir 1956 → creació Moviment Democràtic Estudiants: sindicats (Barcelona)
→ disputa hegemonia SEU
- Oposició moviment veïnal
- Oposició catalanisme transversal → diversos partits polítics com oposició