LA RESTAURACIÓ: 1868-1898

POLÍTICA: BIPARTIDISME (referent: Anglaterra)

● Conservadors: moderats. A. Cánovas del Castillo

● Liberals: progressistes. P. M. Sagasta .

Alternança de poders: es fan eleccions però el rei tria qui governa → corrupció i caciquisme

Basat en la constitució del 76: els drets s’adapten a qui governi.

Militars s’ocupen de l’exèrcit i els civils de la política.

ALTRES CORRENTS:

- Republicans.

- Carlins (marginats)

- Anarquistes

- Socialistes (PSOE, Pablo Iglesias)

- Nacionalistes (no indepes però patriotes. Catalans, bascos... PNB)

El socialisme i l’anarquisme guanyen força per:

- Creixement lent de la població (molta mort)

- Agricultura estancada.

- Ferrocarril-→ mercat espayol.

- Procés industrial català → moviment obreR

EL SOCIALISME I L’ANARQUISME:

Arriben a Espanya durant el Sexenni Liberal i són clandestins.

Especial importància a Catalunya.

1864-→ primera AIT (anarquistes+comunistes)

1879 → PSOE Pablo Iglesias

1888-→ UGT

1871 → Primer Congrés Obrer (FRE: organització d’anarquistes)

 MARXISME ANARQUISME

-Política i partits Només sindicats → en contra de

la soceitat burgesa i la
política que creen desigualtat.

S’apoderen de l’estat per acabar-lo Destrucció del poder →

destruint. DICTADURA DEL destrucció de l’Estat.
PROLETARIAT.

Importància de l’economia → Menys importància. Destruir l’Estat.

teorització sobre com arribar-
hi

SOCIALISME:

Socialisme utòpic:

Conjunt d’idees difícils de portar a terme.

Robert Owen.

Socialisme científic o marxisme:

Dos mètodes:

● INSURRECCIÓ: mètode revolucionari. El poble s’apropia dels mitjans de producció

mitjançant la dictadura del proletariat → l’estat imposa la socialització.

● PACÍFICAMENT: partits polítics: PSOE. Importància de l’Estat per acabar imposant

la dictadura del proletariat.

ANARQUISME:

Destrucció de l’Estat. No-líder.

Anarcocomunisme:

- Malatesta / Kropotkin

- Violència

- Cadascú segons les seves capacitats i necessitats.

- «propaganda pel fet» → atemptar / «Acció directe» → violència (o no)

Anarcocol·lectivisme:

- Mikhail Bakunin

- Acció Sindical
 - Cadascú segons les seves capacitats i els seus mèrits.

Terrorisme anarquista:

Atemptats sense organització.

● A. Martínez Campos: a mans de Paulí Pallàs → pena de mort

En contra de l’Estat.

● Liceu, 1893: Santiago Salvador → pena de mort

Dues bombes a platea (només n’explota una) en contra de la burgesia

● Processó del Corpus, 1896: no se sap qui va ser → procés de Montjuïc → moltes penes
de mort i presó (es sospita que podria haver estat el govern mateix) Contra l’església.

● Cánovas del Castillo, 1897: Michelle Anjiolillo.

MANO NEGRA: mercenaris de l’Estat que es fan passar per anarquistes.

LA GUERRA DE CUBA (1895-1898)

ANTECEDENTS:
1824 → Espanya només té Cuba, Filipines i Puerto Rico. Especial importància de Cuba
perquè té negocis importants (tabac, cafè, sucre…)

Guerra dels 10 anys → culmina amb la Pau de Zanjón que atribueix a Cuba llibertats.
Espanya la incompleix.
Situació de Cuba (relació metròpolis-colònia):
- Comerç interior: només pot comerciar amb Espanya.
- Situació de colònia: no té veu al govern.
- EEUU no pot comprar a Cuba sense pagar aranzels.

LA GUERRA:
Revolució del 95 → Crit de Vayre.

Dirigents: José Martí i Antonio Maceo (Cuba) i José Rizal (Filipines)

A. Martínez Campos intenta negociar amb Cuba però no ho aconsegueix.

Valerià Weyler:
TROCHAS: camps de concentració per aïllar els guerrillers → la gent mor de fam
EEUU denuncia aquest mètode.

Cuirassat “Maine”:
Els EEUU necessiten una excusa per entrar a la guerra (volen poder comerciar amb
Cuba)
Febrer del 98 → explosió del Maine: s’inculpa a Espanya → EEUU entra a la guerra.
DESENLLAÇ:

● Derrota de Cavite (Filipines):

Estiu 1898.
EEUU enfonsa la flota espanyola.

● Derrota de Santiago de Cuba:

Humiliació espanyola. EEUU enfonsa als espanyols tot i que Almirall de
Cervera (comandant espanyol) ja havia avisat de que perdrien.

Tractat de París → 1898. Fi de la Guerra.

- Independència de cuba.
- Filipines i Puerto Rico per EEUU. Illes randoms per Alemanya.
- EEUU es queda Guantánamo → base militar.

EL CATALANISME POLÍTIC
Busca descentralitzar el poder i reconèixer particularitats del territori.

CONTEXT ARTÍSTIC I CULTURAL:

Moviments nacionalistes → PB i Catalunya.
Venim de la Guerra de Successió → opressió pels catalans.

RENAIXENÇA: moviment cultural d’influència romanticista que busca exaltar la

nació i fer viure la cultura. Recuperar l’esplendor de la llengua.
Es recuperen els Jocs Forals (1859)
- Oda a la Pàtria: Carles Aribau, 1833. Identifica poble, llengua i pàtria.

MODERNISME: Impulsa el nacionalisme cultural.