TEMA 2.

LA RESTAURACIÓ
BORBÒNICA (1875-98):
Antonio Canovas del castillo i el seu
règim:
– Antic militar unionista
– S’inspira en el bipartidisme britànic i
la III Republica francesa
– 1875: Alfons prepara la seva
arribada amb el manifest de
Sandhurst
– Constitucio de 1876:
○ Interna: la monarquia es
superior, actua com a arbit,
sobirania compartida (dret a
veto)
○ Corts bicamerals: senat
escollit per la monarquia i el
congres dels diputats x
sufragi
○ Confrssionalitat catòlica de
l’Estat
○ Drets suprimits de expressio,
reunio…
Conclusió: catolicisme, fora exervit vida
pol i monarquia.

Bipartidisme i torn de partits

Tron pacific entre els libreals i
conservadors: tenen alguns aspectes en
comú com la monarquia, constitució,
propietat privada, estat liberal, unitari i
centralista.
Diferencies:
– Partit conservador (liberal-
conservador): grups politics mes
conservadors. Volen la societat
tradicional, sufragi censatari,
esglesia, ordre social. Catalunya
utilitzen Diari de Barcelona (Duran i
Bas, i Manel Girona)
– Partit liberal (liberal-fusionista):
Mateo Sagasta. Sufragi universal
masculi, refirmisme social.
 Catalunya: la vanguardia (V.Balaguer
i Rius i Taulet)
Amb aixo aconsegueixen excloure l’exercit
de la vida politica i despolititzar les
masses.
El sitema funcionava amb la compra de
vots , falisificacio del cens i les actes,
coaccio de tot tipus. (Caciquisme,
encasillado, cunero i tupinada)

Desenvolupament del torn de

partits
● 1875-81 —> conservadors
● 82-84 —> liberals
● 84-85 —> conservadors
MORT Alfons i es signa el Pacte del Pardo:
donar suport a la regencia de MaCristina i
a ma monarquia.
● 85-99–> LARG GOVERN DE
SAGASTA:
– Llei d’ass 1887
– Abolicio esclavitud 1888
– Nou codi civil 1889
– Sufragi universal masculi (25
anys)
● 90-92 —> consevadors
● 92-95–> liberals
● 95-97–> conservadors
● 1897: MORT DE CÀNOVAS

Oposició al sistema
Hi havia molts partits i gent exclosa

Carlisme i la seva reconversió

● 1872-75: III Guerra CArlina —>
abolició dels furs (i al PV es donen
els concerts econòmics)
● 86: es presenten com una força
comuna
● 88: separacio i formacio del Partit
Tradicionalista de Ramon Nocedal
(deia q s’ha d participar en politica)
Republicanisme
Situacio molt critica despres del desastre
de la I Republica. Es prenen diferents
mesures:
● Partido Republicano Posibilista de
Emilio Castelar. Es va acabar
integrant al partit liberal.
● Partido Republicano Radical de
Zorrilla. Popu entre el militars.
Protagonista d diferents cops
d’estat
● Partido Republicano Centralista de
Salmerón. Pilar mov republicà
● Parit republicà demòcrata i federal a
Catalunya, de Pi i Maragall
La Union Republicana aplegava totes les
tendencies.

Moviment obrer
Caiguda de Isabel II durant el sexenni
afavoreix la formassió d’ass, com Les Tres
Classes de Vapor (primer sindicat a cat)

1868: arriba l’AIT, creada a Londres al 64 i

q es va dividir en Socialistes (marxistes:
politica i sindicats) i anarquistes
(bakuninistes: destruir estat, sindicats i no
politica).
Arriba Fanelli i difon idees anarquistes com
si fosssin de l’AIT. Trobem a catalunya,
andalusia, PV i aragó. FEDERACION
REGIONAL ESPANYOLA 1870 1r congres.
71 Lafargue difon idees socialistes a
Madrid Asturies i biscaia.
Tenen moltes diferencioes xò acaben quan
1872 socialistes expulsats d l’AIT i creen la
Nueva Federacion Madrileña.

Durant la restauracio els sindicats aquests

molt limitats.
ANARQUISTES:
81 creen la FTRE. Pero anarquisme es
fragmenta:
 ● ANARCOSINDICALISTES: a favor d
sindicats i la col•lectivitat (bakunin)
● ANARCOCOMJNISME: no sindicats i
si accions individuals i radicals. —>
“la mano negra “ a andalusia. Molts
atemptats 1883. FTRE aprofita x
detenir a tots anarcocomunistes.
Tb es donen altres atemptats. Bcn sera la
ciutat d les bombes:
– 92 bombes a bcn
– 93 pauli pallas contra martinez
campos
– Santiago salvador amb les bombes
del liceu
– 96 processió del corpus, etc
Tota aixo porta al ROCES DE MONJUÏC
(acusaven sense proves). 97 maten a
canovas
SOCIALISTES:
Desres d la expulsio d AIT, NFM l’any 79 es
transforma en Agrupació Socialista
Madrileña de Pablo Iglesias. Escriurn a el
socialista.
1888: congres a bcn i creacio de la UGT,
sindicat q engloba tots els segtors.
TRIANGLE SOCIALISTA: madrid, PV i
asturies.

Oposició intelectual
76 Francisco Giner d los Rios crea estudis
alternatius: La institucion de Libre
enseñanza. Te tots els abenços d europa.
Va ser molt popular.

Crisi economica finisecular

● Balt: males collites i depenen dels
eua.
● Vinya: fil•loxera a frança (60) i
catalunya (79 i 87). S supera amb
empelt dem cep amercia.
Molts perden les seves terres i etc.
Cuba i el desastre del 98
Despres insurreccio de cuba, any 78 es
signa la pau de zanjón q prometia mlolt.
79: Guerra Chiquita (mambistes), poc
suport.
Espanya promet participacio al govern,
llibertat de comerç i abolicio esclavitud.
Pista: no ho fan.
93: intenten altre projecte. Pista: tmpc ho
fan.
Ara tots els cubanos volen ser indepes: 93
jose martin forma Partido Revolucionario
Cubano q tenia reconeixenent dels EUA.
91: esp eleva aranzels
95: aixecament general. Canovas envia a
Martinez Campos, q falla. Auxi q envia a
Valeriano Weyler (repressió)
Dsprs mort canovas envian a Ramon
Blanco, q va decretar l’autonomia Cubana,
xo ja era masaa tard.

Al 96 es rebel•len els Filipinos (tabac).

Formen la Liga Filipina de Jose Rizan l’any
92. Molt d suport. Spain envia a Polavueja,
un cabronzete q mata a rizan.

Tornem amb cuba xd: EUA molt influents a

Cuba, McKinley mostra el seu suport.
98 el cuirassat MAINE a l’Havana fa
BOOOMM
Culpen a espanya. EUA fa un ultimatum i
spain es nega = GUERRA HISPANO-nord-
americana.
Almirall Cervera derrotat a la batalla dr
Santiago.
Tb derroten a spain a filipines a la batalla
del Cavete.

98: signen la pau de paris, on donen cuba,

PR, i filipines. Tb venen illes a alemanya.

Consequencies del 98
● Economic: no gaires per la
 Repatriacio de Capitals. Els
problemes van ser els deutes d
guerra. 99 Villaverde (hisenda) fa
regirma fiscal amb gran polemica a
cat.
● Politic: partits dinastic tenen un grab
desprestigi. Incenten
Regeneracionisme tot i q no el fan.
Polavieja publica manifest
regeneracionista. La oposicio va
creider molt.
● Opinió publica: gent traumada
● Militars: humiliats i vistos vom a una
casta.
● Regeneracionisme: corrent
intelectual critic q segueix la ILE.
Trobem a Joaquin Costa.
● Generació del 98: autors molt
pessimistes i diuen q espanya es el
problema.