Examen Historia, Tema 1.

Punts a tractar: Tema 6

→ Caciquisme
→ Tupinada
→ Renaixença
→ Decret de Nova Planta
→ Alfons XII
→ Constitució 1876
→ Alternança Política
→ Guerra de Cuba, Puerto Rico, Filipinas
→ Guerres Carlines
→ Regència de Ma Cristina
→ Desenvolupament econòmic
→ Fi de la Restauració
→ Sistema bipartidista
→ Pronunciament de Sagunt
→ Crisis del 98
→ Mecanismes de Funcionament del nou sistema polític 28 i 29
 RESUM DEL LLIBRE

1. EL RETORN DE LA DINASTIA
Als anys finals del Sexeni Democratic, les forces conservadores van preparar
el retorn de la monarquia amb la persona d’Alfons XII, que es trovaba exiliat al
Regne Unit juntament amb la seva mare Isabel II.

La preparació de la restauració alfonsina

El sistema de la restauració va ser ideat per Antonio Cánovas del Castell.
Durant el Sexenni Democràtic s'havia posat al capdavant del partit alfonsí que
defensava la restauració de la monarquia dels Borbons amb Alfons, fill
d'Isabel II. Cánovas va aconseguir que la impopular Isabel II abdiqués en el
seu fill Alfons en 1870.

Des del primer moment els alfonsinos van comptar amb el suport de la
noblesa, els militars i l'Església. Durant el Sexenni Democràtic el partit alfonsí
va aglutinar a antics liberals moderats i va tenir molt poc suport electoral, però
l'evolució dels esdeveniments li va beneficiar:

- El fracàs en la cerca d'una altra casa regnant quan es va intentar amb

Amadeu de Savoia.
- El fracàs de la Primera República. Les classes altes i mitjanes tenien
molta por als disturbis que s'havien produït en aquesta època: les
revoltes cantonalistes, a les revolucions obreres i a les revolucions
pageses.
- Alfons, el candidat borbó, ja tenia 17 anys en 1874

Mentrestant, Cánovas es movia per a augmentar els suports de la restauració

dels Borbons:
- Augmentava els seus contactes garantint que el nou rei no cauria en els
mateixos errors de la seva mare
- L'1 de desembre va ajudar a Alfons XII a redactar el Manifest de Sagunt.
(monarca liberal)

El 29 de desembre, el prestigiós general Martínez Campos va realitzar un

pronunciament militar i va proclamar rei a Alfons. Encara que Cánovas estava
en contra de la intervenció dels militars en política, va acceptar la nova
situació.
Un programa d’autoritat i ordre
Aquest cop d’estat va ser rebut amb satisfacció pels grups conservadors ja
que tenien l’esperança de que la monarquia retornaria l’estabilitat econòmica,
política i social. El nou sistema canovista es basava en 4 pilars basics:

- La Constitució de 1876: El sistema canovista va establir la Constitució

de 1876, dins d'aquesta es trobaven un seguit de lleis e idees que havia
de complir la societat.
- La Corona: Es considerava una institució inqüestionable. El seu paper
era mediar en la vida política i que l’alternança de poders entre els
partits polítics es donés.
- El Sistema Bipartidista: El conservador i el liberal, que s’alternaven el
poder.
- L'Exèrcit: Es va identificar al rei com a cap i símbol de l’estament militar i
va establir la supremacia del poder civil sobre el militar.

La Constitució de 1876

Es tractava d’una constitució que defensava els valors de la familia, la religió,

la propietat i alguns principis democràtics del 1868. Establia la cosobirania
entre les Corts i la Corona, negant el principi de sobirania nacional.

Les Corts comptaven amb dues cambres: El Congrés dels Diputats, escollit
pels ciutadans i el Senat, sovint eren membres de l'Església i l'Exèrcit.

La tercera carlinada
Martínez Campos va guanyar als carlistes a Catalunya i va desaparèixer el
govern carlista d'Estella. El general es va quedar com a governador militar en
aquesta regió. El govern va aprofitar per treure diners a les províncies
vascongadas. En 1878, per a compensar l'anterior, es concedeix a les
províncies vascongadas un règim d'autonomia fiscal, és a dir que recapten els
seus propis impostos.

Bipartidisme i alternança al poder

Cánovas va ser el líder del partit conservador, i, per altra banda, Sagasta va
ser el líder del partit lliberal.

Per lluitar contra les crisis i el descontent van fer un pacte, que va ser que el
partit que governava quan aquesta crisi succeïa, havia de donar-li el poder a
l'altre partit, d'aquesta manera no n'hi havia revoltes de la societat.

Conservadors Liberals
Líder Antonio Cánovas Sagasta
Dirigents Antics moderats i Antics progressistes,
unionistes demòcrates i
republicans moderats
Ideologia - Sufragi censatari - Sufragi universal
- Immobilisme masculí
social - Reformisme
- Desconfiança de social
l’ampliació de - Ampliació de
llibertats drets i llibertats
- Estat - Societat laica i
confessional i restricció de
suport a privilegis de
l'Església l’Església
Bases socials Aristocracia, alta Mitjana burgesia i
burgesia i jerarquia classe mitjana
eclesiàstica

Frau electoral i caciquisme

L’alternança en el poder només era possible amb un massiu frau electoral
orquestrat pel govern i on exerceixen un gran paper els cacics. Per aconseguir
els resultats falsifican vots, votaven amb el nom de gent morta, no deixaven
votar a la gent…

Caciquisme → Forma de govern que recau en el cacic, senyor que controlava

el poder local mitjançant la utilització de la influència i el poder econòmic
sobre la resta de la població. En la Restauració, vaser un dels pilars del
sistema.

Els Governs del torn

La Restauració va iniciar amb els conservadors al govern, mentres que els
liberals van accedir per primera vegada al poder l’any 1881. Aquests dos
partits feien pactes per assegurar la continuïtat del sistema. (Pacte d’El Pardo)

El torn dinàstic va funcionar amb total regularitat fins al 1898 quan la crisi va a
erosionar als polítics.

Els partits dinàstics a Catalunya

Els conservadors catalans s’agrupaven en l’anomenada Lliga d’Ordre Social
(conservadors catalans es van enfrontar a Canovas i las cacics) (Manuel
Duran, Flaquer)

Els liberals catalans s’articulaven al voltant d’antics progressistes i van

incloure alguns demòcrates (Defensaven un reformisme liberal) (Víctor
Balaguer, Francesc Rius)

La influència electoral dels dos partits provenia del suport dels governadors
que controlaven les eleccions. Més tard van apostar pels nous partits
catalanistes.

2. L’OPOSICIÓ MARGINADA DEL SISTEMA

Les bases del règim moderat

Al Parlament l'oposició real va ser marginada (carlistes, republicans,
socialistes i regionalistes) que mai va poder formar un govern.

Els carlistes i els partits integristes

El republicanisme
El gran vençut pel cop militar del 1874. Una petita part dels republicans dirigits
per Emilio Castelar, va fundar el Partido Republicano Posibilista. Els nuclis més
radicals van formar el Partido Republicano Progresista, amb líder a Manuel
Ruiz Zorrilla, La resta del republicans es van dividir en unitaris al voltant de
Salmerón, mentre els federals, van seguir la influencia de Francesc Pi i
Margall.
L’introducció del sufragi masculí universal va significar la reunificació dels
republicans, això va crear la Unión Republicana. Poc a poc el republicanisme
va anant incrementant.

L'obrerisme: socialisme i anarquisme

Després de l'escissió i crisi de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT),
els corrents socialista i anarquista van seguir camins separats. Els socialistes
donaven suport als principis marxistes que propugnaven la formació d'un
partit de la classe obrera, mentre els anarquistes negaven l'actuació política i
defensaven l'acció revolucionària.

3. LES GUERRES COLONIALS: CUBA I FILIPINES

Cuba → Interessos espanyols
- Cuba era la principal possessió amb importants interessos i negocis
espanyols i amb un gran flux d'emigració espanyola.
- L'exportació de la canya de sucre, cafè i tabac era el negoci principal.
- La política aranzelària espanyola obligava a les illes a comprar a
elevats preus els productes espanyols.

El conflicte cubà → Tarifes aranzelàries

- El 1891 el govern espanyol va elevar les tarifes aranzelàries per als
productes importats a l'illa que no procedissin d'Espanya. (aranzel
Cánovas)
- L'any 1894 EUA comprava el 88,1% de les exportacions cubanes
(principalment sucre i tabac).
- Cuba només importava un 32% de producte americà.
- El president William McKinley va protestar dient que tancaria les
portes als productes cubans.

Esclat de la guerra amb Cuba → Causes

- Incompliment conveni de Zanjón, es pacten mesures per a facilitar:
- l'autonomia cubana (no es compleix)
 - l'abolició de l'esclavitud, (s'aboleix el 1888)
- i la presència de diputats cubans al Parlament espanyol. (no es
compleix)
- El nou aranzel Cánovas.
- Suport d'EUA i interessos comercials.
- 1895 s'inicia el conflicte a Baire, liderat per José Martí.
- 1898 EUA entra a la guerra, quan esclata el Maine al port de l’Havana.
(vaixell americà)
Desenvolupament guerra de cuba
- La insurrecció s'inicia a la localitat de Baire (Grito de Baire), José Martí,
fundador del Partido Revolucionario Cubano n'era el líder.
- Els intents d'Espanya de posar fi al conflicte van passar pel diàleg,
amb el general Martínez Campos, i amb una forta repressió, amb el
general Weyler.
- Espanya va enviar 200000 soldats, molts dels quals van morir o
emmalaltir.
- A Espanya, Sagasta, va iniciar una estratègia de conciliació, però va
ser massa tard per convèncer els partidaris de la independència.

Catalunya i la Guerra de Cuba

- Durant el segle XIX molts catalans van anar a Cuba a obrir negocis i a
fer fortuna, quan van tornar invertiren en propietats i empreses,
aquests se'ls coneix com els indians.
- L'aranzel Cánovas i la derogació del tractat de comerç amb els EU va
beneficiar les exportacions catalanes, sobretot de la indústria tèxtil.
- A favor de la guerra: classes benestants i les principals entitats
- econòmiques catalanes, sobretot Foment del Treball Nacional, sector
catalanista ( tot i que denunciaven els incompliments per part del
- govern espanyol).
- Oposició a la guerra: classes populars, republicans federals.

Conseqüències a Espanya
- Socials
- La derrota va resultar humiliant per Espanya, es coneix com el
desastre del 98.
- Baixes molt nombroses i retorn dels soldats.
- El desastre va originar un profund pessimisme.
- Neix la Generació del 98 un grup de literats i pensadors
 - Econòmiques
- Negatives:
- Augment del Deute Públic per les despeses de guerra
- Pèrdua de mercats exteriors i dels ingressos procedents de les
colònies
- Necessitat de reformes econòmiques (A Catalunya tancament
de caixes)
- Positives:
- Disminució del Deute Públic a mig termini per la fi de la guerra
- Augment de les inversions a la Península.
- Retorn a Espanya de capitals cubans que va permetre la
creació de nous bancs

- Polítiques
- Pèrdua de les colònies de Cuba, Puerto Rico, Filipines i l'illa de
Guam. Tractat de París, 1898. Va posar en evidència el sistema
de la Restauració
- Necessitat de renovació del sistema polític.
- Neix el regeneracionisme (moviment polític reformista que
defensa la reforma de l'Estat, impuls de l'ensenyament i la
modernització del país), tot i que va deixar que el sistema
continués funcionant.

Conseqüències a Catalunya
- Econòmiques
- Disminució de les exportacions.
- Enfrontament amb el primer govern de la postguerra, presidit
per Silvela, a causa de l'increment d'impostos per a pagar el
deute de la guerra: Tancament de Caixes (1899).
- Politiques
- La burgesia veu la incapacitat dels partits dinàstics de la
Restauració per desenvolupar una política renovadora.
- Fi del torn dinàstic i auge del catalanisme, fundació de la Lliga
Regionalista.
Filipines → Interessos espanyols
- La producció de tabac.
- Porta d'intercanvis amb el continent asiàtic.

Guerra amb EUA

- Els EUA van fer servir com a pretext per entrar a la guerra
l'enfonsament del Maine, el 1898, ancorat a la badia de l'Havana.
- Els EU van destruir fàcilment la flota espanyola en dos breus combats
navals, Santiago de Cuba (Cuba) i Cavite (Filipines).
- Espanya va haver de demanar la pau, el 10 de desembre de 1898 van
signar el Tractat de París, Espanya va cedir Cuba, Puerto Rico i
Filipines als EU, i les últimes colònies del Pacífic les va vendre a
Alemanya el 1899, perquè no les podia mantenir.

Insurrecció filipina → Causes

- Descontent de la població amb l'administració espanyola i el poder de
les ordres religioses.
- L'independentisme va formar la Liga Filipina,fundada per José Rizal el
1892, va ser condemnat a mort.
- El 1897, el nou govern liberal va nomenar general a Fernando Primo
de Rivera, que va promoure una negociació que va resultar una
pacificació temporal.

4. 1898, la crisi de la fi d’un imperi

La derrota i la conseqüent pèrdua de les colònies van ser conegudes a
Espanya com el “desastre del 98”, que es va convertir en símbol de la primera
gran crisi del sistema polític de la Restauració.

El desencís del 98
La derrota militar va abocar la societat i la classe política espanyol cap a un
estat de malestar i frustració perquè va significar la destrucció del mite de
l’imperi espanyol. Ara Espanya era vista com una nació menor i secundaria.

El “desastre” va donar cohesió a un grup d’intel.lectuals anomenat la

Generació del 98.
La voluntat de regenerar el país
Els progressistes consideraven que s'havia perdut una gran ocasió per
modernitzar el país. Aquest era el sentiment dels intel·lectuals que van crear la
Institución Libre de Enseñaza, La institució estava profundament influïda pel
krausisme i va ser una gran impulsora de la reforma de l'educació universitària
i secundària a Espanya.

Alguns intel·lectuals formats a la Institución Libre de Enseñanza parlaven amb

insistència de la necessitat de regeneració d'Espanya, i van encapçalar el
moviment conegut com a regeneracionisme, que va comptar amb un cert
suport de les classes mitjanes.

El primer govern regeneracionista

La crisi colonial va estimular els moviments regeneracionistes, que van fer
efecte en les opcions polítiques.

El nou líder conservador, Francisco Silvela va formar un nou govern, on va

incorporar a Camilo García de Polavieja com executiu i a Manuel Duran i Blas
com a ministre de justícia.

Els comerciants van mostrar l’oposició aquests nous impostos que el nou
govern havia incorporat. L’any 1901 el poder va tornar als liberals.
 VOCABULARI

Tupinada → Es tracta de falsejar el resultat dels vots per a ajustar els resultats
al que se'ls sol·licitava: - Afegien vots. - Manipulaven les urnes

Caciquisme → forma de govern que recau en el cacic, senyor que controlava

el poder local mitjançant la utilització de la influència i el poder econòmic
sobre la resta de la població. En la Restauració, vaser un dels pilars del
sistema.

Furs → lleis i privilegis obtinguts als llarg de l'Edat Mitjana i l'Antic Règim que
conformaven el conjunt de constitucions que regien els diferents territoris. Els
furs dels regnes de la Corona d'Aragó van ser abolits pels successius decrets
de Nova Planta. Els furs bascoses es van abolir després del final de la tercera
guerra carlista (1876).

Concert econòmic → sistema fiscal propi de les províncies basques i Navarra

mitjançant el qual les seves diputacions forals recapten la totalitat dels
impostos i cedeixen a l'Estat una part (concert) prèviament pactades.

Federalisme → forma d'organització territorial d'un Estat que propugna un

sistema de pactes lliurement establerts entre els diferents pobles o regions
històrico-culturals.

Partit dinàstic → partit que participa del sistema polític de la Restauració.

Eren el Conservador i el Liberal.

Regeneracionisme → moviment que pretenia modernitzar la societat i l'Estat

espanyol, sorgit del desastre del 1898.

Renaixença → moviment sorgit a Catalunya a mitjans del segle XIX que

proposa un renaixement de la cultura catalana i de les seves senyes
d'identitat i una expansió de l'ús de la seva llengua pròpia, el català.