Concepte de Restauració

Fracàs del sexenni democràtic i instauració de la democràcia (1868-1874) a més de la

revolta cubana al 1868. Al 1875 hi ha un cop d’estat de Martínez Campos amb el
suport dels conservadors i l’exèrcit el que farà que Isabel II marxi d’Espanya.
Martinez campos té l’objectiu amb aquest cop d’estat de restaurar un règim monàrquic
liberal amb Alfons XII. El polític cabdal serà Antonio Cánovas del castillo que esta
regent fins al 1875 i la restauració dura més de 50 anys.
S’instaura un règims constitucional i parlamentari i no del tot democràtic amb un
domini clar de la burgesia.

Hi ha un retorn de la monarquia amb la figura d’alfons XII el qual es troba exiliat a

Londres i al realitza el manifest de Sandhurst.
Alfons XII
- Fill d’Isabel II
- Regnat: 1875-1885
- Proposa monarquia constitucional
- Acaba amb el conflicte carlí
Manifest de Sandhurst
- Es redactar per Alfons XII al 1874
- Alfons reclama la restauració de la monarquia a Espanya
- Es partidari del sistema liberal amb corts i constitució implantada al 1876
- Recorda el seu exili

1872-1875: 3a guerra carlina

- Ramon cabrera era el líder carlí i militar
- Va participar a la 1a i 2a guerra carlina pero no a la 3a
- Reconeix a Alfons com a rei
- Alfons ofereix una amnistia (que es eso?) i proposa aderir-se a la nova
monarquia constitucional
- Al 1876 Carles VII es derrotat i s’exilia a França
- El carlisme es manté for a Navarra, País basc i Catalunya
- Al 1886 el partir carli s’adapta a la nova situació:
- Unitat catolica, furisme i autoritat del pretendent carlí
- Oposició de la democràcia
- Accepten l’ordre liberalcapitalista (que és eso?)
- Partir carlí: Partido Católico Nacional
- El carlisme català envoluciona cap l’autonomisme
- Rebuig al centralisme i recuperació de furs i privilegis
Com funciona el sistema de la Restauració?
S. XIX (19)→ Els conservadors i els liberals s’anaven alternant el poder (alternança
política), però es realitzava via intervenció militar.
- Cánovas del castillo va idear una alternança política per eleccions, per tal que
fosi pacífica entre conservadors i liberals. El sistema bipartidista es ideat per
Cánovas del Castillo
- Crean 2 partits: el partit conservador (Cánovas) i el partit lliberal (Sagasta). A
diferència dels partits d’avui dia aquests són partits d'elits (sense afiliats), no
inclouen ni representen a la població, només representen a les elits
econòmiques i classe mitjana benestant.
- Els líders dels conservador tenien relacions/xarxes clientelars basada
en interés privats entre ells, es donen suports entre ells per a que els seus
interessos privats es beneficien.
- Paper de l’exèrcit a subordinat al poder civil i es la defensa de la seguretat i
independència del país.
Objectius:
- Integrar dins el sistema les societats hegemòniques (que es eso?)
- Acabar amb l’intervencionisme dels militars en la polítuca
- Garantir estabilitat de la monarquia
- Reprimir els sectors socials i polítics antimonarquics Carlins (dreta),
republicans, socialistes i nacionalistes.
- Reprimir els moviments popular i republicà
- Fer que tots els sector dominats se sintessin representats.

Partits: vinculats a xarxes clientelars → xarxes de favors (vincles amb elits locals).
↓
Aparells de premsa (Publicacions periodístiques, diaris)

Constitució 1876
- Sobirania compartida entre rei i corts
- És flexible, católica però tolerant
- Sufragi segons la llei d’eleccions de cada govern
- Fórmula de democràcia liberal i parlamentaria
- Poder legislatiu: corts bicamerals (hi ha dues cambres (corts) que tenen poder
legislatiu: el congrés i el senat) En el senat els membres estan escollits pel rei
(de manera indirecta). El congrés de diputats està escollit pel sufragi masculí
(només voten els homes) i censatari (només els que tenen grans propietats-
patrimoni) únicament un 3% de la població.
- Poder executiu (govern): El rei nomena el cap de govern i a la seva vegada el
cap de govern crea el govern. El rei encara que surti que el 3% ha votat a una
 cosa, pot escollir que el cap de govern sigui un altre. El poder clau la té la
figura del monarca: poder executiu, dret de vet, pot convocar corts, supendre o
dissoldre-les.
- A partir de l’any 1890 tindrem sufragi universal masculí. (poden votar tots els
homes majors d’edat).

La constitució també té drets i llibertats:

- Dret d’associació i reunió: Pots reunir-te amb altres persones i crear una
associació.
- Dret d'impremta: Pots publicar qualsevol cosa per impremta sense revisió
polític.
- Llibertat d’expressió

La trampa és que el poder executiu controla aquests drets i llibertats. És a dir, el

govern els limita per interès si hi ha possibilitat de canvi. Dóna els llets i llibertats
però també té poder de limitar-los. Si vol mantenir fora les classes populars haurà de
limitar aquestes llibertats.
Hi haurà religió oficial, el catolicisme. L’estat manté a l'església, una part del
pressupost de l’estat, per mantenir les Esglésies i aquestes donen privilegis a
l’ensenyament, controlen l’educació.

Partits dinàstics
Pretenien agrupar totes les forces polítiques que acceptaven la monarquia Alfonsina
Coincideixen ideologicament en:
- La monarquia
- La constitució
- La propietat privada
- Consolidació de l’estat liberal, unitari i centralista.
I eren partir de minories notables, elits econòmiques i classe mitjana benestant.
- Partit conservador, dretes: dirigit per Cánovas del Castillo
- Representen als grans propietaris rurals, alta burgesia i classes altes
- Partit liberal, esquerres: dirigit per Sagasta
- Representen als mitjans i petits propietaris rurals, classes mitjanes,
burgesia urbana i professionals.
Aquests dos partits es coneixen com partits dinàstics o del torn (s’alternen el poder de
forma pacífica).
 Alternança de poder
1876- 1881: Conservadors/ martínez campos i
cánovas
1881- 1884: Liberals
1884 - 1886: Conservadors
1886 - 1890: Liberals
1890-1893: Conservadors
1893 -1895: Liberals
1895- 1898: Conservadors (1897 mort de
Canóvas i carrec de Azcárraga)
1898: Liberals
1899 - 1901: Conservadors
1901-1902: Liberals

Entre el 1876 i el 1898 el torn dinàstic va funcionar. En les 10 eleccions que van
realitzar 6 les van guanyar els conservadors i 4 els lliberals
Al 1881→ triomf lliberal es va realitzar un sufragi universal masculí per eleccions
municipals
1884→ govern conservador. Mort d’alfons XII sense descendent i realitzen el pacte
del Pardo
Liberal→ van ampliar drets
- 1892: Sufragi universal masculí (eleccions municipals)
- 1890: Sufragi universal (eleccions generals)
- 1888: La llei de jurats→ Jurats populars als judicis.
- 1885: sagasta realitza reformes creant la llei d'associacions del sufragi universal
masculí
- 1897: Cánovas és assassinat per un atentat terrorista d’un grup anarquista

Pacte del pardo

És un acord entre el partit liberal i el conservador per garantir l'estabilitat del sistema i
consolidar el sistema canovista i garantir que els liberals es mantindrien fidels tot i la
futura regència de Maria Cristina.
Les condicions van ser:
- Mort d’Alfons XII i reina Maria Cristina embarassada→ regència que provoca
conflictes
 Conservadors Liberal

Líder Antonio Cánovas del Práxedes M.Sagasta

Castillo

Dirigents Antic moderats i Antics progressistes

unionistes demòcrates i republicans
moderats

Ideologia -Sufragi censatari -Sufragi universal

- Immobilisme social
- Desconfiança de
l’ampliació de liberals
- Estat confessional i
suport a l'Església
-Reformisme social
-Ampliació de drets i
liberals (dret de publicar
el que vulguis, dret
d’associació, llibertat
d’expressió)
-Societat laica i restricció
de privilegis de l'Església

Bases socials Aristocràcia, alta burgesia Mitjana burgesia i classes

i jerarquia eclesiàstica mitjanes

Partits fora del sistema

- Republicans
- Representen a la petita burgesia, classes mitjanes i populars urbanes i
treballadors industrials
- Característiques del republicanisme:
- Sistema cooperatiu: Els treballadors també eren propietaris de
l’empresa
- Redistribució de renda: Les persones amb més diners paguen més
impostos i el govern ho distribueix entre les persones amb menys
diners.
- Accés al credit barat?:
- Insitat de l’estat: Estat separat de la religió
- Partits republicans
- Partit republicà possibilista (fusió amb partit liberal, és a dir, del
torn dinàstic): Representat per Emilio Castelar.
- Partit republicà progressista: Dirigit per Ruiz- Zorrilla.
Insurrecció (revolta) per arribar al poder. Acabarà dividint-se en
dues tendències (escició):
 - Partit republicà centralista (poder concentrat a la capital):
Representat per Nicolàs Salmeron.
- Partit republicà federalista (autonomia a l’hora de prendre
decisions polítiques i administratives): Representat per F.
Pi i Margall.

- L’any 1886→ Es produeix un pronunciament de Villacampa i fan una

petita insurrecció (revolta) la fa el general de l'exèrcit.
- 1890→ S’uneixen els partits Centralista amb els Federalistes. Tenen
presència parlamentaria.

- Ultracatòlics
- Representen al clero, noblesa, classes altes i classes mitjanes rurals
- Els Carlistes van ser derrotats al 1876
- L'església accepta l’estat liberal i deixen de donar suport als Carlistes.
L'església tenia molta influència.
- Unió Católica: s’integren amb els conservadors
- Acta de Coredán→Accepten el liberalisme
- Tradicionalisme→No volen canvis socials
- Catolicisme
- Defensa dels furs (lleis autònomes dels País Basc i Navarra)
- No volen canvis en la societat ja que eren molt conservadors.
- A Catalunya els bisbes abandonen el carlisme. Bisbes: Governen
les províncies de l'església (dioses de l'església, tenen un càrrec
important a l'església, són els que decideixen)

- Nacionalistes
- Representen la burgesia, professionals i intel·lectuals i classes mitjanes
- Partits nacionalistes:
- Partits Bacs: P.N.B.(Partit Nacionalista Basc)
- Catalunya
- Socialistes
- Representen a la classe obrera
- Socialisme (A Catalunya U.G.T→ sindicat)
- PSOE→ Pablo Iglesias Posse
- El socialisme és molt important a Madrid i Asturies i País Basc.
- 1881→ legalització d’organitzacions obreres
- Defensa dels drets dels treballadors (sindicat)
- Defensen projectes polítics en defensa dels treballadors (P.polític)
 - Anarquisme
- Altre moviment obrer és l’anarquisme i aquest és el moviment
treballador predominant.
- A Catalunya i a Andalusia creuen més en el projecte anarquista.

La pràctica del sistema polític

La Oligarquia i caciquisme realitzaben manipulació electoral i els alcaldes,
governadors civils i cacics sín els que controlen el poble
Cacics: Persones que dominen la vida política i econòmica d’una localitat o regió
(Zones rurals) Orientaven el vot i agraïen amb favors, tenen el suport dels governadors
civils.

El mecanisme electoral (sistema de torn i frau electoral)

Falsejament electoral i caciquisme

- Corrupció electoral
- Utilització de la influència i poder econòmic de certs individus cacics
- El caciquisme es presentaba a tot Espanya, sobretot a Andalusia, Galícia i
Castella
- Adulteració del vot per garantir el triomf del partir convocant de les eleccions
- Sufragi censatari (només homes amb grans patrimonis) grans districtes
rurals i falsejament de resultats
- El triomf electoral garantia una àmplia majoria parlamentària
 - La tupinada era el conjunt de trampes electorals que ajudava a garantir
l’adulteració sistemàtica dels resultats electorals.

La pacificació i les 2 guerres d’espanya

2 Conflictes bèl·lics interns a Espanya:
- Tercera i última guerra Carlina:
- Defensaven l’absolutisme i el catolicisme (extrem).
- Els Carlistes van agafar el anticentralisme, és per això que gran part dels
seus seguidors estiguessin a Catalunya, Navarra i al País Basc.
- Finalment, en aquesta guerra són derrotats, concretament al 1876
- A Navarra i País Basc amb aquesta derrota els furs bascos (lleis pròpies)
quedan eliminats, a Catalunya però al 1875 (un any abans).
- Al 1878 a Navarra i el País Basc els hi ofereixen el concert econòmic
(independència econòmica, és a dir, recaptació dels impostos al propi
territori). Catalunya això ho ha estat envejant, ja que volen administrar
el seus propis diners.
- El carlisme es torna un partir d’extrema dreta

- 1868-1878 Revolta cubana

- Cuba es queixava de no tenir cap representació a les corts espanyoles a
les institucions del país.
- No aspiraven a la independència però consideraven que si formaven part
d'Espanya, hi volien formar part en tots els aspectes.
- Volien llibertat per comerciar (els cubans podien vendre productes a tot
arreu, però només podien comprar als espanyols).
- volien la fi de l’esclavitud.
- Els espanyols peninsulars per posar-hi fi a aquesta revolta creen el
Conveni de Zanjón al 1878, ja que vía militar no és suficient. Aquest,
ofereix:
- Amnistia als rebels (eliminació del delicte).
- Representació a les Corts.

Conflicte d’ultramar (cuba i filipines)

Cuba: Revolta cubana (1868) i Guerra de cuba (1895-1898) “La guerra chica”
Va començar al 1895 amb el “Grito de Baire” i acaba el 1898.
Cuba volien una dependència econòmica ja que tenien un mercat captiu→ Si importen
productes, es carreguen uns impostos aranzels. Els cubans podien exportar productes
seus a tot el món, el problema sorgeix perquè ells no podien comprar a altres països
només a Espanya.
A més a més, volien dependència política ja que no tenien representants a les corts
En un principi no pensaben en la independencia pero la consideraven. El Desig
d’independència sorgeix al 1878 amb el conveni de Zanjón (no es compleix)
Al 1891, Aranzel Cánovas. Augmenta els impostos a les importacions de Cuba amb
l’objectiu d’afavorir productors peninsulars.
Al 1894, hi va haver la derrogació del tractat de comerç amb EEUU, EEUU era client
de cuba i no podien vendre productes a Cuba abans del tractat.
De fet, Estats Units té un paper important en la guerra amb cuba i es que desde 1875
EEUU recolza als independentistes cubans amb la revolta de l’insurreció de Baire que
aquí es on comença els conflictes de Cuba amb Espanta i provoquen la guerra.
- Diàleg: (General Martinez Campos)
- Repressió: (General Weyler). Desplaçats→Gana→Epidèmies
A partir d’aquest punt es de no retorn, no volen saber més d’Espanya, només
independència.

Partits cubans
- Partido Unión Constitucional→ representa als exportadors sucrers de cuba
- Partido liberal de Cuba → Vol autonomía, no la independència. (autonomista)
- Partido republicano cubano→ volia la independència i es fundat per José
Martin.

Causes de la guerra
- Desigualtat política entre espanyols i cubans
- Manteniment de l’esclavitud
- Proteccionisme de la metròpoli que obstaculitzen el desenvolupament de
l’economia cubana
- Incapacitat de l’administració per establir reformes a l’illa.

Problemes amb l'exèrcit

- Poc motivats (gent jove de clases mitja baixa)
- Poc preparats
- Dificultat guerra de guerrilla
- Malalties tropicals
Insurreció armada
- 1895 amb el crit de Baire
- Fases:
- 1895-1897: repressió militar
Amb camps de concentració i la seva política de reconcentració.
- 1897-1898: concessions polítiques
Al 1897, un cop mort Cánovas, entra Sagasta i canvia d’estratègia.
Sagasta, per reconduir la situació, intenta rebaixar els ànims i negociar:
- Destituir → Weyler (realitzaba la repressió espanyola)
- Autonomia a Cuba (també per posar aranzels)
- Sufragi Universal masculí → Representació a les corts
- Igualació de drets amb els peninsulars
Hi ha una intervenció americana, america es troba en plena expansió i
realitza campanyes patriòtiques bèl·liques. S’enfonsa el vaixell “Maine”
a L'Havana i EEUU acusa a Espanya realment és un pretext per
intervenció directe i poder entrar a la guerra.
- 1898: guerra hispanonord-americana; derrota espanyola a la batalla de
Santiago. Espanya és derrotada, derrotes navals de Cavite (filipines) i de
santiago de Cruz (Cuba), finalment realitzen el tractar de París, tractat de
pau entre Espanya i EEUU

Conseqüències
- Pèrdues econòmiques i humanes (sorgeix crisis)
- Crisis cultural, ideològica i moral (Generació del 98)
- Crisi social (Regeneracionisme, Joaquin Costa)
- Crisi política: va continuar el torn pacífic. Manifest de Polavieja.
- Augment de la intervenció militar en la vida política.

Posicionament a Catalunya
Als catalans els interessava que cuba formés part d’espanya, per raons econòmiques.
- Divers→classes benestants→foment del treball Nacional→Representa
empresant
Classes benestants→ Guanyar guerra→mercat colonial
Catalanisme polític→ Posicionament ambivalent:
- Compromisos amb Cuba
 - Va contra

Classes populars→ exèrcit→ sobrerrepresentants→ porten el pes del conflicte→ en

contra perquè no veien la finalitat d’anar a Cuba.

1888 → Abolició de l’esclavisme a Cuba.

Insurrecció filipines
Els filipines tenen a EEUU al darrere i per tant no volen negociar.
- Ordres religiosos: Controlen la illa
- Líder dels independentistes filipins: José Rizal (1896)
- Repressió militar → General Polavieja

Quan mor Cánovas del Castillo, puja Sagasta al poder i negocien amb Fernando Primo
de Rivera per una pacificació temporal amb la intervenció de EEUU.
Al tenir una intervenció dels nord-americans hi ha la derrota de Cavite i el tractat de
Paris (Entre Espanya i EEUU). Al 1898, té com a resultat la pèrdua de colònies.

Conseqüències de la pèrdua de colònies

A Catalunya:
- Reducció dràstica d’exportacions
- Endeutament (despresa militar): Provoca una pujada d’impostos durant el
govern de Silvela (P.Conservador) al 1899.
- Conseqüència econòmica de la guerra:
Al perdre la guerra queden deutes. Provoca una pujada d’impostos al
1899, durant el govern Silvela (partit conservador). Això portará a una
conseqüència política.
- Conseqüència política:
Provoca un moviment de protesta anomenat “tancament de caixes”, ho
porten a terme els comerciants catalans, aquests, tanquen per no pagar,
ja que consideren abusiu aquesta pujada d’impostos. La reacció del
govern es la repressió, i aquesta té una conseqüència política. Una part
de la burgesia (propietària d’aquests comerços) es separa dels partits
dinàstics. Per tant, aquest compromís polític que hi havia entre les elits
catalanes i els partits dinàstics es comença a trencar.
Aleshores la burgesia catalana es divideix en els que s’orienten cap:
- Al Catalanisme Polític (l’objectiu del catalanisme polític és
l’autonomia). Conseqüència de l’orientació al catalanisme polític
 a les eleccions del 1901, a les 44 províncies catalanes guanya un
partit catalanista per primera vegada.
- A la Modernització del sistema
- Repatriació de capitals→ promou inversió econòmica a Espanya i Catalunya.

A Espanya (tot l’estat):

- Conseqüència política i social:
- A la resta d’espanya també hi ha conseqüències polítiques pero no
afectaran al partit liberal y als conservadors a diferència de Catalunya.
- Desastre de 1898 (conseqüències polítiques, econòmiques i culturals)
Sentiment de malestar en la població (intel·lectuals)→Generació del 98:
Pio Baroja, R. de Valle-Inclán, A. Machado.
- Hi ha una visió pessimista d’Espanya, que provoca un moviment de
canvi anomenat regeneracionisme, seguit d’iniciatives polítiques que
volen transformar una Espanya en crisi i un sistema de la restauració
decadent en una Espanya millor. Aquest moviment es dona en els partits
dinàstics i també en els partits de l'oposició.