4 LA RESTAURACIÓ

(1875-1902)
 QUÈ VA SER LA RESTAURACIÓ?

 Període iniciat amb el restabliment de la monarquia borbònica en la persona

d'Alfons XII
 implantació d'un nou sistema polític que reimplantà el liberalisme doctrinari
i retornà al poder la burgesia conservadora i latifundista.
 La intenció era construir i consolidar un estat políticament estable i
conservador, capaç de defensar i garantir els interessos dels propietaris i dels
diferents grups econòmics que dominaven l'Estat.
 Contrarestar el perill que representaven per a l'ordre socioeconòmic establert els
corrents ideològics demòcrates, republicans, marxistes i anarquistes.
 Des del 1874 fins al 1902, etapa de
consolidació del sistema, amb l'alternança de
governs conservadors i liberals.
 Des del 1902 fins al 1931, etapa de crisi del
sistema, coincidint amb el regnat d'Alfons XIII
(1902-1931). T 6
 Manifest de Sandhurst
(27 de desembre de 1874)

 Elaborat per Antonio Cánovas del

Castillo
 Nou sistema polític: una monarquia
constitucional, és a dir, un nou règim
monàrquic de tipus conservador i
catòlic que defensava l'ordre social
però que garantia el funcionament del
sistema polític liberal.
 «…ni deixaré de ser bon espanyol ni,
com tots els meus avantpassats, bon
catòlic, ni, com a home del segle,
veritablement liberal».
 Els exèrcits del Nord i del centre s’uneixen al pronunciament
 Govern provisional presidit per Antonio Cánovas del Castillo
Alfons XII entra a Madrid
ALFONS XII (1857-1885)
 MARIA DE LAS MARIA CRISTINA
MERCEDES D’ORLEANS D’HABSBURG
Per què va fracassar el Sexenni
democràtic?

 Divisió dels republicans

 Manca de suport social de la República: ni classe treballadora
ni pagesia li donen suport
 Oposició de l’Església, l’exèrcit i l’oligarquia
 Incapacitat per resoldre els conflictes bèl·lics: guerra colonial,
guerra carlina i cantonalites
 Maniobres diplomàtiques de Cànovas del Castillo a favor
d’Alfons de Borbó
ANTONIO CÁNOVAS DEL
CASTILLO
Responsable del disseny del
règim polític
“Sistema canovista”
"El sufragio universal, que es en sí mismo una malísima institución política,
una institución incompatible con todo ordenado régimen político, y más si
ese régimen es el monárquico, el sufragio universal, aun cuando sea verdad,
es incompatible a la larga con la propiedad individual, con la desigualdad
de las fortunas y con todo lo que no sea un socialismo desatentado y
anárquico. El sufragio universal no puede ser más que un instrumento de
socialismo o una farsa vil...
¿Quién piensa...que las opiniones de las muchedumbres, de los pobres, de
los que nada tienen, estarán representadas en las urnas electorales?...”
Principis nou règim

 Domini de les oligarquies

 Defensa de l’ordre social i de la propietat
 Monarquia, garantia de l’estabilitat i unitat
 Allunyar l’intervencionisme dels militars
 Creació d’un sistema bipartidista: Partit Conservador i Partit
Liberal
 Alternança pacífica en el poder: torn dinàstic
 Sistema liberal però no democràtic
Pilars del nou règim

 La Corona: institució inqüestionable i permanent que estava per sobre de

qualsevol decisió política . El seu paper era fer d'àrbitre en la vida política
 Partits dinàstics. Poder compartit de manera alternativa entre els dos grans
partits, els qual renunciaven als cops de força (pronunciaments) com a
mecanisme per accedir al govern.
 Exèrcit. Es volia allunyar definitivament de la intromissió en la vida política.
Per això, s'establí la supremacia del poder civil sobre el militar, però donant al
segon l'autonomia de la milícia i l'absoluta llibertat de l'estament militar en els
seus afers interns.
Eleccions constituents 1876
Constitució de 1876

 Flexibilitat per ajustar-la als dos partits dinàstics

 Sobirania compartida, amb àmplies atribucions al rei: cap

exèrcit, poder executiu (negació de la sobirania nacional)

 Poder de la Corona:
 EXECUTIU: designa ministres, comandament directe de l’exèrcit,
 LEGISLATIU: compartit amb les Corts (dret de veto absolut sobre les lleis
aprovades, capacitat de convocar, suspendre o dissoldre les Corts)
 Corts bicamerals:
 Congrés escollit per sufragi;
 Senat representació de les classes dominants
 Senadors de dret propi –Grandes de España, jerarquia militar i
eclesiàstica,
 Senadors vitalicis –nomenats pel rei-,
 Senadors escollits per sufragi censatari entre els contribuents
més grans)
 Les lleis redactades pel Congrés necessitaven l’aprovació
del Senat
 Drets i llibertats (impremta, expressió, associació, reunió): àmplia
declaració però regulada per l’executiu

 Sufragi: decisió de l’executiu

 Llei electoral de 1878: 3%
 Llei electoral de 1890: sufragi universal

 Religió catòlica oficial i manteniment del clergat

 Centralisme: supressió furs bascos. Conserven el concert econòmic

(diputacions basques i navarreses) des de 1878.
 Artículo 11. La religión católica, Artículo 18. La Artículo 28. Los
apostólica, romana, es la del Estado. potestad de hacer las Diputados se elegirán y
La Nación se obliga a mantener el leyes reside en las podrán ser reelegidos
culto y sus ministros. Nadie será Cortes con el Rey. indefinidamente, por el
molestado en el territorio español por método que determine la
sus opiniones religiosas ni por el ley.
ejercicio de su respectivo culto, salvo
el respeto debido a la moral cristiana.
No se permitirán, sin embargo, otras
ceremonias ni manifestaciones
públicas que las de la religión del
Estado
Artículo 13. Todo español tiene derecho:
-De emitir libremente sus ideas y opiniones, ya
de palabra, ya por escrito, valiéndose de la
imprenta o de otro procedimiento semejante, sin
sujeción a la censura previa.
-De reunirse pacíficamente.
-De asociarse para los fines de la vida humana.
-De dirigir peticiones individual o
colectivamente al Rey, a las Cortes y a las
autoridades.
-El derecho de petición no podrá ejercerse por
ninguna clase de fuerza armada. Tampoco podrán
ejercerlo individualmente los que formen parte
de una fuerza armada, sino con arreglo a las leyes
de su instituto, en cuanto tenga relación con éste.
Artículo 14. Las leyes dictarán las reglas
oportunas para asegurar a los españoles en el
respeto recíproco de los derechos que este título
les reconoce, sin menoscabo de los derechos de
la Nación, ni los atributos esenciales del Poder
público.
Determinarán asimismo la responsabilidad civil y
penal a que han de quedar sujetos, según los
casos, los jueces, autoridades y funcionarios de
todas las clases que atenten a los derechos
enumerados en este título.
Fi dels conflictes bèl·lics
 Revolta cantonalista: reprimida durant la República i la
dictadura del general Serrano
 Derrota carlins 1876: fi dels furs però mantenen concert
econòmic
 Fi de la Guerra dels Deu Anys (1868-1878): Conveni de
Zanjón:
 abolició de l’esclavitud
 autonomia
 Promesa de reformes (Cuba estaria representada a les Corts) No es
van complir => Noves insurreccions 1879 i 1895
ALFONS XII, EL PACIFIACDOR
BIPARTIDISME
PARTITS DINÀSTICS.

 Defensaven la monarquia, la Constitució, la propietat privada i la

consolidació de l'Estat liberal, unitari i centralista.
 Partits de minories, de notables, que disposaven de diaris, de centres i de
comitès que es distribuïen arreu del territori espanyol.
 Es nodrien fonamentalment de les elits econòmiques i de la classe mitjana
benestant,
 Partit Liberal Conservador

 Dreta conservadora: moderats, carlins

dissidents, antiga Unió Liberal
 Classe alta: grans propietaris rurals, alta
burgesia financera i industrial, aristòcrates,
catòlics
 Defensors de l’ordre i dels valors
tradicionals i catòlics i protecció de
l’Església
 Drets restringits i sufragi censitari
Obra de govern del conservadors

 Sufragi censatari
 Fi de la insurrecció de Cuba i de la guerra carlina
 Repressió contra independentistes cubans i conta l’oposició
anarquista
 Proteccionisme
 Partit Liberal Fusionista

 Liberals: antics progressistes o

demòcrates, republicans moderats
 Classes mitjanes: professionals
liberals, comerciants, funcionaris,
petita burgesia de les grans ciutats
 Proposen reformes socials: educació,
protecció social
 Separació Església - Estat
 Llibertats individuals i sufragi
universal

PRÁXEDES MATEO SAGASTA

Reformes liberals

 1881 Llibertat de reunió i expressió

 1883 Lllibertat de premsa
 1887 Llei d’Associacions , que permet que apareguin forces
opositores
 Llei del Jurat (1888)
 1888 Abolició de l’esclavitud (1888)
 1890 Sufragi universal masculí dels majors de 25 anys
ELECCIONS 1876
ELECCIONS 1881
ELECCIONS 1884
ELECCIONS 1886
25 de novembre de 1885
M. Cristina d’Habsburg, regent
PACTE DE EL PARDO
ELECCIONS 1891
ELECCIONS 1893
ELECCIONS 1896
ELECCIONS 1898
ELECCIONS 1903
Funcionament del torn pacífic
L’encasellat
 El caciquisme

 Cacics: persones notables,

sobretot del medi rural, sovint
rics propietaris que donaven
feina als jornalers i que tenien
una gran influència en la vida
local, tant en l’aspecte social
com en l’econòmic i el polític.
 També podien ser advocats,
professionals de prestigi o
funcionaris de l’administració,
que controlaven els
ajuntaments, feien informes i
certificats personals, dirigien el
sorteig de les quintes,
proposaven el repartiment de
les contribucions i podien
resoldre o complicar els tràmits
burocràtics i administratius.
Les tupinades

TUPINADA
Guardar els vots en un
tupí i afegir o treure els
necessaris perquè
aparegui el resultat
desitjat
Es “cuinava” el resultat
 Apatia electoral:
no vota més del
20% del cens i els
partits de
l’oposició tenen
poc interès en les
eleccions
L’OPOSICIÓ AL
RÈGIM
EL REPUBLICANISME

 Dividit però 4 punts bàsics:

 República
 Reformes per afavorir els més necessitats (ajuts socials, foment del
cooperativisme, crèdits)
 Fe en el progrés científic i en l’educació
 Laïcitat
 PR Posibilista (E Castelar). Reformistes. Acaba
dins el Partit Liberal
 PR Centralista (N Salmerón)
 PR Federal (F Pi i Margall)
 Llibertat de consciència i de pensament
 Garantia de vida i de feina
 Abolició de la pena de mort
 Municipis i regions autònomes
 Reforma agrària i garanties per als arrendataris
 Resultats electorals relativament bons des de
1886

 Units el 1893 dins la Unión Republicana

 Sublevació de 1883

PR Progresista (Ruiz Zorrilla).

Defensa la insurrecció militar.
Fracassos (1883,1886)
EL CARLISME

 Final de la Tercera Guerra Carlina (1872-1876)

 CARLES II marxa a l’exili
 Es constitueixen en partit polític i es presenten a les
eleccions: defensa de la religió catòlica tradicional (mai
superen el 3%)
 Reduïts a les províncies forals i a Catalunya, perden força
a causa de
 Nacionalisme conservador català i basc
 Integració de l’Església en el sistema canovista
 EL CARLISME

Divisió
- Moderats: JUAN VÁZQUEZ
MELLA Segueixen Carles VII
accepten críticament l’ordre liberal
capitalista
- Integristes: (RAMON NOCEDAL
Tradicionalistes i molt radicals
(restabliment de la Inquisició, contra
la llibertat de consciència i de cultes)

S’uniran en un sol partit

COMUNIÓN TRADICIONALISTA
EL SOCIALISME

 1879. Fundació clandestina del PSOE, segon

partit socialista del món després de l’SPD
 1888. Fundació de la UGT
 Força a Astúries, Madrid i Biscaia
 Creixement molt lent Poca implantació a
Catalunya i Andalusia

Logotip del PSOE

Anys 20
IDEOLOGIA
 Marxisme: revolució social. Rebutja aliances amb altres
partits
 Igualtat social: desaparició de les classes socials
 Propietat col·lectiva dels mitjans de producció
 Programa reformista:
 Dret d’associació
 Dret de vaga
 Prohibició del treball infantil
 Escoles gratuïtes
 Justícia gratuïta i amb un jurat
ELS ANARQUISTES

 Cop d’estat del general Pavia (1873): il·legalitzacio de la FRE.

Es manté a la clandestinitat.
 1881 Llei d’associacions: autoritza les associacions obreres
però prohibeix les agrupacions internacionalistes
 Creació de la Federació de Treballadors de la Regió
Espanyola (FTRE). Creixement molt ràpid
 Dues tendències
 ANARCOSINDICALISME: Creació d’un sindicat revolucionari
potent. Defensaven la lluita per la revolució social a mitjan termini
i consideraven que primer calia crear organitzacions i aconseguir
millores socials (corrent anarco-col·lectivista)
 ANARCOTERRORISME: Acció directa i Propaganda del Fet.
Favorables a la via directament revolucionària i defensaven la
creació de grups clandestins que practiquessin la violència armada
(corrent anarco-comunista)
Aquesta divisió i la constant repressió van afavorir l'aparició d'accions
violentes individuals.
ESPIRAL DE VIOLÈNCIA ACCIÓ/REPRESSIÓ/ACCIÓ
1878 Atemptat de
Joan Oliva contra
Alfons XII
1878 Execució de
Joan Oliva
1883 LA MANO NEGRA (falsa bandera?)
Assassinat de 4 persones a Jerez atribuït a una organització anarquista
Centenars de detencions,
7 condemnats a mort 10
cadenes perpètues
500 deportats a les colònies

Crisi de la FTRE
(desapareix el 1888)
Radicalització dels
anarquistes: onada
d’atemptats (especialment a
Barcelona)
1892 Ocupació de Jerez(falsa
bandera?)
Atac a la Caserna de la Guàrdia Civil.
Dos assassinats, un anarquista mort i
molts ferits
Repressió
4 èxecutats
1893 Atemptat contra Martínez Campos
1 mort, 15 ferits
1893 Execució de Paulí Pallàs
1893 Santiago Salvador llença dues bombes al Liceu
20 morts, 25 ferits
1893 Execució de Santiago Salvador
EL PROCÉS DE MONTJUIC (1897)
1896 Processó de Corpus. Atemptat al carrer Canvis Nous
12 morts, 70 ferits
Causa general contra
l’anarquisme
Més de 700 empresonats “Guillotinamiento de los testículos con cañas ó cuerdas de
Declaracions sota tortura guitarra, aplicación de hierros candentes á la carne,
quemaduras del balano con puntas de cigarro encendidas,
83 encausats introducción de cañitas entre carne y uña y funcionamiento
5 condemnes a mort de un aparato de hierro á manera de casco que oprimía
horriblemente la cabeza y desgajaba los labios: estos
15 condemnes a presó
fueron los métodos de indagación que dieron por resultado
63 absolts desterrats la deposición de las declaraciones en que se basa todo el
proceso.”
TARRIDA DE MÀRMOL (1898) Empresonat a Montjuic
1897 Assassinat de Cànovas del Castillo