TRIMESTRAL HISTÒRIA

La Restauració (1874 – 1931) https://www.actticsociales.com/h%C2%AA-cont-de-espa%C3%B1a-2-%C2%BA-bach/bloque-7%C2%BA-el-r%C3%A9gimen-de-la-restauraci%C3%B3n/

Aquest període es divideix en dues fases separades per l’any 1898 conegut com EL DEASTRE
on Espanya va perdre les seves últimes colònies d’ultramar Cuba, Puerto Rico i Filipines.
Context històric (Característiques)

 Transigència política: ja que durant aquest període es va produir una alternança política
de caràcter pacífic en el poder de les dues grans famílies del liberalisme espanyol
d’aleshores que estaran representades pel Partit Conservador i el Partit liberal.

 Sistema Bipartidista (dos partits) que oferirà una imatge d’estabilitat política però que a
la pràctica es fonamentarà en el frau i la manipulació electorals (Caciquisme)

 Intransigència social ja que durant aquest període seran marginats i reprimits de forma
constant tot una sèrie de moviments polítics i socials que quedaran al marge (fora del
sistema) com: Carlisme, republicanisme, moviment obrer polític i sindical i
nacionalismes perifèrics, és a dir catalanisme polític i nacionalisme basc.

1ra fase de la Restauració (1874 – 1898)

29 de desembre del 1874 . El general Martínez Campos torna a protagonitzar un
pronunciamento en favor de la restauració de la monarquia i dels Borbons a Espanya
personificats en la figura d’ Alfons XII fill d’Isabel II. I comença el període de la Restauració.
Al endemà del cop es formà a Madrid un govern provisional encapçalat per Antonio Canovas
del Castillo qui ja gaudia de la confiança del rei perquè l’any 73 era el cap del partit alfonsí i va
ser el responsable de redactar i publicar el conegut manifest de Sandhurst (nom de l’acadèmia
militar anglesa on Alfons XII cursava els seus estudis), un escrit on el rei Alfons XII feia
publiques les seves intencions de retornar a Espanya com el rei.
El 9 de gener del 1875 Alfons XII tornava a Espanya i la monarquia era restaurada. A partir
d’aleshores la primera acció política important i assessorat per Canovas del Castillo serà la de
dirigir la guerra contra els Carlins. En aquest sentit el rei oferirà una amplia amnistia (perdó
generalitzat) als Carlins a canvi de que reconeguessin la monarquia constitucional que ell
representaria. Ramón Cabrera ( dirigent militar carlí) accepta aquesta proposta i adreçarà un
escrit a les tropes carlines perquè abandonessin les armes però tot i això el conflicte no es
resoldrà i la guerra continuarà sobretot a Catalunya fins el Març del 76 quan el candidat carlí
Carles VII definitivament vençut abandonarà Espanya.
A partir d’aquest moment el carlisme a Catalunya evolucionarà cap a plantejaments de caràcter
autonomista defensats a través del seu òrgan d’expressió (diari o mitjà de comunicació vinculat
a un partit o ideologia) el Correo Catalàn, diari d’ideologia carlista i des de el qual es
defensaran els furs (*Furs: Els furs son el conjunt de lleis (normes jurídiques) i privilegis que
caracteritzen de forma exclusiva a un territori determinat i que la diferencien de la normativa
general comuna a la resta del país.) i els privilegis tradicionals i es rebutjaran les mesures
centralistes dels governs liberals espanyols. El carlisme mai més es tornarà a aixecar en armes
tot i que la seva ideologia es mantindrà viva i voldran participar en la vida política espanyola
ocupant l’extrema dreta ideològica.
D’altra banda, sota la direcció política de Antonio Canovas de Castillo ,el sistema es
caracteritzarà per la creació de dos grans partits monàrquics que havien de representar la dreta
(Partit conservador) i l’esquerra (Partit liberal) del liberalisme espanyol. De fet serà en el fons
un joc polític ideat per Antonio inspirat en l’exemple anglès (una monarquia amb dos partits que
s’alternaran en el poder de forma pacífica a partir d’un pacte i amb el consentiment del rei i de
les forces econòmiques del pais amb l’objectiu de que els canvis de govern fossin pacífics i no
mitjançant pronunciamentos característica que es coneix com CIVILISME QUE SIGNIFICA
QUE EL PODER MILITAR QUEDA SUBORDINAT AL PODER CIVIL , pel que l’exercit no
pot actuar pel seu compte, actua quan rep una ordre del cap del Estat o del Govern)
Una altre característica era el compromís de cada nou govern de respectar la obra del govern
anterior amb la qual cosa quedava garantida la estabilitat del sistema. En aquest sistema la
figura política més important és el rei (columna vertebral del sistema) és sobre qui resideix la
sobirania juntament amb el parlament i serà ell qui nomeni els nous governs, uns governs que
guanyaran les eleccions per majoria absoluta gracies als mecanismes de manipulació i frau
electoral (caciquisme)
El mecanisme polític funcionava sempre de la mateixa manera:

 Quan un president de poder es veia forçat a presentar la seva dimissió o era destituït
com a causa d’una crisi o escàndol polític el rei encarregava la formació d’un nou
govern al cap de l’oposició. Les Corts eren dissoltes i es convocaven noves eleccions on
sempre guanyaven per majoria absoluta ja que aquestes eleccions s’organitzaven amb la
col·laboració dels governadors civils (de província), alcaldes i cacics. De fet el
caciquisme va ser el principal problema polític de la restauració però un fenomen
identificat amb el mateix sistema. Un sistema de caràcter jeràrquic en el qual la
principal figura es el cacic a nivell local que té una doble funció:
- Garantir els interessos polítics del moment (si governa el partit liberal o el
conservador)
- Controla el mercat laboral i oferir feina a canvi del vot de la població (població
rural, atraçada i analfabeta). És la persona encarregada d’imposar el seu vot a la gran
majoria de la població. Si el xantatge no era suficient podia utilitzar altres sistemes:
compra descarada de vots, Tupinades (treure o posar vots a les urnes en funció dels
interessos polítics del moment és a dir el partit que volen que guanyi) i el Pucherazo
(manipular el cens electoral (recompte de persones amb dret a votar) i arribaven a votar
els difunts). I si amb tot això no sortien els resultats esperats s’anul·laven les eleccions
amb qualsevol excusa i es tornaven a convocar.
Els partits que s’alternaran el bipartidisme seran:

 Partit conservador (dreta del liberalisme espanyol): encapçalat per Antonio Cànoves
del Castillo. Reunirà al partit alfonsí, Partit moderat, Unió liberal (Leopoldo O’Donell).
Un partit que tindrà com a principal suport les altes jerarquies eclesiàstiques, els grans
terratinents i la gran burgesia
 Partit liberal (esquerra): no es fundarà fins l’any 1880 encapçalat per Praxèdes Mateu
Sagasta. Un partit que reunirà el gruix del partit progressista i sectors del partir
demòcrata (republicanisme més moderat) i que tindrà com a principal suport les classes
mitjanes urbanes (petita mitjana burgesia).
Un cop restaurat Alfons XII es convoquen eleccions que guanyaran el partit conservador i sota
el seu govern es redactarà i s’aprovarà una nova constitució la del 1876 (la qual no s’aplicarà a
les colònies) I a partir de aleshores la vida política espanyola es fonamentarà en l’alternança
pacifica de dos grans patits dinàstics. Un bipartidisme que es consolidarà l’any 1885 amb la
mort prematura d’Alfons XII sense successió i amb la reina Maria Cristina d’Habsburg Lorena
embarassada. En aquest moment Antonio de Castillo, cap de govern, presenta la seva dimissió i
suggereix a la reina que encarregui la formació d’un nou govern al cap de l’oposició Sagasta.
Aquesta operació política es coneix com el Pacte del Pardo 1885 que vindrà a consolidar el
bipartidisme a Espanya. Canovas per demostrar que el sistema pot seguir funcionant, que confia
en ell, que es pot mantenir encara que hagi mort el rei renuncia al poder.
-La dècada dels 80 serà una dècada d’hegemonia del partit liberal (81 -83 // 85-90) en el qual
s’aprovaran bona part de les lleis més importants del govern liberal com ara:
- 1882 s’aprova la llei de relació comercial amb les colònies
- 1883 Llei d’impremta (llibertat d’expressió escrita)
- 1887 Llei d’associacions (polítiques i sindicals, evolució del moviment obrer)
- 1888 S’aboleix l’esclavitud a Espanya
- 1890 S’aprova la llei del sufragi universal
- 1891 Aranzel Cànovas
Una llei molt criticada pel partit conservador, que defensava el sufragi censatari, ja que si aquest
sufragi universal fos real hauria d’anar acompanyat de tot una sèrie de profundes reformes
socials per tal d’evitar que les classes populars (proletariat) no votessin a altres formacions no
integrades en el sistema (bipartidisme) reconegudes per la llei d’associació. O millorem les
seves condicions de vida o no els votaran, llavors el 1890 es plantejaran reformes o frau? I la
resposta serà frau, ells no rebutjaran als seus privilegis i controlant el poder.
Finalment el 1886 va néixer el futur Alfons XIII qui no es farà càrrec de la corona fins al 1902
(amb 16 anys) i durant aquest temps Maria Cristina assolirà la regència.
El sistema de la restauració va ser el règim constitucional espanyol més estable que hi havia
hagut fins a les hores. I si va durar tants anys va ser també perquè va gaudir d’un context social
favorable en el que la monarquia era identificada amb l’ordre, amb la pau social i a més va saber
oferir una imatge de règim democràtic tot i que a la pràctica de democràtic en va tenir molt poc
ja que a més de la manipulació i el frau electoral, el règim es va caracteritzar per una
despreocupació generalitzada pels problemes socials, no els hi van interessar les condicions de
vida de la població. Alhora que totes les ideologies no incloses en el sistema eren marginades
(intransigència social)
A més també va afavorir la seva consolidació, l’acord/pacte al que van arribar les principals
famílies polítiques i econòmiques del país:
- Pacte del Pardo (PC i PL) 1885
- Pacte entre proteccionistes i lliurecanvistes (Els proteccionistes volen protegir la
producció i el mercat intern, nacional de la competència estrangera. el producte que ve
de fora es encarit pels aranzels pel que el producte nacional serà més barato. En canvi,
els lliurecanvistes, defensaven la circulació de mercaderies lliure sense cap tipus de
restricció ni barreres.)
De fet l’any1898 significarà la primera gran crisi interna del sistema a causa de la importància
que tenia el manteniment de les colònies en aquets pacte. Ja que aquestes, especialment Cuba,
representaven un important mercat protegit pels interessos proteccionistes del país, sobretot els
de la industria tèxtil catalana (propietat de la burgesia) i el sector agrari cerealístic. Les colònies
consumeixen producte espanyol i paguen molt car els estrangers. Si volem que el sistema
garanteixi els interessos de la burgesia catalana no vol dir que accepti els plantejaments
autonomistes catalans que a la practica seran reprimits. El negoci de la burgesia catalana es el
mercat espanyol i les colònies, pel que no son independentistes, no poden competir fora ja que
el seu producte es molt car.
En aquest sentit l’any 1882 s’aprova la llei de relació comercial amb les colònies , per la qual
les colònies estaven obligades a consumir els productes de la metròpoli (espanyols) i a pagar
molt cars els productes estrangers (aranzels) – Llei proteccionista que es va endurir encara més
l’any 1891 amb la creació de l’Arantzel Cánovas.

Anys Valor de les exportacions espanyoles en

milions de pessetes anuals
1872 – 1882 75
1882 – 1891 115
1891 – 1898 304

Per això quan el 1898 les colònies s’independitzin, en especial Cuba, significarà la primera gran
crisi interna del sistema de la restauració. (el pacte del Pardo es trenca)
De fet a nivell internacional el regim de la restauració (monàrquic) va ser reconegut per les
principals potencies a nivell internacional. L’àmbit en el que va haver d’actuar de forma
decidida va ser en la pacificació de la illa de Cuba, que poc després de la Revolució de la
Gloriosa 1868 havia esclatat a Cuba una sèrie de revoltes que acabaran en una guerra de
alliberament que va durar 10 anys i que havia començat amb el conegut grito de Yara (manifest
redactat per Carlos Manuel Cespedes, cap de la revolta) i que acabava amb el crit de “Viva
Cuba libre”.
En aquest context el general Martinez Campos va ser enviat a l’illa de Cuba amb l’encàrrec de
combatre als rebels i de negociar una pau, que arribarà de forma provisional el febrer del 1878
amb la signatura del Tractat de Zanjón, amb la qual es reconeixien a la població cubana els
mateixos drets que els espanyols.
L’incompliment d’aquest Tractat, (els cubans no teneien representació a les Corts espanyoles,
no participaven en la elaboració de lleis, no tenien cap mena d’autonomia política i continuaven
sotmesos als interessos proteccionistes espanyols, es mante també l’escalvitud) i el suport que
va rebre la població cubana per part dels Estats Units van fer revifar el conflicte a partir del
1895. Els Estats Units els recolzen per:
- La política proteccionista espanyola perjudica els interessos econòmics Norte americans
ja que els cubans no poden consumir els seus productes.
- Política imperialista Norte Americans (America pels Americans, ells volen controlar als
cubans)
La insurrecció comença a la localitat de Baire encapçalada per Jose Martí, cap del partido
revolucionario cubano. Insurreció davant la qual Espanya intentarà posar fi amb el diàleg /
negociació (Martinez Campos) i exercint una brutal repressió (general Weyler)
En aquest context i aprofitant un fet encara no aclarit: l’enfonsament d’un vaixell de guerra
norteamerica (Maine) que es trobava en el Port de l’Havana i atribuït aquest sabotatge als
espanyols, el president nortamericà McKinley va declarar la guerra a Espanya, Una guerra molt
curta que després de la batalla naval de Santiago de Cuba (juliol 1898) la flota espanyola era
destrossada per la marina norteamericana.
Poc després es signava la Pau de París (desembre 98) per la qual Espanya perdia definitivament
les colònies de Cuba, Puerto Rico i Filipines, on també van destrossar a la flota espanyola a
Filipines encapçalat per batalla de Cavite.

2na fase de la Restauració (1898 – 1931)

El Regeneracionisme
Realment es un concepte plural en el qual es fa referència a tot una sèrie de propostes/mesures
de possibles solucions per tal de superar la situació de decadència, crisis, catàstrofe derivada de
la pèrdua de les colònies d’ultramar (Desastre del 98).
De fet els mateixos nacionalismes perifèrics seran una proposta més del regeneracionisme.
El regeneracionisme s’ha d’entendre com un moviment polític de caràcter nacionalista i
reformista que es desenvoluparà a Espanya després del desastre del 98 arran de la insatisfacció
causada pel sistema polític, econòmic i social de la Restauració amb l’objectiu de regenerar el
país.
El sentiment que preval arreu del país era que s’havia tocat fons, que ja no es podia anar a pitjor
(crisi de consciència) i s’intentaran buscar les causes d’aquest desastre.
De fet la coneguda generació del 98 (Antonio Machado, Rio Baroja...) va ser un grup
d’intel·lectuals representants que destacaran en aquest moviment regeneracionista.
Representants de la inquietud intel·lectual d’ aleshores, que arribarà fins i tot a qüestionar-se
que era España.
El màxim representant del moviment regeneracionista serà Joaquim Costa que va ser el
responsable d’encunyar l’expressió ‘’la revolució des de a dalt’’ ja que era la classe dirigent del
país la que s’havia de responsabilitzar i resoldre els problemes d’Espanya, és a dir els que
havien d’intentar treure a espanya d’aquesta catàstrofe, de regenerar Espanya (no les
masses/poble sinó els dirigents)
**Oligarquia: poder d’uns pocs
Caciquisme
Exemples de polítics regeneracionistes:
- Antonio Maura
- Francisco Silvela
- José Canalejas
Exemple de regeneracionista regionalista:
- Valentí Almirall

Segons l’historiador Carlos Serrano * (no es un regeneracionista!! És un historiador) Cuba i la

Restauració eren les dues cares de la mateixa moneda de tal forma que si una es perdia (Cuba),
l’altre (la Restauració) es començava a desintegrar ja que l’Estat sense les colònies serà incapaç
de satisfer i cohesionar els interessos particulars del país principalment els interessos econòmics
(industria tèxtil, cereals,...). Diu que sense les colònies es produirà la progressiva descomposició
del sistema de la restauració. I efectivament, durant la segona fase de la Restauració es
produiran tota una sèrie de crisis que acabaran ensorrant el sistema.
El que caracteritzava al programa regeneracionista eren (mesures):

1. Creien necessari modernitzar Espanya prenent com a model Europa (europeïtzar

Espanya o << Desafricanitzar Espanya, Joaquim Costa>>
2. Modernitzar l’agricultura, mecanitzar-la i intentar millorant els rendiments, el que
significava fer una sèrie d’inversions en obres públiques com ara grans embassaments
o canals de regadiu
3. Articular un mercat nacional/intern, és a dir comunicar les principals àrees productores
amb les consumidores. (construir xarxa de transport, distribució i comunicació)
4. Descentralitzar el poder de l’estat en favor dels poders locals i provincials (ajuntaments
i diputacions provincials)
5. Reforma de l’ensenyament amb l’objectiu de reduir les elevadíssimes taxes d’
analfabetisme (fixar un ensenyament bàsic gratuït i crear escoles d’ofici, tots els
treballs son dignes)
6. Reforma electoral (dignificar la democràcia i acabar amb el caciquisme, les pràctiques
de frau i manipulació electoral)

El regeneracionisme però acabarà fracassant. D’una banda perquè va heretar un programa molt
teòric i ambiciós sense preveure els recursos econòmics necessaris per materialitzar-los. També
les diferencies internes i el fet de no incorporar a importants sectors de la societat espanyola
com el moviment obrer va dificultar que aquest moviment es constituís com un partir alternatiu
al bipartidisme. I en el seu intent de resoldre aquests problemes trobarem les causes de la
Guerra civil espanyola.
La evolució del moviment obrer espanyol (1884 - 1ra fase de la Restauració)
Les condicions de vida laborals de la classe obrera (proletariat – rural i industrial) espanyola
eren extraordinàriament dures. Unes condicions caracteritzades per les llarguíssimes jornades
laborals, salaris baixos i per la manca de qualsevol tipus de protecció social (despreocupació per
les qüestions socials: ni ajudes, ni subsidis, ni contractes...)
Per això qualsevol augment dels preus dels productes de primera necessitat, com el pa,
provocava greus problemes de subsistència entre la classe treballadora i també l’esclat
d’autèntiques revoltes a les ciutats (revoltes urbanes).
Les jornades laborals podien arribar fins a les 15 hores diàries tant adults com infants a partir
dels 6-7 anys independentment del sexe a canvi d’uns salaris més baixos. En el cas de les dones,
aquestes arribaven a cobrar un 50% respecte el salari dels homes i els infants un 7%.
D’altra banda, les condicions de treball eren nefastes, havien de suportar temperatures extremes,
sense ventilació, sense descans i en espais molt sorollosos. Els accidents provocats per les
màquines eren constants. A tot plegat, s’afegia l’acomiadament lliure (al no haver-hi contracte,
els propietaris els podien despedir quan volguessin), la reducció de salaris en època de crisis,
miserables condicions de vida familiars, l’analfabetisme... No era d’estranyar que es fes
extensiu entre la classe obrera l’alcoholisme com a forma d’evasió i la prostitució com a
complement per poder sobreviure.
Es calcula que a mitjans del segle XIX l’esperança de vida dels obrers era de 33 anys,
pràcticament la meitat que la mitjana d’edat de la burgesia.
Davant d’aquesta situació, la classe obrera es va començar a organitzar i l’any 1864 es va
fundar a Londres la AIT (Associació Internacional del Treball), més coneguda com la
primera internacional. Aquesta pretenia aconseguir la emancipació econòmica i social de la
classe treballadora i arribar a superar la societat de classes (liberal classista) mitjançant la
col·lectivització dels mitjans de producció i arribar d’aquesta manera a una societat
igualitària.

*Col·lectivització dels mitjans de producció: màquines, fabriques, terres... que son propietat
privada. Per tant que aquests mitjans deixin de ser propietat privada i es converteixin en
propietat col·lectiva.

Una emancipació que havia de ser obra de la mateixa classe treballadora. A curt termini,
aquesta primera internacional presentarà una sèrie de manifestacions:
- Jornada laboral 8h
- Desaparició treball infantil
- Millora de les condicions laborals de la dona
- Desaparició dels exercits permanents (és el conjunt de tropes que estan sempre sobre les
armes i disposades a combatre en cas de necessitat)
L’any 1871 es va produir un enfrontament intern protagonitzat entre Karl Mars i Mikhail
Bakunin que tindrà el seu origen en les diferencies sobre la estratègia que s’havia de seguir
per tal d’assolir els objectius fixats.
En aquest sentit Karl Marx creia necessària la organització política en un partit propi de la
classe treballadora per tal de conquerir el poder de l’Estat, moment en el qual s’establiria de
forma transitòria una dictadura del proletariat amb la qual es col·lectivitzarien els mitjans de
producció (desaparició propietat privada) i s’arribaria a una societat igualitària. De fet, Mars
i el seu col·laborador més estret Frederick Engels ja havia publicat l’any 1848 el conegut
manifest del Partit Comunista, més conegut com a manifest comunista, que s’ha d’entendre
com la primera manifestació del socialisme científic i com la primera critica seriosa al sistema
capitalista (critica argumentada, amb raons) amb la qual es desenvoluparà la teoria Marxista
la qual es fonamenta en 3 principis:
1. Lluita de classes
2. Critica del present
3. Conquesta del poder polític per part de la classe treballadora

1. Lluita de classes: s’ha d’entendre com l’antagonisme (la contraposició) entre opressors i
oprimits com a motor del desenvolupament històric. De fet, aquesta té el seu origen en les
relacions socials que han predominat a cadascuna de les etapes de la història. Unes etapes que
a la vegada s’han caracteritzat pel seu mode de producció
(Etapes de la història: HISTÒRIA ANTIGA - esclavisme: lliure/esclau, HISTÒRIA MEDIEVAL/MODERNA –
feudalisme: privilegiats/súbdits, HISTORIA CONTEMPORANIA: burgesia (opressors) / proletariat (oprimits))

2. Critica del present: en l’economia capitalista el proletariat (classe obrera) ofereix la seva
capacitat de treball a canvi d’un salari. Ara bé, la riquesa que rep el treballador en concepte de
remuneració és, segons Mars, molt inferior a la riquesa que genera amb el seu treball. (mal
pagats – explotació). La diferencia entre allò que rep el treballador i la riquesa que realment
genera rep el nom de plusvàlua, benefici del qual s’apropia el propietari dels mitjans de
producció. Pot augmentar aquesta plusvàlua de dues maneres:
- Reduint encara més el salari
- Augmentant el ritme de producció (productivitat)
Es a dir el proletariat està explotat i és la font de riquesa dels opressors, la burgesia.
3. Conquesta del poder polític per part de la classe treballadora: Segons Mars, la necessitat de
superar aquest present s’associa a un projecte de futur, la creació d’una societat comunista,
igualitària a la qual s’arribaria amb la conquesta del poder polític de la classe treballadora i
s’establiria de forma transitòria una dictadura del proletariat i s’arribaria a aquesta societat
igualitària.

Mars i Engels conscients de que la burgesia mai voldrà renunciar al seu poder polític
defensaran com a mitjà per acabar amb el sistema capitalista i amb l’explotació de classes, la
revolució.

Mikhail Bakunin en canvi rebutjarà tota participació política de la classe obrera i creurà
necessària, no la conquesta de l’estat sinó la destrucció directa de l’Estat, destrucció de tot
 tipus de propietat i autoritat política, religiosa i familiar. Alhora defensarà un tipus
d’organització social a partir de la Federació (unió lliure i voluntària) de comunes lliures.
De fet, el pensament bakuninista, anarquista o llibertari (anti- autoritaris) es fonamenta en tres
principis:
1. Exaltació de la llibertat de l’individu independentment del seu origen, raça, gènere...
2. Critica de la propietat privada i defensa de la propietat col·lectiva
3. Oposició a qualsevol tipus de autoritat, de organització jeràrquica
Aquestes diferencies internes, entre Mars i Bakunin acabaran provocant el trencament de la
AIT en dues famílies: la marxista / bakuninista
Fins el punt que els anarquistes marxaran de la AIT i fundaran la seva pròpia internacional
anarquista. Alhora que la AIT, propietat dels marxistes, es traslladarà als Estats Units i
acabarà desapareixent l’any 1876.
A Espanya , la revolució del 1868 “La Revolució de la Gloriosa” va significar la aparició d’
una sèrie de llibertats: expressió i d’associació... que van afavorir a la organització del
proletariat espanyol, el qual va dirigir tota la seva atenció cap a la AIT rebent la influencia de
les dues famílies enfrontades.
En aquest sentit, el mateix any 1868, arriba a Espanya Giuseppe Fanelli que forma els primers
nuclis de la AIT a Madrid i Barcelona. Dos anys després l’any 1870 es celebrarà el primer
congrés espanyol a la ciutat de Barcelona on 74 dels 90 representants obrers que hi havia eren
NO catalans el qual evidenciava el pes del comerç tèxtil català i en el qual triomfaran les tesis
bakuninistes. I a parir del qual es va formar la Federació Regional espanyola de la AIT (secció
espanyola dins l’associació).
L’any 1871 es celebrarà el segon congres obrer espanyol a Córdoba on novament triomfen les
tesis anarquistes (bakuninistes) alhora que a Madrid es fundava una secció d’inspiració
marxista dirigit per Paul Lafargue , el gendre de Karl Mars. Per tant, a partir d’aleshores, el
moviment obrer estarà dividit en dos corrents ideològics, d’una banda el marxista i socialista
que arrelarà amb força a Madrid, Astúries, Cantabria i el País Basc. D’altra banda la família
bakuninista/ anarquista a Catalunya, Andalusia, Aragó i Valencia.
El pronunciamento del general Pavia del 1874 va significar la il·legalització de totes les
associacions obreres espanyoles que hauran d’actuar des de la clandestinitat (de forma secreta,
oculta). De fet, l’inici de la restauració coincidirà amb la desaparició de la AIT i de la
internacional anti-autoritària l’ any 1881.
Amb Cànoves com a cap de govern hauran d’actuar des de la clandestinitat, cosa que va afavorir
la seva radicalització (intransigència social)
Karl Mars va aconsellar la fundació de partits polítics marxistes de caràcter nacional i que
havien d’actuar de forma independent a cada país. Seguin aquesta consigna el 2 de maig del
1879 es fundarà a espanya des de la clandestinitat el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)
dirigit pel tipògraf Pablo Iglesias.
Un partit que aprofitant la llei d’associacions de Sagasta 1887 (partit liberal) serà inscrit
oficialment i que ven aviat convocarà una vaga de tipògrafs (gent que treballa al diari) a
Madrid. Una vaga que tot i tenir una escassa incidència deixarà a Madrid sense diaris. Com a
conseqüència Pablo Iglesias serà detingut i molts treballadors que havien participat en aquesta
vaga seran acomiadats i ja no tronaran a trobar feina a Madrid, pel que hauran de traslladar-se a
altres llocs del país el que va contribuir a difondre les idees socialistes. Serà en aquest context
quan l’any 1888 es fundà la UGT (Unió general de treballadors - sindicat socialista vinculat al
PSOE). Encarregats de millorar les condicions de la classe obrera a peu de fabrica, al carrer,
negociant directament amb el propietari, el amo.
A la dècada dels 90 el socialisme espanyol incorporarà dues noves idees:
1. D’una banda la fundació de les anomenades Cases del poble són centres de reunió de
caràcter municipal adreçats a la classe treballadora amb una clara funció cultural,
formativa i doctrinal (aprendre a llegir, l’ofici i a difondre el seu pensament)
2. Reivindicació de la jornada laboral de 8h seguint la consigna de la Segona Internacional
que s’havia fundat a París l’any 1889. Una reivindicació (socialista) que s’havia de
manifestar públicament a les concentracions convocades cada primer de Maig (1 Maig)
amb motiu de la celebració del Dia del treballador , festivitat creada per la Segona
Internacional i que aquí a Espanya es va celebrar per primera vegada el 1890 amb
important participació obrera a Madrid i Barcelona.
El mateix any, 1890, Sagasta aprovava la llei de Sufragi Universal però no serà fins 1910 quan
tinguem el primer diputat socialista que serà Pablo Iglesias el que demostrava que malgrat el
Desastre (1898) el sistema es manté i continua funcionant el caciquisme (manipulació i frau
electoral).
***diputat: Persona que ha sido elegida por votación popular para formar parte de una cámara legislativa
ANARQUISME (BAKUNINISME)
Les idees anarquistes van triomfar entre el proletariat industrial a Catalunya i el proletariat rural
a Andalusia.
Les dificultats alhora de organitzar-se (poc definida: son antiautoritaris, rebutgen tot tipus
d’ordre jeràrquic per tant com s’han d’organitzar) serà el punt feble (Talón de Aquiles) del
moviment anarquista espanyol . De fet, després dels congressos celebrats a Sevilla (1882) i
Valencia (1883) les diferencies internes i les dificultats per organitzar-se van deixar el
moviment anarquista espanyol pràcticament dissolt. Situació que va afavorir a la
influencia/arribada de nous corrents ideològics com ara l’anomenat anarco-comunisme.
Característic de pensadors com Kropotkin i Malatesta i que es fonamentaven en l’acció directa i
la propaganda pel fet (cal deixar de banda el debat teòric i cal actuar contra els enemics de
classe de manera decidida per aconseguir la emancipació de la classe obrera)
Aquest anarco-comunisme arrelarà amb força a Barcelona, que només defensava la acció directa
i espectacular com a instrument per avançar en la lluita per la emancipació de la classe
treballadora i que a la practica es va traduir en la planificació i execució de tot una sèrie
d’atemptats terroristes i en aquest sentit:
(1893) – Anarquista Paulí Pallàs atenta contra el capità general de Catalunya (cap dels exèrcits),
Martínez Campos que va resultar ferit. Paulí però va ser detingut i afusellat (Contra l’exercit)
(1893) – Anarquista Santiago Salvador llençà dues bombes de mà contra el Liceu provocant una
vintena de morts i nombrosos ferits. La resposta de les autoritats públiques, espectacular, es va
ordenar la detenció de més de 400 obrers dels quals 6 van ser afusellats (Contra la burgesia)
(1896) – Francès, no es sap el nom, va atemptar contra la processió del Corpus provocant una
dotzena de morts i més de 40 ferits. Les autoritats tornen a detindre més de 400 obrers del quals
87 seran empresonats en el castell de Montjuic on seran jutjats per un tribunal militar amb el
resultat de 5 condemnes a mort. El procés de Montjuic, procés de aquest judici, va ser objecte de
rebutjament popular perquè aquest va ser manipulat. (Contra l’església)
Enemics del anarquistes, son els principals pilars del sistema de la restauració: exercit, burgesia
i església.
De fet el 1896 la legislació espanyola s’endurirà contra l’anarquisme i es crearn cossos especials
de policia sota comandament militars per combatre als anarquistes principalment a Barcelona
1897, un anarquista italià , Michelle Angiolillo asesina (pistola en mà) a Antonio Cànoves del
Castillo mentre descansava al Balneario de Santa Agueda al País Vasc.
A partir d’aquest moment l’activitat terrorista a l’Estat espanyol començarà a reduir-se.
ORIGEN I EVOLUCIÓ DEL CATALANISME POLÍTIC
Introducció (origen del catalanisme - origen de la Renaixença)
11/09/1714: Catalunya vençuda militar i políticament a la Guerra de Successió per posar-se de
part d’Àustria. Va saber mantenir viu un dels seus principals senyals d’identitat cultural, la
llengua, d’aquesta manera al llarg del s.XIX el moviment de la Renaixença, el Federalisme
català (Pi Margall) i alguns aspectes del carlisme (furs) van contribuir no només la recuperació
de l’ús literari de la llengua catalana, sinó que també van afavorir al desenvolupament dels
primers plantejaments del catalanisme polític.
Es coneix amb el nom de Renaixença a aquell moviment cultural que va sorgir a Catalunya
1830 caracteritzat per la voluntat de recuperar l’ús literari de la llengua catalana. De fet l’origen
del moviment s’acostuma a datar a l’any 1833 Carles Aribau va publicar ‘Oda la Pàtria’ tot i
que possiblement la persona que més va contribuir en la tasca de recuperar l’ús de la llengua
catalana va ser Joaquim Rubió i Ors (escriptor, poeta i catedràtic en història) perquè va
aconseguir restaurar al 1859 els coneguts Jocs Florals, concurs literari d’origen medieval i a
banda del seu valor literari va ajudar a dinamitzar l’ús popular de la llengua catalana com a
símbol del territori. Un català ple de castellanismes. De forma paral·lela, institucions com
l’Ateneu Barcelonès, la Universitat de Barcelona o l’Acadèmia de les Bones Lletres van
contribuir a l’expansió de la Renaixença pel territori català mitjançant l’estudi i divulgació de la
història i literatura catalanes ,medievals i del dret tradicional català considerat l’ànima de la
personalitat històrica i política de Catalunya. L’èxit del moviment s’explica sobretot per tres
motius:
1. Per l’evolució de la mateixa societat catalana, societat diferenciada de la de la resta
d’Espanya que s’anava industrialitzant i modernitzant i amb una burgesia forta i en
principi poc vinculada a l’Estat espanyol
2. Com a reacció davant del fort centralisme polític i cultural que estava caracteritzant el
nou Estat liberal espanyol, un Estat amb unes intencions clarament homogeneïtzadores
3. Per la influència que va exercir el romanticisme europeu, un moviment cultural del s.xix
que valorava de forma exagerada el passat medieval dels pobles, en aquest sentit, els
representants de la Renaixença havien trobat que l’Edat Mitjana havia estat diferenciat
respecte la resta de la península on Catalunya s’havia dotat d’institucions polítiques
(generalitat) pròpies i d’alguna manera havia viscut un període d’esplendor (expansió
per la mediterrània, consolats). Tot plegat va servir per definir una identitat catalana
diferenciada de la resta d’Espanya i és que la singularitat de Catalunya es trobava en el
seu passat

Temari
Podem diferenciar dues corrents ideològiques pròpies del catalanisme polític: d’una banda, el
catalanisme burgès i conservador (tendència dretana) i d’altra banda, el catalanisme popular
d’esquerres. Que arribaran a conviure de forma puntual dins de les mateixes organitzacions
polítiques.
D’aquests dos catalanismes l’hegemònic (dirigent) ha estat gairebé sempre el burgès. Alhora
que el popular d’esquerres només va ser l’hegemònic en dos moments (dècada dels 80 al s.XIX
-Valentí Almirall i II República espanyola ->1931-36 Lluís Companys i Francesc Macià tots dos
caps d’ERC).
D’aquesta manera a Catalunya durant la primera fase de la Restauració (1874 – 1898) s’anirà
confeccionant un nou catalanisme, primerament entès com un moviment cultural hereu de la
Renaixença que buscarà la forma d’organitzar-se políticament i que reunirà dues idees claus:
1. D’una banda, la idea del progrés que prové del món del federalisme
2. La idea de la tradició que prové del món del carlisme
De fet l’originalitat d’aquest primer catalanisme polític serà la combinació d’aquestes dues
idees: progrés i tradició. És a dir, la voluntat de modernitzar Catalunya des del punt de vista
econòmic, industrial, artístic i social, però mantenint els seus senyals d’identitat cultural.
D’aquesta manera durant els primers anys de la Restauració podrem diferenciar tres cercles
catalanistes:
1. Cercle constituït pels escriptors romàntics (intel·lectuals) aplegats al voltant de la
revista ‘la Renaixença’ sovint força radicals i intransigents
2. Grup catòlic aplegat al voltant del setmanari de Vic on es publicava ‘La Veu de
Montserrat’ de tendència conservadora i d’arrel carlina
3. Federals hereus del pensament de Pi Margall i encapçalats per Valentí Almirall i serà
ell qui al llarg de la dècada dels 80 impulsarà el primer catalanisme polític, aquell que
va transformar el moviment cultural en les primeres organitzacions polítiques
.
 1879: Almirall funda el primer diari escrit íntegrament en llengua catalana ‘El Diari
Català’
 1880 i 1883: organitza els dos primers congressos catalanistes de la història
 1882: fruit del primer congrés funda la primera organització político-cultural del
catalanisme ‘El Centre Català’
 1885: és el principal inspirador del conegut Memorial de Greuges redactat pel Centre
Català i lliurat a Alfons xii que es com es coneix la memòria de los intereses, Document
on d’una banda es denuncia l’opressió i el maltractament que pateix Catalunya per part
de l’Estat espanyol i d’altra banda, es presenten tot una sèrie de reivindicacions
centrades en la protecció de la indústria catalana i la defensa de la llengua, la cultura i el
dret tradicional català.
 1886: Almirall publica la seva doctrina ideològica catalanista en l’obra ‘Lo
Catalanisme’ on defensa que es restaurin les institucions de govern a Catalunya
dotades d’autonomia política, mantenir la unió amb la resta d’Espanya de forma
federalista. Tots aquests plantejaments seran reprimits per l’Estat.

L’any 1887 el sector més conservador del Centre Català (1882) on trobarem a Angel Guimerà,
Enric Prat de la Riba marxarà d’aquesta institució i fundarà una nova institució i formaran La
lliga de Catalunya, que aprofitarà la visita de la reina regent a Barcelona (1888) per lliurar-li
un document on es reivindicava la plena autonomia política per a Catalunya. Aquest document
es coneix com “El missatge a la Reina Regent” (1888)
**https://www.apuntes-selectividad.com/historia/comentarios-de-texto-memorial-de-greuges-missatge-reina-regent-y-bases-de-manresa/
Poc després, l’any 1891, es funda la Unió Catalanista que s’ha d’entendre com una federació
d’entitats molt diverses des de el punt de vista ideològic i social que neix amb l’objectiu de
coordinar tots els nuclis catalanistes del país i que estarà present arreu del territori i a la qual
s’integrarà la Lliga de Catalunya
La primera acció important de la Unió de Catalunya va ser la convocatòria d’una assemblea a
Manresa (1892) de la qual van sorgir publicades les bases per a la Constitució regional de
Catalunya o més conegudes com les bases de Manresa (1892) i que s’han d’entendre com un
primer projecte d’ estatut d’autonomia per a Catalunya. Document que també coincidirà amb la
publicació de La Tradició Catalana (1892) obra del bisbe Josep Torres i Bages representant de
l’anomenat “vigatanisme” que es el catalanisme d’arrel cristiana, i on l’autor a més de
solidaritzar-se i defensar les idees exposades a les bases de Manresa defensarà principis
(conservadors) com:
- La família
- La propietat
- La tradició
- La religió
Una altra iniciativa de la Unió Catalanista va ser el Missatge al rei dels hel·lens on els
catalanistes es solidaritzaven amb els habitants de la illa de Creta que es trobava aleshores sota
domini dels turcs.
Finalment l’any 1899 els dirigents de la lliga de Catalunya abandonen la Unió Catalanista i
funden el Centre Nacional Català que poc després s’ajuntarà amb la coneguda Unió
Regionalista donant com a resultat la Lliga Regionalista (1901): gran partit conservador
representant dels interessos de la burgesia catalana i que estarà encapçalat per Enric Prat de la
Riba.
La resposta del Govern de Madrid davant d’aquestes iniciatives tindrà un caràcter repressiu
enfront aquests justificant que aquest plantejaments catalanistes posaven en perill la unitat del
país, d’Espanya. En aquest sentit es van prohibir moltes publicacions (tot i que existia la llei
d’impremta) i es van suspendre actes de propaganda.
I ja es comença a fer servir a Madrid la paraula “separatista” amb un sentit despectiu cap al
catalanisme polític.
Fotocopia
Fil·loxera: paràsit que matava els ceps, fa malbé les vinyes i desfà rebassa morta / indústria
tèxtil (aranzels i colònies industrials - explotació energia hidràulica)
Rabassa morta: contracte d’arrendament el qual deia que la terra no era dels rabassaires
(persones que treballen a la vinya). Durava fins que morien 2/3 part dels ceps i que a la pràctica,
era indefinit i fins i tot podia passar de pares a fills (poden fer el que vulguin amb el terreny
cedit)
Un cop morts els ceps es renegociaven les condicions dels contractes i aprofitaven per
augmentar l’arrendament, així es desfà el contracte i provocarà l’esclat de conflictes laborals al
camp català. Aquí tenim l’origen de la conflictivitat social al camp a Catalunya.
(llegir fitxa sencera +llegir llibre)
Transformacions econòmiques i socials (primera fase Restauració)
Al camp
A Catalunya, l’activitat agrària era la que donava feina a la majoria de la població activa,
especialment la vinya (tret característic de l’agricultura catalana – ascens i davallada de la
viticultura).
L’ascens va durar fins al 1880 a causa del volum de les exportacions de vi a França , país afectat
per la plaga de la fil·loxera (paràsit que matava els ceps). El 1879, però, aquesta plaga arriba a
l’Empordà i el 1887 al Penedès.
Els ceps autòctons (que naixien a Catalunya) van ser substituïts pels ceps de California
resistents al paràsit, i la recuperació de la vinya francesa van posar fi a les exportacions. Malgrat
la crisi, en aquest moment apareix la indústria del cava a Sant Sadurní d’Anoia.
La industria
Els sectors industrials que més es van desenvolupar van ser la siderometal·lúrgica a Biscaia,
amb la creació dels Altos Hornos de Bilbao (1882) i els Astilleros del Nervión i el tèxtil a
Catalunya (sobretot indústries cotoneres i llaneres concentrades a Sabadell i Terrasa)
La industria catalana va haver de fer front a dos factors que dificultaven el seu creixement:
1. Manca de fonts d’energia
2. Dificultat de trobar mercats
D’una banda, el carbó s’havia d’importar fet que encaria els teixits. Per això durant el darrer
quart del segle XIX moltes fàbriques es van situar a la vora dels rius per aprofitar l’energia
hidràulica = proliferació de les colònies industrials.
D’altra banda, la manca de fonts d’energia properes va fer que els productes tèxtils catalans
fossin poc competitius al mercat (eren encarits). Per fer front a aquest problema, els industrials
catalans van demanar al govern central l’aplicació d’aranzels proteccionistes per poder tenir el
monopoli de venda del mercat espanyol i colonial. D’aquí els trasbals que suposà per aquest
sector la pèrdua de Cuba i les Filipines l’any 1898.
Finalment, la indústria metal·lúrgica a Catalunya quedarà reduïda a la Maquinista Terrestre i
Marítima de Barcelona.
CONTEXT HISTÒRIC
Aquest document pertany a la primera fase de la Restauració a Espanya (1874-1898), període
caracteritzat per la restauració de la monarquia i dels Borbons a Espanya personificat en la
figura d’Alfons XII. També es caracteritza per l’alternança en el poder d’una monarquia amb
dos partits, el conservador i liberal, que s’alternaran en el poder de forma pacífica i no per mitjà
de pronunciamentos (bipartidisme) sino mitjançant la manipulació i el frau electoral. Una altre
característica és la forta intransigència social marginant a la resta de formacions polítiques del
país. En aquest període el poder militar queda subordinat al poder civil (civilisme). També,
durant aquest període apareix el catalanisme polític el que cada vegada va adquirint més força.
(primeres organitzacions obreres a Espanya, Guerra Cuba, primeres manifestacions del
moviment obrer)
..\Història\Lo catalanisme.docx

..\Història\Comentari text repàs 3.docx