HISTÒRIA

TEMA 1: LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA

→ LA RESTAURACIÓ (1875-1898)
La Restauració engloba des de l’any 1875 fins a la proclamació de la Primera República
l’any 1931.
S’acaba amb la crisi de l'any 1898, quan Espanya perd les colònies de Cuba, Puerto
Rico i les Filipines.
Aquesta fase es va caracteritzar pel pactisme polític, i per l’expulsió social.

ANTECEDENTS:
Definició Restauració: La Restauració és un règim polític a Espanya de 1875 a 1931 (o 1923
ja que alguns historiadors diuen que s’acaba quan regna Primo de Rivera) ideat per
Cánovas del Castillo i caracteritzat pel conservadorisme, el bipartidisme polític, l’alternança
de poder, el falsejat electoral, el caciquisme…
És un sistema que aparenta ser una monarquia parlamentària.
- Conflictivitat social i política de Ferran VII: És un país molt desordenat amb lluites
monàrquiques.
- Lluites polítiques monàrquiques: amb carlins, conservadors, progressistes…
- Problemes estructurals de l’economia, endarreriment: és agrícola menys al país
Basc i Catalunya amb la indústria tèxtil.
- Contradiccions entre reformisme i immobilisme polític i social
- Intervenció de l'exèrcit a la política
- Influència de l'església catòlica: força en l’educació
- Fracàs del sexenni democràtic: si aquest no hagués fracassat, es podría mantenir la
república al país.

ABANS DE TOT:
El 29 de desembre de 1975 es proclama Alfons XII, fill de Isabel II, rei d’Espanya. Els caps
militars es van unir a la seva proclamació i l’endemà del cop d’Estat (per tornar a la dinastia
Borbona), es va formar a Madrid un govern provisional presidit per Antonio Cánovas del
Castillo.
 PRIMERA ETAPA: El regnat d’Alfons XII (1875-1885). La
regència de Maria Cristina (1885-1902).

INTRODUCCIÓ
Canovas vol restaurar la dinastia borbó a espanya.

Bases del sistema polític

- MONARQUIA PARLAMENTÀRIA: La monarquia parlamentària és una forma de
govern on el rei exerceix la funció de cap d'Estat sota el control del poder legislatiu i
del poder executiu.
Vol restaurar la dinastia. Alfons XII és un noi jove absolutament desconegut. Surt d’Espanya
i d’educa a Anglaterra a una escola militar anglesa. És desconegut per l'oposició pública
espanyola, busquen un rei sense experiència ni vida a Espanya.
Alfons sap que ha de governar amb pocs poder i el rei haurà de fer el que el parlament li
digui.
Civilisme: el civilisme és apartar totalment als militars de la vida política del país ja que ells
estan per la defensa d’aquest.

Canovas vol acabar amb la presència militar en el poder polític, i els militars aguanten fins al
1898 i Cànovas mor al mateix any per un atemptat terrorista.
- Manteniment de l’ordre públic, defensa propietat privada (defensa els interessos de
les classes altes) i política econòmica liberal (lliurecanvisme)

POLÍTICA ECONÒMICA:
Lliurecanvisme: mínims aranzels a productes d’altres països estrangers.
Nacionalisme econòmic (proteccionistes): posar preus alts als aranzels als productes dels
altres països per a que la població compri productes del seu país.
S’aplicaran polítiques i mesures proteccionistes perquè volen que el mercat espanyol fos
seu. Espanya utilitza aquesta política per a que la gent comprés productes locals.

Espanya estava molt endarrerida en la economia industrial, Anglaterra (tèxtil) i Alemanya

(siderúrgia) ja eres països industrialitzats.

- LIBERALISME DOCTRINARI: El liberalisme és una doctrina política social i

econòmica. En allò social defensa la llibertat individual, la igualtat davant la llei i la
limitació dels poders de l'Estat. En l'àmbit econòmic propugna la iniciativa privada i el
lliure mercat. Com a actitud vital proposa la tolerància.

L'Església és antiliberal, no vol el liberalisme, és absolutista i conservadora, es sent

amenaçada amb la nova Espanya i, Cànovas ha de tranquilitzar-la mantenint els seus
privilegis: educació poden donar opinió pública amb els sermons…
La religió oficial d’Espanya serà el catolicisme i controlarà l’educació.

- BIPARTIDISME:
Sota la direcció política de Cánovas del Castillo, la Restauració es va caracteritzar per la
construcció de dos grans partits polítics, el conservador i el liberal.
- Cánovas va liderar el primer, el Partit Liberal Conservador que més endavant
s’anomenà Partit Conservador.
- Práxedes Mateo Sagasta va liderar el Partit Liberal.
Al febrer de 1876 el Partit Conservador va guanyar les eleccions i es va redactar la nova
constitució de la monarquia espanyola.

- CONSTITUCIÓ DE 1876 → CONSTITUCIÓ DE LA RESTAURACIÓ

La Constitució era conservadora i flexible, és a dir, podia ser modificada, retocada…
Això era per evitar els constants canvis de constitució, que aquesta no fos eliminada o, que
no fos cambiada tota.
La Constitució era molt moderada en bona part de les seves idees.
Estableix una declaració molt amplia dels drets i llibertats dels ciutadans però que cada
govern posarà en pràctica i els desenvoluparan com els convingui.
També estableixen la sobirania compartida entre els reis i les corts. Pot intervenir més el rei
en la política.
Les corts son bicamerals el senat i el congrés dels diputats. Però el senat seran
hereditaris, vitalicis i anomenats pel rei.
Era una cambra alta, el congrés dels diputats serà escollit per sufragi.
- Drets individuals i llibertats:
- Catolicisme (religió d’Estat). Control de l’ensenyament i tolerància religiosa.
Al rei no se’l pot atacar, és una figura molt sagrada. Ell és qui nomena i constitueix el poder.
Ell pot proposar que elabori una idea al parlament. HI ha iniciativa de llei, podia elaborar
una, aquest també tenia molts poder i drets com ara el dret de vet.
- Dret de vet: S'utilitza per denotar que una part determinada té el dret a parar
unilateralment una determinada peça de legislació. Un veto, per tant, proporciona
poder il·limitat per aturar canvis, però no per adoptar-los.
També deien que no s'imposarà mai la pena de confiscació de béns, i ningú no podrà ser
privat de la seva propietat.

- SISTEMA DEL TORN I FRAU ELECTORAL (la realitat política del sistema
canovista)
- Torn pacífic: els dos partits dinàstics s’alternen el poder per iniciativa de la corona.
Això vol dir que el rei destituia el poder i convocava unes noves eleccions. Quan
calia un canvi, Cánovas li deia al rei i el rei li feia cas i canviava el partit que hi havia.
- Frau electoral: per tal de garantir que sortís el partit que volien, hi havia frau electoral
per tal de garantir el control de les eleccions.
- Mecanisme electoral: el rei anunciava el govern abans de les eleccions. El frau no es
feia pel rei, sino que pel govern.
El rei nomena un nou govern i el Ministeri de Governació s’escull i prepara
l’encasellat i les transporten al governador civil que fa arribar als directius del govern.
- Caciquisme: era quan els burgesos que tenien terres obligaven als pagesos o la
gent que treballava per ells a que votessin al partit decretat per les eleccions.
Per controlar el vot podien:
- Tupinades: falsejar el recompte de vots
- Lázaros: fer votar persones mortes
 - Partida de la porra: amenaces físiques als que votaven a l’oposició.
Així aconsegueixen la majoria absoluta, tenien el control dels vots.

- EL REGNAT D’ALFONS XII (es divideix en 2 períodes)

● 1875 - 1881 → Partit Conservador:

Aquest aconsegueix la pacificació i Constitució de 1876 (acaba la guerra amb Cuba)
aplica mesures restrictives contra la llibertat càtedra, llibertat d’expressió (censura),
dret de vot (censatari)
Destaca per ser nul·la a la sensibilitat social i la repressió de l’oposició no
monàrquica.
Llibertat càtedra: és una projecció de la llibertat ideològica i del dret a difondre
lliurement els pensaments, les idees i les opinions dels docents en l'exercici de la
seva funció. S’intentava protegir als professors.
Els conservadors volien censurar-los ja que no volien que un professor republicà
anès contra el Rei, la Constitució, Cánovas…
Aquests partits no es preocupàven pels obrers ni per a ningú ja que no es van fer
cap mesura política per millorar les condicions socials, salaris…
Els republicans eren empresonats i reprimits. Hi havia repressió política pels
republicans.

● 1881 - 1883 → Partit Liberal

Decretava la llibertat de premsa, de càtedra i d’expressió (llei de premsa 1883)
també hi havia dret d'associació i reunió.
S’inicia la preocupació social pels obrers ja que treballaven amb unes condicions
molt dolentes.
→ 14h diaries, nens treballant, salaris a la meitat per les dones, malalties pulmonars, sense
dret a metge ni medicaments, condicions de vida infernals…
Els liberals volien aplicar més mesures de caràcter higiènic encara que eren
insuficients.
Ells, van mostrar més preocupació per la classe treballadora.
De la desesperació i de viure sense res apareix l’odi social.

Llei de premsa: Es van simplificar els requisits autorització de noves publicacions

(declaració prèvia i dipòsit de tres exemplars), i es van limitar a exigir responsabilitats en cas
d'abús de l'exercici del dret segons el Codi Penal.

- LA REGÈNCIA DE MARIA CRISTINA (1885 - 1902)

Amb la mort d’Alfons XII es fa:
- Pacte de Prado: es fa quan és un moment delicat ja que esperaven a un succesor
de la Reina.
Davant la incertesa Cànoves i Sagasta es comprometen a conservar el sistema
(Restauració). El pacte consisteix en el compromís de conservadors i liberals.
Aquest pacte permet que la Restauració es mantengui.
● Parlament llarg: Dura 2 anys, aquest aconsegueix la liberalització econòmica,
busca el reformisme social amb llei d'associacions (1887), l’abolició
d’esclavitud, sufragi universal masculí (1890) (els obrers poden votar).
A Cuba hi havia molts esclaus, la mà d’obra era molt barata
● Partit Liberal 1885 - 1890: País modern → economia lliurecanvisme. Això fa que
neixin partits conservadors. Però el Partit Liberal s’oposa a l’autonomisme català i al
regionalisme. L’endarreriment de l’abolició de l’esclavitud fa que els cubans
s’aixequin i protestin.
Regionalisme: Doctrina o tendencia política que defensa que el govern d'un
Estat ha de considerar la manera de ser i les aspiracions pròpies de cada
regió.
● Alternança entre conservadors i liberals, a partir de 1890: destaca la política
conservadora amb política proteccionista i la llei antiterrorista de 1894, contra
l’anarquisme.
Els anarquistes els van matar a quasi tots, acusaven als anarquistes de tot i
l’anarquisme feia por ja que acatava als po lítics, església, rics…

- L’OPOSICIÓ POLÍTICA
● El Carlisme: tenia dues tendències:
- Els integristas de Nocedal: Ramón Nocedal volia implantar el monaquisme
absolut i pur com el s XVIII
- Els tradicionalistes: van de mica en mica acceptant a Alfons i acaben al partit
conservador, mentre que els altres van al partit carlí, els Requetés. Líder:
Vázquez de Mella.
A partir del 1890 apareix el partit Carlí.
● El Republicanisme: els uneix el fet de que no volen monarquía, sino un president,
una república.
- Federalistes: Pi i Margall → mateix cap d'estat però que tots tenen el mateix
president i política.
- Unionistes: Nicolás Salmerón, el model a imitar era com la república
francesa.
- Radicals: molts son progressistes propers al moviment obrer com Ruiz
Zorrilla i altres Unionistes com el Partit Republicà Progressista.
- Possibilistes: Emilio Castelar
Creen al 1893 Unió Republicana (Federalista i Unionista)
● El Nacionalisme: en aquesta època es passa del regionalisme al nacionalisme
Nacionalisme: apareix a partit del Romanticisme,i, que reivindiquen el dret d'una
nacionalitat a la reafirmació de la pròpia personalitat mitjançant l'autodeterminació
política.
● Moviment obrer:
- Anarquisme: sindicats i acció individual
- CNT: Confederació Nacional del Treball
 - FAI: Federació Anarquista Ibèrica
- Socialisme:
- UGT: Unió General de Treballadors

Paul la Fargue → introdueix les idees del marxisme i es crea:

- Social-democràcia = marxisme suau adaptat a la democràcia liberal.
- Comunisme = el més dur

L’italià Giuseppe Fanelli → introdueix les idees del anarquisme amb:

- Anarco-sindicalisme
- Anarco-co-col·lectivisme

Ni Déu, ni patria, ni amo → el que deien els anarquistes, eren terroristes.

Nació: territori delimitat per fronteres o no. Ha de compartir vincles històrics, culturals,
religiosos, etc., tenen consciència de pertànyer a un mateix poble o comunitat, i
generalment parlen el mateix idioma i comparteixen un territori.
Estat: Comunitat social amb una organització política comuna i un territori i òrgans de
govern propis que és sobirana i independent políticament d'altres comunitats.

- EL NACIONALISME

● Catalanisme: s’inicia amb la Renaixença. Volia recuperar la consciència nacional

(sentiment nacionalista). A partir del romanticisme és quan comencen a aflorar els
sentiments nacionals
- Catalanisme polític: la petita burgesia i classes populars tenen aquest
sentiment i apareix. L’alta burgesia no es vincula amb el catalanisme, només
a la pèrdua de Cuba.
Orígens:
- Federalisme català: amb Valentí Almirall
- Conservadorisme tradicionalista i catòlic.
Però quan es perd Cuba, abans la burgesia catalana era poc catalanista fins al 1898
amb la pèrdua de Cuba i els seus mercats al mateix any.
Aleshores converteix la burgesia al catalanisme conservadora i reformista amb els
partits més importants.
· Lliga Regionalista de Catalunya al 1901 amb el líder Prat de la Riba.

Federalisme: és una organització política en què les activitats del govern estan dividides
entre els governs regionals i el govern central de manera que cada tipus de govern té certes
activitats en què pren decisions finals.

NACIONALISME BASC
Consideracions prèvies
A) A l’any 1876 es perden els furs.
 B) La industrialització provoca
- transformacions socioeconòmiques i culturals.
- immigració i castellanització
- alta burgesia al poder
Serà una gran empresa a nivell competitiu. La indústria necessita molta mà d’obra i provoca
la immigració i castellanització encara que no va ser molt ben acceptada pels bascs, per
l’idioma euskera…
Això provoca que:
Conscienciació del basquisme: que es basa en llengua, cultura, tradicions, furs, catolicisme i
un ruralisme enfront la societat industrial castellanitzada.
Destaca Sobino Arana que crea el primer programa nacionalista polític amb l’afirmació de:
raça, llengua, ultracatolicisme i tradicions. Això proclama la sobirania basca i nació basca.

Furs: Els furs són lleis creades per constituir com a Nació, Principat o Regne un territori
conquerit.

NACIONALISME GALLEC:
Societat amb molt retard socioeconòmic, rural, pobre, aïllada, sense indústria, i on només hi
havia a les capitals una classe de l’alta burgesia o noblesa castra.
Aquests eren la minoria intel·lectual i van crear El Rexurdimento com a resposta de
l’endarreriment.
Destaca:
- Rosalia de Castro i Manuel Murguía → Liberalisme progressista (volen que la població
sigui més culta i tinguin millors condicions)
- Alfredo Brañas → corrent conservador. El Gallec i Euskera es pensava que era de gent
inculta ja que jo parlaven els pobres i els pagesos, gent del poble, camp…

- LA CRISI DE 1898
La crisi ve donada per les guerres colonials de Cuba i Filipines. España té colònies a fora
d’Espanya (XVI-XIX) però les comença a perdre. Això es deu a que França comença al XIX
a tenir colònies, encara que España les va perdent. A Filipines i Cuba té guerres i Esàña ha
d’enviar exèrcits per via marítima ja que estan molt lluny. Quan aquestes guerres acaben en
derrota hi ha frustració nacional i crisi del sistema canovista, a més a més, Cànovas
mor hi comença a haver-hi crítiques.

GUERRA D’INDEPENDÈNCIA DE CUBA

Aquest conflicte oca la política colonial espanyola i expansionisme dels EUA.
 - 1a GUERRA “GUERRA LLARGA” 1868-1878 (10 anys)
De Cuba por treure la caña de sucre, cotó, alcohol… Hi ha mà d’obra esclavista i això els
surt molt barat als EUA.
La guerra dura 10 anys, i també es diu guerra llarga i era dirigida per José Martí que
perteñia al grup dels criolls.
Criolls: Filla o descendent espanyols, nascuda a Cuba.
Aquests criolls no se sentien representats a nivell polític a Espanya. José Martí estava en
contra de l’esclavitud i era liberal progressista. Aleshores Espanya els denota amb Martínez
Campos i es signa la Pau de Zanjón, que suposava promeses d’autonomia i amnistia, com
ara que s’aboliria l’esclavitud. Aquesta promesa no es complirà de manera ràpida per la
oposició burgesa industrial espanyola. Ja que era la seva matèria primera i mà d’obra,
sortien molt barats ja que eren esclaus i no tenien salari.
Això suposava una pèrdua de beneficis molt gran i per això no volien l’abolició de
l’esclavitud. Aleshores el govern espanyol donava llargues sobre aquesta promesa i els
cubans s’enfadaven.

- 2a GUERRA “GUERRA CHICA” 1895-1898

Era dirigida per José Martí amb guerrilles (desorganitzades i per sorpresa)
Antonio Maceo → llibert (antics esclaus que els seus amos li van donar la llibertat).
Ell va representar les queixes de la població negra de Cuba. Antonio i el seu poble negre
era molt pobre.
Aleshores Espanya intenta la pacificació negociada, intenten parlar i negociar amb els
líders de manera més o menys tranquil·la. Era lifeat per Martínez Campos. No acaba amb el
conflicte i Espanya el substitueix per Valenciano Weyler. Aquest vol solucionar el problema
ja i va amb duresa.
- Dividir la illa en 3 parts amb fortaleses. (trochas) era custodiada per l’exèrcit. Això
era perquè el sentiment independentista no es propagués.
- Camps de treball, tanca de famílies i pobles, persones que ell suponía que eren
sospitosos, volia controlar a la gent.
Això està molt mal vist a EUA i un empresari molt gran i famós el senyor Hearst, en els seus
diaris sempre sortien notícies negatives del que Espanya feia a Cuba. Ell volia que Cuba
quedés lliure d’Espanya i així els nord-americans poguessin tenir-la.
Cànovas mor al 1897, assassinat i això va ser molt beneficiós pel independentisme cubà.
Al mateix temps… Cuba era la perla d’Espanya, però les Filipines no. Espanya va enviar
ordres religioses cristianes per convertir-los, encara que els filipins ho reprochàven.
Aleshores sortirà un moviment independentista ja que el govern actuava amb molta
repressió.
El moviment independentista tenia a José Rizal a Liga Filipina i la Societat Secreta Filipina
(Katipunan).
Es provoca una guerra a Filipines al mateix temps que a Cuba. Aleshores hi ha una guerra
hispano-americana ja que hi ha intervenció dels EUA.
Això va ser a causa de una política expansionista i la voladura del creuer “Maine”.
Els motius per motivar a la població dels EUA era la voladura del creuer “Maine” que
suposadament va ser provocada pels espanyols encara que ells no van ser els culpables. El
creuer va explotar per causa d’unes calderes. Aquesta va ser la causa raonable per declarar
la guerra a España.
España no l’interessava una guerra amb els EUA ja que tenia 2 guerres actives i EUA era la
gran potència mundial.
Això provoca una campanya patriotica bèl·lica.
I la guerra té desastres navals.
Espanya perd i provoca la derrota Espanyola i s’ha de tractar el Tractat de París on
Espanya donarà Puerto Rico i les Filipines. Cuba queda com un estat independent pero sota
el poder dels EUA 1898.

- CONSEQÜÈNCIES DE LA PÈRDUA DE CUBA

● Moren moltes persones espanyoles per malalties (pèrdues humanes) ja que no

tenien cures. Els que anaven a la guerra eren les persones que no podien pagar el
servei militar (quota). Al servei militar els soldats que anaven a la guerra eren els
pobres.
● Va haver una crisi econòmica relativa determinada per una pujada de preus.
S’havien de pagar productes , sector tèxtil, pagar els salaris, tabac.. (pujada de
preus en general).
Això causa un inici de la desintegració del sistema de la Restauració.
● Hi ha una crisi cultural resultat d’un sentiment de frustració nacional. Això es
reflecteix en la Generació del 98 de la literatura, Ramón María del Valle Inclán,
Unamuno, Pío Baroja…
Aquesta generació es caracteritza pel seu pessimisme i crítica a la idea de la
Restauració.
● Sorgeix una consciència crítica intel·lectual que busca la Regeneració del país
representat per Joaquin Costa. Escriu l’obra “Oligarquía y Caciquismo”.
● El regeneracionisme: acabar l’alfabetisme, dignificar les condicions de vida de la
gent, modernitzar el país des del punt de vista econòmic i polític. És a dir,
Europeitzar.

TEMA 2: LES TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I

SOCIALS DEL S XIX
 - LA DEMOGRAFIA ESPANYOLA I CATALANA (XIX)
ANTIC:
Mala climatologia → males collites, menys aliments, encariment dels aliments, augment de la
mortalitat.
No existeix creixement vegetatiu, amb les epidèmies puja la mortalitat, a Anglaterra va tenir
una revolució demogràfica per la revolució agrícola (sistema triennal, enoford), innovacions
de màquines agrícoles…

MODERN:
Reducció de la mortalitat i manteniment de la natalitat alta = augment del creixement
vegetatiu.
Millora agrícola, avenços medicaments (vacuna contra la verola) hi ha més higiene. Els
metges es renten les mans abans d’operar i això redueix la mortalitat, també puja la natalitat
ja que les famílies tenen molts fills per a que sobrevisqui algun.

No existeix cap cens de població fiable entre el 1797 i 1857. Els únics registres son els
parroquials ja que a la guerra civil española es van cremar esglésies i aquests llibres
parroquials també.

Hi ha mala distribució territorial de la població, tota la zona centre perd població en benefici
a la zona de la perifèrica, de zones agràries cap a zones més industrials com Catalunya,
País Basc…
El creixement de Catalunya creix de 900.000 a 2 milions ja que va gent de tota Espanya.
També va haver una mala distribució ja que el barcelonès té més població que altres zones.
Va augmentar el pes relatiu de Catalunya sobre el conjunt espanyol.

- ÈPOCA DE GRANS MOVIMENTS MIGRATORIS A ESPANYA

Va ser l’inici de l’èxode de la població del camp cap a les ciutats i a la perifèria peninsular.
Això provoca el creixement de la població urbana. Les zones més industrialitzades de
Catalunya van atraure molta població població en relació al seu creixement industrial.
L’arribada de mà d’obra va facilitar el procés d’industrialització de Catalunya, que disposava
així de força de treball a baix preu.

Van haver-hi grans moviments migratoris al nord d’Àfrica i Amèrica Llatina. L'emigració es
va veure en part compensada amb el creixement demogràfic a causa de la natalitat.

- EL FRACÀS DE LA REVOLUCIÓ AGRÀRIA A ESPANYA

Latifundi: grans extensions de terra d’un sol propietari. Aquests solen ser propietaris nobles,
Església. Això ve donat pel problema del jornalerisme.
Minifundi: el pagès és propietari de la terra, però aquesta és tan escassa que no dóna per
viure. Això es dóna molt a Galícia.
Molts van emigrar cap a altres països ja que la propietat era molt escassa.
El nombre de jornalers farà que es produeixi la implantació amb molta força de
l’anarquisme.
En els latifundis no es dona cap tipus de modernització, en cap de les coses que pugui
millorar el funcionament del moviment agrícola.
PROBLEMA LATIFUNDI: Els propietaris no es preocupen gaire en la terra ja que no viuen
d’allò directament i només volen les rendes.
En la zona del llevant tenia el problema de les males estructures, transport, comunicacions i
a l’hora de vendre els productes.
Això provoca que la producció sigui menor a la demanda i farà que s’hagi de comprar el blat
a fora (americà) ja que entrava a un preu molt baix.

- CATALUNYA
● Producció mitjana i petita. Predomina el contracte de rabassa morta.
Aquest contracte deia: La rabassa morta o cep morta era un tipus de contracte per
mitjà del qual se li cedia a un agricultor una porció de terra perquè hi cultivés vinyes
mentre visquessin els dos terços dels ceps que plantés. A canvi, havia de lliurar al
propietari una part de la collita anual.
● Extensió de nous cultius per a la seva venda al mercat com ara l’oli, vinyes, arròs,
arbres fruiters…
● S’abandonen les tècniques de guaret i s’introdueixen de noves màquines, eines,
tècniques… com les de Nordfold.
● Es millora la xarxa de ferrocarril que facilitava el transport de mercaderies i
productes.
● Problema de la plaga de la fil·loxera desde França, que matava a quasi tots els
ceps. Va anar molt bé ja que Catalunya va substituir a França en el mercat de ví fins
que aquesta va arribar aquí.

- FRACÀS DESAMORTITZACIÓ I CRISI AGRÀRIA FINALS S XIX

Diversos governs liberals van intentar introduir reformes per la modernització de
l’agricultura.
La intenció era qui comprés les terres fos la burgesia amb la intencionalitat capitalista
(conrear terres de mà morta).
Les mans mortes eren les terres pertanyents a l'Església, ajuntament, etc. que no es podien
comprar ni vendre. Mans mortes feia referència tant a béns civils com eclesiàstics, encara
que es va utilitzar principalment per significar la propietat eclesiàstica.
Això fracasa ja que els nobles o els burgesos amb mentalitat com els nobles només volien
tenir terres per tenir i presumir.
Això fa més dures les condicions de treball dels pagesos i empitjorant les seves condicions
de vida.
L’Església va ser la més perjudicada ja que vivien de les terres encara que l’Estat es va fer
càrrec i els va ajudar.
L’Estat no ingressa més diners i no tenen productivitat de la terra, l'única cosa que guanya
son la burgesia i noblesa ja que les lleis els beneficiava.

● 1880 (Crisi agrícola a Espanya)

- Acaba la guerra de successió Americana i hi ha superàvit de blat americà a baix
preu. Això enfonda la producció cerealista no només a Espanya sinó que a Europa
occidental.
- Arribada de la fil·loxera, insecte que mata els ceps i els destrueix. La producció
cau en picat i arruina arrendataris (pagesos de rabassa morta) i als propietaris.

- DESENVOLUPAMENT DE LA INDÚSTRIA
 ● Durant la primera meitat del s XIX: hi ha molta producció de la indústria tèxtil. Hi ha
teixit de cotó i s'havia inventat una màquina de filar anomenada bergadana.
Era la primera màquina de filar manual que revoluciona el món tèxtil.
Aleshores els telers mecànics es desenvolupen per absorbir més fil i això provoca
molt d'interès en la producció tèxtil.
Van venint molts espanyols que vivien en les colònies i hi ha una influència de diners
molt importants. Aquests s‘inverteixen en la indústria tèxtil i fa que es fixin en
màquies d’Anglaterra.
Però la mà escassa acaba sent substituida per màquines angleses.

● Durant la segona meitat del s XIX: hi ha un progressiu i accelerat creixement de la

producció tèxtil. Hi ha arribada de cotó americà amb preus més barats. El mercat
espanyol interior de molt baix poder adquisitiu i de caigudes cícliques.
Hi ha una forta baixada dels preus dels productes tèxtils. Els industrials catalans van
reclamar al govern de Madrid una política proteccionista.

1875 FEBRE D’OR

Exclusiva del mercat colonial que provocà un cicle expansiu de la indústria catalana fins al
1898.
Era una situació econòmica que afavoria a la burgesia. Aquesta produïa molt i venia tot i va
pujar la producció de la indústria catalana.
Es compren accions del ferrocarril però hi haurà un problema quan a Cuba i fa que baixin
les accions en picat i la gent s’arruinès.
CARACTERÍSTIQUES:
❖ Fonament liderat pel cotó.
❖ Ocupava gairebé tot el mercat espanyol, i era molt proteccionista.
❖ Es concentrava al litoral i als marges dels rius.
❖ Va donar lloc a la colònia industrial, on al voltant d’una indústria construir cases i
altres serveis.
❖ Progressiu procés de concentració empresarial.

- CATALUNYA, AL LLARG DEL S XIX VA ASSOLIR…

Problema energia → el carbó (Astúries) no tenia l’energia calorífica suficient ja que era de
mala qualitat. Aleshores ho van haver de comprar a Anglaterra.

MINERÍA
Son propietat de la corona
- reservades: tot l’extret era directament a la corona (benefici)
- no reservades: mines que la corona llogava a empreses particulars i la Corona rebia
un benefici però era de les empreses.
S XIX hi ha molta riquesa mineral menys en el carbó.

SIDERÚRGIA
- Primera meitat s XIX: la producció està concentrada a Andalusia Oriental i Astúries.
- Segona meitat s XIX: va prenen relleu el País Basc amb una gran tradició de ferries.
 Disposava d’una burgesia amb capital disposada a la inversió. La proximitat dels
ports bascos a la Gran Bretanya abaratia el transport.

METAL·LÚRGIA
- Fins el 1880: dependència de les importacions d’Europa
- A partir del 1880: Neix i es desenvolupa a Catalunya una important indústria
metal·lúrgica. Això va contribuir al desenvolupament de la siderúrgia basca.

- EL FERROCARRIL
S’estableix una xarxa que permet un transport ràpid, massiu i barat dels productes al
mercat.
La siderúrgica construïa els vagons i tot el que necessitava el ferrocarril. Aquest és el mitjà
de transport per excel·lència. Era molt necessari per transportat mercaderies per terra.
Aquest mitjà podria ser el revolucionari ja que podia transportar mercaderies i persones. La
xarxa era km 0 desde Madrid i cap a les ciutats importants. La seva construcció era costosa
pel relleu que hi havia, havien de construir túnels amb descàrregues de dinamita i això era
un treball lent i costós.
L’Estat necessitava inversions estrangeres (francesos), però aquestes volien un % dels
beneficis.
Va haver una febre d’or a Catalunya comprant accions del ferrocarril i quan no hi haguessin
més inversions, hi hauria una gran caiguda.
Per l’estructura radial el ferrocarril va ser una xarxa poc rendible per les poques connexions
que hi havia.

- POLÍTIQUES ECONÒMIQUES
El problema que hi haurà a Espanya provenia de l’Edat Mitjana.
Hi havia regnes i cadascun tenia el seu sistema tributari i havien molts problemes amb
aquest sistema fins que van veure que no era rendible.
REFORMA DE LA HISENDA DE MON-SANTILLÁN (1845)
- Intent de posar ordre i buscar l’equilibri fiscal mitjançant un nou sistema de tributació
i recaptació.
- Política d’uniformització administrativa entre tots els territoris de l’Estat.
- Simplificació dels conceptes tributaris:
- Contribucions directes
- Contribucions indirectes
Amb això intenta pagui el que li toca però el sistema no funciona adequadament i aleshores
hi ha deute públic. No hi ha equilibri, el deute públic va ser constant.
Solució: demanen un préstec, crèdit exterior i es demanen diners de fora, cosa que fa que
comenci una política de grans concessions com a garantia pels préstecs. Encara que no hi
haurà beneficis.

Proteccionisme: protegir indústria nacional

Lliurecanvisme: no protegir-la.

En Espanya va haver catalans proteccionistes que volen reservar els seus productes tèxtils.
Lliurecanvistes eren els agrícoles ja que a l’exterior no tenien competència i també els de la
mineria fins que Astúries es queda sense carbó i no és de tant bona qualitat.
És exclusiu → lliurecanvisme
Els que tenen competència → proteccionisme

Al final quasi sempre és protegirà la producció nacional. El proteccionisme també:

● Va dificultar l’especialització de la producció i la seva competitivitat.
● Va reduir les possibilitats d’exportació.
● Va limitar l’entrada de les noves tecnologies.
● Va encarir artificialment els preus, i va provocar èpoques de carestia.
● En general, fou una de les causes de la feblesa de la industrialització espanyola.

Per això hi haurà èpoques de crisi i aleshores la indústria serà molt feble i s’aguditzarà amb
el franquisme.

PONER DESDE 39-42

TEMA 3: EL CATALANISME

El Catalanisme polític és un moviment que propugna el reconeixement de la

personalitat política de Catalunya. Aquest es comença a manifestar a la primera part
del segle XIX.
 - Catalanisme conservador: nacionalisme de base burgesa i catòlica, partidària
d’una solució política moderada.
- Catalanisme progressista: nacionalisme de base popular i progressista,
partidari d’una solució política més radical.

El Catalanisme cultural és un conjunt de doctrines i moviments socials i culturals

nascuts durant el segle XIX i arribats als nostres dies, que defensen i reivindiquen la
llengua i la cultura catalanes.

El Regionalisme és el nom amb el qual és conegut el moviment favorable a la

recuperació de la pròpia identitat cultural i política, a Catalunya, sorgit els primers
anys de la restauració borbònica del 1874. El regionalisme suposava, de fet, el
manteniment de les tesis del provincialisme i una actitud més conservadora.

La gent es conformava en que Catalunya fos considerada una regió, però els altres
veien una nació. El Regionalisme no volia que tot es governés desde Castella, eren
contraris al centralisme uniformista castellà.
Va haver la:
- Unió Regionalista (1899)
- Lliga Regionalista (1901)
Amb F.Cambó i Prat de la Riba

El Federalisme és una corrent de pensament polític que defensa un sistema de

pactes entre pobles, nacions o Estats per formar una unitat política més àmplia, la
qual ha d’integrar les particularitats dels grups humans que pacten la seva federació.
- Partit Republicà Democràtic Federal (1868) Pi i Margall
- Unió Federal Nacionalista Republicana (UNFR) 1910

CONFEDERACIÓ: associació d’estats sobirans o de comunitats creada per mitjà

d’un tractat per l’assoliment d’alguns fins o propòsits comuns predeterminats.

L’ Autonomisme és una doctrina que defensa els principis autonòmics.

Una Autonomia és una condició jurídico-política d’aquelles entitats o d’aquells
organismes que, dins l’estructura constitucional d’un estat, tenen facultats per a
donar-se lleis pròpies.
El Nacionalisme és una ideologia política que sosté el dret dels pobles a decidir
sobre ells mateixos i a defensar i exercir la seva sobirania. Una nació és un conjunt
d’individus que, a partir d’uns lligams col·lectius, tenen la voluntat de reagrupar-se
en l’interior d’unes mateixes fronteres per constituir-se en una comunitat nacional, és
a dir, en un estat propi.

El Nacionalisme pot ser:

- Nacionalisme agregador: estats separats que comparteixen cultures i
decideixen unir-se.
 - Nacionalisme disgregador: territoris que estan en un Estat molt gran però
volen separar-se com ara:
- 1820 independencia de Grècia de Turquía
- 1918 doctrina Wilson.
El Nacionalisme es va expandir al llarg del segle XIX, donant lloc a moviments
independentistes o d’unificació en defensa de nacions lliures enfront a l’Europa de la
Santa Aliança i dels imperis absolutistes.
Francesc Macià → Estat Català, creat per Francesc Macià i que vol que Catalunya sigui un
Estat. Apareix la DCN, que diu que tota nació ha de tenir el seu propi Estat.

Un Estat és un subjecte jurídic que té quatre qualificacions: una població

permanent, un territori definit, un govern i la capacitat de mantenir relacions amb
altres estats del món. No sempre és equivalent un Estat a una nació, de fet la
majoria d’Estats són plurinacionals. Cal diferenciar un estat d’una nació.

Un Estat d’autonomia és un marc legal d’autogovern de comunitats nacionals o

regionals que formen part d’un estat.
A l’Estat espanyol, els primers estats aprovats van se els de Catalunya i el País
Basc durant la 2a República.

Dret civil català és un conjunt de normes que regulen les relacions jurídiques
privades en els més diversos aspectes de la vida des del naixement fins les
conseqüències de la mort. El dret català actual es fonamenta en els drets històrics
que el Principat de Catalunya va tenir en els temps de la Corona D’Aragó.
- Lleis consuetudinàries: lleis que provenien de la tradició. Són normes
jurídiques que es desprenen de fets que s'han produït repetidament en el
temps en un territori concret. Tenen força vinculant i es recorre a aquest dret
tradicional quan, per a un cas específic, no hi ha encara cap llei (o norma
jurídica escrita) aplicable. Conceptualment és un terme oposat al de dret
escrit.
El Catalanisme polític adoptà una postura defensiva del dret autòcton català enfront
del pretès uniformisme del codi espanyol.
Hi havia certa autonomía política a cada corona, amb les seves lleis pròpies però
que s’uneixen per expulsar als musulmans.

- Pacte de Tortosa (1869): on tots els representants que abans formaven la

Corona d’Aragó es van anar a Tortosa per demanar que Espanya es formés
un estat constitucional com era l’antiga corona d’Aragó.
- Memorial de Greuges (1885): l’inclouen dins del catalanisme progressista.
El sentit era plantejar al rei tots els greuges (problemes) que acumulava
Catalunya acompanyades d’unes demandes per a què es poguessin resoldre.
- Bases de Manresa (1892): era el catalanisme més conservador. Eren una
sèrie de documents importants però que tenien arcaismes. Es planteja
 reivindicacions més fortes i va ser el document que en que es basaràn per fer
l’Estatut de Núria (document base).

RESUM (PÀG 11):

El catalanisme s’inicia al segle XIX com a moviment cultural de recuperació de la
llengua i cultura catalanes. És un procés acompanyat d’un gran interès pel
coneixement de la història, literatura, tradicions i el dret civil català.
El desenvolupament social i econòmic de l’Espanya del s XIX, amb Catalunya com a
pionera, accentuen aquest sentit diferencial.
Hi ha una aparició d’actitud de refús, tant al centralisme polític com a la
uniformització cultural.
A final del segle, el catalanisme va esdevenir un moviment polític.

En el moment que Pi i Margall va a Madrid i inicia la seva política hi ha un polític

(Valentí Almirall) que diu que Pi s’ha centrat massa en les idees espanyoles i ha
deixat les catalanes. Aleshores apareix un partit federalista al 1908 per Alejandro i
es crea a Catalunya però es fa partit d’àmbit Nacional i arribarà a ser president.
- Republicà català anticatalanisme → el partit radical d’Alejandro.
L’altre via és la conservadora i és la que tindrà més èxit (pel catalanisme), comença
a reivindicar l’autonomia, llengua, història, tradicions… Aquesta gent prové del
catalanisme que només poden ser cristians. Tenen papers importants elaborant les
basess de Manresa i portarà la protagonització per la Lliga Regionalista.

REVISTES:
● Tramuntana → Anarquista
● Esquella → idees socialistes, molt progressista
● Campana → republicà
● Diari català → Almirall, Catalanisme molt progressista i molt crític a la Restauració
● TOTES REPUBLICANES MENYS TRAMUNTANA
El Federalisme és una doctrina política que busca que una entitat política o
organització estigui formada per organismes que s'associen delegant algunes
llibertats o poders propis a un altre organisme.

A partir del 1868 apareix el Partit republicà democràtic federal.

● Expansió política important.
● Implantació especialment important a Catalunya (medis urbans).
● Suport de la petita burgesia i important difusió entre el proletariat industrial.
● Principal teòric: FRANCESC PI i MARGALL. Defensava que l’ESTAT
FEDERAL ESPANYOL havia de ser el resultat de la unió voluntària dels
diferents pobles o regions de la Península. Almirall estava molt amb Pi, però
després es van separar ja que Almirall li deia a Pi que estava molt pendent de
Madrid i no tant per Catalunya.
 ● L’any 1869 un grup de federals catalans, més els representants dels territoris
de l’antiga Corona d’Aragó van signar el Pacte de Tortosa (1869).
○ Volen Estat federal:
- tenir en compte la realitat històrica de la Corona
- fonamentat concepte de sobirania popular
● La caracterització de com havia de ser es concretà durant la proclamació de
la I REPÚBLICA, amb el projecte de Constitució del 1873, en el que es deia
que Espanya era un estat federal amb 17 estats.
● En el context de la RESTAURACIÓ, es va replantejar la relació entre els
diferents territoris que havien de constituir l’Estat federal.

JOSEP M. VALLÈS I RIBOT, va ser el principal referent del federalisme a

Catalunya.
a. Proposà la redacció d’un projecte de Constitució de l’Estat Català dins la
Federació Espanyola (1883), amb Corts sobiranes, govern amb àmplies
competències...
b. La dimensió catalanista no va ser compartida pel conjunt del partit federal.

PI i MARGALL va reformular el projecte a nivell espanyol, posant l’accent en la

problemàtica social, en la reforma agrària i les reivindicacions dels treballadors
industrials.
També va defensar la independència de Cuba. Això va fer augmentar les
dissensions. El partit entrà en decadència a la seva mort (1901).

El cantonalisme va ser un moviment sorgit durant la Primera República Espanyola

que aspirava a dividir l'Estat nacional en cantons gairebé independents.
El seu objectiu era establir una sèrie de ciutats o confederacions de ciutats (cantons)
independents que es federarien lliurement. El cantonalisme va ser un fenomen de la
petita burgesia, que a més a més va tenir una gran influència sobre el naixement del
moviment obrer i va constituir un precedent per a l'anarquisme a Espanya
Catalanisme progressista: amb Valentí Almirall
- Ell va treballar única i exclusivament a Catalunya i per Catalunya, ell és qui va
fer la crítica a Pi i Margall. Una de les coses que fa és el Diari Català al 1879,
única i exclusivament escrits en català.
- Va ser organitzador dels dos primers congresos catalanistes 1880-1883.
- Primera organització cultural i política del catalanisme (Centre català).
- Autor del llibre “Lo Catalanisme” recull ideologia catalanisme progressista.

Valentí Almirall i el Centre Català. → NO ÉS UN PARTIT POLÍTIC

● Va ser una figura cabdal en la definició del catalanisme polític. També va ser
un dels dirigents federals més destacats a Catalunya.
● 1879: funda el Diari Català, el primer íntegrament escrit en català.
● 1880: funda el Primer Congrés Catalanista (9 oct - 14 nov)
 ○ 1.OBJECTIU: aplegar diferents tendències polítiques i poder participar
en la política.
○ 2. Hi participen 1.282 persones, representants de Castelar,
catalanistes literaris, catalanistes catòlics, catalanistes romàntics.
○ 3. Es tria a Valentí Almirall com a president.
○ 4. Acords adoptats:
- nomenar una comissió per vetllar pel manteniment del dret català.
- constituir una Acadèmia de la Llengua Catalana.
- fundar una nova entitat per coordinar el moviment: CENTRE
CATALÀ.
● 1881: Trenca amb Pi i Margall i es decideix a impulsar una acció política
específica catalana.
● 1882: es forma el CENTRE CATALÀ partit polític que vol unir tots els sectors
socials catalanistes.
1. programa reivindicatiu (llengua, dret civil, divisió comarcal,
proteccionisme econòmic...) + propaganda per tot el Principat.
● 1883: el Centre Català va convocar el SEGON CONGRÉS CATALANISTA.
Es comença a anunciar una mica els partits dinàstics. Volen defensar que no
por ser Catalanista i estar a alguns partits. Es deixen o animàven a través
d’organitzacions Catalanes i s’allunyessin de Madrid.
• Es denuncia el caràcter sucursalista dels partits dinàstics a Catalunya.
• Es fa una crida per a que els polítics formin i s’impliquin en organitzacions
estrictament catalanes.
● 1885: el Centre Català convocà un míting a la LLOTJA de BARCELONA.
MEMORIAL DE GREUGES (cat progressista, encara que hi havia gent de
tota mena)

Greuge: ofensa. El Memorial de Greuges El Memorial de Greuges o Memorial de

Greuges és el nom amb què va ser coneguda popularment la Memòria en defensa
dels interessos morals i materials de Catalunya, enviada al rei Alfons XII d'Espanya
el 1885 a l'estil de les antigues reclamacions de les Corts Catalanes
Aquest document havia de ser lliurat al rei Alfons XII per fer arribar les queixes dels
catalans:
1. Denunciava el centralisme.
2. Demanava el dret a impulsar la vida regional.
3. Defensava el proteccionisme.
4. Defensava el dret civil català.
Això va suposar una aproximació del moviment catalanista a la burgesia.
El document el va rebre quan Alfons no tenia forces per fer res ja que estava molt
malalt. Això causa molt de rebombori ja que es la primera vegada que els catalans
mostren les seves queixes. Però el rei es mor i el pes dels problemes com a
conseqüència de la mort del rei van tapat la importància d’aquest document.

Al 1886 Valentí Almirall va publicar “Lo Catalanisme” en que va posar les bases
ideològiques d’un catalanisme progressista. Ell deia que s’havia de crear un partit
que reculli totes les societats catalanes. Això no ho aconsegueix ell ja que hi ha un
fracàs.
Aquest fracàs va ser degut a que:
- representava un catalanisme massa republicà
- tenia poca base social
- l'oposició de Valentí a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 va fer que
la burgesia es distàncies de les propostes d’Almirall. Ell es va oposar ja que
considerava que era un intervencionisme estatal a la societat catalana i era
contrari al projecte, considerava que era una manera de donar importància a
la monarquia i ell anava en contra d’això.
L’alta burgesia es va distanciar d’ell ja que els interessava molt guanyar
diners amb aquesta exposició.
Aleshores va desaparèixer el Centre Català
I va haver poca influència d’Almirall dins del catalanisme

LA LLIGA DE CATALUNYA I EL MISSATGE A LA REGENT

● LA LLIGA DE CATALUNYA (1887) (quan Valentí Almirall decau)
Sorgeix de les discrepàncies dins el Centre Català, tenia un caràcter
conservador i el suport de la burgesia.
- Personatges:
- Narcís Verdaguer
- Lluís Domènech i Montaner Reivindicacions:
- Josep Puig i Cadafalch Oficialitat de la
- Enric Prat de la Riba llengua catalana.
Política
exclusivament
catalana.

- Iniciatives:
- 1888: missatge a la Reina Regent on es demana l’autonomia per
Catalunya: corts pròpies o voten pressupostos i la contribució amb
Espanya, decidir el número de soldats, tribunals de justícia i càrrecs
catalans, volen el català com a llengua oficial i l’ensenyament a les
escoles en català.
 - 1889: campanya en defensa del dret català i contra el projecte de
reforma del CODI CIVIL: conjunt de lleis i, que la Lliga de Catalunya
inicià la campanya contra el nou codi civil de l'estat espanyol, que atemptava
contra el règim jurídic català, moviment que assolí un èxit sorollós.

El govern accedí al canvi de la redacció = 1a victòria catalana.

A la dècada del 1890 va sorgir amb força les tendències del catalanisme
conservador: tradicional, moderat, burgès, catòlic, regionalista, autonomista,
monàrquic…

EL CATALANISME TRADICIONALISTA
● Durant la implantació de l’Estat Liberal, una bona part del clero català es va
arrenglerar amb el CARLISME (Moviment polític espanyol de caràcter
conservador preliberal propi dels partidaris de la línia de l'infant Carles Maria
Isidre (1788-1885), germà de Ferran VII.)
● Durant la Restauració, i després que la Santa Seu donés el seu suport a
Alfons XII, part del clero va buscar un espai dins el liberalisme més
conservador.
● Paper important de:
○ Vigatanisme: moviment cultural i intel·lectual impulsat per les
institucions eclesiàstiques de Vic.
● Apropament del clero al CATALANISME CONSERVADOR, va estar liderat
per clergues com Jaume Collell i el bisbe Josep Morgades.
○ Òrgan de premsa: La Veu de Montserrat.
○ Campanyes a favor de la celebració del mil·lenari de Montserrat
(1881).
● La tradició vigatana entrocà amb Josep Torras i Bages, bisbe de Vic, que
defensà un Catalanisme d’arrels cristianes.
1. Al 1892, va publicar La Tradició Catalana que defensava que l’esperit
de Catalunya reposa en la família, la propietat i la religió. No canvis
socials, Edat Mitjana com a model de valors…

LA FORMACIÓ DE LA UNIÓ CATALANA

→ 1891: Unió Catalanista → Coordinar tots els grups catalanistes comarcals.
La idea era donar veu al Catalanisme de les comarques.
● Objectiu:
- federació de tots els grups, centres, ateneus
- propagar idees regionalistes
- programa comú a tots grups catalanistes
 ● Suport:
- catalunya rural
- propietaris mitjans Font numismàtica:
- comerciants segells, monedes i
- professionals liberals i intel·lectuals bitllets.
● Tasca:
- paper important en el desvetllament de la consciència catalanista =
ampli suport autogovern

● Discrepàncies:
- tensions entre:
- contraris a participar vida política
- necessitat de convertir la Unió en una organització política
(eleccions).
Tots acaben a parar a la Lliga Regionalista de 1901.

LES BASES DE MANRESA → UNIÓ CATALANISTA

● Un dels primers actes de la Unió va ser la celebració a Manresa (1892) d’una
assemblea de delegats.
● Objectiu: aprovar un programa política amb el nom BASES PER A LA
CONSTRUCCIÓ REGIONAL CATALANA.
● Principis catalanisme polític, posa èmfasi en el paper que Catalunya hauria
de tenir en la vida política espanyola.

CARACTERÍSTIQUES DE LES BASES DE MANRESA (1892):

● presència del català com a única llengua oficial.
● l’ordre públic depenia del poder regional.
● només els catalans podien exercir els càrrecs públics.
● el servei militar seria substituït per un contingent de voluntaris.

L’IMPACTE DEL 98 A CATALUNYA

● El desastre del 98 va tenir un abast econòmic i militar sobretot. A Catalunya
també va comportar canvis polítics que van significar la irrupció del
catalanisme en la vida política.
● La pèrdua de les colònies crea un desprestigi molt gran entre els dos partits:
liberal i conservador. Va afavorir les aspiracions polítiques del catalanisme
que:
○ tenía líders consolidats
○ un cos doctrinari elaborat
○ mobilització social
● Es consolidà una NOVA GENERACIÓ D'INTEL·LECTUALS I ACTIVISTES:
a. defensaven un nou programa polític i la creació d’un partit que es
presentés a les eleccions com a estratègia per accedir a l’autonomia.
 b. la seva actitud crítica contra els partits dinàstics els legitimava per
criticar la corrupció electoral i reclamar reformes polítiques i socials.

LA CANDIDATURA DELS 4 PRESIDENTS

● Any 1899: Fracàs del projecte regeneracionista del govern i hi ha tancament
de caixes (mobilització popular).
Quan Cànovas és assassinat, Francisco de Silvela pensa que es necessita una neteja
del sistema. Sirvela es troba amb un problema més greu, els deutes que hi ha per la
guerra de Cuba i Filipines. Amb aquest endeutament, Silvela i Polavieja veuen una
solució d’augmentar els impostos per equilibrar els deutes. Aleshores l’alcalde de
BCN (Bartomeu Robert) fa una crida a comerciants liberals de que es neguin a pagar
impostos i, això és com es coneix el tancament de caixes. Hi ha multes i sancions molt
fortes, però va generar l’aparició d’un grup de gent de la burgesia mitjana que
decideixen creant un partit propi → Unió Regionalista,
També hi ha agrícoles que els costava pagar els impostos de la terra . Es
demana a Catalunya que tingui una regió o zona diferenciada del país o resta
de l’Estat.

● 1900: el grup que publicava el diari “La Veu de Catalunya” va abandonar la

Unió Catalanista i va crear el CNT
Francesc Cambó va ser el representant català en les corts de Madrid. Ells
tenen molt clar que Catalunya havia de tenir més escons per la via electoral.
Al mateix temps apareix un grup de periodistes que treballaven a ña veu de
catalunya (dels catalanistes) i creen el Centre Nacional Català (CNT
representava el món de la intel·lectualitat. La UR representava més als
obrers, món del treball.

● Abril de 1901 a BCN: la Unió Regionalista i el Centre Nacional Català es van

posar d’acord per a presentar una CANDIDATURA UNITÀRIA a les
eleccions:
○ Albert Rusiñol
○ Bartomeu Robert
○ Lluís Domènech i Montaner
○ Sebastià Torres
■ INTERESSOS:
1. Base social ben nodrida d’industrials i comerciants (Unió
Regionalista), però no projecte polític,
2. Programa polític dirigents expertes (Centre Nacional),
però no suports clars
GUANYA BCN 4 DIPUTATS REGIONALISTES
FUNDACIÓ DE LA LLIGA REGIONALISTA
L'èxit electoral de la candidatura dels 4 presidents afavorí la unió dels 2 grups i es va
crear la LLIGA REGIONALISTA. (partit conservador)
- Tenen afiliats: persones que paguen per a que es quedin en aquell partit i
amb aquestes afiliacions creen els meetings amb altres partits, reunions…
- Òrgan de difusió: “La Veu de Catalunya”
- Consolidà la força electoral del catalanisme.
- Va ser la primera formació política de l’Estat espanyol:
a. Trencament del monopoli de les classes benestants que tenien els
partits dinàstics.
b. Va dotar-se d’una organització eficaç: afiliats, centres polítics,
secretaria electoral…
Inicialment va tenir influència en els industrials, comerciants i professionals de
Barcelona però també va ser la força dominant entre els propietaris agrícoles.

llei de jurisdiccions:
accidents de cu cut

TEMA 4: LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ

 EL REFORMISME DINÀSTIC I LES SEVES
LA CORONACIÓ D’ALFONS XIII I EL NOU REGENERACIONISME
Hi ha una crisi política i moral com a conseqüència de la guerra de Cuba de 1898.
Quan Alfons XIII tenia 16 anys ja va ser rei i s’inicià un període dins de la
Restauració marcat pel regeneracionisme polític com un intent de reforma del
sistema dins dels propis partits dinàstics.
Va haver un fracàs del govern de Silvela a Catalunya per la polèmica del tancament
de caixes i l’augment dels impostos.
El rei no s’havia d’involucrar dins la política i havia de mantenir-se neutral.

UN ATEMPTAT REIAL
Alfons XIII i la seva dona van patir un atemptat el dia de la seva boda, el 31 de maig
de 1906, quan anaven al banquet. L’anarquista Mateu Morral va llançar desde el
balcó una bomba contra la carrossa reial. Els reis van sortir ilesos però van morir 25
persones.
Mateu Morral va aconseguir escapar, però més tard va acabar detingut.

LA IDEA DEL REGENERACIONISME POLÍTIC

REGENERACIONISME:
Moviment intelectual sorgit arrel del Desastre del 98, que analitzava les causes de
l’endarreriment del país, causes polítiques, econòmiques, educatives i culturals i
morals.
Volien una “Regeneració” d’Espanya a partir de la solució d’aquestes qüestions.
No es va arribar a aconseguir el que Joaquin Costa volia ja que no es van igualar les
desigualtats que hi havia.

MANTENIMENT DEL TORN DINÀSTIC

Els governs eren molt inestables.

LES POLÍTIQUES DE TORN

- Conservador: ampliar el suport social (alta burgesia, aristocràcia, església).
Intentar fer polítiques atractives per les classes mitjanes urbanes de caire
“reformista”.
- Liberals: intentar fer coses atractives per a les classes treballadores.
Reformes socials per tal de millorar les seves condicions de vida e intentar
anar una mica en contra contra l'església catòlica. Volen que l’ensenyament
sigui en català.

LES OPOSICIONS AL RÈGIM: ELS REPUBLICANS

- Els republicans van construit la força més important de l’oposició al sistema
dinàstic.
 - Participàven del joc electoral vigent, i van anar obtenint una creixent
representació parlamentària.
- Destaca la Unión Republicana liderada per Nicolás Salmerón i la seva
escisión del 1908 amb la creació del Partido Republicano Radical
per A. Lerroux.

LES OPOSICIONS AL RÈGIM: ELS TRADICIONALISTES CARLINS

- Els tradicionalistes carlins van anar afeblint-se progressivament i es van anar
reduint a grups minoritaris.
- Van abandonar la via insurreccional.

LES OPOSICIONS AL RÈGIM: ELS SOCIALISTES

Mantenien objectius revolucionaris però a la pràctica participaven del joc electoral i
van tenir la primera representació parlamentària (Pablo Iglesias 1910) en coalició als
republicans.

LES OPOSICIONS AL RÈGIM: ELS NACIONALISTES BASCOS I CATALANS

- A Catalunya el nacionalisme va ser encapçalat pel partit LLIGA
REGIONALISTA, liderat per Francesc Cambó i Enric Prat de la Riba
- Entre 1906 i 1908 la Lliga va aconseguir vertebrar el moviment nacionalista
amb la creació de la SOLIDARITAT CATALANA.

LES POLÍTIQUES REFORMISTES D’INICIS DE

LA “REVOLUCIÓN DESDE ARRIBA” DE MAURA
El conservador Antonio Maura va voler dur endavant un ambiciós programa de
reformes, l’anomenada REVOLUCIÓN DESDE ARRIBA, durant el seu primer
govern entre 1903 i 1904, i sobretot al conegut “gobierno largo 1907-1909.
Els principals objectius eren la implantació de la base social del règim cap a les
classes mitjanes urbanes, eliminar el caciquisme amb:
- Llei d’Administració Local de 1907 → pretenia donar més competencies als
ajuntaments i que poguessin tenir certa autonomia
- Llei Electoral 1907→ eliminar el tema de l’encasellat, era una llei feta contra el frau
electoral.
- Mesures proteccionistes per a la indústria nacional.
MARROC I EL TRACTAT D’ALGECIRAS
- Conferència Internacional d’Algeciras (gener-febrer 1906)
És un tractat entre España i França que estableix els límits dels dos protectorats.
RIF → Zona del Marroc amb riquesa de minerals i població estructurada en forma de cabiles
i tribus amb un líder que té molt poder. El soltà del Marroc no accepta el domini
espanyol (Abd-el-krim). Va haver-hi matances molt fortes. Hi havien pirates en la
costa del nord-d’Àfrica i atacaven als vaixells espanyols.
POLÍTICA RELIGIOSA: LLEI DEL CADENAT 1910
Aquesta llei prohibia l’establiment de nous ordes religiosos a Espanya. El principal
objectiu era reduir el paper privilegiat que tenia l’Església a Espanya i la seva
influència social i política.

POLÍTICA FISCAL: CANVIS EN EL RÈGIM IMPOSITIU

També van abolir els consums (era com L’IVA, un impost dels productes). “Impuesto
de Consumos” i substitució per un de nous.
És a dir, les persones que posseïen un immoble, segons el valor si era més gran o
més petit, pagava una la quantitat o altre.
El que passa és que les classes propietàries es senten atacats i pensen que
perjudiquen els seus interessos, es posen en contra de l’Església.
Canalejas va tronar l’oposició una de les classes més acomodades i per això
comencen a acusar-lo d’anticatòlic.

LA QÜESTIÓ MILITAR I LA “LEY DE LEVAS” DE 1912

El 1912 el Congrés va aprovar una nova llei de reclutament militar, promoguda per
Canalejas que donava el caràcter obligatori al servei de l'exèrcit en temps de guerra.
Aquesta “Llei de Llevas” era que tots els nois de 18 anys havien de fer el servei
militar.
Aquesta llei elimina la llei de cuotas, tothom ha de fer el servei militar. Posa en
contra a les persones que tenen diners i no volen que els seus fills vagin a la guerra.

ASSASSINAT DE CANALEJAS
Ell és assassinat per un anarquista, Manuel pardiñas el 12 de novembre de 1912 en
ple centre de Madrid, l’anarquista es suicida poc després.

ANYS DE CONFLICTIVITAT OBRERA A CATALUNYA

Hi ha molts obrers ja que es va expandir el procés d’industrialització i modernització
econòmica. Sobretot en vapor i ferroviaris.
L’obrer que treballa en la ciutat tendeix a les polítiques obreres i anarquistes, per
això hi haurà més vagues, demanen millores del salari, treballar menys hores,
acabar amb la precarietat (tenir un contracte que digués que tens un salari un treball
a la fàbrica…)

LA SOLIDARITAT OBRERA
En 1902 es va dur a terme una gran vaga general a BCN que va acabar fracassant.
L’objectiu era que la gent no fos a treballar…
Encara que va fracassar ja que la UGT en l'últim moment es va retirar. Això va fer
que la vaga fracassés i no tingués seguiment.
Al 1907 es va crear la Solidaritat Obrera, va ser un intent per donar resposta a la
Solidaritat Catalana.
Aquesta solidaritat no va funcionar ni la Catalana tampoc, ja que surten
enfrontaments contra els anarquistes i els socialistes.

EL GRAN SINDICAT ANARQUISTA, LA CNT

Els anarquistes creen el seu primer sindicat al 1910 a BCN, creen la Solidaritat
obrera. Aquest sindicat tindrà un prestigi enorme i influència.
Ells consideren que amb la vaga poden acabar amb la burgesia.
També feien coses bones per als obrers, van muntar unes cooperatives on els
anarquistes ensenyaven a escriure i llegir als altres. Cada vegada s’allunàvrn més
dels socialistes fins que al final trenquen amb ells.
Líders de la CNT:
- salvador seguí
- àngel pestañà
- joan peiró

LA GUERRA DEL MARROC

Després de la independència marroquina el 1956, va tenir lloc una revolta rifenya

contra el sultà Mohammad V del Marroc, seqüela de l'anterior conflicte armat.
És coneguda també com la Segona Guerra del Marroc

Tractat algeciras: La Conferència Internacional d'Algesires va tenir lloc a la ciutat

espanyola d'Algesires entre el 16 de gener i el 7 d'abril del 1906.
La Conferència Internacional d'Algesires va tenir lloc a la ciutat espanyola
d'Algesires entre el 16 de gener i el 7 d'abril del 1906

ANIA

3. DE LA SOLIDARITAT CATALANA A LA
L’ÈXIT DE LA SOLIDARITAT CATALANA
Solidaritat Catalana → Coalició electoral, no és un partit.
El mes de març de 1906 el Govern presidit pel liberal Segismundo Moret va aprovar
la Llei de jurisdiccions: publicada el 1906 atorgava a la justícia militar la capacitat de
jutjar les ofenses orals o escrites contra "la pàtria l'exèrcit, la bandera o la unitat
nacional". És una llei que s'aprova amb el suport del rei Alfons XIII i que té una
evident intenció antinacionalista i especialment anticatalanista, en un moment
d'auge d'aquests moviments i en què l'exèrcit era
blanc de les crítiques després del desastre del 98.
Crítiques com la caricatura publicada a la revista
catalana Cu-Cut! que podeu veure a continuació i
que va provocar l'assalt de la redacció d'aquesta
revista i del diari La Veu de Catalunya per uns
tres-cents militars al crit de ¡Viva España! Mora
Catalunya!

JOC ELECTORAL ENTRE CATALANISME I REPUBLICANISME

Hi havia 2 versions, el catalanisme conservador i el republicà, encara que hi ha un
enfrontament constant que acaba dissolvent la solidaritat catalana.
- Enric Prat de la Riba de la Lliga Regionalista va ser el director de la Veu de
Catalunya, president de la Diputació de Barcelona des de l’abril de 1907, i el
1914 va ser el primer president de la Mancomunitat de Catalunya.
LA CRISI DE LA SOLIDARITAT CATALANA
El cop definitiu ve en la setmana tràgica, va haver un enfrontament en l’ajuntament
de BCN. Volien la coeducació i que les escoles fossin totalment laiques i que
s’ensenyés només en català.
La Lliga no volia res d’això menys en fer les classes en català.

ELS ANTECEDENTS DE LA SETMANA TRÀGICA

- Causes: Barranco del Lobo: derrota de l’exèrcit espanyol en la Batalla del
Barranco del Lobo. Maura s’adona que amb els pocs efectius no serà prou
per derrotar-los.

ESCLAT DE LA SETMANA TRÀGICA

Es crida a homes casats i homes que han fet la mili. Es criden a reservistes i fan que
embarquin a ports d’Espanya, Bcn va ser un d’ells. Les dones dels reservistes
catalans es manifesten ja que no volen que els seus marits vagin a la guerra. Les
dones no poden passar al port per acomiadar als seus marits, però, les dones de la
classe burgesa si, ja que elles els hi donen unes medalles amb sants als homes que
van a la guerra per protegir-ho. Això ho troben com una injustícia i malament el 18
de juliol. Els sindicats van convocar una vaga general de protesta el dia 26 de juliol i
aquesta va anar seguida de esclats de violència per tota la ciutat, de caràcter
antimilitarista i anticlericals.

BARRICADES I INCENDIS A BCN

Van posar barricades per tal de que la gent no passés i no anés al seu treball i van
tapar els carrers.
Es suma molta gent a això i es converteix en un moviment de revolta popular entre
la gent del poble i els obrers.
S'incendien esglésies, convents de monges..
Quan la cosa estava descontrolada i la volien controlar, Mauna va enviar a l’exèrcit
disposat a acabar amb aquella revolta. L’exèrcit l’atura i es busquen els
responsables d’aquesta.

FRANCESC FERRER I GUÀRDIA

Ell va ser un acusat de les barricades encara que no hi van haver proves, però
després el van afusellar. Van fer judicis ràpids i van condemnar a 17 persones a
mort i se’n van complir 5.

LES CONSEQÜÈNCIES DE LA SETMANA TRÀGICA

Cau el govern i el seu president li ha de donar lloc al partit Liberal amb Segismundo.
Aquest més el cat + progre acusen a Maura. El Catalanisme queda bastant tocat de
la decisió de Maura d’enviar l’exèrcit a la setmana tràgica. Va haver una
conseqüència electoral bastant directa. La CNT es funda finalemnt i creixerà
enormement. L’anarquisme surt guanyador creant un sindicat fort i que serà molt
representatiu dels treballadors.

4. LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA

LA IDEA DE LA MANCOMUNITAT
Des de l’any 1911, les 4 diputacions catalanes estaven governades per la Lliga
Regionalista. Aleshores, Enric Prat de la Riba demana al govern central que es
puguin unir les 4 diputacions i actuar conjuntament.
Canalejas estava governant però el van matar i la proposta es discuteix en el
congrés, del partit conservador es posa en contra i s’inicia una campanya en els
diaris més conservadors (Abc).
Aleshores s’aprova la Llei de Mancomunidades: Les mancomunitats no suposaven
una cessió de competències de l'Estat sinó l'autorització que les diputacions podien
mancomunar-se per organitzar-se millor i prestar serveis.

LLEI DE MANCOMUNITATS DE 1914

Es va crear la Mancomunitat de Catalunya on presidia Enric Prat de la Riba, a partir
de la comunitat de Diputacions de Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona.

ENRIC PRAT DE LA RIBA

● Enric Prat de la Riba i Sarrà (1870 – 1917)
● Un dels màxims dirigents i ideòlegs de la Lliga Regionalista.
● Periodista, advocat i escriptor, la seva obra més coneguda fou La Nacionalitat
Catalana, publicada el 1906.
● Fou President de la Diputació de Barcelona des de 1907
● Primer President de la Mancomunitat de Catalunya (1914 – 1917).
L’ORGANITZACIÓ DE LA MANCOMUNITAT
La Mancomunitat comptava amb una assemblea, aquesta era un ens administratiu
(gestió) i no polític (no poden fer lleis).
La Mancomunitat afavoria a les petites ciutats, comarques…
- El paper polític de la Mancomunitat en els seus anys d’existència va posar a
prova la capacitat de gestió dels homes de la Lliga per dur a terme una
veritable acció de govern.
- Tenien una tasca modernitzadora.

L’OBRA DE LA MANCOMUNITAT
● Articular el territori: molts pobles aïllats, sense carreteres, telèfon, sense
servei de correus…
Volen fer arribar carreteres, ferrocarril, xarxes de comunicació a les zones
més aïllades.
● Que l’agricultura es convertís en agrocultura de mercatm el pagès ha de
preoduir per ell i per vendre a la ciutat. Es necessiten Modernitzacions
agràries
● Creació de l’Escola d’Administració Pública per millorar la funció pública amb
la idea d’un servei públic a Catalunya.
● Creen l'institut d’Estudis Catalans (com la RAE) i es crea la Biblioteca de
Catalunya i una xarxa de biblioteques populars per tot el territori.
● Pompeu Fabra s’encarrega de la normalització i normativització de la llengua
catalana.
● Protecció del patrimoni cultural i monumental de Catalunya.
● Impuls a la renovació i modernització pedagògica. Creació d’Escoles del
Treball i industrials….

5. L’IMPACTE DE LA 1A GM

Molts països del món van anar incorporant-se a la 1GM però Espanya es va
mantenir neutral fins al final

ALIADÒFILS VS GERMANÒFILS
- Aliadòfils: classes mitjanes, urbanes, reina + intel·lectuals. S’identificaven
amb el model de democràcia del UK o França.
- Germanòfils: rei, alta burgesia . Admiraven el model de la monarquia
alemanya.
Els obrers eren els neutrals i contrari a la guerra.

VOLUNTARIS CATALANS A LA GRAN GUERRA

Aproximadament una 1000 voluntaris catalans van anar x part dels aliats i es van
unir a l’exèrcit francès.

IMPACTE SOBRE L’ECONOMIA ESPANYOLA

- Econòmic: es converteix en proveïdora de productes i fa que hi hagin molts
beneficis. Exporten molt, descends d’importacions = superàvit. Proveïdors
d’aliments ja que els països que estaven en guerra no produïen.

ELS EFECTES INFLACIONISTES DE LA 1GM A ESPANYA

Els beneficis que obtenien els invertien en accions però ni per millorar el nivell d vida
dels treballadors. Això crea conflictivitat ja que els empresaris tenen molts beneficis,
pugen els preus dels aliments…
Els obrers volen fer el mateix que la revolució bolxevic a rússia.
Hi ha inflació per aquest mateix motiu.

L’IMPACTE DE LA REVOLUCIÓ RUSSA A ESPANYA

- Situació de continuïtat empobriment de la classe obrera des de 1914
- Auge del moviment obrer a partir del model soviètic
- Por de la burgesia davant l'èxit de la revolució russa i la seva expansió.

EL TRACTAT DE VERSALLES
És el Tractat més important i Alemanya es carrega amb totes les culpes de la 1GM.

LA DOCTRINA WILSON
Es reconeix el dret a l'autodeterminació de les nacionalitats històriques europees.

6. LA CRISI DE 1917 I L’ASSEMBLEA DE

LA CRISI DE 1917
Una greu crisi va sacsejar el règim de la Restauració.

CRISI SOCIAL: LA VAGA D’AGOST DE 1917

Va haver una forta inflació dels preus, en paral·lel de la congelació generalitzada
dels salaris.
Les vagues van arribar a l’agost de 1917 amb un seguiment irregular però violenta.
- Cap al trienni bolxevic: la vaga d’agost del 1917 es va saldar gairebé amb
70 morts i 7000 detencions i amb la cadena perpètua del comité de vaga.

CRISI MILITAR
 - Africanistes vs peninsulars: pèrdua progresiva del poder adquisitiu del cos
militar per la inflació.
- Juntes de defensa: Creació de les juntes de defensa per part oficials d’alt
rang peninsulars amb un discurs regeneracionista i antipolitic però de realitat
corporativista. Encara que després van ser prohibides pel Govern el
novembre de 1922.

CRISI POLÍTICA
- L’estat d’excepció de Dato: el Govern d’Eduardo Dato va decidir tancar el
parlament, suspendre els drets i les garanties constitucionals i va passar a
governar per decret
- L’assemblea de parlamentaris: La Lliga Regionalista va decidir convocar els
parlamentaris catalans en una Assemblea a BCN. Aquesta va exigir a
Eduardo Dato la formació d’un govern provisional que convoqués eleccions i
la descentralització de l'estat.

EL FINAL DEL MOVIMENT ASSEMBLEARI

- El Govern va declarar ilegal l’Assemblea i va prohibir la seva reunió. La
guàrdia civil la va dissoldre per la força i es van produir algunes detencions.
- L’esclat de les vagues promogudes per la UGT i la CNT l’agost de 1917 va
acabar de retirar a la Lliga Regionalista del moviment assembleari i de tota
actitud d’oposició real al Govern de Madrid.

7. ELS ANYS DEL PISTOLERISME I TRIENNI

LA CRISI DEL TORN I ELS GOVERNS DE CONCENTRACIÓ

El 3 de novembre de 1917 va dimitir Eduardo Dato i el seu govern, incapaços de
controlar la situació social i el desafiament de les Juntes de Defensa. Això ve
arrossegant-se de la pèrdua del partit liberal i conservador ja que aquests no podien
controlar el frau electoral.
Es van formar diversos governss de concentració nacional, formats per polítics,
conservadors i liberals.
Al 1919 i al 1923 va haver un intent de de retorn dinàstic, hi ha molta inestabilitat
política ja que cap dels governs superava els 11 mesos de poder.

ELS PROBLEMES DEL TRIENNI

Violència social, gent paga per liquidar els sindicats lliures, anys de mort a trets als
carrers de BCN.
→ Permetre la Llei de Fugas: consistia en què si una persona detinguda x un policíca
s’intentava escapar i el policia li deia que s’aturés però el detingut no ho feia, la
policia podia disparar contra el fugitiu.
No va ser una llei, era un costum que tothom sabia que passava i ningú feia res
contra ell. A Madrid hi ha campanyes anticatalanistes sobre l’autonomia que
demana la Lliga de Catalunya. El juliol de 1922 es va produir el conegut “Desastre
d’Annual” que posava en perill la continuïtat del control espanyol sobre el Protectorat
del Marroc.

LA CNT I EL CONGRÉS DE SANTS

- Congrés de Sants: apolític i defensa l'ús de l’acció directa i la creació de
“sindicats únics”.
- Sindicat Únic: unió de la UGT i la CNT amb un sindicat Únic però que estàven
en contra.
- Al final de la FAI: federació anarquista ibèrica. partidari de la violència, va
agafant + força en l’anarquista i s’uneix amb la CNT creant la CNT FAI, tindrà
molta importància en la guerra civil
- El trienni bolxevic: impulsat per sindicats únics.

LA VAGA DE LA CANADENCA
La Canadenca era una fàbrica que produia tota mena d’energia elèctrica de la ciutat
de bcn. La fàbrica va fer una vaga i tota BCN es va quedar sense electricitat i res
funcionava. Aleshores els propietaris empresaris baixen els sous dels onbrers que
van fer la vaga com una sanció i això provoca wye es fes una vaga molt més
extrema que va tenir molt d’èxit.
Aleshores els empresaris pugen els sous dels treballadors, fan q treballin 8h diàries,
els tornen a readmetre… però tot això és mentira i tornen a fer una vaga més
violenta.
Aleshores es fa el lock-out, tancant la fàbrica per aq els treballadors no poguessin
anar a treballar. Això va radicalitzar el moviment.

ELS ANYS D'EXCEPCIÓ I LA LEY DE FUGAS

El govern activa l’Estat d’Excepció → drets i garanties constitucionals suspeses.
El governs tenca els ulls a tot i dona carta blanca als empresaris per fer el que
vulguin. Creen sindicats lliures x lluitar contra els sindicalistes que en veritat eren
pistolers i sicaris a sou contra els vaguistes i sindicalistes.
Hi ha clima de violència i era usual trobar-te cadàvers amb trets en el cap i clima de
caos.
També està la Llei de Fugas i els sindicats lliures eren pagats pels empresaris.

EL PROJECTE D’AUTONOMIA PER A CATALUNYA

Es decideix portar a terme aquest projecte davant el congrés dels diputats, però és
rebutjat.
La Lliga reacciona amb por, s’espanta i abandona bastant la defensa del projecte
d’autonomia. La lliga intenta agafar una via + catalanista i major autonomia política,
El seu objectiu és pensar en Cat i al 1918 Cambó presenta el projecte (Estatut
d’Autonomia)
ASSASSINAT DE DATO
Va morir a trets a Madrid per pistolers anarquistes catalans.

LA GRIP ESPANYOLA
Mata a + de 50m de persones entre el 1918 i 1920.

DICTADURA HOJA

TEMA 5: LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA

Les eleccions d’abril del 31

Eleccions municipals el 12 d’abril de 1931.

Convocades pel darrer govern de la monarquia alfonsina.
Victòria de les candidatures republicanes als principals municipis d’Espanya

A Catalunya, la victòria fou per ERC, per sobre de la conservadora Lliga Regionalista (25
regidors a l’Ajuntament de Barcelona, per 12 de la Lliga).

Les eleccions havien plantejat com un autèntic plebiscit entre Monarquia i República,el
triomf de l’opció republicana.

El final de la monarquia d’Alfons XIII

Alfons XIII va abandonar al tron, però sense una abdicació formal ni una renúncia expressa
als seus drets dinàstics. Va partir a l’exili el mateix dia 14 per la tarda via Cartagena i
Marsella cap a París, i més tard va fixar la seva residència a Roma, on va morir el 28 de
febrer de 1941 (tenia 54 anys).

La proclamació de la República
Des del matí del dia 14 diversos Ajuntaments amb la bandera republicana als seus balcons.
Les negociacions entre Romanones per part del Rei i dels representants del Comitè
Revolucionari i nou règim republicà.

Els membres del Comitè Revolucionari (constituït des del “Pacte de Sant Sebastià” de
1930), van dirigir-se a la Puerta del Sol de Madrid, i van proclamar la República des del
balcó del Ministerio de la Gobernación.
La proclamació de l’Estat Català
Francesc Macià va proclamar des del balcó del Palau de la Diputació la proclamació de
“l’Estat Català”, dins d’una “Federació de Repúbliques Ibèriques” el mateix dia 14 d’abril.

La proclamació d’un Estat Català dins d’una hipotètica va suposar el primer gran repte
república federal espanyola del nou règim des del primer dia.

El dia 17 tres nous ministres de la República aconseguien un pacte amb Macià, pel qual es
renunciava a la república catalana a canvi de la instauració de l’autogovern amb el nom de
Generalitat de Catalunya i la promesa d’un futur Estatut d’autonomia.

El govern provisional de la República

El dia 15 d’abril es constituí un primer Govern provisional de la República.

La instauració de la República es va donar en un context internacional de crisi dels ideals

democràtics i d’auge de moviments totalitaris com el feixisme.
- Promulgació de l’Estatut que venia a donar legalitat al nou règim i esdevenia la
norma legal superior fins a l’aprovació de la Constitució.
- Decrets per a la protecció dels pagesos.
- Decret d’amnistia política amb caràcter general. Alliberament d’un gran nombre de
presos polítics.
- Es va proclamar la llibertat de cultes religiosos.
-
La conjuntura econòmica internacional
Forta caiguda dels valors de la Borsa de Wall Street.
Inici d’una etapa de recessió econòmica (la “Gran Depressió”), que afectà greument el
conjunt de les economies occidentals .

Espanya, amb una economia força aïllada del gran capitalisme internacional, es va veure
poc afectada per les conseqüències de la crisi mundial.

Les economies capitalistes més avançades es van veure molt afectades per la caiguda
sostinguda de la inversió i del consum, el tancament empresarial i el gran augment de l’atur.

Caiguda de les exportacions, i forta devaluació de la pesseta .

Dificultats en l’accés a les fonts de finançament i de crèdit exterior.

Retirada de les inversions estrangeres.

La conjuntura de la nova República
La caiguda del règim monàrquic i la proclamació de la nova República van tenir
un gran impacte i importants repercussions sobre la societat i l’economia espanyoles:

Va crear grans expectatives entre les classes socials populars urbanes i pageses
sobre una distribució més justa de la riquesa i de la terra, i d’una legislació laboral més
favorable.

Va provocar un clima de temor i de desconfiança entre les classes socials més benestants,
que van contraure les seves inversions i van mostrar sovint una actitud d’oberta hostilitat.

Tanmateix també es va donar una actitud de rebuig i hostilitat per part de l’Església
Catòlica,
que veia en el nou règim un perill per als seus privilegis.

La situació de l’economia espanyola el 1931

Situació de greu dèficit pressupostari acumulat degut als deutes heretats de la dictadura de
Primo de Rivera. I Retraïment de la inversió

Herència nefasta d’una economia desfasada i sense competitivitat, amb un alt nivell d’atur al
camp, mancada d'infraestructures, sense un sistema financer efficient ni una clase
empresarial emprenedora, i un mercat intern feble, degut al baix nivell adquisitiu mitjà de la
població espanyola.

Les eleccions de juny del 31—--- El Govern provisional va convocar eleccions a Corts
Constituents per al dia 28 de juny .Àmplia victòria de la coalició republicana-socialista
Esquerra Republicana va obtenir un gran triomf electoral a Catalunya.

Nou govern de la República: fou escollit nou President del Govern el republicà MANUEL
AZAÑA DÍAZ (1880 – 1940), amb el suport dels grups republicans d’esquerra, el grup
d’ERC i una part del PSOE.
El seu principal repte era la redacció i l’aprovació de la CONSTITUCIÓ de la REPÚBLICA.

2. La Constitució de 1931
La qüestió religiosa i la “crema de convents”.
Des dels primers dies el Govern de la República va dur a terme una política determinada a
la separació d’Estat i Església, a la laïcització de la vida pública i a la limitació dels privilegis
de l’Església Catòlica en diversos àmbits i l’educatiu.

La major part de la jerarquia eclesiàstica, va deixar clara una postura hostil a la República i
a la seva política en matèria religiosa.

Amb motiu de la inauguració del Círculo Monárquico a Madrid, es van produir una
sèrie d’incidents que van derivar en l’incendi. Davant la passivitat del Govern, religiosos
foren assaltats i incendiats a la capital i a altres ciutat durant el mes de maig.

La política laboral i el desafiament dels sindicats

L’OPOSICIÓ REVOLUCIONÀRIA
L’esquerra més revolucionària, i la CNT va practicar la tàctica de “l’acció directa” per
boicotejar la política laboral del Govern i superar la “república burgesa” amb la revolució
proletària.Va provocar una gran onada de vagues.

LA CNT I LA FAI
Dins de la CNT, es va imposant la línia més dura i revolucionària de la F.A.I., per sobre de
la pròpiament sindicalista, liderada per oan Peiró i Àngel Pestaña, que van signar el
Manifest dels 30, en la qual renegaven de la via insurreccional.

La qüestió territorial: l’autonomia catalana i basca

La CONSTITUCIÓ ESPANYOLA preveia la possibilitat de l’autonomia regional, però sempre
dins d’una concepció integral, i no pas federal, de l’Estat.

EL RESTABLIMENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Les negociacions entre Macià i el govern de la República van portar al restabliment de la
institució de la Generalitat,com a forma d’autogovern i a la redacció d’un projecte d’Estatut
d’autonomia (que s’havia d’aprovar per una assemblea d’Ajuntaments, ESTATUT DE
NÚRIA.

EL RESTABLIMENT DELS FURS BASCOS

Una assemblea d’Ajuntament del País Basc van aprovar el mes de juny de 1931 un projecte
Estatut d’autonomia a Estella, que fou presentat a les Corts de la Repúblicana. .

Tant l’Estatut de Núria com el d’Estella partien d’una concepció federal de la República
Espanyola, i per tant entraven en contradicció amb el text que s’estava redactant per a la
Constitució. Ambdós projectes foren rebutjats.

La redacció del text constitucional

Les Corts Constituents van escollir a finals de juliol de 1931 una comissió parlamentària de
21 membres per redactar el projecte de Constitució que s’hauria d’aprovar després. La
comissió estava presidida pel socialista Luís Jiménez de Asúa.

A la Comissió hi havia representants de diversos partits polítics, però d’esquerres Destaca

la presència d’una dona, Clara Campoamor.

Els principis bàsics de la Constitució del 31

La Constitució fou aprovada per les Corts el dia 9 de desembre de 1931, amb un contingut
social molt avançat per a la seva època.
ORDENACIÓ DE L’ESTAT
El nou Estat s'ordenen el principi d’igualtat entre tots els ciutadans i el reconeixement i
defensa del conjunt dels drets individuals. S'aboleixen els privilegis “de classe”.

SEPARACIÓ DE PODERS
Principi de separació dels poders de l’Estat: preeminència i control del poder legislatiu
sobre l’executiu. Independència del poder judicial.

SOBIRANIA POPULAR
Prohibició de la discriminació per raó d’edat, sexe, origen ... I principi d’igualtat entre els dos
sexes. Dret de sufragi universal a partir dels 23 anys per a homes i dones.

ESTAT INTEGRAL
Model d’Estat integral, però que deixava oberta la porta a l’autonomia política de les regions
amb personalitat nacional pròpia. Àmplia autonomia per als municipis i les entitats locals.

ESTAT ACONFES-SIONAL
Es declarava la no-confessionalitat de l’Estat i per tant l’absoluta separació entre Estat i
Església. Es secularitzar l’ensenyament i els cementiris, i també es regulava el matrimoni
civil i el dret de divorci.

ESTAT SOCIAL
L’Estat s'atorga una funció social i per tant amb capacitat per intervenir en l’ordenació
econòmica amb finalitats socials. Es definia el treball com un dret i un deure..

INSTITU-CIONS DE L’ESTAT
S’establien unes Corts unicamerals, escollides per sufragi cada 4 anys, que havien d’escollir
un President de la República amb un mandat de 6 anys.

CÀRRECS PÚBLICS
Principis d’elegibilitat, de representativitat i de responsabilitat política de tots els càrrecs
públics de l’Estat i les seves administracions.

3. La Catalunya autònoma i el restabliment de la Generalitat

La proclamació de l’Estat Català—----- Francesc Macià, com a líder del partit triomfador a
les eleccions del dia 12 (ERC), va proclamar des del balcó del Palau de la Diputació de
la plaça Sant Jaume de Barcelona “la República Catalana com a Estat integrant de la
Federació Ibèrica”

El restabliment de la Generalitat
Fruit de les negociacions entre Macià i la delegació del Govern espanyol, Macià va revocar
la proclamació de l’Estat Català a canvi del compromís de l’aprovació d’un futur Estatut
d’autonomia per a Catalunya i el restabliment d’una institució històrica d’autogovern: la
GENERALITAT DE CATALUNYA. 🡸 La seu de la Generalitat va retornar al seu
edifici històric, el palau de la Plaça de Sant Jaume a Barcelona.

El projecte d’Estatut d’autonomia

El juny de 1931, una comissió de l’Assemblea catalana encarregada de redactar un projecte
d’Estatut d’Autonomia el va presentar al Govern català.

Es va convocar un referèndum al poble de Catalunya, per sufragi universal masculí, per al

dia 2 d’agost de 1931. Gran triomf del SÍ a l’Estatut en el referèndum:

Malgrat els resultats, l’Estatut va quedar en suspens fins que no s’aprovés la Constitució
Espanyola, i es definís quin seria el model d’Estat per al conjunt d’Espanya.
L’Estatut d’autonomia de Catalunya no es va aprovar fins el 9 de setembre de 1932,
després d’un llarg, convuls i duríssim debat parlamentari a Madrid, i amb modificacions
significatives en relació al text original del projecte.

L’Estatut de Núria
Definia Catalunya com una “regió autònoma” dins de la República Espanyola.

Proclamava la cooficialitat de la llengua catalana i la llengua castellana en el territori de

Catalunya.

Es creava el Parlament de Catalunya, elegit per sufragi universal, com a òrgan representatiu
i amb funcions legislatives.

Es creava també un Govern de Catalunya, amb funcions executives, i amb

competències exclusives o compartides en educació, ordre públic etc.

Les eleccions de novembre de 1932

Aprovat definitivament l’Estatut, el Govern provisional de la Generalitat va convocar
eleccions per escollir el nou Parlament de Catalunya.
Van poder votar per sufragi universal masculí els majors de 25 anys.
S'escullen un total de 85 diputats.
Catalunya es va dividir en 5 circumscripcions electorals

La Generalitat republicana
Com a resultat de les eleccions, Francesc Macià va ser escollit com a 122è President de la
Generalitat de Catalunya.
Lluís Companys Jover (ERC) fou escollit com a President del Parlament.

Francesc Macià va morir al 1933, i el va substituir Lluís Companys.

L’obra de la Generalitat republicana

Tradició de la mancomunitat i competències de la constitució espanyola.
ECONOMIA:
Millora les condicions laborals, problema de pagesos, asistencia social…

ENSENYAMENT:
Innovació pedagògica, creació d’escoles, millora de condicions per als mestres…

CULTURA
normalitzar el català, publicació del 1r diccionari en català.

El Bienni Reformista o d’Esquerres (1931 – 1933).

COM ES FORMA?
Després de l’aprovació per les Corts de la nova Constitució, es va configurar un nou govern
fruït de la coalició parlamentària entre el PSOE i els partits republicans d’esquerra. El cap
d’aquest govern fou Manuel Azaña Díaz.
Començava amb Azaña un període intens de reformes i projectes de caràcter progressista:
BIENNI REFORMISTA O D’ESQUERRES

OBRA DEL GOVERN BIENNI REFORMISTA

LA REFORMA DE L’EXÈRCIT
El Govern d’Azaña va dur a terme una política de modernització i fidelització de l’Exèrcit,

FIDELITZACIÓ DE L’EXÈRCIT I SUPEDITACIÓ AL PODER CIVIL

● Obligació dels oficials de jurar fidelitat a la República.
● Llei de Retir de l’oficialitat (pas a la vida civil sense jurament a la Constitució).
● Disminució del nombre excessiu d’oficials i revisió dels “mèrits de guerra” durant la
Dictadura de Primo de Rivera.
● Tancament de l’Acadèmia General Militar de Zaragoza.

MODERNITZACIÓ DE LES FORCES ARMADES

● Creació de la GUÀRDIA D’ASSALT.
● Limitació del servei militar obligatori a 12 mesos.
● Derogació de la Ley de Jurisdicciones de 1906.
● Creació dels cossos de suboficials.
● Introducció dels mèrits per formació universitària en la política d’ascensos en
l’escalafó militar.

Questions religioses
L’article 3 de la Constitució afirmava que Espanya no tenia religió oficial.
● Lleis de matrimoni civil i de divorci (1932)
● Dissolució de la Companyia de Jesús i nacionalització dels seus bens.
● Supressió del pressupost de “culte i clergat”.
● Secularització dels cementiris (van passar a propietat municipal).
● LEY DE CONFESIONES Y CONGREGACIONES RELIGIOSAS (1933), que
ordenava el tancament de les escoles dels ordes religiosos.

LA POLÍTICA EDUCATIVA I CULTURAL

Polítiques d’universalització de l’educació pública i de l’accés a la cultura
● Programa intensiu de construcció d’escoles a tot el territori i de formació de mestres.
● Model educatiu públic, laic, mixt, obligatori, gratuït i pedagògicament molt renovador.
● Programa de “biblioteques de cultura popular”.
● Inici del programa de les “Misiones Pedagógicas” per estendre l’accés a la cultura a
l’àmbit rural.

LA REFORMA AGRÀRIA
Polítiques de transformació del model de propietat de la terra, des d’una perspectiva de
justícia social i eliminació de la pobresa al món rural.

LEY DE BASES DE LA REFORMA AGRARIA

● Posada en marxa d’un projecte de REFORMA AGRÀRIA, que preveia l’expropiació,
amb o sense indemnització.
 ● Expropiació forçosa de les terres dels implicats en casos que atemptaven contra la
República.
● Repartiment de les finques expropiades entre els jornalers sense terres que les
podien treballar, amb titularitat pública i arrendaments a llarg termini.
● Creació de l’IRA (Instituto de Refroma Agraria) per dur endavant el projecte.

LA POLÍTICA SOCIAL I LABORAL

● Legislació laboral destinada a la protecció i garantia dels drets dels treballadors.
● Ley de Contratos de Trabajo (1931), que introduïa el concepte dels “convenis
col·lectius” facilitant així la negociació entre treballadors i empresaris,
● Ley de Jurados Mixtos (1931), que establia la formació de “jurats” per a la mediació
en els conflictes laborals, d’obligat compliment,
● Es van introduir per primera vegada a Espanya les “vacances pagades” (7 dies a
l’any).

LA “SANJURJADA”
José Sanjurjo Sacanell (1872 – 1936) General de l’Exèrcit Espanyol

Intent de cop d’Estat liderat pel general Sanjurjo, a l’agost de 1932. El cop estava planificat
amb un aixecament inicial de Sanjurjo a Sevilla, i aixecaments simultanis a altres ciutats
com Madrid o Cadis.
Comptava amb el suport d’una part de l’Exèrcit, però no majoritari i sense suport polític.

La mala planificació, la manca de suports i el fet que el Govern conegués amb anticipació
els plans van fer fracassar el cop i va portar a la detenció i judici dels conspiradors.

LES CLAUS DE LA CRISI DEL BIENNI REFORMISTA

Augment de les tensions en el si de la coalició republicana –socialista en el Govern presidit
per Manuel Azaña. CRISI POLÍTICA
1. Reorganització i enfortiment de la dreta.
2. Empitjorament de les perspectives econòmiques
3. Divisió dins del PSOE sobre la conveniència del règim“burgès”.
4. Radicalització de la postura revolucionària de la CNT.
La reorganització de les dretes espanyoles
- El març de 1933 es va fundar la Confederación Española de Derechas Autónomas
(CEDA), d’ideologia catòlica i conservadora. Jose maria gil
- El Partido Radical Republicano (PRR) va anar situant-se a l’espai del centre-dreta,
com a defensora dels interessos de les classes mitjanes liberals, i contràries a les
reformes socials dutes a terme pels socialistes des del Govern. Alejandro Lerroux

La irrupció de la ultradreta espanyola

● Renovación Española defensaven la legitimitat de la monarquia alfonsina des d’una
visió autoritària i ultraconservadora. Defenien un model d’Estat catòlic i corporatiu.
volien q alfons xiii tornes a espanya, volien la monarquia, eren catòlics…

A l’estil del feixisme italià.

 ● La Falança Espanyola es va fundar a l’octubre de 1933 de la mà de Jose A.
Primo d Rivera. Tot basat en les corporacions, espanya unitaria sense cap
tipus d’autonomia (catalunya o país basc) imperialista, estructura paramilitar:
ells vestien d’uniform, tenien l’himne de cara al sol, campaments a l’estiu per
a joves, resoldre les coses per la vida de la força, grup bastant extremista.
S'enfronten als comunistes i anarquistes, eren bastant radicals, va tenir
bastant èxit en els jove
Defensava la idea d’un Estat totalitari i corporatiu, rebutjava el parlamentarisme i
tenia una concepció d'Espanya unitària i imperialista. S'organitzaven “milicias” i
practicaven el culte a la violència i a la guerra.

La crisi econòmica i el conflicte agrari

- Els efectes de la Gran Depressió que afectava el conjunt de les economies
occidentals va incidir en una caiguda de les exportacions espanyoles.
- La legislació republicana, i l’acció de la Federació Nacional de Treballadors de la
Terra de la UGT, i de la CNT, va provocar la reacció de la majoria de propietaris
latifundistes.
- Rebuig general dels anarcosindicalistes de les mesures socials i laborals del Govern.
- La CNT va afavorir la vaga revolucionària i “l’acció directa” com a mesura de pressió
sobre Govern i grans propietaris.
- Fort augment de l’atur entre la classe obrera i pagesa, i de la precarietat laboral
entre les classes treballadores, i de la conflictivitat social violenta.
- Jurados mixtos: per no deixar infedens al treballador al q el empresari
volgués
- Decreto de Términos Municipales: Decretava quina part de les terres eren
dels ajuntaments, i podien ser expropiades per a que fossin pels pagesos.
La reacció contra aquestes lleis i accions que duien a terme, la CNT i una
part de la UGT sobretot deien que si la terra no els arribava doncs que la
ocupessin per la força i els pagesos ho feien. Els anarquistes van provocar
molta agitació i problemes als camps sobretot als extremenys, on hi havia
molts latifundis.
Va augmentar molt l’atur als obrers ja que els latinfusites feien fora als qui
treballaven, contractaven a gent i els pagaven (a matons) per a que anessin
pels pagesos.

Radicalització revolucionaria i repressió

- Des de l’any 1931 es van convocar diverses vagues revolucionàries que van derivar
en incidents de violència entre els sindicalistes i la Guàrdia Civil i la Guàrdia d’Assalt.
1. Successos d’Arnedo, el gener de 1932.
2. Insurrecció anarquista a les comarques el gener de 1932.
3. Successos de Castilblanco
Es van anar acumulant successos de violència revolucionària i repressió per
tot el territori que van anar desgastant el Govern i la fràgil coalició de republicans i
socialistes.

Casas viejas: La commoció pels fets i el gran ressò mediàtic va suposar el toc
final en el procés de desgast del govern d’Azaña i la crisi republicana i socialista.

Els morts son pagesos que els hi havien promes terres, que aquestes no arribaven i
que la CNT els va dir que les ocupessin i van acabar morts (26 morts).
el PSOE comença a apartar-se dels republicans per a que donin explicació d'allò, la
coalició d’alguna manera es trenca

Azaña presenta la seva dimissió pero Alcalà Zamora no la va admetre per el principi
i, va estar uns mesos més i, després si que van admetre la dimissió.
Rusiñol per preservar la seva imatge a les eleccions, ell dimiteix.
Les eleccions es fan el 19 de novembre de 1933.
En aquestes eleccions serà la primera vegada on les dones podrán votar, el sufragi
femení podrà estar vigent.

CRISI REPUBLICANA - SOCIALISTA

Després de la crisi de Casas Viejas, i perdut el suport del PSOE, Azaña va presentar la
dimissió, que fou rebutjada pel President de la República.
Finalment, acceptà la dimissió d’Azaña i va nomenar a Alejandro Lerroux com a nou Cap
d’un Govern provisional (12 de setembre de 1933), amb l’encàrrec de convocar eleccions
legislatives.
Lerroux va dimitir el 9 d’octubre, i fou substituït per Diego Martínez Barrio, també del PRR.
Les eleccions es van convocar per al mes de novembre.

6. EL BIENNI DE DRETES (NOVEMBRE 19333- FEBRER 1936)

Les eleccions de novembre de 1933

El Govern provisional de Martínez Barrio va convocar noves eleccions per al dia 19 de
novembre de 1933.
- Foren la primera convocatòria electoral a nivell estatal amb vot femení

El nou Govern de Lerroux

Malgrat la victòria de la CEDA,el President de la República va tenir por que l’accés de Gil
Robles al Govern pogués iniciar una espiral revolucionària per part de l’esquerra i va
encomanar la formació de Govern a Alejandro Lerroux, que va obtenir el suport parlamentari
tant de la CEDA com d’altres grups de centre i de dreta.

Alejandro Lerroux García (1864 – 1949), ocupa el càrrec de Cap de Govern 2 vegades
durant el “Bienni Negre”.
L’entrada de membres de la CEDA al Govern sempre fou el motiu principal de crisi per al
seu manteniment en el poder.
Els eixos de la política del Bienni de Dretes
- Es va aturar el procés de Reforma Agrària, i es va decretar la liberalització de la
contractació rural.
- Es va incrementar la pressió dels latifundistes sobre els jornalers i la pràctica
de les expulsions de les terres.

- Es va frenar el projecte d’Estatut del País Basc, i es van posar nombrosos

entrebancs al desenvolupament de l’Estatut de Catalunya.
- Es van tensionar molt les relacions entre el Govern de l’Estat i el Govern de
Catalunya pels conflictes de les competències.

- Es va recuperar en el Pressupost de l’Estat la partida de “culte i clergat”, i es van

retirar totes les mesures de separació entre Església i Estat.

- Es van dur a terme polítiques destinades a reforçar l’ordre públic a la repressió del
moviment obrer i dels sindicats.
- Els partits i sindicats d’esquerra van amenaçar amb noves onades de vagues
revolucionàries davant el que consideraven una involució antidemocràtica del
règim.

Es va concedir l’indult als implicats a l’intent de cop d’Estat de l’agost de 1932 (la
“Sanjurjada”).
La legislació social i laboral aprovada durant el Bienni anterior es va mantenir degut sobretot
a què els sindicats van mantenir la seva capacitat de pressió i a una majoria d’Ajuntaments
governants per partits de l'esquerra.

Entre el desembre de 1933 i l’octubre de 1934, el Govern va estar en mans del Partido
Republicano Radical, amb el suport parlamentari de la CEDA i del Partido Agrario. El
Govern fou encapçalat per :

L’entrada de la CEDA al Govern

Des d’inicis de 1934 es produí un fort increment en les tensions socials entre el
govern de dretes i l’oposició d’esquerres, així com amb els sindicats.

L’oposició es radicalitzà amb l’anunci de l’entrada de ministres de la CEDA en el govern

i el seu viratge a l’extrema dreta. Molts sectors de l’esquerra propugnaven obertament la
revolució social.

Esclat de vaga general el mes d’octubre (iniciada el dia 5) a tota Espanya, convocada pels
partits i sindicats socialistes i comunistes. El Govern va declarar l’estat de guerra.

La crisi d’Astúries
VAGA GENERAL REVOLUCIONÀRIA D'OCTUBRE DE 1934
A Astúries la CNT es va afegir a la revolució social promoguda pel PSOE i la UGT. Les
milícies obreres van ocupat les conques mineres i les ciutats de Gijón i Avilés. Va haver
forts combats a Oviedo. (5 –18 d’octubre)

Malgrat els intents de mantenir un “ordre revolucionari”, es va escampar la violència

contra les oligarquies i contra l’Església. Foren incendiades 58 esglésies i convents.

El Govern va recórrer a l’Exèrcit i va cridar a la Legión que, comandada per Francisco

Franco, va arribar d’Àfrica i va exercir una brutal repressió. Els revolucionaris es van rendir
el dia 18 d’octubre.

La crisi de Catalunya
VAGA GENERAL REVOLUCIONÀRIA D’OCTUBRE DE 1934
A Barcelona, Companys va declarar l’Estat Català dins la República Federal Espanyola i la
il·legitimitat del Govern de Lerroux.

La revolta no va tenir el suport necessari, i l’Exèrcit i la Guàrdia Civil la va reprimir amb

facilitat. Companys i els membres del seu Govern foren detinguts i empresonats.

Companys fou traslladat al vaixell-presó Uruguai, i després a Madrid, on fou jutjat i

condemnat a 30 anys de presó. El Govern va suspendre l’Estatut d’Autonomia de
Catalunya.

Manuel Azaña, de visita privada a Barcelona aquells dies, també fou detingut per suposada
complicitat en els fets…
1935: els governs“radical-cedistas”
Per l’esquerra dreta noves formacions polítiques pressionaven, la monarquia: Renovació
española i falange española.
Com a consecuencia de “l’octubre roig” la CEDA va entrar amb 3 ministres al govern, i es va
iniciar un gir de tipus autoritari del règim republicà.
- Oct 1934- set 1935: govern radical-cedista, Alejandro Lerroux.
- set-oct 1935: govern radical-cedista,Joaquin Chapaprieta.

El cas “estraperlo”
Durant l’any 1935 diversos casos de corrupció que afectaven directament el Partit Radical,
com el cas Nombela o sobretot el cas de l’estraperlo, van danyar greument la credibilitat del
partit i del Govern.

El cas “estraperlo” implicava membres importants del partit en un cas de corrupció en uns
jocs d’atzar, instal·lats en diversos casinos espanyols, per part dels empresaris holandesos
Strauss, Perle i Lowmann.
La trama implicava al mateix Alejandro Lerroux i altres ministres del seu Govern. El cas
venia de l’autorització d’un model de ruleta elèctrica fraudulenta en alguns casinos
espanyols, com a Sant Sebastià.

La crisi del govern radical-cedista

El 1935 també s’anuncià la intenció del Govern radical-cedista de reformar la Constitució,

amb fortes retallades socials i en les llibertats civils i en els principis democràtics.
Alertat per les intencions involucionistes del govern i per les exigències de la CEDA de
majors quotes de poder, el President de la República, Niceto Alcalá Zamora, va encarregar
formar nou Govern al centrista Manuel Portella Valladares.

El nou cap de Govern, Portela Valladares, no va aconseguir la confiança del Parlament, va

haver de convocar noves eleccions generals.
Convocatòria d’eleccions generals per al 16 de febrer de 1936

Cap a unes noves eleccions

Amb la crisi del Govern radical – cedista, i amb la negativa d’Alcalá Zamora de nombrar a
Gil Robles com a Capde Govern, el President es va decidir per un Govern encapçalat pel
centrista Manuel Portela Valladares.

Portela Valladares va intentar formar un govern de centra-dreta sense la CEDA, però no va

obtenir la majoria parlamentària necessària.

Davant la situació, Alcalá Zamora va dissoldre el Parlament el dia 7 de gener de

1936, i va convocar noves eleccions per al 16 de febrer.

Manuel Portela Valladares fou cap de Govern entre el 14 de desembre de 1935 i el

19 de febrer de 1936.

Per a les eleccions, els grans partits d’esquerra i de dreta van tendir a formar grans
coalicions per intentar aconseguir majories parlamentàries.

Esquerres vs. Dretes

DRETA Catalana (antiga Lliga Regionalista).

A la dreta, no va acabar de tenir
èxit l’opció de crear el BLOQUE
NACIONAL, al voltant del partit
monàrquic Renovación Española.
La CEDA i la Falange es van
presentar en solitari.
A Catalunya es va constituir una
coalició amb el nom de Front Català
d’Ordre, al voltant de la Lliga
ESQUERRA
Es va formar el FRENTE POPULAR
Format, entre d’altres, pel PSOE,
Izquierda Republicana, Unión
Republicana o el Partido
Comunista de España ...
Va comptar també amb una certa
“complicitat” dels sectors més
moderats de la CNT. d’Esquerres,configurat entorn
d’Esquerra Republicana de Catalunya
A Catalunya, es va formar un Front

El President de la República Niceto Alcalá Zamora i el cap del Govern,

Manuel Portela Valladares, van intentar sense èxit configurar una opció “centrista”
que evités el xoc polític i la tendència a la radicalització.

La composició del nou Parlament

Gran triomf electoral del FRENTE POPULAR (i del Front d’Esquerres a

Catalunya), sobretot a les àrees urbanes i industrials.

- Els partits d’esquerra van obtenir 278 escons (el PSOE 99, en primer lloc;
Izquierda Republicana 87, UR 38, el PCE 17 i ERC 22)
- Els partits de dreta i de centre van obtenir 195 escons: la CEDA 88, i el PRR va
caure a només 5 escons.
- Renovación Española va tenir-ne 13 i la Lliga Catalana va caure a 12.
- Els carlins de Comunión Tradicionalista van aconseguir 15 diputats, i el Partido
Agrario 11.
- El Partido de Centro Democrático de Portela Valladares va tenir 21 diputats, i la
Falange Española va quedar fora del Parlament.
El Govern del Front Popular
Manuel Azaña formà un nou Govern format per republicans d’esquerra i amb el suport
parlamentari de socialistes i comunistes.

ACCIÓ DE GOVERN Represa de les polítiques reformistes del Bienni 1931 –1933
- Es va reprendre la Reforma Agrària, amb assentaments de pagesos que havien
estat expulsats durant el bienni anterior, i el retorn de terres comunals als
Ajuntaments.
- Es van tornar a engegar les negociacions per a l’Estatut d’Autonomia del País Basc i
per a Galícia.
- Ampli Decret d’Amnistia, pel qual s’alliberaven els presos polítics del Bienni anterior.
- Alliberament del president Companys i dels altres implicats en la revolució d’octubre.
Restabliment del Govern de la Generalitat i de l’Estatut d’Autonomia suspès el 1934.
- Política d’allunyament dels militars sospitosos de “poques simpaties” republicanes,
com Mola, Goded o Francisco Franco.

Després del Decret d’Amnistia del dia 21 de febrer, Lluís Companys i els altres consellers
presos foren alliberats. Després d’un llarg viatge en cotxe, via Córdoba i Madrid, van arribar
a Barcelona mentre es restituïa la Generalitat de Catalunya i l’autogovern.

Etapa final
Niceto Alcalá Zamora fou legalment destituït del càrrec de President de la República. Poc
després es va exiliar a França i poc després a l’Argentina, on va morir l'any 1949.
Manuel Azaña Díaz fou escollit nou President de la República (11 de maig de 1936) i va
encarregar la formació de Govern al gallec Santiago Casares Quiroga.

La radicalització de la política espanyola

Des de la mateixa jornada electoral, s’havien iniciat els contactes en els cercles
ultraconservadors i de l'Exèrcit per organitzar un cop d'Estat.

- Després de la derrota electoral de la CEDA i la desfeta del Partido Radical de

Lerroux, les dretes espanyoles es van reorganitzar al voltant de José Calvo Sotelo i
la Renovación Española, els carlins tradicionalistes i la feixista Falange Española.
- La Falange va posar en marxa la seva“dialèctica dels punys i de les pistoles”,
amb el foment de la violència i del terror al carrer, amb un fort finançament
per part de l’oligarquia espanyola, i legitimats per l’Església.

- L’empresariat i els terratinents van practicar massivament el lock-out i

l’evasió de capitals, en un clar intent de sabotatge econòmic i polític a la
República.

- A Catalunya, els comunistes del PSUC i els sectors més moderats de la CNT
van donar suport al Govern de la Generalitat (ERC), però a la resta de l’Estat,
comunistes, socialistes radicals i anarquistes van situar-se en l’oposició al
Govern “burgès”republicà, i defenien la idea de la revolució social immediata.

La conspiració contra la República

El mateix mes de febrer de 1936 s’iniciava la trama conspirativa dins de l’Exèrcit i amb
importants suports financers, que preparava un cop d’estat afavorit pel clima de tensió social
i violència política quotidiana.

Des de Pamplona, el general Mola va posar en marxa tota una xarxa de contactes militars,
polítics i financers per dur a terme un cop d'Estat militar contra el règim de la República.

La Falange i altres grups d’extrema dreta per un costat i l’esquerra revolucionària per l’altre
van enfrontar-se de manera violenta i contínua a tot el país, fent pràcticament inviable la
solució reformista que volia dur a terme el govern de Santiago Casares Quiroga.

LES ELECCIONS DE NOVEMBRE DE 1955

Degut a la repressió tan forta dels fets de Casals Viejas, s’han de convocar
eleccions ja que el govern ha hagut de dimitir i hi havia un govern provisional.
La ceda guanya les eleccions: confederación española de derechas autónomas.
El segon és el partido radical PR → Lerroux

EL NOU GOVERN DE LERROUX

La CEDA nomena a Alejandro Lerroux com a president de govern ja que havien
anomenat que si Gil Robles fos governant, tots els de la dreta muntarem una
revolució.
Bienni negre: hi ha retrocés molt gran en la política social i laboral, governes per les
classes altes, volen fer marxa enrere que perjudiquen els interessos dels votants,
retrocedint cap a postures anteriors.
…Van ser molt radicals, per la repressió que hi havia, sobretot a Astúries
Inestabilitat governamental.

ELS EIXOS DE LA POLÍTICA DEL BIENNI DE DRETES

● El procés de Reforma Agrària: aturar la reforma agrària: els latifundistes
votaven a ells i liberalitzar la contractació laboral: q la llei de contractes de
nsq caballero, ja no calia, per treballar al camp rural no calia un contracte per
un temps determinat (Llei de contractació). Volen que el treballador rural sigui
contractat pel temps que volen els empresaris. Els latifundistes van expulsar
als pagesos que van ocupar terres.
● Es va frenar el projecte d’Estatut del País Basc, i es va posar nombrosos
entrebancs al desenvolupament de l’Estatut de Catalunya: la transferència de
competències es va fer més lenta. Això provoca tensions a Catalunya i es
una de les causes dels fets d’octubre de catalunya.
● (...) separació entre Església i Estat. No pagar capellas, no matenir
patrimoni de l’Església… la llei del divorci continua, no la treuen.
● Es van dur a terme polítiques destinades a reforçar l’ordre públic i a la
repressió del moviment obrer i dels sindicats. Els partits sindicats
d’esquerra van amenaçar amb noves onades de vagues molt revolucionàries
i radcalitzades, davant del que consideraven una involució antidemocrática
del règim.
CNT FAI→ considera una república burguesa la república

CARACTERÍSTIQUES ELS EIXOS DE LA POLÍTICA DEL BIENNI DE DRETES

Es va concedir l’insult als implicats a l’intent del cop d’Estat de l’agost de 1932 (la
Sanjurjada) Sanjurjada: va fracassar i que van estar jutjats a l’exili, presó…
Social → hi havia por de que els sindicats poguessin tenir una insurrecció d’alta magnitud
com abans.
Entre desembre 1933 oct i 1934 3l govern va estar en mans del Partido Republicano
Radical, amb el suport.
COPIAR POWER

EL CONFLICTE AGRARI

L’ENTRADA DE LA CEDA AL GOVERN

Des d’inicis de 1934 es produí un fort increment de les tensions socials entre el
govern de dretes i l’oposició d'esquerres, així com amb els sindicats.
La UGT I CNT es radicalitzen. No volien que la CEDA(republicana) entrés al govern.
Es convoca una vaga general el mes d'octubre els socialistes i els comunistes i això
provoca que el Govern declara l’estat de guerra.
El que passa és que l'exèrcit sortis al carrer i ho controlés tot.

DIFERÈNCIES ENTRE SOCIALISME COMUNISME I ANARQUISME

SOCIALISME: va cap a la social democràcia i pretén participació política mitjançant partits
amb representació parlamentària. L'objectiu és l’Estat Social. Volen crear una mena d’estat
protector que pugui generar una serie de serveis pel conjunt de la població
COMUNISME: Promulga la revolució contra l’Estat burgués i la nacionalització de totes les
riqueses amb l'objectiu d’anar a la Dictadura del proletariat. Però es va dividir en dues
branques:
- Stalinisme: predomina en el PCE (partido comunista españa) En cat pel PSUC.
- Trotskisme: predomina en el POUM (partit obrer de unificación marxista)
- Aquests homes protagonitza una guerra de poder, al final guanya Stalin.
ANARQUISME: No volen un Estat ni propietat, volen la revolució anarquista, que planteja
que l’individu és autosuficient:
- CNT →
S’uneixen en la CNT-FAI.
- FAI →
Actuen en la vida sindicalista, són apolítics i no votin menys a les eleccions de 190…

AQUESTES 3 POSTURES VAN SER CONTRÀRIES.

Menys una vegada que el socialisme i el comunisme actuen junts als fets d’octubre del 34,
els ANARQUISTES no participen.
- Catalunya: és una revolució política.

LA CRISI D’ASTÚRIES
Vaga general revolucionària MIRAR POWER
la CNT s’uneix a la vaga amb la UGT i partit comunista, tots els miners vana anar a la vaga i
va ser revolucionaria,. aquests miners són experts en utilització d’explosius i tenen aquests
al seu abast i els sultizen. els utilitzen contra casernes oi arriben a controlar Gijón i Avilés i
van cap a Oviedo, per tal de prendre-la, volen controlar la situació.
Hi ha molta violència, hi ha atacs contra l'església, persones riques, convents…
l'anticlaricalisme va estar molt fort.
El govern decideix enviar l'exèrcit i LA LEGIÓ (dirigida per Franco) aquesta estaba a ceuta i
melilla, a àfrica, és un cost d'avantguarda (preparats x entrar a l’atac davant de tots) el líder
de la legió era franco. ell ve cap a astúries amb la legio i organitza la repressió contra la
revolta. 1100 morts i 2000 ferits.
Ell acaba amb la revolta. els revolucionaris s’acaben rendint, dura entre el 5 i 8 d'octubre,
era una pre-guerra civil.
son considerats una pre-guerra civil.

LA CRISI DE CATALUNYA
Ve de la llei d contractes de conreu: aquesta llei (lo dels rabassaires i la filoxera.)
S’acaben els contractes de rabassa morta i els propietaris de la t,
Pretén donar resposta als rabassaires
Demanaven tornar a tenir contractes de més llarg termini, per tenir més estabilitat, afavoria
als treballadors, encara que hi ha aspectes de la llei que havien de ser retocats i Companys
es nega, que aplicarà la llei tal qual, mentre això passa, passen a la vegada els fets
d’Astúries. Companys va declarar l’Estat Català dins la República Federal Espanyola i la
il·legitimitat del Govern de Lerroux.
(...)
Empresonen a Companys i va ser traslladat al vaixell-presó Uruguai, després a Madrid.
Azaña, que estava visitant BCN, el porten al vaixell i van ser jutjats i condemnats a 30 anys
de presó (Companys i el seu govern). El Govern va suspendre l’Estatut d’Autonomia de
Catalunya.

1935: ELS GOVERNS “RADICALS-CEDISTAS”

Com a conseqüència de l’Octubre Roig, la CEDA van entrar amb 3 ministres al Govern i es
va iniciar un gir de tipus autoritari (...)
És la primera vegada que apareix la designació de rojos (opositors al Franquisme en la
guerra civil).

EL CAS “ESTRAPERLO”
Durant el 1935, diversos casos de corrupció que afectaven directament el Partit Radical,
com
- República: Estraperlo= paraula creada unint les primeres síl·labes dels noms:
Strauss, Perle. Lowmann. va ser un frau, van n¡introduir ruletes elèctriques que
s'instal·len en els casinos espanyols més importants, per tal de que guanyés el
casino (eren fraudulents).
- Durant el franquisme: botiguers q amagaven productes de primera necessitat i els
revenien a preus molt elevats. Les persones tenien una cartilla on hi havia apuntat la
seva necessitat de productes. És un negoci fraudulent.
A Cat no hi havia casinos, així que no hi havia problemes.

LA CRISI DEL GOVERN RADICAL-CEDISTA.

El 1935, també s’anuncià (...)
Al final Alcalà Zamora posa a Manuel Portella Valladares, que convoca eleccions per al
govern de 1936, on l’esquerra va unida (coalició).
Azaña va crear Esquerra Republicana, un partit molt fort, Front Popular.

POWER 7: L’ETAPA DEL FRONT POPULAR (FEBRER-JULIOL DE 1936)

Fonts iconografiques→ cartells de propaganda política

CAP A UNES NOVES ELECCIONS
Amb la crisi del Govern radical - cedista, i amb la negativa

ESQUERRES VS DRETES
- Esquerra: es va formar el FRENTE POPULAR format pel PSOE, Izquierda
republicana, unión republicana, partido comunista de españa. Es va formar el Front
d’Esquerres configurat entorn d’Esquerra Republicana de Catalunya.
- Dreta: No va tenir l’èxit de crear el BLOQUE NACIONAL, al voltant del partit
monàrquic Renovación Española. La CEDA i Falange es van presentar com a partit
solitari. A Catalunya es va construir una coalició amb el nom de Front Català d'Ordre
al voltant de la Lliga Catalana (antiga Lliga Regionalista).
ESQUERRA ESPAÑA: andalusia cat, país vasco, madrid llevant, extremadura i alguns
punts de castella i la manxa

LES ELECCIONS DEL 16 DE FEBRER

Cartellisme: la Unión Soviética va ser dels qui s’inspiraven.
el 59% dels vots a Cat van a esquerres
el 41% dels vots a Cat va a dretes.

LA COMPOSICIÓ DEL NOU PARLAMENT

Gran Triomf electoral del FRENTE POPULAR (i Front d’Esquerres a Catalunya), sobretot a
les àrees urbanes.
Els partits d'esquerra van obtenir 278 escons (el PSOE 99, en primer lloc Izquierda
Republicana 87 …

EL GOVERN DEL FRONT POPULAR

Manuel Azaña formà un nou Govern format per republicans d’esquerres, però es converteix
en president de la república quan dimiteix Alcalà.
Alcalá Zamora → President de la República
El govern vol tornar a les mesures del bienni reformista que els del bienni conservador van
tirar a fora.
- es permet el reasentament dels pageses (q s’intalessin a les terres que havien
ocupat i van desallotjar en el bienni negre)
- procés d'aprovació dels estatuts d’autonomia entre País Basc i Galícia.
- Allunya als militars com Mola, Goded o Franco a Canàries.
- Decret d'amnistia per alliberar als presos, com Companys del bienni negre, en cat es
restableix la generalitat autonòmica (oct 34- feb 36 va estar suspesa)

Alcalá Zamora s’exilia a frança i dsp a Argentina (destí molt habitual) ja que dimiteix.
S’anomena a Manuel Azaña com a president de la República i Santiago Casares Quiroga
president del Govern.

LA RADICALITZACIÓ DE LA POLÍTICA ESPANYOLA

La gent no s’entenia i tot s’intentava arreglar per la via de la violència, la política es va
radicalitzar mol ja que la CEDA no va guanyar les eleccions. la dreta espanyola es
radicalitza i es busca la dreta més autoritaria i més radical, FALANGE ESPAÑOLA I
RENOVACIÓN ESPAÑOLA, aquesta va guanyant més força. No té representant Falange.
Aquests volien que l'exèrcit era que fessin un cop d’Estat, s’estava gestant des de feia
temps.
La gran oligarquia estava darrere d’això, admiraven a Itàlia i volien implantar un sistema
feixista semblant al de Mussolini.
Veien també la possibilitat d’acabar amb la esquerra.
Hi ha una evasió de capitals i tanquen les seves empreses ja que hi ha vagues i revoltes.
Moltes d’aquestes persones van finançar el franquisme en la guerra civil, sobretot Joan
Marc durant i després de la guerra.

En Cat, les va viure “l’oasis català” ja que esquerra estava recolzada per PSUC i el sector
més moderat de la CNT, i les coses estaven més pacífiques. Fora de Cat els carrers eren
un caos amb ferits i morts.

LA CONSPIRACIÓ CONTRA LA REPÚBLICA

17 de juliol de 1936 quan es fa el cop.
El 18 s’aixeca l’exèrcit del nord d’Àfrica…
Quan el front pop ja es posa en marxa la preparació contra la conspiració. Els grans noms
dels generals. El suport financer és de Joan Marc, van portar en avió des d'Anglaterra fins a
Canàries i dsp al nord d’Àfrica. L’extrema dreta impedia que el govern governés.
Al maig del 36 il·legalitza la Falange Española per aturar a la violència als carrers però ell no
acaba amb la Falange ja que es radicalitza cada cop més.
Mola, comença a fer contactes per estructurar el cop d’Estat.
Franco és l'estratèga sobre terreny per+o qui dissenya el cop és Mola.
 TEMA 6: LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA

CAUSES PROFUNDES: venen de lluny

- situació socioeconòmica
- diferències entre classes socials
- població que vivia malament, desequilibri de les classes
- Oposició de la república per part de les classes benestants i rics del país ja que les
reformes afectaven als seus privilegis.
- radicalització de les forces polítiques i sindicals d’esquerra.
- tradició intervencionista de l’exèrcit.
- treballadors desenganyats fets de casas viejas, ja que el a republica els va prometre
moltes coses que al final no arriben.

CAUSES IMMEDIATES:
- Polarització social i violència política
- conflictivitat social, deterioració de l'ordre públic.
- Intenció d’acabar amb el govern del Front popular. Cop d’Estat del 18 de juliol del
1936.

*en les capitals viuen els terratinents per això son de color blau*
La resta es manté fidel a la república.

POWER 1: L’ESCLAT DE LA GUERRA

L’INICI DE LA CONSPIRACIÓ MILITAR
Victòria electoral del frente popular a les eleccions generals de febrer de 1936. Això va
suposar el retorn de la coalició republicana-socialista al poder, i la represa de les polítiques
reformistes del Bienni d’Esquerres. (Govern del Front Popular)
Va anar prenent cos la idea d’una conspiració militar per enderrocar el Govern i fer-se amb el control
polític de la República per part de l’Exèrcit i les forces de la dreta conservadora i reaccionària. →
Inici de la planificació del cop d’Estat militar.
Manuel Azaña fou President del Govern del 19 de febrer al 10 de maig de 1936, i a partir
d’aquesta data ocupà el càrrec de President de la República. Al front del Govern el va
substituir Santiago Casares Quiroga, de l’ORGA entre el 10 de maig i el 19 de juliol de 1936.

L’ORGANITZACIÓ DEL COMPLOT I

El complot militar fou coordinat pel general Emilio Mola des de Pamplona, i al capdamunt, i
com a futur “cap d’Estat” es va situar el general José Sanjurjo, des del seu exili a Portugal.
Comptaven amb la complicitat d’alts càrrecs de l’Exèrcit. La CEDA, els monàrquics, els
carlins tradicionalistes, l’Església Catòlica, la Falange i altres grups d’ultradreta i amplis
sectors de l’Exèrcit i l’oligarquia econòmica van donar suport la conspiració.

L’ORGANITZACIÓ DEL COMPLOT II

Els conspiradors veien necessària la participació de les tropes españoles del Protectorat, i
sobretot de la Legión, per assegurar el triomf de l’aixecament militar, per això necessitaven
compromís ferm del general Franco que havia estat destinan a les Canàries des d'inicis del
mes de març.
Aixequen les seves capitanies a favor de Franco, hi ha un suport civil com la CEDA,
monarquics, església, falange, l’oligarquia del pais estan encantades, les classes
benestants.
Franco es va mostrar molt dubtós i ambigu durant setmanes, i va posar força condicions per
assegurar la seva participació en l’aixecament.
Hi ha prou evidències que a finals del mes de juny, el seu compromís ja era ferm, i ja
existeixen plans per al seu trasllat al Marroc, per posar-se al front de les tropes africanes.
Els altres militars ho van preparar tot per tal de que estigui a Àfrica.

CAP A LA RADICALITZACIÓ POLÍTICA

Primo de RIvera está en una presó en Alacant. Ell pensava que només q es fes el cop, la
primera cosa q farien els militars seria lliberar-lo, però franco va pensar q rivera podia ser un
obstacle, ja que tenia molt carisme entre la gent jove universitària i el maten als inicis de la
guerra en la presó
La JSU eren tan radicals com els del la Falange.

José Antonio Primo de Rivera va perdre l’acta de diputat a les eleccions de febrer de 1936, i
al mes de març fou empresonat sota l’acusació de tinença d’armes i al mes de juny
traslladat a la presó d’Alacant.
La Falange va ser il·legalitzada per la seva dura campanya de violència als carrers. Des de
la presó, José Antonio va continuar dirigint el partit i va estar en estret contacte amb la
conspiració militar, de la qual aspirava a tenir-ne la direcció política.

El mes de març de 1936 les Joventuts del PSOE i les del PCE s’unificaren per formar les
Joventuts Socialistes Unificades (JSU), que aviat van arribar a tenir més de 250.000 afiliats.

ESPIRAL DE VIOLÈNCIA
El doble assassinat de el 12 de juliol, un grup de falangistes assassinen a José del Castillo
de la guàrdia d’assalt i era instructor de la JSU. la jsu no es queda callada i al dia següent
assassinen a josé calvo.
Això va donar llum verda al cop.
● Març – juliol de 1936
Fort increment de la violència política i radicalització de les bases dels partits polítics.
(provisió d’armes i ensinistrament militar)
● Juliol de 1936
Dia 12 Assassinat del tinent José del Castillo (instructor militar de les Joventuts
Socialistes Unificades)
Dia 13 –Assassinat del líder de Renovación Española José Calvo Sotelo
Aquests fets van precipitar la data de l’aixecament militar.

EL DRAGON RAPIDE
Aquest avió va a Canàries per recollir a Franco. Van fer desviacions i voltes per despistar
els espies del govern de la república.
● El Dragon Rapide fou llogat a Londres els primers dies de juliol, amb el finançament
del banquer mallorquí Juan March i la intercessió del marquès de Luca de Tena,
propietari del diari ABC.
● El Dragon Rapide va partir de l’aeroport anglès de Croydon, via Biarritz, Lisboa i
Casablanca, cap a Gran Canària, on va arribar el dia 12 de juliol.

EL PLA DEL GENERAL MOLA

No es podrà complir ja que no tots els militars es poden d’acord al cop i l’actuació de
falangistes etc llançant-se al carrer cap als militars per tal de defensar a la república.
FONT textual i mapa
Resistència als carrers de: Joventuts socialistes comunistes unificades i els socialistes,
comunistes. empresonament dels líders dels principals partits polítics, sobretot als
d'esquerres per tal de que la gent es quedés sense dirigents.
Tenen molt clar que no volen restaurar la monarquia sino la implantació dictadura militar de
tipus feixista. L’objectiu era conquerir la capital i desde allà organitzar-lo tot, però madrid no
cau.

17-18: INSURRECCIÓ AL PROTECTORAT

Franco arriba al protectorat del marroc
regulars: cos colonial, on hi havia molts marroquins de l'exèrcit espanyol però del protectorat
del marroc és una tropa.
aquests van ser soldats molt cruels quan entren a la península però molt eficaços en la idea
del cop, fent una cosa molt violenta com deia Mola.
El dia següent el 18, es pronuncia el cop, però la guàrdia civil i l'exèrcit es va mantenir fidels
a la república.
immediata l'actuació de gent de partit d’esquerra es llancen al carrer amb les armes que
tenen per tal de mantenir els cuartels i els soldats.
Això provoca l’estat la guerra, que la gent lluiti a favor i en contra de la república, cadascun
amb armes per defensar la seva postura.
Sanjurjo estava en portugal i mai arriba ja que l’avió cau i es mor.
General Batet és el general q empresona a companys etc, no es suma al cop i els implicats
al cop, envien a Goded a BCN per aixecar bcn al cop, la primera cosa q fa Goded és
afusellar a Batet.
No ho aconsegueix ja que Francisco LLano no el deixa, vol la república. Hi ha una pressió
enorme anarquistes i comunistes al carrer (milicians) els contenen. I BCN no cau.
––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
La insurrecció s’inicià la tarda del 17 de juliol, sota les ordres de Franco, al Protectorat
Espanyol del Marroc. Franco ja havia donat les ordres pertinents per l’aixecament a les
Canàries.
L’endemà (18 de juliol) es coneixia la notícia a la península, i diverses guarnicions militars
es sumaven a la rebel·lió. Però alhora una part de l’Exèrcit i de la Guàrdia Civil va romandre
fidel a la República, i sindicats i partits d’esquerra armats presentaven resistència contra els
insurrectes. Comença la GUERRA CIVIL ESPANYOLA.
Es preveia l’imminent arribada en avió des de Portugal del general Sanjurjo per posar-se al
front de la rebel·lió.
 POWER 2: LA INTERNACIONALITZACIÓ DE LA
GUERRA CIVIL

ESPANYA REPUBLICANA VS ESPANYA INSURRECTA

El port de BCN va ser bombardejat, Madrid també, Guernica…
Els bombardejos van ser molt utilitzats en les ciutats.
Després dels primers dies de la insurrecció, la zona republicana comptava amb alguns
avantatges estratègics:
- La major part de les grans ciutats: Madrid, Barcelona, Bilbao, València…
- Les grans regions industrials: Catalunya, País Basc, Astúries
- El control de les institucions de l’Estat, i dels centres de decisió financera (com el
Banc d’Espanya).
- La major part del territori (2/3 parts) i de la població.
- La major part de la costa (i del control de la Marina) i els principals ports (Barcelona,
Tarragona, València, Alacant, Almeria, Málaga,Gijón, Santander, Bilbao...)

Els insurrectes comptaven amb una superioritat militar, tant en efectius com en armament,
molt contundent, però tenien el problema de la divisió del territori, concentrat en el nord-oest
del país, mentre el gruix de les seves forces estaven al Protectorat del Marroc.
També comptem amb tropes molt organitzades, persones que han estat en la guerra del
Marroc… tots van en contra de la república i dona certa homogeneïtat. Controlar Madrid era
l’objectiu bàsic però no aconsegueix.

D’AIXECAMENT MILITAR A GUERRA CIVIL

Hi ha resistencia civil ja que la gents dels sindicats, dels anarquistes, UGT, comunistes, cnt,
socialistes, partit polítics + d'esquerra es llencen als carrers a defensar la república i
enfrontar-se als soldats. el president del govern es nega a donar armes a aquests però dsp
José sí que els dona.
Hi haurà una forta repressió sistemàtica en els dos bàndols.
Anarquistes → sacas: gent `de dretes, els pugen a uns camions els porten a les afores i els maten
L’altre bàndol li deien “el paseo”.

A les regions a les quals els insurrectes foren derrotats per les forces lleials a la República, i
per la resistència popular dels sindicats obrers armats, aviat es van constituir milícies
armades de filiació política que van tenir el control efectiu de l’ordre públic i sobre el propi
territori.
Els militars insurrectes i els grups armats de carlins i falangistes van prendre el control de
les poblacions i de les institucions, i van iniciar el procés de depuració per liquidar qualsevol
tipus d’oposició.
S’inicià una brutal repressió en els territoris ocupats pels insurrectes, amb assassinats
massius i confinaments a camps de concentració amb una política de “depuració i neteja”.

EL GOVERN GIRAL
Santiago dimiteix ja que no vol donar armes a la població i després ve José Giral Pereira i sí
que els hi dona.
El president del Govern, Santiago Casares Quiroga va presentar la seva dimissió el dia 19
de juliol, ii Azaña va nomenar per al càrrec al republicà (IR) José Giral Pereira, que va
decidir lliurar armes als sindicats obrers per intentar acabar amb la insurrecció a les zones
que encara controlaven.
Tant el Govern de la República a Madrid com la Generalitat a Barcelona van perdre el
control efectiu sobre el seu territori i sobre l’Exèrcit i les forces d’ordre públic, i foren les
“milícies antifeixistes” vinculades a partits d’esquerra i a sindicats els que realment van
exercir aquest control.

LA JUNTA DE DEFENSA NACIONAL

El general José Sanjurjo va morir en un accident d’aviació a Estoril el dia 20 de juliol.

El dia 24 es constituïa a Burgos una “Junta de Defensa Nacional” com a màxima autoritat en
la zona controlada pels insurrectes. La presidència de la Junta va recaure en el general
Miguel Cabanellas (per raons d’edat), juntament amb altres militars com Mola,Dávila, o
Saliquet, i amb l’absència de Franco.
La persona que al principi havia de presidirla, mor i queda presidida per un general poc
representatiu que va ser escollit ja que era el més gran i era honorífic. Dàvila i Saliquet.
Cabanellas va presidir la junta però després va ser Franco encara que no volien.
Es va triar Burgos en la capital de l'espanya controlada pels militars insurrectes.
hi havia 2 bandes: republicà i el de la junta de defensa nacional de burgos amb els més
franquistes i van adquirint més territori, i el govern de la república va controlant menys
territori.

MILICIANS I MILICIANES
CNT FAI, PSOE, de partits d’esquerra o de sindicats i volen defensar territoris de la
sublevació.
- Buenaventura Durruti, un dels líders més carismàtics de la FAI a BCN. organitza la
Columna Durruti: grup de milicians de bcn que ajuden a la defensa de Madrid.
- Enrique Listes: stalinista, pro-soviètic i va desenvolupar un paper important en la
guerra i quan veu que la guerra va malament, s’exilia.
- Les dones (majoria anarquistes) van haver poques dones que van estar a primera
linea de batalla, eren més bé infermeres, cuineres, suport… en el front. Els homes
no volien tenir dones al front.

LA DIMENSIÓ INTERNACIONAL DEL CONFLICTE

Des del seu mateix inici, el conflicte civil a Espanya va tenir un gran ressò internacional, i
hom el va percebre com un preludi del que podria ser una més que previsible Segona
Guerra Mundial.
Els dos bàndols enfrontats a Espanya representaven clarament l’inevitable xoc entre els
països democràtics occidentals per un cantó, amb els règims totalitaris feixistes
representats per la Itàlia feixista i per l’Alemanya nazi. A aquest conflicte calia afegir-hi a
més a la Unió Soviètica. Des del 1936, Hitler havia dut a terme una política exterior
agressiva i provocadora (com la remilitarització de la regió de Renània el març de 1936), en
un clar desafiament a França i al Regne Unit.
Moltes estratègies de la guerra civil espanyola estarán en la segona guerra mundial.
El bàndol franquista tenien l’ajuda d'italia de mussolini i alemanya de hitler.
Tant Hitler com Mussolini volien tenir tractes amb Franco i tenien linea directa amb ells,
cosa que fa que tingui cada cop més poders.
REPUBLICANS: Els soviètics els ajuden i, a canvi volen l’or d’Espanya. França i Gran
Bretanya no volen ajudar a la república ni en armes ni res. Mèxic si que els ajuda.
Aquest canvi no va arribar mai i no hi va haver cap ajuda de França o Gran Bret.

EL PAS DE L’ESTRET
Malgrat que els primers dies de la guerra, el Govern de la República va obtenir el
compromís del Govern francès, liderat pel socialista León Blum, de suport militar i de
subministraments, aviat el Regne Unit i França van promoure la signatura d’un acord
internacional de No-Intervenció, signat durant el mes d’agost per 27 europeus (incloses
Itàlia i Alemanya), al qual s’hi va sumar els Estats Units i altres països.
Des de l’inici, el pas de les tropes des del Marroc a la Península fou el principal repte logístic
dels insurrectes. La Marina, en general, havia quedat en mans republicanes.

Franco sol·licità ràpidament el suport militar de l’Alemanya nazi i de la Itàlia feixista, que van
acceptar l’enviament de tropes i material. Franco es convertí així en el principal interlocutor
amb Roma i Berlín.
La flota italiana cobrí bona part del transport de les tropes del Marroc a Cadis, mentre els
alemanys varen mantenir a ratlla la flota republicana. Els acords incloïen el control
de les costes espanyoles per impedir l’arribada d’armament.
Des de l’inici, Itàlia i Alemanya van incomplir els acords, i a la pràctica va suposar grans
dificultats per als proveïments d’armes, petroli i materials bàsics per al Govern de la
República.

ELS ACORDS DE NO-INTERVENCIÓ

Espanya esperàven l’ajuda de França, al principi si que els envíen alguns recursos, pèro
aquesta ajuda es talla quan gran bretanya i frança signen aquest acord entre els altres 27
països contra la república española.
Les costes espanyoles quedaven controlades per aquests països per evitar que pugessin
entrar subministraments d’armes. Des de l’inici, Itàlia i Alemanya van incomplir els acords, i
a la pràctica va suposar grans dificultats per als proveïments d’armes, petroli i materials
bàsics per al Govern de la República.

LA INTERNACIONALITZACIÓ DE LA GUERRA
brigadas internacionales: homes voluntaris majoria comunista que venien a lluitar contra el
feixisme, i venia pq ells volien, eren persones civils que no tenen cap formació militar, era
gent entusiasta.es van retirar quan van veure que la guerra estava perduda.
Unitats militars formades per voluntaris vinguts d’arreu del Món. Fou
una iniciativa de la Internacional Comunista, i organitzada pels
Partits Comunistes de la Unió Soviètica i de França.
Van venir fins a uns 60.000 efectius, i van lluitar des de l’octubre de 1936 fins al setembre
de 1938, participant activament en les principals batalles de la guerra.
Avions dels alemanys: La Legió Còndor fou la força expedicionària alemanya, sobretot de
la Luftwafe, que va lluitar a la guerra civil a favor del bàndol franquista. Formada per uns
600 avions i uns 5.000 – 6.000 homes. (també tancs i forces navals).
POWER 3: DE GENERALÍSIMO A CAUDILLO DE ESPAÑA.
L’ORGANITZACIÓ DEL BÀNDOL INSURRECTE.

UNA INSURRECCIÓ SENSE UN PROJECTE COMÚ

Darrere d'aquest bàndol hi ha gent molt diversa que tenien idees molt diverses, podem
parlar d’una primera heterogeneidad ja que dsp franco s’encarrega d'eliminar-los. aquesta
gent vol aconseguir coses diferents en aquests conflicte.
Els monàrquics alfonsins, carlistes (amb monarquia carlina), falangistes, sector republicà de
dretes pero que no estaven d’acord en la república que hi havia i, els catòlics ja que
consideraven que la república era atea, perseguien els catòlics…
En un primer moment, lluitàven junts però no per la mateixa manera d’Estat.

JULIOL DE 1936
Aixecament militar contra la legitimitat republicana “Alzamiento Nacional”:
- Fracàs del cop d’Estat i inici d’una Guerra Civil.
- Mort de José Calvo Sotelo en l’atemptat del 12 de juliol, i empresonament de José A.
Primo de Rivera en zona republicana (Alacant).
- Mort en accident del general Sanjurjo (21 de juliol a Estoril), que havia d’assumir el
lideratge de la rebel·lió militar.

LA JUNTA TÉCNICA DEL ESTADO

Es constituí a Burgos la Junta de Defensa Nacional, presidida per Miguel Cabanelles, i amb
altres generals com Mola, Dávila o Saliquet. (24/07/1036)
A la Junta ben aviat hi destacà el general Franco, comandant de les tropes africanes,
adornat de fets militars “heroics” i amb l’aval del reconeixement de Mussolini i de Hitler.
El 29 de setembre la Junta de Defensa va nomenar a Franco Cap del Govern i
Generalísimo de los Ejércitos, “mientras dure la guerra...”.
Van forçar a Franco a dirigir la Junta de Defensa Nacional per un fet.
Aquest fet heroic son les fets del alcazar a . aquesta va ser controlada pels milicisn i els
militars d l'alcàsser van ser tancats pels milicians ja que no volien cedir l'alcàsser ja que sinó
els milicians tindrien moltes armes i podrien prendre .
Aleshores volen forçar a moscardó a rendir l'alcàsser i els milicians agafen al seu fill. els
milicians maten al seu fill ja que no cedia l'alcàsser i dsp franco massacra als milicians i
llibera a l'alcàsser.

FRANCO, GENERALÍSIMO DE LOS EJÉRCITOS

Franco va declarar abolida la junta de Defensa i creà la Junta Tècnica del Estado, amb la
seu a Valladolid i a Burgos (29 de setembre de 1936).
Es queda amb el comandament absolut de totes les tropes i de la guerra i la funció de Cap
d’Estat de la zona insurrecta (1 d’octubre de 1936).
Al final nomena un cap de Govern (Carrero Blanco) ja que Franco té parkinson.

FRANCO, CAUDILLO DE ESPAÑA

José Antonio va ser afusellat en la presó ja que Franco no vol deixar en llibertat els “rojos” i
no volen fer el canvi amb José Antonio. Després hi h aun accident d’aviació que fa que no
tingui a ningú en contra. Franco uneix a tots els partits fidels en un sol, en un partit Únic:
Falange (fascista, republicana i laica) Tradicionalista (monàrquics ultratradicionalistes i
ultracatòlics) y de las JONS (laic, republicà, feixista). Matant a José Antonio, deixa a la
Falange a gent oportunista, que no tenen els ideals de la falange inicial, i que accepten
qualsevol cosa. Falange, era la columna de l’administració pública de tot el pais.
El gener de 1938, Franco va crear el seu primer Gobierno
Nacional a Burgos i es va autoproclamar Caudillo de España.
FONT DELS SEGELLS: FILATELIQUES

LA FET Y DE LAS JONS

El nou “partit únic”, la Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva
Nacional Sindicalista, era el resultat de la fusió, essencialment, dels dos grups polítics més
bel·ligerants i amb més projecció en el desenvolupament de la guerra, els feixistes de la
Falange Española, i els tradicionalistes carlins, amb un ideari polític molt diferent.

Ambdues formacions s’unificaven ara forçosament, i el propi Franco n’assumia el lideratge i

la direcció política. Quedava clara l’absoluta supeditació del Partit únic a la persona de
Franco.

LA POSICIÓ DE L'ESGLÉSIA CATÒLICA

Firmen una carta que diu que estan de part de Déu, els de l’aixecament militar. Donen lloc a
una nova ideologia Nacionalcatolicisme.
Los de la fuente imagen power: son seminaristas que tenen uns fusells a la mà, molts
d’aquests seminaristes, van anar a l’exèrcit, lluitàven…
Fins i tot el Papa pensa ue la guerra civil espanyola és una cruzada.
Fins el concili del vaticà segon es manté aquesta postura sense oposició a Franco, per
iniciativa del papa Joan 23 lo del concili.
Mentrestant, la jerarquia eclesiàstica va redactar i publicar una Pastoral col·lectiva (1 de
juliol de 1937) de suport a Franco, qualificant la guerra com a “Cruzada”.
Iniciava la seva influència ideològica sobre el nou règim, amb el qual s’arribà a identificar,
amb l’anomenat ideari del “nacionalcatolicisme”.

EL PRIMER GOVERN DE FRANCO

Durant el primer govern, destaca Ramón Serrano Suñer (nazi absolut, amistat profunda amb
el gendre de mussolini i volia una dictadura naci o feixista en espanya, va donar repressió
als opositors de les idees de franco) que era un falangista, era cunyat de franco, casat amb
la germana de la dona de franco.
Es crea un Estat corporatiu feixista, molt semblant al italià feixista.
Existeixen lleis fonamentals: lleis que estructuraven el que devia de ser l'estat franquista,
eren les més importants de totes, substitueix en el seu conjunt el q podia ser una
constitució. Una de les primeres lleis d’aquests va ser la “Fuero del Trabajo”= Basant-se en
els furs, Franco diu que en aquesta llei s’expliquen els drets i deures que tenen els
treballadors i els empresaris, amb una economia intern¡vencionista, on l’estat planifica tot,
desapareix lliure mercat, economia de tipus planificada, llei ‘d'oferta i demanda…
On l'estat planifica l’economia i un objectiu.

Franco es reservà per a si mateix la Presidència del nou Govern, i va nomenar al general
Gómez- Jordana vicepresident i ministre d'Exteriors.
Destacaven també el general Dávila a Defensa o Martínez Anido a Ordre Públic, i sobretot
el cunyat de Franco, Ramón Serrano Suñer, com a ministre de la Governació.
El nou Govern començà a legislar per liquidar l’ordenació republicana en els territoris sota el
seu control militar, i imposar un Estat corporatiu feixista inspirat en el model italià. Un
exemple fou la primera “Ley Fundamental” del règim franquista, el Fuero del Trabajo (març
del 38), gairebé una còpia literal de la Carta del Lavoro italiana, i que consagrava la
concepció feixista de l’economia al servei de la pàtria.

POWER 4: RESISTÈNCIA I REVOLUCIÓ A L’ESPANYA

REPUBLICANA

L’ENFONDRAMENT DE L’ORDRE REPUBLICÀ

hi ha milícies fortament armades i molt convençudes d q gracies a elles s’ha contigunt el cop
al seu territori i han pogut aturar el cop. son es q sapoderen dels ajuntaments, del control
policial, els que implanten l’ordre i els que vigilen a la gent que no està a favor de la
república i que poden ser espies o quinta colonista: els que d’amagat passen informació a
l’enemic. Implanten una violència molt gran en les primeres setmana de la guerra.
Anaven en contra dels militants de partits de dreta, empresaris (odi social contra les classes
riques), oficials de l’Exèrcit i sobretot contra l'Església Catòlica (capellans i monges).
Si veien que anaves contra el seu règim et “feien el passeig” on et portaven a les afores del
poble i t’afusellaven.

Després de la dimissió de Casares Quiroga, el nou Govern de José Giral es va esforçar per
recuperar el control de les forces militars lleials i de l’ordre públic, i coordinar les “milícies
antifeixistes”.
Les diverses Milícies havien obtingut armes per part del propi Govern, i també a partir de
l’assalt a casernes i arsenals de l’Exèrcit i de la Guàrdia Civil. Havien establert controls i
patrulles sovint arbitràries, i també havien organitzat algunes expedicions al front de guerra
amb resultats incerts.
Es va formar un poder “de facto”, no controlat per les institucions legítimes de la República,
que va substituir els Ajuntaments, el Govern de la Generalitat i de fet al mateix Estat.
En aquestes primeres setmanes, les “milícies” van exercir una dura repressió violenta i
arbitrària contra aquells a qui identificaven com a “partidaris de la insurrecció”.

EL COMITÈ DE MILÍCIES ANTIFEIXISTES

El Comitè fou creat el dia 21 de juliol de 1936 pel President de la Generalitat Lluís
Companys, a instàncies de la CNT i de la FAI. En aquest comitè hi van estar te
representades totes les forces polítiques i sindicals d’esquerra, i en teoria controlava l’acció
política i militar de les milícies. Fou dissolta l’1 d’octubre de 1936.

integrat per: CNT FAI, ESQUERRA REP CAT, PSUC I POU.

Els seus objectius eren requisar cotxes, autobusos, cases per la guerra…

EL GOVERN DE LARGO CABALLERO

Es canvia el president del Govern a Francisco Largo Caballero (PSOE), amb la presència
de ministres republicans, comunistes i anarquistes.
La desorganització i disparitat de les forces antifeixistes va afavorir l’avenç imparable de les
tropes de Franco, i va forçar a assolir una nova organització centralitzada a la zona
republicana.
4 de setembre de 1936
Formació d’un Govern presidit per Francisco Largo Caballero (PSOE), amb presència de
ministres republicans, comunistes i anarquistes.
Intenta varis eixos:
- Volen la reorganització de l’Estat de dret i en la formació d’un Exèrcit popular eficaç i
disciplinat per enfrontar-se als insurrectes.
- Esforços per acabar amb la violència i amb la impunitat dels grups més radicals i
mantenir l’ordre i la seguretat.
- Traslladar el govern i les institucions de l’Estat a València.

FER LA REVOLUCIÓ O GUANYAR LA GUERRA

Hi van haver 2 sectors en el grup republicà: anarquistes i POU que volien aprofitar la guerra
per fer la revolució.
El PSUC deia que era prioritari guanyar la guerra. Aleshores crea una dualitat envers els
seus objectius i les prioritats entre les diverses forces polítiques. Va haver una guerra
interna dins del partit republicà.

LES COL·LECTIVITZACIONS
Es comencen a apoderar del control de moltes fàbriques i empreses on el seu propietari va
abandonar-les o l’empresari va ser “passejat”. I els treballadors prenen les decisions de la
fàbrica, les colectivitzen, sobretot els anarquistes de la CNT FAI. Catalunya, Aragó i
Comunitat Valenciana.
De primera entrada era cosa q feien les milicies, però dsp la generalitat fa un decret de
col·lectivitzacions que diu q les empreses colectivitzades poden quedar colectivitzades pel
treballadors però les ordena.
diu que hi ha empreses privades (propietat d’una gent o dues partidaria d'esquerra
republicana de catalunya) o colectivitzades.
El que fa el decret, és convertir legal la ilegalabilitat de la col·lectivització. Això a canvi de
que les empreses siguin orientades a armes, uniformes, municions per guanyar la guerra.
Octubre de 1936
Decret de Col·lectivitzacions, que legalitzava el procés endegat, i classificava les empreses
en privades i col·lectivitzades.

definició: a l’inici de la guerra i es donen sobretot Cat Aragó i l’actual Comunitat Valenciana.
Darrere están el POU i CNT FAI.
ACCIONS REVOLUCIONÀRIES FINALS JULIOL OCT NOV 1936 impulsades per
consistían en apoderados-e per la via de la força de fàbriques (empresaris que van fugir o
van ser passejats) i terres i autogestionar-la per part dels treballadors
Decret: llei emesa per un govern, no passa per l’aprovació del Parlament.
Decret de col·lectivitzacions: govern de la generalitat que es fa a l’octubre de 1936 a
Catalunya. Legalitzava les col·lectivitzacions i les organitzava, amb l’objectiu d'utilitzar-les
per l'economia de guerra.

LA NOVA ECONOMIA DE GUERRA

En general, i malgrat les dificultats (sob is retot en relació als preus i als proveïments), el
nivell econòmic i de producció industrial assolit a Catalunya entre 1936 i 1938 fou prou bo
considerant les circumstàncies.
Son economies dirigides i planificades pel govern. A Cat la Generalitat crea unes
comissions i un consell per produir tot allò que és necessari per a la guerra. Com ara
productes bèl·lics. Pretenia regular tota l’activitat econòmica del país i posar-la al servei de
l’objectiu de guanyar la guerra. Creació per part de la Generalitat de Catalunya de la
Comissió d’Indústries de Guerra (CIG) i del Consell d’Economia de Catalunya, formada pel
Govern i els principals partits i sindicats catalans.
Els objectius eren la regulació social del sistema econòmic nacional:
- expropiació d’empreses i terres i control sobre la banca
- intervenció del govern sobre el sistema financer i regulació dels salaris i dels preus
(fixada pel govern)
- municipalització del sòl urbà (ajuntaments controlen el sòl d’una població)
- control sobre els proveïments de productes bàsics (necessaris per a la
supervivència).
En la zona franquista hi havia més carn, llet, blat, farina…
POWER 5: LA REPRESSIÓ O TERROR A LA GUERRA CIVIL
ESPANYOLA

EL TERROR ROIG
Repressió en el bàndol republicà.
Txeca: grup de milicians.
Derrota dels militars sollevats a mas de les milícies i grups armats a moltes regions i
localitats.
- Es formaren “patrulles de control” i grups fora de control que portaren a terme
revenges, agressions i assassinats a persones vinculades amb l’Església, partits de
dreta o de classes benestants.
- La proliferació d’armes i l’alliberament de presons van afavorir l’aparició de bandes
amb el pretext revolucionari es dedicaven a delinquir impunentment. Gran part de la
pràctica del “terror roig” va recaure en membres de la FAI.
- Les dades parlen com unes 8.150 assassinats pel “terror roig” a Catalunya,
entre les quals destaquen religiosos i religioses, carlistes i persones
vinculades a la Lliga Catalana.

ELS ATACS CONTRA L’ESGLÉSIA

Molts convenis i cementiris van ser atacats, cremats, incendiades, saquejades i incendiades
un gran nombre d’esglésies i altres edificis, sovint per ecamont provinents de pobles veïns.
(en el bàndol republicà ja que en el franquista no).
Al conjunt d'Espanya, es compten unes 6.900 religiosos assassinats, i gairebé 20.000
esglésies i edificis religiosos incendiats.
TXEQUES I “SACAS”
● En algunes ciutats sota control republicà es van formar txeques: grups armats
formats sobretot per persones de la FAI, gent que actuava com una policia política
paralela que en teoría havien de detectar partidaris del bàndol franquista i culpables
de la “traïció”
● “Sacas”: d’un sol cop, anar a un lloc on hi havia gent reclosa enemiga (presó) i de
cop treure a un gran grup de persones, portarles en un camió i després matarlos en
algun indret aïllat, i enterrats en fosses. Fou especialment coneguda la “saca” de la
presó Model de Madrid, el 22 d’agost de 1936, amb uns 30 presos assassinats..
● “passeig”. Van ser molt habituals, ja que es pensaven que donaven informació al
bàndol contrari, també s'aprofita per robar les pertinences d'aquestes persones. Una
de les pràctiques habituals eren els “paseos”, on el detingut era portat als afores de
la població, i allà executat i abandonat.
Malgrat que sovint aquestes pràctiques tenien motivacions polítiques, també van existir
txeques que van realitzar els seus actes simplement per incautar-se dels bens personals
(diners en metàl·lic, joies, ....) de les seves víctimes.

PARACUELLOS
El 7 de novembre i 4 de desembre de 1936 es van produir les anomenades “matances de
Paracuellos”, en el context de la batalla de Madrid.
Els grups comunistes es van fer amb el control de la Dirección General de Seguridad
(Santiago Carrillo dirigit per ell).
El que va passar a paracuellos, van fer com a 33 sacas de presos polítics i van ser
afusellats (per matar a feixistes). Això arriba a provocar tant d’escàndol que al final es va
treure el control de la Dirección General de Seguridad dels comunistes a un anarquista,
Melchor Rodríguez.

Es van produir fins a 33 “sacas” de presos polítics, que eren conduits en camions i
autobusos per al seu trasllat a presons lluny del front de guerra. Moltes expedicions van
sortir de ruta fins a la població de Paracuellos del Jarama o de Soto de Aldovea, on els
presos eren afusellats per escamots incontrolats, però amb el vistiplau de la Dirección
General de Seguridad (sota control dels comunistes).
Segons l'historiador Ian Gibson, hi hauria unes 2.400 víctimes en aquestes matances, que
van ser aturades pel nou Director general de Prisiones, l’anarquista Melchor Rodríguez.

LA VIOLÈNCIA EN EL BÀNDOL FRANQUISTA

Des del mateix inici de la guerra, és va donar un ús generalitzat de la violència i de la
repressió com a component propi de la construcció del Nuevo Estado Español.
També eren cruels però era més planificat i organitzat. Eliminaven a qualsevol persona que
no acceptés la construcció del Nuevo Estado Español.
- Eliminació de qualsevol oposició a la rereguarda i com a represàlia contra els
desafectes a l’Alzamiento.
- Voluntat d’estendre la por a la població i com a arma per a la guerra.
- Revenges personals i i de caràcter social o “de classe”.

El bàndol franquista és un bàndol que coneix molt bé les estratègies.

- També hi havia molta por (ja que si acceptaves la opinió o tenies una contrària, et
podria costar la vida a tu i a la teva familia). En el mateix moment de l’entrada de les
 tropes en una població sobre els resistents, les seves famílies i sobre aquells que no
mostraven afecció al“Alzamiento”.
- Les tropes africanes o les tropes dels regulars implantaven auqetsa por ja que eren
molt violents.
- També hi havia denúncies anònimes com en el bàndol republicà on, si denunciaves
a alguna persona dient que estaba en contra del règim el/la “passejaven”.
- Amb la pràctica de revenges i represàlies polítiques en els dies posteriors, per part
de la població obertament afecta al nou règim o la que ara es volia destacar com a
“afecta”...
Posteriorment es va engegar un procés de repressió planificada i sistemàtica per
“purificar” la societat i eliminar qualsevol element de dissensió o oposició en el nou
règim.

LA MASSACRE DE BADAJOZ
L’arribada de les tropes franquistes provocava entre la població l’extensió del pànic i la
fugida massiva d’aquells quemés tenien que témer les represàlies.
El 14 d’agost de 1936, després de la caiguda de Badajoz, uns 4.000 refugiats i
republicans extremenys foren concentrats a la plaça de braus de la ciutat i executats per
ordre del general Juan Yagüe, que va organitzar la matança com un espectacle públic. Els
fets van tenir un ampli ressò a la premsa internacional.

LA LEY DE RESPONSABILIDADES POLÍTICAS 1939

La Ley de Responsabilidades Políticas fou promulgada a Burgos el 9 de febrer de 1939, és
a dir dos mesos abans que no acabés la Guerra Civil. Aquesta llei fou la principal
fonamentació jurídica per sistematitzar la repressió contra els republicans vençuts. Va estar
vigent fins a l’any 1969.
La llei perseguia i castigava o només a tot aquell que d’alguna manera hagués col·laborat
amb la República durant la guerra (encara que no fos amb armes) sinó, també a les
persones vinculades amb els fets de la revolució d’octubre del 34 a Astúries o a Catalunya o
per altres fets des d’aquell any.
Contemplava penes de presó i treballs forçats de 10 a 30 anys amb inhabilitacions
posteriors, fins a la pena de mort en alguns casos.

POWER 6: → LES FASES DE LA GUERRA. L’EVOLUCIÓ DELS

FRONTS
POWER IMPORTANT
fases de la guerra amb batalles + importants, fets de maig 37,
repressió a les dues zones (sobretot en la zona franquista)

EL 18 DE JULIOL: COMENÇA LA GUERRA

La insurrecció iniciada a la tarda del 17 de juliol al Protectorat del Marroc, es va estendre el
dia següent per nombroses ciutats i guarnicions militars de la resta de l’Estat.

L’AVENÇ DELS REBELS DE L’ESTIU DEL 36

● Durant els darrers dies de juliol del 36 els rebels aconsegueixen un pont aeri i naval
massiu que trasllada les tropes colonials per l’Estret de Gibraltar, gràcies al suport
italià i alemany.
● Avenç en direcció a Sevilla, Córdoba i Granada, i en direcció a Extremadura.
● Ocupació de Badajoz el 14 d’agost.
● Avenç de l’exèrcit del Nord comandat per Mola en direcció a Madrid (per Segovia,
Soria i Guadalajara).
● Enllaç dels exèrcits del Sud i del Nord a finals d’agost per Cáceres i Ávila.
● Campanya de Mola sobre Guipúscoa. Ocupació d ́Irun (i tancament de la frontera
amb França) i de Sant Sebastià (13 de setembre de 1936).
● El 17 d’octubre també s’ocupa la ciutat d’Oviedo a Astúries.
EL ALCÁZAR DE
21 juliol de 1936 - 27 set 1936
Fracassada la insurrecció a , uns 800 guàrdies civils més uns 400 soldats de l’Acadèmia
d’infanteria de es van refugiar a la fortalesa de l’Alcàsser, on van resistir unes tres
setmanes el setge de més de 8.000 milicians i els bombardejos republicans, i alguns intents
de volar-lo amb dinamita.
L’Alcàsser fou “alliberat” per les tropes de Franco, que es va desviar del seu objectiu de
Madrid, per aconseguir així una gesta que va fer créixer la seva aureola heroica i va
confirmar el seu lideratge.

LA BATALLA DE MADRID
És una batalla que dura fins al final de la guerra.
L’ocupació de Madrid és pràcticament impossible ja que té una defensa molt ferrea i té
l’arribada de la brigada esa de voluntaris. Hi haurà batalles molt significatives com la Batalla
de Jarama…
Al mateix temps, els republicans de fora volen distreure a les tropes franquistes obrint noves
batalles.

● Setembre del 36: Avenç sobre Madrid. Ocupació de (dia 27 de setembre) i

alliberament del seu històric Alcázar.
● Novembre del 36: Fracassa l’intent d’ocupació de Madrid, defensada per les
milícies i les Brigades Internacionals.
● Ofensives republicanes al front de Madrid:
○ Febrer del 37 :Batalla del Jarama.
○ Març del 37: Batalla Guadalajara. Derrota dels italians.

NO PASARÁN
El general Miaja i Rojo van crear una estratègia molt important. Van entrar a Madrid però al
final de la guerra.
“No Pasarán”, eslògan d’origen incert que va utilitzar Dolores Ibárruri (“La Pasionària”, líder
del PCE),en la defensa de Madrid.
Les tropes de Franco havien arribat a les ciutats de Móstoles, Leganés i Getafe a inicis del
mes de novembre, mentre les tropes de Mola assetjaven la ciutat pel nord.
Es va lluitar de forma molt dura a la Casa de Campo i a la Ciudad Universitaria.
Defensada per les Brigades i sota les ordres dels generals republicans Miaja i Rojo,
Franco decidí finalment abandonar l’intent d’ocupació a final del mes.

LA BATALLA DEL NORD (segona gran batalla, la primera és de Madrid)

Febrer de 1937 → Els rebels ocupen Màlaga o estabilitzen el forn a prop d’Almeria.
Abril del 37 → Bombardeig Alemany sobre Gernika (dia 26) i altres poblacions de Biscaia.
Juny de 37 → Ocupació de Bilbao
Estiu: Contraofensiva republicana com per distreure la pressió al front del nord: batalles de
Brunete (Madrid, del 6 al 26 de juliol, amb victòria franquista) i de Beliche (Aragó, finals
d’agost)
Agost 37: Ocupació de Santander.
Octubre 37: Campanya sobre Astúries. Caiguda de Gijón (20 octubre)
Desembre del 37 – febrer del 38 – Batalla de Terol. Els republicans recuperen la ciutat de
Terol, però aquesta torna a caure en mans franquistes el mes de febrer del 38.

El dia 26 d’abril de 1937 l’aviació alemanya de la Legió Còndor va arrasar la ciutat

basca de Gernika, provocant entre 250 i 300 víctimes mortals.
Dos dies després, les tropes franquistes ocupaven la històrica vila, seu de les antigues
institucions d’Euskadi.

LES GRANS BATALLES DEL 37

- Batalla de Brunete (Madrid) – del 6 al 26 de juliol de 1937, amb un resultat incert i
un gran nombre de pèrdues humanes.
- Batalla del Belchite (front d’Aragó) – 24 d’agost al 6 de setembre, amb victòria
republicana.
- Batalla de Terol (front d’Aragó) – desembre del 37 a febrer del 38, amb victòria
final dels franquistes.

LA BATALLA D’ARAGÓ
Març del 38, inici de la campanya d’Aragó de l’exèrcit franquista, baixant l’Ebre cap a
Catalunya.
3 d’abril - Ocupació de Lleida i Gandesa.
5/16 d’abril → l’Exèrcit de Franco arriba a la Mediterrània per Vinaròs i Benicarló, partint en dos el
territori republicà i aïllant Catalunya de la resta del territori. Ocupa tota la província de Castelló i
inicia el setge a la ciutat de València.

BATALLA DE L’EBRE → 25 de juliol – 16 de novembre de 1938

Va ser la última gran ofensiva republicana per procurar aturar l’avenç franquista i allargar la
guerra.
Després de l’èxit inicial de l’ofensiva. Franco va utilitzar totes les forces disponibles inclosos
alemanys i italians, i va efectuar una contraofensiva que obligà els republicans a replegar-se
a la riba del nord del riu, i iniciant una desordenada retirada.
Lleva del biberó → va ser el nom que es va donar a les lleves de 1938 i 1939 a tot el territori que
encara controlava l'Espanya republicana durant els darrers anys de la guerra civil espanyola.
(per part dels republicans) És un intent a la desesperada d’allargar la guerra i intentar
ocupar una mica del territori de les tropes franquistes, Al principi comença bé ja que poden
passar d’una banda a l’altre del riu Ebre, una gran quantitat de tropes, soldats… en absolut
silenci. Els soldats que sabien nadar van posar unes planxes o una superfície per tal de
passar a l’altre banda.
error estratègic: el govern de la república decideix no portar els avions que havia a València
però Franco porta de tot, això provoca q la batalla fos guanyada pels franquistes. Els
republicans se'n van.

L’OCUPACIÓ DE CATALUNYA
Novembre de 1938 - febrer de 1939.
Tota Catalunya cau en menys d’un mes. És una avançada vertiginosa i amb poca
resistència per part de la població.
En aquest moment també hi havia gent refugiada que van fugir de les tropes franquistes, i
es produeix un exili massiu cap a frança, unes 500.000 persones entre aquests, polítics.
Com ara Azaña, Negrin, Comapnys i el govern de la Generalitat i el Govern Basc.
La gent fugia com podia i eren sistemàticament bombardejats i en molts casos morien.
I quan arriben a França són rebuts molt malament .

Després de la victòria de l’Ebre, Franco ordena l’atac final contra Catalunya i superar la línia
Ebre-Segre-Noguera Pallaresa.
Caiguda de Reus i Tarragona – 15 de gener Arribada a la línia del riu Llobregat – 25 de
gener. Caiguda de Barcelona – 26 de gener. Caiguda de Girona – 4 de febrer.
Entre el 9 i el 12 de febrer les tropes franquistes arribaven a la frontera francesa. Entre el
gener i el febrer de 1939 van creuar la frontera amb França unes 500.000 persones, entre
elles Azaña, Negrín, Companys i el govern de la Generalitat i el Govern basc.

LA BATALLA DEL CENTRE: EL FINAL DE LA GUERRA.

5 Març de 1939 – Cop d’Estat del coronel Segismundo Casado, que inicià negociacions de
rendició amb les tropes de Franco.
També es van produir revoltes contra Negrín en altres punts com Cartagena.
El 27 de febrer, França i el Regne Unit van reconèixer al govern de Franco com el govern
legítim d’Espanya. Al dia següent, Azaña (refugiat a França) va dimitir com a President de la
República.

“La guerra ha terminado” →1 d’abril de 1939 →1 d’abril – FINAL DE LA GUERRA.

● 28 de març – Caiguda de Madrid
● 29 de març – Caiguda d’Almeria
● 30 de març – Caiguda de València d’Alacant.

FETS DE MAIG DEL 37 → TEMA QUE ES PREGUNTA MOLT

El POUM va actuar de manera conjunta amb la CNT FAI. PSUC: Esquerra republicana de
Catalunya, era un partit que volia guanyar la guerra com a cosa prioritària.
Aquesta divisió es farà molt evident el maig de 1937. Desde el principi de la guerra, la CNT
FAI(anarquistes i POUM) tenía controlada la telefònica de BCN, controlat pels anarquistes i
comunistes. Però al maig del 37 es veu clar que el psuc vol frenar una mica
volen que les telecomunicacions deixin d’estar tan controlades pels anarquistes, però ells es
neguen i no surten. La resposta del govern de la generalitat és enviar mossos a desallotjar
per la força a aquells dins de l’edifici, també a algun conseller que és assassinat. La cosa es
torna molt violenta i radicalitzada. Les notícies arriben fins a valència on està el Govern
Central … Caballero que era el president dels anarquistes, vol envia a una senyora per
parlar amb els seus companys anarquistes
el govern central envia 5000 guàrdies d’assalt i tmb mossos d’esquadra per a que controlin
la ciutat i desallotgen a trets els edificis de la telefònica, a més a més altres edificis del
POUM i la CNT FAI. També els hi treuen les armes que ells tenien (eren moltes) i els deixen
desarmats i perden la força que van tenir durant la guerra. el que s’aconsegueix és
desarticular la força de la CNT FAI I POUM. El POUM desapareix i la CNT FAI queda més o
menys.
Desallotjar l'edifici de la telefónica que va estar ocupat des del principi de la guerra pels
anarquistes i el POUM.
Els volien treure per tal d’ordenar la guerra

CONSEQÜÈNCIES:
- La CNT FAI perd tota la força i el poum desapareix
- ferits i morts.
- el govern de la república acaba forçant la dimissió de Caballero (divisió entre
comunistes i anarquistes.
- oposició dels anarquistes
- Juan Negrín és el nou president del Govern i el comunisme estalinisme PCE és qui
té poder i qui es posa al capdavant de tota la direcció de la guerra.
- El govern de la república es trasllada desde Valencia a Barcelona. Això fa que
- Mana el Govern Central però el Govern de la Generalitat no tindrà quasi poder de
res.
- la unió soviètica comença a enviar més forces a aquí. i cada vegada l’exèrcit serà
més organitzat i jerarquitzat.

EL GOVERN DE JUAN NEGRÍ

L’Autonomia de Catalunya queda molt retallada.
Ell té una idea: la política de resistència a ultrança, que costarà moltes vides.
Era una idea que tenia Negrí d’allargar la guerra com fos per intentar que esclati la guerra a
Europa i aleshores el conflicte europeu deixarà de ser un conflicte civil. Això no arribarà ja
que s’endarrereix.
Fracasa l’intent de Negrí el 30 d’abril del 38, és un programa on vol fer un pacte amb Franco
per tal d’acabar la guerra de forma pactada, s’anomenen els 13 apunts.
13 APUNTS DE NEGRÍ
1. Garantir la independència d’Espanya → Franco es nega
2. Expulsió de totes les tropes estrangeres d’Espanya
3. Garantia d’una República democràtica amb un govern de plena autoritat
4. Referèndum per determinar la forma jurídica i social que havia de tenir Espanya
5. Llibertat de les regions sense perjudici de la unitat d’Espanya
6. Llibertat de consciència dels ciutadans garantida per l’Estat
 7. Garantia de la propietat legítima i de l’activitat productiva
8. Garantia de democràcia per als pagesos i liquidació de la propietat “feudal”
9. Legislació social que garanteixi els drets dels treballadors
10. Millora cultural, física i moral de la raça
11. Exèrcit al servei de la Nació, lliure de tendències i d’influències dels partits
12. Renúncia a la guerra com a instrument de política nacional
13. Àmplia amnistia per a tots els espanyols que vulguin reconstruir i engrandir Espanya

POWER 7:
ELS HOMES AL FRONT: MILICIANS, LLEVES I ELS “EMBOSCATS”
Els homes no volien a les dones al front ja que donaven mala sort. Les milicianes acaben al
front però fent tasques d'infermeria, d’auxili als combatents… molt molt poques van estar al
front.
Embuscats: homes en edat militar que s’amagaven per tal de que no anessin a la guerra, hi
ha homes que es van amagar a un pou per tal d’anar (amagats 3 anys). Molts van fugir als
boscos de la Garrotxa etc i vivien del que podien. Moltes veïns o veïnes els denunciaven els
qui s’amagaven però si els agafaven els afusellaven.
Desertar:
LA QUINTA DEL BIBERÓ → la lleva, en el bàndol carlista hi havia gent que d’amagat s’aputaven
(crios molt joves per voluntat pròpia)

A les milícies de voluntaris que partien al front en nom del partit o sindicat en què militaven,
aviat se’ls va substituir per l’Exèrcit Popular de la República, que es nodria de soldats de
lleva o “reclutes”, amés dels militars i forces d’ordre públic.
A mesura que avançava la guerra, la manca d’homes en edat militar fou un problema per a
la República, tant per les baixes al front (morts i ferits), com per les desercions i
els“emboscats”.
Es va anomenar “emboscats” als homes en edat militar que no es presentaven a la crida de
la seva lleva per incorporar-se a l’Exèrcit, per evitar anar a la guerra (per motivacions de
por, ideològiques, religioses ...). Se’ls acusava de traïció i per això havien d’amagar-se en
zones boscosos. Van ser especialment nombrosos els casos d’emboscats ales comarques
de la Garrotxa i el Solsonès.

LES DIFICULTATS DE LA VIDA QUOTIDIANA A LA REREGUARDA

La vida quotidiana a la rereguarda a pobles i ciutats, es va omplir de grans dificultats per a
la subsistència. Hi havia molts talls en el subministrament d’aigua potable i llum elèctrica.
Manca de diners en metàl·lic, substitució per moneda i “valls” locals, extensió del mercat
negre. Hi ha escassetat d'aliments en els mercats i de tot tipus de matèries primeres per
l’aturada e els fluxos d’intercanvis comercials entre les diverses regions d'Espanya i amb
altres països, i les dificultats del transport. Escassetat de tot tiìs de materials i productes
com ara medicaments i material sanitari, i manca de personal mèdic i d’enfermeria.

ELS REFUGIATS I LA SOLIDARITAT

Molts nens es van haver refugiat en altres refugiats de l’Estat. molts van anar a la Unió
Soviètica.
Catalunya va haver d’acollir una gran quantitat de refugiats d’altres regions de l’Estat
(Madrid i el centre, Aragó, País Basc ...), que van arribar a superar 1.000.000 de persones, i
que va posar en marxa un gran moviment de solidaritat popular.
La Generalitat va comptar amb un Comissariat d’Assistència als Refugiats, però foren els
Ajuntaments els principals responsables de l’acolliment i de garantir la distribució d’aliments,
assistència sanitària i atenció escolar a la població refugiada.
A mesura que el front de guerra avançava, foren desenes de milers els nens i les nenes que
foren evacuats a zones més allunyades fora de perill. Molts van marxar a altres països
acollits per la solidaritat internacional, a l’URSS, al Regne Unit o a altres països. Van
destacar les campanyes engegades pels quàquers nord-americans, o per algunes
aristòcrates angleses que van dur a terme programes de colònies infantils per a refugiats
republicans.

ELS BOMBARDEJOS I LA PRÀCTICA DE L’URBANICIDI

Durant tota la guerra la flota i sobretot les forces aèries italianes i alemanyes van practicar el
bombardeig indiscriminat i sistemàtic d’objectius civils sobre les poblacions, amb la intenció
d’estendre el pànic, desmoralitzar l’enemic i provar noves armes i tàctiques militars.
Barcelona va patir un total de 51 atacs durant tota la guerra. El més mortífer i intens fou el
dels dies 16, 17 i 18 de març de 1938 per l’aviació alemanya i italiana contra el centre la
ciutat, causant uns 880-1200 morts (el segon amb més víctimes després de Gernika).

ELS BOMBARDEJOS I ELS REFUGIS ANTIAERIS

Els túnels del metro eren els més habituals, també es van fer túnels a sota de places com
ara la plaça del diamant. Les autoritats republicanes i locals, i la població, es van preparar
davant els atacs aeris amb la construcció de tot tipus de refugis. A més dels soterranis, els
túnels del metro i altres, també es van construir nou refugis preparats per resistir els
bombardejos.
A Barcelona es van constituir la Junta de Defensa Passiva, per assegurar les construccions
i el seu ús, i es té constància d’almenys uns 1300 refugis, alguns de grans dimensions com
el 307 al Poblenou o el de la Plaça del Diamant a Gràcia.

LA QUINTACOLUMNA L’ENEMIC A LA PORTA DEL COSTAT

El terme “quinta columna” se sol atribuir al general Emilio Mola, quan a l’inici de la guerra,
en plena campanya de la batalla de Madrid, va dir per la ràdio que, a més de les quatre
columnes de l’Exèrcit que es dirigien a la capital des del sud i des del nord, existia una
cinquena columna a l’interior de la ciutat de simpatitzants del bàndol rebel que es
preparaven per trair a la República.
Durant tota la guerra va existir al bàndol republicà la por als quintacolumnistes, per les
accions de sabotatge que poguessin dur a terme o la informació que passessina l’enemic.
Per aquest motiu es va instituir el Servicio de Inteligencia Militar (SIM) i el Tribunal de Alta
Traición y Espionaje, que eren els encarregats de vigilar, perseguir i castigar l'acció
d’aquesta“quinta columna” dins del territori de la República en guerra.
LA PROPAGANDA COM A ARMA DE GUERRA
Durant tota la guerra es va donar un ús sistemàtic de la propaganda per donar moral a les
tropes i a la població. Campanyes de ràdio i de premsa, i sobretot amb cartells i
fotografies (propaganda antifeixista, de promoció de la productivitat industrial i agrícola,
sobre la igualtat de la dona, contra la presència de tropes de l’Eix, sobre prevenció de
malalties i de riscos, de protecció davant els bombardejos ...)

Es va crear un Comissariat de Propaganda, que va fer grans esforços de dinamització

cultural i per fer arribar la cultura a tots els àmbits, fins i tot al front.
També es va fer un gran esforç de projecció exterior per a la causa republicana, com a
l'Exposició Universal de París De 1937.

També s’ha de destacar en aquest àmbit l’existència dels “comissaris polítics”,

sobretot del Partit Comunista, encarregats de “vetllar” per la moral de les tropes
al front i de vigilar la fidelitat al Govern de la República.

LA PRESERVACIÓ CULTURAL
Una altra de les preocupacions de les autoritats republicanes fou la protecció del patrimoni
cultural i monumental del país. Les obres del Museo del Prado foren traslladades a Suïssa
per evitar els efectes dels bombardejos sobre la ciutat de Madrid, i grans monuments com
La Cibeles foren coberts com a la fotografia.
A Catalunya es va crear el Servei del Patrimoni Històric, Cultural i Científic amb l’encàrrec
també de protegir edificis i monuments d’interès artístic i cultural.

L’EXPOSICIÓ UNIVERSAL DE PARÍS

Malgrat la seva difícil situació política, militar i financera, el Govern de la República va

decidir participar de l’Exposició de Paris amb l’objectiu de projectar al Món el que estava
passant a Espanya i interpel·lar a les democràcies europees.

L’Exposició Universal de París es va inaugurar oficialment el 25 de maig de 1937, i es va

clausurar el 25 de novembre. Hi van participar 44 països, i entre ells Alemanya i la Unió
Soviètica.

Es va encarregar el disseny i la construcció del Pavelló de la República Espanyola a

l’arquitecte i urbanista català Josep Lluís Sert. El Pavelló fou inaugurat el 12 de juliol de
1937 i fou un dels més visitats de tota l’Exposició.
 TEMA 7: EL FRANQUISME (1939-1975)

1a ETAPA → 1939 -1959

1.1 Nacionalsindicalisme (1939-1945) → Falange española
Tradicionalista y de las JONS (Serrano Suñer)
1.2 Nacionalcatolicisme (1945-1959) → Església catòlica (Almirall Carrero Blanco)

2a ETAPA → 1959 - 1975

2.1 “Desarrollismo” → Tecnòcrates (Opus Dei, molt conservadora) → 1959-1973
2.2 1973 - 1975 → Crisi del petroli. Descomposició del règim → “Bunker” contra
reformistes.

PRIMERA ETAPA
S’inicia a Catalunya entre la primavera del 1938 (ocupació de les terres lleidatanes) i l’hivern
de 1939, quan les tropes franquistes arriben a la frontera. S’acaba amb la mort del dictador
a l’anys 1975. La repressió a l’oposició va ser terrible, els condemnaven a mort, els mataven
etc.
A Catalunya va ser un atac a la pàtria, volia que tot fos controlat desde el centre, Madrid.
La Generalitat, el Govern català queden prohibides ja que només existeix el franquista,
prohibeixen l'ús oficial de la llengua, autorització pública de català, prohibir llibres en català,
no es podia ensenyar el català ni en català, només l’espanyol.
Es va prohibir l’himne dels segadors, la bandera, qualsevol tipus de manifestació catalana,
vasca, gallega…
Un partit únic, sense sindicats (OCE?) només un, autarquia econòmica, el país tanca
fronteres a l’exterior o li son tancades a l’exterior, ja que només és d’aquí, economia
intervinguda per l’estat ja que és totalitari, carència de tot i algun país envia ajuda (Argentina
envia carn congelada i cereals, és la q mes ajuda i dsp ve Portugal q també ajuda).

A la segona etapa hi ha una economia més liberal i es produeix un creixement econòmic.

També augmenta l’oposició encara que la repressió no canvia

diferencia
- nacional sindicalisme: dirigit falange (més feixista)
- nacionalcatolicisme: dirigit per l'església

CARACTERÍSTIQUES DEL FRANQUISME COM A SISTEMA POLÍTIC

Quan acaba la guerra, tothom pensa que instaurar una dictadura militar provisional, sino
que instaura un règim totalitari d’arrel feixista que acaba amb tots els vestigis de la II
República. Les reformes del bienni reformista queda absolutament eliminat, més aviat anar
a la contra.
El règim franquista, és un règim dictatorial i totalitari, ultranacionalista, ultracatòlic,
antiliberal, anticomunista, antidemocràtic, antiseparatista i defensor del capitalisme i la
burgesia.
Característiques generals:
- És un règim totalitari de dictadura feixista: concentració dels poder en el líder.
- Cabdillisme: Franco és el Caudillo, cap d’estat i de govern, de l’exèrcit i del partit
únic. (acumula en la seva persona tots els poders, control absolut sobre tot el país)
- Concepció unitarista i centralista de l’Estat: ultranacionalisme espanyol que acaba
amb les autonomies e persegueix els nacionalismes perifèrics.
- Brutal repressió de l’oposició: es persegueix i elimina als Republicans de manera
planificada i es prohibeixen els partits o els Sindicats. Els anys posteriors a la guerra
la repressió será impressionant amb empresonaments, presons súper plenes (com
que hi ha més gent del que hi ha no hi ha recursos, les malalties no es poden
atendre…), afusellaments, camps de treball forçats.
- Control dels mitjans de comunicació (censura prèvia i doble) política i eclesiastica
(capellans i membres del partit)
- L’Església es converteix en la gran censora, també té el seu poder en
l’Ensenyament.
- Defensors de la propietat privada.
- Estat Unitari, centralista, on tot és dirigit per Franco en Madrid
Servei social: com una mena de mili per a dones, com ara ajudes en hospitals…
1.2 ELS PILARS DEL RÈGIM
Les influències en el règim franquista vindran des de tre tipus d'autoritats: la civil, la militar i
eclesiástica. A cada una de les ideologies que influeixen en el franquisme s’anomenen
“família”
● L'església: Recolza el règim franquista a canvi de tornar a ser l’única religió a
Espanya, amb els privilegis que havia tingut abans de la República (i més encara).
El catolicisme conservador, junt al nacionalisme espanyol, serà un de les
característiques principals del règim (nacionalcatolicisme): control de la religió,
l’educació, la ideologia i la censura.
Dins de l'església, serà molt important de 1959 la influència de l’Opus Dei, un grup
ultracatòlic (molt conservador) i vinculat a la burgesia.
● L'exèrcit: Sempre serà fidel al seu Generalíssim i el recolzarà en tot (sols tindrà
problemes amb algun militars monàrquics que volien restaurar la monarquia).
● La falange: Serà el principal grup polític controlant el partit únic i els sindicats
verticals, Passarà dels seus ideals a una obediència cega la dictador, fins i tot
incorporant als carlins més tradicionalistes de FET i de las JONS.
● Monàrquics: en un primer moment van ser molt fidels a franco, però com que no
arribava la monarquía, alguns es van oposar i es van quedar o exiliar sobretot a
Portugal. Més importants en un primer moment, aniran perdent importància i
acceptaran la decisió de que Espanya sigui una monarquia però no es don Juan,
sinó el seu fill Joan Carles (nomenat per Franco).
1.3 SUPORTS SOCIALS
La societat està dividida:
- Les elits econòmiques i socials recolzen el nou règim i recuperen el poder
econòmic, social i polític: grans terratinents i empresaris, gran burgesia en general,
mitjans i petis propietaris agrícoles, noblesa i església.
- Les classes mitjanes es mostren passives i apolítiques.
- Els sectors populars es sentien perdedors de la guerra i tenen por de criticar la
política (passivitat).

1.4 ELS FRANQUISTES CATALANS

La Catalunya franquista estava integrada principalment per: industrials, propietaris agraris,
grans comerciants, financers.
La militància catalana de la Falange no era gaire abundant. Estava formada per:
- Escassos Falangistes
- Membres altres grups d'extrema dreta de l’època republicana.
- Una part dels carlins
- Molts excombatents de l’exèrcit franquista.

L’ocupació de determinats càrrecs, comportava militància falangista. Obligava a l’adhesió.

El Personal Polític amb càrrecs de responsabilitat, de gestió i de representació era designat
des del poder i entre persones fidels al règim.
Una bona part dels designats eren antics militants de l’extrema dreta, alguns antics
lerrouxistes i també membres de les forces polítiques conservadores.
Només els va oferir llocs polítics secundaris en l’administració local.
Les principals autoritats eren persones provinents fora de Catalunya.
1.5 LES DIFERENTS “FAMÍLIES” DEL RÈGIM.
Van coexistir diferents grups d'influència que formaven part de l’anomenat MOVIMIENTO
NACIONAL
Les diferents famílies van tenir representació en els governs del dictador.
Els primers a formar part de l’Estat franquista van ser els grups que havien donat suport
incondicional a la rebel·lió militar de l’any 1936: falangistes, carlins, ultracatolics, i
monàrquics alfonsins.
El falangisme i el seu ideari d’inspiració feixista (NACIONALSINDICALISME) va tenir un
gran protagonisme durant la primera etapa del franquisme.
A partir del 1945, forçà la dictadura franquista a adaptar-se: els grups d’inspiració catòlica,
com ara l’Associació Catòlica Nacional de Propagandistas (ACNDP) va augmentar la
seva presència al govern i van esforçar-se a convertir el règim en una “democràcia
orgànica” Nacionalcatolicisme.
A mitjan de la dècada del 1950 i també del 1960: alguns membres i simpatitzants d’una
nova organització religiosa, l’Opus Dei. Prenen gran protagonisme en les transformacions
de la segona etapa del règim franquista.
Tecnócratas: Els tecnòcrates van fer la seva aparició a, la dècada de 1960. Molts d'ells
eren monàrquics "franquistes" o membres de l'Opus Dei. López Rodó, un dels seus
representants més destacats, entenia que "la política era l'art de resoldre un problema
sense crear-ne altres de grans". Per a ells el desenvolupament econòmic generaria un
“benestar” que substituiria la política ideològica i aquestes transformacions només podien
donar-se en un règim autoritari, però “modernitzat
1.6 LLEIS FONAMENTALS DEL FRANQUISME
LES LLEIS FONAMENTALS DEL FRANQUISME se han de saber .Es fan durant la primera
etapa.
Maçoneria → Franco en contra
OSE → organización sindical espanyola (els empresaris fixen les condicions de treball)
BUSCAR → Corts orgàniques

2.1 ELS INSTRUMENTS DE LA REPRESSIÓ

El fi de la guerra civil no és igual a la fi de la violència.
Es va voler destruir sistemàticament els contraris: republicans, socialistes, comunistes,
maçons, catalanistes…
Es va procedir a la institucionalització de la repressió. Es creen lleis i organismes.
- Llei de responsabilitats polítiques 1939.
- Llei de repressió de la maçoneria i el comunisme.
Es calcula que en el conjunt d’Espanya les persones executades per raons polítiques eren:
150.000 de les quals 50.000 aproximadament van ser-ho en la postguerra.
A Catalunya van ser executades per motius polítics unes 4000 persones. La proximitat de la
frontera va fer que moltes persones poguessin escapar cap a França. Entre les víctimes,
Lluís Companys que va ser detingut a França pels alemanys el 1940, lliurat als franquistes,
jutjar en consell de guerra i executat al castell de Montjuïc el 15 d’octubre.
Pel que fa a la població empresonada, l’any 1940 hi havia al voltant de 280.000 presos, dels
quals 23.000’ eren dones.
A la presó Model de Barcelona, hi havia 13.000 reclusos al setembre de 1939. Estava
saturada. L’amuntegament, les condicions higièniques i les alimentàries pèssimes van
augmentar la mortalitat.
Va ser necessari camps de concentració.
Una part dels reclusos van ser enviats als batallons de treballadors. Portaven a terme obres
de reconstrucció similars als treballadors forçats.
El conjunt de mesures repressives adoptats per les autoritats es va caracteritzar per la
voluntat d’exemplaritat i de càstig.
La gent vivia en unes condicions terribles sense higiene, atenció sanitària,i la gent moria a
les presons.
Hi havia camps de concentració ja que van veure que no hi havia prou amb les presons.
(valle de los caídos es construida amb mà d’obra dels obrers amb condicions molt dures i la
gent moria allà).

2.2 CONFISCACIÓ DE BÉNS I DEPURACIONS

Les mesures repressives van anar acompanyades d’un ampli procés de confiscació i espoli
del patrimoni dels vençuts.
- Es van confiscar les propietats de la major part dels exiliats i dels polítics
republicans.
- Els béns de tots els partits, sindicats, associacions, entitats vinculades als
republicans.
A Cat, les sancions econòmiques i la confiscació dels béns va afectar a molta gent
El franquisme també va expulsar del món laboral a qui s’havia destacat a favor de la causa
republicana. Depuració generalitzada dels funcionaris. Només mantindrà el seu lloc el
funcionari adherit al Movimiento Nacional. A Catalunya una tercera part dels mestres.
L’exercici de certes professions liberals ta,bé van ser objecte de les depuracions
obligatòries, als col·legis professionals.
A les empreses particulars, les autoritats van ordenar l’acomiadament obligatori de tots els
exilitts, dels detinguts sota l’acusació d’abandonament del lloc de treball i dels militants i
d’organitzacions d’esquerres.

2.3 LA POLÍTICA FRANQUISTA ENVERS CATALUNYA

La persecució és contra qualsevol manifestació del nacionalisme.
La victòria va tenir característiques molt particulars a Catalunya, al País Basc i a Galicia.
Es van prohibir i perseguir les manifestacions lingüístiques i culturals.
Una de les obsessions era posar fi al “separatisme català”.
El 5 d’abril del 1938, Franco va signar un decret que abolia l’Estatut de Catalunya i posava fi
a l’autogovern. Va imposar un règim centralista i uniformista que volia forjar una nova
“Catalunya Espanyola”.
L’intent d’esborrar la identitat catalana va tenir un impacte en l’àmbit cultural: veritable
genocidi cultural:
- Es prohibeixen els símbols identitaris
- Nova retolació dels carrers
- S’eliminen monuments públics
- No llengua catalana en la vida pública i als espais públics, tampoc als llibres..
Les principals institucions culturals com l’Institut d’Estudis Catalans van haver de passar a la
clandestinitat. La Biblioteca de Catalunya es passà a anomenar Biblioteca Central.
Va recloure la llengua catalana en l’àmbit domèstic i es volia imposar el castellà com a única
llengua oficial i de cultura.
Gràcies a l’actitud resistencial, passats els primers anys va preferir tolerar un ús restringit i
limitat del català.
3.1 LA SEGONA GUERRA MUNDIAL (1939-1945)
Al començament de la 2aGM (set 1939), el franquisme va mostrar el seu suport a les
potències de l’Eix, que l’havien ajudat durant la Guerra Civil.
Franco va declarar la Neutralitat d’Espanya.
En política interior, la Falange Española Tradicionalista i de les JONS va assolit un paper
hegemònic en el nou Estat Nacionalsindicalista.
Ramón Serrano Suñer, va tenir un paper predominat en les relacions amb Alemanya i amb
altres potències feixistes.
No-beligerancia → és la no participació d’un Estat en un conflicte bèl·lic encara que ESpanya si que
va ajudar a Hitler a Alemanya.
Franco s’entrevistà amb Hitler i amb Mussolini.
Franco tenia un objectiu: ampliar les colònies afircanes i recuperar Gibraltar. Va demanar un
seguit de compensacions econòmiques i territorials que van fer pensar a Hitler que era un
preu massa alt.
Finalment, Espanya no va entrar en la guerra, però si va col·laborar en l’esforç bèl·lic.
- Enviament material estratègic
- Enviament aprovisionaments
- L’any 1942, una unitat de voluntaris, la división azul (enviada a Alemanya i combatre
contra la URSS), material estratègic, enviament d’aprovisionaments Molts de la
división azul queden empresonats en camps de presó soviètics o acaben morint.
EL RETORN DE LA NEUTRALITAT
L’octubre de 1943, la guerra ja era clarament desfavorable a les potències feixistes.
El govern britànic i nord-americà van pressionar a Franco per a que es distanciés
formalment:
- Retirada i discussió de la División Azul.
- Tornada a l’estatus de la neutralitat a l’octubre de 1931.
Acomiadament de la División Azul 1941.
Després de la derrota d’Alemanya el 1945, la pervivència del franquisme passava per
prendre distància del feixisme.
El discurs oficial va començar a presentar el règim com a catòlic, conservador i
anticomunista que podía evolucionar cap a una monarquía en un determinat moment.
S’entra en una nova fase:
- MARGINACIÓ DEL FALANGISME: Dels llocs més importants del règim.
Abandonament de la nomenclatura i ritual més clarament feixistes.

3.2 ELS ANYS DE BOICOT INTERNACIONALS

La fi de la 2a guerra mundial va obrir per al franquisme una etapa d’aïllament i de rebuig
internacionals.
Entre 1945 i 1946 les Nacions Unides van condemnar de manera explícita el règim de
Franco.
El govern de França va tancar la frontera amb Espanya.
Un acord de l’Assamblea General de les Nacions Unides va recomanar la retirada dels
ambaixadors (1946). El règim va presentar aquest fet com una maniobra estrangera per
desprestigiar Espanya.
La persistència del franquisme després de la 2a GM va suposar un cost econòmic i polític
molt gran per a Espanya, ja que:
- No es va beneficiar del programa d’ajuda nord-americà a Europa: Pla MArshall,
iniciat el juny de 1947.
 - Va ser exclosa de la nova aliança defensiva occidental: Organització del Tractat de
l’Atlàntic Nord (OTAN) 1949.

3.3 RECONEIXEMENT INTERNACIONAL I PREDOMINI DEL NACIONALCATOLICISME

(1947-1953)
A partir del 1947 es configuren dos blocs antagònics: la URSS i EUA. Aquest fet més l’inici
de la Guerra Freda va alterar la situació internacional.
Malgrat que les condemnes verbals es van mantenir, l’acceptació internacional del règim va
anar obrint-se camí.
L’any 1947, EUA es negà a imposar més sancions a Espanya i pressionà a l’ONU per no
ratificar la condemna anteiror.
L’any 1950 es revocà l’acord de retirada d’ambaixadors.
L’any 1951 Franco decideix remodelar el govern amb uns clars objectius:
- Facilitar l’apropament a les potències occidentals.
- Aconseguir èxits en política exterior.
S’obre una nova etapa caracteritzada pel predomini del nacionalcatolicisme.
- Més pes als catòlics
- Impulsava figures no tan compromeses amb els principis més autoritaris.
- Un militar, amb un paper molt important en la continuïtat del règim: Lluís Carrero
Blanco, nomenat subsecretari de presidència.
L’any 1953 Franco va obtenir el reconeixement internacional amb la signatura dels acords
amb els EUA i el Concordat amb la Santa Seu.
Acord amb els EUA:
1. Aspectes de caràcter defensiu i econòmic
2. Ajuda mútua en cas de conflicte
3. Els americans podien establir i utilitzar un seguit d’instal·lacions militars
4. A canvi, Espanya rebia material bèl·lic per modernitzar les forces armadies i ajuda
econòmica i tècnica.
5. També va servir per regularitzar les relacions diplomàtiques i comercials d’Espanya
amb els països del bloc occidental.
L’acceptació del Vaticà exigia:
1. Restabliment confessionalitat de l’Estat.
2. Estatus de privilegi per a l’Església catòlica.

APARTAT 5.1 → PUNT 8 I 9 ESTUDIAR

LA RESISTÈNCIA A L'INTERIOR
Fenomen dels maquis → guerrillers que feien guerrilles que actuaven en les zones boscoses i fosques
de la peninsula i que eren retornats comunistes de l’exili que tornaven a Espanya amb l'intent de fer
actes de força contra la dictadura com ara l’acte de La vall d’aran. era gent separada però que al final
van quedar eliminats per la guàrdia civil, a¡la que actuaba com a policia en les zones rurals, llocs on
ells actuaven, dins als 50 sí que va fer una oposició activa en el règim. és una forma d'oposició a
l'interior.

EXTERIOR: OPOSICIÓ
- Manteniment institucions
- Govern de la República
- Parlament de la República
- Govern de la Generalitat (mor companys i →president Irla, president Tarradellas)
- Oposició monàrquica → Manifest de Lausana (1945) (el borbó s’oposa a la dictadura)

INTERIOR: OPOSICIÓ
- PSUC/PCE → comunistes (clandestina)
- Oposició socialista (MSC ,FNC)
- HOAC (Hermandad de obreros de Acción Católica)
- Vaga dels tranvias de BCN.
- Oposició universitaria (Fets del Paranimf → 1957)
- Oposició guerrillera → Maquis

oposició clandestina → comunistes

Santiago Carrillo → a l’exili que va organitzar la invasió de la Vall d’Aran → fracàs ja que esperaven
que santiago s’unís però acaba en fracàs.

oposició política en la primera etapa → monàrquics

l’altre és una oposició de tipus social o els guerrillers , els maquis.

3.4 ELS PRIMERS INTENTS D’OBERTURA (1953-1959)

A mitjans de la dècada del 1950 l’admissió d’Espanya en el context internacional va donar
un respir al franquisme. Els problemes interiors no s’havien resolt.
● Situació econòmica molt difícil:
○ La producció augmentava molt lentament, el nivell de la vida era inferior…
Les ajudes nord-americanes no va aconseguir salvar la situació.
○ Es van dona els primers símptomes de descontentament per la carestia dels
productes bàsics i la fam.
Entre els anys 1956 i 1958 es van produir ima onada de protestes obreres a algunes ciutats
i els primers moviments de dissidència a la universitat.
Dintre del règim es comencen a sentir les primeres veus dels que volen un canvi profund en
l’orientació econòmica, calia procedir a la Liberalització de l’economia i a la seva obertura
exterior.
Tots aquests fets van menar a Franco cap a un nou canvi de govern.
L’any 1957, Franco va procedit a una remodelació de l’executiu, va apartar els falangistes i
va promoure els sectors catòlics. Van entrar els tecnòcrates procedents de l’Opus Dei.
Aquesta nova generació de polítics que no havien participat a la Guerra Civil, van
protagonitzar l’etapa següent del franquisme, caracteritzada per uns intents de creixement
econòmic a la dècada del 1960.

4.1 LES LLEIS FONAMENTALS

L’establiment de lleis polítiques bàsiques va començar en plena Guerra Civil i va acabar
l’any 1966 amb la Llei Orgànicaa de l’Estat.
Al Gener de l’any 1938: Franco designa el seu primer govern i comença així la tasca de
construir el règim.
Concentració de poder en la prsona de Franco fins a la seva mort.
1. Cap de l’Estat
2. Cap del partit
3. Generalíssim dels tres exèrcits
4. Cap de govern
5. Presidia el Consejo Nacional
6. Nomenava el secretari general del Movimiento
7. Poders excepcionals per promulgar lleis en casos d’urgència.
L’any 1938 es promulga el Fuero del Trabajo, la primera llei fonamental de clasra inspiració
feixista. Volia assegurar la unitat social mitjançant la prohibició dels drets sindicals. Es creà
la Organización Sindical Española el 1940 per enquadrar empresaris i “productors” en
sindictas verticals dirigits per falangistes.
L’any 1945, el règim es veu obligat a promulgar noves lleis fonamentals per congraciar-se
amb els aliats.
- Fuero de los españoles: pretenia aparentar que els ciutadans gaudien de certes
llibertats públiques
- Llei de referèndum nacional: per a les grans decisions.
L’any 1947 la Llei de Successió va permetre a Franco designar el seu successor “a títol de
rei”. Creava dos nous òrgans: El Consell de Regència i El Consell del Regne.
L’any 1948 es va promulgar la Llei de “Principios del movimiento nacional”. Instaura el
Movimiento Nacional com a únic partit. Tots els alts càrrecs civils o militars passessin a ser
considerats membres nats del Moviment.

LA DEMOCRÀCIA ORGÀNICA
El franquisme rebutjava el sistema democràtic basat en la voluntat popular, el sufragi i la
separació de poders.
Es va inspirar en l’Estat Corporativista italià que organitzava la participació a partir de tres
unitats: familia, municipi i sindicat.
El sistema va ser anomenat democràcia orgànica (amb aquest nom es pretenia donar
legitimitat democràtica al franquisme).
La representació popular en les institucions de l’Estat es regulà a partir de la llei
constitutiva de les corts (1942)
- Llei fonamental.
- Definia les Corts com a “òrgan superior de participació del poble espanyol en les
tasques de l’Estat”.
- Els representants eren anomenats Procuradors. Eren ministres, membres del
Consejo Nacional del Movimiento, alcaldes de ciutats més grans, rectors
univeristaris… Ho eren per raó del seu càrrec
- Representació corporativa per terços: sindical, entitats i administració.
A partir de la nova llei orgànica del 1966 van sorgir els procuradors pel Terç familiar (tristas
per sufragi pels caps de familia)
Aquestes Corts franquistes no eren triadas democràticament i no tenien un poder legislatiu
autèntic.
Eren només un òrgan de col·laboració amb el cap d’Estat.
En el pla territorial el poder del govern es transmetia per:
- Governadors civils: de les províncies. També eren caps provincials del Movimiento.
- També es restablí l’estuctura militar de les capitanies generals.
- Als ajuntaments els alcaldes, també caps locals del Movimiento, eren triats
directament pel governador civil.
- A cada província hi havia també un governador militar com a prova de la dualitat
del poder franquista.
Un altre poder de l’Estat va ser els sindicats verticals, anomenats més tard Organización
Sindical Española (OSE), depenia d’un secretari general amb rang de ministre.
→ La llei d’unitat sindical (1940) integrava en un mateix sindicat als empresaris i als treballadors.
L’Estat exercia un control sobre la classe obrera i dictava les condicions laborals sense cap
possibilitat de negociació col·lectiva ni tampoc de fer vaga.

Resultat: 1.Condicions de treball extremes

2. Salaris baixos
3. Beneficis empresarials molt elevats.
L'única possibilitat va ser l’establiment dels enllaços sindicals: càrrecs d’elecció directa a
partir de 1954.

L’AUTARQUIA I ELS SEUS EFECTES (1939-1959)

Un dels objectius principals de la primera etapa del franquisme va ser l’autosuficiència
econòmica (autarquia).
Es va fonamentar una política econòmica d’aïllament exterior i de substitució del lliure
mercat per la intervenció de l’Estat en l’economia.
Tres grans àmbits d’actuació.

1. REGLAMENTACIÓ DEL COMERÇ EXTERIOR

➔ Importacions/exportacions controlades per l’Estat. Calia una autorització
admiistrativa èr a fer-ne.
➔ Limitar al màxim els intercanvis: reduint les importacions als productes
considerats imprescindibles.
➔ Resultats:
◆ Encariment dels productes que s’havien d’importar
◆ Gran escassetat de béns de consum
◆ Manca d’abastament que va afectar també les matèries primeres
◆ Subministrament elèctric que va patir restriccions per la producció
industrial.
 2. FOMENT DE LA INDÚSTRIA, sobretot la d’interès estratègic.
Objectiu: assegurar la independència militar i la política del nou Estat.
a) Lleis i mesures per afavorir la creació públiques i nacionalització d’empreses.
- L’any 1941 es va nacionalitzar totes les companyies de ferrocarrils.
Creació de la RENFE.
- L’any 1945 es nacionalitzà la Compañia Telefónica Nacional de
España (CTNE).
b) Es fomentà el desenvolupament de les indústries de béns d’equipament.
L’any 1941 es funda l’Isntituto Nacional De Industria (INI): promotor de la nova
política industrial.
- Impulsà la creació d’un gran nombre d’empreses públiques (producció de
béns)
- L’Estat prioritzà les inversions en sectors vinculats als interessos de la
defensa militar.
- Es crearen les principals empreses del grup IBERIA, Banco Exterior de
España, ENDES…

Amb això les empreses no seran competitives.

Durant la primera etapa del franquisme, només les dones solteres podien
treballar amb contracte.

SEGONA ETAPA (1959-1975)

Entre el 1959 i 1975, l’economia espanyola, i sobretot la catalana, creix a un ritme sense
precedents.
Espanya s’integra als països industrialitzats, però a nivell de renda per habitant era inferior.
El creixements és el resultat de la incorporació d’Espanya a l’onada de prosperitat que
vivien els països de l’Europa Occidental després de la Segona Guerra Mundial.
- Desenvolupament econòmic = transformació profunda de la societat i difusió de
noves pautes de comportament.
- Desenvolupament econòmic ≠ No acompanyat de reformes polítiques. El franquisme
era una dictadura ancorada en l’immobilisme polític.
La manca de lliibertats i les noves condicions socials van estimular el desenvolupament de
moviments d’oposició al règim. Els exponents principals: protestes obreres, protestes
d’estudiants i protestes de les organitzacions veïnals.
El règim entra en una crisi davant la proximitat de la desaparició del dictador.

ELS GOVERNS DEL DESARROLLISMO

El govern format per Franco l’any 1957 i els successius van suposar un canvi significatiu.
Serà la transició cap a la segona etapa, dominada pels tecnòcrates.
● Nova generació de polítics
● Alguns vinculats a l’Opus Deu
● Relacionats amb elits econòmiques.
 ● Creixement econòmic= principal garantia d’estabilitat social.
● Perfil més tècnic
● Objectiu: incorporació a la gestió de l’Estat de criteris de racionalitat i eficàcia
econòmica per assegurar la continuïtat del règim.
● Volien un REFORMISME TÈCNIC per trobar una sortida a la greu situació
econòmica i social derivada de l’autarquia.

Causes del canvi d’orientació:

1. Mala conjuntura econòmica de finals de la dècada del 1950
2. Pressió dels organismes internacionals.
3. Augment de les protestes socials
4. Europa vivia una ETAPA DE RECUPERACIÓ ECONÒMICA després de la Segona
Guerra Mundial, l’economia espanyola estava disposada a aprofitar les condicions
favorables.

A la dècada dels 60 es va produir com una mena de deslocalització d’Espanya

EL PLA D’ESTABILITZACIÓ
La primera acció correctora va ser el pla d’estabilització (1959). Objectiu: posar fi al fort
intervencionisme estatal i afavorir la liberalització comercial i financera. Tres grans eixos:

ESTABILITZACIÓ DE L’ECONOMIA:
- Per reduir la inflació: s’apugen els tipus d’interès bancari; es limita la concessió de
crèdits; es congelen els salaris.
- Per poder limitar el dèficit públic es porta a terme la reforma fiscal per augmentar la
recaptació i per limitar la despesa de l’Estat.

LIBERALITZACIÓ INTERIOR DE L’ECONOMIA.

Es va dur a terme a partir de l’eliminació d’organismes estatals interventors i posant fi a la
reglamentació dels preus fixos.

LIBERALITZACIÓ EXTERIOR DE L’ECONOMIA

Objectiu: eliminar els obstacles a l’entrada de mercaderies estrangeres i facilitar la inversió
de capitals exterior.
S’anuncia la Convertibilitat de la pesseta per facilitar els intercanvis.
A canvi de tot això, diversos organismes internacionals van donar préstecs a Espanya.
Totes aquestes mesures volien incorporar l’economia espanyola als Mercats Internacionals
per posar les bases d’un creixement econòmic posterior.

1.3 ELS PLANS DE DESENVOLUPAMENT

A la dècada del 1960 es posa en marxa els Plans de Desenvolupament econòmic i social.
El projecte consistia a aplicar una PLANIFICACIÓ ECONÒMICA INDICATIVA. Objectiu:
impulsar des de l’Estat el creixement de l’economia mitjançant: programar activitats del
sector públic i oferir als inversors provats informació i previsió i incentius fiscals i
subvencions.
Tenia dues línies d’actuació
- Accions estructurals: solucionar algunes deficiències de la indústria
- Pols de desenvolupament: intentaran reduir els desequilibris econòmics regionals
A Catalunya va tenir poca repercussió. L'actuació més important va ser l’impuls al sector
petroquímic a Tarragona i ajuts a la construcció d’una refineria de petroli (iniciativa i capital
privats).
En general no va assolir els objectius i tenen poca rellevància. Ja que els recursos públics
eren pocs i a vegades malbaraten o s'invertien de manera eficaç.
Globament van tenir escassa rellevància: l’èxit més gran va ser proveir la iniciativa privada
d’infraestructures.

2.1 UNA INDUSTRIALITZACIÓ ACCELERADA

L’economia catalana va anar creixent entre el 1960 i el 1974. Ja des del 1950 es va
mantenir per sobre de l’economia espanyola.
Causes del desenvolupament:
1. Renovació de les activitats agràries
2. Gran augment dels sectors secundari i terciari
El creixement industrial va ser degut → Millorament de la productivitat: baixos salaris, importació
tecnològica i inversió capitals estrangers.
→ Augment de la productivitat que va permetre la baixa dels preus. Va afavorir les exportacions
→ L’augment del nombre d'assalariats va augmentar el de consumidors, més la difusió de les
compres a termini a un augment de la demanda de béns de consum duradors.

A CATALUNYA
A Catalunya, igual que a la resta d’Espanya, totes les branques industrials es van expandir.
Algunes van esdevenir el motor de creixement econòmic com la indústria metal·lúrgica
vinculada a la producció d’automòbils, electrodomèstics i de maquinària (però menys)
Les indústries ESPANYA van tenir una taxa de creixement molt elevada a Espanya → Química,
energètica, siderúrgica, construcció naval, construcció.
Els sectors més tradicionals també van experimentar un augment molt significatiu.
El creixement més intens va ser a les zones amb tradició industrial: Biscaia, Catalunya,
Astúries.

LA RECONVERSIÓ DE L’AGRICULTURA TRADICIONAL

Les transformacions econòmiques de la dècada del 1960 van suposar la crisi de l’agricultura
tradicional, basada en:
- Abundància de mà d’obra
- Salaris baixos
- Adequació de l’oferta a les demandes del mercat
- Substituia un ampli minifundisme al costat de grans latifundis
L’èxode rural i la disminució de la mà d'obra pagesa va fer augmentar els salaris.
Els empresaris agrícoles van iniciar un procés de mecanització i ús d’adobs químics. La
intensificació dels conreus va reduir més l’ocupació al camp i va fer augmentar l’emigració.
El millorament de la renda de la població va comportar una diversificació de la demanda
d’aliments.
Per millorar la productivitat agrària, el govern va estimular la concentració parcel·lària i va
promoure la construcció de regadius.
La població activa agrària va disminuir.
A Catalunya, entre el 1950-1975, el nombre de pagesos es va reduir a una quarta part.
La producció de cereals va disminuir i augmentà la de fruita, cítrics, tubercles, expansió de
la superficie d’arbres fruiters, aviram porquí i vacum.

EL PROGRÉS DEL SECTOR TERCIARI

En la dècada del 1960, es va donar un augment considerable del pes dels serveis en el
conjunt de l’economia espanyola.
Factors que influeixen en la terciarització.
- Procés d’urbanització molt intens.
- Augment de les xarxes de distribució i comerç
- Millora dels mitjans de transport i comunicació
- Turisme.
A Catalunya, el sector terciari va ser meny important que el secundari
El Boom turístic de la dècada del 1960 ca comportat una font d’ingressos elevats i l’augment
de l’activitat hotelera i dels serveis complementaris.
El benestar europeu i la generalització de les vacances pagades va generar un flux de
turistes a Espanya.
Les necessitats de finançament van promoure també el creixement del sector bancari.
El comerç internacional també va experimentar canvis significatius:
Va augmentar les importacions, sobretot de béns d’equipament, productes energètics i
derivats i matèries primeres.
Va augmentar les exportacions, sobretot els béns acabats.
La balança comercial es va mantenir durant tot el període.

EL FINANÇAMENT EXTERIOR DEL CREIXEMENT

La clau del creixement econòmic va ser l’obtenció de recursos de l’exterior per finançar les
importacions.
1. Inversions de capitals. fonamentalment de l’Europa occidental i destinats a la
indústria.
2. Divises proporcionades per l’arribada massiva de turistes europeus.
3. Remeses que els espanyols que havien migrat a Europa envien a les seves famílies.

LES LIMITACIONS DE L’ECONOMIA ESPANYOLA

Entre les limitacions principals destaca:
 - Polarització del creixement econòmic en els sectors industrials i de serveis. El sector
agrari quedava relativament abandonat: el camp va restar en una situació de retard.
La població rural va emigrar.
- Es consolida una economia amb una gran dependència de la tecnologia i de la
inversió estrangeres. Van haver de comprar patents i importat maquinària,
supeditació de l’economia espanyola als ritmes de creixement i a les decisions
d’empreses estrangeres.
Tot i l’augment del 40% en la renda per habitants entre els anys 1960-1975, el nivell de vida
es va mantenir per sota dl de les economies més industrialitzades d’Europa.

L’AUGMENT DE LA POBLACIÓ
Fort augment demogràfic del Baby Boom: de 30,4 milions (1960) a 35,8 milions (1975)
Causes:
- Natalitat elevada
- Descens de la mortalitat
- Augment de l’esperança de vida
● Es fa una política natalista que manté alta la taxa de fecunditat
● Composició per edats: augmenta el percentatge de població joves i de població vella, en
detriment de l’adulta.
● El creixement de la població catalana va ser encara més accelerat. Sobretot per
l’arribada de la gran onada migratòria.
● La taxa de natalitat catalana es va situar per sobre de la mitjana espanyola.
● Es fa una política natalista que manté alta la taxa de fecunditat

ELS MOVIMENTS MIGRATORIS

El creixement demogràfic va anar acompanyat d’importants moviments migratoris.
Procés de mecanització i la modernització de l’agricultura = pagesos sense feina → l’única solució és
l’èxode rural.

Les zones agrícoles Andalusía, Extremadura, Dues Castelles, Múrcia, Galícia

- Les migracions interiors van ser molt espectaculars
1. Entre el 1962-1973: 4 milions de persones van canviar de lloc de
residència
2. Les regions agrícoles van ser les principals proveïdores
3. Destinació: Madrid, Catalunya, València i País Basc.
- El procés migratori va ser especialment intens a Catalunya, van arribar a 1,8 milions
d'immigrants entre 1940-1975
No hi ha planificació. Importants conseqüències i desequilibris regionals.
Procedència: Andalusia, Extremadura, les Dues Castelles i Aragó. També de les zones
interiors i de la muntanya de Catalunya a les ciutats.
S’instal·len a BCN i al Cinturón Industrial (St Boi de Llobregat…)
Van créixer gairebé fins a la saturació i sense infraestructures: Barraquisme. Proliferació de
barris mal equipats, amb habitatges precaris i amb dèficits de serveis socials bàsics.
ELS CANVIS EN L’ESTRUCTURA SOCIAL
El desenvolupament de la indústria, més l’expansió del sector serveis van suposar una
transformació molt important de les estructures socioprofessionals de la població.
- Distribució sectorial: PONER IMAGEN
Creixement del nombre d’obrers industrials: 4 milions.
A Catalunya la xifra d’assalariats. Superior a la mitjana espanyola i semblant a les regions
europees.
V a augmentar el volum de les classes mitjanes. Es consolida la burgesia urbana.
Van créixer: - Professionals autònoms
- Funcionaris de l’Estat
- Professionals qualificats: gestió industrial o financera.

LES NOVES PAUTES SOCIALS I CULTURALS

L’expansió de l’economia va comportar una transformació profunda de la societat. Com?
Deixant enrere la miseria i la rígida moral de la postguerra i avançant cap a unes pautes
socials i una hàbits culturals propis.
L’augment del poder adquisitiu va donar la possibilitat d’entrar a la societat de consum. Es
va viure amb gran intensitat.
Nou utillatge: frigorífics, televisors, altres electrodomèstics…
Popularització de l’automòbil (Seat 600) de producció nacional, també la televisió.
El nivell de la població va millorar considerablement
1970: Llei general d’educació: remodela el sistema educatiu: augment de la població
escolaritzada (des d’ensenyament primari fins la universitat): creixement inversions de
l’Estat en educació, disminució de l’alfabetisme.
Canvis significatius en la família: substitució de la família extensa per la família nuclear,
tipica del món urbà i industrial.
La condició femenina també va canviar:
1. La dona comença a abandonar el paper tradicional , s’incorpora al món dels estudis i
el treball.
2. Nova mentalitat que defensava la seva llibertat: nou moviment feminista.
3. Malgrat la incorporació de la dona a noves activitats, la taxa d’ocupació femenina
molt per sota de la mitjana.
La renovació de l’església derivada del Concili Vaticà II va tenir gran impacte a Espanya.
Un sector de l’Església comença a distanciar-se del règim.
Context de secularització creixent i de disminució de la seva influència.
El progrés econòmic, la modernització social i el canvi de pautes culturals van suposar
menys suport social al règim.
El canvi social va estimular el creixement d’un nou tipus d’oposició que reclamava la
democratització del règim. Van haver capellans rojos.

EL GOVERN DE TECNÒCRATES
L’obertura a l’exterior, el desenvolupament econòmic i la transformació radical de la societat
fan que el govern emprengui un seguit de reformes polítiques per amagar alguns aspectes
del franquisme.
L’ascensió política de Carrero Blanco va reforçar els tecnòcrates vinculats a l’Opus Dei al si
del govern.
Els governs a partir del 1962, incorporen nous ministres de la línia tecnòcrata: Alberto
Ullastres, joves falangistes…
Objectius dels governs:
a) promoció desenvolupament econòmic
b) Renovació política. Modernització: administració legislació, institucions règim.
Segons el seu programa la prosperitat econòmica enfortia la pau social i spliria la manca de
llibertats i de participació política de la societat espanyola.
El millorament del Benestar social donaria aparença de modernitat a la dictadura

LES REFORMES LEGISLATIVES

La nova orientació del govern obligà a un impuls legislatiu per modernitzar les institucions,
per apaivagar les tensions socials i per canalitzar les discrepàncies entre les famílies.
Al 1963 es crea el tribunal d’ordre públic: delictes polítics a jurisdicció civil. Es pretenia
suavitzar el perfil de la dictadura d’exterior.
Es va augmentar la tolerància i la permissivitat:
1. Llei de premsa (1966): Suprimia la censura prèvia i es podia publicar noves revistes
públiques i llibres. Sí que es fixava un sistema de multes i suspensions per als que
superessin el marge de tolerància previst.
2. Llei de llibertat religiosa (1967): Igualtat de totes les religions i llibertat de culte.
3. Llei de representació familiar. Elecció de 108 procuradors que dormen el terç
familiar. Només persones al fins al Movimiento i a més limitava el dret de vot al cap
de família.
Es modifica el marc de les relacions laborals
1. Lleis de convenis col·lectius (1968). Negociar salaris i condicions laborals entre
empresaris i obrers. Jurats d’empresa i enllaços sindicals. Aquest nou marc va
permetre “l’entradisme” = entrada de treballadors opositors al franquisme. Van ser
molt importants les eleccions sindicals del 1966. Les candidatures impulsades per
sindicats clandestins van tenir èxit.
L’any 1967 s’aprova la llei de seguretat social: amplià els mecanismes de cobertura social.
L'any 1967 es promulga la llei orgànica de l’Estat (LOE). Es pretenia coronar l’edifici
institucional del franquisme.
- Aprovada en referèndum
- Retocs en algunes lleis fonamentals
- Depurava el llenguatge feixista
- Confirmava la institució monàrquica del règim.
- Concretava les funcions dels òrgans de l’Estat:
- Concentració poders dictador
- Separació entre el cap d’Estat i el president del govern.
L’any 1969 s’aprova la LLEI DE SUCCESSIÓ. Franco designà com a successor: Joan
Carles de Borbó amb el títol de Príncep d’Espanya. Això va agreujar les tensions entre els
tecnòcrates i els falangistes.
LES RELACIONS INTERNACIONALS
L’any 1962, Espanya sol·licità l’ingrés a la comunitat econòmica europea i se li va negar
perquè no era un estat democràtic. L’any 1970 es va signar un acord preferencial. Es
redueixen els aranzels i afavorí les exportacions industrials espanyoles.
Espanya participà en el procés de descolonització africà.
- L’any 1956 França pacta amb el rei del Marroc el reconeixement de la
independència del protectorat. Espanya es va veure forçada a retirar-se-
- L’any 1968 es concedí la independència a Guinea Equatorial.
- El 1969 es cedeix al Marroc el territori de l’IFNI
- Es va mantenir el Sàhara occidental fins al 1975-.

EL TRIOMF DE L’IMMOBILISME
Els enfrontaments entre reformistes i immobilistes al si del govern escalten públicament
l’any 1969 arran de l’escàndol matesa (empresa maquinària tèxtil connectada amb l’Opus
Dei)
L’escàndol matesa va tenir a veure amb un frau fiscal relacionat amb l’exportació de
maquinària tèxtil . Van haver-hi denúncies de corrupció.
Va ser un afer àmpliament difós per la premsa. Es culpà l’obertura informativa propiciada
per la Llei de Premsa.
Va tenir repercussions polítiques importants:
1. Expulsió dels sectors més tecnòcrates del govern
2. Carrero Blanco, vicepresident del nou govern, va veure la necessitat d’endurir la
política interna del règim tot restingint la llei de premsa i augmentat la repressió.
Alguns delictes van tornar a ser considerats rebel·lió militar i l’Estat d’excepció (1969-1970)
va se un recurs. Es van augmentar les detencions i la violència policíaca.
El consell de guerra a Burgos (1970) amb la petici-o de 6 penes de mort va suposar àmplies
protestes i una campanya internacional que demanava l’indult. Franco va exercir el dret de
gràcia.
Les tensions internes centrades en la continuïtat del règim es van decantar a favor de les
posicions immobilistes avalades per Carrero Blanco.
Es va paralitzar el nou projecte de Llei d’Associacions Polítiques.
La nova Llei Sindical (1971) va ser un recull de normes ja vigents.
Es va endurir la política sancionadora de la Llei de Premsa.

ELS MOVIMENTS SOCIALS D’OPOSICIÓ

La protesta dels treballadors va ser un focus principal de tensió a partir de la dècada del
1960. Va augmentar la intensitat de les vagues i de les reivindicacions obreres.
Entre el 1960 i el 1975 els conflictes laborals van augmentar, sobretot a zones amb tradició
sindical més arrelada: Astúries, BCN, Biscaia…
La majoria dels conflictes tenien el seu origen en qüestions laborals i molts es van acabar
polititzant.
L’any 1962, a Astúries va patir una vaga de minaires que es va estendre pels principalss
nuclis industrials del país.
La conflictivitat obrera estimulà d’un sindicalisme al marge de l’oficial:
L’any 1962 neix a Barcelona CCOO, un sindicat independent i democràtic que impulsava la
lluita laboral i política. Combinava acció ilegal (vagues) amb acció legal (elecció enllaços
sindicals)
L’any 1967, un grup de sindicalistes vinculats a les Joventus Obreres Cristianes es separen
de CCOO i funden Unió Sindical Obrera (USO).

————————————————————————————————————————
LA CAPUTXINADA
Amb el nom de Caputxinada es coneixen els fets que van tenir lloc al convent dels frares
Caputxins de Sarrià entre el 9 i l'11 de març de 1966 amb motiu de l'assemblea constitutiva
del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB ) on s'havien
d'aprovar la declaració de principis i els estatuts del sindicat.

L'acte, que va reunir unes cinc-centes persones entre delegats i representants d'estudiants,
intel·lectuals i professors, es va iniciar a dos quarts de quatre de la tarda. Una hora després
la policia va comparèixer al convent i va exigir la dissolució dels concentrats començant a
demanar la documentació a les persones que sortien. Això va provocar que la resta
d'assistents es quedessin dins de l'edifici produint-se un setge de quaranta-vuit hores durant
les quals els estudiants i intel·lectuals van conviure com a hostes dels frares en unes
condicions de subsistència cada cop més dures però en un ambient de germanor va
aprofitar per organitzar grups de debat, taules rodones i lliçons magistrals. L'11 de març la
policia va forçar la porta del convent i va obligar a sortir els reunits.
———————————————————————————————————————

Durant la dècada del 1970 es donen més moviments socials. Gran importància dels
moviments de les organitzacions veïnals. Impulsades per una minoria polititzada que
reclamava millors condicions de vida per als barris.
La difusió dels postulats reformistes del Concli Vaticà II i la preocupació per la injustícia
social va donar lloc a l’aparició dins de l’església catòlica d’actituds crítiques contra la
dictadura.
- Declaracions de l’abat de Montserrat.
- Participació d’organitzacions catòliques en les mobilitzacions.
- Una part de la jerarquia eclesiàstica es va distanciar del règim. Manifestació pacífica
de 130 capellans a BCN contra els maltractaments a comissaria (1960).
La reivindicació democràtica va arribar també a les files de l’exèrcit on un grup d’ofilials va
crear la Unión Militar Democràtica (UMD).

ELS GRUPS POLÍTICS ANTIFRANQUISTES, D’OPOSICIÓ

L’extensió de la conflictivitat social va donar lloc al creixement i recomposició de l’Oposició
política al franquisme. Els partits polítics van renovar els seus dirigents i les seves activitats.
A Catalunya:
1. L’organització d’esquerra amb una estructura organitzativa clandestina més sòlida
era el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Tenia una implantació social
considerable.
2. Paper molt important de les organitzacions socialistes:
Front Obrer de CAtalunya (FOC) 1961.
Moviment Socialista de Catalunya (MSC)
3. Altres grups amb presència testimonial poc activa:
Unió DEmocràtica de Catalunya (UDC)
 Front Nacional de Catalunya (FNC)
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
4. El 1914 neix Convergència Democràtica de Catalunya (CDC): catalanista de centre
Tota aquesta oposició va coordinar la seva actuació: Comissió Coordinadora de Forces
Polítiques de Catalunya 1969
A la resta d’Estat:
1. El grup més actiu era el partido comunista de España (PCE)
2. També mantenia la seva organització el Partido Socialista Obrero Español (PSOE)
3. L’oposició moderada estava representada per la democràcia cristiana, amb poca
base social però amb alguns líders de prestigi
L’any 1962, el PSOE va participar en el IV Congrés del Moviment Europeu anomenat “El
contuberni de Munich”. Es reivindicava la necessitat d’una Espanya democràtica
Al País Basc, el Partit Nacionalista Basc (PNB) mantenia la seva estructura, el fet més
repercussió fou la creació de l’ETA l’any 1959:
- Barreja d’idees socialitzants i de nacionalisme radical
- Estratègia de lluita armada contra el franquisme a partir del 1968.

LA REPRESA CULTURAL DE CATALUNYA

Certa tolerància del règim que es va aprofitar
Emergeix un moviment civil catalanista
- Primeres revistes en català: Serra d’Or
- Creació i consolidació d’entitats: Omnium Cultural
- Creació i consolidació de projectes cultural com Enciclopèdia Catalana.
- Creació d’Editorials: Edició 62
- Fenòmen molt important: Nova Cançó catalana.
Va anar acompanyat de Campanyes Reivindicatives en defensa de la catalanitat i de les
llibertats democràtiques.

FETS DEL PALAU DE LA MÚSICA

Franco venia molt a Catalunya i en una visita oficial, li organitzen un concert en el palau de
la música a Franco. Els grups catalans van fer córrer un moviment que feia q quan arribés
Franco, posarien l’himne d'espanya, la gent de la platea cantarien el cant de la senyera (que
és català). EL problema era que hi havia molta policía infiltrada i els fan callar. Entre aquests
hi ha jordi pujol i son comdemnats a la presó.
L’oposició es fa cada vegada més valenta.

També es va produir un moviment important de Renovació Pedagògica.

LA CRISI POLÍTICA DEL RÈGIM

Carrero Blanco va ser la persona més important per mantenir la unió de totes les famílies
franquistes i assegurar la continuïtat del règim després de la mort del dictador. El 20 de
desembre de 1973 va ser assassinat per ETA a Madrid.
A partir d’aquest moment, la fractura entre els immobilistes i els oberturistes va ser cada
vegada més gran.
- Immobilistes: Continuïtat a qualsevol preu. Els sectors més ultres s’oposaven a
qualsevol transformació. Eren els anomenats Búnquers (comandants militars,
falangistes…)
 - Oberturistes: Conveniència d’un canvi progressiu mitjançant la creació
d'associacions polítiques dins del Movimiento.
El gener de 1974 es forma un nou govern presidit per Carlos Arias Navarro, que pretenia
unir oberturistes i immobilistes:
PROGRAMA DEL ESPÍRITU DEL 12 DE FEBRERO
- Va prometre una nova llei municipal per triar els alcaldes i els membres de les
diputacions provincials.
- Va augmentar el poder dels procuradors a les corts i va augmenta el nombre.
- Anuncià reformes sindicals
- Nova llei sobre associacions polítiques
Els sectors ultradretans van denunciar un perill imminent i van forçar que el govern d’Arias
Navarro es decantés clarament vers l’immobilismes. Els ministres oberturistes van
abandonar el govern.

L’EXPANSIÓ DELS MOVIMENTS ANTIFRANQUISTES

A partir del 1973, creixement espectacular de la conflictivitat social i de la contestació
política. La protesta obrera i d’estudiants va augmentar considerablement i els grups
d’oposició van crear nous organismes unitaris per reivindicar la democratització.
L’any 1971 es creà l'Assemblea de Catalunya, tota l'oposició catalana. Mobilitza una
oposició de masses amb l’eslògan “Llibertat amnistia i estatut d’autonomia.”
El 1974, per iniciativa del PCE es constitueix a París la Junta Democrática de España.
→ CCOO
- Partits d'esquerra
- Personalitats dreta democràtica
- Programa: Formació d’un govern provisional per implantar un règim democràtic i
adoptar de manera immediata mesures com l’amnisitia, les llibertats polítiques i
sindicals i la legalització de tots els partits polítics.
L’any 1975, el PSOE impulsà la Plataforma de Convergència Democràtica juntament amb la
UGT, el PNB i altres sectors democratacristians.
L’any 1976, la Junta i la Plataforma, que tenien un programa semblant: Coordinación
democràtica o platajunta.
Els últims anys de la dictadura va haver-hi una intensificació de la violencia política:
1. ETA va augmentar els atemptats i va sorgir un nou Terrorisme ultraesquerrà: FRAP i
GRAPO.
2. intensificació de la Repressió 1974, execució Puig Antich; 1975, nou decret llei
antiterrorista: instauració d’un Estat d'excepció per,anent, 1975, comdemnats a mort
i executats dos activistes d’ETA i tres de la FRAP

LA MORT DEL DICTADOR

La malaltia de Franco es va anar agreujant els anys 1974-74. Això feia que no pogués
exercir les seves funcions.
El conflicte del Sàhara serà un nou focus desestabilitzador.
- Era un territori ric en fosfats cobejat pels països veïns.
- 1973: es crea el Front polisario, una organització nacionalista per la independència.
- Espanya optà per acceptar la descolonització.
- Hassan II el Marroc
 - MARXA VERDA: manifestació massiva a peu de marroquíes que penetraven el
sahara i es sentaven (nens, dones, homes, civils) allà, en aquella situació l’exèrcit
espanyol no va disparar.
El 20 de novembre de 1975 mor Franco i deixà un règim anacrònic i en crisi molt forta i 1
profunda.

TEMA 8: LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

Tres alternatives a la mort del dictador Franco:

1. Continuïtat: Els immobilistes volien mantenir la dictadura
2. Reforma: Els reformistes pretenien una lenta democratització del règim.
3. Ruptura:l L’oposició antifranquista desitjava construir un nou sistema polític
democràtic.
El que es tira endavant és una reforma bastant profunda però no tant radicalment ràpida. Es
fa una ruptura pautada.
S’accelera a partir del 81, abans la reforma és més lenta i a partir del 81, dsp del fracàs del
cop d’estat de Tejero la cosa s’accelera.

EL PRIMER GOVERN DE LA MONARQUIA

El primer president de la monarquia va ser el darrer president del franquisme. Es parlava de
la continuïtat de la dictadura franquista sense Franco.
Carlos Arias Navarro va ser president del govern de la monarquia des de novembre de 1975
fins al juliol de 1976.
Amb ell va començar una tímida obertura que va permetre legalitzar les associacions
polítiques (agrupació de gent, no és partit) (llavors encara no es volia parlar de partits), que
acceptessin les lleis franquistes.

LA REACCIÓ DELS PARTITS D’ESQUERRA

Els principals partits democràtics d’esquerra reclamaven una ruptura política amb el règim
franquista i rebutjaven el govern continuista d’Arias Navarro.
Exigien l’amnistia per als presos polítics, les llibertats (...)

LES PRIMERES REACCIONS AL CARRER

Els primers mesos de 1976, a Madrid, Barcelona, Bilbao, València, Sevilla… va haver-hi
nombrosos aldarulls protagonitzats per estudiants, obrers o simplement ciutadans, per
demanar la llibertat política, i millores socials o per protestar per la repressió política.

ELS FETS DE VITÒRIA 1976

L’enduriment de la repressió de les manifestacions i de les vagues va tenir el seu punt àglid
a Vitòria, on morien cinc treballadors pels trets de la policia, el 3 de març de 1976.
El juliol de 1976, Arias Navarro va presentar la dimissió al rei, el qual li va acceptar
immediatament.

EL NOU PRESIDENT, ADOLFO SUÁREZ

De manera imprevista, el rei va nomenar cap del govern Adolfo Suárez, fins aleshores
ministre secretari general del Movimiento Nacional.
El seu nomenament va ser rebut amb moltes reticències (desconfiances ja que no era un
senyor molt significatiu) a l’interior i a l’estranger.

LES RETICÈNCIES AL NOMENAMENT DE SUÁREZ

Desconfiança entre els franquistes i en l’oposició per l’elecció de Suárez:
- Els franquistes més radicals hi veien un personatge massa contemporitzador i poc
fidel als principis del franquisme.
- L’oposició hi veien un personatge que havia tingut una trajectòria política (amb varis
càrrecs) en el franquisme.

EL PRIMER GOVERN D’ADOLFO SUÁREZ

El primer govern de Suárez estava integrat per ministres força joves, procedents
majoritàriament dels quadres secundaris del règim franquista.
També hi havia gent procedents dels sectors democratacristians (reformistes).

LA LLEI DE REFORMA POLÍTICA

Llei per reformar el sistema polític heretat del franquisme, preveia la celebració d’eleccions
generals amb sufragi universal directe.
Sotmesa a referèndum (15 de desembre de 1976), L’oposició va proposar l’abstenció i els
franquistes demanen el NO. Tot i això, hi va haver una participació del 77% i un 94% de
vots SÍ.
Aprovada la llei, es va aplanar el camí cap a l’establiment d’un règim democràtic a partir del
règim franquista.

PROBLEMES DE LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA

Durant els primers mesos de 1977, una sèrie de problemes posen en perill la transició a la
democràcia.
1) El terrorisme: grups extremistes comencen una campanya de desestabilització del
nou règim.
- Extrema dreta: assassinat d’un grup d’advocats col·laboradors amb CC.OO. i
atemptats contra llibreries i institucions socials.
- Extrema esquerra: GRAPO i ETA segresten militars i assassinen policies i
funcionaris de l’Estat.
2) La legalització del Partido Comunista de España (PCE), de Santiago Carrillo.
Malgrat la pressió dels militars, a les vacances de Setmana Santa de 1977 Suárez
ca decidir legalitzar-lo. A canvi, els comunistes van moderar les posicions i accepten
la reforma aprovada en referèndum i la monarquia.

LES ELECCIONS DE JUNY DE 1977

Eleccions històriques: les primeres eleccions lliures des de l’any de 1936.
Celebrades el 15 de juny de 1977 donaren la vict``oa a la UCD, seguida del PSOE i els
comunistes.
LA CONSTITUCIÓ DE 1978
Redactada per una ponència formada per 7 diputats: 3 d'UDC, 1 del PSOE, 1 del PSUC-
PCE, 1 de nacionalista i 1 d’AP.
Discutida en un ambient de consens entre tots els partits parlamentaris.,
Aprovada pel cONGRÉS DELS dIPUTATS I PEL Senat i, finalment en referèndum, celebrat
el 6 de desembre de 1978.

LA PART DOGMÀTICA DE LA CONSTITUCIÓ

L’Estat es defineix com a social i democràtic, organitzat en una monarquià prlamentària.
En aquest nou Estat, hi teen cabuda l’autogovern de les nacionalitats i les regions. Dos
camins per arribar a l’autonomia:
- Via ràpida, destinada a les nacionalitats històriques (Catalunya, País Basc i Galícia).
- Via lentam reservada a les regions.
L’Estat es defineix com a laic i es manté aliè a qualsevol condessionalitat, encara que es
reconeix la importància de l’Església catòlica.
Es reconeix els drets civils de tot tipus: llibertat d’associació, de reunió i d’expressió, dret a
la intimitat, dret a l’honor, etc. Entre els drets s’inclou el dret al divorci i la supressió de la
pena de mort.

LA PART ORGÀNICA DE LA CONSTITUCIÓ

El poder de la Corona és merament de tipus representatiu. El rei només ostenta el
comandament suprem de les forces armades.
La representació política s’organitza en unes Corts Generals integrades per dues cambre: el
Senat i el Congrés dels Diputats.
S’estableix la dicisió de poders.
- L’executiu el yé el govern, nomenat i dirigti per un presidemt, que incorpora els
poders principals. Al seu torn, el president és elegit pels diputats.
- El legislatiu correspon a les Corts Generals, s’opta al model bicameral, AMB EL
Senat i el Congrés dels Diputats.
- El judicial, als tribunals de justícia.
ELS DRETS I DEURES DE LA POBLACIÓ
La Constitució reconeix els drets ciutadans, sigui quina sigui la tendència política dels
governs, els quals han de garantir el benestar físic i espiritual de la població.

Drets que es reconeixen:

● Dret de l’Estat a intervenir en l’economia.
● Dret a l’educació. L’Estat ha de promoure i controlar l’ensenyament, l’accés a la
cultura i la conservació i el respecte pel patrimoni cultural i natural.
● La igualtat de drets entre l’home i la dona, i la no discriminació per raons de sexe,
religió o raça.
● Dret a la salut i a la sanitat. L’Estat ha de mantenir un règim públic de la Seguretat
Social per a tothom.
● Dret a un habitatge digne i adequat.
● Deure i dret al treball i a la lliure elecció de professió o ofici. L’Estat ha de garantir
que els ciutadans es guanyin la vida amb un treball retribuït.
● Dret de la joventut a participar lliurement i eficaçment en el desenvolupament polític,
social, econòmic i cultural del país.

ELS PACTES SOCIALS

En els primers anys de la Transició, la conflictivitat laboral havia augmentat per la situació
econòmica i social d’Espanya.
La inflació havia arribat en 1977, al 29% i l’atur no parava de créixer des del 1974.
La inversió en els sectors productius era molt escassa.Hi havia fugues de capital i
desconfiança general en la marxa de l’economia.

ELS PACTES DE LA MONCLOA 1977

Hi va haver un consens social a l’hora de prendre mesures per rebaixar la conflictivitat
laboral i aturar la inflació.
Els partits polítics, les organitzacions socials i el govern van signar, el 27 d’octubre de 1977,
els pactes de la Moncloa.
S’acordava reduir la conflictivitat laboral, s’acceptava que els augments salarials no fossin
superiors a la inflació i, com a contrapartida, que el govern elaborés un pla d’ampliació
de¡ serveis socials, prioritzant la construcció d’escoles i fer diverses inversions públiques.
Els efectes d’aquest primer pacte social van ser immediats: el 1978 la inflació havia baixat
10 punts, tot i créixer encara l’atur pel tancament d’empreses.
LES ELECCIONS DE MARÇ DE 1979
Un cop aprovada la Constitució, es tornaren a convocar eleccions generals per a l’1 de març
de 1979.
Resultats molt similars a les de 1977: victòria a la UCD (168 escons), seguida del PSOE
(121 escons) i els comunistes (23 escons).
Durant el període 1979-1982, cal destacar dos fets importants:
- la primera legislatura de la nova democràcia espanyola
- les dificultats per al govern de la UCD, per la pressió involucionista dels nostàlgics
del franquisme i el terrorisme d’ETA i GRAPO.

LA PRIMERA LEGISLATURA
Mesures destacades:
1) La nova organització territorial, l’Estat de les Autonomies, trencava el tradicional
centralisme.
→ Cada comunitat autònoma es reparteix amb el govern de l’Estat una gran part de les
competències polítiques i administratives.
→ Cada territori autònom passa a tenir un parlament propi, amb competències legislatives, i
un govern propi elegit a les urnes.
2) A nivell econòmic, reforma de la hisenda pública (nou sistema d’impostos, per
començar a equiparar-se als països democràtics) La gent no estava acostumada a
això .
3) A nivell social, lleis sobre el dret a l’educació (pública, obligatòria i gratuïta), dret al
divorci, l’avortament terapèutic, etc.
4) A nivell local, celebració de les primeres eleccions municipals (1979) després de la
guerra civil.

ELS ENEMICS DE LA DEMOCRÀCIA

La democràcia està en perill per la pressió de grups terroristes i dels grups involucrats
d’ideologia feixista.
1) L’activitat terrorista tenia com a principal objectiu desestabilitzar el nou règim polític.
• Va augmentar durant la Transició: entre 1977-1981, es va cometre el major nombre
d’atemptats terroristes de tota la història.
• ETA tenia el suport d’un sector minoritari, però significatiu, de la societat basca (un
15% amb Herri Batasuna –’Unió del Poble’ en basc –).
2) Els grups involucionistes pretenien reinstaurar una dictadura militar.
• L’extrema dreta actuava de dues maneres:
- cometent atemptats contra entitats democràtiques i culturals, i contra
persones defensores de la llibertat.
- preparant un cop d’estat militar.

EL COP DEL 23-F

Suárez, acorralat per les forces involucionistes infiltrades en l’exèrcit, i amb la UCD amb
dissensions internes, va dimitir el 29 de gener de 1981.
 ● La dimissió de Suárez va ser aprofitada per un grup de militars, en connivència amb
les forces de l’extrema dreta, per intentar un cop d’estat.
● El 23 de febrer de 1981, quan es votava la investidura del nou president del govern,
Leopoldo Calvo Sotelo, un grup de militars i guàrdies civils, comandats pel tinent
coronel de la Guàrdia Civil, Antonio Tejero Molina, van assaltar el Congrés dels
Diputats. Els parlamentaris i el govern van quedar segrestats en mans dels colpistes
durant més de 14 hores.
● El cop només va triomfar a València, on el capità general de la regió, Jaime Milans
del Bosch, va treure els tancs al carrer i va ocupar diverses emissores de ràdio.
● Ja entrada la nit, el rei Joan Carles I es va adreçar a la població per televisió,
desautoritzant l’intent colpista i ordenant a l’exèrcit respectar l’ordre constitucional.
● El resultat va ser la rendició dels colpistes i el retorn a la normalitat.

EL GOVERN DE CALVO SOTELO (1981-1982)

Leopoldo Calvo Sotelo va ser elegit president del govern després de l’intent de cop d’estat.
● El govern de Calvo Sotelo:
- Descomposició progressiva de la UCD.
- Aprovació de la LOAPA (Ley Orgánica de Armonización del Proceso
Autonómico), que retallava competències dels estatuts d’autonomia.
- Convocatòria de noves eleccions generals per a l’octubre de 1982.
FONT CARTOGRÀFICA MAPA TEMÀTIC SINCRÒNIC. → LO DEL POWER

LES ELECCIONS D’OCTUBRE DE 1982

Les eleccions del 28 d’octubre de 1982 van canviar de soca-rel el mapa polític espanyol i
van suposar l’inici d’un llarg període d’hegemonia socialista.
El PSOE va guanyar per majoria absoluta històrica, amb 202 diputats de 350.

L’HEGEMONIA SOCIALISTA (1982-1996)

Els socialistes, amb Felipe González al capdavant, van guanyar quatre eleccions generals
seguides, i van governar de manera ininterrompuda des del 1982 fins al 1996.
Al 1993, però, no van obtenir majoria absoluta, i van governar amb el suport de CiU.

EL PRIMER GOVERN DEL PSOE 1982-1986

A nivell interior, i per superar la crisi econòmica, es va optar per una política
socialdemòcrata, concretada en la reconversió industrial i la reforma fiscal.
A nivell exterior, cal destacar la integració d’Espanya en nombrosos organismes
internacionals, com ara el Consell d’Europa, l’OTAN i la Comunitat Econòmica Europea
(CEE) (avui Unió Europea, UE).

LA POLÍTICA SOCIALDEMÒCRATA
Per poder finançar la política social es van prendre dues mesures impopulars:
- la reconversió industrial (disminuir la plantilla de les empreses poc competitives o
absoletes, o excés en nombre de treballadors). La idea era netejar l’economia per
implantar un estat del benestar.
- la reforma fiscal
El govern va haver d’afrontar dues vagues generals (1985 i 1988), convocades per CC.OO. i
UGT.
Els socialistes van introduir el model social europeu i van instaurar l’Estat del benestar.

L’ESTAT DEL BENESTAR A ESPANYA

LA RECONVERSIÓ INDUSTRIAL
Va afectar les empreses públiques (de l’Estat), que tenien grans pèrdues i no eren
competitives en el mercat internacional.
Els sectors de les drassanes, la siderúrgia i la mineria van ser els més afectats.
La reconversió va provocar greus conflictes socials, però va permetre sanejar el sector i
alliberar l’Estat d’una enorme càrrega financera, que absorbia una part important
dels recursos fiscals.
Va afectar a Astúries, Galícia… La pesca, la llet i més productes es van haver de reduir per
tal d’entrar en la comunitat econòmica europea.

LA REFORMA FISCAL
La reforma fiscal, iniciada en temps de Suárez, va consistir en augmentar els impostos
directes i distribuir millor el pes fiscal.
Fou criticada per sectors de la classe mitjana.
Destí de la recaptació:
- Despeses socials. La sanitat va passar a ser una prestació universal
- Infraestructures . Obres públiques
- Promoció de l’economia
- Renovació dels sistemes de pensions, subsidis assistencials i prestacions als
desocupats.
LA FI DE L’AÏLLAMENT INTERNACIONAL
Un cop restablerta la democràcia, Espanya va integrar-se en nombrosos
organismes internacionals, com ara el Consell d’Europa, l’OTAN i la Comunitat Econòmica
Europea (CEE) (avui Unió Europea, UE).
Els governs de Suárez i Calvo Sotelo havien fet els primers passos en aquest sentit.
Els socialistes van refermar la permanència a l’OTAN i van aconseguir la integració a la
CEE.
LA PERMANÈNCIA A L’OTAN
Espanya va efectuar l’ingrés a l’Aliança Atlàntica (OTAN) l’any 1982, sota el govern de
Calvo Sotelo.
El 1986, els socialistes van convocar un referèndum de permanència a l’OTAN.
En el referèndum va guanyar el sí, amb un 52,5% de vots.
A Catalunya, País Basc, Navarra i Canàries va guanyar el no. Referèndum OTAN (12 de
març de 1986)

LA INTEGRACIÓ DE LA CCE
L’acord signat el 1985, va entrar en vigor l’1 de gener de 1986.
La pertinença a la CEE ha tingut una gran transcendència per a Espanya i per a Catalunya.
La integració va comportar:
- la modificació de moltes lleis i normes, sobretot econòmiques (creació de l’IVA, per
exemple)
- la consagració de la democràcia espanyola i un gran impuls a la modernització
econòmica i social.

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA A CATALUNYA

La transició democràtica va tenir un desenvolupament especial a Catalunya.
A Catalunya, la democràcia es va conquerir, a través de la mobilització popular i la gran
implicació de les organitzacions socials, no solament les polítiques i sindicals.
El període 1975-1980 va ser un dels moments de la història de Catalunya de més fervor
popular per les llibertats individuals, polítiques i nacionals.

TOT REIVINDICACIÓ
El clamor popular dels anys de la transició es resumeix en el crit “Llibertat, amnistia i Estatut
d’Autonomia”.
La impulsora i difusora de l’eslògan va ser l’Assemblea de Catalunya.
● Llibertat: demanda de llibertats individuals, polítiques i sindicals.
● Amnistia: demanda de llibertat per a milers de presos polítics del franquisme.
● Estatut d’Autonomia: demanda de les llibertats nacionals, d’autogovern per a
Catalunya.

LES DIADES DE L’11 DE SETEMBRE

Les Diades de l’11 de setembre de 1976 i 1977 van tenir un intens caràcter reivindicatiu.
Pel 1976 es va acceptar una celebració multitudinària a a Sant Boi de Llobregat, amb
gairebé 100.000 persones. Era la primera celebració pública de la Diada des del 1938.
Pel 1977 es va convocar la manifestació més grandiosa i impressionant que s’havia fet mai
a Catalunya, amb més d’un milió de persones al centre de Barcelona.

LA REINSTAURACIÓ DE LA GENERALITAT
Després de la mort de Franco, es va formar el Consell de Forces Polítiques, que aglutinava
un ampli ventall de formacions.
Pel febrer de 1977, representants de diversos partits polítics van anar a França per
entrevistar-se amb Josep Tarradellas, president de la Generalitat republicana a l’exili, per
parlar del possible retorn a Catalunya.
Passades les eleccions generals del 1977, Suárez va convidar Tarradellas a reunir-se a
Madrid per negociar el seu retorn de l’exili i la possibilitat de reinstaurar la Generalitat.

EL RETORN DEL PRESIDENT TARRADELLES

Després d’unes difícils negociacions, el govern espanyol va decretar el restabliment de la
Generalitat de Catalunya, i en va nomenar president Josep Tarradellas.
La Generalitat tindria caràcter provisional mentre es redactava un nou Estatut d’Autonomia.
El 23 d’octubre de 1977, Tarradellas pronunciava el seu famós “Ciutadans de Catalunya, ja
sóc aquí!”.

L’ESTATUT D’AUTONOMIA DEL 1979

La Constitució espanyola del 1978 marcava els límits dels estatuts d’autonomia.
Una comissió de parlamentaris catalans elegits el 1977, es va reunir al Parador de Sau
(Osona) per redactar un projecte d’Estatut, que es va presentar a les Corts espanyoles.
Després d’algunes retallades, el 25 d’octubre de 1979 el poble català va aprovar-lo en
referèndum.
El desembre de 1979 es va promulgar el nou Estatut d’Autonomia de Catalunya.

L’ESTRUCTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

EL PARLAMENT DE CATALUNYA
La Generalitat està integrada pel Parlament, òrgan legislatiu que representa el poble de
Catalunya i que està constituït per diputats elegits per sufragi universal.
Competències del Parlament:
- l’elaboració de les lleis
- l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat
A més, exerceix el control de l’acció política del govern català.

EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT
El president de la Generalitat és un òrgan unipersonal elegit pel Parlament entre els seus
integrants.
Representa la Generalitat a Espanya i al món, i nomena i presideix el Consell Executiu o
Govern.

EL CONSELL EXECUTIU DE CATALUNYA

El Consell Executiu, nomenat pel president, té les funcions de qualsevol govern democràtic:
- dirigir l’Administració
- proposar lleis al Parlament
- elaborar i aplicar el pressupost
- dirigir l’acció política del govern

ALTRES ÒRGANS DE LA GENERALITAT

Altres òrgans de la Generalitat:
● Tribunal Superior de Justícia: màxima institució judicial de Catalunya.
● Síndic de Greuges: recull i trasllada al Parlament les queixes dels ciutadans sobre
l’Administració o sobre el funcionament dels serveis.
● Sindicatura de Comptes: intervé i certifica la comptabilitat de la Generalitat.
● Consell Consultiu: vigila que la legislació compleixi l’Estatut.

COMPETÈNCIES DE LA GENERALITAT
Competències de la Generalitat:
● Exclusives: estableixen un àmbit en què només pot legislar el Parlament, i la seva
legislació preval sobre la de l’Estat. (l’Estat no intervé per res
● Compartides: es legisla a partir de les lleis generals de les Corts espanyoles.
Destaquen l’educació i la sanitat. Sovint, sorgeixen problemes d’interpretació, que es
dictaminen amb recursos al Tribunal Constitucional espanyol.
● Recurrents: del seu àmbit, l’Estat es reserva una part, i la Generalitat, l’altra.
● Executives: el Consell Executiu es limita a aplicar directament a Catalunya les lleis
de l’Estat. (PANDÈMIA).

LES PRIMERES ELECCIONS CATALANES

El 20 de març de 1980 se celebraren les primeres eleccions al Parlament de Catalunya.
Els resultats van ser sorprenents: a diferència de les eleccions generals, en què els
socialistes havien guanyat a Catalunya, en les autonòmiques va guanyar la coalició
Convergència i Unió (CiU), liderada per Jordi Pujol.
Tot seguit es va constituir el Parlament de Catalunya, presidit per Heribert Barrera (ERC).
El Parlament va elegir president de la Generalitat Jordi Pujol, el líder del partit més votat.
Partits protagonistes:
- Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE (1978) (Joan Reventós).
- Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) (Jordi Pujol)
- Unió Democràtica de Catalunya (UDC) (Miquel Coll i Alentorn)
- Convergència i Unió (CiU) (coalicioó creada el 1978)
- Centristes de Catalunya (CC) (branca catalana de la UCD)
- Partido Socialista Andaluz (PSA)
- Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)
- Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

LES ELECCIONS DE MARÇ DE 1980

LA CATALUNYA AUTONÒMICA
Des del 1980 fins al 2003, Jordi Pujol, líder de la coalició de dos partits nacionalistes de
centredreta, va presidir la Generalitat de Catalunya.
CiU va guanyar totes les eleccions fins al 2003, per majoria relativa o absoluta.

EL DESENVOLUPAMENT AUTONÒMIC
➢ L’assumpció de competències va comportar la creació d’una administració pròpia,
amb una sèrie d’organismes centrals i territorials.
➢ Les principals àrees de gestió catalana van ser salut, educació, cultura, ajuts socials,
planificació urbanística, etc.
 ➢ Promulgació de la Llei de normalització lingüística (1983). Per tal de tenir un ús
habitual en la llengua catalana.
➢ Creació de Televisió de Catalunya (1983): TV3 (1983), Canal 33 (1988) i 3/24 (2007)
➢ Creació de Catalunya Ràdio (1983).
➢ Introducció de l’ensenyament de la llengua catalana
➢ Instauració de l’escolarització gratuïta i obligatòria de tota la població.
➢ Creació de noves universitats.
➢ Serveis dirigits a l’agricultura.
➢ Realització d’obres públiques (carreteres i autopistes).
➢ Planificació del turisme.
➢ Promoció de la cultura.
➢ Creació d’una policia pròpia, els Mossos d’Esquadra.
➢ Direcció de la política penitenciària: construcció de noves presons.
➢ Aprovació de la Llei d’organització territorial comarcal (1987).
➢ Catalunya quedava dividida en 41 comarques (les mateixes de la divisió de la
República, i tres més el 1990).

L’ECONOMIA I LA SOCIETAT DE CATALUNYA DES DE 1980

Catalunya s’ha convertit en una de les regions europees més dinàmiques des del punt de
vista econòmic i social.
La societat catalana s’ha modernitzat de manera similar a les societats occidentals més
desenvolupades.
Però també hi ha problemes, com ara l’existència de bosses de pobresa i marginació,
els desequilibris territorials, els problemes mediambientals, les dificultats dels joves per
trobar feina, etc.
LA POBLACIÓ CATALANA
Des del 1970 al 1990 la població catalana es va estancar, degut a la baixa taxa de natalitat.
A partir de mitjans de la dècada de 1990 es va produir una segona onada migratòria, que ha
fet créixer en els darrers anys la taxa de natalitat.

L’ECONOMIA CATALANA
Catalunya presenta la major activitat econòmica de tot l’Estat.
La participació de Catalunya en la producció en el conjunt d’Espanya és superior al seu pes
demogràfic.
En les darreres tres dècades Catalunya ha terciaritzat molt la seva economia.
L’economia catalana és la que té major grau d’obertura a l’exterior i de les que inverteix en
innovació i incorpora noves tecnologies.
Sector primari:
- Destaca en la producció de vins (cava, sobretot), carn de porc i derivats i fruits
(embutits).
- Creix l’extensió de les explotacions i la mecanització.
Sector secundari:
- Destaquen la indústria de transformació, automòbils, química, alimentació, naval,
mobles, electrodomèstics, informàtica, telemàtica, arts gràfiques, construcció, etc.
Sector terciari:
- Destaquen el turisme, publicitat, noves tecnologies, serveis socials, educatius i
sanitaris, caixes d’estalvis, etc.
LA SOCIETAT CATALANA
La societat catalana ha esdevingut una societat dinàmica i canviant, de la que cal destacar:
- L’augment del nivell de vida, degut a una oferta àmplia de serveis públics i
d’assegurança social.
- L’accés massiu a la cultura i a les activitats d’oci.
- L’existència de bosses de pobresa.
- La convivència de grups multiculturals.
- La modificació dels costums i de la mentalitat de la gent.
- L’aparició d’un nou concepte de família.
- La llibertat personal en diverses qüestions.
- La progressiva igualtat de drets entre homes i dones.

GUERRA CIVIL

● Causes guerra civil

● com es produeix l'aixecament militar del 17 y 18 de juliol del 36 (com arriba a franco
desde canàries) com les tropes arriben a l’estret pels vaixells italians i avions
alemanys.
 ● Fases de la guerra: Batalles
● batalla de madrid
● quan falla, el canvi d'estratègia, la batalla del nord
● batalla de terol ,aragó x arribar a la mediterrània
● batalla de l’ebre d'ocupació de cat
● arribada de madrid i alacant
● organització política dels dos bàndols: junta de burgos, noves lleis (llei de
responsabilitats polítiques del 39, franco com a generalíssim, autodesignacio com a
caudillo…)
● república: canvis de govern, organització de cat: comitè de milícies antifeixistes,
decret de colectivitazacions , fets de maig del 37 i el q significa, (govern de Negrín
comunista)
● finalització de la guerra i consecuqncies
● Intervenció estrangera. (ajudes a canvi de l’or d’espanya, ajuda alemanya (côndor) i
itàlia, brigades internacionals.

FASES DE LA GUERRA, ORGANITZACIÓ POLÍTICA SOBRETOT A CATALUNYA, FETS

DE MAIG DEL 37

PRIMER PART O SEGONA PART DEL FRANQUISME:

1939-59:
- com s’organitza l’estat,m suport (alta burgesia, exercit església), bases
ideològiques , organització econòmica de l'autarquia, intervenció española en la 2a
GM (entrevistes, división azul)
- canvi de postura → pas de nacionalsindicalisme al nacionalcatolicisme.
- Oposició: maquis, vagues dels tramvies, oposició de l’exili. repressió organitzada i
sistemàtica,

1959-75:
- tecnocrates, desarrollismo, obertura econòmica a l'exterior, pla d'estabilització i de
desenvolupament, llei de premsa i arribada del turisme i el que implica, com afecta la
política económica desarrollista als diferents sectors industrials, empreses de
catalunya, canvi social d’una classe mitjana, acords preferencials al PCE
- increment de la posició i la creació de la platajunta o creació de forces en catalunya.
- cultura catalana, nova cançó, català una llengua d’ús més habitual.
- últims temps de franco a partit de l’atemptat de carrero blanco ETA i el seu
assassinat i el que significa per el règim
- lleis fundamentals.

LA TRANSICIÓ
1. 1r govern de la transició: govern arias navarro
a. enfrontament i immobilistes i reformistes
b. augment de la pressió, fets de vitòria
c. dimissió d’arias navarro
2. 1a etapa de suárez com a president nomenat
a. llei de reforma política
b. primeres eleccions 77
 c. formació de corts constituents
d. elaboracion constitucions amb característiques
e. reinstauració de la generalitat provisional amb josep tarradelles
f. projecte d’estatut de Sau i el referèndum
g. corts
3. 2a etapa de govern de suárez
a. pactes de la moncloa
b. processos per integrarse en la cce i OTAN (ell fa els primers passos
c. augment terrorisme i increment de les tensions a l’exèrcit.
d. eleccions de 79 amb el descends del UCD
e. com això provoca la divisió dins del partit d’UCD i acaba amb la dimissió de
suárez
f. intent 23F, com es fa, com acaba, pq es fa etc
4. calvo sotelo
a. LOAPA
b. entrada OTAN
c. eleccions de 1982 en les quals guanya per majoria ablosuta el PSOE.
d. triomf de concenvergia i unió, 1a etapa de jordi pujol
e. inici de estatus d’autonomia
f. entrada definitiva CE
g. entrada a la OTAN
h. increment del terrorisme i aparició del GALP antiterroristes, pagats amb
diners pagats
5. canvis en l’economia, societat, terciarització, valors, costums, onada migratoria
procedent del marroc o llatinoamerica, mukticuturaritat que això implica

causes 23f:
- militars descontents amb el procés de desmantellament del franquisme i el
descontent dels militars.
- augment terroristes d’ETA i GRAPO contra els militars, consideren que no fan prou
- creació de l’estat de les autonomies que molts dels militars consideren que és
acabar amb la unitat d'espanya, ja que per ells és molt important.
- legalització del partit comunista, els va molestar molt.
desenvolupament:
moment on estan tots els diputats presents, el govern i també estaven la major part dels
senadors, tot el poder legislatiu i executiu, tots estaven concentrats allà.
clima de tensió i incertesa.
va passar en el moment en què comença la votació que segresten el congrès. en principi,
s’esperava que arribés el General Armada i que els capitans generals de tot l’estat
aixequessin al cop.
aquest cop falla quan el rei diu x telefo que no surtin ni facin res, aleshores ningú treu forces
armades al carrer, només a valència, el general armada tmp es presenta.
quan el rei surt a la televisió, encara que estava presa per la guàrdia civil, i no deixaven
sortir al càmeres que estaven allà.
aleshores el rei surt i diu que s’ha de respectar la constitució… el cop ja ha fallat i després
surt Tejero i es lliura a la policía militar.
es fa una manifestació en madrid molt gran i a totes les ciutats grans espanyoles i es
considera salvada la democracia en aquest moment. els militars son portats a judici, tejero
tmb i condemnats a penes de presó i a ser apartats de l’exèrcit.