Histria Selectivitat

RESTAURACI BORBNICA
1. SISTEMA POLTIC DE LA RESTAURACI
Comena amb un pronunciament ben vist pels sectors ms conservadors de la societat amb lobjectiu de tornar
a una estabilitat poltica i posar fi a les revolucions populars de la primera republica.

Cnovas del Castillo exerceix de regent fins que arriba el rei. Es planteja diversos objectius per posar fi als
problemes endmics de letapa anterior:
Carcter partidista i excloent dels moderats
Intervenci dels militars en la poltica
Proliferaci dels enfrontaments civils
Per aix redacta una constituci que vertebri un nou sistema poltic basat en el bipartidisme i per pacificar el
pas (guerra de Cuba i guerres carlines).
Convoca eleccions per a Corts Constituents amb sufragi universal (noms per aquesta vegada)

1876 Elaboraci de la Constituci, de carcter conservador inspirada en els valors tradicionals.

1. MONARQUIA
Instituci superior permanent i al marge de les decisions poltiques
T la funci de moderador poltic per aconseguir la bona entesa entre els 2 partits
Sobirania compartida per amb amplis poders
Dret de vet
Pot nomenar ministres i pot convocar i suspendre Corts sense comptar amb el govern
2. CORTS
Divisi entre Congrs dels Diputats i Senat
El sufragi estava marcat per una llei exterior a la constituci que dictava un sufragi censatari
limitat als grans contribuents
La meitat dels senadors ho eren de carcter vitalici i eren nomenats pel rei o el govern
3. RELIGI
Confessionalitat catlica de lEstat
Tolerava altres creences en lmbit privat
Part dels pressupostos estaven destinats al finanament del culte i de lesglsia
4. DRETS: Es van restringir els drets dimpremta, expressi i associaci

Sistema de govern basat en el bipartidisme / torn pacfic introdut per Cnovas del Castillo. Consistia en
lalternana del poder en mans de dos grans partits (=partits dinstics, ja que defensaven la monarquia dAlfons
XII). Eren el Partit Liberal i el Partit Conservador. Van donar lloc a una estabilitat institucional, ho triava el rei.

Aquest sistema tenia la voluntat da cabar amb els pronunciaments i aconseguir estabilitat. Lexercit cada com
menys poder poltic (llei, nomes funci de defensar)

2. PRINCIPALS PROBLEMES DE LA RESTAURACI

1. CARLINS
El conflicte carl agafa fora durant la I Repblica i conquereix ciutats que mai abans havien estat del seu
domini (Igualada, Manresa, Vic, etc.). El govern aconseguir derrotar els carlins i aboliran els furs, per tamb
els hi donaran una certa autonomia fiscal.

2. GUERRA DE CUBA
Cnovas del Castillo vol acabar amb la revolta i desprs duna intervenci militar, passen a la negociaci.
1878 Signen la Pau de Zanjn: mplia amnistia, abolici de lesclavitud (1888) i Cuba passar a tenir
representants al Congrs dels Diputats. Per culta de retards i incompliments daquests acords t lloc un nou
conflicte (Guerra Chiquita, 1879).

1895 Els cubans tenen el suport dEEUU a la guerra

1898 Espanya perd totes les colnies que li quedaven

3. LALTERNANA DE PODER
Es compleix fins el 1898 a crrec dels Partits Dinstics.

PARTIT LIBERAL PARTIT CONSERVADOR

Sagasta Cnovas del Castillo
Unionistes
Sectors conservadors
Progressistes
(menys els carlins)
Part dels Republicans Moderats
El bipartidisme es va mantenir grcies a que compartien certs aspectes:
1. Representaven una minoria (elits econmiques i classe mitjana benestant).
2. Defensaven: La monarquia, la Constituci i la consolidaci dun estat liberal, unitari i centralista.

Per divergien en la manera dactuar polticament:

Els conservadors eren immobilistes, promovien el sufragi censatari, defensaven lesglsia i lodre social.
Els liberals defensaven un sufragi universal mascul i apostaven per un reformisme social i un estat laic.

3.1 Corrupci electoral

Va ser un perode molt marcat per trampes electorals (=tupinades) arreu dEspanya (sobretot a Andalusia,
Galcia i Castella), grcies a les quals el torn pacfic es mant tants anys.

Restablint el sufragi censatari, que era ms fcil de manipular que ja votava menys gent.
Donant ms pes electoral a les zones rurals, on hi havia ms gent analfabeta i, per tant, ms fcil de
manipular.
Mitjanant trampes electorals de manera que el partit vencedor era decidit pel rei.

Els qui influenciaven els vots eren els cacics, notables amb gran influncia i poder econmic sobre altres
persones. Solien ser terratinents que donaven feina als qui influenciaven. Donen lloc al fenomen del
caciquisme. A part dinfluir tamb dirigien el vot fent favors o discriminants els que no feien cas.

A part dinfluenciar els vots, tamb es falsejava el cens, es manipulaven les actes electorals, es compraven vots i
samenaava lelectorat

3.2. Desenvolupament del torn de partits (1876 1898)

Van haver-hi 10 eleccions (6 governs conservadors i 4 liberals).
Quan hi havia els liberals: Sagasta forma un govern liberal i estableix el sufragi universal mascul en unes
eleccions municipals
1885 Alfons XII mor sense descendncia. Els dos caps de partit arriben a un acord i firmen el Pacte del
Pardo, on decideixen que donaran suport a la regncia de M Cristina (la seva dona) que est embarassada de
qui ser Alfons XII a partir del 1902.

Durant la regncia governen ms anys els liberals i duen a terme una obra reformista:
1887. Lleis dassociaci on elimina la distinci partits legals / illegals.
1888. Abolici de lesclavitud.
Nou codi civil.
Reformes de lexrcit i la hisenda.
Implantaci del sufragi universal mascul +25 anys. Saplica a les eleccions generals del 1890.
Assassinat de Cnovas del Castillo que genera una gran crisi al partit.

4. FORCES MARGINADES DEL SISTEMA

4.1 Republicanisme
Desprs de la Primera Repblica han de fer front al desencs dels seguidors i a la repressi. Es reorganitzen i es
divideixen, de manera que tenen menys eficcia amb la representaci a les Corts.

1. Partido Republicano Posibilista. (conservadors) Emilio Castelar. Accepten el sistema poltic

2. Partido Republicano Progresista. (radical) Manuel Ruz Zorrilla. No descartaven la violncia contra la
monarquia. Influencien alguns sectors militars i intenten (sense xit) moviments resurreccionals.
3. Partido Republicano Centralista. Nicols Salmern. Pretenien convertir-se en el pal de paller del
republicanisme.
A Catalunya:
1. Partit Republic Democrtic Federal. Pi Margall Principal fora republicana a Catalunya. Pateix
divisions internes: Valent Almirall, que inicia el catalanisme.
2. Uni Republicana. Coalici republicana per augmentar el nombre descons al Parlament. Reclamaven el
sufragi universal i reformes liberals.

Van haver de fer front al internacionalisme, que va apellar fort a la classe treballadora (mxim suport
republic). Es va crear AIT (Associaci Internacional de Treballadors) o Primera Internacional a Londres el
1864. Defensa la uni de treballadors de tot el mn amb la voluntat de lluitar per levoluci de la classe obrera.

La AIT tindr molta influencia anarquista i es crear el primer congres a Barcelona que dictar la vaga com a
principal arma de protesta.

4.2. El Carlisme
Desprs de ser venuts al Pas Basc i Navarra es va prohibir la presncia del seu pretendent (Carles de Borb) a
Espanya i es va exiliar. Alguns acceptaran Alfons XII (Ramon cabrera) i daltres no (Cndido Nocedal)
Es far un crisi interna i per aix Juan Vzquez redacta lActa de Loredan on pretn adaptar el carlisme a la
nova situaci, no es manifesten a favor de lAntic Rgim i accepten el nou ordre liberal capitalista per
segueixen defensant el catolicisme, el foralisme, el seu pretendent i soposen a la democrcia.

Es creen divisions dins del partit i Ramn Nocedal funda el Partido Catlico Nacional, amb representants a
Catalunya (Salvador Casaas i Flix Sard). s un partit catlic integrista que no reconeix el pretendent carl

5. LA GUERRA DE CUBA
La Pau de Zanjn no es porta a terme o es fa amb retard; degut a la forta oposici dels grans propietaris,
negrers i comerciants de la pennsula; originant una nova revolta. Aquesta demanava el que es va fer a la Pau.
EL PARTIDO AUTONOMISTA EL PARTIDO DE LA UNIN CONSTITUCIONAL
Format per cubans.
Demanaven lautonomia de lilla. Format per espanyols residents a Cuba
Reclama reformes poltiques i econmiques Defensaven els interessos dEspanya
Vol ampliar la representaci al les Corts
Sagasta aboleix lesclavitud i es proposa reformar lestatut colonial. No saconsegueix per culpa dels interessos
dels negociants a Cuba.

Desprs Jos Martn funda el Partido Revolucionario Cubano amb lobjectiu daconseguir la independncia,
sentiment que va creixent a lilla. Aconsegueix reconeixement exterior per part EEUU, augmentar la base social.

El govern espanyol havia augmentat els aranzels als productes que arriben a Cuba de fora dEspanya i Estats
Units (client mes important) es quiza i amenaa de tancar les portes del mercat a Cuba.

5.1. La gran insurrecci

Shavia produt la Guerra Chiquita, que va ser curta a causa del poc suport i al poc armament de lexrcit cub i
la superioritat de lexrcit espanyol. Llavors es produeix un altre aixecament cub on senvia un exrcit espanyol
liderat per Martnez Campos, que creu que la soluci al conflicte s la guerra juntament amb un esfor poltic.

Aquest conflicte comena a lest i arriba rpidament a la capital. Martnez Campos no pot acabar amb la
insurrecci i s substitut per Valeriano Weyler, molt ms repressiu per evitar la revolucio pagesa
(concentracions de camperols en petites viles on els maltractaven )

Pels soldats espanyols aquell era un terreny desfavorable i els manquen provisions darmament. Tamb van
patir malalties tropicals. Tot aix dificultava la victria.

Weyler s substitut per Ramn Blanco que t una estratgia de conciliaci per tal que Espanya segus tenint
la sobirania de lilla i per evitar un conflicte amb els EEUU.
Es decreta lautonomia de Cuba i es decreta lautonomia aranzelria.
Sestableix el sufragi universal i sigualen els drets cubans amb els espanyols.
Les reformes arriben massa tard i els cubans no les accepten i no acaben amb la guerra.

Desprs ja comena la guerra hispanoamericana.

EEUU mostra un gran inters per Cuba i vol comprar lilla a Espanya.
El president dEEUU dna suport als insurrectes amb vaixells carregats darmamament pels cubans. Un vaixell
amb rumb lHavana va explotar a mig cam, provocant linici del conflicte entre EEUU i Espanya, a qui acusaven.
Espanya ho nega i es declara la guerra.

EEUU s molt superior a Espanya i els exigeix marxar de Cuba per shi neguen a fer-ho sense lluitar.
Reuneixen els representants i signen la Pau de Pars on Espanya reconeix la independncia de Cuba i es
compromet a abandonar lilla. A ms, cedeix Puerto Rico, les Filipines i lilla de Guam als EEUU. Espanya perd
totes les colnies.

6. ACTITUD DELS CATALANS DAVANT LA GUERRA DE CUBA

1. Les classes benestants donen suport a la guerra per interessos econmics.
2. Les classes populars shi oposaven perqu patien el reclutament del servei militar.
 3. Republicans Federals, Socialistes i Catalanistes. Eren conscients de la superioritat dels EEUU i shi
oposaven. Els republicans, a ms, es van manifestar a favor del dret a decidir dels cubans.

7. CONSEQUNCIES DEL DESASTRE DEL 98

Sesperava una greu crisi, que va resultar ser-ho menys del que es pensava.

CRISI ECONMICA. La Guerra de Cuba havia suposat una gran despesa. El ministre dhisenda, Fernndez
Villaverde, augmenta els impostos per eixugar el deute.

CRISI POLTICA. El sistema de la restauraci va sobreviure de manera que continua el torn dinstic. Tot i aix, hi
ha nous governants que intenten aplicar idees regeneracionistes: descentralitzaci i publica la administraci.
(destacat = Camilo Polavieja). Van ser ben rebudes per la burgesia catalana.

El sentiment militarista disminueix en la poblaci, ja que els culpava del desastre. Els militars agafen una
postura ms autoritria i intransigent. Volen ms protagonisme en la poltica. Es desencadena una crisi
ideolgica i moral per culpa de la prdua de colnies que genera desencs i frustraci. Just en aquell moment,
les principals potncies europees creen grans imperis. A ms, la premsa internacional deixava malament al pas.

A Catalunya es van produir dues conseqncies:

1. Derivada de la crisi econmica. Laugment dimpostos dna lloc a la protesta anomenada tancament de
caixes, on els comerciants de Barcelona decideixen no pagar la contribuci trimestral el setembre de
1899. El govern central els vol embargar els comeros per lalcalde de la ciutat ( Bartomeu Robert)
shi nega i dimiteix. Aix deriva en una vaga general de tots els comerciants catalans.
2. Es consolida el catalanisme impulsat pels secors de la burgesia industrial, que creuen que els poltics
del moment sn incapaos dimpulsar una poltica renovadora. Les formacions catalanistes oferien
lautonomia i una poltica modernitzadora.

10. EL REGENERACIONISME
Corrent molt crtic amb el sistema poltic i la societat espanyola. A partir del 98, diversos intellectuals creuen
que estan molt influenciats pel catolicisme, cosa que impedeix que la cincia i la cultura es desenvolupin. Aix
doncs, cal que es regenerin El mxim representant s Joaquin Costa que:
Defensa que hi ha una necessitat denterrar les glories del passat
Shavia de millorar la situaci de la pagesia
Era molt necessari elevar el nivell educatiu cultural de la societat

Desemboca en la fi duna poca de la restauraci que suposa un canvi. Entren nous intellectuals al mn de la
poltica: tampoc introdueixen grans canvis i segueix el sistema de la restauraci.

TRANSFORMACIONS ECONMIQUES I SOCIALS

1. DEMOGRAFIA

La transici demogrfica:

1. Sinicia disminuint la taxa de mortalitat: Millors aliments. Millora dhigiene

2. Mortalitat infantil disminueix.
3. Augmenta lesperana de vida: Augmenta dels 34,8 anys als 50.
4. Augmenta la poblaci espanyola.
5. Descendeix la natalitat, hi ha una racionalitzaci del planificaci familiar (fills que poden mantenir).
A Catalunya: Augment de la poblaci per lonada migratria del 1920.

1.1. Moviments migratoris:

Interiors: Moviments que es donen dins les fronteres dun mateix pas que comporten una retribuci de la
poblaci regional. Motius:
Leconomia: hi havia zones ms riques i industrialitzades (Barcelona, Madrid, Bilbao, Sevilla) i altres
ms pobres (Castella, Mrcia, Arag, provncies orientals dAndalusia.)
Crisi del cereal: consistia en una agricultura de subsistncia i un mili de persones abandonen els
camps.
Exteriors: moviments que es donen fora les fronteres. (Cuba, Brasil, Argentina. Altres a Algria.)
Al segle XX, assoleix els seus mxims perqu la poblaci espanyola creixia per no augmentaven els llocs de
feina. Ajuda dels avenos dels mitjans de comunicaci i de transport. Sobretot marxen joves
1. 2 Intensificaci de la urbanitzaci:

Causada per les migracions. Les ciutats han dampliar-se i urbanitzar-se per tal de cobrir les necessitats dels
nouvinguts. Construir nous habitatges, ms feina, ampliaci i reconstrucci de vies de comunicaci i
infraestructures, construcci de noves xarxes de transport...
1897: BCN agafa municipis/pobles del seu voltant per tal dincloure-les a la ciutat i fer-la ms gran mitjanant
un Decret. Ex: Grcia, Sarri, Sants (actuals barris). Remodelaci de Montjuic perqu shi celebra durant el 1929
lExposici Internacional (Fires per donar a conixer els productes de la regi).

2. ENDARRERIMENT AGRARI I CONFLICTIVITAT PAGESA

S.XX situaci amb una dualitat molt marcada: Zones de sec (agrari de cereals, poc competitiva) i zones de
carcter mediterrani (ms dinmica).

2.1. Crisi agrria i crisi de la viticultura:

Crisi cerealista:
Motius: Innovaci dels mitjans de transport i de comunicaci. Aix feia que a Europa arribs cereals de pasos
que feien servir agricultura extensiva (nomes un sol producte per tant baixen preus i per tant es compren
aquets i no els deuropa)
Aix generar: Disminuci dels beneficis i dels salaris dels pagesos i protestes coordinades per la Lliga agrria
(grups de propietaris del cereal) amb lobjectiu: aplicar aranzels proteccionistes.
Crisi viticultura (camps de vinyes):
Propietaris dels camps: llogaven les terres a un pags (rabassaires) i el contracte durava fins que els ceps es
morissin. Feien pagar als rabassaires amb una part dels beneficis obtinguts. Contracte de Rabassa morta.
A Catalunya hi havia moltes vinyes i per desgracia la filloxera creua els Pirineus i ataca totes les vinyes de
Catalunya. Aix produeix una crisi econmica que es necessitar resoldre comprant ceps immunes.

Conflicte entre rabassaires i propietaris ja que els rabassaires tenien un vincle a la terra dons havien invertit
temps i diners i demanen que sanulli el contracte. En canvi els propietaris es negaven a no anullar-los, volien
limitar les llibertats dels pagesos.

2.2. Evoluci agrcola:

El govern actua per tal de superar la crisi, establint aranzels proteccionistes per lagricultura no remunta. Dos
motors principals que milloren lagricultura: noves rompudes (terres que no sutilitzaven, + terres) i
intensificaci dels conreus, introducci de nous conreus i especialitzaci de conreus.
Aix reactivaci del sector agrari. Hi ha zones desiguals:
Zones de sec: Producci de cereals i llegums. Preus ms alts respecte altres pasos. Menys dinmic,
menys producci.
Zones mediterrnies: Productes dexportaci. Ms dinmica, ms producci. Olivers, vinyes, fruiters...
Es gasta molts diners pels aliments i no en productes manufacturats que afecta en el creixement de la indstria.

AGRICULTURA CATALANA:
Zones de regadiu + zones de xarxa (comunicaria amb Barcelona). Augment de la urbanitzaci tot i haver-hi
bona producci.
2.3. Problemes dels camps espanyols:

La manera de distribuci de les propietats de la terra ja que hi havia zones latifundis (grans propietaris) on es
generaven conflictes socials i moltes terres eren insuficients i zones minifundis (petits propietaris) que no
garantien els beneficis i moltes pagesos abandonaven.
El govern voldr trobar solucions:

1902: saprova un pla dobres pbliques que facilita la implantaci de regadius en les zones de sec.
diversificaci del tipus de producte.
Es creen confederacions hidrogrfiques: lleis.
Sorgeixen problemes:

1907: hi havia molts pagesos sense terra, i es va aprovar la llei de colonitzaci de terres agafar terres
descuidades de propietaris i atorgar-les a pagesos anomenats colons.
1917: saproven lleis per acontentar els pagesos repartiment de terres entre pagesos.
Van ser mesurats insuficients, calia una reforma agrria profunda

3. ELS PROGRESSOS DE LA INDSTRIA:

Es produeix un canvi de lestructura econmica del pas per causa de laugmenta la importncia industrial i la
disminuci de la importncia rural.

Fets que motiven laugment de la indstria van ser la introducci de noves fonts denergia (electricitat i petroli)
que permeten salvar un obstacle: carb autcton i mecanitzar el procs dindustrialitzaci: disminueix el cost
de producci.
Procs de lelectrificaci de dues etapes:

Finals s.XX (1880 1914):

Electrificaci de les ciutats. (enlluernament pblic)
Transport pblic.
1914 1930: es generalitza a ls industrial.
A Cat, igual que ha Espanya: es millora la transmissi dinformaci i es refina el petroli (motors, revoluci dels
transport dons es poden tenir uns transport privat)

3.1. Creixement indstria:

A nivell espanyol: el producte industrial augmenta.
A Catalunya: hi ha indstries tradicionals (txtil) que es consoliden i sorgeixen noves indstries. Fet que
fa perdre importncia a la txtil. Malgrat aix, a Cat es mant una major quantitat dindstries de bns
de consum i manques dindstries de bns dequipament.
Indstries tradicionals al Pas Basc: siderrgica (Altos Hornos de Vizcaya) es consolida i creix de
manera considerable. Bons beneficis i moltes rutes dexportaci.
 Zona de Sagunt: tamb es creen els Altos Hornos del Mediterrneo. Introdueixen noves industries:
elctrica, metallrgica (autombils) i sector de la construcci (ciment)
Comencen a arribar les 1r empreses multinacionals: fabricaci denergia. Ex: Barcelona Traction (la canadenca)
i Catalana de Gas i electricitat (1911).
Aquest augment de les indstries = augment del comer.

Es venia tamb quantitat de maquinria + autombils.

Resta dEspanya Cat: productes alimentaris (blat, sucre), semielaborats (ferro, acer) i primeres
matries (carb, llana, pells).
A Espanya, hi havia dos nuclis bsics: Cat + PB(tradicionalment indstria).

Ms tard, tamb hi ha nucli a Madrid. La indstria es diversificar i sestendr per Galcia, cantbrica, valncia...

Malgrat la difusi de lindustria per Espanya, hi ha desequilibris en la renda de la poblaci. Era ms elevada a :
Cat, PB, Madrid i Navarra.

3.2. Millora de les comunicacions:

El procs de la indstria va ser grcies al progrs de les comunicacions. Es van millorar els mitjans de transport
(carreteres, ferrocarril, electrificaci, transport urb) i tamb els mitjans de comunicaci (vies telefniques,
emissions de radio, telgraf) Aquestes millores necessitaven unes infraestructures que valien molts de diners
les quals estaven finanades per lEstat.

3.3 Lintervencionalisme de lEstat:

Les caracterstiques de leconomia espanyola va ser: Intervenci de lEstat per tal de restringir la competncia
entre empreses. Pren dues direccions:

Estat concedir ajudes: Exempcions fiscals (no fer pagar impostos).

Elevaci del proteccionisme.
1891: simpulsen nous aranzels Aranzel Duaner + 1906 i 1922: altres aranzels.

Aranzel del Carb: lEstat obligava a consumir el carb espanyol per tal de restringir la competncia. Les
empreses es reunien i fixaven preus i es repartien el mercat comportava que a Espanya saugments el preu
del carb i per tant, disminuen les vendes.

Aquestes mesures aporten:

Efectes negatius: indstria t productivitat baixa (Poc competitiva respecte altres pasos).
Efectes positius: incentivar la producci de les empreses nacionals i articular el mercat interior.
4. EVOLUCI DE LECONOMIA:

Principis del s.XX leconomia augmentava ja que el comer sobre a lexterior. Per aix, les diferents crisis o
conflictes acaben dafectar en ms o menys mesura a leconomia espanyola.

Tres crisis que afecten en leconomia espanyola:

Crisi del 1898: fi de limperi espanyol la indstria txtil catalana, maquinaria veuran que la demanda
baixa i que els preus de les colnies pugen. Es supera rapid i acaba sent favorable dons va accelerar el
creixement de la industria.

La Primera Guerra Mundial (1914 1918): president espanyol decideix que Espanya sigui neutral i aix
 fa expandir leconomia espanyola, ja que es convertir en la principal productora dels pasos en guerra.
Molta exportaci per aix fara que els preus pugin i per tant les classes benestants senriqueixen i les
populars empitjoren les condicions de vida. Quan acaba la guerra es deixa dexportar i sentra en crisi.

Efectes de la crisi del 1929 (crac de la borsa de NY): Afecta a nivell mundial. Les accions baixen i la gent
sarruna. No va repercutir gaire a Espanya perqu era mes important el comer interior.
Sectors econmics espanyols que estan ms afectats:
Els ms dinmics: major producci per exportar.
Eren: agricultura mediterrnia (vi, ctrics, doliva) i sector de minerals.
Provoca: retrocs de les exportacions espanyoles sobretot a partir del 1934.
Disminueix la demanda i les exportacions.
5. CANVIS SOCIALS:

Apareix la societat de masses (tothom sinteressa per les mateixes coses) i noves classes socials per la
industrialitzaci (burgesia i proletariat). Les classes rurals perden pes.

Distribuci:

Classes altes: tant al camp com a la ciutat. Eren conservadors latifundistes que tenien el poder poltic i
econmic.
Camp: Aristocrcia (terratinents) i burgesia terratinent (senriqueixen amb les indstries i
inverteixen en terres).
Ciutat: Burgesia industrial (senriqueixen per les indstries, banca...) i burgesia financera.
Classes mitjanes: en augment, mes conservadors. Burgesia urbana i professionals liberals (metges,
advocats, professors...)
Classes baixes:
Camp: jornalers o proletariat rural (pagesos).
Ciutat: classes baixes urbanes. Ex: proletariat industrial, artesans, servei domstic (dones).
5.1. El mn rural:

El mn rural disminueix de pes i dimportncia, per a Espanya es mant un pes important ja que hi ha poques
zones industrials, ms rurals. A Cat, disminueix.

Grans propietaris rurals: el fet de tenir patrimoni rstic (moltes terres), era senyal de riquesa i prestigi
social. Antiga oligarquia i nova burgesia agrria.
Els pagesos: segons la seva relaci amb la terra: propietaris, arrendataris (llogaven les terres), jornalers
(pagesos que treballaven per guanyar x al dia, alguns eren temporals).
Situaci dels pagesos: variava segons les regions.
Galcia: freqent els subarrendaments (1 pags li llogaven la terra i ell la torna a llogar a
una altra persona) dificultava la rendibilitat.
Extremadura i Andalusia: predomini de latifundisme grans dimensions de terres i hi
havia la presncia gran de jornalers amb condicions laborals molt precries.
5.2. La societat urbana:

Hi ha un augment de la poblaci apareixen noves classes socials + augmenten les que ja existien. Per tant, es
produeix una estratificaci social i es divideixen (segregaci per barris, diferents associacions culturals,
practiques doci) Classes socials:

Benestants:
Burgesia industrial: representada per industrials txtils catalans i indstries siderrgics bascos.
Burgesia financera: persones enriquides per diferents negocis o inversions de banca.
 Apareixen molts casaments entre: burgesos (diners) i aristocrtics (ttols, propietats).
Mitjanes:
Funcionaris.
Obrers de coll blanc: treballaven a comeros, administraci o banca.
Professions liberals: metges, advocats
Baixes:
Classe obrera o proletariat: representaven el gruix ms important de la societat urbana.
Augmenta per la industrialitzaci. xode rural.
Zones concretes: Cat, PB, Astries i Madrid. (industrialitzades).
Condicions de vida millors que la dels jornalers agrcoles per: moltes hores de treball,
cases insolubles, sous insuficients i vivien en barris plens dinfrastructures.
Pateixen la crisi del 1920-1923 i hi lhan de fer front.

CRISIS DE LA RESTAURACI
Com a conseqncia del desastre el 98 (prdua de totes les colnies). El rgim va entrar en una nova fase.

1. EL REFORMISME DINSTIC
1.1 El fracs del primer govern regeneracionista
1899 Govern de Francisco Silvela (conservador) que impulsa una poltica reformista:
Projecte de descentralitzaci administrativa
Augment de tributs sobre els productes de primera necessitat
Nous impostos

A Catalunya es tradueix amb el tancament de caixes com a protesta:

El govern volia embargar els negocis que no poguessin els tributs per lalcalde de BCN shi va negar i
va dimitir. Va desembocar en una vaga general de comerciants.
El govern va respondre: Empresonament de morosos, suspensi de les garanties constitucionals a BCN i
declaraci de lEstat de guerra. Tamb van dimitir alguns crrecs del govern.
Suposa el trencament entre les elits econmiques catalanes i els partits dinstics.

Conseqncies:
1. El catalanisme es consolida com a alternativa
2. Acaba amb lesperit regeneracionista
3. 1901 es reprn el torn dinstic.

1.2. Les reformes de Maura i Canalejas

Puja al tron Alfons XIII i renovaci del lideratge dels partits dinstics: Maura (conservador) i Canalejas (liberal).

GOVERN DE MAURA (1906 1909)

1. Impulsa un projecte poltic anomenat la revoluci des de dalt.
2. Intenta dotar el sistema duna nova base social: les masses neutres per desbancar els cacics i treure
protagonisme a les classes populars
3. Nova llei electoral per dificultar el frau electoral.
4. Projecte de Reforma de lAdministraci Local per acontentar el catalanisme moderat.
5. Lleis socials: Llei del descans dominical i Creaci de lInsituto Nacional de Prevencin (assegurances
obreres)
6. Mesures econmiques per reactivar la indstria
7. Llei de Colonitzaci interior per estimular lagricultura
8. Manteniment de lordre pblic de manera intransigent (1909 Setmana Trgica de BCN)
GOVERN DE CANALEJAS (1910 1912)
1. Reforma el finanament de lesglsia i la separa de lestat.
2. 1910 Promulga la llei del candado que limitava lestabliment de nous ordes religiosos
3. Es vol apropar a les classes populars duu a terme reformes socials ms mplies
1. Impost progressiu sobre les rendes (comporta protestes entre els benestants)
2. 1912 Llei de lleves. Estableix el servei militar com a obligatori sense possibilitat de lliurar-
sen amb la redempci (pagant)
3. Millores laborals
4. Negociaci duna llei de mancomunitats, que preveia que les diputacions autonmiques poguessin
gestionar alguns serveis pblics.
1912. Canalejas va ser assassinat
2. CATALANISME I REPULICANISME
2.1. Consolidaci de la Lliga Regionalista
Va ser el partit predominant durant linici del segle XX. El principal dirigent va ser Enric Prat de la Riba i el
portaveu a Madrid, Francesc Camb.
Reclamava lautonomia de Catalunya
Volia intervenir en la poltica espanyola per modernitzar-la i descentralitzar-la.

Problemes
1. Fer front al lerrouxisme
2. Divisions internes sobre el fet de participar en la poltica de Madrid.
3. Intent fallit de boicotejar la visita lAlfons XIII
4. El sector ms crtic acaba fundant una formaci de caire republic.

2.2. La coalici Solidaritat Catalana

1905 primera crisi poltica a Espanya arran dels fets del Cu-cut!
Es va publicar un acudit on es ridiculitzava lexrcit i uns oficials van assaltar la redacci del setmanari i
del diari La Veu de Catalunya.
El govern reacciona amb la promulgaci de la Llei de jurisdiccions, que posava sota jurisdicci militar
les ofenses a la unitat dEspanya, a la bandera o a lexrcit.
Aix trencava amb una de les caracterstiques de la Restauraci: subordinaci del poder militar al civil.
Era una amenaa a la llibertat dexpressi i criminalitzava el catalanisme.
Es va constituir Solidaritat Catalana, una aliana de les forces poltiques catalanes per lluitar contra
aquesta llei. Objectius: enderrocar aquesta llei i obtenir lautonomia.
Va tenir un gran xit a les eleccions generals del 1907 (Programa del Tvoli), acabant aix amb el
caciquisme i convertint el catalanisme en un moviment de masses.
Crisi
Van sorgir discrepncies entre els partits que la formaven alhora de negociar amb el govern espanyol. Aquestes
van venir donades per:
1. Projecte dadministraci local.
2. Projecte de lajuntament de Barcelona
3. Fets de la Setmana Trgica: Uns ho veien b i els altres no.

2.3. El catalanisme desquerres

Escindits de Ll. Regionalista + federalistes funden el Centre Nacionalista Republic: Llus Domnech
Montaner. Actiu a travs de El Poble Catal i molts ateneus
Promou el sindicat Centre autonomista de dependents del comer i de la indstria
Fundaci de Uni Nacionalista Republicana degut a lapropament de les forces rep. d'esq
Es van aliar amb el Partit Radical de Lerroux (Pacte de St. Gervasi) que va portar una crisi que va suposar la
seva desaparici el 1916.
2. 4. Limpacte de la Setmana Trgica de Barcelona
Desprs de la derrota a la Batalla del Lobo (1909) saugmenta la demanda de soldats perqu vagin a la zona de
Rif. Aquest fet comporta grans protestes.
Inici: 18 juliol al port de BCN durant lembarcament
Dies desprs lerrouxistes, socialistes i anarquistes criden a la vaga general.
La revolta popular va durar una setmana. Tenia fort component antimilitarista i rebutjava lhegemonia
social i lEsglsia.
Les autoritats van declarar lestat de guerra
La falta de direcci i de coordinaci poltiques van suposar accions incontrolades Dura repressi
Lonada de protestes va suposar denderrocament del govern de Maura
Conseqncies per Catalunya:
Els lerrouxistes perden influncia entre els treballadors
Es desintegra Solidaritat Catalana
Retrocs electoral de la Lliga
Desengany dels obrers pel que fa el republicanisme, arrela lanarquisme.

3. LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA
3.1. El procs de formaci
Els poltics catalans veien la necessitat de millorar les infraestructures, el sistema educatiu i fomentar la llengua
i la cultura i volien regenerar Catalunya. Recullen aquesta voluntat en el Projecte de la Diputaci de BCN el
1907, de la qual Enric Prat de la Riba nera president.
Es crea IEC i la Biblioteca de Catalunya
Des de BCN proposen mancomunar les quatre diputacions a Madrid
Canalejas es compromet a tirar-ho endavant i el projecte saprova el 1912.
1913 Dato publica un decret que ho autoritza.

3.1. La construcci de la Mancomunitat

Es funda la Mancomunitat de Catalunya. Enric Prat de la Riba president + assemblea de 8 persones
Tenia el mateix pressupost i funcions que les antigues diputacions. La Lliga R. hi va tenir un gran paper.

3.2 . Lobra de govern de la Mancomunitat

Objectius
1. Desenvolupament econmic: millorar la xarxa viria, el sistema posat i el telefnic. Pla dacci agrria
per modernitzar els processos de producci i augmentar-la. Escoles pels tcnics agraris, camps
dexperimentaci, cooperativisme agrari
2. Reivindicar la cultura, la llengua i leducaci catalanes
Inici dun projecte per consolidar la llengua i la cultura: biblioteques, escoles
Unificar lortografia a crrec de Pompeu Fabra (1932 Diccionari General de la Llengua Cat)
Divulgaci i protecci del patrimoni cultural: Junta de museus, servei de conservaci i de
catalogaci de monuments.
Renovaci pedaggica
Creaci de lEscola del treball i lEscola dAdministraci Local per capacitar futurs funcionaris

4. CRISI DEL 1917

4.1. Limpacte de la Gran Guerra
Esclata el 1914. Eduardo Dato (govern conservador) decideix la neutralitat dEspanya. Lexportaci que aix
suposa comporta un desenvolupament econmic i enriquiment dempreses.
Tamb suposa poc producte pel mercat local, general un augment de preus. Aix desemboca en revoltes i
conflictes populars (1917).
4.2. La crisi del 1917
La protesta militar
Molts soldats dalt rang, que saconseguia per mrits de guerra. Noms els destinats a lAfrica podien
ascendir.
Contra la inflaci de preus. Van organitzar-se en juntes de defensa que demanaven que els ascensos
fossin per antiguitat i un augment salarial.
1917 Redacten un manifest com on culpen al govern dels mals de lexrcit i del pas. Es crida a fer una
renovaci poltica.

La crisi poltica
Romanones (lder liberal) clausura les corts davant les acusacions de corrupci
Dato (lder conservador) no reobre les corts, declara lestat dexcepci i endureix la censura de premsa
Juliol Els catalanistes (encapalats per la LLR) es reuneixen el lAssemblea de Parlamentaris Catalans
a Barcelona i exigeix que convoquin corts constituents per descentralitzar lestat i reformar el sistema.

Conflictivitat social
Mar 1917 CNT i UGT signen un manifest conjunt demanant al govern una soluci a la inflaci
Agost 1917 el govern no ha actuat. La UGT fa una crida a una vaga general a tot Espanya.

Vaga: Adquireix un carcter poltic i antimonrquic, sobretot proletariat. Reclama la formaci dun govern
provisional que convoqui corts constituents per implantar un sistema republic.
La Llei va declarar la Llei marcial lexrcit passa a ocupar-se de lordre social
Tot i no aconseguir molt suport social, la repressi va afeblir el poder i loposici obrera es va
radicalitzar (partits).

5. LA DESCOMPOSICI DEL SISTEMA

5.1. La fi del torn pacfic
Convocaci dun govern de concentraci format pels partits dinstics + Lliga Reg que no arriben a cap acord
degut a les diferncies. Segon govern de concentraci per resoldre la situaci poltica desprs de la derrota al
Marroc, tampoc cap acord.
Gran inestabilitat poltica mesures excepcionals (suspensi garanties cons., censura parlament)

5.2. La campanya per lautonomia

Alfons XIII havia mostrat voluntat per solucionar el problema catal. La Mancomunitat presenta un projecte
dEstatut dAutonomia. Govern + rei shi van oposar.
Sengega una campanya anticatalanista per part dinstitucions castellanes i org. econmiques. Motius: Suposava
un privilegi i un inici del trencament dEspanya. La Lliga R. es va decebre de la recci de Madrid

5.3. Lenfortiment del catalanisme desquerres

Lesquerra creia que la Ll. Reg. Noms claudicava el que deia Madrid. Decideixen catalanitzar el republicanisme
i trencar la lliga. Fan del moviment obrer la base social del procs. Es formen diferents partits:
1917 Partit Republic Catal. Layret i Companys.
1922 Acci Catalana. Intellectuals i professionals que abandonen la Lliga
1922 Estat Catal. Amb postulats independentistes. Francesc Maci.
1923 Uni Socialista de Catalunya. Fundat per militants de PSOE

5.4. La conflictivitat social

Durant els anys posteriors a la Gran Guerra a tot Europa. A Espanya ms per laugment de latur i les males
condicions de vida. Les classes baixes es mobilitzen augment del sindicalisme
1. Pagesos
1. Andalusia. Es mobilitzen impulsats pels anarquistes i socialistes. Sestn durant el Trienni
Bolxevic
2. Catalunya.Crisi rabassaire. 1920 el conflicte sexagera. 1922 creaci uni de rebassaries
(sindicat) Defensava els interessos de la petita empresa familiar en contraposici a lInstitut
Agrcola Catal de St. Isidre (patronal).
2. Obrers
Es dna sobretot a BCN. Vaga dobrers de la Canadenca durant un mes i mig. Deixa de proporcionar energia a
bona part de la ciutat i suposa una gran prdua econmica. Al final van negociar la readmissi dels obrers
acomiadats per fer vaga, augment de salaris, jornades de 8h i alliberament del vaguistes detinguts que no es va
complir repressi La patronal crea el sindicat lliure per afeblir el sindicalisme anarquista i enfrontar-shi.
Aix va provocar poca del pistolerisme
El sindicat lliure va llogar pistolers per assassinar els dirigents sindicalistes (suport autoritats i poli)
els grups vinculats a la CNT van respondre atemptant contra autoritats
la patronal de BCN demana q es prenguin mesures per protegir els pistolers
ms repressi sindicalista
Llei de fugues. Establia que la policia podria disparar contra els detinguts que intentessin fugir.

5.5 . El problema del Marroc. Annual

Continua lhostilitat al Marroc. Campanya per controlar els rebels rifenys per part del govern. Intenten penetrar
al territori (General Silvestre) per s un desastre (batalla dAnnual)

La derrota genera una gran indignaci entre la poblaci. Es mobilitzen demanant responsabilitats per la mala
organitzaci i preparaci. Es crea una comissi al parlament per investigar-ho.
Expedient Picasso. Es redacta deixant al descobert qestions despecial gravetat i culpava al rei de la
derrota. Si aix arribava al parlament, deixaria molt malament al monarca.
Miguel Primo de Rivera duu a terme un cop destat posant fi al sistema parlamentari (dictadura militar)

6. DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923 1930)

13 setembre 1923 Capit General de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, declara lEstat de guerra i exigeix al
rei que el govern passes a mans dels militars. Alfons XIII ho accepta. Es suspn el regim constitucional.
6.1. Les causes del cop militar
Inestabilitat i bloqueig del sistema poltic, desprestigi poltic, conflicitivat social i perill de que Estanya es
fragments
En realitat ho va fer per evitar que el sistema es democratitzs i per les conseqncies de lexpedient Picasso.
Lltim govern de concentraci volia fer una gran reforma.

6.2. La reorganitzaci de lEstat: dues fases:

1. Directori militar (1923 1925)
El govern era executat per militars. Prenen mesures dictatorials: suspensio del regim constitucional i prohibicio
de les activitats poltiques i sindicals. Militaritzen lordre pblic repressi
Dissolen els ajuntament i en constitueixen de nous formats per juntes de contribuents importants.
El inters es va centrar en el conflicte del Marroc i finalment es dna per acabada locupaci del Marroc.
2. Directori civil (1925 1930)
Entren civils al govern. Jos Calvo Sotelo i Eduard Aurs.
1926 institucionalitzaci del rgim per donar estabilitat
1927 Assemblea Nacional Consultiva. Assessoraven el govern. Formaci Partit Unin Patriotica. Format per
conservadors, funcionaris i cacics. Objectiu: proporcionar suport social a la dictadura.
6.3. La poltica econmica i social
Fins el 1929 es va viure un bon moment econmic. Es fomenta la indstria i les infraestructures.
Es volien nacionalitzar els sectors + importants intervencionisme.
Obres pbliques, protecci indstria nacional, ajudes a empreses, es concedeixen monopolis
En el terreny agrari es promou el regadiu (confederacions hidrogrfiques)
1929 Exposici internacional a BCN per mostrar els xits de la dictadura, atraure la burgesia catalana.

En el terreny social:
Regulaci del treball per solucionar els conflictes laborals
es crea lOrganitzaci Cooperativa Nacional: agrupa obrers, regula els conflictes per mitj de
comits proletaris. Objectiu: reglamentar els salaris i les comissions i mediar en els conflictes.
Aix va ser ven vist per part del moviment obrer (UGT s i CNT no i van ser perseguits)

6.4. Lactuaci anticatalanista de la dictadura

Abans del cop dEstat, Primo de Ribera semblava af a la burgesia catalanista i els dirigents de la LLR li donen
suport pensant que acabaria amb el conflicte obrer i retornaria lordre social. Realment sacaba convertint en
una dictadura anticatalanista

Setembre 1932 decret per la repressi del catalanisme, es desmantellen totes les institucions catalanistes, s
a dir saboleix la Mancomunitat i es prohibeixen les manifestacions de la llengua catalana (Jocs Florals, senyera,
prema, llibres...) Aix va comportar malestar a totes les classes socials (des de lesglsia fins al poble).

6.5. Loposici a la dictadura

Mxima oposici: lders dinstics i Republicans, comunistes, anarquistes, sectors de lexrcit i intellectuals. Es
van produir diferents conspiracions militars (p. ex. La Sanjuanda) per canviar de general. Sense xit.

Es va exercir un fort control sobre les universitats creant revoltes massives. Es crea el sindicat destudaints
Federacin Universitaria Espaola, de carcter republic.

Les forces poltiques ms perseguides: republicanisme i catalanisme.

1. Republicans: Suneixen en lAliana Republicana i desenvolupen una campanya propagandsitca a
lestranger contra la dictadura
2. Catalanisme: Tots els collectius estan en contra la dictadura (LLR ms tard). Estat Catal intenta una
ocupaci armada de Catalunya dirigida per Maci (exiliat a Fr.) que al travessar la frontera va ser
detingut i jutjat. Aix el va popularitzar.
3. PSOE: es mostra favorable a la repblica per primer cop.

Dins la repressi del sindicalisme hi havia diferncies:

1. CNT: Molt perseguida. Es va dividir en: possibilistes (dileg) i radicals. Els radicals sescindeixen i
formen la FAI (Federacin Anarquista Ibrica)
2. UGT: seguida desenvolupant la seva tasca amb llibertat.

6.6. La caiguda del dictadura

El rei se nadona que la dictadura suposa un perill per la monarquia. Aix que dictador veu que no t suport i
dimiteix.
Comena la Dictablanda en la quan el generar Berenguer havia de restablir progressivament la
constitucionalitat.
Loposici es reorganitza (rep. cat desq. i soc.) pacte de Sant Sebasti lagost del 1930
Programa per presentar-se a les elceccions. Constitueixen un comit revolucionari que ser el govern
provisional de la II repblica. Es compromet amb lautonomia de Catalunya, PB i Galcia.
Berenguer s subtituit per Aznar ja que no va complir la seva missi. Aznar va convocar 3 eleccions: Municipals,
Provincials i Legislatives
Les primeres sn les municipals (- perill per la monarquia). Es van prendre com un plebiscit republica vs.
monarquia El fet que el rei hagus donat suport a la dictadura fa guanyar els republicans
Alfons XIII abdica i comena la II repblica.

CATALANISME POLTIC
El catalanisme fou un moviment social que va tenir com a objectiu recuperar la llengua i la cultura catalana ja
que Catalunya tenia una personalitat prpia. Vindr acompanyat dun inters per a lestudi de la histria de
Catalunya.

Va sorgir ja que a Catalunya hi havia un rebuig de la poltica centralista que duia a terme lestat Espaol i per la
imposici de la llengua i les lleis que tamb duien a terme.

El catal havia desaparegut en molts mbits: administratiu, poltica, aristocrcia... Era de transmissi oral a les
famlies. Al finals de segle, el catalanisme va esdevenir un moviment poltic: Reforma en profunditat de lestat i
Autonomia de Catalunya

Renaixena (1830): moviment cultural que reivindicava que el catal sutilitzs com a llengua de cultura i ls
pblic. Inici, dos fets:

Oda La Ptria de Carles Aribau (1833)

Propostes que far Joaquim Rubi i Ors per recuperar la llengua catalana (1841)

Al 1859 es van comenar a celebrar els Jocs Florals. Els Jocs Florals eren uns certmens per involucrar i obligar
els autors a escriure i poder-se fer conixer. Tenien lobjectiu de premiar les obres dels autors escrites en catal
o llemos. Es van convertir en una important plataforma per tal de recuperar la llengua.

Tamb va aparixer un moviment alternatiu que defensa la reivindicaci del catal que es parla ara
(renaixena popular) Eren uns quants intellectuals que sagrupaven i feien els Jocs Artificials (literatura en
catal, teatre)

Ells creien que el catal literari era arcaic i que el necessari era reivindicar el catal popular.

Frederic Soler fou un senyor que es va fer fams i va comenar escrivint obres de teatre parodiant el
romanticisme europeu i grans figures catalanes (Jaume I el conqueridor). Al final es van unir amb els altres i
van acabar participant als Jocs Florals. Altres personatges: Anselm Clav i Valent Almirall

Els jocs populars saniran fent populars i aniran apareixen algunes figueres que es van donar a conixer grcies
als jocs (Jacint Verdaguer, Angel Guimer i Narcs Oll). Tamb van aparixer diverses publicacions: diari catal,
tramuntana (anarquisme), i dos diaris republicans Campana de Grcia i Esquella de la torratxa.

1. CATALANISME POLTIC

Aquest moviment va aparixer com a ideologia poltica perqu estaven en contra del sistema poltic dEspanya:
Naci nica, corts i el rei compartien la sobirania nacional i organitzaci estatal centralitzada

Durant el regnat de Isabel II critiquen lestat i demanaven ms atribucions als ajuntaments i diputacions.
Bullangues: moviments populars en contra a Barcelona: accions violentes, assassinat del general Bassa, crema
de convents, crema del Vapor Bonaplanta.
Lany 1843 hi va haver-hi la revoluci de Jamancia. Es van comenar a planejar projectes de reformes de lestat
amb un gran contingut de carcter descentralista, federal i popular.

Durant la Dcada Moderada (1844 - 1854) augmenta la ideologia en contra del centralisme:

Poltica dordre pblic fins i tot declara lestat guerra a Catalunya.

Els moderats es comencen a distncies dels moderats espanyols.

2. FEDERALISME

Panorama poltic lany 1868:

Moderats (dreta): suport a Isabel II, grups nobiliaris i propietaris agraris.

Centre: majoria dels diputats progressistes, sector unionista, monrquics demcrates. Defensen la
monarquia, sobirania nacional i respecte ampli de les llibertats pbliques.
Partit republic catal (esquerra): Republicans unitaris, defensen la unitat de lestat i les posicions
socials i econmiques sn ms conservadores.

Al 1868 apareix el Partit Republic Democrtic Federal:

Expansi important del federalisme

Implantaci important sobretot a les zones urbanes a Catalunya
Suport a la burgesia i important difusi entre les industries
Principal representat: Francesc Pi i Margall
Reclamaven:
Espanya hauria de garantir la plena participaci dels ciutadans, exerc les llibertats, protecci
dels drets i igualtat davant la llei de tots els ciutadans.
Espanya ha de ser un estat federat resultat de la uni voluntria de diferents pobles i nacions de
la pennsula.

Al 1869 els representats federals catalans i federalistes dels antics territoris de la corona dArag es reuneixen i
signen el Pacte de Tortosa que defensa:

Estat fonamentat en la sobirania popular

Tenir en compte la realitat histrica de la corona dArag

Grcies a la 1a repblica tot aix es far efectiu a la Constituci del 73. Per mala sort la repblica no t gens
dxit i espanya entra a lpoca de la restauraci per tant el republicanisme perd importncia i hi haur una
fragmentaci dins del grup poltic.

Durant la restauraci es va plantejar la relaci que havia de tenir les diferents nacions/estats/territoris de la
pennsula:

Josep M. Valls i Ribot: va ser el principal referent del federalisme a Catalunya:

Propos la redacci dun projecte de Constituci de lestat Catal dins la federaci Espanyola
(1883), amb Corts sobiranes, govern amb mplies competncies...
La dimensi catalanista no va ser compartida pel conjunt del partit federal
Pi i Margall (republic de Madrid): va reformula el projecte a nivell espanyol, posant laccent en la
problemtica social, en la reforma agrria i les reivindicacions dels treballadors industrials. Tamb va
defensar la independncia de Cuba. Aix va fer augmentar les dissensions. El partit entr en decadncia
a la seva mort (1901)

3. VALENT ALMIRALL

Valent Almirall fou una figura clau dins del catalanisme poltic, un dels impulsors. Va ser el dirigent dels
federals de Catalunya.
 Al 1879 funda el Diari Catal el primer escrit en catal
Al 1880 funda el Primer congrs Catalanista
Objectiu: aplegar diferents tendncies poltiques i poder fer poltica
Hi van participar 1282 persones
Es va triar a Valent Almirall com a president
Acords que es van prendre:
Nomenar comissi per protegir el dret catal
Constituir la Acadmia de la Llengua Catalana
Fundar el partit per coordinar el moviment: centre catal
Al 1881: es trenca amb Pi i Margall i es decideix impulsar una poltica especfica catalana
Al 1882: es va formar el partit Centre Catal:
Vol unir tots els sectors catalanistes
Programa reivindicatiu: llengua, dret civil, protecci econmica...
Realitza una propaganda del partit per tot el principat
Al 1883 el centre Catal va crear El Segon Congrs Catalanista:
Es denuncia el carcter sucursalista dels partits catalans
Es fa una crida a que els poltics simpliquin en organismes estrictament catalans.
Al 1885 el centre Catal organitza un mting a la Llotja de Barcelona:
Hi participa:
Organitzacions econmiques de la burgesia
Organitzacions culturals (consistori dels Jocs Florals)
Altres autoritats
Es redacta el Memorial de Greuges que s un text escrit per valent Almirall dirigit al rei Alfons
XII. s el primer manifest poltic unitari del catalanisme i demostra el poc suport de la
restauraci a Catalunya. Defensa:
Expressa el descontentament dels catalans de la no utilitzaci del catal en mbits de
poltica, educaci, administraci...
Denuncia el centralisme
Defensa el proteccionisme: aranzels dels productes estrangers
Defensa el dret civil catal

Limpacte a Madrid fou notable per menys del que sesperava ja que el rei va morir el mateix
any. Aquest memorial va apropar la burgesia catalana al moviment catalanisme.

Al 1886 Valent Almirall publica Lo Catalanisme amb idees de catalanisme progressista. Explica la
particularitat del catal que havia de ser el motor per a desenvolupar Catalunya per tamb regenerar
espanya. Com?
Calia una forta tasca dagitaci cultural
Calia fundar una organitzaci poltica interclassista, cosa difcil dons la burgesia fins feia molt
poc sidentificava amb els partits espanyol i per tant pensava que era massa catalanista i
republic.

Fracs del Projecte Almirall: massa republic pels burgesos, poca base social i oposici a lexposici universal a
Barcelona (1888) i als burgesos si que els hi interessava

Tot aix va fer que el projecte entrs en decadncia i va desaparixer el centre catal. A part la figura de Valent
Almirall perd influncia dins el catalanisme.

4. LLIGA DE CATALUNYA

Partit poltic que es funda lany 1887 que sorgeix de les discrepncies del centre catal. T un carcter ms
conservador i sintonitza millor amb la burgesia. Reivindicacions: oficialitat del catal, dret civil catal,
proteccionisme econmic i poltica exclusivament catalana
Tamb es redactar un escrit anomenat Missatge a la Reina Regent lany 1888. Li donaran a la exposici
Universal. El document demanava:

Autonomia de Catalunya
Cors prpies que puguin votar els pressupostos i la contribuci a espanya.
Decidir els soldats que senvien
Catal com a llengua oficial en lensenyament i altres mbits.
Jutges i alts crrecs noms poden ser catalans.

Al 1889 es defensa el dret civil catal en contra de Madrid ja que planteja un codi civil nic a tot espanya.
Saconseguir que Madrid mantingui el dret civil catal i per tant es considera la primera victria catalanista.

El catalanisme tradicionalista s un moviment sorgit dels carlins catalans. Pren fora durant la dcada del 1890
en el clergat, que havia estat dacord amb el carlisme i desprs va passar a donar suport a Alfons XII.

Sorgeix en Vigatenisme: moviment cultural i intellectual impulsat per eclesistics de Vic. Pretn cristianitzar
el catalanisme. rgan de difusi: Veu de Montserrat.

Josep Torres i Bages. Bisbe de Vic que defensa un catalanisme darrels cristianes.
1892 Publica La tradici catalana on defensa una Catalunya basada en elements tradicionals (famlia,
propietat, religi i immobilisme social). Pren de model lpoca medieval.
El clergat tenia la funci de cristianitzar la societat degradada per la industrialitzaci.

5. UNI CATALANISTA

Al 1891 la formaci de la Uni Catalanista fou per tal de a partir dun partit poder coordinar els grups
catalanistes. Objectius: federar i organitzar el catalanisme i un programa com.

Va teniu suport de molts grups: Catalunya rural (molt important), propietaris mitjans, comerciants i
professionals, intellectuals i liberals.

La seva feina va ser desvetllar la conscincia catalanista i ampliar el suport a lautogovern. Tot hi aix hi havia
discrepncies ja que alguns volien participar a la vida poltica (eleccions) i daltres no.

Al 1892 es va celebrar una assemblea a Manresa. Es va aprovar un programa poltic anomenat Bases per a la
Constituci Regional Catalana. On shi recullen els principis del catalanisme poltic i es deixa clar el paper de
Catalunya dins la vida poltica espanyola. Estructura:

Plena sobirania catalana

Llengua oficial catalana
Crrecs pblics noms catalans
Voluntarietat del servei militar
Restabliment dantigues institucions
Pacte de les institucions i la corona amb Espanya
Competncies plenes de legislaci, educaci, justcia...

6. IMPACTE DDEL 1898 A CATALUNYA

Econmic: tancament de caixes per la pujada dimpostos
Militar: antimilitarisme
Poltic: desprestigi dels partits dinstics: el catalanisme va irrompre en la vida poltica

La candidatura del 4 presidents: Representants de la burgesia industrial funden el partit de Uni Regionalista
Dirigit per: industrials actius, alguns dirigents del tancament de caixes, representants de la burg.
agrria
 Programa:
Incloa referncies regionalistes explcites
Demanava autonomia poltica i administrativa per Catalunya

Arrel de lescissi dUni Catalanista es funda el Centre Nacional Catal (partidaris de presentar-se a les
eleccions) Format per joves professionals: Enric Prat de la Riba, Francesc Camb, Jaume Carr...
Mitj de difusi: La Veu de Catalunya

Maig 1901 Eleccions catalanes. Uni Regionalista i Centre Nacional Catal acorden presentar-shi
conjuntament perqu un aporta a laltre el que li manca:

UNI REGIONALISTA CENTRE NACIONAL CATAL

Bona base social No tenia base social
No tenien un projecte poltic definit Tenia un projecte poltic
No tenien dirigents amb experincia Tenia experiencia

Es presenten amb el que es coneix com a la candidatura dels quatre presidents:

1. Albert Rossinyol (industrial)
2. Bartomeu Robert (alcalde de Barcelona durant el tancament de caixes)
3. Llus Domnech (expresident de lAteneu Barcelons)
4. Sebasti Torres (comerciant)
La candidatura va imposar-se sobre els Partits Dinstics i els quatre van sortir diputats a BCN i decideixen
formar un nou partit poltic: Lliga Regionalista que utilitzava com a rgan de difusi La Veu de Catalunya.

1901 Eleccions municipals la Lliga Regionalista i els Republicans guanyen als Partits Dinstics.
Primer cop que aix passa dins el corrupte sistema electoral que hi havia.
El joc electoral va passar a ser entre els republicans i els catalanistes.

Es considera el primer partit modern espanyol, perqu trenca amb el monopoli dels partits dinstics en les
classes benestants. A ms, tenia una organitzaci efica.

Al principi noms tenia influncia sobre els industrials, comerciants i professionals de Barcelona, per es va
estendre per les comarques centrals i els propietaris agraris tamb hi van donar suport

7. ALTRES MOVIMENTS NACIONALISTES ESPANYOLS

Nacionalisme basc:

Tret com amb el catalanisme reivindicava la particularitat cultural i lingstica i la tradici religiosa
(carlins). El seu origen es la guerra carlina i la prdua dels furs.

Gran impulsor Sabino Arana, que es responsabilitzava a la classes dirigent i a la industria del retrocs de la
identitat basca i que formula els principis del nacionalisme basc:
1. Conservar i purificar la raa basca: Limitar Euskadi a ltnia basca, els immigrants (maketos)
deterioraven els seus costums, religi i moral.
2. Mantenir els furs
3. Importncia de la religi
Funda Societat Euskalerria (precedent del PNB). Al principi se centrava en Biscaia per es va estendre per tot
el Pas Basc i tamb Navarra. Ja com a PNB, aconsegueix els primers xits electorals amb el suport de les classes
mitjanes urbanes.
Al final de la seva vida, Sabino Arana abandona el independentisme i lantindustrialisme i vol convertir el PNB
en un partit autonomista. Crea la Ikurria

Galleguisme:

Tamb reivindica la llengua, la cultura i la tradici prpies. s ms minoritari i tard. Suport de la burgesia feble
i les classes tradicionalistes.
Inici del O Rexurdimento (equivalent a la Renaixena). Representant Rosala De Campos i Parallelament
La minoria culta culpa de lendarreriment econmic gallec al govern central El galleguisme es converteix
en un moviment ms poltic

Principis s. XX Nova generaci amb ms influncia social. Personatges: Vicente Risco i Alfonso Castelao

Valencianisme:

Inicis del moviments cultural tamb anomenat Renaixena. Personatges Teodor Llorente i Constant Llombart.
Al 1904 es va crear la Valncia Nova que s una organitzaci que promou la Primera Assemblea Regionalista
Valenciana.

Aragonesisme:

Aquest moviment te un suport important de la burgesia i defensant el patrimoni cultura i el dret civil de lArag.
Tenien idees romntiques dels orgens del regne i de les institucions medievals. Personatge Joaquin Costa
(Regeneracionisme) que defensa el dret del mn pagus aragons i europetzar Espanya.

Andalusisme:

El gran impulsor fou Blas Infante que era un notari de famlia acomodad que tenia una gran curiositat per la
vida del jornaler. Va publicar una obra anomenada El Ideal Andaluz. Es va crear El Centro Andaluz de Sevilla
que va expressar la realitat cultural i social andalusa.

Al 1918 es celebra la Primera Assemblea Regionalista a Ronda on es creen les bases dle particularisme andaluz
i es proposa lautonomia dandalusia. Ms endavant es crear un Estatud Andaluz per no tindr suport ja que
no ser fins desprs del franquisme que comenar a agafar fora.

8. ANARQUISME

Al 1881 a espanya hi havia la Federaci Regional Espanyols que era la secci de la primera internacional. Per
es van haver de canviar el nom ja que hi havia una llei que prohibia tota organitzaci de carcter internacional i
dirigit per alg de fora. El nou nom fou Federaci de Treballadors de la Regi Espanyola.

Va tenir un fort afecte sobre Andalusia (Jornalers) i a Catalunya (obrers) que duran a terme una acci sindical
de carcter reivindicatiu. Van comenar a haver-hi desacords i per tant dures i constants repressions.

Aix va afavorir que els que no estaven dacord obtessin per la acci directa i creessin grups que tinguin
lobjectiu datemptar contra els fonaments del capitalisme: estat, esglsia i burgesia.

Durant els anys 1893 fins al 1897 es van dur a terme nombroses accions violents: figures destacades (Cnovas
del Castillo), bomba duran el procs del corpus a Barcelona, bomba al liceu...

Aquestes accions se li van atribuir a la associaci clandestina La Mano Negra que va actuar sobretot a
Andalusia. Tot aix va anar acompanyat duna fora repressi que feia que actuessin ms.
Dinmica: acci repressi acci

Al 1897 es va realitzar el procs de Montjuic (Judicial) on es van executar a 5 anarquistes tot posant fi a aquesta
dinmica. Divisi:

Acci directa
Acci de masses. Personatges: Anselmo Lorenzo Anarquista // Federico Urales Intellectual.
Proposen una organitzaci de carcter social per promulgar la revoluci de carcter social. Mentalitat
anarcosindicalista.

Aix va donar lloc a la creaci de sindicats: Solidaritat Obrera i Confederaci Nacional de Treball (CNT)

9. SOCIALISME OBRER

Origen: 1879 Pablo Iglesias funda lAgrupaci Socialista Madrilenya que es converteix en el Partido
Obrero Socialista Espaol (PSOE) El programa pretenia aconseguir reformes immediates: com ara sufragi
universal, reducci de la jornada laboral, prohibir el treball infantil...

Es publica per primer cop lrgan de premsa de difusi socialista: El Socialista i se celebra a Barcelona el
primer congrs del PSOE

UGT: Es funda a Barcelona: nova organitzaci sindical que pretenia englobar tots els sectors de producci. Es
declara independent a la poltica. Volia millorar les condicions laborals dels obrers i defensava la negociaci
collectiva, tot i que no renunciava la vaga.

El PSOE va anar creixent per Espanya i va arrelar sobretot a Madrid, el Pas Basc i Astries. No va implantar-se
on hi havia sentiment anarcosindical (Catalunya i Andalusia) i en les zones agrries. Es desplacen a Madrid.

SEGONA REPBLICA
Acte seguit de les eleccions municipals es proclama la repblica. Condicions adverses:

Crisis econmica mundial crack del 29

Els rgims dictatorials que es van comenar a implantar a Europa.
Hi haur molta inestabilitat per culpa de: Manca de tradici democrtica, conflictivitat social i reformes
de la oposici conservadora que no estava a favor de la repblica.

1. PROCLAMACI DE LA REPBLICA I PERIODE CONSTITUENT

1.1. Les Eleccions i el govern provisional

12 dabril del 1931 es fan les eleccions municipals amb molta participaci (plebiscit) i guanyen les forces
republicanes del Pacte de Sant Sebasti sobretot a grans ciutats. Aix es pot veure la voluntat del poble.

14 dabril es comenaran a proclamar la repblica a diferents ajuntaments (el primer a Eibar, Guipscoa).

El rei renunciar al crrec i abandona el pas. Acte seguit Madrid constituir un govern provisional i proclamar
la republic oficialment. Aquest govern far:

Convocar corts per juny

Disposicions durgncia:
Amnistia general als presos poltics
Proclama la llibertat poltica i sindical
 Mesures de protecci pels pagesos que havien perdut les terres

A Catalunya tamb sobtindr uns resultats a favor de les forces republicanes per tant la lliga per poder
i esquerra republicana guanya molt de poder.

Lluis Companys proclamar la repblica des del balc de lajuntament de Barcelona. Aprofitant aix Francesc
Maci proclamar la repblica catalana integrada dins la federaci de repbliques ibriques.

Aix provocar un conflicte ja que el pacte de Sant Sebasti ja deia que es podria fer per desprs de la creaci
de la constituci i dun pacte. Madrid enviar a Niceto Alcal Zamora perqu convenci a Maci i li donar un
rgim autonmic tot i haver de esperar a la decisi de les corts constituents.

1. 2. Constituci del 1931

El 28 de junys se celebren eleccions amb una alta participaci i victria per la collisi desquerres. Es formen
les corts i govern. El cap de govern ser Niceto Alcal Zamora. Tot seguit es crear una comissi per crear la
constituci molt avanada per lpoca que es dur a terme lany 1931 al desembre i que ser moderada i crear
controvrsia:

Fort carcter democrtic i progressista

Tots els poders els tenen el poble

Principis:

Estat es configura de manera integral per es preveia la possibilitat dautonomia a algunes regions.
Distribuci de poders:
Legislatiu: el te tots les corts formades per una sola cambra (no sens)
Executiu: recau sobre el govern, els ministres i el cap de govern i el president de la repblica.
Judicial: jutges independents

Recollia una amplia declaraci de drets i llibertats, es preocupava per temes socials:
Igualtat absoluta davant la llei, de la educaci, la feina, no discriminaci (origen, sexe, riquesa)
Sufragi universal major de 23 anys amb dones incloses.
Reconeix el dret del govern dexpropiar bens dutilitats social (lesglsia perd molt)
Treball com a obligaci social
Estat laic, cap religi i llibertat de culte. Pressupost del clero baixa
Reconeix el divorci i el matrimoni civil.

Va ser aprovada per una amplia majoria per hi va haver forces poltiques que estaven en desacord com
ara les forces de dretes que estaven en contra en: Estat laic i prdua de pressupost de la esglsia i
descentralitzaci de lestat

Aquesta constituci va fer que poltics religiosos dimitissin i es va reorganitzar amb Manuel Azanya com a
president del govern i Niceto Alcal Zamora com a president de la repblica.

1. 3. Partits i Sindicats de la Segona Repblica

Partits desquerres:

Izquierda republicana (1934): a partir de la uni de Accin republicana (Manuel Azanya) i el Partit
Republic Radical Socialista. Suport de les classes socials populars i mitjades i una part dels
intellectuals.
PSOE: suport dels treballadors. Dos corrents: Social Democrtic (dileg) i Revolucionaris (acci)
Partido Comunista Espaol: pocs militants. Dolores Ibarruri.
Sindicats:

UGT: vinculat al PSOE

CNT: caire anarquista, ms important i ms arrelaci a Catalunya. Dues branques:
Federacin Anarquista Ibrica (FAI): revolucionaris i partidaris de la acci violenta i armada.
Trentistes: grup de 30 persones que es van desvincular amb un manifest criticant la forma de
fer de la FAI. Caire moderat i donen suport al dileg.

Partits de dretes:

Centre dreta: Lerroux: contraris a la repblica i cada vegada ms conservadors.

Partits conservadors i catlics: van perdre molta importancia, alguns desapareixen i en sobreviuen de
petits: partido agrario, partido liberal democrata, accion espanyola...
CEDA (Confederacin Espanyola de Derechas Autonoma) El partit ms important creat lany 1933 per
Jose Maria Gil Robles. Defensava interessos dels grans propietaris i lesglsia.
Carcter monrquic: Renovacion Espanyola, Jos Calvo Sotelo. Objectius acabar amb la repblica
Extrema dreta (feixistes)
Juntas Ofensivas Nacional Sindicalista
Falange Espanyola: dirigit pel fill de Primo de Rivera.

Es fusionen (1934) i sanomenen Falange Espanyola y de las JONS. Ideologia antidemocrtica i defensa
a ultrana el nacionalisme espanyol.

A Catalunya la majoria dmbit catalanista:

Lliga Regionalista: de dretes. Va acceptar la repblica. Tenia suport dels industrials i grans propietaris
agraris. Els resultats electorals reduts tot i ser els segons.
Esquerra Republicana de Catalunya: molt recent. Donava suport a la burgesia, obrers... i va proposar
grans reformes socials i poltiques. Agrupava moltes sectors: Maci i Companys (dirigents carismtics)
que suposava una amplica militncia i forca electora.
Partits socialistes: Uni Socialista de Catalunya i Federaci Catalana de PSOE.
Partits comunistes: Bloc Obrer, Esquera Comunista, Partit Catal Proletari, Partit Comunista de Cat.

Aquest dos grups tenien una militncia baixa, poca influncia poltica i pocs resultats. Unions:

POUM (Partit Obrer dUnificaci Marxista): Bloc obrer i Esquerra comunista

PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya): els altres

2. REFORMES DEL BIENNI DESQUERRES (1931 33)

Aquest govern voldr modernitzar i democratitzar la societat espanyola i per aix crear i aplicar un seguit de
normes/reformes en molts mbits de lestat:

2.1. Reformes Religioses

Limitar la influencia de lesglsia sobre la societat (principal objectiu) que ja es va aconseguir amb la
constituci:

Supressi dels pressupostos destinats a lesglsia

Llibertat de culte
Estat no religi oficial
Reconeixement del matrimoni civil i divorci

Es va redactar la Llei de Congregacions que limitava els bens de les comunitats religioses i permetia a lestat a
poder dissoldre ordres religioses. Aix va produir problemtica amb els jesutes que obeen al papa i per tant
lestat va dissoldre lordre i van nacionalitzar els bens.
Els sectors catlics no ho veuen b i es posen en contra de la repblica cosa que far que hi hagin expulsats del
pas. Excepcions: cardenal de Tarragona

2. 2. Modernitzaci de lexrcit

Es creu que es necessita una transformaci i per tant des del govern, Manuel Azaa crear un exrcit
professional i democrtic, reduint els efectius i els alts crrec i abolir lleis especials. Volia acabar amb els cops
destat i el poder dels militar en la poltica.

Es va publica la Llei de Retir de lOficialitat:

Soldats fidels a la repblica

Pocs reticents sin noms el sou integra.
Rangs tradicionals
Reduir oficials
Tancar la Acadmia Militar de Zaragoza perqu tots els que sortien dall feien cops destats.
Van suprimir molts consells, capitanies generals, premsa militar...
Creaci de la Gurdia dAssalt per mantenir lordre pblic

Va tenir pocs resultats i el fet de reduir pressupostos va fer mancar dequipament i armament. A part que
alguns sectors van estar en desacord com ara els Africanistes que creien que anava en contra de la tradici
militar i redua el poder de lexrcit. Aix va promoure revoltes guerra civil

2. 3. Reforma Agrria

Va ser molt ambiciosa i volia acabar amb el conflicte a part que va ser la ms important tot i no donar tots els
resultats esperats.

Es va voler suprimir els latifundisme i millorar les condicions dels pagesos pobres. Va ser important perqu hi
havia molta gent que treballava en agricultura.

Primer decret:

Prohibia la reducci dels contractes darrendament

Jornada laboral de 8 hores
Marcar sous mnims
Obligava a conrear totes les terres possibles i a donar feina

Tot seguit es va aprovar la Llei de Reforma Agrria que dictava:

Objectiu: modernitzar lagricultura i millorar la situaci social de la pagesia

Permetia expropiar terres a bona part dels nobles, les mal conreades, les que no estaven regades...
Es podia expropiar indemnitzant als propietaris

Es va encomanar la aplicaci de la llei a lInstitut de Reforma Agrria dons tenia pressupost i facilitat dassentar
a les famlies pageses. Per va ser difcil complir-la per pressuposat, resistncia dels propietaris i els papers que
allargaven el procs.

Aix va provocar una tensi ja que els grans propietaris no volien i els jornalers estaven frustrats.

2. 4. La reforma de lEstat centralista

La finalitat era crear un estat que permets a les regions que tenien sentiments nacionalistes proveir-se duna
organitzaci prpia i accedir a lautonomia. La constituci va proporcionar el marc jurdic per poder fer-ho.

A Catalunya va ser la primera regi que va iniciar el procs. Va crear la Generalitat de Catalunya i ms tard va
aprovar lestatut.
A Galcia la conscincia nacionalista no era tant forta i no es va acabar laprovar mai un estatut.

Al pas basc es va redactar lEstatut dEstella (PNB i carlins) per era massa confessional, poc democrtic i
incompatible amb la constituci per tant es va canviar i es va aprovar un estatut lany 1936. Ms tard es
constitu el govern presidit per Jose Antonio de Aguirre que integrava republicans, socialistes, comunistes...

2. 5. Reforma Educativa

Liberal i laica
Dret a leducaci per a tota la poblaci
Model descola mixta, laica, obligatria i gratuta
Molts recursos i puja del pressupost que va fer que es construssin escoles i llocs de treball.
Es va creure necessari la millora cultura que es va fer a partir de campanyes culturals i de Missions
pedaggiques que eren grups dintellectuals que apropaven la cultura a la gent del poble.

2. 6. Reforma Laboral

Lobjectiu va ser simplement millorar-les i es van comenar grcies a Francisco Largo Caballero. Va aprovar:

Llei de Contractes de Treball: regular la negociaci collectiva

Llei de Jurats mixtos: set dies de vacances pagades i poder darbitratge
Augment de salaris i assegurances socials i setmana laboral de 40 hores

Va ser ben rebut pels treballador si els sindicats per no per les patronals, van intentar posar traves al decret.

3. LA CATALUNYA AUTNOMA

3. 1. La Generalitat provisional i lEstatut de Nria

Reconeixement immediat del govern autnom i es crea la Generalitat (corona dArag).

Assumeixen les competncies de la mancomunitat amb lobjectiu delaborar un projecte dEstat dAutonomia.
Tot seguit 46 experts es reuneixen al centuari de Nria i es redacta lestatut de Nria:

La repblica havia de tenir un carcter federal

Sobirania havia de caure tota sobre el poble
Catalunya estat autnom dins la repblica espanyola
Catal llengua oficial
Possibilitat de federar els pasos de parla catalana
La generalitat assumia competncies molt mplies: ensenyament, cultura, poltica, ordre pblic...
Disposava de la gesti dels impostos directes (renda) per els indirectes per lestat (IVA, ...)

Va ser aprovat per una mplia majoria i les dones que no van poder votar van signar un document de suport.

3. 2. Estatut dAutonomia del 1932

Desprs de les eleccions, Francesc Maci va anar a les corts per discutir i aprovar lestatut fet que no va agradar
als partits de dretes dons creien que amenaava a la unitat dEspanya que van comenar a fer mtings en contra
i boicot a productes catalans.

Els debat va comenar amb tres posicions: govern central (moderats), parlamentaris catalans i dretes. I tamb
va influir la ferma posici del president del govern i els intents de cops destat (general Sanjurjo)

Finalment es va aprovar el 9 de setembre del 1932 amb una amplia majoria aprovada per amb moltes
retallades:

Catalunya regi autnoma dins lEstat Espanyol

 Catal i castell com a llengua oficials
Les competncies disminueixen
Creaci del Tribunal de Garanties Constitucionals que regulaven els conflictes que poguessin aparixer
entre Catalunya i Espanya.

3. 3. La Generalitat Republicana

A partir de la aprovaci es desf el govern provisional i es celebren eleccions. Dues collisions:

Liderada per Esquerra Republicana: model republic, progressista, laic i desquerra moderada
Al voltant de la lliga: conservadors, catlics. Oposici al reformisme social i lacisme de lesquerra

Finalment surt clar guanyador Esquerra Republicana i Lluis Companys es escollit president del parlament i
Francesc Maci president de la generalitat Tots els ministres del seu partit

Quan Maci mor (1933) Companys ocupa el seu lloc fins al 1940.

3. 4. Tasca del govern

Molta feina en poc temps ja que el govern autonmics va ser poc temps efectiu. mbits de treball:

Economia: Creaci de noves institucions: servei destadstica, Institut dInvestigacions Econmiques,

Caixa de Dipsits (impostos)
En agricultura: creaci de cooperatives, i llei que permet als rabassaires ser propietaris
Poltica social: programa per organitzar lassistncia social
Llei de Bases: organitza els serveis sanitaris
Millora de les xarxes hospitalries, atenci psiquitrica, vacunaci, higiene...
Creaci de lInstitut Contra lAtur Fors
Creaci del consell de treball i lorganitzaci del serveis dassistncia i previsi social

Ensenyament:
Es fundes moltes escoles i es millores les escoles de mestres
Autonomia de la UAB
Es millora les condicions laborals i salarials
Xarxes de biblioteques millora
Sorganitzen colnies pels nens
Cultura:
Normalitzaci de la llengua (Diccionari Pompeu Fabra)
Bilingisme a les aules
Extensi del catal a tots els nivells densenyament
El catal com a utilitat de comunicaci social (27 diaris en catal)
Nova divisi territorial: model comarcalista (38 comarques) la capital de les quals dona
serveis als municipis. Va ser aprovada durant la guerra civil (1936)

4. ELS PROBLEMES DE LA COLICI REPUBLICANOSOCIALISTA

4. 1. Una conjuntura econmica desfavorable

La repblica es va veure de manera diferent depenent de la classes social a la que pertanyies. A part que durant
aquest perode hi va haver una gran depressi econmica mundial per culpa del Crack del 29 que va influir de
manera feble per que va suposar que leconomia no creixia i es paralitza la emigraci.

Shi van afegir problemes derivat de la poltica econmica que va dur a terme el govern:
 Creixen els salaris per tant la demanda. Per la productivitat de les industries no i per tant
disminueixen els beneficis
Augment del descontentament i la desconfiana entre les empreses i els propietaris agrcoles
La inversi de les empreses disminueix

A part el govern va disminuir la seva despesa pblica en infraestructures i per tant hi haur repercussions als
sectors dels bns dinversi i la creaci de llocs de treball. Tot aix per reduir el dficit.

4. 2. Conflictivitat social

Va haver-hi molta lentitud de les reformes i per tant impacincia dels treballadors, latur va augmentar i la
actitud les propietaris no era negociar.

Tot aix va fer que els partits i sindicats es redicalitzesin i que per tant la CNT trobs idoni el moment per dur a
terme el su projecte de revoluci crean conflictivitat laboral i la insurrecci pagesa.

La tensi va arribar al punt lgid grcies al sectors radicals socialistes i que laugment dafilitas als partit
comunista va augment fet que produeix moltes vagues, insurreccions i ocupacions de terres.

Amb tot aix es produeix un desgast del govern dAzaa que es veu desacreditat per les mesures que havia
adoptat per establir un ordre pblic.

4. 3. La reorganitzaci de les dretes.

Les reformes i la conflictivitat social va disgustar a les elits economiques, social... i a les classes mitjanes que es
van comenar a agrupar als partits conservadors tradicionalistes i a les noves organitzacions feixistes per
oposar-se al govern. Centre dreta:

Es reestructura al voltant del Partit Radical de Lerroux (empresaris, comerciants i propietaris agrcoles)
Es mobilitzen moltissim els sectors catlics i es va formar la CEDA
Renavacion Espanyola (Calvo Sotelo), la Comuni Tradicionalista i grups feixistes (JONS i Falange) va
dur a terme activitats per agitar la poblaci i crear un clima de temor i crispaci

Els sectors de lexercit va aprofitar els descontentament dels grups conservadors per fer:

El general Janjurjo va protagonitzar un cop destat per fer el gir a la repblica per va fracass
Es crea la Unin Militar Espanyola que era una organitzaci clandestina de militars de dretes i
antireformistes.

5. BIENNI CONCERVADOR (1933-35)

5.1. Les eleccions del 1933: govern de dretes

Davant les revoltes Manuel Azaa dimiteix i el president de la repblica decideix dissoldre les corts i tornen a
haver-hi eleccions on les dones podran votar. Situaci:

Esquerres: destruda, es presenten separats (socialistes, comunistes) i amb molta absncia per culpa
dels obreres que fan cas a la CNT de no votar
Dretes: molt unides i guanyen. Hi haur dos partits que no tindran la majoria: Partit radical de Leroux i
CEDA de Gil Robles

Niceto Alcal Zamora donar suport a Leroux perqu la CEDA volia canviar completament la constituci. Per
tant el partit radical formar un govern amb tots els ministres del partit i la CEDA li donar suport parlamentari
per amb la condici de que rectifiqui les reformes progressistes.

5.2. La paralitzaci de les reformes

El nou govern per condici de la CEDA comena a fer la paralitzaci de les reformes progressistes:

Paralitza gran part de la reforma agrria:

Es tornen les terres als nobles
Anulla la cessi de les propietats mal conreades
Dona llibertat de contractaci que fa que els sous baixin
Aprova un pressupost per el culte i el clero
Amnistia per als collaboradors amb Sanjurjo i la dictadura de Primo de Rivera
En educaci es respecta per es baixa el pressupost
Les corts paralitzen la discussi del projecte destatut basc

Aix far que es radicalitzi el PSOE i la UGT i que es proliferin les vagues i conflictes.

5.3. El conflicte rabassaire a Catalunya

A Catalunya el govern continua estant en mans dels republicans que suposa divergncies amb el govern central.
Les reformes es veuen com a perill per a la generalitat i per la autonomia. A part falta de larribada de capital.

Tamb van aparixer importants enfrontaments amb els rabassaires. Finalment es publica la llei de Contractes
de Conreu per millorar les condicions laborals i perqu els rabassaires poguessin tenir terres pagant una taxa.

Els propietaris es posen en contra i sajunten amb lInstitut Agrcola de Sant Isidre que era proper a la lliga i
busquen aliat conservadors a Madrid

Aix fa que senvi la llei al Tribunal de Garanties Constitucionals i es veu anticonstitucional i sanulla. Per la
generalitat la revisa i la torna a aprovar casi igual. Aix fa veure les diferencies poltiques i socials entre Cat i Es.

5.4. Revoluci doctubre del 1934

Arrel daquestes contrareformes hi haur un gran agitaci socials que comportar que la CEDA pressioni al
govern perqu controli i lordre pblic i els hi proposa que els deixin entrar al govern per ajudar.

Lerroux decideix donar tres ministres de la CEDA cosa que fa que les esquerres veuen que els govern est fent
un gir cap al feixisme. Aix suposar moltes revoltes.

En contra daix tamb sorganitzar una vaga general (la UGT no la CNT) que fracassar dons la majoria dels
obrers seguien a la CNT. El govern declara lestat de guerra. La vaga ms important:

Astries: els miners es revolucionen amb armes i ocupen els ajuntaments (comits revolucionaris) i
pobles,... Aix faran que envin exercit i que hi hagi repressi.
Catalunya:
El president es posicionar a favor del poble dons veu que la entrada de la CEDA al govern com
a acte poc democrtic i veia perillar la autonomia
El 6 doctubre es proclama la republic catalana
Convoquen una vaga general. La CNT no i per aix fracassa
El govern central declara estat de guerra i lexercit (general Batet) entra a la generalitat
Hi haur molts detinguts entre els quals el president i membres del govern

5.5. Crisis del segon Bienni

Conseqncies de la revoluci foren el poder de la CEDA que havia agafat i el fet que es va voler modificar la
constituci per tal de destruir les autonomies, abolir el delicte, es nega poder expropiar terres...

A Catalunya se suspn lautonomia i saboleix la llei de Contractes de Conreu. Aix fa que els rabassaires haguin
de pagar els endarreriment i els facin fora de les terres.

Al final dany es produeix la crisis del govern central:

 El partit radical entra en un escndol per casos de corrupci
Cas de lEstraperlo: ruletes trucades que es volien implantar en casinos
Malversaci de fons per poltics radicals

Per aix es va veure necessari canviar de govern. La CEDA intenta que Gil Robles el nomenin president
per el president de la repblica Niceto Alcal Zamora no ho acceptar per el canvi que volien fer a la
constituci

Per tant el president convocar noves eleccions pel febrer del 1936

6. EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR

6.1. Eleccions de Febrer del 1936

Els partits catalans desquerres sagrupen en el Front dEsquerres que tenen programa:

Amnistia poltica per els presos dels fets de loctubre del 1934
Restablir lestatut dautonomia, la generalitat i la llei de contractes de conreu

Donava suport a la coalici desquerres dEspanya anomenada Front Popular que pretenia guanyar les eleccions
per tal de tornar a posar en marxa la poltica del bienni progressista, estava formada per socialistes,
republicans, comunistes...

En aquest cas la CNT no demana labstenci de la gent fet que fa que es posicionin pel Front Popular

Els partits de dretes de Catalunya formen el Front Catal dOrdre:

Coalici electoral formada per la Lliga

A Espanya es forma el Bloque Nacional format per la CEDA per republicans de dretes, monarques,
tradicionalistes i alguns del partit radical tot i que no tots ja que alguns no estaven a favor del programa

Les eleccions va anar molt ajustes amb cap partit amb majoria per la fora mes votada fou el Front Popular i
per tant es va formar govern tal i com es deia al programa: republicans al poder i comunistes i socialistes que
donaven suport parlamentari. Les dretes shi van oposar per es va formar igualment

Manuel Azaa president de la repblica // Satiago Casares Quiroga president del govern

6.2. Front Popular

Va posar en marxa el program les reformes que volien fer que ja havien sigut el bienni progressista.

Els sindicats i la CNT defensa el necessitat de vagues i revoltes per obtenir millores laborals tant dels proletaris
i el pagesos ja que hi ha un govern desquerres que pot canviar les coses

la nova situaci va fer que les dretes i els grans propietaris soposessin a les decisions i alguns expatrien el
capital i venen les empreses. Lesglsia tamb en contra i dur a terme campanyes en contra de la repblica.

Els grups falangistes creuran necessari la violncia i duran a terme atacs contra els lders desquerres
(dialctica dels punys i les pistoles)

A Catalunya:

Es restableix la Generalitat i les institucions i Lluis companys torna a ser president

Entra en vigor la llei de contracte de conreus
No es desenvolupa la crispaci i lenfrontament entre dretes i esquerres per mantenir la autonomia

6.3. Cap al cop destat

El clima de crispaci social va afavorir a la decisi per part de lexrcit de organitzar un cop destat. La
conspiraci militar no tenia fora fins que va arribar Emilio Mola amb un pla. Pretenia fer pronunciaments
simultanis a totes les guarnicions fins i tot a lfrica (on hi havia Franco)

Aix va arribar al govern i no satreveix a destituir als militar. Lnic que va es canviar-los de destinaci.

Aquest militars tenia suport dels monarques, carlins i falangistes. Tamb els feixisme Itali i lAlemanya nazi
donava suport militar i econmic en cas de conflicte

El 14 de juliol un dirigent monrquic (Jos Calvo Sotelo) va ser assassinat per un grup desquerres.

Aix va acceler les coses i el dia 17 de juliol hi haur una insurrecci de lexrcit a Marroc que el dia segent es
va escampar per tot Espanya i aix va ser com va comenar la guerra civil.

GUERRA CIVIL
1. LESCLAT DE LA GUERRA CIVIL

1.1. Del cop dEstat a la Guerra Civil

17 de juliol 1936, Melilla El coronel Yage protagonitza lalzamiento nacional i sestn pel protectorat.

18 de juliol 1936 Lexrcit arriba a la Pennsula i moltes guarnicions suneixen al cop dEstat. Tamb els
falangistes i els carlins.

19 de juliol 1936 El govern republic reacciona (els colpistes shan fet forts a diverses zones del pas)

La poblaci est descontenta i demana la dimissi de Quiroga, que s substitut per Jos Giral. Aquest dissol
lexrcit i lliura les armes a les milcies populars i a alguns sectors de lexrcit que es mantenen fidels.

La insurrecci triomfa a les zones agrcoles (interior, Galcia, Arag i ciutats andaluses) per no a les industrials
lesquerra (obrers) sn molt presents.

Lalament no va tenir lxit previst per loposici de la poblaci i el pas queda dividit en Nacionals i
Republicans.

1.2. El fracs de la insurrecci a Catalunya

Dut a terme pel General Godet. Els partits afins al cop tenien pocs seguidors a Catalunya. Lexrcit anava molt
confiat arrel de lexit que van tenir el 34 el cop no estava gaire ben preparat.

18 i 19 de juliol Gran mobilitzaci a Barcelona convocada per les esquerres i Godet es va rendir.

1.3. La consolidaci dels bndols

Insurrectes

Dirigits per militars. Suport de les classes benestants (soposaven a les reformes republicanes) i les feixisme i
nazisme. Defensaven la unitat nacional (nom de nacionals) i el catolicisme.

Voluntat dimposar una dictadura militar per restablir lordre social. Tot i aix tamb hi havia divisions:

Els monrquics i la CEDA volien un sistema monrquic alfons.

Els falangistes volien un rgim feixista.
Els carlins volien una monarquia del descendent de Carles Maria Isidre.

Republicans
Suport de les classes populars (obrers, proletaris, peita burgesia i pagesia no propietria). La majoria eren
militants o simpatitzants dorganitzacions socialistes, comunistes o anarquistes. Tamb els recolzaven les
classes mitjanes i la burgesia illustrada.

Defensaven la legitimitat de la repblica desquerres.

1.4. La internacionalizaci de la Guerra Civil

Lopini pblica internacional es va posicionar (confrontaci entre les forces democrtiques revolucionaries i
els rgims feixistes, que estaven en expansi).

Els governs feixistes i nazis dItlia i Alemanya veuen la guerra com un fre al comunisme. El govern de Portugal i
el papat tamb es posiciona a favor dels Nacionals.

Frana i Gran Bretanya no es posicionen i perjudiquen a la Repblica al no donar lajuda demanada.

Agost 36 Es crea el comit de no-intervenci format per 27 pasos. La Repblica casi no tindr ajudes.

1.5. Ajuda exterior

NACIONALS
Ms afavorits en aquest mbit.
Alemanya i Itlia envien armament a canvi de
minerals durant la II Guerra Mundial.
Arriben voluntaris daltres pasos (Portugal,
Irlanda)
REPUBLICANS
Pocs aliats.
Compra material de guerra a la URSS a canvi de lor
del banc dEspanya.
Brigades Internacionals gran quantitat de
voluntaris. Paper destacat en la defensa de Madrid.

2. LA ZONA REPUBLICANA

2.1. El desencadenament de la revoluci social

Divisi: uns apostaven per la revoluci social i altres es centraven noms en guanyar la guerra.

A la zona republicana es vivia un clima revolucionari (tothom anava armat). Es genera una estructura de poder
popular al voltant de partits desquerra i sindicats. Acaben substituint el poder de lEstat.

Organitzen les columnes de voluntaris, socupen de lordre pblic i de leconomia, etc. Repressi contra tot all
relacionat amb els insurrectes (esglsia, burgesia, propietaris) que sn perseguits, assassinats, saquejats,
detinguts... P. ex. assassinat de Jos Antonio Primo de Rivera pres a la model de BCN.

A CATALUNYA

Juliol del 36 Companys convoca dirigents de la CNT i la FAI per formar el Comit Central de les Milcies
Antifeixistes: agrupa diferents forces fidels a la repblica i s presidit per Companys.

2.2. Les collectivitzacions

Com que molts propietaris fugen, les fbriques es queden sense amo. Els treballadors les collectivitzen. Un
comit de treballadors es posa al capdavant.

El govern emet decrets i lleis per legalitzar la situaci Decret de collectivitzacions. Tamb es dna a les
grans propietats agrries dArag, la Manxa i Andalusia.

2.3. El govern de Largo Caballero (setembre 36 maig 37)

Calia un govern fort per controlar la situaci i guanyar la guerra. Largo Caballero forma govern amb
republicans, socialistes, comunistes i anarcosindicalistes.

Volia reorganitzar lestat, militaritzar les milcies i formar un exrcit popular.

A CATALUNYA Es dissol el Comit Antifeixista i es forma un govern encapalat per Josep Tarradellas.

Els comits locals es substitueixen per ajuntaments. Els serveis policials se centralitzen en la Junta de Seguretat
Interior. Es milcies formen lExrcit Popular Catal i la Generalitat amplia en control econmic

2.4. Els Fets de Maig del 37

Es torna a posar en qesti la manera denfrontar el procs revolucionari i la guerra desprs dunes quantes
derrotes. Dos bndols:

Republicans, comunistes i part dels socialistes. Partidaris de posar ordre: organitzar lexrcit, controlar
les collectivitzacions i construir un estat fort.
Anarquistes i POUM. Partidaris de la revoluci: volien aprofundir en les collectivitzacions

3 de maig del 37 Anarquistes i POUM ocupen la seu de Telefnica a BCN per controlar les comunicacions. La
Generalitat els desallotgen i el govern central envia la Gurdia dAssalt.

Evidncia de les tensions dins el bndol republic i les desavinences entre el govern central i al Generalitat.
Crisi de govern important.

2.5. El govern de Negrn (maig 37 mar 39)

Arran dels fets de maig els anarquistes perden influncia i en guanyen els comunistes. La URSS recomana que
sillegalitzi el POUM per ser trotskistes . Largo Caballera shi nega i es socialistes i comunistes en demanen la
dimissi.

Manuel Azaa encarrega formar govern a Juan Negrn. Ell s que illegalitza el POUM i det els dirigents.

Negrn duu a terme una centralitzaci poltica i militar per guanyar la guerra. Refora el poder central, unifica
lacci bllica, integra les milcies a lexrcit i controla la producci.

A CATALUNYA

Es forma un nou consell executiu de la generalitat format per ERC i PSUC, presidit per Companys. Relacions
tenses entre la Generalitat i el govern central.

Novembre 37 El govern central es trasllada de Valncia a BCN perqu Valncia est sent atacada. Comena a
assumir competncies de la Generalitat agreujant les tensions.

1938 El govern redacta el programa dels 13 punts on proposava el cessament de la lluita armada. Franco no
laccepta perqu t les coses molt fcil per guanyar.

1939 Cau Catalunya i tots els governs marxen a lexili (el basc, la Generalitat i el central). Anglaterra reconeix
el govern de Franco al mar i Azaa (des de Pars) dimiteix. Negrn mant lesperana per per poc temps.

3. LA ZONA INSURRECTA

3.1. Franco, Caudillo dEspanya

Lexrcit ser leix vertebrador del bndol nacional. Problemes:

El general Sanjurjo (principal instigador) mor al cap de pocs dies del cop. A ms, preveien que seria
rpid per va acabar derivant en una guerra sense que ho volguessin.
Lideratge. Es crea la Junta de Defensa Nacional que dirigieix el general Cabanellas. Sencarrega
 dorganitzar el territori ocupat, prohibir els partits poltics i la Constituci. Franco va guanyant
influncia dins dels Nacionals i el setembre del 36 s escollit cap de lAlzamiento. Es dissolen les Juntes
de Defens Nacional i es substitueix per la Junta Tcnica i el Cuartel del General Franco
Coherncia poltica. Sinspira en el model feixista itali i es crea un partit nic amb la fusi de la Falange
i els carlins Falange Espaola Tradicionalista y de las JONS. Franco ns el cap nacional.
Falta dinstitucions. Es forma el primer govern de la zona nacional. Franco s el cap de lEstat i el
president del govern (Caudillo de Espaa). El govern es basa en el conservadorisme i la preeminncia
catlica. Saboleix la legislaci republicana, es restableix la pena de mort, es suprimeixen les llibertats,
es crea un sindicat nic vertical (treballadors + patronal) i es dna un tracte privilegiat a lesglsia.

Smbols: camisa blava (Falange), boina (Carlins) i salutaci feixista (Falange).

3.2. Una repressi sistemtica

Forta violncia als territoris ocupats contra tot aquell partidari de la Repblica a crrec dels militars de la
Falange per tal de crear un clima de terror. Els executats eren enterrats en fosses comunes.

Els nacionalistes catalans van exiliar-se a la zona nacional per all tampoc eren ben vistos pel fet de ser
catalans (aix demostra el carcter anticatal de la insurrecci).

4. LES OPERACIONS MILITARS

4.1. La lluita per Madrid (juliol 1936 mar 1937)

Primer objectiu de les trobes dfrica pel seu simbolisme republic. De cam ocupen Badajoz (que fa denlla
amb la zona nord ja ocupada). Ms tard ocupen Toledo i arriben a les portes de Madrid.

Octubre mobilitzaci per aturar les tropes nacionals amb trinxeres i consignes com No passaran i Madrid,
tomba del feixisme.

Novembre El govern central es trasllada a Valncia. Madrid va resistir grcies a les Brigades Internacional,
els tancs russos i les columnes de voluntaris catalans.

A Catalunya Columnes de voluntaris es desplacen a lArag per recuperar territori per no ho

aconsegueixen. Tamb van intentar-ho a Mallorca sense xit.

Com que no podien ocupar Madrid, els insurrectes van decidir allar la capital:

Batalla del Jarama victria republicana i Batalla de Guadalajara victria republicana

4.2. Locupaci del nord (abril octubre 1937)

Es van passar a centrar els esforos nacionals al nord. Ja controlaven Navarra, laba i Sant Sebasti.

Abril 1937 Bombardeig de Gernika per laviaci nazi (primera vegada que satacava poblaci civil).

Juny 1937 Bilbao va ser ocupada. Un mes ms tard les tropes de Franco entren a Santander i ocupen
Astries. Prdua duna zona amb gran importncia econmica + xode republic.

4.3. Larribada a la Mediterrnia (novembre 1937 juny 1938)

Reformes en lexrcit republic: Dotaci de comandaments professionals i incorporaci de les milcies i els
brigadistes. Vicente Rojo al capdavant

Els republicans tornen a prendre Terol per ho perden mesos desprs.

Abril Els nacionals arriben a loest de Catalunya i arriben al Mediterrani per Vinars. Per tant el territori
republic queda dividit en dues zones: Catalunya queda allada.

4.4. Ocupaci de Catalunya (juliol 38 febrer 39)

Ofensiva dels republicans per intentar tornar a unir la zona republicana.

Batalla de lEbre: els republicans conquereixen diverses poblacions fins que arriben els nazis i suposa la prdua
de la zona i aix tamb suposa la caiguda final de Catalunya exili cap a frana

4.5. Fi de la Guerra (febrer abril 39)

Nomes quedava el centre i Negrn decideix de rendir-se. Casado que era el responsable de la defensa de la
capital intentar una insurrecci per Frana no hi dona suport i finalment es rendeixen.

Desprs es va conquerir tot el mediterrani.

El dia 1 dabril de 1939 a Burgos, Franco signa el darrer comunicat de guerra on anuncia la derrota republicana
i la fi del conflicte.

5. LA VIDA A LA REREGUARDA

5.1. Mort, carestia i destrucci

Els bombardejos i la manca daliments van suposar un trastorn a la vida quotidiana des dun inici. Sobretot a la
zona republicana els camps de cereal estaven sota control nacional.

A ms, les industries es limitaven a fabricar material de guerra, a les quals treballaven dones perqu els homes
havien danar al front.

Desnutrici malalties i mort.

A ms a ms hi havia bombardeixos constants i sistemtics x part dels nacionals amb lobjectiu de crear un
clima de terror. Ex. Guernica i mercat de Granollers.

Necessitat de construir refugis antiaeris.

5.2. La poblaci desplaada: refugiats i exiliats

La poblaci es refugiava en territoris del seu bndol quan eren ocupats. Quan Catalunya va caure, els
republicans van haver dexiliar-se a lestranger, la majoria a Frana. Els de la zona cantbrica, molts van
embarcar-se cap a diferents pasos europeus i a la URSS.

Hi havia tants refugiats que era difcil abastir-los a tots.

FRANQUISME (1939 - 1959): consolidaci de la

dictadura
1. RGIM TOTALITARI

Sinicia el 1939 desprs de la guerra i acaba amb la mort del dictador. Regim anticatalanista, anulla les
institucions i reprimeix el catal. Durant la primera etapa fracs econmic i poltic. Ser un rgim totalitari,
feixista, que vol acabar amb la segona repblica. Caracterstiques:

Partit nic amb Franco que t tot el poder (Cabdillisme)

Centralisme de lestat per tant acaba amb els nacionalismes
Repressi brutal i control dels mitjans de comunicaci
Hi haur punts dinfluncia (famlies) del franquisme:

Esglsia: volia recuperar els drets perduts durant els perodes democrtics. Opus dei molt important.
Lexrcit: sempre fidel tot i que alguns defensaven la monarquia
Falanges: principal grup poltic que obea el generalssim i incorporava els carlins
Els monrquics ho acabaran acceptant-ho.

Suport social: societat dividida ja que els grans propietaris, burgesos, nobles donaven suport per recuperar
privilegis i en canvi les classes mitjanes i el poble se sentien perdedors per no satrevien a dir res.

Franquisme a Catalunya: no era gens abundant i el que tenien el poder eren antics militars que anaven dirigits
des dEspanya per tant la majoria no eren ni catalans.

1.1. Famlies del rgim (Moviment Nacional)

Van tenir molta representaci en el govern:

S primers els que van donar suport al cop destat

Nacional sindicalistes: falangistes i la seva inspiraci feixista
Nacionalcatolicisme: Asociacin Catlica Nacional de propagandistes que van convertir el regim en
democrcia orgnica
Opus dei: ordre religiosa que es faran protagonistes ms tard.

2. REPRESSI INSTITUCIONALITZADA

Amb la guerra no acaba la violncia i es continua la repressi cosa que caracteritza el regim. Passar comptes,
liquidar la oposici... Lleis:

Llei de Responsabilitat Poltica: en contra dels republicans

Llei de Repressi de la Masoneria i el Comunisme

Lexrcit va tenir la potestat judicial per tal de complir les lleis i va crear el Tribunal dOrdre Pblic on van
haver-hi molts presos i moltes execucions. (Lluis Companys)

Molta poblaci empresonada i creaci de camps de concentraci de pagesos on sallaven i els mataven. Tamb
es va crear Batallons de Treballadors que treballaven en reconstruir les infraestructures destrudes per era un
treball forat.

Aquestes mesures eren per donar exemple i cstig. Aix va anar acompanyat de confiscaci de patrimoni dels
republicans, sindicats... i de la depuraci de funcionaris i obligaci a les empreses a despedir a gent.

A Catalunya:

Prohibici de la manifestaci cultural i del catal per posar fi al separatisme catal

Posen fi a lautogovern abolint lestatut
Genocidi cultural: eliminaci de smbols, moviments, nova retolaci dels cartells, catal no a lmbit
pblic...
Institucions a la clandestinitat per imposar el castell
Al final es tolera ls restringit del catal.

3. RELACIONS INTERNACIONALS I EVOLUCI DEL REGIM

3.1. Segona Guerra Mundial

Es van posicionar a favor dels feixismes per a la neutralitat, grcies a les falanges que van assolir un regim
destat nacionalsindicalista. Desprs van passar a ser no-beligerants i a donar poder diplomtic i econmic a les
forces feixistes.
Aquets van voler que Espanya lluits per Franco va demanar masses coses a canvi i al final no va ser aix.
Finalment collaboren enviant materials estratgics, aprovisionaments i unitats de voluntaris (Divisin Azul)

3.2. Retorn a la Neutralitat

Alemanya perd poder i nord-amrica i els britnics demanen a Espanya la neutralitat. Franco far cas ja que veu
que sin el regim perilla i per tant retira la Division Azul i torna a la neutralitat.

Nova fase: es veia la possibilitat duna monarquia: marginaci dels falangistes i menys rituals feixistes.

3.3. Anys de Boicot Internacional (1945 - 1947)

Allament i rebuig de les forces feixistes i la van condemnar de manera explicita dons van tancar fronteres i
volien fer fora els ambaixadors de Madrid. A part problemes econmics i poltics a Espanya:

No ajuda econmica desprs de la guerra per part destat (Pla Marchall)

Va ser expulsada de la avana defensiva (OTAN)

3.4. Reconeixement Internacional

Guerra freda fa alterar la situaci internacional i aix ajuda a que es comenci a acceptar el regim. I per tant
estats units retira la condemna. Franco decideix canviar el govern i facilitat dapropament de les potencies. Aix
comportar un xit en la poltica exterior.

Predomini del nacionalcatolicisme per tant ms catlics al poder i no tanta autoritat (Subsecretari de la
presidncia: Luis Camero Blanco)

Finalment lany 1953 va haver-hi un reconeixement internacional desprs de firmar uns acords:

Estats Units: ajuda defensiva i econmica entre les dos potencies en cas demergncia
Vatic: ms privilegis per a lesglsia

3.5. Intents dobertura

Problemes interns no resolts i situaci econmica difcil. Van aparixer les primeres protestes obreres i aix va
fer que es veies la necessitat de la liberalitzaci econmica i la obertura a lexterior.

Franco va canviar la ideologia i va reorganitzar lexecutiu fent fora els falangistes i incorporant tecncrates de
lopus dei que va fer crixer la economia.

4. ESTRUCTURA DEL NOU ESTAT

Va comenar amb una concentraci de poder sobre Franco. I es van publicar lleis:

Fuero de Trabajo: abolia tota acci sindicalista

Llei dUnitat Sindical: grcies a la organitzaci Sindical Espanyola formada per falangistes per controlar
les empreses i els treballadors:
Fuero de los espanyoles: pretenia aparentar que els ciutadans gaudien de certes llibertats pbliques.
Llei de referndum nacional: per a les gran decisions
Llei de Successions: Franco podia designar el seu successor en una monarquia a ttol de rei
Llei de Principio del Moviments Nacional que el proclamava com a nic partit

Creaci de nous rgans institucionals: Consell de Regncia i Consell del Regne

4.1. La Democrcia Orgnica

El franquisme rebutjava la democrcia per es va crear la democrcia orgnica per donar legitimitat
democrtica al franquisme
Aquesta representaci popular es va regular amb la Llei Constitutiva de les Corts: Creaci de cors legislatives
amb representants (procuradors) cooperats per teros: sindicals, entitats, administraci

Aquestes corts no eren democrtiques i no tenien poder autntic perqu nomes collaboraven amb Franco. El
poders es transmetia a traves de: governadors civils, capitanies i governadors militar i ajuntaments.

Tamb dictaven les condiciona laborals i per tant no hi havia negociaci per tant no vagues: condicions
extremes, salaris baixos i benefici per les empreses elevat.

Lnica possibilitat per tal de lluitar contra aix fou establir enllaos sindicals.

5. AUTERQUIA I RACIONAMENT

Autosuficincia econmica i per tant un control de lestat. Actuaci en tres grans mbits:

Reglamentaci del comer exterior: controlat i intenci de reduir importacions. El que va passar per va
ser que els preus es van encarir i llavors faltaven bens de consum, matries primeres i producci.
Foment de la industria: per assegurar la independncia de lestat
Nacionalitzaci de les empreses: RENFE, companyies telefniques
Ajuda en bens dequipament a les empreses
Instituto nacional de Industria per a promoure la creaci de grans empreses sobretot per
interessos militars.
Sector agrari: lestat ho controla tot fet que fa que hi hagi baixos preus i per tant la producci baixa.

El resultats daquest sistema foren un estancament de la economia a diferencia daltres pasos que anava b.

5.1. Racionament i mercat negre

Aquest gran control va fer que el racionament dels productes de primera necessitat es fes malament i com que
els preus eren baixos els propietaris amaguen la producci per vendre-la en el mercat negre.

5.2. Dures condicions de vida

Condicions pssimes que fan aparixer fam i barraquisme a les grans ciutats cosa que produeix moltes
malalties i mortalitat. Creixement vegetatiu i esperana de vida es redueixen.

6. LOPOSICI: EXILI I RESISTENCIA

Va haver-hi molts refugiats (a Catalunya moltssim ) desprs de la guerra i sobretot es van dirigir a Frana on es
van crear camps de refugiats que va suposar molt desfor econmic per culpa de la ocupaci Alemanya. Alguns
van voler tornar i els hi prometien que no els hi farien res per no ho complien.

Molts van marxar tamb a Gran Bretanya, alguns es van unir a lexrcit Francs i alguns marxen a
Hispanoameric. Des dall creen institucions poltiques de la repblica: Mxic: govern de la repblica i tamb
el govern de la generalitat.

6.1. Evoluci de loposici: tres etapes:

1. Etapa (1939 - 1944): difcil i arriscat la reconstrucci dorganitzacions politiques

Tot i la repressi es van reconstruir moltes estructures i moltes accions per defensar la
repblica espanyola i tamb el catalanisme.
Activitat guerrillera organitzades des de Frana i des de linterior que va aconseguir fins i tot
invadir la vall dAran.
2. Etapa (1945 - 1947): molt activa:
Possibilitat dintervenci aliada a Espanya i per aix es creen les Plataformes Unitries.
A Catalunya es forma lAliana Nacional de Forces Democrtiques que pretenien enderrocar la
dictadura per van tenir dos problemes: discrepncies con com fer-ho i que uns volien la
 monarquia i els altres la repblica.

3. Etapa (1948 - 1951): desmoralitzaci per la consolidaci de la dictadura:

Cap potencia volia ajudar
El franquisme havia destrut tota resistncia poltica exterior i interior.
Moltes organitzacions van quedar desgastades...

6.2. El ressorgiment de la conflictivitat social

Protestes de treballadors en contra de la precarietat laboral que patien i les dures condicions de vida.
Conflictes laborals sectors txtils i metallrgics
Vaga del tramvia de Barcelona per laugment de preus
Revoltes estudiantils per culpa dels detinguts de la vaga de tramvies. Els fets de Paranif van ser que va
haver-hi molts estudiants sancionats per formar assembles lliures. Aix neix el moviment estudiantil
contra el franquisme.

FRANQUISME (1959 - 1975): creixement econmic i

immobilisme poltic
Hi ha un augment econmic que comporta un canvi social i del comportament sociocultural. Desenvolupament
econmic = Transformaci profunda de la societat estabilitat social.

No hi van haver reformes poltiques, era una dictadura ancorada a limmobilisme poltic.

Hi ha una obertura i la premsa dona la opini del rgim, per el franquisme continuava sent una dictadura que
reprimia les llibertats i les oposicions revoltes obreres i protestes.

Passen els anys, Franco anomena el seu successor Joan Carles de Borb com a nou rei.

1973 1975: franquisme t una descomposici progressivament a causa de lactitud del dictador com de la
consolidaci de les oposicions (forces poltiques, sindicats i socials).

1.EL CANVI DORIENTACI DE LECONOMIA

1.1. Els governs del desarrolismo

Govern format per Franco 1957 transici cap a la segona etapa dominada pels TECNCRATES.

Objectiu: Mantenir el rgim a travs de la Incorporaci de criteris de racionalitat i eficcia econmica a la gesti
de lEstat. Volien un reformisme tcnic per superar la crisi econmica anterior. La clau va ser la vinculaci d
lOpus Dei i relacions amb les elits econmiques.

Volien aconseguir una generaci nova de poltics ms tcnics per tal de estabilitzar la societat. Causes:

1. Mala conjuntura econmica del 1950.

2. Pressi internacional.
3. Augment de les protestes socials.
4. Etapa de recuperaci econmica = Espanya disposada a aprofitar les condicions favorables.
1.2. El pla destabilitzaci:

Primera acci correctora. Fomenta el creixement econmic per tal de posar fi a la intervenci de lestat i poder
liberalitzar el comer i el finanament. Objectius:
 Liberalitzaci exterior: facilitar els intercanvis eliminant els obstacles del comer exterior. Atraure els
estrangers per tal tamb de millorar.
Liberalitzaci interior: eliminar rgans interventors i fi de la regulaci de preus.
Estabilitzaci econmica: reducci de:
La inflaci: congelaci de salaris
Dficit pblic: reforma fiscal, reducci de la despesa pblica

Diversos organismes internacionals donen prstecs a Espanya.

Objectiu: incorporar leconomia espanyola als Mercats internacionals crixer econmicament

1.3. Els plans de desenvolupament (1960):

Es crea el crrec de comissari del pla de desenvolupament: Laure Lpez Rod que es promulguen 3 amb una
vigncia quadriennal.
El projecte consistia en aplicar una planificaci econmica indicativa.
Objectiu: Fer crixer leconomia des de lEstat a partir de: 1) programar activitats del sector pblic i oferir
informaci als inversors privats i 2) previsi i incentius fiscals i subvencions.

T dues lnies:

1. ACCIONS ESTRUCTURALS: solucionar deficincies industrials.

2. POLS DE DESENVOLUPAMENT: disminuir els desequilibris econmics regionals.
A Cat, poca repercussi. Destaca a Tarragona al sector petroqumic.
No aconsegueix els objectius : pocs recursos pblics i inversions ineficaces + poca rellevncia.

2. ELS ANYS DEL CREIXEMENT ECONMIC:

2.1. Una industrialitzaci accelerada:

Leconomia catalana va anar creixent fins a superar lespanyola. Les causes del desenvolupament van ser la
renovaci de lactivitat agrria i laugment del sector secundari i terciari.

Causes creixement industrial: Millora de la productivitat: baixos salaris, importaci tecnolgica i inversi
capitals estrangers.

1. Salaris baixos augment exportacions.

2. Augment assalariats augment consumidors augment demanda
Les indstries tenen taxa de creixement elevada a Espanya.

Zones: Biscaia, Cat, Astries apareixen noves zones com: Madrid es creen nous enclavaments industrials:
Valladolid, Sevilla, Cadis...

Estructura industrial catalana: petites i mitjanes empreses amb un capital pblic i concentraci en comarques
de la perifria de Barcelona.

2.2. La reconversi de lagricultura tradicional:

Transformacions econmiques crisi agricultura tradicional basada en:

Abundncia de m dobra
Salaris baixos
Adequaci de loferta a les demandes del mercat
Subsistia un ampli minifundisme al costat de latifundismes.

La industrialitzaci havia canviat la demanda alimentaria i augmenta lxode cultural cosa que produeix una
crisis agraria tradicional.

Per tal de canviar aix: Es redueixen el nombre de pagesos i canvia composici producte agrcola catal: -
producci cereals i augment de viticultura, fruita, ctrics, tubercles... Gran expansions de la ramaderia intensiva.

2.3. El progrs del sector terciari:

Factors que influencien en la terciaritzaci:

1. Procs durbanitzaci intens.

2. Augment xarxes de distribuci i de comer.
3. Millora dels mitjans de transport i comunicaci.
4. Turisme.
A Cat destaca ms el sector secundari.
1960: Boom turstic comporta molts ingressos i laugment de lactivitat hotelera i daltres.
El fet dhaver-hi vacances pagades i un benestar europeu molts turistes a Espanya. El sector bancari creix a
causa de la necessitat de finanament.
El comer internacional pateix canvis: augmenten les exportacions i les importacions. La balana comercial es
va mantenir negativa durant TOT el perode.

2.4. El finanament exterior del creixement:

La clau del creixement econmic va ser lobtenci de recursos de lexterior per finanar les importacions.

Inversi de capitals.
Divises (proporcionades pels turistes).
Remeses (espanyols que emigren a Europa envien a les seves famlies).
2.5. Les limitacions de leconomia espanyola:

Gran creixement sector industrial i de serveis disminuci agricultura (pagesos emigren).

Consolidaci duna economia de dependncia de: tecnologia + inversi estrangeres.
Nivell de vida es va mantenir per sota de la resta dEuropa.
3. CREIXEMENT DEMOGRFIC I CANVI SOCIAL

3.1. Laugment de la poblaci:

BABY BOOM: fort augment demogrfic. A causa de la natalitat elevada i descens de la mortalitat.
La poblaci catalana va augmentar encara ms que lespanyola sobretot per lonada migratria.

Hi ha una composici per edats: augmenten joves i vella i hi ha un detriment de ladulta.

3.2. Els moviments migratoris:

Procs de mecanitzaci i modernitzaci agricultura pagesos sense feina emigraci

Zones agrcoles emigren a: frana, alemanya, sussa i blgica

Migracions interiors: regions agrcoles principals provedores. Emigren a: Madrid, Cat, PB i Valncia.

Procs migratori molt intens a Catalunya, fets negatius:

1. No planificaci: desequilibris regionals i conseqncies.

2. Sinstallen a : Bcn i al cinturn industrial (Badalona, Sabadell, Terrassa, Cornell...)
3. Creixen sense infraestructures i saturats BARRAQUISME (proliferaci de barris mal equipats,
habitatges precaris i dficits de serveis).
4. Aix porta a un despoblament progressiu.
3.3. Canvis en lestructura social:

1. Augment dobrers industrials.

2. A Cat un gran nombre de persones assalariades.
3. Augment classes mitjanes consolidaci burgesia urbana.
4. Creix:
1. Professionals autnoms.
2. Funcionaris de lEstat.
3. Professionals qualificats: gesti industrial o financera / activitats terciries.
3.4. Les noves pautes socials i culturals:

Deixa enrere la misria de la postguerra i avana cap a unes pautes socials i hbits culturals.

Societat de consum: apareix com a resultat de laugment del poder adquisitiu. Nous utillatges
televisors, frigorfics... + popularitzaci autombil.
Llei general deducaci: millora el nivell deducaci remodelant el sistema educatiu. Augment poblaci
escolaritzada, menys analfabetisme.
Famlia nuclear: tpica del mn urb i industrial.
Condici femenina:
Abandona paper tradicional estudia i treballa.
Moviment feminista (defensar llibertat dones).
Taxa ocupaci femenina molt per sota de la dels homes.
Renovaci de lesglsia: derivada del Concili Vatic II. Es distancia del rgim. Disminuci influncia.
Apareixen ms oposicions que reclamen la democratitzaci del rgim a causa del progrs econmic,
modernitzaci social i canvi de pautes culturals.

4. REFORMISME FRANQUISTA I IMMOBILISME

4.1. El govern de tecncrates:

Reformes poltiques per amagar aspectes franquistes: obertura exterior, desenvolupament econmic i
transformaci de la societat.

Tecnocrtics: Falangistes:
Alberto Ullastres Manuel Fraga Iribarne (cartera Informaci i
Laure Lpez Rod Turisme)
Ascens de Carrero Blanco refora tecncrates (Opus Dei) al si del govern. Nous ministres.

Objectiu dels governs:

Promoci desenvolupament econmic enforteix pau social + replaa llibertats

Renovaci poltica: modernitzar admin., legislaci, institucions...

Saconsegueix un benestar social que dna aparena de modernitat a la dictadura.

4.2. Les reformes legislatives:

Nova orientaci de govern comporta un impuls legislatiu per modernitzar les institucions, apaivagar tensions
socials i canalitzar discrepncies entre famlies.

1963: es crea el Tribunal de lOrdre Pblic (TOP). Objectiu: suavitzar el perfil de la dictadura exterior.
Els delictes poltics a jurisdicci civil. Saugmenta la tolerncia:
 1. Llei de premsa: suprimia la censura prvia. Es permetia publicar noves revistes i llibres. Si se superava
aquesta tolerncia multes.
2. Llei de llibertat religiosa: llibertat per totes les religions i llibertat de culte estat laic.
3. Llei de representaci familiar: Elecci de procuradors que formen el ter familiar. Noms aquells afins
al Movimiento. Dret de vot: caps de famlia.

Modificacions laborals:

1. Llei de convens collectiu: negociaci de salaris i condicions laborals entre empresaris i obrers. Apareix
lentradisme entrada de treballadors oposats al franquisme.
2. Llei de seguretat social: amplia mecanismes de cobertura social. Construcci de lEstat del benestar.
3. Llei orgnica de lEstat (LOE): pretenia coronar ledifici institucional del franquisme.
1. Retocs en lleis fonamentals.
2. Depuraci del llenguatge feixista.
3. Confirmava la instituci monrquica del rgim.
4. Concretava les funcions de lEstat: Concentraci poders dictador. Separaci entre cap de lEstat i
president del govern Dirigits x Franco fins 1973.
4. Llei de successi: llei que permet a Franco designar un successor Joan Carles de Borb. Aix permet
alleujar les tensions entre els falangistes i els tecncrates.
1. Falangistes: volien impulsar institucions del Movimiento per mantenir el rgim.
2. Tecncrates: partidaris de la monarquia.
4.3. Les relacions internacionals:

1962: Espanya demana lingrs a la Comunitat Econmica Europea SELS HI NEGA perqu no s una
democrcia. Desprs es firma un acord preferencial reducci daranzels + millora exportacions espanyoles.

Espanya collabora en el procs de descolonitzaci afric. Frana pacta amb el rei del Marroc la independncia
del protectorat. Espanya es retira. Es concedeix la independncia a Guinea Equatorial.Marroc rep el territori
dIFNI. Es mant el Shara Occidental fins el 1975.

4.4. El triomf de limmobilisme:

Escndol Matesa (empresa txtil relacionada amb Opus Dei). Va ser denunciada per corrupci.
Aquest fet molt difs per la premsa. Repercussions importants:

1. Expulsi dels tecncrates del govern.

2. Carrer Blanco va endurir la poltica restringint la Llei de premsa augmenta repressi.

Delictes van ser considerats rebelli militar. LEstat dexcepci va ser un recurs augmenten detencions i
violncia. El Consell de Guerra a Burgos (1970): amb la petici de penes de mort, van sorgir protestes i
campanyes per demanar lindult. Franco va exercir el dret de grcia.

Les tensions es van decantar a favor de les posicions immobilistes de Carrero Blanco, conseqncies:

1. Es va paralitzar el projecte de Lleis dAssociacions Poltiques.

2. La Llei Sindical va ser un recull de nomes vigents.
3. Sendureix la poltica (sanci Llei de Premsa).
5. CONFLICTIVITAT SOCIAL I OPOSICI POLTICA

5.1. Els moviments socials doposici:

1960: augmenten les revoltes i vagues Origen qestions laborals sacaben polititzant.
Conseqncies de les revoltes aparici dun sindicalisme al marge de loficial.
1964: neix el CCOO (sindicat independent i democrtic que proposava la lluita laboral i poltica. Combinaven
vagues amb elecci denllaos sindicats.

1967: Sindicalistes se separen de la CCOO i funden Uni Sindical Obrera (USO).

Moviment estudiantil manifesten ideari antifranquista. Ex: estudiants UB creen el Sindicat Democrtic
dEstudiants (SDEUB). I tamb moviments dorganitzaci venal demanen millores de condicions dels barris.

Difusi reformes Concili Vatic II dons hi haur una preocupaci injustcia social. I per tant apareix lesglsia
catlica en contra de la dictadura:

1. Declaracions de labat de Montserrat.

2. Participaci catlics en les mobilitzacions.
3. Jerarquia eclesistica se separa del rgim. Manifestacions de capellans contra el maltractament a les
comissaries.

Reivindicacions de lexrcit Funden la Unin Militar Democrtica (UMD).

5.2. Els grups poltics antifranquistes:

A Catalunya:

1. Partit Socialista Unificat De Catalunya (PSUC): sector esquerre i clandest.

2. Socialistes: Front Obrer de Catalunya (FOC) i Moviment Socialista de Catalunya (MSC).
3. Altres grups poc actius: Uni Democrtica de Catalunya (UDC), Front Nacional de Catalunya (FNC),
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).
4. Centre: Convergncia Democrtica Catalana (CDC).
1969: es funda Comissi Coordinada de forces poltiques de Catalunya per : 1 + 2 + 3

Resta de lEstat: Partido Comunista de Espaa (PCE). Partido Socialista Obrero Espaol (PSOE) IV Congrs
del Mov Europeu (Contuberni de Munich) i Democrcia Cristiana.

PB: Partit Nacionalista Basc repercussi 1959: es funda ETA. Barreja de socialisme + nacionalisme radical.

5.3. La represa cultural de Catalunya:

Revistes en catal, creaci i consolidaci dentitats. Creaci i consolidaci de projectes culturals Enciclopdia
Catalana i creaci deditorials.
Fenomen important: nova can catalana. Campanyes reivindicatives: Fets del Palau de la Msica (fulls de m +
canons catal).
6. LA CRISI DE LA DICTADURA

6.1. La crisi poltica del rgim:

Carrer Blanco havia de mantenir el rgim quan moris Franco per va ser assassinat per ETA 1973

Aix suposar una fractura entre els immobilistes que volien la continutat del rgim i els oberturistes que
volien un canvi progressiu creant associacions poltiques dins del Movimiento.

1974: creaci govern per Carlos Arias Navarro per unir la fractura. Programa "Espritu del 12 de febrero:

1. Llei per escollir alcalde i membres diputacions provincials.

2. Augmentar poder i membres de les Corts.
3. Reformes sindicals.
4. Llei dassociacions poltiques.
Ultradretans anuncien perill i obliguen govern a ser immobilista. Oberturistes labandonen.

6.2. Lexpansi dels moviments antifranquistes:

Augment protestes obreres i destudiants i doposici. 1971: Creaci Assemblea de Catalunya Llibertat,
amnistia i Estatut dAutonomia.

1974: Creaci de Junta Democrtica dEspanya a Paris que fan que aparegui el CCOO

CCOO: partit desqueres amb personalitats de dreta democrtica que volen formar un govern per implantar la
democrcia, amnistia, llibertat i legalitzaci de partits.

1975: PSOE + UGT + PNB impulsen la Plataforma de Convergncia Democrtica.

1976: Junta + Plataforma Coordinacin democrtica o Platajunta.

Intensa violncia poltica: Terrorisme ETA. Repressi antiterroristes.

6.3. La mort del dictador:

La malaltia de Franco va anar empitjorant lany 1974 fet que li impedia exercir les seves funcions. A part el
conflicte del Shara va ser desestabilitzador per al regim:

1. Es crea Front Polisario per la seva independncia.

2. Invasi pacfica del Marroc.
3. Acord de Madrid: Espanya cedeix Shara al Marroc.

1975: Mor Franco x malaltia deixa un regim en crisi profunda i anacrnic.

LA TRANSICI DEMOCRTICA
ELS INICIS (1975-1978)
Tres alternatives per encarar el futur immediat d'Espanya desprs de la mort de Franco:
Immobilistes: a favor de la dictadura.
Reformistes: partidaris d'una reforma lenta cap a una tmida democratitzaci del rgim.
Rupturistes: l'oposici. Partidaris de crear un nou sistema democrtic i trencar amb el passat.

Joan Carles de Borb s proclamat rei d'Espanya i Cap d'Estat. Arias Navarro segueix com a president en els
inicis de la Transici.

Oposici a Espanya: Junta Democrtica + Plataforma Democrtica = Platajunta (Coordinaci democrtica). A

favor d'una democrcia immediata i de la formaci d'un govern provisional que convoqui eleccions.

Oposici a Catalunya: Assemblea de Catalunya i Consell de Forces Poltiques de Catalunya. Partidaris de la

recuperaci de l'autonomia. Nombroses manifestacions (reprimides pel govern d'Arias Navarro) reivindicant
llibertats democrtiques, amnistia, estatut d'autonomia, etc.

Joan Carles I es veu obligat a destituir Arias Navarro en la presidncia per no complir les demandes de reformes
de la poblaci. Adolfo Surez, nou president del govern.
Desaparici de ministres immobilistes.
Objectiu: pactar amb l'oposici per reformar el sistema poltic i arribar a la democrcia. Les primeres mesures
preses per Adolfo Surez van ser:
Contactar amb l'oposici i buscar acords.
Indultar els presos poltics (amnistia).
Llei de reforma poltica: llei que volia desmantellar el franquisme. Reconeixia els drets fonamentals
 de les persones amb certes limitacions, la sobirania popular, la necessitat de tenir un sistema electoral
democrtic amb eleccions i partits poltics. De moment, els comunistes no sn legalitzats. Aquesta llei
fou aprovada primer per les Corts i posteriorment pel poble en referndum. (Trencament amb el
franquisma i democratitzaci de l'Estat).

El govern de Surez lentament continua aprovant mesures democratitzadores; mentrestant, al carrer, diferents
sectors continuen manifestant-se.
Principals reformes:
Llibertat sindical (no al sindicat vertical).
Amnistia.
Legalitzaci de tots els partits (excepte PCE i PSUC que seran legalitzats ms tard).
Liquidaci del Movimiento Nacional, el sindicat vertical i el Tribunal d'Ordre Pblic.

Partits a les eleccions de 1997:

AP (PP): Aliana Popular. De dretes, amb Manuel Fraga de lder (ex franquista).
UCD: Unin de Centro Democrtico. De centres, amb Adolfo Surez de lder. Provinents del franquisme i
de centre-esquerra.
PSOE: Partit Socialista Obrer Espanyol. D'esquerres, amb Felipe Gonzlez com a lder, un socialisme ms
moderat.
PCE: Partit Comunista d'Espanya. D'extrema esquerra, amb Santiago Carrillo com a lder.
PDC (CiU): Pacte Democrtic de Catalunya. Nacionalisme catal, liderat per Jordi Pujol i Miquel Roca, un
dels pares de la constituci.
PNB, ERC, PSUC, etc.
Alta participaci. Guanya UCD sense majoria absoluta. PSOE en segon lloc. A la cua, Alianza Popular i
comunistes i nacionalistes bascos i catalans.
A Catalunya, guanya el PSC-PSOE, seguit del PSUC, la UCD i el PDC.

Surez formar el primer govern democrtic en 40 anys. Redacta la constituci de 1978, que va ser aprovada
per referndum. Caracterstiques:
Defineix Espanya com un Estat democrtic i social de dret.
Espanya s una monarquia parlamentria, el rei tindr funcions representatives.
s un estat no confessional.
No contempla la pena de mort.
Amplis drets i llibertats.
Lliurecanvisme, per amb certa intervenci de l'Estat en l'economia.
Dret a l'autonomia poltica de les nacionalitats i regions.
Preveu la creaci del Tribunal Constitucional.

CATALUNYA EN ELS PRIMERS ANYS DE LA TRANSICI

Assamblea de Parlamentaris Catalans que demana la recuperaci de l'autonomia i la Generalitat i el retorn del
president Tarradelles (llavors a l'exili).

Manifestacions populars a favor de l'Assemblea de Parlamentaris (campanya de Volem l'Estatut,

manifestacions de la Diada...)

Surez negocia directament amb Tarradelles el seu retorn i el restabliment de la Generalitat provisional. Quan
torna de l'exili, es forma un govern provisional amb tots els partits poltics excepte AP. Aquest govern t poc
poder, per aconsegueixen recuperar la llengua catalana en mbits com l'educaci.

Es crea la Comissi Mixta de Traspassos per negociar les competncies del govern provisional.
Processos semblants al Pas Basc i Galcia: Consell General Basc i Xunta provisional.

Estatut de Sau (1979) elaborat per la comissi dels 20, aprovat per l'Assemblea de Parlamentaris, les corts
espanyoles i finalment en referndum pel poble catal.
Caractersitques de l'Estatut:
Defineix Catalunya com una nacionalitat.
El catal s la llengua prpia de Catalunya i cooficial amb el castell.
Diu que el poder legislatiu li correspon al Parlament de Catalunya.
El poder executiu recau en el President i el Consell Executiu.
El poder judicial recau en el Tribunal Superior de Justcia de Catalunya.
A Catalunya, segons l'estatut li corresponen unes competncies exclusives de la Generalitat, i les
compartides gestionades a mitges amb el govern central.
El finanament autonmic tamb queda pautat aqu.
Fruit d'aquest procs, les nacionalitats andalusa i navarra reclamen tamb la seva autonomia.

CRISI ECONMICA DE L'ANY 1973

Crisi econmica internacional causada per la pujada del preu del petroli l'any 1973.
Repercussions a Espanya: menys exportacions, menys inversi estrangera, menys ingressos en turisme, els
emigrants tornen degut a l'atur, crisi industrial, augment de l'atur i inflaci.

A Catalunya la caiguda de l'economia s ms notria que la mitjana espanyola. Els sectors ms repercutits sn
la indstria, la construcci i l'agricultura. La crisi assetja Espanya en un moment molt delicat on encara no s'ha
consolidat la democrcia i hi ha perills involucionistes.

Davant la gravetat de la situaci, el govern i l'oposici signen els Pactes de la Moncloa, on s'acorda:
Reduir la inflaci.
Devaluar la pesseta.
Controlar els preus i la despesa pblica.
Racionalitzar el consum d'energia.
Moderaci salarial.
Reforma del marc laboral.
Reforma tributria: IRPF.
Reforma de la Seguretat Social amb ms finanament pblic: per l'atur, jubilaci i sanitat.

OBSTACLES A LA DEMOCRCIA
Extrema dreta:
Grups franquistes violents com la triple A, Los Guerrilleros de Cristo Rey, etc.
Presncia de premsa ultradretana.
Por a un cop d'Estat.
Extrema esquerra:
GRAPO i FRAP.
Els ms potents sn els terroristes d'ETA.
A Catalunya trobem el grup terrorista Terra Lliure.

EL SEGON GOVERN DE LA UCD (1978-1982)

1979: eleccions generals.
Torna a guanyar la UCD de Surez.
A Catalunya, guanyen el PSC-PSOE i el PSUC.
Creaci d'un Estatut dels Treballadors.
Descomposici de la UCD a causa del fracs en les eleccions municipals i autonmiques.
A nivell municipal guanyen els socialistes i a nivell autonmic el CiU i el PNB tenen molta repercussi.
A ms, aquests anys resulten difcils a causa de l'increment del terrorisme i la crisi econmica.
Aprofitant la debilitat de la UCD, el PSOE presenta una moci de censura contra el govern de Surez. La moci
no tira endavant per Surez dimiteix de totes maneres.

El cop d'Estat del 23-F 1981

Surez dimiteix per no es convoquen eleccions. El substitut ser Leopoldo Calvo Sotelo (de la UCD).
El 23 de febrer, dia de la votaci d'investidura de Calvo Sotelo, irrompen al Congrs uns gurdies civils i Tejero i
segresten els diputats. A Valncia, el general Milans del Bosch treu els tancs al carrer.

La idea de la trama era paralitzar el procs democrtic i formar un nou govern amb forta presncia de militars
amb el general Armada com a president.
El cop d'estat fracassa quan el rei Joan Carles I apareix a la televisi, desautoritzant els colpistes i defensant la
democrcia.

El declivi de la UCD
Calvo Sotelo s escollit com a nou president del govern, per governar poc temps. Durant el seu govern, es far
l'acord nacional d'ocupaci i la llei del divorci que provoca problemes interns a la UCD. Tamb hi haur la
demanda per entrar a la OTAN, Calvo Sotelo i dretes estan a favor per les esquerres en contra. Tamb aproven
la LOAPA, la Ley Orgnica de Armonizacin del Proceso Autonmico, que des de Catalunya ser combatuda.

Finalment la LOAPA no es tirar endavant ja que s declarada inconstuticional.

La UCD s'acaba desintegrant: els ms progressistes aniran al PSOE, els ms conservadors aniran a AP i Surez
crea el CDS (Centro Democrtico i Social).

GOVERNS SOCIALISTES (1982-1996)

El 1982, els socialistes guanyen amb una clarssima majoria absoluta. Felipe Gonzlez ofereix un programa
basat en la idea del canvi, oferint una imatge moderada amb influncies de la socialdemocrcia europea,
abandonant el marquisme.

El PSOE va disposar d'un ampli suport social grcies a les poltiques d'obres pbliques, el sistema de pensions
(jubilats i aturats). A ms, durant els anys 80, l'oposici no era gaire efectiva: desintegraci de la UCD, poca
implantaci del CDS, crisi de lideratge de l'AP i afectaci del PCE per la crisi de la URSS i la caiguda del
comunisme.

Reformes econmiques
Poltica econmica social-liberal.
El govern intenta reduir la inflaci, l'atur i garantir l'estabilitat financera. Es far una gran inversi en obres
pbliques. Es fa una reforma fiscal per compensar la despesa pblica (primaci dels impostos directes per
sobre els indirectes).
Reconversi industrial sobretot al nord d'Espanya i a les zones porturies.
Adaptacio de l'economia espanyola al mercat internacional per poder entrar a la CEE: tancament d'empreses,
augment de l'atur. Resultat: conflictes laborals i vagues, especialment al nord.

La poltica interior
La creaci de l'Estat de benestar va ser un dels objectius dels socialistes.
Reformes socials: despenalitzaci de l'avortament en certs propsits. Lleis d'ensenyament (Ley de Reforma
Universitaria o LRU, i LODE que porta l'educaci gratuta als 14 anys i posteriorment la LOGSE que obliga a
estar escolaritzat fins als 16).
Ampliaci de la cobertura sanitria a tots els ciutadans, augmentant la despesa sanitria per quedant lluny de
la mitjana europea. S'incrementa el nombre de pensionistes i tamb el subsidi d'atur.
Reforma de l'exrcit: queda sotms al poder civil, es redueix el nombre d'oficials i es preparen les forces
armades per entrar a l'OTAN.
Consolidaci de l'estat d'autonomies. Les autonomies aniran rebent competncies i reursos associats a la seva
gesti.
Poltica antiterrorista poc eficient. Creaci dels GAL (Grupos Antiterroristas de Liberacin).
1986: Espanya entra a la CEE i a l'OTAN.
El PSOE (Felipe Gonzlez) va tornar a guanyar les eleccions generals de 1986 amb majoria absoluta.

LA CATALUNYA AUTNOMA
Pluripartidisme
CDC+UDC=CiU (Jordi Pujol)
 PSC-PSOE (Joan Ravents)
PSUC, AP, UCD/CC, ERC...
Comportament electoral diferenciat:
Generals (Congrs i Senat a Espanya) = PSOE
Autonmiques (Parlament de Catalunya) = CiU
Municipals (Ajuntaments)
Grans ciutats: PSC-PSOE
Ciutats mitjanes i pobles: CiU
1980: eleccions parlamentries. Victria CiU (Jordi Pujol) que rebr el suport d'ERC. Pujol ser president del
1980 fins el 2003.
Jordi Pujol lidera l'oposici contra la LOAPA. Tensions amb el govern espanyol.
1984: eleccions i victria per majoria absoluta de Jordi Pujol.
Tasca de govern:
Consolidar l'autogovern de Catalunya amb lleis prpies.
Crear els Mossos d'esquadra.
Trasps de competncies al govern de la Generalitat en ensenyament i sanitat. Grans pressupostos.
Recuperaci de la llengua i la cultura catalana amb la Llei de Normalitzaci Lingstica, per
promocionar el catal en l'ensenyament, l'administraci i en els mitjans de comunicaci, en aquest
sentit es crea TV3 i Catalunya Rdio.