4.

LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)

El sistema polític de la Restauració

Un nou sistema polític
• Cánovas del Castillo, arquitecte del nou sistema, volia aturar : la inestabilitat i el
radicalisme social i democràtic ; les lògiques excloents i sectàries dels moderats
isabelins ; apartar als militars de l’escena política.
• La constitució que persegueix Cánovas persegueix el bipartidisme i la pacificació (a
Cuba i amb els carlins).
• La Constitució de 1876 estableix
1. Liberalisme doctrinari : sufragi censatari+sobirania compartida
2. Monarquia com a poder moderador i independent : dret de vet, nomenament de
ministres, convocatòria, suspensió i dissolució de les Corts.
3. Corts bicamerals
4. Sufragi no especificat a la Constitució : una llei de 1878 establirà el vot censatari
que només permetrà votar als grans contribuents.
5. Senadors nomenats pel rei i pel govern directament
6. Confessionalitat catòlica de l’estat
7. Declaració de drets abstracta i sense gaires efectes concrets
• Bipartidisme i torn pacífic
1. Alternança pacífica al poder (sense pronunciaments) dels partits dinàstics (els
que accepten el sistema de la Restauració).
2. En dos grans partits s’apleguen tots els partidaris de la monarquia alfonsina
3. L’Exèrcit es retira de la política, però a canvi d’un increment de pressupost i
autonomia organitzativa

La fi dels conflictes bèl·lics

• Al llarg de 1875 hi ha una ofensiva de l’exèrcit liberal, que derrota els carlins a
Catalunya, País Valencià i Aragó.
• A Euskadi i Navarra dura encara uns mesos el conflicte, fins a la rendició total el
1876.
• Les conseqüències de la derrota carlina seran :
1. La supressió definitiva del règim foral
2. El 1878 es reconeixerà, malgrat tot, un concert econòmic Basc
• La fi de la guerra carlina facilita la conclusió de la Guerra dels 10 anys a Cuba amb
la Pau de Zanjón, que suposarà
1. Abolició de l’esclavitud, amnistia i promesa de reformes
2. Retard i incompliment dels acords portaran : La Guerra Chiquita (1879) i la
insurrecció de 1895.

La vida política i l’alternança en el poder

Es partits dinàstics
• Cánovas : dirigent del Partit Conservador intentarà aplegar les diferents
famílies del que van ser els moderats de l’època isabelina.
• Sagasta : dirigent del Partit Liberal intentarà aplegar antics progressistes,
unionistes i alguns republicans
• Els grans consensos que comparteixen ambdos partits dinàstics seran :
! La monarquia
! La constitució
 ! La propietat privada
! La política de « llei i ordre »
! L’estat liberal unitari i centralista
• Les diferències entre els dos partits seran :
! Els conservadors defensaran més clarament els privilegis de l’església,
un sufragi censataria i un estil més autoritari.
! Els liberals defensaran una certa separació d’església i estat, el sufragi
universal i un cert reformisme social
• Els conservadors catalans (Manuel Duran i Bas, Josep Ferrer i Vidal, Manuel
Girona i Joan Mañé i Flaqué) seran força clericals, però oposats al
centralisme de Cánovas. Les seves posicions polítiques seran representades
pel Diario de Barcelona
• Els Liberals catalans seran antics progressistes (Víctor Balaguer i Francesc
Rius i Taulet) i es reconeixeran en la línia de La Vanguardia

Falsejament electoral i caciquisme

• Corrupció electoral
• Caciquisme (més fort al camp que a la ciutat i molt destacat a indrets com
Galícia, Andalusia i Castella i Lleó)
• Els cacics seran notables rurals (als quals sovint recorrerà la gent humil per
resoldre tràmits i problemes : feina, sorteig de quintes, contribucions, tràmits,
etc….)
• Els governadors civils jugaran un paper clau amb les « tupinades »
! Falsejament de censos (votaran els difunts),
! es manipularan les actes
! s’exerciran coaccions i violències…

El desenvolupament del torn de partits

• Entre 1876 i 1898 hi haurà un torn sense problemes
• Entre 1875 i 1881 hi haurà els conservadors
• El 1881 entren els liberals de Sagasta i s’aprova el sufragi universal masculí
• El 1885 els conservadors aprovaran el Pacte del Pardo davant la mort
d’Alfons XII (1885) i es donarà suport a la regència de Maria Cristina per
part dels dos partits dinàstics
• El gruix de la regència coincidirà amb un govern liberal de Sagasta :
! Llei d’Associacions 1887
! Abolició esclavitud 1888
! Nou codi civil 1889
! Sufragi universal masculí (es passa de 800.000 a 5 milions de votants) el
1890.
• Hi haurà un problema de personalisme i fraccionalisme al si dels partits, que
es posarà de relleu amb la mort de Sagasta i l’assassinat de Cánovas.

Les forces polítiques marginades del sistema

• Evolució del republicanisme : desencís i divisió després de la I República
! Emilio Castelar : Partido Republicano Posibilista entra en el joc de la
Restauració
 ! Manuel Ruiz Zorrilla : antic progressista, funda el Partido Republicano
Progressista, que donarà suport a la insurrecció fallida edel general
Villacampa el 1886.
! Salmerón : Partido Republicano Centralista
! A Catalunya el Partit Republicà Democràtic Federal (de Pi i Margall)
seguirà sent dominant tot i tenir la competència electoral del PSOE i patir
l’apoliticisme dels anarquistes. S’escindirà el Valentí Almirall per fundar
el catalanisme polític (de signe progressista)
! El 1893 es crea la Unión Republicana com a coalició per aplegar totes les
forces republicanes

• La reconversió del carlisme: divisió del carlisme

! Juan Vázquez de Mella, amb l’Acta de Loredán, proposa una renovació
del carlisme al voltant de :
Catolicisme
Foralisme
Antidemocratisme
! Acceptació del capitalisme liberal
! Aquesta tradició fundarà la Comunión Tradicionalista, que obtindrà 10
diputats el 1896.
! Ramón Nocedal mantindrà una línia més dura i fundarà el Partido Católico
Nacional

La guerra d’ultramar

Cuba, la perla de les Antilles

• A Cuba hi haurà dos partits
Partido Autonomista : majoritàriament criolls cubans
Partido Constitucional : majoritàriament colons peninsulars intransigentment
oposats a qualsevol concessió als rebels.
• Els colons de l’illa sabotejaven totes les mesures reformistes que venien de
Madrid : majoritàriament eren els propietaris de plantacions i el govern només
implementarà la prohibició de l’esclavitud el 1888.
• 1893 José Martí funda el Partido Revolucionario Cubano per assolir la
independència
! Comptarà amb el support dels EUA
! Recluta dirigents de la guerra dels 10 anys que rebutjaven la Pau de
Zanzón (Máximo Gómez, Antonio Maceo o Calixto García)
• Política aranzelària espanyola obstaculitzava el comerç entre Cuba i EUA, tot
provocant la protesta del president W. McKinley

La gran insurrecció
• 1895 nova insurrecció després de la derrota de la Guerra Chiquita el 1879.
• Govern espanyol de Cánovas envia al general Martínez Campos a Cuba, qui
fracassarà i serà substituït per Valeriano Weiler, qui aprofundirà la repressió
amb les « concentracions de camperols » (reassentaments per aïllar la guerrilla),
generalitzant les execucions de rebels i hi haurà una extensió de la fam i les
epidèmies entre la població.
• Militarment la victòria serà impossible pels espanyols degut a :
 ! Les tècniques guerrilleres dels insurrectes d’emboscades per sorpresa i
dispersions ràpides
! La mancança de mitjans militars
! Les malalties tropicals que acabaran amb més soldats que els rebels.
• L’any 1897 el nou govern liberal nomena Ramón Blanco com a comandant, qui
buscarà una política de conciliació, tot decretant
! Autonimia de cuba
! Sufragi universal masculí
! Igualtat de drets entre insulars i peninsulars
! Autonomia aranzelària
• Les concessions arribaran tard i els indepedendentistes, amb el suport dels EUA,
rebutgen aturar les hostilitats

1896 rebel·lió a les Filipines

• Creació de la Lliga Filipina de José Rizal el 1892.
• Organització clandestina Katipunam
• Insurrecció de la província de Manila, reprimida pel general García Polavieja, qui
fa executar Rizal.
• Nou govern liberal busca pacificació el 1897 (però serà momentània)

La intervenció dels Estats Units

• Explosió del cuirassat Maine a l’Havana el 1898. Serà pretext perquè EUA declari
la guerra a Espanya després que rebutgés l’ultimàtum d’abandonar l’illa.
• L’esquadra espanyola, dirigida per l’almirall Cervera, és derrotada a la Batalla de
Santiago
• Hi haurà una derrota similar de l’esquadra espanyola a Filipinas a la batalla de
Cavite
• El desembre de 1898 es signa la Pau de París.

Les actituds dels catalans davant la guerra

• Suport a la guerra de Foment del Treball
• Entre les classes populars qualla l’antimilitarisme i el rebuig a les quintes i els
republicans federals de Pi i Margall defensaran el dret d’autodeterminació de Cuba.

Les conseqüències del desastre del 98

Una crisi política i moral

• Repercussions polítiques i econòmiques limitades
• 1989 el general Camilo Polavieja fa un manifest regeneracionista
• La crisi del 98 és sobretot moral i ideològica:
! Ensorrament del mite de l’imperi espanyol, just quan totes les potències creen
imperis colonials a Àfrica i Àsia
! La prensa estrangera fa una campanya sobre un exèrcit ineficaç, un règim corrupte i
uns polítics incompetents.

Regeneracionisme
• Creació de la Institución Libre de Enseñanza el 1876 on hi destaquen figures com
Francisco Giner de los Ríos, sota influència krausista
! Teories pedagògiques i científiques més avançades
 ! Permetrà un gran avenç de la ciència (positivisme, avenços mèdics, ciència
experimental, sociologia).
• Importància de Joaquín Costa : dos lemes, « escola i rebost » i « tancar amb clau i
pany el sepulcre del Cid »
• Generació del 98, marcada pel « problema de España » i el pessimisme
• Impacte a Catalunya : conflicte del « tancament de caixes » i consolidació del
catalanisme.

La fi d’una època
• Impacte limitat del regeneracionisme en la vida política
• Antimilitarisme popular
• Autoritarisme militar i voluntat de marginar els polítics.