HISTÒRIA

El conflicte colonial. Cuba, “la perla de les Antilles”

Antecedents: situació social, econòmica i política de Cuba en relació a la seva metròpoli

Cuba  colònia molt rica i en alguns aspectes més avançada que la metròpoli
- 1era línia de ferrocarril (1837)
- 3era ciutat més poblada
- Consolidada capa social formada per criolls

Cuba no era una simple colònia tropical, sinó una societat complexa i econòmicament
integrada en els mercats mundials de matèries primeres (sucre i tabac)  clara candidata a
l’emancipació política (no s’havia donat encara per culpa de l’esclavisme, la insularitat i
l’àmplia presència militar)

1863: Ministeri d’Ultramar per gestionar els assumptes colonials

La maduresa econòmica de Cuba exigia un nou tracte polític que el liberalisme espanyol es
resistia a concedir  Origen GUERRA DELS 10 ANYS: acaba en un pacte que no es compleix

Darreres dècades segle XIX  relació metròpoli – colònies canvia:

- Cuba: activitat centrada en el mercat internacional (sucre i tabac) i les exportacions
(GB, EUA, ESP) i en les importacions de prod. agraris i industrials (ESP)
- 40% prod. mundial de sucre de canya i 28% de sucre qualsevol
- Aproximació al mercat nord-americà: 1840  17’2% exportacions, 1894  81%
exportacions
 Sobre el sucre i el port pivotava tota la relació econòmica de Cuba amb Espanya, però amb
un fil que ho unia tot: la política de duanes i les limitacions al comerç que imposava la
legislació espanyola

La Guerra dels Deu Anys (1868-1878): l’inici dels conflictes d’Ultramar

1868: Aprofitant el canvi polític a la península, els insurrectes cubans s’alcen.

Carlos Manuel de Céspedes dissenya un projecte d’independència (abolició esclavitud)

10 d’octubre de 1868  “GRITO DE YARA” (C.M.C) marca el tret de sortida de la Guerra dels
Deu anys

 La guerra plantejava la necessitat de canviar les normes amb què es governava l’illa, però
la resposta metropolitana va venir condicionada pels interessos dels espanyols residents a
Cuba. El govern encara la guerra com un conflicte merament militar i no entén les
necessitats de redefinir les relacions amb la colònia

1876: Acabada la guerra carlina, 243.000 soldat parteixen cap a Cuba (G. Martínez Campos)
- S’incentiva a desertar i canviar de bàndol
- Es promet la llibertat per als esclaus combatents
- Es facilita la sortida del país per als líders independentistes

Pau de Zanjón (1876)  viscuda més com una treva que com una reconciliació. Els
independentistes només veuen la pau com un cessament de les hostilitats per reorganitzar-se
Els efectes pràctics de la Pau de Zanjón van ser:
- Teòrica abolició de l’esclavitud (no arriba fins al 1888)
 -Dret per als cubans a crear p. polítics i a tenir representació a Madrid mentre no
anessin en contra de l’administració
- Amnistia per als insurrectes
 Suposa per a Espanya una oportunitat perduda per redefinir la seva relació amb la colònia i
emprendre una sèrie de reformes que portaven dècades ajornades

La Guerra d’Independència cubana (1895-1898): un conflicte en dos actes

1. Primera fase: guerra purament colonial en la que es repeteixen alguns esquemes de la

guerra dels Deu Anys  s’entén com un simple conflicte de control
2. Segona fase: guerra entre dues potències imperials de desigual poder (ESP-EUA)

Causes: incompliment dels compromisos firmats a la Pau de Zanjón. Els cubans esperaven
obtenir els mateixos drets i representació que la població peninsular:
- Participació en el govern de l’illa
- Llibertat de comerç
- Abolició de l’esclavitud
- Forta representació a les Corts

Manca de descentralització i total monopolització del mercat cubà per part d’Espanya 
radicalització i descontentament a la colònia.
La política econòmica perjudicava el comerç cubà i encaria la vida a l’illa, que només podria
rebre productes espanyols (més cars i pitjors que el de les potències properes com els EUA)
El ressentiment acumulat més la repressió quan es desencadena el conflicte fan que la
causa cubana es radicalitzi cap a la independència

Un cop es permet, es creen 2 grans partits a Cuba:

Partido Autonomista Unión Constitucional

Base social Cubans criolls Espanyols peninsulars
Ideari i projecte polític - Demanda d’autonomia per - Defensa del status quo
a l’illa - Defensa privilegis
- Reformes econòmiques espanyols peninsulars
(control cubà de la política - Voluntat d’espanyolitzar
aranzelària) Cuba
- Compliment dels acords de
Zanjón
1888: abolició esclavitud (Sagasta)
1893: (liberals) projecte de reforma de l’Estatut colonial rebutjat

José Martí (polític i intel·lectual) funda el Partido Revolucionario Cubano  partit clandestí
independentista que va ser l’agrupació que va liderar la insurrecció de 1895

1891: Cánovas imposa un nou aranzel (aranzel Cánovas) per protegir la manufactura espanyola
Els EUA amenacen amb tancar les portes al productes cubans. Mostren el seu interès i
pressionen fins a intentar comprar les colònies, però Espanya ho rebutjaria sempre al·legant
motius patriòtics

La Guerra Colonial: La gran insurrecció cubana

24 de febrer de 1895: Grito de Baire
 Insurrecció controlada a les zones occidentals, però les tropes es fan fortes a la part
oriental. El govern espanyol pensa que es tracta només d’una petita revolta espontània i es
limita a posar ordre a la població de Baire

 José Martí i Máximo Gómez – tornats de l’exili – es dediquen a propagar la revolució i

publiquen el manifest de Montecristi.
 Antonio Maceo arriba també a Cuba per assumir el comandament militar dels insurrectes a
la part oriental

Aquest cop el moviment estava més ben preparat i els seus líder havien après de la Guerra
dels Deu Anys.
- No plantegen una guerra, sinó una revolució
- Maceo assumeix el comandament militar oriental mentre que Martí (líder
institucional) i Gómez estenen la revolució per la zona occidental
(Martí mor en un dels primers enfrontaments i esdevé el primer màrtir de la causa cubana)

Davant la insurrecció, el govern envia al general Martínez Campos, però aquesta vegada el
general ja no les té totes sobre les possibilitats d’Espanya
Creia que per guanyar calia combinar guerra amb política, però tots els seus intents
fracassen
- Maceo aconsegueix estendre el conflicte per tota l’illa i paralitzar l’economia cubana
mitjançant l’estratègia de la terra cremada

 Martínez Campos és substituït per Valeriano Weyler:

- Veu que els insurrectes reben el suport de la població local
- Veu que l’exèrcit està malt organitzat i preparat

Abandona la política i concentra els esforços en l’acció militar  guerra contra la població
civil: l’exèrcit amenaça amb executar com a rebel a tot aquell que no es concentri en
poblats fortificats.
Milers de persones han d’abandonar les seves finques per refugiar-se en aquests
poblats on afloren la fam i les epidèmies  Gran índex de mortalitat

La repressió sobre el món rural radicalitza el suport de les classes populars cap als insurrectes i
augmenta el rebuig envers els espanyols. Els EUA també en pateixen les conseqüències
(restriccions en les exportacions)  l’administració nord-americana pressiona a Espanya per
introduir canvis

 Tampoc hi ha èxits militars:

- Territori desconegut i clima advers
- Guerra de guerrilles
- Malalties tropicals

1897: Mort de Cánovas i govern de Sagasta  Canvi en la política colonial

- Weyler és substituït per Ramón Blanco
- Necessitat d’un procés de conciliació  govern autònom cubà
- Decret d’autonomia cubà: sufragi universal i igualtat de dret entre peninsulars i cubans
- Llibertat aranzelària

Aquestes mesures arriben tard i després d’una guerra molt dolorosa per a la població

El conflicte imperialista: la hispano-estatunidenca

EUA  mostren gran interès en l’illa (diversos intents de compra)
Els seus interessos comercials es veien limitats pels aranzels imposats pel govern espanyol

 Els EUA eren conscients que amb una Cuba independent ja no hi hauria cap barrera que
impedís l’obertura del mercat cubà als interessos nord-americans (1897: el president McKinley
mostra el seu suport als insurrectes)

1898: el buc de guerra Maine, enviat com a suposat observador internacional, explota en
misterioses circumstàncies
Pretext per engegar una forta campanya mediàtica contra Espanya i últimatum al govern
espanyol: armistici i abandonament de Cuba i Puerto Rico

Per motius d’orgull nacional, Espanya s’involucra en una guerra que es resoldrà en 3 mesos a
favor dels americans: aprofiten per fer fora els rebels cubans i s’atribueixen la rendició
espanyola (prohibició d’entrada als cubans a l’acte de rendició)

Desembre 1898: Acords de París  Espanya es compromet a abandonar Puerto Rico i Filipines,
que passaran a ser protectorats americans i Cuba, que esdevindrà una rep. Independent sota
la tutela dels EUA

 D’aquesta manera, es posava fi a 5 segles d’Imperi espanyol i una de les primeres

potències colonials passava a ser una potència de segon ordre