HISTÒRIA D’ESPANYA( LA CRISI DE 1989)

CONTEXT(ex23): Cuba ve precedida per tres guerres:

1. Guerra dels 10 anys: La Guerra dels Deu Anys, Guerra del
68 o Guerra Gran (1868-1878), també coneguda a Espanya
com a Guerra de Cuba, va ser la primera de les tres guerres
cubanes d'independència contra les forces colonials
espanyoles.

Va acabar deu anys més tard amb la Pau de Zanjón o Pacte de Zanjón, on s'estableix la capitulació de
l'Exèrcit Independentista Cubà davant de les tropes espanyoles. Aquest acord no garantia cap dels
dos objectius fonamentals de la guerra esmentada: la independència de Cuba i l'abolició de
l'esclavitud. Per

2. La Guerra Chiquita (1879-1880) va ser el segon dels tres

conflictes de les guerres cubanes d'independència contra
Espanya. Va finalitzar amb el triomf d’Espanya.

3. La guerra d'independència de Cuba (o guerra del

1895) és el nom amb què es coneix l'última
guerra d'independència cubana davant l'Imperi
espanyol, a més de l'última de les dutes a terme al
continent americà. El conflicte es va iniciar el 24
de febrer de 1895 en un aixecament simultani de
trenta-cinc localitats cubanes, l'anomenat Crit de
Baire, i va finalitzar a l'agost de 1898, després de
l'entrada dels Estats Units al conflicte i la consegüent derrota espanyola.

Exercici 23: Analitza i comenta l’interès dels Estats Units pel control de l’illa de Cuba.
Cuba va aconseguir-se independitzar-se d'Espanya gràcies als Estats Units,
però aquests no ho van fer d'una manera desinteressada, com aviat ho va
demostrar la seva ocupació militar després del final de la guerra. EU va fer
incloure en la mateixa Constitució cubana un apèndix anomenat política
del "Big Stick" per la qual s'atribuïa el dret d'intervenir en els assumptes
interns de Cuba quan aquest ho estimés convenient per a la defensa dels
seus propis interessos en general. D'altra banda, també es garantien
l'arrendament de territoris per instal·lar algunes bases navals i carboneres.
Com per exemple una base militar a una badia de Guantánamo.
Però fixant-nos més en el enunciat de la pregunta:

Un comerç controlat per Espanya retallava els beneficis, i la

possibilitat de comerciar lliurement va ser prou atractiva:
Les pressions de la burgesia tèxtil catalana havien portat a
procés de la Llei de relacions comercials amb les Antilles
(1882) i l'Aranzel Cánovas (1891) que garantien el
monopoli del tèxtil català obligant Cuba absorbir els seus
excedents de producció. Aquest privilegi al mercat cubà va
assentar la industrialització a Catalunya durant una crisi.A
costa dels interessos de la industria cubana, cosa que va ser
un estímul essencial de la revolta.

Un altre dels motivants de la independència van ser els

interessos colonials dels Estats Units. Hi havia grans grups
de pressió d'immigrants cubans residents als Estats Units
que volien per un acostament entre tots dos països. Mentre
que els Estats Units eren mirats amb bona cara, Espanya era
el "dolent" de la pel·lícula, el gran enemic. Els Estats Units
eren una potència emergent i insaciable, que intentaria tenir
una bona relació almenys comercialment la gran majoria de
països fronterers o geogràficament propers. Per, al cap i a la
fi, fer negocis.

Els EUA després de la Guerra va firmar el "conveni de reciprocitat",

que constava d'unes lleis que asseguraven el mercat intern cubà als
Estats Units d'Amèrica. Els EUA també va fer incloure en la
constitució de l'illa Enmienda Platt, per la qual els cubans perdien
la sobirania de la nació. Aquest document impedia a Cuba la firma
d'acords i el reconeixement de deutes amb altres potències i atribuïa el dret als nord-americans a intervenir a
l'illa si estava a perill la seva independència o per protegir als governs afins.

Exercici 24: Valora les possiblitats que tenia l’exèrcit espanyol de guanyar la guerra amb els Estats
Units.

La commoció del desastre del 1898 va desencaixar tota la

maquinària de l'estat. Els disset anys de la regència de Maria
Cristina van estar plens pels conflictes internacionals. A més
Espanya llavors era un imperi decadent i cansat després de quatre
segles de guerres tant nacionals com internacionals.
En canvi Estats Units, era jove i
dinàmica, una nació americana, des dels
seus inicis només havia crescut , havia
demostrat la seva valia quan va
volatilitzar a indis i mexicans D'entrada
va fixar un objectiu a a la veïna Cuba,
unes illes amb molt potencial a 20
quilòmetres de Florida. Incialement
van fer una oferta de dos-cents trenta
milions de dòlars i arribant als tres-cents
en última instància, intentaria comprar
a Espanya la seva colònia .

La raó per la qual Espanya va perdre la guerra de Cuba principalment va ser per les pèrdues dels seus nabius,
com el Santa Bàrbara, Manila o Santiago, que eren els encarregats de protegir Cuba dels revolucionaris i dels
Estats Units. Les tropes espanyoles sense ajuda exterior estaven atrapats pels estatunidencs i revolucionaris.
Les possibilitats de guanyar amb els estats units eren quasi nul·les, ja que la fatigada Espanya no estava
preparada per una guerra a ultramar, encara que es definien de la pèrdua, pel fet que els Estats Units sabien
els punts febles de la
marina espanyola i
culpen de la derrota a
uns traïdors que en
teoria van compartir
informació confidencial.

WEBGRAFIA (6/11/2022):
https://www.descifrandolaguerra.es/la-influencia-de-estados-unidos-en-el-desarrollo-de-cuba-como-nacion-i
ndependiente-i/
https://es.wikipedia.org/wiki/Intervenciones_militares_estadounidenses_en_Cuba
https://es.wikipedia.org/wiki/Guerra_de_Independencia_cubana#La_Guerra_hispano-cubano-estadounid
ense
https://hispaniasails.com/?attachment_id=271
https://www.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/2014-09-14/la-guerra-de-cuba-por-que-la-perdimos-y-c
omo-pudimos-evitarlo_191858/