15 Latas Ye

vd Y AD 7 TF UE NY -
catalanes, ¡ illa de Cuba es va convertir en un M
ala indústria textil.

ercat PI

8.2. Les diferents actituds davant la guerra

a de les class
anes, sobretot el Fo-

r mercat colonial
uerra del 807

En esclatar el conflicte a Cuba, la majori es ben

tants ¡les principals entitats economiques catal
ment del Treball Nacional, volien defensar el darre
al seu abast ¡ van donar un clar suport a la política de g
vern espanyol.
quencies de Vinjust

Les classes populars, que patien les conse

ició a la guerra

servei militar, van mostrar un clar sentiment d'opos

que es va traduir en actituds pacifistes ¡ antimilitaristes i, sobretot,

en el rebuig de les "quintes", en forma de protestes passives ¡ Fin-

crement de profugs. Els federals van ser els únics republicans que
es van oposar frontalment a la guerra ¡ que es van pronunciar alar
vor del dret dels cubans a decidir el seu destí. Així, Pi ¡ Margall va
ser una de les poques veus crítiques amb la guerra i amb l'ambient
de patriotisme exagerat amb qué es volia amagar els nombrosos in-

teressos que hi havia darrere el conflicte.

Dins del catalanisme, inicialment van predominar els partidaris

de la política bel-lica del govern espanyol, tot ¡ que a la seva premsa
(La Renaixensa ¡ La Veu de Catalunya) es publicaven articles com-
amb la causa dels patriotes cubans ¡ es denunciaven els

prensius
nts dels acords del Conveni de Zanjón. Quan

constants incomplime

el 1897 el govern Sagasta va oferir autonomia a Cuba, la majoria

dels grups catalanistes van assenyalar que ja era massa tard ¡ que
calia negociar la pau directament amb els cubans abans de perdre
la guerra. Per a alguns catalanistes, autonomia cubana podia ser

un precedent en les seves aspiracions.