LA GUERRA DE CUBA (1895-1898)

En vermell, s'indica la documentació que trobareu al pdf Crisi del 98 (Material), també penjat
al Classroom.

1-. Els precedents de la guerra de Cuba

● Pau de Zanjón (1878): Fals tancament del conflicte. De fet, no es farà cap intent seriós per
tal d'aplicar l'acordat a Zanjón fins al període conegut com al govern llarg de Sagasta (Partit
Liberal Fusionista).

● Govern llarg de Sagasta (1885-1890): Intent d'arribar a un acord amb el Partido Autonomista
Cubano, per tal d'afeblir i restar suports socials als independentistes
● De fet, només es va concedir l'abolició de l'esclavitud i la representació cubana pròpia al
Parlament espanyol (clàusules ja establertes a la Pau de Zanjón)
● No es va atorgar la reforma de l'Estatut Colonial a què el aspirava el Partido
Autonomista Cubano

● Aranzel de 1891: Consolidació de la reserva del mercat cubà a favor d'Espanya, que va
comportar l'oposició tant dels comerciants cubans com del govern d'Estats Units.*

*Així mateix, aquest aranzel consagrà l'aliança de la burgesia catalana, sempre

favorable al proteccionisme, amb els cerealistes castellans, convertits del
lliurecanvisme al proteccionisme davant l'entrada massiva de cereals provinents
d'Estats Units i Argentina.

● PAPER BÀSIC D'ESTATS UNITS EN EL CONFLICTE (Estats Units actua dins

el context de l'Imperialisme propi de la Segona Revolució Industrial; però algunes de
les seves actuacions es poden començar a analitzar en termes de neocolonialisme: els
vincles de control territorial no s'estableixen en termes polítics, sinó econòmics: pe.
United Fruit Company o el conflicte pel Canal de Panamà).

2-. El paper d'Estats Units en el conflicte

Per tal d'entendre el paper d'Estats Units en el conflicte s'ha de tenir en compte els següents factors.

2.1-. L'aranzel de 1891 i la balança de pagaments Cuba- Estats Units

Tant l'economia cubana com la porto-riquenya se sustentava en una agricultura d'exportació basada
en el sucre de canya i el tabac amb ús de mà d'obra esclava. De fet, pel que fa a Cuba, un 88% de la
seva producció era exportada a Estats Units. En canvi, Estats Units només exportava un 37% de la
seva producció a Cuba. Aquest important desequilibri en la balança comercial a favor de Cuba (de
fet, a favor dels interessos espanyols a l'illa) es devia a la política d'aranzels establerta per Espanya i
que havia convertit Cuba, com Puerto Rico, en el que es coneix com a un mercat captiu. L'aranzel
de 1891 hauria consolidat, doncs, aquesta situació. És a dir, cubans i porto-riquenys es veien
obligats a comprar els productes del tèxtil català o la farina castellana, malgrat poder trobar aquests
productes molt més barats a Estats Units. Tant els comerciants cubans com el govern d'Estats Units
se sentiren greument agreujats per aquesta situació. En el cas d'Estats Units, a més, s'ha de tenir en
compte el dit abans sobre els seus interessos econòmics a la zona en general.
2.2-. La teoria del Destí Manifest (complementària de la Doctrina Monroe)

Segons la teoria del Destí Manifest, Estats Units està destinat a controlar tot el continent americà.
De fet, aquesta teoria no és més que un corol·lari de la doctrina Monroe, puntal del tradicional
aïllacionisme estatunidenc. Quan la doctrina Monroe fa l'afirmació Amèrica per als americans, s'ha
d'entendre que a qui està fent referència la frase, en realitat, és als estatunidencs.

2.3-. Els interessos geoestratègics d'Estats Units a la zona (teoria del pati de darrera)

Estats Units, en tant nova potència imperialista, buscava el domini del Carib i Centreamèrica, àrea a
què es referia com al seu pati de darrera. Així doncs, Estats Units, per tal de garantir-se el control
del canal de Panamà, hauria recolzat als partidaris de la secessió panamenya de Colòmbia.

3. La Guerra de Cuba (1895-1898)

24/02/1895: Grito de Baire. Fa referència a un quarter, situat a l'àrea oriental de l'illa,

tradicionalment més propensa als alçaments en contra de la metròpoli que l'àrea occidental, on
hauria començat l'alçament que hauria dut a la independència cubana. Les autoritats espanyoles, que
haurien aconseguit sufocar aquest focus rebel fàcilment, no valoraren la situació en la seva justa
mesura, de tal manera que els insurrectes pogueren seguir actuant.

25/03/1895: Manifiesto de Montecristi (José Martí i Máximo Gómez)

● Mà oberta als espanyols que vulguin integrar-se dins el nou estat cubà independent.

● La guerra no és contra els espanyols, sinó contra la corona espanyola, la primera víctima de
la qual són els propis espanyols
● Víctimes del sistema de quintes
● Víctimes del règim de la Restauració en general

Enviament de Martínez Campos, que no se'n surt.

Enviament de Weyler, partidari de la guerra total. Weyler opta per mètodes clarament expeditius,
fins arribar al punt d'ordenar el despoblament massiu dels llogarrets i l'establiment de camps de
reconcentració, on la mortalitat per malalties i fam entre el camperolat pobre que hi era reclòs,
encara encengué més els ànims.

1897: El govern liberal intenta una aproximació als rebels atorgant un estatut d'autonomia, però els
rebels ja no es plantegen cap altre sortida que la independència.

3.1-. La intervenció d'Estats Units en el conflicte

Tot i que Estats Units hauria ajudat als independentistes cubans des del començament del conflicte,
tant amb diners com amb armes, Estats Units no entrarà oficialment en guerra amb Espanya fins a
abril de 1898, a arrel de l'enfonsament del cuirassat Maine, de visita al port de l'Havana;
enfonsament de què el govern d'Estats Units acusà Espanya.

En relació amb la intervenció d'Estats Units en el conflicte, a més de tot l'explicat al punt 2-. El
paper d'Estats Units en el conflicte, s'ha de posar en relleu el paper jugat per un fenomen naixent:
la premsa sensacionalista, el que es coneix com a premsa groga. Aquest naixement s'atribueix als
propietaris de dos diaris novaiorquesos: Hearst i Pulitzer, els quals, per tal de vendre més diaris, no
haurien dubtat en manipular les notícies fins al punt de fer creure a l'opinió pública estatunidenca
que l'única manera d'acabar amb l'opressió espanyola sobre els cubans era la intervenció armada
d'Estats Units.

De fet, fou Hearst qui publicà la història que Espanya era responsable de l'enfonsament del Maine.
Segons dita història, els espanyols haurien plantat un torpede sota el vaixell i l'haurien detonat des
de la riba. Hearst, a més, complementà la informació amb diagrames i plànols del presumpte
torpede. Ben esbombada la notícia en tota la premsa d'Estats Units, es produí una resposta popular
massivament favorable a la guerra amb Espanya, i que dugué el govern d'Estats Units a declarar la
guerra a Espanya: Ultimàtum d'Estats Units.

La resposta per part espanyola també fou clarament bel·licista, tret de tres sectors: els republicans
federalistes, els socialistes i els catalanistes.

Saldada la guerra amb la derrota contundent d'Espanya, se signà el Tractat de París, que suposà la
liquidació de l'Imperi colonial espanyol (10 de desembre de 1898).