Catalunya en el context espanyol i europeu al segle XIX

RESUM DE CONTINGUTS ESSENCIALS (SEGONA PART)

 Catalunya i Espanya a inicis del S. XIX: la Guerra
del Francès

 1808 – Tractat de “Los fusilamientos del 3 de

Fontainebleau entre mayo”
Espanya i la França Francisco de Goya
Museu del Prado (Madrid)
napoleònica.
 Invasió francesa i ocupació
del territori espanyol (1808
– 1814). GUERRA DEL
FRANCÈS. Monarquia de
Josep I Bonaparte.
La Constitució de Cádiz

 Amb el rei a l’exili,

diputats de totes les
províncies espanyoles es
van reunir a Cádiz per
redactar la primera
Constitució política
d’Espanya. La Constitució de Cádiz (1812,
 Constitució de tipus “La Pepa”).
Sobirania nacional
liberal i parlamentari. Divisió de poders
Sufragi universal masculí
Limitació al poder Reial.
 El Regnat de Ferran VII: el retorn de l’absolutisme

 Regnat de Ferran VII Isabel, filla

de Ferran
(1814 – 1833). VII, als 6
Reinstauració de anys.
l’absolutisme monàrquic.

1814 – 1820 Etapa absolutista

1820 – 1823 Trienni Liberal (va acabar

amb la intervenció militar LLEI SÀLICA vs PRAGMÀTICA
de la “Santa Aliança”) SANCIÓ. Amb només 2 filles,
Ferran VII va derogar abans de
morir la llei que excloïa les dones
1823 – 1833 La “Dècada Ominosa”.
de la successió.
Retorn a l’absolutisme
La crisi de l’absolutisme a Espanya: Ferran VII

INDEPENDÈNCIA DE
La fallida de la Hisenda
LES COLÒNIES
AMERICANES.
Anys 10 – 20 del segle Recaptació d’impostos obsoleta i
XIX. privilegiada. Sistema fiscal injust.
Revoltes antiespanyoles
i independència de les
noves repúbliques
Fort desequilibri pressupostari.
llatinoamericanes.
Despeses militars i de la Cort.

Gran endeutament i problemes de

finançament. Abús del deute públic i
del crèdit privat.
 La monarquia d’Isabel II

 Regnat d’Isabel II, filla de Ferran

VII. 1833 – 1868. 1868 – Revolució “La
Gloriosa”. Va expulsar
 1833 – 1843: Regències de Maria d’Espanya als Borbons.
Cristina i del general Espartero.
 Conflicte per la successió. 1833 –
1840: Primera Guerra Carlina.
 Torn al Govern entre “moderats” i
“progressistes”, marcat pels
nombrosos “pronunciamientos”
militars.
Les guerres carlines

Enfrontament civil i militar entre els

partidaris del tradicionalista
absolutista i el nou règim liberal.

1a GUERRA CARLINA (1833 – 1840)

Finalitzada amb el “conveni de Bergara” l’agost de 1839.

2a GUERRA CARLINA (1846 – 1849)

Coneguda com la “guerra dels matiners”, va tenir lloc sobretot a
Catalunya.

3a GUERRA CARLINA (1872 – 1876)

Guerra entre el pretenent Carles “VII” i els règims del Sexenni. Va
acabar a l’inici del regnat d’Alfons XII.
 La construcció de l’Estat liberal a Espanya

Durant el regnat d’Isabel II es

van desenvolupar el
parlamentarisme i el sistema
“de partits”, però sota un
format no democràtic.

La “Ley de Ferrocarriles” de 1855

va permetre l’inici en la
La desamortització de la terra amb els construcció d’una xarxa
governs liberals de Mendizábal i ferroviària a Espanya i la connexió
Madoz va contribuir al dels mercats peninsulars.
desenvolupament de la propietat
privada capitalista.
 La població: canvi de model demogràfic

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ
ESPANYOLA
1822 11.660.000 habitants (estimació)
1857 15.460.000 habitants
1887 17.550.000 habitants
1900 18.615.000 habitants
POBLACIÓ DE LA CIUTAT DE
BARCELONA
1842 121.800 habitants
1877 243.315 habitants
1900 504.390 habitants
 La industrialització de Catalunya: la “fàbrica
d’Espanya”.

“La Espanya Industrial”

Barri de Sants (Barcelona)
 1840 – 1890: Recuperació 1851
econòmica de Catalunya. Fort
procés d’industrialització.
 Preeminència de la indústria
tèxtil (llana i cotó), amb mercat
intern català, espanyol i
“indiano”.
 Expansió dels “vapors” i les
colònies industrials. Colònia Güell
Santa Coloma de C.
1890
Les colònies industrials

La Colònia Sedó, a Esparraguera.

Fundada entre 1846 (quan Miquel Puig i Catasús
va construir la primera fàbrica tèxtil) i 1879 per
Antoni Sedó i Pamies (va construir la colònia, i fou
diputat al Congrés pel Partido Conservador.
 Els inicis del moviment obrer a Catalunya

Incendi de la fàbrica Bonaplata (1835).

Al 1840 van néixer a Barcelona la Un exemple de “luddisme” a Catalunya.
Societat de Teixidors i l’Associació
Mútua de Teixidors.
1855 – Primera “Ley del Trabajo”, que
va donar peu a la legalització de les A partir de la dècada de 1870
associacions obreres. l’internacionalisme marxista i
anarquista entre amb força a
Catalunya.

1868 – Les Tres Classes de Vapor

Gran sindicat que unia els interessos dels
treballadors del tèxtil català.