Arianna Mateu 1r batx B

L’ESCLAVISME ALS EUA

Introducció de l’esclavisme A EUA

L'esclavisme ha estat un element molt significatiu de tota la història, que ha deixat una gran
marca en la nostra societat d'avui dia, tanta que fins i tot en molts països aquesta pràctica
es continua portant a terme.

Els EUA han estat una de les potències mundials on l'esclavisme s'ha vist en el màxim de la
seva esplendor. Abans de la invasió europea a Amèrica del nord ja hi havia esclaus
indígenes. El 1512 a la part d'Amèrica del nord dominada pels espanyols es va crear un
seguit de lleis anomenades Lleis de Burgos que van ser unes lleis dictades pel monarca
d'aquell moment Ferran II d'Aragó que entre altres coses, van eliminar l'esclavisme dels
indígenes. No obstant això, a la part de domini britànic, encara estava permès. Les colònies
britàniques, que eren regions controlades pels britànics, també estaven implicades en
aquest sistema d'esclavatge.

Esclavatge colonial americà

La colonització britànica de la costa est de Nord-amèrica

va començar al principi del segle XVII. Després de rebre
l'autorització de la Corona, empreses comercials o
individus adinerats van poder embarcar-se cap al Nou
Món amb la intenció d'establir colònies. Com a resultat,
es van crear les famoses 13 colònies en la costa atlàntica
nord-americana, aquestes colònies eren: Virgínia, Massachusetts, Nova Hampshire,
Maryland, Connecticut, Rhode Island, Delaware, Carolina del Nord, Carolina del Sud, Nova
York, Nova Jersey, Pennsilvània i Geòrgia

Creixement colonial

El colonialisme britànic als EUA comença a inicis del segle XVII en la colònia de
Jamestown a Virgínia, quan uns vint africans d'origen Angolès van ser capturats i
venuts a Virgínia l'any 1619. Ràpidament, aquesta pràctica de comerç d'esclaus
es va estendre per totes les colònies britàniques.

La colònia de Jamestown va tenir molt èxit, la qual cosa va motivar diversos

grups anglesos a establir noves colònies a la regió coneguda com a Nova
Anglaterra (formada per diversos estats, incloent-hi Massachusetts, Connecticut,
Rhode Island, New Hampshire i Maine). També, a més de la Nova Anglaterra, es
van establir colònies a la zona del Carib. Es va crear una colònia a Barbados, que va tenir
molt èxit gràcies a la plantació de tabac. Els anglesos van decidir expandir-se i crear
colònies dedicades a la producció de sucre i tabac en altres territoris com Saint Kitts,
Antigua, Nevis, Montserrat, les Bahames, entre d'altres.
Arianna Mateu 1r batx B

A part els britànics també tenien el monopoli del comerç en territoris com la badia del riu
Hudson.

Vida d’un esclau

Aquest esclavatge racial que considerava l'home negre inferior a l'home blanc, era molt
pitjor que el que hi havia abans de la invasió europea amb els indígenes. Aquests esclaus
africans eren o segrestats per europeus o eren capturats per membres d'altres tribus i
després venuts a traficants d'esclaus europeus en condicions infrahumanes, aquests
comerciants d’esclaus feien el comerç triangular, els europeus
sortien dels seus ports amb productes manufacturats, arribaven
a les costes africanes on canviaven aquests productes per
esclaus i aquests posteriorment eren venuts a propietaris de
plantacions americans a canvi de productes colonials (cafè,
sucre, tabac...)

Comerç triangular
La vida de l'esclau depenia de la colònia en la qual estigués i de l'amo al qual pertanyés,
però generalment els esclaus tenien unes condicions de vida molt precàries, treballaven sis
dies a la setmana i en la zona sud, treballaven des de la sortida del sol fins a la posta
d'aquest, a part dels diumenges els esclaus no tenien més vacances excepte en l’estiu i el
Nadal. No tenien cap mena de drets, pertanyien a un amo com si fossin un objecte. En la
zona nord normalment els esclaus treballaven de servents domèstics, artesans o obrers,
també podien treballar en el camp, però era menys freqüent, ja que la part del nord estava
molt més industrialitzada. En canvi, en la zona sud gràcies a la manca d'industrialització
l'economia continuava sent molt agrària i, per tant, els esclaus treballaven en les plantacions
o en les granges.

El matrimoni també el triava l'amo, aquest decidia amb qui es casaven i quan i si l'amo veia
adequat dissoldre el matrimoni també ho feia, per tant, aquí podem afirmar encara més que
aquests esclaus no tenien control sobre la seva. Per un altre part, els nens esclaus havien
de ser cuidats per germans grans o avis, ja que, els seus pares treballaven

Els esclaus van esdevenir un paper clau per l'enriquiment dels propietaris el que també va
comportar a què hi hagués un progrés de l'economia i del desenvolupament de la colònia
britànica, ja que, una part molt important dels productes colonials s'obtenien de l'agricultura
de plantació de productes com; sucre, cacau, cafè,
tabac, cotó, arròs... i els que treballaven en el camp i
feien possible que hi hagués aquests productes eren
els esclaus. Per tant, els propietaris veien l'esclavatge
com un afer lucratiu, ja que tenien molta mà d'obra i
no havien de pagar pràcticament res per aquesta, així
doncs, era una pràctica molt eficaç per ells. Entre el
tràfic d'esclaus, la immigració i el creixement natural
de la població, les colònies van tenir un gran
creixement demogràfic, el que significava més mà
d'obra pels propietaris.
Arianna Mateu 1r batx B

Els esclaus van viure una gran aculturació perquè, els Britànics van intentar inculcar les
seves formes de vida, cultura... el que també va comportar al fet que hi hagués una gran
pèrdua de la identitat per part d'aquests.

Resistència:

Va haver-hi alguna que altre revolta en contra dels colons per part dels que vivien a les
colònies gairebé totes sufocades pels estrangers gràcies a la seva superioritat tècnica i
armamentística, però una de les rebel·lions més destacades va ser la Rebel·lió de Nat
Turner l'any 1831, una revolta encapçalada per aquest mateix, era esclau, en la qual ell i
altres esclaus van acabar matant 55 blancs, en conseqüència van ser executats. També
podem destacar la revolta de Stono l'any 1739 a la colònia de Carolina del Sud on van morir
25 colons i entre 30-50 africans va ser una de les revoltes més gran dels estats del sud,
encapçalada per un esclau alfabetitzat, Jemmy.

Fi de les colònies britàniques als EUA

El que va comportar la fi de les colònies britàniques a nord Amèrica va ser la coneguda

Guerra d'independència dels EUA, que va enfrontar les 13 colònies britàniques amb la Gran
Bretanya, va passar entre els anys 1775 i 1783, i va acabar amb la derrota anglesa.

El 1775 es van produir els primers enfrontaments entre colons i tropes angleses, els colons
es van organitzar sota el comandament de George Washington i, l'any 1776 van declarar la
independència dels EUA. Aquestes van ser les fases de la independència i expansió dels
EUA:

- 1a fase. 1776 - 1783 → aconsegueix tots els territoris al Regne Unit. Recupera els
seus territoris.
- 2a fase. 1803 - 1819 → compra tots els territoris del mig dels Estats Units actual
(Louisiana) a França
- 3a fase. 1845 - 1848 → Aconsegueix Texas i Oregon. Mèxic cedeix territori als
Estats Units.
- 4a fase. 1867 - 1898 → Compren d'Alaska a l'imperi rus i annexiona Hawaii

La guerra en contra la metròpoli va ser llarga, els colons van tenir el suport d'altres països
com, Espanya, França... I el 1781 hi ha la victòria dels colons sobre els anglesos a la
colònia de Yorktown va ser un moment decisiu pel curs de la guerra, Gran Bretanya
reconeix la independència dels EUA el 1783 i a partir del 1889 el president Nord- Americà
serà George Washington.

Abolició de l’esclavisme als EUA, la Guerra Civil/ Secessió Nord-americana:

Cap a la meitat del S. XIX trobem una nació nord-americana dividida en dos estats; l'estat
del nord i l'estat del sud. Els estats del nord eren uns estats antiesclavistes, proteccionistes,
industrialistes ja que, havien viscut una revolució industrial. En canvi, els estats del sud
encara es dedicaven al sector primari i, per tant, eren proesclavistes pel fet que,
necessitaven els esclaus per les plantacions i, d'aquesta manera, enriquir-se. Abraham
Arianna Mateu 1r batx B

Lincoln era el dirigent del partit republicà, que anava en contra de l'esclavisme, en les
eleccions els estats del nord el van votar, però la majoria dels estats del sud anaven en la
seva contra. El 20 de desembre del 1860, Carolina del Sud va decidir abandonar la Unió i
l'any 1861 s'hi va afegir la majoria dels estats del sud, van fer una nova bandera i van agafar
el nom d'Estats confederats d'Amèrica' es volien separar d'Amèrica. I aquí comença la
guerra de Secessió que va durar del 1861-65. Va ser una guerra dura i sagnant, els
recursos tècnics per part dels estats del nord van comportar a la seva victòria. Aquest
conflicte va comportar a la fi de l'esclavitud i es va decidir que els EUA no eren un conjunt
d'estats semiindependents sinó una sola nació indivisible.

Referències:
https://archivoshistoria.com/el-sistema-esclavista-en-los-estados-unidos/

https://es.wikipedia.org/wiki/Esclavitud_en_los_Estados_Unidos

https://ca.wikipedia.org/wiki/Nat_Turner

https://www.worldhistory.org/trans/es/2-1732/la-vida-de-los-esclavos-africanos-en-la-america
-co/

https://www.worldhistory.org/trans/es/2-1739/esclavitud-en-la-america-colonial/

https://www.swissinfo.ch/spa/esclavitud-historia_la-primera-rebeli%C3%B3n-de-esclavos-ne

gros-en-am%C3%A9rica-cumple-500-a%C3%B1os/47217486

https://concepto.de/las-trece-colonias/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Colonitzaci%C3%B3_brit%C3%A0nica_d%27Am%C3%A8rica

https://es.wikipedia.org/wiki/Guerra_de_Independencia_de_los_Estados_Unidos

https://history-maps.com/es/story/Colonial-History-of-the-United-States/event/Stono-Rebellio
n

Llibre d’història del món contemporani pàg 10 (T1) pàg 14(T1) i pàg 124 (T6)