La revolució americana

Els canvis que en el camp ideològic va suposar la Il·lustració i en

l’econòmic el creixement del segle XVIII van anunciar una època de
profundes transformacions polítiques, que havien de permetre a la
burgesia de limitar el poder reial en el seu propi benefici i d'abolir les
traves feudals que impedien el desenvolupament del capitalisme. Aquest
procés és el que coneixem com a revolució burgesa.
Així com a la Gran Bretanya del segle XVII es va aconseguir
mitjançant un pacte entre l’aristocràcia i la burgesia, en altres llocs el
procés va ser més difícil i radical però va permetre, també, mutacions
profundes, no tan sols canvis polítics, sinó veritables canvis socials. Dues
són les revolucions que al final del segle XVIII van obrir el camí:
l'americana i la francesa. Molt diferents, ja que partien de realitats
desiguals, coincidien per això en reclamar la llibertat, la igualtat i la
propietat.

1.Inicis del poblament

Des del principi del segle XVII els europeus van establir colònies de
poblament permanent a Amèrica del Nord. Al llarg del segle, els colons
anglesos van anar desplaçant els suecs i els neerlandesos fins a aconseguir
de ser majoria a la costa atlàntica.
En un principi, entre els immigrants predominaven els de creences
religioses protestants, que fugien de les persecucions religioses europees.
Aquest va ser l’origen de Boston (Massachusetts), fundada el 1620 per un
petit grup de puritans, arribats en el vaixell anomenat Mayflower des de
Gran Bretanya. Ara bé, no va ser menys important el mòbil de
l'enriquiment, i ja el 1607 la Companyia de Virgínia havia fundat la primera
ciutat britànica a Amèrica del Nord: Jamestown. Onades successives
d'emigrants van anar configurant les tretze colònies britàniques que havien
de ser l'origen dels EUA.
 Al segle XVIII, els habitants d'aquestes colònies, coneixedors del
procés polític de Gran Bretanya i animats per les idees d'igualtat, llibertat i
tolerància que els arribaven de l'Europa Il·lustrada, es van enfrontar a la
metròpoli i el que podia haver estat una guerra d’independència colonial es
va transformar, a més, en una original revolució, precursora de les del
continent europeu.
2.Les raons de l'aixecament

Cap a l'any 1750, les tretze colònies tenien una població i uns recursos
variats. En el seu conjunt no arribaven als dos milions de colons blancs per a
un immens territori, però s'apreciaven ja profundes diferències, que han
marcat la història dels Estats Units. A la zona nord i a la zona centre, amb
escassa població d'esclaus negres i una estructura agrícola i comercial,
predominava la petita propietat familiar, mentre que a les cinc colònies del
sud, les més prosperes, un grup de riquíssims hisendats latifundistes
explotaven amb mà d'obra esclava (300.000 negres) les grans plantacions
d’arròs, tabac i cotó.
Tot i aquestes diferencies, quasi tots els colons estaven units per uns
llaços comuns: la llengua anglesa, que parlava el 90 % de la població, la
religió protestant i un govern local 1 basat en assemblees elegides i
representatives. La llunyania de la metròpoli els conferia una àmplia
llibertat d'expressió i d'acció, i el caràcter de país nou va permetre
l’absència de diferencies estamentals. D'altra banda, el seu caràcter de
pioners i el seu fort tarannà religiós els va agrupar al voltant de la idea
comuna del destí providencial del poble americà.
Així mateix, la majoria dels colons es mostraven descontents amb la
legislació comercial britànica2. Les Actes de Navegació (1651), que
monopolitzaven el comerç i el transport de productes entre Gran Bretanya i
les colònies, impedien a aquestes colònies de comerciar lliurement amb els
franceses o els espanyols i els obligaven a pagar forts impostos.
L'any 1763, passada la guerra dels Set Anys, Gran Bretanya havia
conquerit a França el Canadà i la riba est del Mississipí, i pretenia explotar-
ho en el seu únic benefici. El govern britànic va prohibir als colons
d’instal·lar-se més enllà dels Apalatxes, i va frenar d'aquesta manera
l'expansió cap a l'oest, fet que es considerava un dret per part de la
majoria dels colons. Així mateix, com que la guerra havia portat grans
despeses, Gran Bretanya va reforçar el control econòmic sobre les colònies
i va establir nous impostos, sobre el sucre, el te, el paper, els periòdics,
etc., que van passar a augmentar la riquesa del tresor britànic.
Les revoltes i les protestes no es van fer esperar. Un grup d'homes
(Washington, Jefferson ... ) va fundar un partit, els Fills de la Llibertat,
que va llançar la iniciativa de boicot a les mercaderies britàniques i va
animar a rebel·lar-se contra la metròpoli. S'anava forjant així una forta
consciència nacionalista, que havia de desembocar en un enfrontament obert
de les colònies amb Gran Bretanya.
1
Cada colònia tenia les seves pròpies lleis, encara que de fet depenia del rei britànic.
2
Els blancs eren lliures. No tenien representació al Parlament anglès.
3.La guerra de la Independència

El 16 de desembre de l'any 1773, un grup de joves bostonians, disfressats

d'indis, en senyal de protesta pel nou impost sobre el te, va llançar al mar
la càrrega que transportaven vaixells britànics ancorats al moll. Com a
represàlia, el govern britànic va decidir administrar directament la colònia
de Massachusetts, va enviar tropes, va tancar el port de Boston i va
romandre inflexible pel que feia a l'assumpte de l'impost sobre el te.
Aquesta decisió va provocar la reacció de tots els partidaris del liberalisme,
tant polític com econòmic. L'hora de la revolució era ja imminent, però per
aconseguir-ne els objectius va caldre guanyar una guerra colonial. L'abril de
l'any 1775 la guerra es va iniciar quan els colons rebels, els insurgents,
sota el comandament de George Washington, van atacar les tropes
britàniques a Lexington. L’exèrcit dels colons, mal equipat i format per
voluntaris amb una deficient instrucció, va sofrir una sèrie de derrotes
enfront l’exèrcit britànic, més ben equipat i integrat per nombrosos
mercenaris.
Convençuts els dirigents nacionalistes que la guerra només podia
guanyar-se gràcies a l'entusiasme que el projecte d'un futur millor fos
capaç de generar en l’ànim dels combatents, el 4 de juliol de l'any 1776 (dia
de la Independència), els diputats de les tretze colònies, reunits en un
congrés comú i amb Benjamin Franklin, Thomas Jefferson i Samuel
Adams al capdavant, van redactar la Declaració d’independència, i van
crear els Estats Units d’Amèrica.
A partir de llavors, els insurgents van rebre l'ajuda de voluntaris
europeus, entusiasmats per la seva lluita i per les seves idees. La majoria
eren franceses, i l'any 1781, un exèrcit franco-americà va assestar un cop
definitiu als britànics a Yorktown. Gran Bretanya va haver de signar un
tractat (Versalles, 3 de setembre de l'any 1783) reconeixent la
independència.
4.Les aportacions de la revolució americana

La Constitució americana de l'any 1787 va ser la primera constitució

escrita que va assegurar la separació i l'equilibri de poders 3. Entre els
tretze Estats emancipats, la Confederació era un lligam fràgil i no tothom
tenia la mateixa idea del que havien de ser els EUA. Els federalistes
(Washington) desitjaven un govern central fort, però els republicans
(Jefferson) volien que cada Estat conserves una gran autonomia. Finalment
es va arribar a una Constitució de compromís, en la qual els poders centrals
eren forts, però els Estats eren sobirans en allò que concernia
l'administració local, la religió, l'ensenyament i la policia.
Tot això estava completat amb una Declaració de Drets que garantia la
llibertat de religió, de premsa, d'expressió, de reunió, de petició, i el dret
de ser jutjat per un jurat. A més, ningú no podia ser privat de la seva vida,
de la seva llibertat o de la seva propietat sense un procediment judicial
regular. Aquesta aplicació pràctica dels principis del liberalisme explica el
gran impacte que va suposar l'emancipació dels Estats Units arreu del món.
Tot i això, i encara que alguns pensessin que era possible construir una
societat nova sobre una terra nova, lliure i igualitària el cert era que no tot
habitant era ciutadà. Només els propietaris de sexe masculí votaven. Hi
havia profundes diferencies entre els blancs i els no blancs, mentre que els
W-A-S-P (blanc, anglosaxó, protestant) es van constituir en el grup
dominant, i per als negres l'esclavitud va ser legal fins a l'any 1865 (fi de la
guerra de Secessió). Els indis van ser combatuts i exterminats de tal forma
que es pot parlar de genocidi, sobretot des del principi del segle XIX, quan
els americans van iniciar la seva llarga marxa cap a l’oest.

3
Poder legislatiu, poder executiu i poder judicial.
Cronologia bàsica

1607:Fundació a Jamestown, Virginia, de la primera colonia anglesa a

Amèrica del Nord.

1620:Arribada a Massachusetts dels “pares pelegrins” del Mayflower.

Fundació de la segona colonia anglesa, Boston.

1664:Adquisició britànica de Nova Amsterdam, rebatejada amb el nom de

Nova York.

1756:Inici de la guerra dels Set Anys entre francesos i britànics pel

predomini colonial del Canadà.

1763:Tractat de Paris: fi de la guerra entre França i la Gran Bretanya. A

causa de les pèrdues econòmiques, el rei Jordi III (anglès) exigeix a
les colònies el pagament de drets de duana per la importació de
productes britànics.

1773:A Boston (Massachusetts) van llançar a la mar, com a senyal de

protesta pels alts impostos, els carregaments de te portats des de la
Xina a bord de diversos vaixells britànics.

1775:La Gran Bretanya va enviar tropes a les colònies nord-americanes per

sotmetre els colons i es va iniciar la guerra. George Washington
comandava les tropes dels colons.

1776:Els diputats de les tretze colònies, reunits en el Segon Congres

Continental a Filadèlfia, van aprovar la Declaració d’independència de
les tretze colònies, redactada per Thomas Jefferson, que inclou la
Declaració dels drets de l’home. Es van constituir els Estats Units
d’Amèrica.

1777:Gran victòria de Saratoga per part dels colons americans, que va

afavorir la intervenció d'Espanya i França a favor de les colònies.

1781: Victòria definitiva dels insurrectes.

1783: La Gran Bretanya va signar el Tractat de Versalles (Paris), on
reconeixia la independència de les colònies americanes i permetia que
Espanya recuperes Menorca i Florida.

1787: Els Estats Units es van constituir en República federal, aprovant la

Constitució dels Estats Units d’Amèrica del Nord on es consagren els
principis fonamentals de la Il·lustració.

1789 G. Washington en va ser el primer president dels EEUU.