Ansietat

3clics - Ansietat https://www.ics.gencat.cat/3clics/main.php?pag...
Ansietat
Sobre aquesta Guia...
Autor: Carlos Arias Arteagoitia. EAP Casc Antic. Barcelona.
Aquesta Guia ha estat elaborada a partir de la Guia de pràctica clínica per al maneig de pacients
amb trastorns d’ansietat en atenció primària (Sistema Nacional de Salut) [1] i la National Institute
for Health and Clinical Excellence (NICE) Clinical Guideline 22 (amended), Management of Anxiety
(panic disorder, with or without agoraphobia, and generalised anxiety disorder) in adults in
primary, secondary and community care [2].
Versió 1.0: elaborada el 2009.
Pròxima revisió prevista el 2012.
Objectiu i àmbit
Aquesta Guia està dirigida exclusivament a professionals de la salut.
Està pensada per facilitar al personal mèdic i d’infermeria la tasca de millorar el diagnòstic i
optimitzar el maneig dels i de les pacients que sofreixen trastorns d’ansietat, així com
respondre quin és el grau d’evidència disponible actualment sobre la utilitat dels diferents
tractaments d’aquestes patologies.
Aquest objectiu implica una millora de la qualitat assistencial en el maneig dels trastorns
d’ansietat que repercutirà positivament en la qualitat de vida de les persones afectades.
Aquesta Guia no aborda directament recomanacions sobre trastorns d’ansietat que no siguin
el trastorn d’ansietat generalitzada (TAG) o el trastorn d’angoixa (TA) en població adulta.
Pretén ser una ajuda per a la presa de decisions en l’atenció sanitària de l’àmbit d’atenció
primària. No és de compliment obligat, ni substitueix el judici clínic del personal sanitari [1].
Introducció
Els trastorns d’ansietat han estat els més afectats per les successives edicions dels criteris
diagnòstics de l’American Psychiatric Association (APA) que, en la seva quarta edició,
constitueixen el Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals, quarta edició, text
revisat; Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, Text Revised (DSM IV-TR) [2].
S’ha passat, en els últims quinze anys, d’una conceptualització basada en les formulacions
1 de 26 13/10/18 12:19
psicodinàmiques de les neurosis a unes divisions entre trastorns basades en criteris clínics
recognoscibles i fiables [2].
Epidemiologia
Els trastorns d’ansietat s’associen amb nivells d’incapacitat substancials [1] que
afecten no solament l’esfera personal i interpersonal, sinó també la laboral; incapacitat
agreujada pel caràcter recurrent de molts d’aquests trastorns.
La prevalença de malaltia mental en la població general és del 17,6 % (SNS Eurobaròmetre),

sent més alta en dones (20,8 %) que en homes (14,2 %), [1].
Taula 1. Prevalença-any de trastorns d’ansietat classificats segons DSM-IV-TR

(dades ponderades per a la població de l’Estat espanyol) 2001-2002. Segons SNS, dades
d’ESEMeD-Espanya
Edat Qualsevol trastorn mental (IC 95 %) Trastorn d’ansietat (IC 95 %)
18-24 anys 10,1 (7,3-12,9) 7,8 (5,3-10,4)
25-34 anys 8,5 (6,3-10,8) 4,2 (2,9-5,6)
35-49 anys 8,4 (6,6-10,2) 4,5 (3,2-5,8)
50-64 anys 9,1 (6,8-11,3) 6 (4,3-7,7)
Majors de 65 anys 6,6 (5,1-8,1) 3,9 (5,8-3,0)
Els trastorns mentals més freqüents són els d’ansietat (si hi incloem les fòbies, com fa
el DSM-IV-TR), seguits dels trastorns de l’ànim.
Si ens remetem a estudis d’atenció primària, la prevalença augmenta; oscil·la entre el 20 % -

40 % [1]. Aquests trastorns constitueixen, sols o associats, una de les consultes més
freqüents en atenció primària de salut.
La prevalença d’aquests trastorns en la comunitat varia del 2,3% al 8,9% [1].
Les dones tenen més risc que els homes, amb una prevalença propera al doble (llevat del cas
de la fòbia social, en què les diferències no són tan acusades), [1].
L’edat d’inici és menor que la dels trastorns depressius.
Taula 2. Prevalença-any dels trastorns d’ansietat, seguint la classificació DSM-IV-TR

(dades ponderades per a la població de l’Estat espanyol) 2001-2002. Segons SNS, dades de
ESEMeD-Espanya
Total Homes Dones
Prev. (%) IC 95 % Prev. (%) IC 95 % Prev. (%) IC 95 %
Ansietat generalitzada 0,50 (0,30-0,70) 0,44 (0,11-0,78) 1,18 (0,81-1,56)
2 de 26 13/10/18 12:19
Fòbia social 0,60 (0,33-0,87) 0,57 (0,13-1,00) 0,64 (0,32-0,95)
Fòbia específica 3,60 (2,82-4,38) 1,19 (0,68-1,70) 4,20 (3,23-5,16)
Trastorn d’estrès posttraumàtic 0,50 (0,30-0,70) 0,25 (0,02-0,48) 0,94 (0,50- 1,39)
Agorafòbia 0,30 (0,10-0,50) 0,15 (0,02-0,29) 0,60 (0,26-0,95)
Trastorn d’angoixa 0,60 (0,40-0,80) 0,38 (0,14-0,63) 0,98 (0,60-1,36)
Qualsevol trastorn d’angoixa 6,20 (4,63-7,77) 2,53 (1,74-3,31) 7,61 (6,41-8,80)
Ansietat normal i ansietat patològica
L’ansietat és una sensació experimentada comunament per, virtualment, tots els éssers
humans.
Es caracteritza per un sentiment vague, difús i desagradable d’aprensió, sovint acompanyat

de símptomes somàtics [2].
Taula 3. Símptomes físics i psicològics més freqüents en l’ansietat
Símptomes físics Símptomes psicològics i conductuals
Vegetatius: sudoració, sequedat de boca, mareig, inestabilitat Preocupació, aprensió
Neuromusculars: tremolor, tensió muscular, cefalees, parestèsies Sensació d’angoixa
Cardiovasculars: palpitacions, taquicàrdies, dolor precordial Por de perdre el control, tornar-se boig o sensació de
mort imminent
Respiratoris: dispnea Dificultat de concentració, queixes de pèrdua de
memòria
Digestius: nàusees, vòmits, dispèpsia, diarrea, restrenyiment, Irritabilitat, inquietud, desassossec
aerofàgia, meteorisme
Genitourinaris: micció freqüent, problemes de l’esfera sexual Conductes d’evitació de determinades situacions
Inhibició o bloqueig psicomotor
Obsessions o compulsions
La por és una resposta a una amenaça que és coneguda, externa, definida o conflictiva en
origen, mentre que l’ansietat és una resposta a una amenaça desconeguda, interna, vaga o
no conflictiva en origen [2].
3 de 26 13/10/18 12:19
Ambdues són respostes adaptatives especialment útils si l’amenaça requereix una resposta
física, però la societat d’avui ens presenta amenaces d’una altra índole, de llarga durada, i
que no se solucionen amb una resposta d’evasió davant del perill [3].
L’ansietat és patològica quan:
és de major intensitat i/o durada de l’esperada, segons el context.
quan comporta una incapacitat laboral, social o interpersonal.
quan la persona evita determinades situacions o objectes per disminuir la seva

ansietat, la qual cosa altera la seva vida quotidiana.
quan els símptomes inclouen obsessions, compulsions o revivències del

trauma.
quan el nivell d’ansietat és inapropiat, segons les expectatives de comportament

socials, culturals i familiars [4].
Classificacions diagnòstiques
S’han establert criteris diagnòstics recollits en dues classificacions de trastorns mentals:
La DSM-IV-TR de l'APA, que és la que utilitza aquesta Guia, enumera dotze trastorns
d’ansietat a partir dels quals s’ha elaborat la versió per a l’atenció primària (DSM-IV-TR-
AP).
La Classificació internacional de malalties mentals (CIM-10) de l'Organització

Mundial de la Salut (OMS), en la qual els trastorns neuròtics d’ansietat s’agrupen
amb els trastorns relacionats amb l’estrès i amb els somatomorfs [1].
Taula 4. Classificació dels trastorns d’ansietat segons DSM-IV-TR i CIM-10: equivalències (SNS)
DSM-IV-TR CIM-10
Trastorn d’ansietat fòbica
Fòbia social Fòbies socials
Fòbia simple Fòbies específiques
Agorafòbia sense crisi d’angoixa Agorafòbia
Altres trastorns d’ansietat
Trastorn d’angoixa amb agorafòbia Trastorn d’angoixa
Trastorn d’angoixa sense agorafòbia
Trastorn d’ansietat generalitzada Trastorn d’ansietat generalitzada
Trastorn mixt ansiós-depressiu
Un altre trastorn mixt d’ansietat
Altres trastorns d’ansietat
4 de 26 13/10/18 12:19
Trastorn obsessivocompulsiu Trastorn obsessivocompulsiu
Reaccions d’estrès i trastorns d’adaptació
Trastorn per estrès posttraumàtic Trastorn per estrès posttraumàtic
Trastorn per estrès agut Trastorn per estrès agut
Trastorn d’adaptació
Trastorns dissociatius
Trastorn d’ansietat a causa d’una malaltia mèdica
Trastorn d’ansietat induït per substàncies
Trastorns somatomorfs
Trastorn d’ansietat no especificat Altres trastorns neuròtics
Diagnòstic de l’ansietat
S’han de descartar, en primer lloc, altres malalties mèdiques que puguin simular el
diagnòstic d’ansietat, així com de manera exhaustiva l’abús concomitant de substàncies
(especialment alcohol i estimulants) i, finalment, la presència d’altres trastorns mentals
associats [1].
Un ampli ventall de malalties mèdiques pot causar símptomes similars als descrits en els
trastorns d’ansietat:
Malalties endocrines: hipertiroïdisme i hipotiroïdisme, hipoglucèmia, insuficiència

suprarenal, feocromocitoma, menopausa.
Malalties cardiovasculars: insuficiència cardíaca congestiva, embòlia pulmonar,

arítmies, prolapse de la vàlvula mitral.
Malalties respiratòries: asma, malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC),

pneumònia, taquipnees.
Malalties metabòliques: diabetis, porfíria.
Malalties del sistema nerviós central (SNC) i neurològiques: neoplàsies,

encefalitis, disfunció vestibular, epilèpsia del lòbul temporal, migranyes.
Exposicions ocupacionals a químics: intoxicació per plom.
Malalties gastrointestinals: úlcera pèptica, intestí irritable.
Malalties hematològiques: dèficit de vitamina B12, anèmies.
Malalties genitourinàries: infecció del tracte genitourinari (ITU), especialment en

ancians.
Altres malalties: fatiga crònica, malalties canceroses o terminals [4].
Entrevista clínica semiestructurada
5 de 26 13/10/18 12:19
L'instrument de diagnòstic per excel·lència en els trastorns d’ansietat és l’entrevista clínica

[1].
L’entrevista semiestructurada és la que millor s’adapta a les característiques de

l’entrevista metge-pacient en atenció primària i consta de:
fase preliminar: en la qual revelem i delimitem, usant la recepció empàtica, el motiu de

la consulta.
fase exploratòria: obtenim informació específica bàsica (sobre el com i on dels

símptomes, la seva intensitat, cronologia i evolució) i complementària (presència de
patologia orgànica o iatrogènia; factors desencadenants, com ara dols, etc.; entorn
sociofamiliar; antecedents personals de salut mental). En aquesta fase també és
important que explorem l’esfera psicosocial de la persona, les seves creences i
expectatives, la seva afectivitat, així com els trets bàsics de la seva personalitat.
fase resolutiva: exposem una síntesi, enumerem els problemes, i informem el o la

pacient de quina naturalesa són. Comprovem que ens ha comprès i l’impliquem en
l’elaboració d’un pla diagnòstic-terapèutic.
fase final: en què prenem precaucions, es produeix l’acord final i el comiat [1].
Ús d’escales
Sorgeix de la constatació de l'infradiagnòstic.
Les escales per si mateixes no generen diagnòstics, només permeten seleccionar

persones amb puntuació alta.
Es tracta d’instruments amb una sensibilitat i especificitat bastant allunyada del 100 %, per la
qual cosa, en cap cas, no han de substituir a l’entrevista clínica o fer-se amb finalitats
clíniques [1].
Escala d’ansietat i depressió de Goldberg (EADG): concebuda per a atenció

primària, la versió validada en castellà ha demostrat un 83,1 % de sensibilitat
i un 81,8 % d’especificitat.
Hospital, ansietat i depressió (HAD): escala de 14 ítems per a serveis

hospitalaris de consulta externa no psiquiàtrics.
Escala de Hamilton d’ansietat, Hamilton Anxiety Rating Scale (HARS -

Chamorro): avalua la intensitat de l’ansietat.
Clinical Anxiety Scale (CAS) i Physician Questionnaire (PQ): valoren la

gravetat de la simptomatologia present en pacients ja diagnosticats
d’ansietat.
Avaluació del risc de suïcidi i el dany autoinfligit
El risc de suïcidi no és gaire elevat en els trastorns d’ansietat, però es veu molt
incrementat si aquests trastorns coexisteixen amb trastorns de la personalitat, trastorns de
l’humor o trastorns per abús de substàncies.
Tanmateix, el dany autoinfligit deliberat s’associa amb força freqüència als trastorns
d’ansietat i és criteri de derivació a l’especialista en salut mental [4].
6 de 26 13/10/18 12:19
Síndromes dependents de la cultura
Engloba patrons de comportament aberrant i experiències pertorbadores, recurrents i

específiques d’un lloc determinat, que poden estar lligades o no a un diagnòstic del DSM-IV-TR
[5].
El percentatge de població immigrant a l’Estat espanyol és cada vegada major. En aquesta

població hi ha algunes característiques clíniques específiques, en els diferents trastorns
psiquiàtrics, amb símptomes que depenen de la seva cultura. En el cas dels trastorns
d’ansietat, molts d’aquests trastorns són diagnosticats com a psicosis a causa de la presència
d’al·lucinacions i pors d’intensitat delirant. Així mateix, les crisis d’angoixa poden
desencadenar-se per por de la màgia o la bruixeria [1].
En cas que ens trobem davant d’un marc cultural en el qual no ens és possible tenir prou
desimboltura, és recomanable derivar el o la pacient a un servei especialitzat de psiquiatria
transcultural.
Taula 5. Algunes manifestacions d’ansietat dependents de la cultura [5].
Nom Zona o grup Descripció
Esgotament cerebral Oest de l’Àfrica Estat experimentat per estudiants en resposta als desafiaments de
l'escola o la universitat.
Atac de nervis Grups llatinoamericans o Estat caracteritzat per la sensació d’estar fora de control.
llatinomediterranis
Bilis i còlera Grups llatins Pèrdua de l’homeòstasi (entesa com a equilibri entre forces,
fred/calor, etc.), secundària a un accés d’ira.
Dhat Subcontinent indi Terme per referir-se a aspectes greus relacionats amb l’ansietat i la
hipocondria, i també amb l’ejaculació, la pigmentació blanca de
l’orina i les sensacions de debilitat o esgotament.
Hwa-byung Corea Síndrome popular coreana traduïda com a "síndrome colèrica" i
atribuïda a la inhibició de la còlera.
Taijin kyofusho Corea i Japó Els subjectes experimenten ansietat pel fet que l’enrogiment, les
mirades directes i els efluvis corporals puguin ser ofensius per als
altres.
Koro Malàisia i sud-est asiàtic Es refereix a un episodi sobtat i intens d’ansietat per temor a què el
penis (o la vulva i els pits en la dona) penetrin dins de l’organisme i
puguin causar la mort.
Nervis Grups llatins Terme que reflecteix malestar.
Shenjing shuairuo Xina Neurastènia.
Shen-kúei o shenkui Taiwan o Xina Estat d’ansietat amb símptomes somàtics sense causa demostrable.
També relacionat amb la pèrdua d’energia a través del semen (o
l’orina blanquinosa).
7 de 26 13/10/18 12:19
Ensurt, espant, esglai Mèxic Variant del trastorn d’estrès posttraumàtic.
o pèrdua de l’ànima
Diagnòstic diferencial
Algoritme 1. Diagnòstic diferencial dels trastorns d’ansietat (modificat de Fisterra: El pacient

ansiós, 2005)
8 de 26 13/10/18 12:19
Trastorns d’ansietat segons el DSM-IV-TR
En el context de tots els trastorns d’ansietat poden aparèixer crisis d’angoixa (panic attack) i
agorafòbia, els criteris de les quals s’exposen separadament [5].
trastorn d’angoixa sense agorafòbia
trastorn d’angoixa amb agorafòbia
agorafòbia sense història de trastorn d’angoixa
fòbia específica
fòbia social
trastorn obsessivocompulsiu (TOC)
trastorn per estrès posttraumàtic
trastorn per estrès agut
trastorn d’ansietat generalitzada
trastorn d’ansietat a causa de malaltia mèdica
trastorn d’ansietat induït per substàncies
trastorn d’ansietat no especificat
S’han de complir els diferents criteris dels trastorns d’ansietat descrits a continuació.
Crisi d’angoixa (panic attack)
No és un trastorn codificable com tampoc no ho és l’agorafòbia, ja que ambdues

poden aparèixer en el context de diversos trastorns d’ansietat i en algunes malalties
mèdiques.
Taula 6. Criteris diagnòstics de les crisis d’angoixa, segons el DSM-IV-TR
Aparició aïllada i temporal de por o malestar de caràcter intens en absència de perill real, acompanyada
almenys de 4 dels símptomes somàtics següents, entre els 13 possibles:
palpitacions o taquicàrdia
sudoració
tremolors o sotracs
sensació d’ofec
sensació d’ennuegar-se
opressió o malestar toràcic
nàusees o molèsties abdominals
inestabilitat, mareig, desmai
desrealització o despersonalització
por de perdre el control o tornar-se boig
por de morir
parestèsies
calfreds o sufocacions
9 de 26 13/10/18 12:19
Sinó, es denomina crisi somàtica limitada.
S’inicia de forma brusca, assoleix la seva màxima expressió als 10 minuts i dura, en
general, menys d’una hora.
L'individu sovint creu "estar a punt de morir", "perdre el control, tenir un infart o un accident
vascular cerebral (AVC)" o "tornar-se boig" i descriu un desig urgent de fugir [5].
La síndrome d'hiperventilació, amb respiracions ràpides, poc profundes i la consegüent

disminució del diòxid de carboni al torrent sanguini, produeix símptomes semblants als d’una
crisi d’angoixa (incloent-hi mareigs, dispnea, parestèsies perionals i convulsions), si es
prolonga en el temps. Sol ser interpretada catastròficament per les persones afectades, per la
qual cosa, de vegades, és necessari manejar-la concomitantment a l’ansietat mateixa [4].
Es descriuen tres tipus de crisis d’angoixa: inesperades, situacionals i predisposades per una
situació determinada.
El diagnòstic del trastorn d’angoixa (amb agorafòbia o sense) requereix la presència de crisis
d’angoixa inesperades, mentre que les situacionals s’associen a fòbia social o específica.
Aquestes últimes són típiques del TAG o del trastorn per estrès posttraumàtic [5].
Agorafòbia
La seva característica essencial és l’aparició d’ansietat quan la persona afectada es

troba en llocs o situacions on escapar pot resultar difícil (o enutjós) o on, en el cas
d’aparèixer una crisi d’angoixa o símptomes similars, pot no disposar d’ajuda
(criteri A).
Alguns individus són capaços d’exposar-se a les situacions temudes, si bé aquesta experiència
els produeix un considerable terror i, sovint, els resulta més fàcil encarar-se a la situació
temuda en companyia d’una persona coneguda (criteri B).
S’acompanya amb freqüència de conductes d’evitació (criteri C).
Si el comportament es limita a una o poques situacions específiques, estem davant d’una

fòbia, social o específica [5].
Trastorn d’angoixa
Taula 7. Criteris diagnòstics del trastorn d’angoixa, segons el DSM-IV-TR
Presència de crisis d’angoixa recidivants i inesperades.
Després d’una de les crisis, el pacient ha tingut durant un mes (o més), almenys, un dels següents símptomes:
inquietud persistent, davant la possibilitat de tenir més crisis.
preocupació per les seves implicacions o conseqüències.
canvi significatiu del comportament relacionat amb les crisis.
La freqüència i gravetat de les crisis varien àmpliament.
És important classificar el trastorn segons si és amb agorafòbia o sense [5].
Fòbia específica (abans, fòbia simple)
Por intensa i persistent d’objectes o situacions clarament discernibles i
10 de 26 13/10/18 12:19
circumscrits (criteri A).
L’exposició a l’estímul fòbic provoca, invariablement, una resposta immediata

d’ansietat (dos dels 13 símptomes d’angoixa), (criteri B), encara que la intensitat pot ser
variable (ex.: vertigen).
Les persones afectades adolescents i adultes reconeixen el temor com a excessiu i

irracional (criteri C).
En la majoria de les ocasions l’estímul és evitat, encara que de vegades pugui

experimentar-se amb molt terror (criteri D).
Els comportaments d’evitació o anticipació ansiosa interfereixen acusadament en la rutina, les

relacions laborals o personals (criteri E). Ex.: por de les serps fora de l’ecosistema. Sinó, no és
fòbia.
En menors de 18 anys, s’exigeix una durada dels símptomes de 6 mesos com a mínim.
És necessari especificar les característiques de la fòbia: a quin tipus d’animal o ambient, a la

sang-injeccions-dany, a quina situació [5]...
Fòbia social
Por persistent i acusada de situacions socials o actuacions en públic per temor que
resultin enutjoses (criteri A).
La resta de criteris són idèntics als de la fòbia específica.
Quan l'individu amb fòbia social es troba davant d’una situació temuda, experimenta una
preocupació constant per la possibilitat que li resulti enutjosa i tem que els altres el vegin com
un individu ansiós, dèbil, "boig" o estúpid.
L’enrogiment facial és típic.
Quan el temor és congruent amb el context de l’estímul (ex.: alumnes que no se saben la lliçó
i el professorat els interroga), no s’ha de diagnosticar.
És causa de fracàs escolar i rendiment laboral baix.
Els subjectes poden obligar-se a suportar la situació d’interacció social que rebutgen, però a
costa de molta ansietat.
L’ansietat que suscita parlar en públic, la por escènica (escenaris) o la timidesa no s’hi han de
confondre [5].
Trastorn per estrès posttraumàtic
Es descriu en la seva forma moderna en els veterans de la guerra del Vietnam.
Aparició de símptomes després de l’exposició a un esdeveniment estressant i

extremadament traumàtic amb perill per a la vida o una altra amenaça de la
integritat física (criteri A1).
Pot patir-se indirectament, a través d'algú (d’alguna persona de la família).
La resposta del subjecte ha d’incloure temor, desesperança i horrors intensos

(criteri A2).
En els infants, es presenta com un comportament desestructurat o agitat.
11 de 26 13/10/18 12:19
S’ha de reexperimentar persistentment l’esdeveniment traumàtic (criteri B).
Evitació persistent dels estímuls que hi estan associats i entorpiment de la capacitat de

resposta de l'individu (criteri C).
S’acompanya de símptomes persistents d’activació ( arousal), (criteri D).
Els símptomes han de ser presents més d’un mes (criteri E).
Han de provocar un malestar clínicament significatiu o deteriorament social, laboral, etc.
Pot ser agut <3 mesos, crònic >3 mesos, o d’inici demorat (>6 mesos), [5].
Trastorn per estrès agut
Aparició d’ansietat, símptomes dissociatius i d’un altre tipus, que té lloc durant el
mes que segueix a un esdeveniment traumàtic de caràcter extrem.
En el moment del trastorn o posteriorment a ell, l'individu presenta, almenys, tres dels
següents símptomes dissociatius:
sensació subjectiva d’entorpiment
desinterès o absència de la realitat que l’envolta
desrealització
despersonalització
amnèsia dissociativa
Es reviu l’episodi i hi ha conductes d’evitació, però les alteracions duren almenys

dos dies i no es prolonguen més enllà de les quatre setmanes [5].
Trastorn d’ansietat generalitzada
És el trastorn que més freqüentment coexisteix amb altres malalties mentals (el 50% en
presenta una altra).
Només un terç busca atenció mèdica psiquiàtrica.
Proporció dona/home, de 2 a 1. Edat d’inici entorn dels 20 anys.
Amb freqüència acudeixen a les consultes d’atenció primària per pal·liar algun símptoma.
Taula 8. Criteris diagnòstics de trastorn d’ansietat generalitzada (TAG), segons el DSM-IV-TR
Ansietat i preocupació excessives (expectació aprensiva) que s’observen durant més de 6 mesos i que se centren en
una àmplia gamma d’esdeveniments i situacions.
L'individu té dificultats per controlar aquest estat de preocupació constant.
L’ansietat i la preocupació s’acompanyen, almenys, de tres dels símptomes següents (en infants n’hi ha prou
amb un):
inquietud
fatiga precoç
dificultats per concentrar-se
irritabilitat
tensió muscular
trastorns del son
12 de 26 13/10/18 12:19
Les situacions que generen ansietat i preocupació no es limiten a les que són pròpies d’altres trastorns: temor a
sofrir una crisi d’angoixa (trastorn d’angoixa), a quedar malament en públic (fòbia social), a contreure una malaltia
(TOC), a ser allunyat (ansietat de separació), a engreixar-se (anorèxia nerviosa), a tenir múltiples símptomes físics
(trastorn somatomorf). L’ansietat no apareix únicament en el transcurs d’un trastorn d’estrès posttraumàtic.
La clínica provoca malestar significatiu o deteriorament social, laboral o d’altres àrees importants de l’activitat de
l'individu.
Aquestes alteracions no es deuen als efectes d’alguna substància o a malaltia mèdica, ni apareixen en el transcurs
d’un trastorn de l’estat d’ànim, psicòtic o trastorn generalitzat del desenvolupament.
La intensitat, durada o freqüència d’aparició de l’ansietat i de les preocupacions són

clarament desproporcionades a les possibles conseqüències que es pugui derivar de la
situació o de l’esdeveniment temuts.
Dificultat per oblidar aquestes preocupacions i poder dedicar l’atenció necessària a les
tasques que està fent.
Encara més dificultat per eliminar-les completament.
Les persones adultes amb TAG tendeixen a preocupar-se per les circumstàncies normals de la
vida diària (responsabilitats laborals, temes econòmics, salut de la família, petits fracassos
dels fills i filles, etc.).
Els infants amb TAG tendeixen a preocupar-se pel seu rendiment o la qualitat de les seves
actuacions.
Durant el curs del trastorn, el centre de les preocupacions pot traslladar-se d’un objecte o una
situació als altres [5].
Trastorn obsessivocompulsiu
Presència d’obsessions o compulsions de caràcter recurrent (criteri A), prou greus,

com per provocar pèrdues de temps significatives, o un deteriorament acusat de l’activitat
general o un malestar clínicament significatiu (criteri C).
En algun moment del curs del trastorn, l'individu reconeix que aquestes obsessions o
compulsions són exagerades o irracionals (criteri B).
Si hi ha un altre trastorn de l’eix (de la classificació multiaxial del DSM-IV-TR), el contingut de

les obsessions o compulsions no s’hi limita (criteri D) i no es deu als efectes directes d’una
substància (criteri E).
Les obsessions es defineixen com idees, pensaments, impulsos o imatges de caràcter

persistent que l'individu considera intruses i inapropiades i que provoquen una ansietat o un
malestar significatius (egodistònics). Les més freqüents són les idees de contaminació, els
dubtes repetitius, la necessitat de disposar les coses segons un ordre apropiat, els impulsos
de caràcter agressiu o horrorós i les fantasies sexuals.
Les compulsions es defineixen com comportaments o actes mentals de caràcter recurrent,

el propòsit dels quals és prevenir o alleujar l’ansietat o el malestar; però que no proporcionen
plaer o gratificació. En la majoria de casos, la persona se sent impulsada a fer la compulsió
per reduir el malestar que comporta una obsessió determinada, o bé per prevenir algun
esdeveniment o situació negatius.
13 de 26 13/10/18 12:19
Les supersticions i els comportaments repetits de comprovació són freqüents en la vida

quotidiana. Només s’ha de considerar el diagnòstic de TOC si suposen una pèrdua de temps
significativa o un deteriorament de l’activitat global de l'individu o un malestar clínicament
significatiu [5].
Trastorn d’ansietat a causa de malaltia mèdica
Existència d’ansietat clínicament significativa que es considera secundària als efectes

fisiològics d’una malaltia mèdica. Entre els símptomes es pot incloure ansietat predominant i
generalitzada, crisis d’angoixa i obsessions i compulsions (criteri A).
S’ha de confirmar per la història clínica, l’exploració o les proves complementàries que
l’alteració és una conseqüència fisiològica directa d’una malaltia mèdica (criteri B) i el quadre
no s’explica millor per la presència de cap altre trastorn mental (ex.: trastorn adaptatiu amb
ansietat), (criteri C).
Ha de causar malestar clínicament significatiu (criteri D), [5].
Taula 9. Malalties mèdiques que freqüentment s’associen a clínica ansiosa [3].
Quadre Malalties associades
clínic
Crisi Les cardiomiopaties són les més freqüents (prolapse de la vàlvula mitral, alteracions del ritme); malaltia de
d’angoixa Parkinson, MPOC, dolor crònic, cirrosi biliar primària i epilèpsia.
TAG Sjögren i malaltia de Graves, sobretot.
Fòbia social Molt freqüent en el Parkinson.
TOC S’ha descrit per a corea de Sydenham o esclerosi múltiple.
Establir la relació de causalitat és fonamental, així com observar la desaparició dels

símptomes quan es corregeix la malaltia subjacent [5].
Trastorn d’ansietat a causa del consum de substàncies
És molt comú en les anomenades drogues recreatives, però també en fàrmacs prescrits.
No s’ha de confondre amb la intoxicació.
Els símptomes han de desenvolupar-se durant el consum o dins d’un mes de la

cessació del consum.
La valoració del personal clínic és essencial per establir la relació entre els símptomes i el
consum.
Si els símptomes no cedeixen amb la desintoxicació, cal desconfiar del diagnòstic o pensar en
dany cerebral permanent.
Quan es codifica, és necessari especificar si és amb ansietat generalitzada, amb crisi

d’angoixa, amb fòbia, etc.
El tractament és la desintoxicació [5].
14 de 26 13/10/18 12:19
Trastorn d’ansietat no especificat
Aquesta categoria inclou els trastorns amb símptomes prominents d’ansietat o evitació fòbica
que no reuneixen els criteris diagnòstics de cap trastorn d’ansietat; trastorn adaptatiu amb
ansietat; o trastorn adaptatiu mixt, amb ansietat i estat d’ànim depressiu [5].
Trastorns adaptatius
Resposta psicològica a un o diversos factors estressants identificables que comporten

l’aparició de símptomes emocionals o de comportament clínicament significatiu, que s’ha de
presentar durant els tres mesos següents a l'inici del factor estressant (criteri A).
L’expressió clínica de la reacció consisteix en un malestar acusat, superior a l'esperable atesa

la naturalesa del factor estressant, o en un deteriorament significatiu de l’activitat social o
professional (o acadèmica), (criteri B); encara que la reacció al factor estressant ens sembli
proporcionada.
No s’ha de diagnosticar si el trastorn compleix els criteris per a un altre trastorn específic de
l’eix I (que poden ser objecte d’atenció clínica) o és, simplement, una exacerbació d’un
trastorn preexistent de l’eix I o de l’eix II (trastorn de personalitat o retard mental), (criteri C).
El trastorn adaptatiu no s’aplica quan els símptomes representen una reacció al dol (criteri
D).
Per definició, s’ha de resoldre en els sis mesos que segueixen al factor estressant (o
a les seves conseqüències), (criteri E).
Tanmateix, els símptomes poden persistir per un període més prolongat de temps, si
apareixen en resposta a un factor estressant crònic (ex.: malaltia mèdica crònica) o a un de
repercussions importants (ex.: dificultats econòmiques i emocionals a partir d’un divorci), [5].
Tractament
Generalitats
La presa de decisions s’ha de fer de manera compartida amb els i les pacients, ja
que millora l’enteniment i els resultats clínics (C).
Se’ls hauria de facilitar material informatiu basat en l’evidència i discutir-hi les

diferents opcions terapèutiques (D).
Si algun dels recursos no està disponible (ex.: psicoteràpia) se’ls haurien d’exposar les raons,
considerar conjuntament si és acceptable oferir-los només un dels tractaments per als quals hi
ha evidència i el termini en què poden aconseguir-se els altres (D).
Quan sigui possible, s’hauria de considerar la psicoteràpia en l'idioma de la persona, si aquest

no és el català/castellà [2], (D).
Tipus de tractament
Per al trastorn d’angoixa i el trastorn d’ansietat generalitzada s’han publicat recomanacions

per a tres tipus de tractament que, ordenats en funció de major a menor durada de l’efecte,
15 de 26 13/10/18 12:19
són els següents [2]:
1. teràpia psicològica
2. teràpia farmacològica
3. autoajuda
1. Tractament psicològic
Generalitats
La teràpia psicològica és un procés de comunicació interpersonal entre una o un

professional expert (terapeuta) i un subjecte necessitat d’ajuda per problemes de salut
mental, que té com a objecte fer desaparèixer o modificar símptomes existents, atenuar o
canviar modes de comportament i promoure el creixement i desenvolupament d’una
personalitat positiva [1].
Les persones que acudeixen a la consulta d’atenció primària accepten positivament les
intervencions psicològiques o prefereixen les teràpies psicològiques als tractaments
farmacològics per als trastorns de salut mental [1].
Tant la intervenció individual com la grupal mostren un efecte similar després del tractament,
encara que la individual en millora el compliment [1].
No hi ha estudis suficients que hagin avaluat l’efectivitat d’intervencions psicoterapèutiques

diferents en la teràpia cognitivoconductual (TCC), per al tractament dels trastorns d’ansietat
(TA i TAG), [1].
La TCC incorpora elements d’ambdós enfocaments (teràpia conductual i teràpia cognitiva) i

facilita la identificació de pensaments irracionals que provoquen ansietat. El o la pacient
s’enfronta a aquests pensaments automàtics negatius i a les creences subjacents
disfuncionals per mitjà de la "prova d’hipòtesi" col·laborativa, amb l’ús de tasques
conductuals entre les sessions, com ara portar un diari per provar la validesa de les creences
que s’hi anotin, i l’entrenament d’aptituds en les sessions [6].
A llarg termini, la TCC manté els seus avantatges, fins i tot dos anys després del tractament
[1].
Encara que les guies clíniques, al Regne Unit i als Estats Units d'Amèrica (EUA), recomanen la
TCC com a tractament de primera línia, la teràpia psicològica usada a l’atenció primària del
Regne Unit és, predominantment, la de Rogers; psicodinàmica i integradora en el marc teòric,
però mancada de proves que donin suport al seu ús [6].
Tractament del trastorn d’angoixa
S’ha de fer teràpia cognitivoconductual (recomanació A), per personal degudament

entrenat que segueixi els protocols establerts [2], (A).
La TCC revisada inclou reestructuració cognitiva, exposició, relaxació i dessensibilització

sistemàtica [1].
La TCC que inclou exposició alleuja els símptomes del TA, sense agorafòbia i amb agorafòbia
mitjana o moderada (A).
La durada òptima són entre 7 h - 14 h (A), per a la majoria, en sessions setmanals
16 de 26 13/10/18 12:19
d'1 h - 2 h, i ha de ser completada en un màxim de 4 mesos des de l’inici del

tractament (B).
Es pot escurçar el temps de teràpia lliurant al o a la pacient informació orientada i proposant-li

tasques [2], (A).
Tractament del trastorn d’ansietat generalitzada
S’ha de fer la TCC (A) per personal degudament entrenat (A). La durada òptima del
tractament és de 16 h - 20 h (A), amb una mitjana de 8 mesos.
Es pot escurçar la durada aportant material complementari i tasques (A).
No hi ha evidència que la TCC aplicada durant més de 6 mesos (10 sessions) aconsegueixi
millors resultats.
No hi ha evidència sobre l’efectivitat de la teràpia psicològica a llarg termini (per

sobre dels 12 mesos), [2], (A).
Tècniques psicològiques d’aplicació possible en atenció primària
Tècniques conductuals. Tenen com a objectiu: la reducció dels símptomes mitjançant la

modificació dels factors que els reforcen i/o l’exposició gradual als estímuls ansiogènics.
Tècniques cognitives. Serveixen per identificar i analitzar els pensaments i les creences
disfuncionals, i la relació d’aquests amb els símptomes, i per construir tècniques de resposta
més adaptatives i funcionals [5].
2. Tractament farmacològic
Generalitats
El tractament farmacològic dels trastorns d’ansietat té com a objectiu alleujar els símptomes,
prevenir les recaigudes i evitar les seqüeles i, tot això, amb la major tolerabilitat possible cap
a la medicació [1].
No es recomana utilitzar medicació sistemàticament en tots els trastorns d’ansietat

[4].
S’hauria de ser particularment caut quan s’utilitza medicació en trastorns que, probablement,
remetin espontàniament, o que siguin poc greus o en els altament específics que no
interfereixin en el funcionament social o ocupacional [4].
A continuació, es descriu l’efectivitat de les medicacions indicant el nombre necessari de

pacients que cal tractar (NNT), l’estimació del nombre de pacients que haurien de rebre un
determinat tractament perquè un d’ells aconsegueixi un tractament reeixit [4].
Si es prescriu un antidepressiu o un ansiolític, és útil per a la persona tenir la possibilitat de

contactar per telèfon amb el personal clínic durant el període d’ajust de la medicació [4].
Taula 10. Inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS) i inhibidors duals de la

recaptació de serotonina i noradrenalina (IDRSN)
Principi Nom comercial Dosi Comentari
17 de 26 13/10/18 12:19
actiu
Fluoxetina EFG, Prozac®, Reneuron®, Adofen®, Nodepe® 20 mg/d Més activador, disminueix la gana.
Paroxetina EFG, Motivan®, Seroxat®, Frosinor®, Casbol® 20 mg/d Més sedant, risc de síndrome de
- supressió.
50 mg/d
Citalopram Especialitat farmacèutica genèrica (EFG), 20 mg/d Ben tolerat, poques interaccions.
Seropram®, Prisdal®, Genprol® -
60 mg/d
Fluvoxamina Dumirox® 50 Més sedant, indicat si hi ha
mg/nit - insomni important.
300
mg/nit
Sertralina EFG, Besitran®, Aremis® 50 mg/d Lleument activador.
200
mg/d
Escitalopram Esertia® Isòmer del citalopram, similar a
aquest.
Venlafaxina EFG, Vandral®, Dobupal® 75 mg/d IDRSN. Acció similar a la dels ISRS.
375
mg/d
Duloxetina Cymbalta® IDRSN. Acció similar a la dels ISRS.
Taula 11. Antidepressius tricíclics (ADT) i anàlegs
Principi Nom comercial Dosi Comentari
actiu
Imipramina Tofranil® 75 mg/d - Poc sedant, efectes marcats anticolinèrgics.
300 mg/d
Clomipramina Anafranil® 30 mg/d - Efecte sedant intermedi.
250 mg/d
Amitriptilina Deprelio® ,Tryptizol® 30 mg/d - Molt sedant, efectes anticolinèrgics marcats.
300 mg/d
Maprotilina Ludiomil® 50 mg/nit Segona generació (heterocíclic). Perfil similar a amitriptilina.
- Menys efectes anticolinèrgics.
18 de 26 13/10/18 12:19
300
mg/nit
Mianserina Lantanon® 30 mg/d- Segona generació (heterocíclic). Perfil similar a amitriptilina.
200 mg/d Menys efectes anticolinèrgics.
Mirtazapina Rexer®, Vastat® 15 mg/d Antidepressiu tetracíclic. Anàleg de la mianserina, més sedant.
45 mg/d
Trazodona Deprax® 100 Segona generació (heterocíclic). Perfil similar a amitriptilina.
mg/d - Menys efectes secundaris.
600 mg/d
Taula 12. Benzodiazepines (BZD)
Principi actiu Nom comercial Dosi Comentari
Alprazolam EFG, Trankimazin® 0,5 mg/d - 6 mg/d BZD ansiolítica, d’acció curta. Hi ha forma
retardada (d’acció llarga).
Lorazepam EFG, Orfidal®, Idalprem® 2 mg/d - 6 mg/d BZD ansiolítica, d’acció curta.
Diazepam EFG, Vincosedan®, Valium®, 10 mg/d - 30 mg/d BZD ansiolítica, d’acció llarga.
Stesolid®, Pacium®
Clorazepat Tranxilium®, Dorken® 10 mg/d - 45 mg/d BZD ansiolítica, d’acció llarga.
Bromazepam Lexatin® 3 mg/d - 9 mg/d BZD ansiolítica, d’acció llarga.
Ketazolam Sedotime®, Marcen® 15 mg/d - 90 mg/d BZD ansiolítica, d’acció llarga.
Clonazepam Rivotril® 1 mg/d - 8 mg/d BZD ansiolítica, d’acció llarga.
Midazolam Dormicum® 7,5 mg/nit BZD hipnòtica, d’acció curta.
Triazolam Halcion® 0,125 mg/nit BZD hipnòtica, d’acció curta.
-0,250 mg/nit
Lormetazepam EFG, Noctamid®, Aldosomnil®, 1 mg/nit - BZD hipnòtica, d’acció curta.
Loramet® 2 mg/nit
Loprazolam Somnovit® 1 mg/nit - BZD hipnòtica, d’acció curta.
2 mg/nit
Flurazepam Dormodor® 15 mg/d - BZD hipnòtica, d’acció llarga.
30 mg/d
Quazepam Quiedorm® 7,5 mg/d - BZD hipnòtica, d’acció llarga.
15 mg/d
19 de 26 13/10/18 12:19
Flunitrazepam Rohipnol® 0,5 mg/d - BZD hipnòtica, d’acció llarga.
4 mg/d
Zolpidem EFG, Stilnox®, Dalparan® 10 mg/nit Anàleg de BZD hipnòtic, d’acció molt curta.
Taula 13. Antihistamínics sedants
Principi actiu Nom Dosi Comentari
comercial
Difenhidramina Soñodor® No creen dependència física. Menys efectius que BZD. Efectes
anticolinèrgics.
Doxilamina Dormidina® No creen dependència física. Menys efectius que BZD. Efectes
anticolinèrgics.
Hidroxizina Atarax® No creen dependència física. Menys efectius que BZD. Efectes
anticolinèrgics.
Tractament de les crisis de pànic
És important recordar que una crisi de pànic no constitueix necessàriament un

trastorn d’angoixa, encara que també s’accepta que tractar les crisis adequadament pot
limitar l’aparició del TA [1].
No s’ha trobat suficient evidència d’assaigs que investiguin el tractament simptomàtic de la

crisi d’angoixa, sobretot en la part del tractament agut de la crisi. És escassa l’evidència tant
sobre intervencions psicològiques com sobre el tractament farmacològic [1].
En el tractament immediat de les crisis de pànic, les benzodiazepines tenen l’avantatge del
seu ràpid inici d’acció, per la qual cosa alprazolam i lorazepam són comunament utilitzats en
urgències (D).
No és clar l’avantatge de la utilització de la via sublingual respecte a la via oral [1].
Tractament del trastorn d’angoixa
Antidepressius
Els antidepressius han de ser l’única intervenció farmacològica utilitzada per al

maneig a llarg termini del trastorn d’angoixa [2], (A).
Les dues classes d’antidepressiu que presenten evidència d’efectivitat són els ISRS i els
tricíclics. S’han d’oferir els primers com a elecció inicial [2], (A).
Fluoxetina, fluvoxamina, citalopram, escitalopram, paroxetina, sertralina i venlafaxina

d’alliberament retardat han demostrat millorar els símptomes del TA, comparats amb placebo
[1], amb un NNT per a paroxetina de 4,95 [4].
20 de 26 13/10/18 12:19
La Food and Drug Administration (FDA) adverteix sobre el risc augmentat d’autolesions, suïcidi
i hiponatrèmia [1], a més de sobre les complicacions quan es prenen durant l’embaràs (en les
primeres fases de l’embaràs, hipertensió pulmonar persistent i malformacions cardíaques amb
la paroxetina; i destret respiratori, hipoglucèmies i depressió de l’SNC, en les últimes
setmanes).
La venlafaxina s’ha associat a trastorns del ritme en la seva formulació no retardada en dosis
per sobre del rang terapèutic; per la qual cosa no ha de prescriure's en pacients cardiòpates i
és necessari monitorar la tensió arterial en pacients hipertensos [2].
A tota persona a qui es prescriu aquest tipus de medicació, se l’ha d’informar, a

l'inici del tractament, dels potencials efectes adversos i del risc de símptomes per
deprivació si discontinua el tractament o l’abandona sobtadament (C).
Si mostra millora amb l’antidepressiu, el tractament s’ha de prolongar almenys 6

mesos, després d’haver-ne assolit la dosi òptima (D).
En determinades instàncies poden ser necessàries dosis en el límit alt del marge terapèutic i li
han de ser ofertes si es considera necessari (B).
Si no es té accés a un ISRS o si no hi ha millora després de dotze mesos de tractament, s’han

de considerar la imipramina o la clorimipramina [2], (A).
Benzodiazepines
Les benzodiazepines han demostrat la seva efectivitat en el tractament del TA [1] amb un NNT
per a alprazolam de 3,95 [4], però s’associen a un pitjor resultat a llarg termini i no
han de prescriure's per al tractament del TA [2], (A).
Fins i tot, dosis a curt termini de benzodiazepines poden produir dependència física que,
sovint, imita els símptomes de l’ansietat mateixa, la qual cosa impedeix que la persona deixi
de prendre la medicació [1].
Es produeix un rebot important d’ansietat si es redueix la dosi massa ràpid, especialment en

les d’acció ràpida (ex.: alprazolam), amb pic als dos dies (i als 4-7 dies, per a les d’acció
lenta), [7].
Es poden produir sobredosis i el seu efecte es potencia amb l’alcohol, per la qual cosa s’han
d’investigar aquests aspectes abans de prescriure-les [4].
Impossibiliten conduir o manejar maquinària perillosa i produeixen alteracions de la memòria

[4], (D).
Altres medicacions
Els antihistamínics sedants o els antipsicòtics no s’han de prescriure [2], (D).
Estudis oberts suggereixen que els antipsicòtics atípics (olanzapina, quetiapina i risperidona),
afegits al tractament antidepressiu, poden tenir algun benefici per al tractament del TA
refractari [1].
El pindolol (blocador beta i antagonista del receptor 5-HT1A) afegit a fluoxetina, gabapentina i
valproat ha demostrat certa eficàcia en estudis oberts; però fins que no es disposi de més
dades només han de ser utilitzats en pacients amb TA refractari [1].
Trazodona, propanolol o carbamazepina no han demostrat ser útils en el tractament del TA i

no se’n recomana la utilització [1].
21 de 26 13/10/18 12:19
Tractament del trastorn d’ansietat generalitzada
En el maneig agut del TAG poden usar-se els ansiolítics, tant benzodiazepines (A) com
antihistamínics sedants (A), ja que han mostrat una eficàcia comparable a la dels
antidepressius [2].
Antidepressius
Els antidepressius han de ser l'única intervenció farmacològica a llarg termini en el

maneig del TAG [2], (A).
Si es disposa d’un ISRS, i no hi ha contraindicació, s’ha d’usar. (B) Si no hi ha millora en

dotze setmanes, s’ha d’oferir un altre ISRS (D) Si no hi ha, al seu torn, resposta en 8-12
setmanes, cal considerar la utilització d’un altre fàrmac amb diferent mecanisme d’acció
(inhibidors selectius de la recaptació de noradrenalina [ISRN], antidepressius tricíclics [ADT]),
[1], (D).
Si hi ha millora s’han de prolongar (B) almenys 6 mesos [2], (D).
Els antidepressius (imipramina, venlafaxina, paroxetina, sertralina, escitalopram, duloxetina, i

opipramol) han demostrat ser eficaços en el tractament del TAG [1].
L’NNT global per a tots els antidepressius, en pacients de consultes d'atenció primària, és de
5,5 [1].
Per als i les pacients que interrompen el tractament existeix un risc de recaiguda del 20 % al
40 %, entre 6 i 12 mesos després de suspendre’l, per la qual cosa el tractament a llarg termini
és sovint necessari [1].
S’ha d’informar dels efectes secundaris, així com del risc de símptomes de deprivació amb el
malcompliment o l’abandonament espontani [2] (D).
Benzodiazepines
Alprazolam, bromazepam, lorazepam i diazepam han demostrat ser útils com a tractament de
segona línia, però els seus efectes no difereixen significativament dels obtinguts amb placebo
després de 4-6 setmanes de tractament [1], per la qual cosa les benzodiazepines no s’han
d’usar més enllà de les 2-4 setmanes [2], (B).
A més, les benzodiazepines primàriament redueixen més els símptomes somàtics que els
psíquics (preocupació), que són els que defineixen el TAG [1].
Durant l’embaràs, l’evidència no és suficient per determinar si els avantatges potencials de

les benzodiazepines superen els possibles riscs per al fetus. Si s’usen, s’ha de fer en la dosi
eficaç més baixa, la durada de tractament més curta possible i com a monoteràpia [1].
Si es necessiten dosis més altes durant l’embaràs, s’hauria de dividir la dosificació diària en
dues o tres dosis, i evitar de prendre-les durant el primer trimestre [1], (B).
Altres medicacions
Les azapirones, ansiolítics que actuen sobre el receptor 5-HT1A, han estat avaluades versus
placebo i semblen ser útils a curt termini (4-9 setmanes) en el tractament del TAG, sobretot si
els pacients no han pres benzodiazepines abans. [1] No hi ha dades per concloure si són
superiors a les benzodiazepines, i encara que les azapirones tenen aprovada la seva indicació
22 de 26 13/10/18 12:19
per al TAG a l’Estat espanyol, el seu ús és molt limitat [1].
La pregabalina (fàrmac anticonvulsiu), la hidroxicina (antihistamínic) o els antipsicòtics atípics

suggereixen en estudis de petita mida mostral que poden ser útils en el control dels
símptomes d’ansietat associats al TAG i només haurien de ser utilitzats en atenció primària
després de la valoració de la persona en atenció especialitzada de salut mental [1].
No s'ha trobat que els blocadors beta, com ara el propranolol, siguin més efectius que placebo
en el tractament del TAG [1].
Biblioteràpia
Els programes d'autoajuda poden oferir alguns avantatges en la cura dels trastorns d’ansietat
en atenció primària [1]. Les alternatives més utilitzades són les de biblioteràpia i les d’ajuda a
través de programes en línia.
La biblioteràpia es defineix com l’ús guiat de lectura amb una funció terapèutica i consisteix,
bàsicament, en l’adquisició de coneixements i pràctiques terapèutiques mitjançant la lectura
de bibliografia específica seleccionada i recomanada pel o per la terapeuta [1].
S’ha d’oferir biblioteràpia basada en els principis de la teràpia cognitivoconductual [2]

(A).
Als individus que rebin intervencions d'autoajuda, se’ls hauria d’oferir contacte amb
professionals d’atenció primària, així com un cert monitoratge i intervencions alternatives si
es considera apropiat (ex.: cada 4 o 8 setmanes), [2], (D).
Una bona font és Información para el paciente "aprendiendo a conocer y manejar la ansiedad"
del Sistema Nacional de Salut (SNS).
Investigacions en curs suggereixen que brindar una teràpia cognitivoconductual a través

d’una interfície computada pot ser útil, però no hi ha encara una base suficient per recomanar
la introducció general del seu ús [2].
Els programes d'autoajuda en línia basats en els principis de la TCC poden arribar a ser una
alternativa vàlida per al tractament dels trastorns d’ansietat en atenció primària. Les persones
destinatàries d’aquest tipus de teràpia poden ser pacients que, a causa d’algun tipus
d’aïllament geogràfic o personal (ex.: agorafòbia), tenen limitat l’accés a una consulta
psicològica presencial; persones que s’han traslladat o que viatgen freqüentment; o aquelles
que estan familiaritzades amb l’ús d’Internet i desitgen mantenir l’anonimat [1].
Plantes medicinals
Les herbes medicinals són populars, s’usen a nivell mundial i podrien considerar-se una opció
de tractament per a l’ansietat si es demostra que són efectives i segures.
La metgessa o el metge de família ha de saber reconèixer tant els beneficis com els riscs
d’aquests preparats. D’aquesta forma, s’evitarien actituds de rebuig que poden portar la
persona a ocultar-ne la utilització, emmascarant els possibles efectes adversos [1].
Kavakava (Piper methisticum)
El kava és la beguda preparada a partir del rizoma de la planta kava oceànica (Piper
methysticum), [1]. A través de tot el Pacífic sud, els extractes de kava s’han utilitzat amb
23 de 26 13/10/18 12:19
finalitats recreatives i medicinals.
El rizoma del Piper methysticum conreat s’utilitza com a matèria primera per a la producció de
l’extracte de kava [1]. El 1998 es trobava entre els productes d’origen vegetal més venuts als
EUA.
Hi ha hagut dubtes sobre la possible hepatotoxicitat del kava encara que la metanàlisi de sis
assaigs de la revisió Cochrane 2002 indica un efecte significatiu a favor del tractament amb
extracte de kava per a la puntuació total de l’Escala d’ansietat de Hamilton. Es van informar
pocs esdeveniments adversos en els assaigs revisats i tots van ser lleus, transitoris i poc
freqüents. Aquestes dades suggereixen que l’extracte de kava és superior al placebo com a
tractament simptomàtic de l’ansietat. Serien benvingudes investigacions addicionals i més
rigoroses sobre l’efectivitat i la innocuïtat de l’extracte de kava [8].
Valeriana (Valeriana officinalis)
És una de les herbes medicinals més usades per a l'insomni i també per a l’ansietat en el
nostre medi. S’utilitza en forma d’herba seca, d’extracte o de tintura [9].
Una revisió Cochrane de 2006 conclou que en absència de dades disponibles resulta incert
determinar si la valeriana és eficaç i segura, o no; si es compara amb placebo o amb
diazepam [9].
Passionera (Passiflora coerulea)
És un remei popular usat per a l’ansietat durant molts anys a Amèrica i no s’ha associat amb
cap efecte tòxic agut ni crònic. Està disponible per a ús oral, principalment, en forma de
comprimits d’herba seca o mitjançant infusió. Estudis petits mostren un model de resposta
similar entre passionera i benzodiazepines, però el nombre d’assaigs controlats aleatoris que
examina l’efectivitat de la passionera per al TAG és massa baix perquè s’extreguin conclusions
clares [10].
Ginkgo Biloba
L’extracte de Ginko Biloba s’obté de les fulles i les llavors de l’arbre Ginko Biloba. Es tolera bé,
no s’observa risc de dependència, sembla que no afecta les funcions cognitives, i ha mostrat
eficàcia en pacients amb TAG, disminuint significativament l’ansietat segons l’Escala de
Hamilton, comparat amb placebo [1]. Es necessiten més estudis i a més llarg termini per
confirmar les dades obtingudes.
Galphimia glauca
Utilitzada en la medicina tradicional mexicana. Un estudi aleatoritzat observa una eficàcia,

seguretat i tolerabilitat comparables a lorazepam en el TAG, durant 4 setmanes; fins i tot,
l’extracte de la planta es tolera millor [1].
Tècniques de relaxació, meditació i ioga
Una revisió Cochrane de 2008 conclou que el baix nombre d’estudis inclòs i la falta d’estudis
d’alta qualitat no permeten obtenir conclusions fermes sobre l’ús d’aquestes tècniques. En un
assaig de qualitat moderada, l’ús de la teràpia de meditació per al tractament de l’ansietat va
24 de 26 13/10/18 12:19
estar associat amb una reducció dels símptomes d’ansietat, en general, que va ser
comparable a l’ús d’una altra tècnica de relaxació. La motivació i el compliment de la pràctica
sota supervisió d’un terapeuta qualificat en són ingredients essencials. Falten proves per
demostrar l’efectivitat de la teràpia de meditació sobre la farmacoteràpia, l’atenció estàndard
o una altra psicoteràpia. És important diferenciar la meditació com a part d’una pràctica
religiosa o espiritual, de la meditació com a tractament psiquiàtric.
Un assaig controlat aleatori, amb una mostra de mida petita i de qualitat moderada, suggereix
que el ioga Kundalini no és més eficaç que la meditació o que una altra tècnica de relaxació
[11].
Acupuntura
Malgrat que alguns estudis han publicat resultats positius usant acupuntura en pacients amb
ansietat, una revisió de 2008 conclou que no hi ha dades per treure conclusions fermes i que
són necessaris més estudis [12].
Full per a pacients
Trobareu un full amb informació útil per poder donar als pacients en:
Full d’informació per a pacients: Ansietat
Nivells d’evidència
Grau de Font de l’evidencia
recomanació
(A) Directament basada en evidències preses de metanàlisis d’estudis aleatoritzats, controlats, o
d’almenys un estudi aleatoritzat controlat.
(B) Directament basada en evidències preses de, com a mínim, un estudi controlat no aleatoritzat, o de,
com a mínim, un altre tipus d’estudi quasiexperimental.
(C) Evidència que prové d’estudis descriptius no experimentals, com ara estudis comparatius, de casos-
control o de correlació.
(D) Evidència presa de comitès d’experts, opinions i/o experiència clínica d’autoritats respectades.
Referències
1. Grupo de Trabajo de la Guía de Práctica Clínica para el manejo de Pacientes con Trastornos de
Ansiedad en Atención Primaria. Madrid: Plan Nacional para el SNS del MSC. Agencia Laín
Entralgo. Comunidad de Madrid. Guía de Práctica Clínica para el Manejo de pacientes
con Trastornos de Atención Primaria. 2008; link
2. National Institute for Health and Clinical Excellence. NICE clinical guideline 22 (amended):
25 de 26 13/10/18 12:19
Anxiety (amended). Management of anxiety (panic disorder, with or without

agoraphobia, and generalised anxiety disorder) in adults in primary, secondary and
community care. abril 2007; link
3. Harold I. Kaplan, Benjamin J. Sadock, Jack A. Grebb . Kaplan and Sadock´s Synopsis of
Psychiatry: behavioral sciences, clinical psychiatry. 1994; (7ed)
4. New Zealand Guidelines Group (NZGG). National Health Committee.. Guidelines for
Assessing and Treating Anxiety Disorders. . noviembre 2008;
5. American Psychiatric Association. DSM-IV-TR Manual diagnóstico y estadístico de los

trastornos mentales (texto revisado) . 2002;
6. Hunot V, Churchill R, Silva de Lima M and Teixeira V. Psychological therapies for

generalised anxiety disorder. Cochrane database of systematic reviews (Online). 2007 Jan
24; (1) :CD001848. link
7. Baldwin DS, Anderson IM, Nutt DJ, Bandelow B, Bond A, Davidson JR, den Boer JA, Fineberg NA,
Knapp M, Scott J and Wittchen HU. Evidence-based guidelines for the pharmacological
treatment of anxiety disorders: recommendations from the British Association for
Psychopharmacology. Journal of psychopharmacology (Oxford, England). 2005 Nov; 19 (6)
:567-96. link
8. Pittler MH and Ernst E. Kava extract for treating anxiety. Cochrane database of systematic
reviews (Online). 2003; (1) :CD003383. link
9. Miyasaka LS, Atallah AN and Soares BG. Valerian for anxiety disorders. Cochrane database
of systematic reviews (Online). 2006 Oct 18; (4) :CD004515. link
10. Miyasaka LS, Atallah AN and Soares BG. Passiflora for anxiety disorder. Cochrane
database of systematic reviews (Online). 2007 Jan 24; (1) :CD004518. link
11. Krisanaprakornkit T, Krisanaprakornkit W, Piyavhatkul N and Laopaiboon M. Meditation

therapy for anxiety disorders. Cochrane database of systematic reviews (Online). 2006 Jan
25; (1) :CD004998. link
12. Pilkington K, Kirkwood G, Rampes H, Cummings M and Richardson J. Acupuncture for

anxiety and anxiety disorders--a systematic literature review. Acupuncture in
medicine : journal of the British Medical Acupuncture Society. 2007 Jun; 25 (1-2) :1-10. link
26 de 26 13/10/18 12:19

Ansietat

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Ansietat

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

3clics - Ansietat https://www.ics.gencat.cat/3clics/main.php?pag...

Sobre aquesta Guia...

Autor: Carlos Arias Arteagoitia. EAP Casc Antic. Barcelona.

Versió 1.0: elaborada el 2009.

Pròxima revisió prevista el 2012.

Aquesta Guia està dirigida exclusivament a professionals de la salut.

La prevalença de malaltia mental en la població general és del 17,6 % (SNS Eurobaròmetre),

Taula 1. Prevalença-any de trastorns d’ansietat classiﬁcats segons DSM-IV-TR

Edat Qualsevol trastorn mental (IC 95 %) Trastorn d’ansietat (IC 95 %)

18-24 anys 10,1 (7,3-12,9) 7,8 (5,3-10,4)

25-34 anys 8,5 (6,3-10,8) 4,2 (2,9-5,6)

35-49 anys 8,4 (6,6-10,2) 4,5 (3,2-5,8)

50-64 anys 9,1 (6,8-11,3) 6 (4,3-7,7)

Majors de 65 anys 6,6 (5,1-8,1) 3,9 (5,8-3,0)

Si ens remetem a estudis d’atenció primària, la prevalença augmenta; oscil·la entre el 20 % -

La prevalença d’aquests trastorns en la comunitat varia del 2,3% al 8,9% [1].

L’edat d’inici és menor que la dels trastorns depressius.

Taula 2. Prevalença-any dels trastorns d’ansietat, seguint la classiﬁcació DSM-IV-TR

Total Homes Dones

Prev. (%) IC 95 % Prev. (%) IC 95 % Prev. (%) IC 95 %

Ansietat generalitzada 0,50 (0,30-0,70) 0,44 (0,11-0,78) 1,18 (0,81-1,56)

Fòbia social 0,60 (0,33-0,87) 0,57 (0,13-1,00) 0,64 (0,32-0,95)

Fòbia especíﬁca 3,60 (2,82-4,38) 1,19 (0,68-1,70) 4,20 (3,23-5,16)

Agorafòbia 0,30 (0,10-0,50) 0,15 (0,02-0,29) 0,60 (0,26-0,95)

Trastorn d’angoixa 0,60 (0,40-0,80) 0,38 (0,14-0,63) 0,98 (0,60-1,36)

Qualsevol trastorn d’angoixa 6,20 (4,63-7,77) 2,53 (1,74-3,31) 7,61 (6,41-8,80)

Ansietat normal i ansietat patològica

Es caracteritza per un sentiment vague, difús i desagradable d’aprensió, sovint acompanyat

Taula 3. Símptomes físics i psicològics més freqüents en l’ansietat

Símptomes físics Símptomes psicològics i conductuals

Vegetatius: sudoració, sequedat de boca, mareig, inestabilitat Preocupació, aprensió

Neuromusculars: tremolor, tensió muscular, cefalees, parestèsies Sensació d’angoixa

Respiratoris: dispnea Diﬁcultat de concentració, queixes de pèrdua de

Digestius: nàusees, vòmits, dispèpsia, diarrea, restrenyiment, Irritabilitat, inquietud, desassossec

Inhibició o bloqueig psicomotor

L’ansietat és patològica quan:

és de major intensitat i/o durada de l’esperada, segons el context.

quan comporta una incapacitat laboral, social o interpersonal.

quan la persona evita determinades situacions o objectes per disminuir la seva

quan els símptomes inclouen obsessions, compulsions o revivències del

quan el nivell d’ansietat és inapropiat, segons les expectatives de comportament

S’han establert criteris diagnòstics recollits en dues classiﬁcacions de trastorns mentals:

La Classiﬁcació internacional de malalties mentals (CIM-10) de l'Organització

Trastorn d’ansietat fòbica

Fòbia social Fòbies socials

Fòbia simple Fòbies especíﬁques

Agorafòbia sense crisi d’angoixa Agorafòbia

Altres trastorns d’ansietat

Trastorn d’angoixa amb agorafòbia Trastorn d’angoixa

Trastorn d’angoixa sense agorafòbia

Trastorn d’ansietat generalitzada Trastorn d’ansietat generalitzada

Trastorn mixt ansiós-depressiu

Un altre trastorn mixt d’ansietat

Altres trastorns d’ansietat

Trastorn obsessivocompulsiu Trastorn obsessivocompulsiu

Reaccions d’estrès i trastorns d’adaptació

Trastorn per estrès posttraumàtic Trastorn per estrès posttraumàtic

Trastorn per estrès agut Trastorn per estrès agut

Trastorn d’ansietat a causa d’una malaltia mèdica

Trastorn d’ansietat induït per substàncies

Trastorn d’ansietat no especiﬁcat Altres trastorns neuròtics

Malalties endocrines: hipertiroïdisme i hipotiroïdisme, hipoglucèmia, insuﬁciència

Malalties cardiovasculars: insuﬁciència cardíaca congestiva, embòlia pulmonar,

Malalties respiratòries: asma, malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC),