Agraïments

Aquest treball no hauria estat possible sense el suport i la col·laboració de l'aportació del

psiquiatre Claudi Camps director de la xarxa de salut mental i addiccions de Girona, i també

la Carmina Llongueras Espí i Laura Serrat Sastre, les dues psicòlogues clíniques. Per tant,

m’agradaria agrair de manera sincera i especial la seva ajuda.

Vull expressar també el meu sincer agraïment a la meva tutora Angels Boada pel suport donat

i per estar pendent i fer el seguiment del treball.

 Resum
La salut mental és una necessitat social, pel fet que és imprescindible tenir-la per tenir un

benestar social. Això ens ho ha demostrat la covid-19 i, per tant, hem d'aprofitar aquesta

situació de crisi per enfortir el sistema sanitari, ja que hi ha molts pacients malalts que

necessiten atenció. No només els pacients amb patologies físiques sinó que la societat en

general ha patit un gran desequilibri emocional durant la pandèmia pel qual no estàvem

preparats. Davant d'aquest fet, que afecta a tota la població, un dels objectius principals

d'aquest treball és conscienciar i promoure la responsabilitat social pel que fa a la salut

mental. A més també veurem com es realitza una teràpia per tal d'afrontar aquestes situacions

d'estrès i trauma que poden aparèixer en el nostre dia a dia. Finalment, també presento quins

són els trastorns mentals més comuns i com s'han multiplicat durant la pandèmia.

1
Fig.1: Imatge de la portada, il·lustració de la salut mental.

1
http://bitly.ws/uAG5
Índex

1. Introducció 1

2. Conceptes Bàsics 3

3. Què és la psicologia clínica? 5

4. Psicoteràpia 6

4.1. Què és i com s’aplica? 6

4.2. Entrevista 6

4.3. Teràpia a una metge afectada per la situació d’estrès en la pandèmia 10

5. Trastorns mentals més comuns 18

5.1. Psicosi 20

5.2. Trastorns d'ansietat 22

5.2.1. Tipus de trastorns d'ansietat 25

5.3. Trastorn obsessiu compulsiu (TOC) 31

5.4. Trastorns Depressius 32

5.5. Trastorn de la personalitat 35

5.5.1. Agrupem els trastorns de personalitat en tres grups 36

5.6. Drogodependències 40

6. La Pandèmia 44

6.1. Entrevista amb professional de la salut mental 44

6.2.1. Drogodependències 50

6.3. Poblacions específiques de preocupació 55

 6.3.1. Impacte de la covid-19 en els serveis de salut mental 57

6.3.2. Suïcidis 58

7. Conclusió 59

8. Bibliografia 61

9. Webgrafia 62
1. Introducció

Sempre he tingut molt clar que el tema del qual tractaria el meu treball de recerca estaria

relacionat amb la psicologia, ja que és el grau universitari que m'agradaria estudiar. Des d'un

inici m'havia plantejat fer el treball sobre la psicologia en general, englobant diferents àmbits

com ara psicologia esportiva, psicologia clínica, psicologia forense, etc.

Aleshores, vaig dialogar amb la psicòloga Raquel Frias i em va aconsellar tractar un apartat

específic dins l'àmbit de la psicologia atès que, actualment, la psicologia engloba moltes

branques.

Poc temps després d'haver parlat amb la psicòloga Raquel Frias, vaig reunir-me amb els meus

pares, que ambdós són psicòlegs. Em van explicar les bases de molts temes i especialitats

diferents que coneixen de la psicologia, com ara la psicologia clínica, l'esportiva, del treball,

d'addiccions, educativa o social, entre altres. La branca que més em va cridar l'atenció va ser

la de la psicologia clínica, ja que és la més utilitzada avui en dia.

I una cosa que també m'ha impulsat a interessar-me en aquest àmbit és que està molt

relacionat amb la situació actual d'emergència que està sofrint la salut mental, pel fet que jo

crec que estan empitjorant molt els casos de trastorns mentals en la població des de l'inici de

la pandèmia.

La curiositat per la psicologia clínica em va fer plantejar una sèrie de preguntes: com

funciona i com s'aplica la psicologia clínica? Quin tipus de psicoteràpia usa i per què? Quins

són els trastorns mentals més comuns i com diagnosticar-los? Quin és l'origen i tractament

d'alguns trastorns mentals? Com ha afectat la pandèmia a la salut mental? Realment han

augmentat els casos de salut mental durant i després de la pandèmia? Com diagnosticar i

realitzar una teràpia?.

1
A partir d'aquestes preguntes em vaig marcar dos objectius generals per tenir en compte

durant la realització del treball un dels quals era conèixer què és, per a què serveix i com

s'aplica la psicologia clínica i també saber com ha afectat la pandèmia a la salut mental, en

general i quina ha estat l'actuació dels psicòlegs clínics.

Com a objectius més específics en relació amb el primer objectiu general és conèixer els tipus

de psicoteràpia que empra la psicologia clínica i entendre la seva utilitat i aplicació i estudiar

quins són els trastorns mentals i diagnòstics de salut mental més comuns

Mentre que amb relació al segon objectiu general vull conèixer com ha afectat la pandèmia a

la població en general en la salut mental i com a afectat als psicòlegs clínics.

Així doncs, a partir dels propòsits marcats, el meu pla treball es dividirà en dues parts, una és

la part teòrica, es basarà en la recerca d'informació tenint com a finalitat l'assoliment dels

objectius plantejats: que és, com s'aplica la psicologia clínica i quin tipus de psicoteràpia fa

servir. Per ajudar-me a adquirir un millor coneixement dels meus propòsits, serà fonamental

llegir llibres i estudis, indagar extensament a través de llocs web, d'articles científics i de

caràcter divulgatiu i fer ús d'estadístiques per poder-les analitzar. A més a més, també confio

a tenir el suport d'alguns professionals.

La segona es basarà en la realització de la part pràctica, em reuniré amb un psicòleg clínic

durant el mes d'agost. D'aquesta manera, espero poder d'estudiar, diagnosticar i analitzar un

cas de salut mental i la seva teràpia per tal de tenir una visió més intima. Per tal d'adquirir un

coneixement teòric i de millor qualitat sobre la situació actual de la pandèmia, tinc pensat

entrevistar a alguns professionals de la salut pública.

2
2. Conceptes Bàsics

En primer lloc, abans d’entrar en matèria, mostraré els conceptes clau que s’han de tenir

presents a l’hora d’entendre el treball, ja que seran molt utilitzats durant la recerca.

Els trastorns mentals són un conjunt d'alteracions de tipus psicoemocional que poden

afectar en el pensament, l'estat d'ànim, la percepció, l'aprenentatge, la motivació, les

sensacions i sobretot en la conducta de la persona. Poden ser transitoris o crònics. Totes

aquestes alteracions en l'individu poden afectar notablement la capacitat de relacionar-se amb

l'entorn i pertorbar el nostre dia a dia.

Segons l'OMS, la salut mental és: “[...] un estat de benestar en què l'individu és conscient de

les pròpies capacitats, pot afrontar les tensions normals de la vida, pot treballar de manera

productiva i fructífera i és capaç de fer una contribució a la seva comunitat.” El concepte de

salut mental es relaciona amb el desenvolupament òptim de l'individu, dins del seu entorn,

tenint en compte tots els factors que l’envolten com podrien ser les condicions de vida o la

cultura. Per aquest motiu, la definició de salut mental és complexa, ja que està relacionada

amb aspectes socials, psicosocials, educatius, religiosos, culturals, etc. i no depèn només dels

recursos individuals, sinó que també influeixen els recursos de la societat on es viu.

Per tal d’entendre correctament els dos conceptes anteriors he realitzat una taula amb les

seves principals diferències esperant que, d’aquesta manera, la diferenciació entre ambdós

sigui més clara.

3
SALUT MENTAL TRASTORN MENTAL

La persona s'accepta a si mateixa i als altres. La persona té un mal concepte de si mateixa i se

sent incompresa.

Bona capacitat de judici per a la presa de decisions. Escassa capacitat de judici.

És capaç de recuperar el seu funcionament normal La persona mostra un comportament inadaptat.

després d'una situació transitòria d'estrès.

La persona reconeix les seves limitacions. No reconeix les seves limitacions.

Eficaç i independent. Es mostra depenent i poc eficaç.

Relacions íntimes i duradores. Incapaç de crear relacions duradores.

La psicoteràpia és un tractament que es basa en una relació entre un psicoterapeuta i una

persona per tal de resoldre, millorar o augmentar el benestar del pacient mitjançant el diàleg

amb l'objectiu de canviar conductes, pensaments i sentiments.

Els psicòlegs clínics especialitzats en la salut mental i els psiquiatres estan molt relacionats

entre si, però tenen diferents maneres de tractar pacients. Un psicòleg se centra en l’avaluació

i el tractament de problemes psicològics sense modificar la fisiologia del pacient amb

farmacologia. En canvi, la psiquiatria és una branca de la medicina que s’enfoca en tractar el

pacient a través de farmacologia que afecta fisiològicament a l'individu.

4
3. Què és la psicologia clínica?

La psicologia clínica relacionada amb la salut mental és una disciplina científica que prové

d'una branca de la psicologia. Aquesta s'encarrega d'investigar tots els factors relacionats amb

l'individu, diagnòstic, tractament, avaluació i prevenció dels trastorns psicològics o mentals i

estudiar com aquests afecten la conducta de l'ésser humà per tal d'oferir una intervenció

personalitzada mitjançant la psicoteràpia.

Avui en dia la psicologia clínica té un ús molt extens i que va creixent degut a la gran

necessitat vital de mantenir una bona salut mental que ens permeti viure amb normalitat i ens

possibiliti relacionar-nos adequadament amb el nostre entorn social per tal de formar un

benestar psicològic de la societat.

A més, els psicòlegs clínics poden exercir la seva feina en camps diversos com serien

l'educació, l'esport, la integració de persones en risc d'exclusió social, la rehabilitació

neuropsicològica, etc. Tot i això, el meu treball de recerca se centra en la psicologia clínica

relacionada amb la salut mental.

Les persones que poden necessitar atenció psicoterapèutica són variades: des de nens fins a

ancians, també poden ser persones amb malalties o persones sanes, o bé persones que tenen

problemes psicològics, la necessitat d’atenció psicoterapèutica també es pot donar a causa

d’una mala dinàmica familiar o social.

5
4. Psicoteràpia

4.1. Què és i com s’aplica?

S'ha transmès a la població una sèrie d'imatges i estereotips de la psicoteràpia que de vegades

donen una imatge molt distorsionada. Quan parlem de psicoteràpia, hem de tenir en compte

que l'objecte de treball és tractar una malaltia mental, trastorn psicosomàtic o una inadaptació

mitjançant únicament mètodes psicològics.

La comunicació i el llenguatge entre dues persones són les eines bàsiques. És un procés de

comunicació interpersonal entre un professional expert (terapeuta) i un subjecte necessitat

d'ajuda per problemes de salut mental (pacient) que té com a objectiu produir canvis per

millorar la salut mental del segon, per tant, no s’utilitzen fàrmacs.

Al segle passat no hi havia psicofàrmacs, per tant, la psicoteràpia va ser l'element fonamental

per abordar la malaltia mental. Des dels anys cinquanta fins avui han anat apareixent fàrmacs

que ens han permès pal·liar o disminuir els efectes de molts dels trastorns mentals. Avui dia

es fan servir tant els psicofàrmacs com la psicoteràpia conjuntament.

A la psicoteràpia el més important és la comunicació i la nostra relació amb el pacient. La

relació personal adquireix una dimensió tal que considera la malaltia com un tot, no es tracta

del trastorn, sinó de l’home malalt. El professional de la salut s'ha de fer càrrec del que

significa per a un pacient particular tenir una malaltia concreta en un moment determinat de

la vida.

4.2. Entrevista

He tingut la sort de poder conversar amb la Carmina Llongueras Espí, resident de psicologia

clínica a la qual li he pogut fer una sèrie de preguntes:

6
Jan: Què és i com s’aplica la psicologia clínica?

Carmina: jo crec que és la branca de la psicologia que es dedica al diagnòstic, avaluació i

intervenció de la salut mental i de la psicopatologia en general i que té l'objectiu de poder

promoure la salut mental.

Jan: Què és un trastorn mental per tu?

Carmina: Jo crec que un trastorn mental es produeix quan una persona es troba en una

situació emmalaltida, per dir-ho d'alguna manera. Una situació psicopatològica on hi ha un

seguit de condicions que ja poden ser condicions socials, contextuals, econòmiques, laborals,

genètiques, també familiars, que acaben donant lloc a una psicopatologia, en aquest cas d'un

trastorn mental. Crec que és com una trampa de quedar-se encallat dins d'una situació i el

trastorn mental no deixa de ser la manera d'intentar sortir d'aquesta situació, per dir-ho

d'alguna manera.

Jan: I quin creus que és el més difícil de tractar?

Carmina: Bé, no crec que hi hagi un que sigui més fàcil o més difícil. Depèn molt de les

condicions que l'envolten. En funció del cas, potser et trobes amb una esquizofrènia i amb un

trastorn bipolar i potser dius: ostres! Per tema d’estigma, el primer que em surt seria dir que

l'esquizofrènia és més complicada de tractar. Però penso que has de tenir molt en compte que,

per exemple, una persona amb esquizofrènia, però que té un bon suport social, millorarà molt

més que una persona que té un diagnòstic de trastorn bipolar sense aquest suport. En funció

també de quan hagi estat el primer brot o de com hagi estat el tractament que ha rebut, etc.

Crec que no es pot parlar de trastorns sense tenir en compte les condicions. Per tant, crec que

no hi ha una resposta, sinó que cada cas és totalment únic i penso que això és una de les

peculiaritats i de les coses més boniques de la psicologia.

Jan: I quina psicoteràpia s'utilitza més en la psicologia clínica o en on el centre de salut

mental i quines psicoteràpies són més eficaces?

7
Carmina: Jo aquí sí que et diria que en l’àmbit d’investigació, la teràpia cognitiva conductual

és la que acumula més evidència. El problema és que al final les psicoteràpies no deixen de

ser marques i les investigacions també estan molt influenciades per la indústria. I el que

realment s'està veient ara amb les investigacions és que l'important no és el model de

psicoteràpia, sinó la predisposició del terapeuta i, evidentment, els factors de la vida externa

del client. De fet, el 84% dels resultats de la teràpia depenen dels factors de la vida del client i

només un 14% depèn del terapeuta. Dins d'aquest 14%, entre un 2% i un 5% és el que depèn

realment del model de psicoteràpia. Per tant, tot i que potser la cognitiva conductual sigui la

que té més evidència perquè és la que ha estat més investigada, depèn bastant. El que s'està

veient actualment és que això no és tan rellevant com semblava.

Jan: I com es diagnostica un trastorn mental? O com creus que es diagnostica?

Carmina: Jo crec que es diagnostica molt a la lleugera. O sigui, quan no coneixes a una

persona és molt fàcil diagnosticar des de fora i crec que moltes vegades ens oblidem de

valorar molts aspectes. El més fàcil és anar a buscar el DSM-5 (Manual diagnòstic i estadístic

dels trastorns mentals) i mirar els criteris diagnòstics i dir: mira, segons aquest manual,

aquesta persona compleix tants criteris i, per tant, té aquest diagnòstic. Crec que això és el

que es fa generalment. Però sí que és veritat que, per exemple, a mesura que vas coneixent a

una persona o un pacient, vas veient altres coses que et fan veure que no tot és tan categòric i

crec que l'avaluació hauria de ser molt més exhaustiva, no només tenint en compte els

símptomes, sinó el context on es donen aquests símptomes.

Jan: Un cop fet aquest diagnòstic, com resumiries breument les fases o procediment d'una

psicoteràpia?

Carmina: M'agrada pensar en la psicoteràpia com un conte. Hi ha un inici, un nus i un

desenllaç. Penso que l'inici seria aquesta avaluació, veure quin és realment el problema. Què

és el que passa i quin és aquest malestar que hi ha?

8
El nus potser serien, no totes les dificultats que es troben a la psicoteràpia, perquè

evidentment, un cop s'ha fet aquesta avaluació, s'han de pactar uns objectius amb el pacient,

veure la funcionalitat, els símptomes, què és el que es vol abordar i també què és el que està

disposat el pacient fer. Un cop s'ha fet això, poder fer un tancament, poder recollir tot el que

s'ha treballat, tots els avenços, tots els canvis que hi ha hagut, tant positius com negatius i

poder tancar, això sí que seria una mica una avaluació. Objectius, un treball i un tancament.

Jan: Com tractaries un trastorn depressiu?

Carmina: Normalment, diuen que l'activació conductual és molt important, per exemple, en

el trastorn depressiu. Doncs sortir, anar a caminar, quedar amb la família, mantenir els

contactes socials. Tot això és un tipus de teràpia, què és l'activació conductual. Però, d'altra

banda, penso que és molt rellevant no només enfocar-se en això, sinó també combinar-ho

amb poder treballar. Realment, quina és la funció d'aquesta simptomatologia? Què hi ha i què

s'amaga darrere aquest trastorn depressiu? Quan va començar això i, s'hi va haver algun

detonant, treballar sobre aquests detonants. Si hi ha hagut traumes, si hi ha hagut abusos, s’ha

de conèixer i explicar la vida del pacient i a mesura que es va treballant, tota la part pot ser

més conductual. També treballant tots els detonants en tots els aspectes i totes les situacions

en què s'ha trobat la persona i que han anat influenciant aquest estat final. Al final no deixa de

ser que són moltes situacions que s'han acumulat, que han estat disfuncionals, que la persona

no ha tingut els recursos o no ha sabut trobar els recursos per sortir-se'n i que ara mateix hi ha

hagut un trencament. Jo crec que s'ha d'anar refent tot això. D'una banda, l'activació

conductual, però d'altra també anant a ajudar que la persona vagi integrant la personalitat.

Jan: Es comença a parlar del tema dels trastorns mentals crònics i l'eutanàsia.

Creus que es mereixen l'eutanàsia o no?

Carmina: Mira, no me'n recordo que era qui deia: “No hi ha pacients crònics. Hi ha

terapeutes impacients i terapeutes ineficients.” I penso que hi ha una part d'això que és veritat

9
no posar l'etiqueta de crònic. A mi no m'agrada, em fa una mica de respecte perquè estàs

catalogant molt una persona. D'altra banda, penso que sí. Crec que cada persona és lliure de

decidir i entenc que darrere un trastorn depressiu crònic o no crònic hi ha molt de patiment i

crec que és totalment comprensible que una persona vulgui acabar amb tot aquest patiment.

Crec que ha de ser molt difícil valorar-ho com a professional. El fet de dir si endavant o no

endavant. O sigui, crec que és una situació que no m'agradaria trobar-me. Però jo crec que si

la persona està amb les seves facultats de decidir, té tot el dret del món de decidir. Al final,

quan una persona té una malaltia crònica pot continuar triant, per què no hauria de poder triar

una persona amb depressió? Per què hauríem de treure-li uns drets o uns deures o unes

voluntats? No, no crec que sigui just.

4.3. Teràpia a una metge afectada per la situació d’estrès

en la pandèmia

Teràpia mindfulness

Mindfulness o “atenció plena” és el mateix. És una teràpia cognitiva basada en la capacitat

d'acceptació, amb reaprendre a veure la vida amb curiositat i no jutjar els nostres pensaments.

Tot això ens condueix a tenir més consciència de la vida i, per tant, a ser capaços de gaudir-la

i afrontar-la. Hi ha un moment en la teràpia en el que el psicòleg utilitza una tècnica

terapèutica metafòrica en la qual es converteix en un “objecte daurat” que li proporciona

sensacions de seguretat i això l’ajuda a superar les seves inseguretats en el dia a dia i poder

afrontar les sensacions d’ansietat, estrès, etc. i això implica no fugir o amagar les emocions

que ens resulten desagradables. La nostra mirada ha d'estar lliure de judicis i intenció de

control sobre aquestes emocions.

10
Aquesta teràpia psicològica té com a finalitat, per dir-ho així, reeducar-nos en certs conceptes

tòxics que no fan sinó provocar-nos frustració i dolor i que ens poden conduir a estats

ansiosos i/o depressius. Gràcies a ella, aprendrem a no embussar-nos en esdeveniments del

passat ni en l'angoixa i la incertesa del futur.

Cas clínic

• Demanda explícita de sessions de teràpia i relaxació per atacs d'ansietat.

• Metge UCI en la primera onada de la pandèmia.

• Acumulació d'estrès i ansietat elevat.

• Personalitat autoexigent, hiperresponsable.

• Autodefinició del problema: “… estic molt cansada i no aconsegueixo descansar”,”no

soc capaç de cuidar-me ni relaxar-me”.

“… he deixat de ser jo mateixa”.

“... viu en una batalla contínua”.

Diagnòstic

Ens trobem davant un pacient que té un Trastorn d’estrès posttraumàtic (TEPT), ja que ha

viscut una situació de crisi sanitària a primera línia i ha viscut situacions en les quals ha

tingut contacte directe amb el fet traumàtic d’atendre els pacients de l’UCI amb covid-19.

Hi ha moments en els quals té sensacions o imatges repetides de detalls repulsius dels fets

traumàtics, per exemple, la pacient hi ha un moment que diu: “en algun minut com una lleu

punxada al pit”. Això és degut als efectes fisiològics generats per l’ansietat.

11
Ha tingut somnis angoixants recurrents en què el contingut o l'afecte del son estan relacionats

amb el fet traumàtic.

Tots aquests factors traumàtics fan referència al conjunt de situacions i moments viscuts

durant la pandèmia: com estrès a causa del gran volum de feina, veure moltes morts cada dia,

l’ansietat generada per la por de contagi a la COVID-19, etc.

Teràpia:

A continuació apareix la teràpia transcrita en la qual el psicòleg realitza una teràpia a una

pacient metge que ha estat a primera línia durant la pandèmia i això l’ha afectat mentalment i

emocionalment. I, per tant, per tal de millorar psicològicament ha estat disposada a fer teràpia

mindfulness.

- Psicòleg: Molt bé. Començarem demanant-te que et posis còmode. Si per a tu és

còmode, pots tancar els ulls per augmentar la concentració. Però sapigueu que durant

tot el procés podeu obrir i tancar els ulls en qualsevol moment. El més important és

que et sentis còmode, d'acord? I que puguis anar seguint allò que et vaig dient.

- Pacient: Però per a mi està bé.

- Psicòleg: Molt bé. Així que si per a tu és còmoda, aquí tanques els ulls. Pots tancar

els ulls. I en tancar els ulls pots concentrar-te més tranquil·lament en el ritme de la

teva respiració. No cal que ho canviïs, simplement que observis la teva respiració.

Com entra l'aire tranquil·lament i com surt. I alhora que escoltes tranquil·lament la

teva respiració, també pots escoltar la meva veu com et va acompanyant en aquest

viatge interior. Perquè el mindfulness no deixa de ser un viatge interior, a la teva

riquesa interior. Ja que quan estàs així, amb els ulls tancats, respirant tranquil·lament,

estàs obrint la porta a la teva riquesa interior. I alhora que ho sents, pots anar relaxant

diferents parts del teu cos, l'esquena, els braços… No cal tampoc que et relaxis molt

12
 profundament, simplement que et sentis còmoda. Tranquil·la i en confiança. Alhora

poden passar diferents idees pel teu cap; distraccions. Això és normal, no lluitis contra

les distraccions, simplement deixa-les passar com si fossin núvols que creuen la teva

ment. Perquè la ment té aquesta capacitat d’estar sempre activa. De generar sempre

pensaments. Perquè la ment és plena d'energia. I l’energia és llum. Així que cada idea,

cada pensament que crea la teva ment són llum. Tranquil·lament llum. Molt bé. Així

que mentre vas escoltant tot això i observes tranquil·lament els teus pensaments,

gaudeixes també de la sensació de respirar. Profundament, tranquil·lament. Perquè

com més còmoda et sents més t'obres al teu món interior, a la teva riquesa interior. En

aquest viatge que estem fent. Per trobar en tu aquest espai. Per cuidar-te. Bàsicament

per aprendre una mica més sobre com cuidar-te. Fer un pas més en com aprendre a

auto curar-te i això fa temps que ho estàs fent. I ho estàs fent molt bé. Però avui fas un

pas més. En aquest aprenentatge, descuidar-te et dona un altre guarir-te.

Tranquil·lament amb tota la comoditat que tu necessites. Molt bé, respires

profundament i mentre estàs així, amb els ulls tancats, permet-me preguntar-te. Com

anem?

- Pacient: Estic còmoda.

- Psicòleg: Molt bé. Ha aparegut alguna cosa que em vulguis comentar? Alguna imatge

o alguna cosa?

- Pacient: Sí en algun minut. Com una lleu punxada al pit.

- Psicòleg: Al pit?

- Pacient: Sí. I sento que els meus ulls com que tiren, no bateguen molt bé.

- Psicòleg: Exacte. Aquesta és l'energia que batega en tu. És normal quan s'inicia un

exercici de mindfulness, d'introspecció que als ulls hi hagi una certa sensació de

tensió. No lluitis contra això, accepta-ho com a part de la teva energia, com a part de

13
 l'energia d'interioritzar i de començar aquest viatge i també aquesta punxada al pit és

com un senyal del teu cos, que està reaccionant, que hi és. Entrant a aquesta

experiència i, òbviament, també aquí de vegades. Quan un comença un exercici, uns

certs dubtes, unes certes pors, això també és bo, perquè els dubtes són savis. Dubtar és

de savis. Així que uns certs dubtes de com fer l'exercici del sí podràs aprofitar-ho o

no? Són normals unes certes pors de començar alguna cosa nova, aquestes també ens

protegeixen. Sí que els dubtes i les pors són bons, ens protegeixen i ens fan realitzar el

camí amb protecció. Així que deixa que els dubtes i les pors t'acompanyin, flotant

tranquil·lament al teu costat, com dos protectors. Alhora, augmenta la teva confiança

en aquesta capacitat d'obrir-te al teu món interior, al teu ric món interior. Amb la idea

de cuidar-te, d’auto sanar-te. Tranquil·lament. Al mateix temps que respires

profundament. Molt bé. M'agradaria demanar-te que et poguessis imaginar tota l'ajuda

que has donat als altres durant tots aquests anys. Tota l'ajuda que has donat als teus

pacients en situacions crítiques, tota l'energia que tu els has donat. Que poguessis

sentir com si tota aquesta energia ara et torna. Com si una energia interior rebés tot el

que tu has donat a aquests pacients, tota l'ajuda que has donat ara és com si ells te la

tornessin avui. Molt bé. I sents com la calidesa de l’emoció, la calidesa de la llàgrima

que cau i rellisca suaument per la galta et fa sentir al teu interior (la pacient comença a

plorar). Com creix tota aquesta energia que se't torna. Per ajudar-te ara a tu mateixa,

cada acte que tu vas fer d'ajuda a tots aquests pacients ara et torna a tu. Per cuidar-te a

tu mateixa. Ara imagina't que et converteixes en una figura, en un símbol, com si tota

aquesta energia de guarir els altres que ara sents i que se't retorna es condensa en una

imatge, en una figura. No sé si un animal o un objecte que representa tota aquesta

capacitat d'ajudar-te a tu mateixa. Ja sembla que va aparèixer.

- Pacient: És com un símbol metàl·lic. Daurat.

14
- Psicòleg: Daurat?

- Pacient: Sí, sembla una clau, però no és una clau. És rodona. Té un cercle, una

ratlleta cap avall.

- Psicòleg: Molt bé.

- Psicòleg: És com una… Com si fos una creu, però tampoc no és una creu. Com que té

un cap rodó i després uns palets cap avall.

- Psicòleg: Molt bé, doncs se sent com aquest símbol. Està ara dins teu i el vas

col·locant a diferents parts del teu cos que ho necessiten. No sé si al pit, l'estómac… I

quan el connectes a aquestes parts del teu cos, s'expandeix com un escut protector o

com una pomada protectora, o un color protector. Respires profundament per sentir

com s'expandeix en tu aquesta protecció. Molt bé. Ho pots sentir? En quines parts del

teu cos ho has posat?

- Pacient: Al pit, a les espatlles, al melic, a l'abdomen i al canell.

- Psicòleg: Molt bé. I què apareix, un color que s'expandeix o un escut que et

protegeix?

- Pacient: És com una llum daurada que em protegeix.

- Psicòleg: Molt bé. Doncs sent com aquesta llum daurada. Amb la temperatura

adequada s'expandeix a aquestes parts interiors del teu cos, o exteriors. I t'ajuda a

sentir-te protegida i a continuar sent una persona. Que pot ser sensible, però alhora

que es pot protegir. Una persona que pot dir allò que necessita i que es pot enfadar

amb tranquil·litat perquè se sent ferma i sap que la seva intenció no és perjudicar, sinó

simplement protegir-se. Amb aquest escut, amb aquesta llum que et protegeix i et

neteja interiorment. Exacte. Gaudeix d'aquesta sensació. De sentir-te com a tu t'agrada

sentir-te. Protegida. Fora de tot i amb l'energia per donar però també per demanar.

Amb aquest símbol que és una clau que et protegeix i que també obre noves

15
 possibilitats a la teva vida. Continua posant a diferents parts del teu cos aquest símbol

o, fins i tot, ho pots posar també en algun record que vulguis curar. Amb alguna

situació conflictiva també. Molt bé, explica'm per continuar acompanyant-te a

l'exercici que apareix més.

- Pacient: Veig com si el símbol estigués com a l'aire i com que es multiplica diverses

vegades i es transforma després en llum.

- Psicòleg: Molt bé, doncs aquí ho tens. A la teva disposició, al teu interior. Per poder

guarir i protegir-te de situacions del present i de situacions del passat, per acabar de

guarir-les. I per a situacions del futur. I això és tot. L'energia que has donat als altres

es reverteix ara per a tu, se't torna com un regal de tot allò que ha passat. I també per

poder continuar donant amb protecció. Molt bé. De qui és aquest símbol? Per a tu. Per

a tu. I cada cop que tanques els ulls i puguis fer aquest exercici, podrà estar a la teva

disposició. Aquest amulet, aquest símbol que has de guardar al teu interior i sempre

estarà allà amb tu. Donant-te el reconeixement de tot allò que ha estat i ara és per a tu.

Per donar-t'ho a tu perquè estàs aprenent també a cuidar-te, a curar-te a tu. Molt bé.

Perfecte. Sent tota aquesta sensació de lleugeresa a tot el teu cos, a tota la teva ment.

Aquesta sensació de llum, de benestar, de comoditat. Molt bé. Com a experiència

d'auto sanació que seguirà a nivell inconscient. Mentre somies, mentre dorms o

mentre estàs distreta fent alguna cosa que t'agrada fer. El teu inconscient continuarà

guarint aquestes parts interiors. És com si el teu inconscient se sentís content en

aquests moments i orgullós de tu i de tot allò que has fet, de tants obstacles que has

vençut. Així que mentre dorms, somies o et diverteixes fent altres coses, el teu

inconscient t'anirà guarint, cuidant-te. Respectant-te. No ho sents? Ho pots sentir.

- Pacient: Sí. Sento molta serenitat.

- Psicòleg: Molt bé. D'acord. Doncs queda't amb aquesta sensació de serenitat, que és

16
el senyal que l'exercici ha estat realitzat. I ja podem anar acabant de mica en mica. I

sempre tindràs aquest exercici a la teva disposició, al teu interior i també cada cop que

l'escoltes. Molt bé. La serenitat també a la pell, a l'esquena, als braços. Aquesta

seguretat que t'acompanya i de mica en mica et vas activant sense presses. Molt bé.

Farem una inspiració profunda per acabar d'activar-nos. Molt bé. Pararé la gravació.

17
 5. Trastorns mentals més comuns

L'any 2019, una de cada vuit persones o, el que seria el mateix, 970 milions de persones de

tot el món, vivia amb un trastorn mental. El 2020, el nombre de persones que vivien amb

trastorns mentals va augmentar significativament a causa de la pandèmia de la COVID-19.

Malgrat això, aquests trastorns continuen essent desconeguts per la majoria de la ciutadania.

Solen associar-se a una “debilitat” de la persona que la pateix, en lloc de reconèixer-la com

una malaltia més. Aquests prejudicis i estigmes provoquen que aquest grup vulnerable sigui

injustament tractat per la societat. Durant molts anys, les persones que patien trastorns

mentals eren enviades a l'extraradi de la població (lloc on se situaven els psiquiàtrics) a causa

de la por que causaven a la societat, ja que patien una malaltia que no es podia controlar.

A la taula següent, mostraré alguns mites que perduren avui en dia en la nostra societat sobre

les persones que pateixen malalties mentals.

MITE REALITAT

Avui dia hi ha diversos tractaments i suport

“No hi ha esperança per a la gent que comunitari que mai havia existit abans. Les

pateix trastorns mentals” persones que pateixen aquestes malalties poden

portar vides actives i productives.

“No puc fer res per una persona amb Els amics i els familiars poden ser un veritable

problemes de salut mental” punt de suport. Hem de començar per la

manera d'actuar i de parlar.

“Les persones amb malalties mentals són La gran majoria d'aquestes persones no són més

18
violentes i impredictibles” violentes que d'altres que no pateixin aquests

trastorns.

“Les malalties mentals no em poden Els problemes de salut mental ens afecten a

afectar” tothom. De fet, són molt comuns.

Per trencar amb l'estigma dels trastorns mentals cada any el 10 d'octubre se celebra el dia de

la salut mental del qual el lema d'aquest any és: "Que la salut mental i el benestar per tothom

sigui una prioritat global"

Per tal d'escollir els trastorns mentals més comuns m’he basat en una investigació amb dades

i gràfiques en les que s’hi fa un estudi dels trastorns més comuns de la població atesa al

Centre de salut mental (CSMA) Baix Empordà.

2
Fig.2: Aquest gràfic mostra les dades de la població del Baix Empordà en les que indica els

trastorns mentals més comuns en el centre de salut mental durant l'any 2016.

2
http://bitly.ws/uzmb

19
L'objectiu d'aquest estudi va ser extreure aquestes dades i gràfiques que estan basades en el

registre de totes les vistes que van tenir els psicòlegs clínics del CSMA sobre els diferents

tipus de trastorns mentals.

Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) i les addiccions es tracten en altres centres

més especialitzats per això les dades que es mostren al gràfic són menors.

5.1. Psicosi

La psicosi o esquizofrènia són els trastorns més greus que existeixen. Consisteixen en el fet

que la persona afectada comença a tenir una sèrie de deliris o pensaments que no són reals, és

a dir, que perden el contacte amb la realitat. Sol provocar canvis a l'estat d'ànim i en la

manera de pensar, donant lloc a idees distorsionades. Prop de 3 de cada 100 joves patiran un

episodi psicòtic.

Símptomes:

Pensaments confusos

La persona té dificultats per concentrar-se, seguir el diàleg de la conversa o recordar les

coses. Els seus pensaments semblen accelerar-se o tornar-se més lents.

Creences falses

Amb freqüència la persona afectada d'un episodi psicòtic té creences falses, conegudes com a

deliris. Aquests pensaments solen provocar trastorns esquizofrènics paranoides que es basen

en deliris de persecució, per exemple, poden pensar que els estan espiant o que els cotxes de

fora de casa seva són policies vigilant-los, etc. Aquestes creences els hi causen angoixa o por

i poden provocar conductes defensives que poden arribar a ser molt problemàtiques.

20
Al·lucinacions

Per efecte de la psicosi, la persona veu, sent, o percep coses que en realitat no estan presents.

Les més comunes solen ser al·lucinacions auditives les quals es basen a sentir veus que ningú

més arriba a sentir, les quals, per exemple, li poden dir que facin mal a les persones o a si

mateixos.

Canvis afectius i de percepció

De vegades la manera de sentir de la persona canvia de sobte, sense causa aparent, provocant

que se senti rara i aïllada del món. Són freqüents els canvis bruscs a l'estat d'ànim, com

manifestar menys les seves emocions amb els que l'envolten.

Canvis de conducta

Aquests canvis de conducta solen aparèixer a causa dels anteriors símptomes. En són

exemples deixar de menjar perquè arriben a pensar que l’aliment està enverinat. Això és a

causa de les creences falses mencionades anteriorment o altres tipus diferents de conductes

negatives que poden perjudicar a la persona afectada.

Els símptomes varien d'una persona a una altra i en alguns casos canvien amb el temps.

Causes:

Els orígens d'aquests trastorns solen ser degut a dos factors, el consum de tòxics com ara

marihuana o cocaïna, entre altres drogues, que acaben provocant aquests trastorns. També

existeix la part d'origen genètic que implica que si algun familiar ha patit algun episodi

psicòtic s’augmenten les possibilitats que la persona arribi a tenir psicosi a causa dels

antecedents familiars. Per tant, es tracta d’un 50% genètica i un 50% els actes diaris de

cadascú.

21
En cas de tenir antecedents familiars de psicosi i a més prendre substàncies tòxiques com la

marihuana, les possibilitats de tenir psicosi seran molt més elevades del normal, ja que s’està

fent incrementar els dos factors principals que generen psicosi.

Tractament:

Aquests trastorns mentals tan greus necessiten tractament psiquiàtric amb antipsicòtics i

acompanyats de psicoteràpia. Normalment, al voltant del 40% de les persones amb psicosi se

solen curar o millorar molt, però el 60% tendeixen a fer una evolució crònica que implica

medicació durant tota la vida. Malgrat que tenen alguna fase de millora, en les fases agudes

en les quals apareixen els símptomes com al·lucinacions, deliris, etc. necessiten ingressos

psiquiàtrics per tal de protegir-los, per posar-los la medicació adequada i perquè s'adonin que

tenen una malaltia i que, per tant, els pensaments i creences que tenen no són reals.

5.2. Trastorns d'ansietat

L'ansietat es considera una emoció humana necessària, és una de les més comunes en la

població. Exerceix una funció protectora, és una reacció instantània de l'ésser humà davant un

perill. Si no existís, segurament ens hauríem extingit com a espècie. És necessari un cert

nivell d'ansietat perquè és el que ens mou a fer coses, però quan l'ansietat és excessiva pot

iniciar-se un problema provocant així un trastorn.

Diferència ansietat normal i patològica

L'ansietat normal, generalment, és definida per episodis poc freqüents i és desencadenada per

una situació on es pot esperar sentir un cert grau d'ansietat, però aquesta no limita la vida de

la persona.

22
L'ansietat patològica té una durada més llarga i el grau de patiment és alt, l'ansietat empitjora

la qualitat de vida del pacient i li dificulta seguir els seu dia a dia.

Ansietat normal Ansietat patològica

Episodis poc freqüents. Episodis repetitius.

Característiques generals Intensitat lleu o mitjana. Intensitat alta.

Duració limitada. Duració prolongada

Situació o estímul
Reacció esperable i comú. Reacció desproporcionada.
estressant

Grau de sofriment Limitat i transitori. Alt i durador.

Cap. Profund.

Grau d'interferència No interfereix en la vida de la Impedeix que la persona pugui

persona. viure la seva vida normal.

Per exemple, una persona que es troba davant d'un examen és normal que pugui sentir certa

ansietat, però ja seria un cas patològic si la reacció fos tan greu que fins i tot li impedís poder

fer l'examen.

Resposta fisiològica que genera l'ansietat

A diferència de molts altres trastorns mentals l'ansietat no només provoca respostes o

símptomes psicològics sinó que també en provoca de fisiològics.

Els mecanismes de l'ansietat ens venen donats a escala evolutiva i generen respostes

fisiològiques que abans eren adaptatives, però que poden arribar a ser patològiques. Per tant,

la resposta de l'organisme davant d'una percepció d'amenaça que no és real provoca un

augment de la freqüència cardíaca per poder fugir, sensació d’inquietud que posa a la persona

en un estat d'alerta, redistribució de la circulació acumulant-se als músculs i disminuint el

flux sanguini al cervell, fet que causa marejos.

23
Respostes neurohormonals

Sistema nerviós simpàtic: Augment de la freqüència cardíaca, la tensió arterial i sudoració.

Sistema nerviós parasimpàtic: Símptomes viscerals associats a l'ansietat (gastrointestinals).

Noradrenalina: Les situacions d'estrès augmenten de manera general l'alliberament de

noradrenalina que és una hormona del sistema nerviós que augmenta el ritme cardíac i tensió

arterial.

Dopamina: Situacions d'estrès augmenten l'alliberament de dopamina que aquesta regula la

conducta motora, l'emotivitat i afectivitat.

Serotonina: S'ha vist que en situacions d'estrès disminueix l'alliberament de serotonina, la

qual està relacionada amb l'estat d'ànim i les emocions i també regula funcions com la gana,

causant la sensació de sacietat. Controla la temperatura corporal.

Per això en l'àmbit de tractament se solen fer servir antidepressius inhibidors selectius de la

recaptació de serotonina (ISRS) i, d’aquesta manera, s’augmenten els nivells de serotonina.

Cortisol: En situacions d'estrès provoca l'alliberament del cortisol que augmenta el nivell de

sucre en la sang, la pressió arterial i el metabolisme.

Origen

El trastorn d'ansietat prové de l'acumulació d'estrès a causa de l'acumulació de situacions

breus de la vida com preocupacions contínues per la situació financera, la mort d'algun

familiar, etc. Aquestes situacions poden provocar ansietat excessiva.

Tractament

Normalment se solen aplicar dos tractaments combinats: en primer lloc, un tractament

psicoterapèutic que es basa en tècniques específiques per millorar els símptomes i aprendre a

controlar els factors que generen ansietat. En segon lloc, es tracta amb medicaments lleus

24
com alguns antidepressius o altres fàrmacs per tal d'alleujar a curt termini els símptomes que

provoca l'ansietat.

5.2.1. Tipus de trastorns d'ansietat

Trastorn d'ansietat generalitzada (TAG)

Els símptomes d'ansietat es mostren la major part dels dies durant almenys diverses setmanes

seguides.

Símptomes:

- Aprensió: preocupacions sobre catàstrofes que vindran, dificultats de

concentració, etc.

- Tensió muscular: agitació i inquietud psicomotrius, tremolors, incapacitat de

relaxar-se, dolors musculars i fatiga.

- Hiperactivitat vegetativa/autonòmica: palpitacions, marejos, sudoració,

taquicàrdia, vertigen, sequedat de boca, nàusees, mans fredes i humides, etc.

Factors de risc per desenvolupar un trastorn d'ansietat generalitzada:

- Familiar amb trastorn d'ansietat.

- Exposició llarga a abusos, pobresa o violència. Sempre hem d'indagar si hi ha

hagut situacions d'estrès crònic al passat. Si un nen petit ha viscut llargs períodes

d'estrès continuat (abusos, maltractaments...) aleshores el cervell acaba

interioritzant que sempre ha d'estar alerta, que el món és perillós... Per això moltes

vegades els nens que han estat víctimes d'abús, amb el temps, poden desenvolupar

problemes de salut mental.

- Baixa autoestima.

25
Trastorn de pànic

Es defineix com la presència de crisis recurrents i imprevisibles d'ansietat greu (pànic) no

limitades a cap situació o conjunt de circumstàncies particulars.

Són episodis sobtats, d'aparició diürna o nocturna, caracteritzats per una aparició freqüent i

sobtada de palpitacions, dolor precordial, sensació d'asfíxia, mareig o vertigen i sensació

d'irrealitat (despersonalització i desrealització). Gairebé constantment hi ha un temor

secundari a la mort o a la pèrdua del control.

La majoria de les crisis no sobrepassen els 15-30 minuts.

Trastorns d’estrès posttraumàtic (TEPT)

No poden aparèixer sense un fet traumàtic previ. Es parla d’estrès posttraumàtic quan es

compleixen aquests requisits:

A. Exposició a la mort, lesió greu o violència sexual sigui real o en forma d'amenaça en una

o més de les formes següents:

- Experiència directa del fet traumàtic.

- Presència directa del fet.

- Coneixement que el fet traumàtic ha passat a un familiar o amic proper.

- Exposició repetida a detalls repulsius dels fets traumàtics (per exemple, socorristes que

recullen cossos del mar, conductors de tren que repetidament se'ls llença algú a la via...)

B. Presència d'un o més dels símptomes d'intrusió següents associats al fet traumàtic que

comença després del succés traumàtic:

- Records angoixants recurrents, involuntaris i intrusius del succés traumàtic.

- Somnis angoixants recurrents en què el contingut o l'afecte del son estan relacionats amb el

fet traumàtic.

- Reaccions en què el subjecte sent o actua com si estigués repetint el fet traumàtic.

26
- Malestar psicològic intens o prolongat en exposar-se a factors interns o externs que

simbolitzen o s’assemblen a un aspecte del fet traumàtic.

C. Evitació persistent d'estímuls associats al fet traumàtic que apareix per una o les dues

característiques següents:

- Evitació de records, pensaments o sentiments angoixants relacionats amb el fet traumàtic.

- Esforços per evitar recordatoris externs (persones, llocs, objectes, activitats, converses,

situacions) que despertin records, pensaments o sentiments angoixants estretament relacionats

amb el fet traumàtic.

D. Alteracions negatives cognitives i de l'estat d'ànim associades al fet traumàtic que

comencen o empitjoren després d’aquest. Es posa de manifest per dues o més de les

característiques següents:

- Incapacitat per recordar un aspecte important del fet traumàtic.

- Creences o expectatives negatives persistents i exagerades sobre un mateix, els altres o el

món.

- Percepció distorsionada de les causes o de les conseqüències del fet traumàtic que fa que la

persona s'acusi a si mateixa o als altres. Per exemple, qüestionar-se perquè s’ha sobreviscut a

una catàstrofe i, en canvi, la família no.

- Estat emocional negatiu persistent.

- Disminució rellevant de l'interès en activitats significatives.

- Incapacitat persistent d’experimentar emocions positives.

27
E. Alteració ​rellevant de l'alerta associada al succés traumàtic que comença o empitjora

després del fet traumàtic com es posa de manifest per dues o més de les característiques

següents:

- Comportament irritable i rampells de fúria que s'expressen típicament amb agressions

verbals o físiques contra persones o objectes.

- Comportament imprudent o autodestructiu.

- Hipervigilància.

- Problemes de concentració.

- Alteració del somni.

La durada de l'alteració és superior a un mes i causa malestar significatiu o deteriorament

social, laboral o en altres àrees del funcionament i no es pot atribuir als efectes fisiològics

d'una substància o d'una altra entitat mèdica.

En principi, per diagnosticar-ho es necessiten tots els criteris A, B, C, D, E, però dins de cada

subgrup no cal que totes les característiques es donin.

Trastorn d'ansietat fòbica

Una fòbia és una por irracional a alguna cosa. És un trastorn d'ansietat que s'engega

predominantment en certes situacions definides o davant d'objectes externs al subjecte que no

són en si mateixos generalment perillosos. En conseqüència, aquests estímuls s'eviten de

manera específica, o són afrontats amb temor.

L'ansietat fòbica no es diferencia, ni vivencialment, ni comportamentalment, ni

fisiològicament d'altres tipus d'ansietat. La seva gravetat pot variar des d'una lleugera

intranquil·litat fins al terror pànic (palpitacions, sensació de por, por a morir-se, a perdre el

control...).

28
És important destacar que l'ansietat no s'alleugereix al saber que altres persones no

consideren la situació en qüestió com perillosa. Per molt que se li comuniqui a la persona que

té la fòbia que en realitat no passa res, aquesta ansietat no disminueix, ja que no reaccionen a

aquest raonament.

Agorafòbia

Ansietat limitada/predominant en almenys dues de les situacions següents:

- Multituds de gent.

- Llocs públics.

- Viatjar lluny de casa o viatjar sol.

Les persones que pateixen agorafòbia tenen una conducta d’evitació a estar en llocs públics o

tenir experiències com podrien ser viatjar sol o lluny de casa, ja que en exposar-se a aquestes

situacions se'ls desencadena l'ansietat. L’ansietat que els fa sentir aquestes experiències fa que

es tanquin cada vegada més dins de casa, fins i tot, en alguns casos hi ha persones que no

surten de casa durant mesos perquè quan pensen que han de sortir a l’exterior, es

desencadenen els símptomes d’ansietat.

Fòbia específica

Es defineix com a temor excessiva i irracional desencadenada per la presència d'un objecte o

situació específica (animals, accions, precipicis, foscor, sang, injeccions, alçades, trons, etc.).

Són situacions que s'eviten quan s'exposen a l’estímul que provoca la fòbia, ja que es

desencadena una resposta immediata d'ansietat, que pot prendre la forma d'una crisi

d'angoixa. En alguns casos s'ha vist que hi pot haver una relació amb traumes o situacions

estressants viscudes a la infància.

29
Al marge dels estímuls fòbics, el subjecte es troba perfectament. Són generalment subjectes

de personalitat normal i bona adaptació social, no eviten les situacions socials com en el cas

de l'agorafòbia. La persona reconeix que aquesta por és excessiva o irracional. No solen

consultar pel problema, ja que no se solen exposar a la fòbia. El problema és quan la persona

s'ha d'exposar inevitablement (per temes de treball, socials...).

Tipus de fòbies específiques:

- Tipus animal: zoofòbies. S'inicien a la infància, evolucionen crònicament i són

molt més freqüents al sexe femení.

- Tipus ambiental: altures, tempestes, aigua, foc...

- Tipus sang-injeccions-dany: en aquest tipus de fòbies hi ha una primera fase

d'excitació simpàtica encarregada de regular les respostes corporals d'activació

seguida d'una segona fase de predomini parasimpàtic responsable de tornar a

l'estat d'equilibri (freqüència cardíaca més lenta del normal, hipotensió i mareig) a

diferència de les altres fòbies on hi ha taquicàrdia.

- Situacional: (avions, ascensors...)

- Altres tipus.

Fòbia social

La fòbia social és la por de situacions socials concretes i determinades (parlar en públic,

menjar en públic...). Aquestes situacions li creen ansietat al pacient, per la qual cosa són

evitades en la mesura del possible i generen molts problemes per a la vida quotidiana. Moltes

vegades aquestes persones usen l'alcohol per desinhibir-se.

30
5.3. Trastorn obsessiu compulsiu (TOC)

El Trastorn Obsessiu Compulsiu es tracta d'un trastorn mental greu, caracteritzat per una idea

obsessiva seguida d’un ritual o acte obsessiu, conegut com a compulsió.

Una idea obsessiva és un pensament repetitiu passiu que el pacient viu amb molta

insatisfacció i ansietat, ja que no ho pot controlar. Aquests pensaments són reconeguts com a

propis i l'individu és conscient de l'absurditat i la irracionalitat. Són impulsos mentals

desagradables per a la persona i van irrompent a l'activitat mental de l'individu. Causen

malestar emocional.

- Forma: imatges o representacions obsessives, temors obsessius, impulsos obsessius.

- Contingut o temàtica: pot ser qualsevol temàtica (religiosa, moral, protecció, ordre i

simetria, precisió...).

Per contrarestar aquestes idees, la persona fa l'acte obsessiu (la compulsió). Es tracta d'un

acte mental o de comportament que el subjecte realitza de forma repetitiva davant d'una idea

obsessiva i que té com a objectiu reduir el malestar o prevenir coses desagradables. No donen

lloc a activitats útils per si mateixes. Exemple d’això són les múltiples comprovacions, la

neteja, l'obsessió per la simetria, l'aritmètica, emmagatzemar, preguntes reiteratives, etc.

Exemples:

- Persona que va pel carrer i no pot trepitjar les ratlles del terra perquè si ho fa es creu que

passarà alguna cosa dolenta.

- Persones que creuen que si no compten fins a 1000 els passarà algun fet dolent, com ara un

accident, i quan acaben de comptar tornen a començar una altra vegada.

Al començament de la malaltia la persona fa esforços per no cedir davant del pensament

obsessiu, però als casos de llarga evolució ja ni es resisteix. Gairebé sempre és present un cert

grau d'ansietat i hi ha una íntima relació entre els pensaments obsessius i la depressió. Si

31
l'evolució és molt llarga, el pacient pot no saber per què està fent les compulsions, es tornen

automàtiques.

La personalitat bàsica de les persones que pateixen TOC és perfeccionista i sol iniciar-se en la

infància o durant el principi de la vida adulta. Té una evolució crònica.

Tractament

Serà necessària una intervenció psiquiàtrica amb antidepressius i una intervenció

psicoterapèutica per tal de perdre o evitar aquestes conductes compulsives. També es

denomina l’extinció de resposta, és a dir, aprendre a aguantar l’angoixa i els dubtes i no fer

aquestes compulsions, ja que la compulsió augmenta a mesura que es produeixen més

vegades.

5.4. Trastorns Depressius

La depressió és el trastorn més comú i amb més repercussió a escala mundial. És més que una

alteració profunda i patològica de l'estat d'ànim; es requereixen altres símptomes que

conformen la síndrome depressiva, la detecció de la qual és la base del diagnòstic. En tota

depressió s'observa una disminució de l'estat d'ànim o una pèrdua de gaudir o interès cap a

altres coses. Hi ha altres símptomes que es mostren com ara alteracions del son, de la gana,

de la psicomotricitat, de l'energia, del desig sexual i de la concentració. També podem veure

pacients amb sentiments de culpa exagerats i desig de morir, fet que afegeix risc i gravetat al

pacient.

Segons els símptomes, classifiquem el pacient en depressió lleu, moderada o greu havent de

ser la durada dels símptomes superior a dues setmanes, i tenir com a mínim cinc dels

símptomes següents.

32
Així doncs, els símptomes més típics per detectar una depressió són:

- Ànim trist (L'ànim està molt pitjor al matí que a la nit perquè té un ritme

circadiari.

La persona s'aixeca com si tingués un pes a sobre, però al final del dia està més

animada). A l'anamnesi es pot preguntar d'una altra manera, com si hi ha il·lusió o

plaer per fer les coses, o si és per pura obligació.

- Disminució d'interès i plaer (anhedonia).

- Pessimisme.

- Canvi a la gana i al pes (Pot augmentar o disminuir, normalment va unit amb el

son. El que és normal és pèrdua de gana i de son, excepte a l’atípica on hi ha un

augment de gana i hipersòmnia).

- Insomni o hipersòmnia. L'insomni sol ser de manteniment.

- Alentiment motor (el més comú és l'alentiment, però també hi pot haver ansietat i

inquietud).

- Cansament i pèrdua d'energia: costa fins i tot aixecar-se.

- Idees excessives d'inutilitat o de culpa, va més enllà del pessimisme, és la idea de

ser culpable de tot.

- Dèficit d'atenció i concentració (no afecta la memòria; se solen queixar de pèrdua

de memòria, però en realitat és pèrdua de concentració, ja que pels pensaments

negatius, o el fet de pensar constantment quan han de fer alguna cosa, s'acaben

oblidant del que havien de fer en un inici).

- Idees de mort i suïcidi (atenció, molt important explorar aquest tipus de

pensaments).

33
 - Símptomes psicòtics (deliris de culpa, ruïna, catàstrofe, etc.). Molt important

perquè els pacients depressius incrementen moltíssim la importància dels

esdeveniments. Hi ha persones que poden arribar a pensar que no n'hi ha.

Els símptomes es classifiquen en 4 grups:

FONAMENTALS SOMÀTICS

- Estat d'ànim: Tristesa vital, irritabilitat - Alteració del son.

- Anhedonia: falta de plaer. - Alteracions de la gana/pes.

- Fatiga.

- Alteracions sexuals: falta de desig sexual i del

manteniment de la relació sexual.

CONDUCTUALS PENSAMENTS

- Alteracions cognitives: - Idees relacionades amb:

- Atenció/concentració - Fracàs, culpabilitat

- Memòria: derivada d’ànim baix, no és - Desesperança, ruïna, catàstrofe

una afectació primària - Inutilitat, culpabilitat.

- Alteracions psicomotores: Inhibició/agitació - Mort.

- Descuit en el cuidat personal - Suïcidi.

Teràpies no farmacològiques amb evidència científica

Hi ha algunes teràpies no farmacològiques que han demostrat la seva eficàcia en el tractament

de la depressió. Són les següents:

34
 - Activitat física: prevé la depressió i millora l'ànim. Un exemple és que la majoria

dels esportistes solen estar més aviat eufòrics. L'activitat física pot millorar

depressions lleus en unes setmanes pel component adrenèrgic.

- Fisioteràpia: Pericó (herba de Sant Joan). No es coneix bé quin és el component

que alleuja la depressió ni la dosi adequada, però hi ha evidència científica que

millora els trastorns depressius.

- Teràpia de resolució de problemes: és una tècnica psicològica útil per als pacients

que s'estanquen davant de conflictes o negociacions. Per exemple, cal saber quan

deixar una discussió perquè no serveix de res.

- Teràpia cognitiva: un pensament negatiu genera un sentiment negatiu, cal entrenar

els pacients a pensar de forma positiva.

- Alimentació: rica en folats, dieta Mediterrània, consum de fruita, verdura i peix.

- Relaxació i teràpia orientada a solucions.

- Animals de companyia: els animals de companyia poden acompanyar molt el

pacient amb depressió que sovint se sent aïllat.

5.5. Trastorn de la personalitat

La personalitat ve de la paraula persona, en grec “Prósopon”, que significa “davant de la

cara”, fent referència a les màscares (en obres teatrals durant l'antiga Grècia els actors es

posaven màscares i adaptaven un determinat rol, d'aquí l'origen de la personalitat). La

personalitat és la forma en què ens presentem als altres, allò que els comuniquem, la màscara

que posem davant del món.

Quan la personalitat “es fa malbé” ho fa de 10 maneres concretes, l'objectiu és que ens

quedem amb prototips de cadascun i que aprenguem a distingir entre trets sans i trets

35
patològics. També cal destacar la importància de l'autoconeixement, ja que si som conscients

del nostre trastorn, podem dominar-ho amb facilitat. Cal saber que cada persona és diferent

dins del seu trastorn, mai no hi haurà dues persones iguals.

Segons el DSM-5, el trastorn de la personalitat es defineix com un patró permanent i

inflexible d'experiència interna i de comportament que s'aparta acusadament de les

expectatives de la cultura del subjecte, té el seu inici en l'adolescència o principi de l'edat

adulta, és estable al llarg del temps i comporta malestar o perjudicis per al subjecte. No

podem diagnosticar problemes de personalitat en nens petits (Exemple: si una nena petita li fa

coses dolentes a les companyes que li cauen malament (tirar els cabells, enganxar...), no

podem dir que té un trastorn de personalitat, ja que es comencen a desenvolupar a partir de

l'adolescència.

Prevalença: Aproximadament un 13% de la població té un trastorn de la personalitat, igual

entre homes i dones. La mitjana d'edat del diagnòstic és entre 34 i

49 anys.

5.5.1. Agrupem els trastorns de personalitat en

tres grups

Al grup A hi ha els “rars”, al B hi trobem els “insuportables” i al

grup C hi ha els “ansiosos/porucs”.

3
Fig.3: Esquema conceptual dels

diferents tipus de trastorns de personalitat.

3
https://bit.ly/3UvRE3O

36
Grup A

Trastorn de la personalitat paranoide

Desconfiança i suspicàcia intensa davant dels altres, de manera que els seus motius

s'interpreten com malèvols. S’inicia a les primeres etapes de l'edat adulta i és present en

diversos contextos i es manifesta per quatre (o més) dels fets següents:

1. Sospita, sense base suficient, que els altres exploten, causen mal o deceben l'individu.

2. Preocupació amb dubtes injustificats sobre la lleialtat o confiança dels amics o col·legues.

3. Poca disposició a confiar en els altres a causa de la por injustificada que la informació

s'utilitzi maliciosament en contra seva.

4. Lectura encoberta de significats denigrants o amenaçadors en comentaris o actes sense

malícia.

5. Rancor persistent, és a dir, no oblida els insults, injúries o desaires.

6. Percepció d'atac al seu caràcter o reputació que no és apreciable pels altres i disposició a

reaccionar ràpidament amb enuig o contraatacar.

7. Sospita recurrent, sense justificació, respecte a la fidelitat del cònjuge o la parella.

És molt característic del paranoide l'absència del llenguatge i l'actitud de setciències. No està

disposat a confiar, evita participar per por, ja que pensa que anirà malament. Hi ha una

interpretació del seu llenguatge que està distorsionada. També presenta rancúnia amb retenció

de la memòria i pèrdua de l'oblit. Desconfiança molt complicada amb la parella o fins i tot

millors amics (“has mirat l'altra”, “has sortit amb el meu amic”).

37
Grup B

Trastorn de la personalitat Borderline-límit

Patró dominant d'inestabilitat de les relacions interpersonals, de l'autoimatge i dels afectes, i

impulsivitat intensa, que comença a les primeres etapes de l'edat adulta i és present en

diversos contexts. Es manifesta per cinc (o més) dels fets següents:

1. Esforços desesperats per evitar el desemparament real o imaginat.

2. Patró de relacions interpersonals inestables i intenses que es caracteritza per una alternança

entre extrems d'idealització i de devaluació.

3. Alteració de la identitat: inestabilitat intensa i persistent de l'autoimatge i del sentit del jo.

4. Impulsivitat en dues o més àrees que són potencialment d’autolesió, com podrien ser

exemples les despeses, el sexe, les drogues, la conducció temerària, afartaments alimentaris,

etc.).

5. Comportament, actitud o amenaces recurrents de suïcidi, o comportament d’automutilació.

6. Inestabilitat afectiva deguda a una reactivitat notable de l'estat d'ànim com ara episodis

intensos de disfòria, irritabilitat o ansietat que generalment duren unes hores i, poques

vegades, més d'uns dies.

7. Sensació crònica de buidor.

8. Enuig inapropiat i intens o dificultat per controlar la ira (p. ex., exhibició freqüent de geni,

enuig constant, baralles físiques recurrents).

9. Idees paranoides transitòries relacionades amb l'estrès o símptomes dissociatius greus.

És més freqüent i ho solem veure més en noies. Normalment dona molts problemes.

Generalment, es trobarà una pacient que desmuntarà la consulta, tot estarà malament per a

ella, s'autolesionarà, tindrà hàbits promiscus o es drogarà. Només funcionen a unitats que

tractis aquest tipus de trastorns (a l'hospital de Sant Pau), fatal a l'ambulatori. Canvien

38
d'interès sexual, d'alimentació, de tòxics, d'autolesió... Si els hi preguntes la raó de

l’autolesió, diuen que us allibera (només es concentren al dolor i deixen de preocupar-se de la

resta de les dificultats).

Grup C

Trastorn obsessiu compulsiu

Patró dominant de preocupació per l'ordre, el perfeccionisme i el control mental i

interpersonal, comença a les primeres etapes de la vida adulta i és present en diversos

contextos, i que es manifesta com a mínim amb quatre dels fets següents:

1. Es preocupa pels detalls, les normes, les llistes, l'ordre, l'organització o els programes fins

al punt que descuida l'objectiu principal de l'activitat.

2. Mostra un perfeccionisme que interfereix amb la terminació de les tasques (p. ex., és

incapaç de completar un projecte perquè no es compleixen els seus propis estàndards gaire

estrictes).

3. Mostra una dedicació excessiva a la feina i la productivitat que exclou les activitats de

lleure i amics (que no s'explica per una necessitat econòmica manifesta).

4. És massa conscient, escrupolós i inflexible en matèria de moralitat, ètica o valors (que no

s'explica per una identificació cultural o religiosa).

5. És incapaç de desfer-se d'objectes deteriorats o inútils, encara que no tinguin un valor

sentimental.

6. Està poc disposat a delegar tasques o feina a no ser que els altres se sotmetin exactament a

la manera de fer les coses.

7. És avar cap a si mateix i cap als altres; considera els diners com una cosa que s'ha

d'acumular per a futures catàstrofes.

8. Mostra rigidesa i obstinació.

39
Important diferenciar-lo del TOC, ja que tenen preocupació pels detalls, dedicació excessiva

a la productivitat. Molt obstinat, intenta treballar sol perquè considera que la resta no ho fa

tan bé. Tenen apunts amb 18 subratlladors diferents. A la feina pot fer-ho molt bé, però és

molt difícil treballar amb ell.

5.6. Drogodependències

Termes

Es considera una droga tota substància que, introduïda a l'organisme pot modificar-ne una o

més, podent arribar a generar dependència. Es coneix com a reforç positiu la necessitat

imperiosa de tornar a consumir la substància per experimentar les sensacions de plaer o

benestar i reforç negatiu el consum per evitar els símptomes de l'abstinència o un altre

malestar, així bé, el reforç positiu es veu més en els consumidors que comencen i el negatiu

en consumidors crònics. Si consumeixen drogues serà per alguna cosa: busquen plaer, efectes

desitjables que atrauen el consum de la substància.

Ús: consum d'una substància que no produeix conseqüències negatives a l'individu.

Abús: Consum continuat de la substància malgrat les conseqüències negatives.

Dependència

Dependència física: fenomen de tolerància, neuroadaptació i abstinència.

Dependència psíquica: insatisfacció o impuls que exigeix ​administrar contínuament la droga

per produir plaer o evitar el malestar (conducta).

Sobredosi: dosi excessiva d'un medicament o droga, que comporta complicacions.

Tolerància: capacitat de l'organisme per adaptar-se a una substància. Dosi cada vegada més

gran per aconseguir els efectes inicials o desitjats. El cos s'adapta i per aconseguir els

mateixos efectes es necessita una dosi més gran.

40
Craving: sensació subjectiva de desig molt intens per aconseguir l'estat psicològic induït per

les drogues que se segueix d’un impuls que es descriu com el determinant conductual de

cerca i consum de la substància. En el moment en què et quedes sense substància,

experimentes malestar i una conducta que et fa buscar-la en un lloc repetides vegades encara

sabent que no hi ha res.

Intoxicació: estat transitori agut que segueix a la ingestió de substàncies psicòtropes, es

produeix alteració de la consciència, cognició, percepció, estat afectiu, comportament o altres

funcions.

Síndrome d'Abstinència: aparició de signes o símptomes oposats o rebot a les accions

farmacològiques de la substància. Quan deixes de prendre la substància i comences a

experimentar sensacions oposades a les que experimentes amb la substància i que són

desagradables, sents la necessitat de tornar a consumir-la.

Addiccions sense substància

No hi ha un tòxic dins del cos, però se segueix una conducta similar a la drogodependència.

Hi ha dependència i craving però sense substància, la neuroimatge funcional d'addictes a

substàncies és molt semblant en aquests pacients.

- Joc Patològic (Ludopatia);

- Compres per internet;

- Sexe;

- Ús de tecnologia;

- Esport de risc...

Diagnòstic del DSM V-5 trastorns per consum

Patró problemàtic de consum que provoca un deteriorament o malestar significatiu,

manifestat per 2 o més dels següents fets en dotze mesos:

41
- Consum en quantitats superiors o durant més temps del previst..

- S'inverteix molt de temps en aconseguir la substància, consumir-la o recuperar-se dels seus

efectes i ànsies o un poderós desig o necessitat de consumir la substància.

- Consum continuat malgrat patir problemes socials o interpersonals persistents o recurrents.

- Abandonament o reducció d’activitats socials, professionals o de lleure.

- Consum en situacions en què provoca un risc físic.

- Consum malgrat problema físic o psicològic persistent o recurrent.

- Tolerància.

Especificar si: en remissió inicial o continuada/ entorn controlat /Gravetat actual: Lleu (2-3

símptomes); Moderat (4-5 símptomes); Greu (6 o més símptomes).

Procés d’addicció

A continuació apareix una corba en la qual es pot apreciar el procés d'addició en el qual es

pot veure com a poc a poc consumeixes els primers cops i es va encadenant amb un petit

"bucle" del qual al principi ni t'adones que estàs iniciant una addicció de la qual no ets

conscient i comença a rodar com una petita bola de neu que cada cop es fa més gran i no la

pots aturar fàcilment produint així conflictes socials amb el teu entorn i a conseqüència de tot

això es produeix una addició no només psicològica sinó que també física.

4
Fig.4: Corba del procés d’addicció.

4
http://bitly.ws/uAFy

42
El procés de tractament es basa en cinc etapes:

1. ETAPA

Diagnòstic familiar, social, mèdic i

psicològic.

2. ETAPA

Aconseguir l'abstinència al cànnabis.

Desintoxicar físicament a la persona,

quan l'addicció és més psicològica

que física,en pocs casos és

5
necessària una medicació. Fig.5: Esquema del procés de l'addicció i el procés

i el procés de tractament.

3. ETAPA

Temps continuat d'abstinència (1,3,6 mesos...). Evitar situacions de risc amb suport

professional, d'amistats i familiars. Es tracta d'aprendre a viure sense el cànnabis.

4. ETAPA

Curar el patiment emocional que va portar a la persona a consumir o ajudar a realitzar un

procés d'autoconeixement (autoestima, relacions, projectes de futur, treball, temps lúdic).

5. ETAPA

Consolidar els objectius aconseguits i acompanyar la persona fins que se senti totalment

segura amb l'abstinència.

El tractament pot durar d'un a dos anys.

La majoria d'addiccions amaguen sovint un patiment personal, familiar i/o social. Per tant, cal

tractar tant la causa dels problemes com els símptomes associats.

5
http://bitly.ws/uAFy

43
6. La Pandèmia

La crisi de la COVID-19 és una crisi de salut física que ha fet augmentar significativament

els trastorns de la salut mental, la qual no s’ha prestat la suficient atenció. Aquest fet ha estat

així a causa d’una gran manca d'inversió, ja que els països gasten de mitjana només el 2%

dels seus pressupostos de salut sobre salut mental. (Aquesta dada ha estat recollida durant la

pandèmia per l’OMS).

Els factors contribuents a aquesta crisi en la salut mental són a causa de l’aïllament social i

les restriccions establertes pel govern que es va veure obligat a aplicar degut els impactes

immediats de la COVID-19 causant així molta angoixa en la societat. Aquest malestar

psicològic també prové de l'aglomeració de circumstàncies com: la por a la infecció, la mort i

perdre membres de la família. Molta d’aquesta por, a més, potenciada pels mitjans de

comunicació mostrant repetides imatges de persones greument malaltes, els cadàvers i els

taüts. Milions de persones s'enfronten a una gran crisi econòmica, que és difícil de gestionar

emocionalment. Els treballadors sanitaris de primera línia han estat exposats a nombrosos

estressos i aquest fet ha dificultat la recuperació de la pandèmia. La gent que no pot tenir

l’oportunitat d'acomiadar-se dels éssers estimats que moren i és possible que no puguin

celebrar funerals, per tant, l’angoixa que senten augmenta. Per fer front als factors

estressants, la gent pot recórrer a diferents maneres negatives d'enfrontar-se, incloses el

consum d'alcohol, drogues, tabac o despesa de més temps sobre comportaments addictius

com ara els jocs en línia.

6.1. Entrevista amb professional de la salut mental

Per tal de tenir una visió professional de primera línia vaig optar per entrevistar a la Laura

Serrat, psicòloga clínica de l’hospital de dia de salut mental de Girona.

44
Jan: Quines són les patologies que tracta un psicòleg clínic a l'hospital de dia?

Laura: El psicòleg tracta realment qualsevol mena de patologia. Especialment, el trastorn

mental moderat i sever, ja que la idea és que els trastorns més lleugers, per dir-ho així, els

quals nosaltres els hi diem trastorns adaptatius. La idea és que puguin ser atesos des d'atenció

primària, vull dir, des dels psicòlegs clínics que treballen als CAP a les àrees bàsiques. Un

trastorn mental moderat i sever podria ser de depressió o tot el que té a veure amb ansietat,

etc. però que interfereixi de forma important en el dia a dia; per exemple, un trastorn obsessiu

o algun dol complicat. Llavors, clar, tot el que fa referència, per exemple, a l'esquizofrènia i

tots els trastorns psicòtics, trastorns bipolars, trastorns de personalitat. Al final, tots els

diagnòstics que tinguin la suficient repercussió a la vida quotidiana d'una persona perquè

aquesta es vegi greument interferida, serien els trastorns que s'han de tractar al centre de salut

mental.

Jan: Quines són les que han augmentat més durant la pandèmia?

Laura: El que ha augmentat més han sigut sobretot el que ha tingut a veure amb la depressió

i amb l'ansietat. Pensa que, clar, el confinament ha tingut moltes repercussions a molts, molts

nivells de la salut mental. I sobretot, el que hem observat és que aquestes conseqüències

encara avui les estem observant i han afectat especialment a determinats grups d'edat,

sobretot, els adolescents o adults joves que estan en una etapa on la socialització, és molt

important. El grup d'iguals és una part fonamental del desenvolupament. És clar, totes

aquestes persones després han acabat fent símptomes, com per exemple ho hem vist molt

també la gent que ha començat estudis universitaris i de seguida mig curs, ha vist interromput

en anar a classe en conèixer el grup de companys. Això, en determinades persones ha tingut

conseqüències molt negatives a nivell estat d'ànim, d'estar com apàtics, de tenir més

dificultats de relacionar-se i amb menys ganes. Després una altra de les pandèmies, també

45
quan parlem des de l'àmbit de la salut mental és els trastorns alimentaris. Jo penso que encara

potser és aviat per dir exactament quins han estat els motius, però sí que hem observat

clarament un augment molt, molt rellevant, dels trastorns de conducta alimentària: anorèxia,

bulímia. I una mica de tot això sí que ha sigut bestial. I a més a més, casos molt greus. Pensa

que, a la unitat on treballo jo, que estic a l'hospital de dia i on els meus companys treballen

des de fa entre 15 i 20 anys que treballen allà, vull dir fa molts anys que hi són. I cal aclarir.

També m'ho deien que mai de la vida havien vist tant de volum i tanta gravetat amb trastorns

alimentaris.

Jan: I per què creus que han augmentat tant els trastorns alimentaris?

Laura: Doncs jo ara et donaré una resposta, però, que no és gens científica, sinó que és la

meva opinió. Jo penso que hi ha diverses coses, una és la pandèmia, amb totes les

conseqüències que té l'aïllament durant el confinament. Clar, vam fer un ús molt i molt intens

de tot el que són les pantalles, les xarxes socials. Jo penso que això no ho hem sabut digerir,

ja que es va utilitzar tot el tema aquest de fer les videotrucades amb zoom, a més a més, si

te'n recordes bé, suposo que tens Instagram, així que es va posar molt de moda fer esport i

penjar tota la rutina de gimnàs i tot el que es feia. Llavors, jo penso que això ha afavorit que

les persones també es veiessin molt exposades a l'ordinador, a les càmeres i tot això, i bé que

aquest és un dels factors que ha fet que tot això augmentes tant, però ja et dic no et puc donar

una resposta científica. És la meva opinió. Llavors també es va posar molt de moda començar

a cuinar i a fer pastissos i històries. I clar, això amb algú que no tingui cap factor predisposat,

doncs, ho pot gestionar d'alguna manera, però una persona que ja tingui certes dificultats si li

sumes aquests ingredients doncs ja el trastorn acaba debutant.

Jan: I la pandèmia en la salut mental tindrà efectes a llarg termini?

Laura: Jo penso que tot just ho estem començant a veure i que els efectes seran molt a llarg

termini, perquè pensa que ens van tancar el març del 2020 i ara estem el setembre del 2022.

46
Vull dir que hem passat dos anys i mig. I encara ara nosaltres veiem la gent que encara

arrossega moltes conseqüències de tot el que va implicar. Doncs bé, aquesta fase tan bèstia,

l'aïllament social, va afectar molts dels nostres pacients els quals tenen una xarxa social molt

pobra, tenen pocs amics, etc. Les relacions familiars de vegades també estan molt tocades i

recordo que una noia ens deia que el seu principal suport era la seva parella. Però resulta que

la parella vivia en l'altra comunitat, llavors, quan ens van aïllar pel confinament no es podien

veure. Llavors van estar un piló de mesos mantenint la relació amb les videotrucades. Al final

no és el mateix. Això acaba tenint moltes conseqüències a tots els nivells, però sobretot en

l'àmbit emocional.

Jan: Ha augmentat molt el teu volum de treball?

Laura: Clarament, des de la pandèmia, hi ha hagut un augment molt important dels casos i

ara amb dades, no sabria dir, però segur que hi ha molts estudis. Llavors, clar, el problema és

que amb tot aquest augment de la demanda, el nombre de professionals és pràcticament el

mateix amb la qual cosa trobem que és totalment insuficient el nombre de professionals que

hi ha per atendre tot el volum. Això al final es tradueix en el fet que els professionals fem el

que podem i al final acabes donant visites amb un espai més dilatat en el temps. I clar, això al

final també genera molta impotència i acaba cremant molt els professionals, perquè imagina't

que a tu t'arriba a un cas a la consulta que tu veus que aquella persona necessita algunes

sessions més i estàs ocupat. Si només passa un dia penses, bé, mala sort. Però si et passa cada

dia a tots els teus pacients, t'acaba generant una sensació de frustració i d'impotència bestial.I

això si ho vas sostenint amb el temps doncs va repercutint una mica amb com t'acabes sentint

tu a la teva feina. Perquè si tu veus que no pots atendre a la gent com tu voldries,

inevitablement doncs et desmotives i t'acabes cremant una mica. L'altra opció és el que fan

els companys, forçar-se agendes i pensar, en anar a intentar veure dos pacients durant trenta

minuts en comptes d'un, una mica córrer, córrer, però almenys no els deixo desatesos. Això al

47
final és el mateix. Si tu vas al màxim amb les agendes i forçant-te a pacients per atendre'ls

com creus que els hauria d'atendre. Llavors no arribes, les hores són les que són. I jo penso

que és molt, molt important que el personal de salut mental i en general a tots els

professionals de la salut, que ens cuidem nosaltres perquè si nosaltres no ens cuidem, llavors

la qualitat que oferirem als nostres pacients serà pèssima i penso que potser sí que falta que

ens cuidem una mica en aquest sentit.

Jan: Quin trastorn mental creus que és més difícil de tractar?

Laura: Bona pregunta, jo més que el trastorn més difícil de tractar per diagnòstic, o sigui no

et diria, per exemple, que el trastorn obsessiu és el més difícil. Jo diria que potser el més

difícil de tractar, és aquella persona que tenint un trastorn mental, ja que pel que sigui, no es

deixa ajudar, sense entrar a jutjar-ho, és a dir, que al final és cadascú, però això és complicat.

Perquè per descomptat, els trastorns psicòtics són un mica el paradigma. L'esquizofrènia és

una mica el paradigma de la malaltia mental. Les persones amb esquizofrènia que estan

descompensades són pacients amb molta, molta gravetat. Però, ja et dic, al final una persona

amb esquizofrènia quan es descompensa si demana ajuda i li podem fer un ingrés, li podem

receptar medicació, podem ajudar-lo en algunes sessions de psicologia, si és necessari, el que

sigui, doncs aquest pacient a la final pot resultar més fàcil que no un que està molt deprimit i

que, per alguna raó, no es deixa ajudar. Ja et dic, és una mica aquest el punt complicat de

tractar realment.

6.2. Augment dels trastorns mentals

Està clar que els trastorns mentals han augmentat considerablement amb comparació d'abans

de la pandèmia i, per tal de demostrar-ho, l'OMS ha fet una gran investigació que es basa en

l'evidència de la investigació encarregada per l'OMS. Aquesta inclou una revisió general de

48
revisions sistemàtiques i metaanàlisi i una actualització d'una revisió sistemàtica viva, és a

dir, comparen les dades actuals amb les dels estudis anteriors a la pandèmia fets per l'OMS.

Tanmateix, fins ara no s'ha fet àmpliament disponible un resum exhaustiu de les dades actuals

sobre aquests impactes.

L'estudi va tenir en compte diferents tipus de població com; universitaris, adolescents i nens,

pacients afectats per la COVID-19, treballadors de la salut, població en general (homes i

dones).

(p) = participant de la pandèmia; (c) = participants de control. La negreta representa efectes significatius. PHSM = Mesura de salut

pública i social.

Fig.6:6 Mides de l'efecte agrupades de les metaanàlisis que inclouen un canvi o una

comparació amb la prevalença anterior a la pandèmia.

6
https://bit.ly/3QYlDhP

49
 Les dades rellevants d'aquesta taula són els números en negreta que representen efectes

significatius, és a dir, augments rellevants de les patologies que es mostren a la taula

(problemes de salut mental en general i sobretot s’enfoca en l’ansietat i la depressió).

El contrast més rellevant de casos amb depressió es va donar en la població en general entre

abans i durant la pandèmia i el mateix succeeix amb l’ansietat.

La conclusió és que, en general, l’ansietat, la depressió i els trastorns mentals han augmentat

significativament, però el que ha augmentat més dràsticament al llarg de la pandèmia ha

sigut que molta gent que estava sana mentalment han començat a mostrar símptomes

d’aquestes patologies, i així ha causat una crisi de salut mental encara més complexa.

Un estudi que demostra això clarament és el de la fundació KFF (Kaiser Family Foundation)

que es basa en unes enquestes creades per capturar dades sobre els impactes econòmics i

sanitaris de la pandèmia.

7
Fig.7: Proporció mitjana d'adults que informen de símptomes de trastorn d'ansietat i/o

trastorn depressiu, gener-juny de 2019 en comparació amb gener de 2021.

6.2.1. Drogodependències

La pandèmia de la COVID-19 va provocar un augment del nombre de persones que abusen

de les drogues i morts per sobredosis de drogues. Hi va haver més de 99.000 morts per

sobredosi de drogues als Estats Units el primer any de la pandèmia; un augment de gairebé un

30% respecte a l'any anterior.

7
http://bitly.ws/uAGN

50
Això ha estat així principalment per aquella gent que eren consumidors no molt excessius

amb una vida sostenible i durant el confinament van començar a consumir d’una manera

abusiva causant així una addicció més greu.

El confinament ens ha destapat que la gent que podia seguir el seu dia a dia consumint 3-4

dies a la setmana abans de la pandèmia, i moltes persones d’aquest tipus durant la pandèmia

van augmentar dràsticament el consum i aquesta crisi els ha servit a ells i les seves famílies

per adonar-se que realment ja tenien una addicció.

Aquestes dades no només fan referència a les persones que consumeixen substàncies, sinó

que també a la gent amb addiccions sense substàncies com l'addicció al joc patològic

(Ludopatia), compres per internet, etc.

L’augment en les xifres d'addiccions també és degut al confinament, ja que molts

consumidors que estaven en procés de desintoxicació o gent que ja feia temps que no

consumia va recaure a causa de molts motius com l'estrès, l’ansietat, depressió, o simplement

pel fet d'estar sols tancats a casa i això els feia tenir més temptacions de consumir.

6.2.2. Què ha passat amb els trastorns alimentaris?

“Una altra de les pandèmies, també que parlem des de l'àmbit de la salut mental és la dels

trastorns alimentaris”. Paraules de la Laura Serrat, que durant la seva entrevista va dir que el

trastorn que havia augmentat més durant la pandèmia havien estat els trastorns de la conducta

alimentària.

Primer de tot, què és un TCA?

Segons l'associació contra l'anorèxia i bulímia “Els Trastorns de Conducta Alimentària

(TCA) són trastorns psicològics greus que comporten alteracions de la conducta alimentària.

La persona afectada mostra una forta preocupació pel que fa al pes, la imatge corporal i

l'alimentació, entre d'altres”.

51
Es consideren trastorns d'origen multifactorial, originats per la interacció de diferents causes

d'origen biològic, psicològic, familiar i sociocultural i provoquen conseqüències per a la salut

tant física com mental de la persona.

En l’entrevista amb la Laura vam estar parlant sobre els possibles motius pels quals va

augmentar tant el nombre de casos: “Clar, vam fer un ús molt i molt intens de tot el que són

les pantalles, les xarxes socials i jo penso que això no ho hem sabut digerir, ja que es va

utilitzar tot el tema, aquest de fer les videotrucades amb zoom, a més a més, si te'n recordes

bé, suposo que tens Instagram, així que es va posar molt de moda fer esport i penjar tota la

rutina de gimnàs i tot el que es feia”

Moltes de les investigacions actuals sobre aquest tema també diuen que és degut a aquests

factors relacionats amb les xarxes socials.

Sobre la base de les dades d'atencions al centre CREA, els casos han elevat al 50% l'augment

de TCA.

Anorèxia

Aquests són els símptomes segons els Criteris DSM-5:

a) Restricció de la ingesta energètica en relació amb les necessitats, que condueix a un

pes corporal significativament baix amb relació a l'edat, el sexe, el curs del

desenvolupament i la salut física. Pes significativament baix es defineix com un pes

que és inferior al mínim normal o en nens i adolescents, inferior al mínim esperat.

b) Por intensa a guanyar pes o engreixar-se, o comportament persistent que

interfereix en l'augment de pes, fins i tot amb un pes significativament baix. Molt de

compte: de vegades no es veu aquesta por intensa i fins i tot el pacient ens assegura

que està seguint les pautes.

52
 c) Alteració en la forma que un mateix percep el seu propi pes o constitució, influència

impròpia del pes o la constitució corporal a l'autoavaluació, o falta persistent de

reconeixement de la gravetat del baix pes corporal actual.

Tipus segons DSM-5:

Tipus restrictiu: durant els darrers tres mesos no ha tingut episodis recurrents d'atracaments

o purga. La pèrdua de pes es deu a la dieta, el dejuni i/o exercici físic intens.

Tipus compulsiu/purgatiu: durant els darrers tres mesos ha tingut episodis recurrents

d'atracaments o purgues.

Bulímia

Criteris DSM-5

a) Episodis recurrents d’atracaments de menjar. Un episodi d'atracament es caracteritza

pels dos fets següents:

1. Ingestió, en un període determinat, d'una quantitat d'aliments que és clarament

superior al que la majoria de les persones ingeririen en la població normal en un

període de temps similar en circumstàncies semblants.

2. Sensació de manca de control sobre allò que s'ingereix durant l'episodi.

b) Comportaments compensatoris inapropiats recurrents per evitar l'augment de pes, com

ara el vòmit autoprovocat, l’ús incorrecte de laxants, diürètics o altres medicaments, el dejuni

o l'exercici excessiu.

c) Les ataconades i els comportaments compensatoris inapropiats es produeixen de mitjana,

almenys una vegada a la setmana durant 3 mesos.

d) L'autoavaluació es veu indegudament influïda per la constitució i el pes corporal.

53
e) Aquesta alteració no es produeix exclusivament durant els episodis d’anorèxia nerviosa.

Pandèmia

“Jo penso que hi ha diverses coses, una és la pandèmia, amb totes les conseqüències que té

l'aïllament durant el confinament. Clar, vam fer un ús molt i molt intens de tot el que són les

pantalles, les xarxes socials. Jo penso que això no ho hem sabut digerir, ja que es va utilitzar

tot el tema aquest de fer les videotrucades amb zoom, a més a més, si te'n recordes bé, suposo

que tens Instagram, així que es va posar molt de moda fer esport i penjar tota la rutina de

gimnàs i tot el que es feia” opinió de la psicòloga Laura Serrat.

El que ha provocat aquest alt increment de casos de TCA és a causa de la fusió i conjunt de

factors que han aparegut durant la pandèmia com les vivències d'ansietat, incertesa, tristesa,

pèrdua d'autoestima, tot això va portar al patiment, a l'estrès crònic i persistent, que aboca

fàcilment en símptomes depressius.

En aquest context de fragilitat i vulnerabilitat intensa la suma d’altres factors van incidir molt

negativament en els adolescents.

El primer és la por a l'escassetat alimentària (inseguretat alimentària) que se sap que

incrementa el risc de conductes d'atracaments o restriccions alimentàries. El segon van ser els

missatges repetits sobre la importància d'una dieta sana i l'exercici físic. Ambdós fets socials

van posar molt intensament l’atenció en l'alimentació i l'exercici físic, i les persones

vulnerables als TCA els van assumir com a maneres d'afrontar el malestar emocional.

Finalment, la pèrdua de relacions socials amb iguals va portar als adolescents a cercar

connexió a través de xarxes socials, hi van trobar tant missatges estressants en relació amb la

pandèmia com un bombardeig de missatges sobre la imatge corporal ideal i consells sobre

l'exercici físic i hàbits alimentaris per a la prevenció del temut sobrepès.

54
6.3. Poblacions específiques de preocupació

Els adolescents i joves són un grup de risc en la crisi actual, ja que la majoria de les

condicions de salut mental es desenvolupen durant aquest període de la vida.

Així ho va comentar la Laura Serrat durant l’entrevista: deia que la majoria d'adolescents o

gent adulta jove que rebien era gent amb una vida social estreta, no gaire extensa i respecte a

això va dir “És clar, totes aquestes persones després han acabat fent símptomes, com per

exemple ho hem vist molt també la gent que ha començat estudis universitaris i de seguida

mig curs, ha vist interromput en anar a classe, en conèixer el grup de companys. Això, en

determinades persones ha tingut conseqüències molt negatives a nivell estat d'ànim, d'estar

com apàtics, de tenir més dificultats de relacionar-se, amb. menys ganes’’.

Un estudi realitzat amb joves amb antecedents de necessitats de salut mental que viuen al

Regne Unit fet per YoungMinds informa que el 32% d'ells va estar d'acord que la pandèmia

havia empitjorat molt la seva salut mental.

La fundació KFF (Kaiser Family Foundation) en la seva investigació també va incloure un

gràfic en el qual els joves i adolescents han estat molt més afectats per la pandèmia a

diferència dels majors de 65 anys. Això és degut als factors que he explicat anteriorment,

tancament, universitats, escoles, etc.

8
Fig.8: Percentatge d'adults que informen de símptomes d'ansietat i/o trastorn depressiu

durant la pandèmia de la COVID-19, per edat.

8
http://bitly.ws/uAGN

55
Les dones són una altra població de risc. Una enquesta sobre els nivells d'estrès a la

població índia durant la pandèmia de la COVID-19 va indicar que el 66% de les dones van

declarar estar estressades en comparació amb el 34% dels homes. La situació d'estrès i les

restriccions de moviment augmenta dràsticament la violència cap a les dones. L’American

Journal of Emergency Medicine va dir que els casos de violència domèstica havien

augmentat entre un 25% i un 33% mundialment.

Durant la situació actual de COVID-19, les mares embarassades i les noves mares són

especialment propenses a estar ansioses a causa de les dificultats per accedir als serveis i al

suport social i la por a la infecció.

L’OMS afirma que una de cada cinc persones en entorns humanitaris i conflictius tenen

una malaltia o condició mental.

A més, sovint és difícil d'adherir-hi mesures de prevenció d'infeccions (com ara

distanciament físic) per a persones en entorns humanitaris, com ara refugiats o internament o

persones desplaçades que viuen en campaments i també gent que està en assentaments. Això

augmenta els riscos d'infecció per covid-19 i genera nivells elevats d'estrès.

Existeix un estudi científic que s’ha fet a escala internacional sobre l’impacte de la pandèmia

en els presoners la qual s’anomena ‘Coping with Covid in Prisons’' i s’ha investigat que les

mesures de resposta a la covid-19 van portar a períodes de confinament solitari perllongat a

la població carcerària, cosa que va resultar en un augment dràstic dels nivells d'ansietat i

depressió. La investigació afirma que més d'un de cada tres reclusos van puntuar en el nivell

de "trastorn d'ansietat greu", cosa que indica alts nivells d'estrès posttraumàtic.

6.3.1. Impacte de la covid-19 en els serveis de salut mental

"Al final acabes donant visites amb un espai més dilatat en el temps. I clar, això al final

també genera molta impotència. I això ha acabat cremant molt els professionals, perquè

56
imagina't que tu t'arribes a un cas a la consulta que tu veus que aquella persona necessita

algunes sessions més i estàs ocupat. Si només passa un dia penses, bé mala sort. Però si et

passa cada dia a tots els teus pacients, t'acaba generant una sensació de frustració i

impotència bestial".

Missatge que ens va transmetre la psicòloga Laura Serrat durant l’entrevista, que ens va

donar un punt de vista des de primera línia sobre el seu gran augment de feina generant així

sensacions desmotivadores.

No obstant això, genera situacions d'estrès crítiques, enfrontant-se a un estrès extrem,

càrregues de treball, decisions difícils, riscos d'infectar-se i propagar la infecció a les famílies

i comunitats, i presenciant morts i dols de pacients.

La capacitat de servei i la cobertura per a persones amb problemes de salut mental ja era

baixa abans de la pandèmia de lacovid-19, això significava que els serveis de salut mental no

estaven en condicions de respondre a un augment sobtat de la demanda.

L’OMS informa que durant la pandèmia:

● Al Canadà, el 47% dels treballadors sanitaris va informar de la necessitat de suport

psicològic.

● A la República Popular de la Xina, la sanitat, els treballadors van informar de taxes

elevades de depressió (50%), ansietat (45%) i insomni (34%).

● Al Pakistan, un gran nombre d'assistències sanitàries dels treballadors han informat

de moderada (42%) a malestar psicològic greu (26%).

Com a conclusió personal d’aquest tema considero que això és una gran oportunitat per

aprofitar la crisi actual per a enfortir el sistema sanitari de salut mental.

57
6.3.2. Suïcidis

“El que més crida l'atenció és els menors d'edat, que hi ha hagut un increment importantíssim,

probablement de més del 80%. I en la gent gran s'ha produït un increment del 20%. Els

factors respecte a l'increment de suïcidis generals, estaven relacionats amb la crisi social i

econòmica. Hem de pensar en molts negocis i moltes situacions que han desestructurat molt a

les persones i les famílies i han provocat també una manca d'esperança de futur de

perspectiva. Les causes d'aquest augment en els menors tenen molt a veure amb el fet que

estan en un període crític de socialització entre iguals i d'edats crítiques. Aquesta dificultat

per poder separar-se de les famílies, de l'acceptació de grup del jo crec que també l'efecte

idealitzat de les xarxes socials i el fet de relacionar-se només a partir d'aquí ha pogut provocar

molt de mal en aquest sentit. La gent gran hem de pensar més en el tema de la solitud no

desitjada, de situacions de dol, de parelles de morts incrementades en aquesta gent gran. I

aquests factors són els que han causat aquest gran increment”. Paraules de l’entrevista que li

vaig fer a en Claudi Camps director de la xarxa de salut mental i addiccions de Girona.

A partir d’aquest augment gran augment de la conducta suïcida es va posar en marxa un

telèfon per tal de reduir l’increment de suïcidis.

9
Fig.9: Imatge número telèfon, línia de telèfon a la conducta suïcida.

9
http://bitly.ws/uAH2

58
7. Conclusió

En primer lloc, i de manera objectiva, l'estudi teòric d'aquest tema era ajudar a entendre la

importància que té conèixer la utilitat de la psicoteràpia i els trastorns mentals. M'ha sorprès

molt el tipus de psicoteràpia utilitzada durant la teràpia analitzada anteriorment, ja que és

molt eficaç en el pacient i tracta d'acceptar i afrontar la nostra vida a través d'uns missatges

transmesos pel psicoterapeuta, això demostra el poder i l'eficàcia que tenen les paraules, el

llenguatge en la cura de la salut mental de les persones, més enllà, o de forma

complementària, a la medicació. Jo pensava que la psicoteràpia només es basava en una

conversa normal entre el psicòleg i el pacient, però he après que en veritat va molt més enllà

d'una simple conversa.

En aquest treball també neix la conscienciació necessària de com és de rellevant la salut

mental, ja que jo m'imaginava que els casos haurien augmentat una mica i alguns trastorns

mentals com el TOC haurien empitjorat, però realment tots els tipus de casos i trastorns han

augmentat i empitjorat dràsticament arran de la pandèmia. Personalment, el que m'ha

impactat ha sigut aquest alt augment de suïcidis en la població del qual jo no era conscient i

tampoc se sol parlar en els mitjans de comunicació.

Tampoc m'esperava descobrir que no només han augmentat els trastorns, sinó que els

símptomes d'aquests estan presents en una gran porció de la població actual. Tot això ha

generat i potenciat un gran punt d'inflexió en la salut mental i sobretot ha fet col·lapsar els

centres de salut mental i serveis d'assistència sanitària causant així un caos entre els

professionals sanitaris.

Això marcarà un abans i un després en la història de la salut mental de l'ésser humà. Sembla

que s'apropa una època en la qual serà un luxe tenir una bona salut mental tot i que, segons la

meva opinió, considero que tenir una bona salut mental no és un luxe, sinó un dret. Per aquest

59
motiu crec que hauríem d'aprofitar aquesta advertència humanitària per guiar una gran part

dels recursos econòmics en direcció a la salut mental i així millorar les condicions per la

urgent situació de SOS que vivim post pandèmia.

60
8. Bibliografia

- Associació Nord-americana de Psiquiatria (2014). Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns

mentals (DSM-5) (Cinquena edició). Madrid: Editorial Mèdica Panamericana.

61
9. Webgrafia

Aegon. (2021, diciembre 22). Enfermedades mentales: Qué son, clasificación y tipos. Blog

Aegon Seguros. https://blog.aegon.es/salud-mental/enfermedades-mentales/

Araluce, A. (2021, mayo 26). Tipos de Trastornos Mentales. AMAI TLP.

https://www.amaitlp.org/blog/tipos-de-trastornos-mentales/

Araújo, A. A. C., Fernandes, M. A., Pérez, L. Á. A., & Pillon, S. C. (2021). Miedo

experimentado por profesionales de salud en la pandemia por COVID-19 e implicaciones

para la salud mental. Revista cubana de enfermeria, 37(1).

http://revenfermeria.sld.cu/index.php/enf/article/view/3971

Fernandez, F. J. M. (2018, agosto 27). Los 12 principales tipos de psicoterapia. Psicólogo en

Barcelona; Francisco Javier Martinez Fernandez.

https://psicorelacional.com/los-12-principales-tipos-de-psicoterapia/

Giné, S. (2019, diciembre 9). Qué es y para qué sirve la psicoterapia - Escuela de Postgrado

Medicina. Escuela de Postgrado de Medicina y Sanidad.

https://postgradomedicina.com/que-es-psicoterapia-tipos/

Linguaserve IS, S. A. (s/f). ·CIS·Centro de Investigaciones Sociológicas·Entrega del estudio

“Encuesta sobre la salud mental de los españoles durante la pandemia de la COVID-19”".

Cis.es. Recuperado el 8 de septiembre de 2022, de

https://www.cis.es/cis/opencms/ES/9_Prensa/Noticias/2021/prensa0492.html

Madrid, P. :. (s/f). Salud mental y COVID-19 Un año de pandemia 2 Coordinación y

redacción: Confederación SALUD MENTAL ESPAÑA. Publica: Con la financiación de.

Consaludmental.org. Recuperado el 8 de septiembre de 2022, de

62
https://www.consaludmental.org/publicaciones/Salud-mental-covid-aniversario-pandemia.pd

Paricio del Castillo, R., & Pando Velasco, M. F. (2020). Salud mental infanto-juvenil y

pandemia de Covid-19 en España: cuestiones y retos. Revista de psiquiatría infanto-juvenil,

37(2), 30–44. https://doi.org/10.31766/revpsij.v37n2a4

Viñuela, P. (2021, agosto 26). Tipos de trastornos mentales. Clasificaciones. Psynthesis

Psicología. https://psynthesispsicologia.es/tipos-trastornos-mentales-clasificaciones

Zimmerman, M. (s/f). Introducción a los trastornos de la personalidad. Manual MSD versión

para público general. Recuperado el 8 de septiembre de 2022, de

https://www.msdmanuals.com/es-es/hogar/trastornos-de-la-salud-mental/trastornos-de-la-pe

rsonalidad/introducción-a-los-trastornos-de-la-personalidad

(S/f). Academia.edu. Recuperado el 8 de septiembre de 2022, de

https://www.academia.edu/download/66151031/Rev_SOPNIA_2021.pdf#page=23

Action required to address the impacts of the COVID-19 pandemic on mental health and

service delivery systems in the WHO European Region Recommendations from the Technical

Advisory Group on the Mental Health Impacts of COVID-19 in the WHO European Region.

(2021). Who.int.

https://apps.who.int/iris/bitstream/handle/10665/342932/WHO-EURO-2021-2845-42603-592

67-eng.pdf

Coping with COVID in prison: The impact of prisoner lockdown. (s/f). User Voice.

Recuperado el 8 de septiembre de 2022, de

https://www.uservoice.org/consultations/coping-with-covid/

63
Coronavirus: Impact on young people with mental health needs. (s/f). Org.uk. Recuperado el

8 de septiembre de 2022, de

https://www.youngminds.org.uk/media/xq2dnc0d/youngminds-coronavirus-report-march202

0.pdf

Kwong, A. S. F., Pearson, R. M., Adams, M. J., Northstone, K., Tilling, K., Smith, D.,

Fawns-Ritchie, C., Bould, H., Warne, N., Zammit, S., Gunnell, D. J., Moran, P. A., Micali,

N., Reichenberg, A., Hickman, M., Rai, D., Haworth, S., Campbell, A., Altschul, D., …

Timpson, N. J. (2021). Mental health before and during the COVID-19 pandemic in two

longitudinal UK population cohorts. The British Journal of Psychiatry: The Journal of

Mental Science, 218(6), 334–343. https://doi.org/10.1192/bjp.2020.242

Lopez, A. B. (2001). Fobia social. Sintesis Editorial.

Regader, B. (2016, junio 9). Psicología clínica: definición y funciones del psicólogo clínico.

Psicologiaymente.com. https://psicologiaymente.com/psicologia/clinica

Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC). (s/f). Hospital Universitari Vall d’Hebron. Recuperado

el 8 de septiembre de 2022, de

https://hospital.vallhebron.com/assistencia/malalties/trastorn-obsessiu-compulsiu-toc

Trastorno obsesivo compulsivo (TOC). (2021, julio 29). Mayoclinic.org.

https://www.mayoclinic.org/es-es/diseases-conditions/obsessive-compulsive-disorder/sympto

ms-causes/syc-20354432ç

Webb, L. M., & Chen, C. Y. (2022). The COVID-19 pandemic’s impact on older adults’

mental health: Contributing factors, coping strategies, and opportunities for improvement.

International Journal of Geriatric Psychiatry, 37(1). https://doi.org/10.1002/gps.5647

64