Orientació diagnòstica: els símptomes que presenta....

, segons els criteris establerts en el DSM-V, 2014

presenta esquizofrenia 295.90 (F20.9).

Diagnòstic diferencial:
-Esquizofrenia per abús de substàncies o enfermetat mèdica
-Trastorn esquizoafectivo: en aquest trastorn es donen alteracions greus de l’humor, amb presència
d’episodio depressiu major, maníac o mixte, amb idees delirants o alucinacions durant 2 setmanes sense
símptomes afectius. -Trastorno esquizofreniforme: la duració és menor a 6 mesos, inclosa la fase
prodòmica, activa i residual.
-Trastorno psicòtic breu: la duració és màxim 1 mes amb idees delirants, alucinacions, llenguatge
desorganitzat i catatonia.
-Trastorn delirant: dura al menys 1 mes amb idees delirants no extranyes (que podríen ser reals, tipus ser
envenenat, engañat, perseguit) però no presenta idees delirants, alucinacions, llenguatge desorganitzat,
catatònia o símptomes negatius.

Establiment d’objectius terapèutics:

- Generar una demanda d’ajuda per sí mateix i que accepti la intervención, fomentant la consciència del
problema i la necesitat d’intervenció i recuperació (en cas que no hagi generat ell/ella la demanda)
- Establir una bona relació terapèutica per fomentar la adherencia al tratamient (i tto. Farmacològic si
pren)
- Facilitar informació al usuario respecte la enfermetat i el tractament (i al seu entorn/familia si procedeix,
si viu amb ells, i sinó buscar recolzament comunitari e integració sociocomunitaria.
- Millorar la qualitat de vida del usuari/a reduïnt la simptomatologia i la severitat dels símptomes
- Incrementar la informació i coneixement de la enfermetat, així com el control i saber-la portar
- Mejorar la relación familiar, la comunicación, el manejo y solución de conflictos
- Fomentar le habilitats socials, competències socials i recursos d’afrontamient
- Disminuïr les alucinacions, deliris i la resposta associada a aquestes
- Reduïr les emocions negatives per la simptomatología del usuari, en la familia o l’entorn.

Terapies que es recomanen:

*TCC per millorar les habilitats, funcionar independient i auto-gestió amb reestructuració cognitiva,
tècniques conductuals, autocontrol i tècniques d’afrontament + PSICOEDUCACIÓ individual i familiar per
reduïr angoixa, evitar recaígudes i millorar la relació que pot surgir per la malaltia + EHS per adquirir
habilitats de comunicació, assertivitat, gestió independient, a través del modelatge, role-playing i en grup
+INTERVENCIÓ FAMILIAR per solucionar problemes, gestionar crisis, prevenir recaigudes (especialment
si conviuen o tenen relació propera)
+Manual de la assignatura: psicoeducació, TCC, EHS. Descubrimient guiat o qüestionament socràtic pel
cas dels deliris per despertar el dubte de manera gradual. Els tractaments metacognitius tamben compten
amb evidència i eficàcia amb menys resistències entre usuaris al ser més part activa i empoderada.

2. Tractament:
2.1 Elecció de tractament
Es diferencien dos tipus d'intervencions psicològiques: les individuals (un terapeuta i un pacient) i les
grupals (un terapeuta i diversos pacients). També es poden distingir per les tècniques o objectius que es
proposen. Els tractaments psicosocials poden ser duts a terme per diferents professionals de les ciències
de la salut (psiquiatres, psicòlegs, personal d'infermeria i assistents socials). Entre les modalitats de
tractaments psicosocials s'inclouen:

Psicoeducació
Teràpia familiar
Entrenament en habilitats socials
Rehabilitació vocacional
Teràpies cognitivo-conductuals
Rehabilitació cognitiva

És important incidir en el fet que aquestes tècniques psicosocials actuals són un complement i no una
alternativa a la teràpia farmacològica. És a dir, formen part de la teràpia integral de l'esquizofrènia i han de
combinar-se amb el tractament farmacològic, que és l'eix vertebrador de tot el tractament. A més, és clau
remarcar que la seva indicació s’ha d’individualitzar en cada cas i moment evolutiu de la malaltia.

El maneig adequat del pacient amb esquizofrènia ha d'incloure una teràpia integral amb una pauta
farmacològica òptima al costat d’intervencions psicològiques i de rehabilitació psicosocial, seguint un pla
individualitzat.