PSICOLOGIA_Eduard

INTRODUCCIÓ
1. Atenem malalts, no únicament malalties
La progressiva tecnificació del camp mèdic i l’exigència de validació científica al marge dels valors
i on sovint queda exclosa una visió antropològica i social del malalt, comporta el risc de:
- Menys eficàcia
- Iatrogènia
- Assistència deshumanitzada
El que mes es valora en la assistència rebuda, es ser escoltats i compresos
2. El fisioterapeuta fa front a pacient amb problemes de salut mental
Indicadors de salut mental
- Una de cada 4 persones patirà un trastorn mental al llarg de la seva vida
- Un 22% de la població pateix episodis de depressió i ansietat
- La població actual <20 té el doble de possibilitats de depressió que els seus pares i el triple d’avis
- Augmenten el numero de suïcidi entre joves i majors de 74 anys
Persones en risc de patir un trastorn mental
- No ho viuen com un trastorn mental
- Simptomatologia funcional: migranya, dolor, trastorn digestius
- Viuen exposades a situacions generadores de trastorn mental

3. Atenció a pacients amb seqüeles amb recuperacions psico-afectives

Quan en el tractament fisioterapèutic es té en compte l’aspecte, es guanya en:
a) Compromís del pacient amb el tractament
b) Eficàcia del tractament
Que s’espera d’un fisioterapeuta en el camp de la salut mental?
- El tracte amb el pacient
- Portar una estrevista. Què ens està dient el pacient, que espera del tractament → treball
d’avaluació clínica
- Nocions de diagnòstic en salut mental
- Saber derivar i col·laborar en equip multidisciplinari → treball en grup
- Capacitat d’assumir els límits
- Desfer-se de prejudicis
 PSICOLOGIA_Eduard

TEMA 1: PROCÉS D’AUTOCURA. EL DOL (PROCÉS DE DOL)

Malalties, separacions i pèrdues de diferents tipus poden desencadenar alteracions emocionals i
físiques importants. Els pacient necessiten parlar, especialment, davant les pèrdues.
1. Repercussions de l’emmalaltir
- Trencament de llaços → aïllament
- Abandonament
- Angoixa i culpabilitat
- Esforç per construir un sentit
- Desinvestiment libidinal
- Replegament sobre si mateix
- Inhibició facultats: dependència

2. Les respostes de malalt front la malaltia: procés psíquic de recuperació

a) Impacte: schock
• Es la reacció immediata davant un traumatisme o una pèrdua sobtada
• La persona no pot assumir o comprendre la gravetat del que ha passat ni de les
conseqüències
• Sensació d’ansietat confusional: confusió, indecisió, temblors, incertesa
• Com intervenir? Explicacions breus, simples, visió general del que va passar i com. La
ambivalència genera confusió. Transmetre un pla d’acció
• L’assistiran en urgències

b) Rebuig: negació
• S’estableix una relació de rebuig sobre la pèrdua. Hi ha una negació dels fets
• Es adaptatiu i protector per a que no es vegi aclaparat
• Es un mecanisme de defensa necessari en les fases inicials de la rehabilitació
• La negació permet que la persona actuï com si res hagués canviat, ninguna pèrdua
• Com intervenir?
- Respectar la negació, no violentar
- Es una primera manera d’acceptar la pèrdua
- Cedeix en la mesura que el pacient sent amb forces per assumir les recuperacions de la
veritat
- Amb el temps la negació ha d’anar cedint, sinó tindrà que haver-hi una intervenció més
directa, doncs, interferirà amb el desenvolupament de la rehabilitació o pot posa en risc
al pacient

c) Dol: actitud de lluita activa (procés dol)

• Dol: reacció experimentada davant la pèrdua d’un ser estimat i en la malaltia física de la
pèrdua està connectada amb aspectes de la imatge corporal o de la funcionalitat d’una o vàries
parts del cos
• Poden coexistir varies pèrdues encadenades, física, conjugal, laboral
• També es perd el rol
 PSICOLOGIA_Eduard

• Objectiu:
- Acceptar (no només en el pla racional) les funcions/imatge perduda
- Reconèixer les seqüeles i limitacions així com la possible dependència dels altres
- Es l’experiència que permet fer-se càrrec de les pèrdues i separacions
- Constituir una altra modalitat de “funcionar” tenint en compte els propis desitjos i aptituds.
Diversitat funcional
• Repercussions:
- Taquicàrdia, cansament, tensió muscular, alteracions son i gana
- Tristesa, plor, ira, amargor, culpa, pseudoal·lucinacions
- Inhibició, oblits
- Alentiment psicomotriu, dificultats concentració
• Necessitat de parlar, es una tasca psíquica que permet fer d’una pèrdua en la realitat una
manca simbòlica
• El dol no és una malaltia, per tant, no es tracta sinó que s’acompanya
• Quines condicions afavoreixen el dol?
✓ Donar-se temps
✓ Tolerància al malestar i a les adversitats
✓ Parlar, expressar-se “sentidament”
✓ Sentir-se acompanyat: família, amistats
✓ Capacitat per rememorar i verbalitzar

d) Reaccions a l’alta
Reacció oposada a l’alta: empitjorament, recaiguda, accident

e) Integració familiar, social i laboral

Les pèrdues ocasionen necessitat de canvi.
I quan queden seqüeles, tres actituds:
1. Com enfocar la vida tenint seqüeles?
2. Les seqüeles son la personalitat: soc un malalt
3. Com viure sense que es notin les seqüeles?
Conductes producte de fer “oblidar” la malaltia i les seqüeles que dificulten la integració:
- Conducta de compensació
- Conducta de supercompensació

TEMA 2: L’ESCOLTA ACTIVA i AMB EMPATIA

• L’escolta és la principal habilitat mèdica i és una tasca activa. Cal escoltar el que es diu i el que no
es dius, el llenguatge no verbal i respectar els silencis
• Escoltar també atentament, amb tota la nostra presència, que inclou el contacte visual i l’actitud
corporal; escoltar amb interès genuí i amb empatia, sense fer altres tasques alhora
• La percepció de ser escoltat depèn més de la qualitat de l’escolta que de la durada, i té efecte
terapèutic
 PSICOLOGIA_Eduard

• L’empatia és la capacitat d’entendre la vivència i les emocions dels pacient, de fer-se càrrec (en el
sentit de comprendre, no en el sentit de “ja me n’carrego jo”) del que els està passant i comunicar-
los-hi que ho hem comprès
• Implica reconèixer a cadascun com una persona única, personalitzar-la en una relació de subjecte
a subjecte. L’escolta empàtica també és fonamental per a la construcció d’un bon vincle assistencial
Efectes en l’entrevistador

• L’escolta empàtica del malestar emocional i la mateixa relació amb les persones consultants
desferma sentiments en les professionals que poden ajudar o interferir en el maneig adequat de la
situació.
• Per tant, cal desenvolupar també una escolta “cap a dins” de les nostres emocions per fer-les
conscients i aprendre a gestionar-les en benefici nostre i dels pacients
Aproximació corporal

• L’exploració física respectuosa, el “reconeixement” de la persona en la seva corporeïtat, permet

tranquil·litzar, asserenar legitimar el patiment, reconèixer i acceptar l’altre i reforçar el vincle.
• Tanmateix, ofereix un moment únic d’entrada a la intimitat (sovint no només física, sinó també
emocional), de molt valor per a la comprensió global de la persona. De la mateixa manera, el
contacte físic ocasional (agafar la mà, tocar l’espatlla), oportú i respectuós, tenint en compte els
patrons culturals, pot ser molt útil per expressar emocions, consolar o acompanyar
L’entrevista motivacional

• Inhibir el reflex de redirigir a la persona. No dir-li el que ha o no ha de fer. Ajudar al pacient d’una
forma col·laborativa.
• Explorar i entendre les motivacions. Valorar aspectes de la vida de les persones que poden estar
afectant negativament i comprendre el per què de les actituds.
• Escoltar amb empatia. Posar-se en la pell de l’altre, entendre la seva situació i fer-li veure que tenim
aquesta actitud.
• Donar suport al sentit d’autoeficàcia. Potenciar aquells aspectes positius de les persones que fan
que la seva salut no tingui una major afectació. “Doncs per tot el que m’explica entenc perfectament
el seu patiment, però tot i així vostè encara ho porta prou bé. Com ho fa això?“
La tècnica BATHE

• B (Background): Antecedents de la persona. Causes del malestar.

• A (Affect): Com està repercutint el problema en la seva vida.
• T (Troubling): Què és el que més li preocupa sobre el problema. Transmetre que pot trobar
solucions/ millores als problemes.
• H (Handling): Estratègies d’afrontament. Repassar el que s’ha fet i acordar noves possibilitats.
• E (Empathy): Mostrar empatia en tot moment.
L’entrevista. Anamnesi psico-social.
Principalment: Avaluar el procés d'emmalaltir i de recuperar-se:
1. Recollir dades objectives sobre la malaltia.
2. Sobre la subjectivitat de la persona que està malalta.(Actituds, demandes, pors, fantasies...)
3. Establir un clima de confiança que afavoreixi un bon vincle terapeuta-pacient. Escolta activa.
4. La pròpia entrevista pot resultar terapèutica.
 PSICOLOGIA_Eduard

METODOLOGIA.
a) RECEPCIÓ: Acollidora, amb fermesa, contacte físic i visual.
b) PRESENTACIÓ: Adequada per no disparar angoixes. De tu, de vostè?
c) MOTIU DE L’ENTREVISTA. Confidencialitat. • Possibilitat de gravar. Valorar si és adequat.
d) EXPLORACIÓ. ANAMNESI.
e) CONCLUSIÓ. (No sobtada. Anticipada)
f) ACOMIADAMENT.

Recollida de dades
a) Primer nivell: la informació objectiva (síntesi) → preguntem sobre les dades referides a la malaltia,
els seus desencadenants i els tractaments que ha seguit fins l’actualitat.
b) Segon nivell: aspectes subjectius → preguntem sobre la consciencia de la seva pròpia situació, la
seves vivències i les del seu entorn immediat.
c) Tercer nivell: la observació → son les observacions sobre el llenguatge no verbal del pacient i
també sobre les ressonàncies en l’entrevistador
Actitud de l’entrevistador: Escolta activa

• La distància. En angle de 90º

• La empatia ha de ser l’actitud principal
• La capacitat d’escolta, sincera, oberta i franca: estem establint un vincle, un encontre amb un altre
i que a mes a mes està en una situació de vulnerabilitat.
• Preguntes psi no psiquiatritzades: Que l'amoïnava? Com ho ha portat?
• Preguntes tancades: Preserva la distancia i la implicació emocional.
• Preguntes obertes: Afavoreixen l’expressió espontània. Sostenim i pautem el discurs, repetint una
paraula o frase.
• El pacient no ha de sentir-se jutjat ni recriminat per l’entrevistador: Una actitud de censura anul·laria
tota possibilitat de comprensió, d’acompanyament i de vincle terapèutic.
• No és un interrogatori però tampoc una xerrada entre amics.
• L’entrevista en un lloc còmode, confidencial, il·luminat i sense interrupcions.
• L’esquema referit és nomes una guia, les preguntes s’han de formular de forma que el pacient no
se senti envaït.
L’anamnesi psico social: Utilitats
✓ Ens facilita una comprensió biogràfica general del pacient com a persona i en el seu medi.
✓ Crea vincle terapeuta-pacient
✓ Facilita detecció preventiva de recaigudes.
✓ Aplicar prioritàriament en: Pacients crònics, psicosomàtics, amb disfuncions no especificades o
psiquiàtrics. També quan la recuperació s’encalla.
 PSICOLOGIA_Eduard

TEMA 3: TRAUMA FÍSIC, RESILIENCIA I DIVERSITAT FUNCIONAL

La dificultat en passar per l’experiència del dol. Té repercussions en la salut?

• La gran majoria de les persones en el dol es sobreposen (assumeixen) a la pèrdua e inclòs creixen
en la adversitat, aprox. un 10-20% dels dolguts presenten dificultats importants per adaptar-se a la
mort d’un ser estimat.
• El dol es pot complicar amb trastorns com l’ansietat, angusita, depressió, estres posttraumàtic, abús
de substàncies i/o per un trastorn per dol programat (TDP) (aquest es difícil de diferenciar de la
resta)
• La mot d’un fill/-a i la del marit/esposa, són considerades les situacions més estressants per les que
pot passar una persona

• El risc de depressió en vidus es multiplica per 4 cada any

• Augmenta l’abús d’alcohol i fàrmacs; la meitat dels vidus utilitzant psicofàrmacs en els 18 primers
mesos de dol.
• Augmenta el risc de mort per esdeveniments cardíacs o suïcidis; els vidus tenen un 50% més de
probabilitat de morir prematurament, durant el primer any

• L’ajuda que els hi agradaria rebre del personal sanitari als dolguts és: entrevistes més llargues,
consells mèdics i que sempre que vagin a la consulta s’interessin pel seu pesar.

El dol complicat o patològic (clínica)

✓ INDIFERÈNCIA, APATIA, FREDOR AFECTIVA.
✓ IRRITABILITAT, INQUIETUD
✓ SENSACIÓ QUE EL MÓN EXTERIOR ÉS BUIT
✓ GANES DE MORIR-SE
✓ AGREUJAMENT ALTERACIONS DE LA SON I GANA
✓ SÍNDROME ANSIÓS-DEPRESSIU
✓ TRASTORNS FUNCIONALS
✓ DEPRESSIÓ MAJOR

Factors que obstaculitzen el procés de dol

• Absència de dols anteriors
• Baixa tolerància al malestar
• Drogodependències, abús d’alcohol
• Soledat, desarrelament, manca de llaç
• Entorn denegador: viu el present i no pensis en el passat
Actitud del professional que faciliten el procés de dol
1. Disponibilitat i capacitat d’escoltar: afavorir que parli de les pèrdues i de les circumstàncies en que
es van produir. Empatia (sintonitzar amb l’altre mantenint l’objectivitat)
2. Valorar la subjectivitat del pacient: afavorir que identifiqui i doni valor a les repercussions,
sentiments
 PSICOLOGIA_Eduard

3. Animar en la “inflexió del dol”: quan apareixen senyals de recuperació espontània dels anhels i
desitjos
4. Detectar quan ens identifiquem amb el pacient
5. Identificar el dol patològic-depressió per derivar a especialistes
6. Orientar a recursos i activitats comunitàries: noves formes de fer llaç social (en els casos on manqui
un grup familiar prou acollidor)
7. Recolzament de la família: afavorir la comunicació verbal entre els membres de la família per que
no quedin assumptes pendents o inconclusos que es converteixin en generadors de ansietat durant
el dol.
8. Normalitzar pensament que poden generar sentiment de culpa

Discurs Neoliberal evitatiu que obstaculitza el procés de dol

• La por i la tristesa (vulnerabilitat) segueixen sent fenòmens que el discurs neoliberal actual
menysprea
• Concepte de fortalesa no basta en la capacitat d'experimentar els diferents estats anímics i vitals,
sinó en la capacitat de “no sentir”, de controlar les emocions, de reeducar la ment
• No hi ha temps per a la vulnerabilitat. culte a l’ego
• Rememorar és perdre el temps, important és el present i futur

Passa el dol o esborrar informació de les neurones?

El síndrome estres posttraumàtic impedeix dormir a la gent, que es desperta horroritzada perquè el
cervell conserva les experiències traumàtiques per poder evitar-les en un futur
Gràcies a ell podem sobreviure a nivell evolutiu.

De la resiliència a la diversitat funcional

Resiliència: en física es refereix a la capacitat d’un material de recorbar el seu estat original després
d’haver estat sotmès a altes pressions.
Acceptar i convertir una adversitat transformant-la en un major creixement interior i maduresa
Aprendre en les situacions de patiment i adversitat, les crisi són un perill però també una oportunitat
de transformació personal.
Resiliència no és reprimir el dolor ni tampoc voler oblidar els esdeveniments adversos, és fer-ne una
experiència per avançar en la vida
La discapacitat des de la perspectiva assistencialista

• Tant les diferents discapacitats físiques com els trastorns mentals, pels propis símptomes
deficitaris, reben inicialment tractaments que privilegien els aspectes farmacològics, quirúrgics o
hospitalaris.
• Aquesta tendència ha implicat en la pràctica un excessiu èmfasi en la qualitat de la cura
(classificacions, control, poder, la salut, les deficiències)

• En detriment de la qualitat de vida: autodeterminació, inclusió social, desenvolupament personal,

inclusió en la comunitat i la provisió de suports individualitzats.
 PSICOLOGIA_Eduard

• La capacitat funcional de la persona, per desenvolupar activitats i per participar en la societat,

queda definida no únicament pel diagnòstic, sinó també pels factors contextuals, ambientals i
individuals.
De la discapacitat a la diversitat funcional
Al rebuig manifest de familiars o persones properes que discriminen i estigmatitzen els intents de
normalitzar una situació d’autonomia personal i dificulten, de vegades severament, la integració
laboral, social i familiar.
Les persones en situació de malaltia i dependència han de:
1. Fer front a una acceptació, moltes vegades costosa i dolorosa, de la seva malaltia i de les
limitacions que comporta.
2. Resoldre com integrar-se a la societat (família, amistats, treball) i sortir del risc de l’exclusió social
que cursa progressivament amb marginació i deteriorament familiar i personal
Objectiu inspirador: de “ser un discapacitat” a construir una manera singular de viure

• Allà on hi havia: un minusvàlid, un disminuït, un malalt mental... hi pot advenir una persona amb
diversitat funcional.
• Aquesta transformació no és únicament lingüística.
• Reflecteix que hi ha diverses maneres de viure la vida dignament a partir de les pròpies
motivacions i les capacitats de que disposa l’esser humà en cada moment de la seva existència.
• Capacitats que és poden veure alterades per un accident, una malaltia o senzillament pel pas del
temps.

Diagnòstic funcional permet diferenciar entre:

✓ IMPEDIMENT: anormalitat psíquica o fisiològica que pot no interferir amb l’activitat vital normal
de l’individu
✓ DISCAPACITAT: total o parcial limitació de les activitats

TEMA 4: SUBJECTE I FAMÍLIA EN LA SOCIETAT MODERNA

Transformacions del sistema occidental de família

Cada gran tradició cultural ha construït al llarg del temps les seves pròpies regulacions i legitimacions
de les relacions familiars i de parentiu. El nostre sistema familiar arrela en la tradició jueu-cristiana però
ha experimentat modificacions al llarg del temps...

La família tradicional en declivi, aparició noves modalitats

Incideixen en tres àmbits fonamentals:
1. L’elecció de parell es basa més en l’amor i el desig. S’allibera de convencions socials constituint
noves modalitat que surten de l’estigmatització i guanyen legitimat.
2. El discurs de la igualtat de sexes transforma les relacions entre homes i dones afectant a la
distribució dels rols en la família. El pare cap de família s’ha acabat, l’home ha de ressituar-se
3. Canvia la mentalitat sobre el tenir fills, que prenen un altre valor. Irrupció de les tècniques de
reproducció assistida. Es modifiquen les perspectives en l’educació
 PSICOLOGIA_Eduard

Més decisions a prendre = més incertesa = angoixa. Decidir passa per l’angoixa.
Fenòmens generalitzat
Tothom necessita abordar qüestions referides a la parella, a tenir fills, a educar-los, a transmetre
valors, però també, fer front a canvis, assumir les pèrdues, les situacions adverses
La subjectivitat vers objectivitat
Redefinir els llaços conjugals i de pares/filles/fills és un procés subjectiu que reclama temps, reflexió
i una elaboració personal molt costosa. Amb decisions que comprometen el futur de la família i dels
seus membres
Les qüestions subjectives comporten:
✓ Malestars, vulnerabilitat mal portada: discurs social “culte a l’ego”
✓ Es multipliquen els malestars i les demandes sovint indirectes que “mal gestionats” acaben
recalant:
- en les servies sanitaris: incrementen les demandes per malestars que no han
cristal·litzat en cap símptoma clínic
- provocant símptomes educatius: fracàs escolar
- problemàtica social

La modernitat líquida
La solidesa dels vincles laborals i amorosos s’han esvaït
En la vida líquida segons Bauman, la societat es bassa en l’individualisme i s’ha convertit en alguna
cosa temporal i inestable que manca d’aspectes sòlids. Tot el que tenim es canviant i amb data de
caducitat, en comparació amb les estructures fixes del passat:
- Relacions amoroses breus. Filosofia Tinder
- Volatilitat en l’àmbit laboral: el treball per tota la vida ja no existeix
- Consumisme: l’important no es conservar objectes, sinó renovar-los constantment
Família i subjecte
En la nostra cultura, la família nucel·lar esta assignada al compliment de certes funcions fonamentals
per la constitució del subjecte humà:
- lligar als conjugals
- donar naixement o adoptar filles
- sostenir les necessitats materials i emocionals dels filles
- educar-los i socialitzar-los
- mantenir i transmetre els continguts culturals i valors

• Vincles simbiòtics: tendeixen a reduir la diferencia amb l’altre. Predomina la relació intrapsíquica
(relació del subjecte amb els seus objectes interns, objectes de la seva fantasia). Amb això, volem
dir que hi ha poca acceptació de la distància que existeix entre lo que el subjecte espera de l’altre
i lo que l’altre es
• Vincles discriminats: tendeixen a acceptar les diferencies amb l’altre. Hi ha menor distància entre
lo que la persona espera de l’altre i lo que realment és (el objecte esperat i l’altre real)
 PSICOLOGIA_Eduard

La família com unitat de cuidats

Partim de la concepció del subjecte com una unitat biopsicosocial. El seu patir transcendeix el cos
biològic i han de ser abordats considerant-los una persona en relació al seu entorn i no com un cos
aïllat
Sabem que tota malaltia corporal posa en crisi l’estructura personal i familiar de qui la pateix, i que
això incideix en el curs de la mateixa. Es important concebre la influencia de la família en l’evolució
de una malaltia crònica com la diabetis, el asma... ja que la disfunció familiar podria afectar
desfavorablement en el pronòstic de la malaltia. També, és necessari tenir en compte les
característiques de la malaltia (aguda, crònica, incapacitant, recurrent) i com aquesta pot influir en la
dinàmica familiar
En alguns casos la malaltia i/o els símptomes compleixen una determinada funció per a la família i
estan al servei de mantenir una precària estabilitat dins de la mateixa. Així la malaltia d’un dels
membres pot ser alguna cosa de la qual la família requereix o no pot desprendre perquè serveix a la
seva pròpia homeòstasis familiar. El professional de salut fa bé llavors en preguntar-se quina funció
compleix el símptoma en aquella família
La família es la font principal de les creences i pautes de comportament relacionades amb la salut,
les tensions que pateixen a través d’un cicle evolutiu es poden manifestar com símptomes, dels quals
poden ser l’expressió de processos adaptatius del individu i de ser mantinguts per les conductes
familiars. Per últim, aquests son un adequat recurs de recolzament per al tractament de la malaltia

TEMA 5: ELS PROBLEMES PSICOLÒGICS I FÍSICS DERIVATS DE LA VIOLÈNCIA DE

GÈNERE

La violència de gènere (violència domèstica) és definida com aquells actes vers les dones i nenes
que "puguin tenir com a resultat un dany o sofriment físic, sexual o psicològic per a la dona, així com
les amenaces d'aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat” i quan aquests actes
són realitzats per membres de la família o persona de relació d'afectivitat anàloga.

Tipus de violència:
A) Física: danys en el cos de la persona (bufetades, empentes, cops, pallisses, asfixies,cremades,
retencions...) que poden donar com a resultats fractures, ferides, contusions,hematomes o, fins i
tot, la mort.
B) Psicològica: actes o conductes de desvaloració, humiliació, temorització, por (crits,vexacions,
amenaces, coaccions, desqualificacions, aïllament...)
C) Sexual: imposició d'una relació sexual contra la voluntat (agressió, abús, tocaments, inducció a la
prostitució...)

Atenció a la violència vers les dones

Repercussions habituals:
✓ Alts nivells d’ansietat i por
✓ Angoixa i temor permanent per la pròpia integritat i per la de fills i filles
✓ Depressió, baixa autoestima i sentiment de culpa
✓ Trastorns psicosomàtics.
 PSICOLOGIA_Eduard

CICLE DE VIOLÈNCIA CONJUGAL

• 1 Fase: Acumulació de tensió. Agressions menors. Les dones neguen la realitat. Els homes
incrementen les agressions perquè ho consideren legítim.
• 2 Fase: Aguda. Comportament descontrolat i altament agressiu i lesiu.

• 3 Fase: “Calma amorosa o lluna de mel” Mostres de penediment i afecte del maltractador vers la
dona que accepta i vol creure en la seva sinceritat.

Recomença el cicle.
Assistència a les violència vers les dones
✓ Afavorir que demanin ajut. Hi ha centres i serveis especialitzats.
✓ Denunciar-ho. Suport jurídic.
✓ Suport psicosocial: Volen trencar la “repetició” però no se’n surten soles. Forts lligams
emocionals.
✓ Estan preocupades per la repercussió en els fills i filles.
RELACIÓ FISIO-PACIENT.
Bases per enfocar més òptimament la rehabilitació

• MALALTIA: VESSANT DE SOFRIMENT...VESSANT DE GAUDI.

• Certes satisfaccions (quines?) que la situació de malaltia aporta, dificulten o impossibiliten la
cura. Benefici secundari.
• En lloc de renyar al pacient quan no col·labora
a) Fomentar amb atenció i simpatia, les actitud del pacient que sí li fan avançar en la
recuperació
b) No fomentar-li conductes inapropiades amb la nostra atenció

TEMA 5: LES NEUROSI i EL TRACTE AMB EL PACIENT

NEUROSI

Definició: afectació psicògena amb símptomes que són l’expressió simbòlica d’un conflicte psíquic que
té les seves arrels en la història infantil del subjecte

Mecanisme de defensa
• La repressió: rebutjar i mantenir allunyats de la consciència determinades representacions
intolerables o angoixants pel subjecte
• Quan la repressió falla: apareixen els símptomes neuròtics.
a) NEUROSI OBSESSIVA: la representació intolerable es desplaça al pensament
b) NEUROSI HISTERIA: es desplaça al cos
c) NEUROSI FÓBICA: es projecta i desplaça sobre un objecte extern
 PSICOLOGIA_Eduard

Símptomes
En les neurosis greus els conflictes afecten:
1. La parella, el treball i les relacions socials
2. El cos: malalties orgàniques i funcionals
3. Més freqüent: depressió, insomni, ansietat, alteracions funcionals

Conductes i símptomes
✓ Trastorns adaptatius
✓ Trastorns d’ansietat generalitzada
✓ Crisis d’angoixa
✓ Trastorn angoixa de separació
✓ Trastorn stress posttraumàtic
✓ Personalitat múltiple, trastorn identitat dissociatiu
✓ Depressió
Manifestacions

• A partir d’una certa magnitud es converteix en una forma malaltissa i desajustada de relacionar-se
amb si mateix i amb els altres
• Desajustada dels propis desitjos i motivacions
• Té por dels seus desitjos com de la seva força i agressivitat
• Es nega a gaudir, disfrutar
• Aspira a no trobar a faltar res, a ésser complert. Li cosa acceptar les seves carències i demanar o
mostrar els seus desitjos
• Prefereix ser ell/a qui complerta als altres
• Que ela altres endevinin el que li falta i li proporcionin
• Pot demanar pels altres
• Es fa demanar “ser pedido es la golosia del neurótico”
• Si acaba assumint les seves carències fàcilment idealitza altres que ho tindrien tot
• Baixa tolerància a la frustració
• Dialèctia de mirall: ull per ull
• No hi a matisos: o blanc o negra, o tot o res
• “Les obligacions” paraula clau

Relació amb el pacient neuròtic

Cal tenir en compte que:
- El pacient evita demanar ajuda i posar al terapeuta en demanda
- No pot tolerar que el terapeuta falli
 PSICOLOGIA_Eduard

NEUROSI OBSESSIVA
Manifestació Relació amb el pacient
Es manifesta mitjançant idees i actes
obsessiu de naturalesa compulsiva • Actitud de negació
• Mala detecció precoç de les malalties
✓ Rigidesa • Màscara d’incapaç
✓ Dubte permanent • Obsessiu hipercomplidor
✓ Símptomes compulsius • Obsessiu que no reconeix el “saber”
✓ Escrupolositat en el terapeuta
✓ Obstinació • Animar-lo en els èxits
✓ Control

NEUROSI FÒBIES
Característiques Criteris diagnòstic diferencial
Caracteritzada per la presència de • Desproporcionats a la situació
temors irracionals i exagerats cap a • No explicats pel pacient
objectes, situacions o funcions corporals • Fora del control voluntari
que no són inherents perilloses ni la font • Condueix a la evitació de la situació
real de l’ansietat temuda

NEUROSI HISTÈRIA
Transformació de representacions inconscients en símptomes corporals, crisis
convulsives, contraccions...que no responen a cap sistematització neurològica
✓ Paroxismes (empitjorament malaltia)
✓ Atacs, crisi de nervis
✓ Amnèsies, somnambulismes
✓ Síndromes funcionals durares
✓ Trastorn alimentació: anorèxia-bulímia
Trets Relació terapeuta – pacient
• Suggestibilitat Dues actituds:
• Donar a veure 1. Idealitzar el trastorn de seducció
• Alteracions conducta sexual 2. Atacar la prepotència del trastorn fer
• Desig d’agradar fracassar el tractament
• Repressió amnèsica esdeveniments Convé establir una relació de:
vitals a) Escolta i diàleg: no reduir-la a ser “un
• Màscara: “bella alma” genoll malalt”
• Desig: insatisfet, queixa, decepció b) Reconeixement i confirmació
• Cos: parla a través del cos c) No tractar-la com “una més”
• Expressivitat: alta, espontània d) Tracte atent, afectuós

Tractament

• Diferents psicoteràpies /psicoanàlisi

• Tècniques de relaxació
• Psicofàrmacs (no han d’obstaculitzar una necessària transformació psicoafectiva) / teràpies
naturals
 PSICOLOGIA_Eduard

TEMA 6: LA PSICOSI i EL TRACTE AMB EL PACIENT

Concepte

• Es el trastorn mental en el que el deteriori de la funció mental ha adquirit un grau tal que interfereix
marcadament en la introspecció i la capacitat d’afrontar algunes demandes ordinàries de la vida o
per a mantenir una adequat contacte amb la realitat. No es un terme ben definit. Exclou el retràs
mental
• El terme “psicosi” no apareix, el seu terme aparent es “psicòtic”. Aquest es defineix com idees
delirants o al·lucinants prominents sense consciencia de la seva naturalesa patològica
• Psicosi es aquell procés en virtut del qual, el subjecte que la pateix mostra, en algun sector de la
seva percepció, és a dir, una certesa total

Creença
El subjecte creient es en essència algú
que no sap i busca afirmar-se mitjançant
les creences en cert saber
Qui creu s’esforça en convencé
Per això, els creients s’associen i fan
proselitisme
Certesa
En la certesa si hi ha un saber, que no
necessita afirmar-se
El psicòtic no es un escèptic, ningú
aconsegueix convencé de la irrealitat
El psicòtic no fa proselitisme, no
s’associa

PSICOSI

• És una alteració global de la personalitat que subverteix les relacions del subjecte amb la realitat
• Les psicosis comporten sempre un cert grau de fractura amb la realitat, amb el món exterior, un
complert desacord amb la visió comunament acceptada de les coses
• Esquizofrènia, Paranoia i Maniac depressiva

ESQUIZOFRÈNIA

• Noció: sorprèn per la seva raresa, les seves extravagàncies i per la progressiva evolució dels seus
trastorns cap a un estat d’embotiment i d’incoherència

• Idees delirants: relaciona coses sense motiu i de contingut absurd (robatori del pensament).
Temptativa de curació, de reconstrucció d’un món en desordre

• Afectivitat: ambivalència, hermetisme

• Trastorn sensopercepció: al·lucinacions, símptomes diana. Diu escoltar sorolls inintel·ligibles,

veus en l’interior del cap, que li ordenen una conducta, veus insultants o amenaçant. El moment
crític, on esclata la psicosi es denomina brot.

• Llenguatge: pobre, buit. Us de neologismes

• Trastorn Pisomotrius: el deteriorament psicòtic pot portar a falta d’higiene, malvestir,

abandonament en les formes i adopció de moviments afectats o automàtics

• Filiació genètica
✓ Probable predisposició genètica en els casos amb símptomes negatius (desmotivació,
desinterès, aïllament...) Només s’heretaria la predisposició
✓ Genotipus: conjunt cromosòmic
✓ Fenotipus: interacció del genotipus i el medi
 PSICOLOGIA_Eduard

PARANOIA

• Presència d’idees delirants sistematitzades i permanents

• Temàtiques de persecució
• Omnipotència
• Autorreferencial, tot es refereix a mi
• Perjudici, tot es per fer-me algun mal
• Lucidesa complerta al marge del deliri
• Certesa, cap dubte, mai
• Bona adaptació

MANIAC-DEPRESSIU
• Clínica melancòlica: inhibició + lentitud + autodespreci
• Tristesa, dolor moral, abatiment, incapacitat pel desig, abúlia
• Anestesia afectiva (jo empobreixo)
• Inhibició de les funcions
• Angustia psicòtica (paràlisi)
• Idees melancòliques, culpa
• Lentitud, monotonia
• El cos dol, s’arruïna, es torna mandrós. Insomni tardant
• Falta de gana
• Clínica de la mania: inversió, defensa
- Exaltació de les funcions. Pensaments superficial
- Idees maníaques
- El cos no es cansa, es torna extravagant

RELACIÓ AMB EL PACIENT

✓ Desperta angoixa en els professionals
✓ Requereix un tracte que li doni seguretat
✓ No interessa descobrir la part delirant
✓ Centrar-nos en mitigar les seves tensions.
✓ No discutir el deliri. No intentar convence’l.
✓ Alerta amb les bromes i dobles sentits.

Tractament: sentir el cos el pot portar al pànic

Contraindicacions parcials o totals en fisioteràpia: Tècniques de relaxació Treball en grup

Situacions en que cal derivar als especialistes

• Depressió severa, melancolia

• Alts nivell d’angoixa
• Risc de suïcidi o després d’un intent´
• Crisi o brot psicòtic: risc d’autolisi
• Pacients amb problemàtica que obstaculitza
• Símptomes funcionals o malalties psico-somàtiques que requereixen al mateix temps un
tractament psi
• Es detecta sofriment psíquic i necessitat de parlar-lo, d’esbrinar-lo
 PSICOLOGIA_Eduard

TEMA 7: INTORDUCCIÓ A LA PSICOSOMÀTICA

Bases per enfocar més òptimament la rehabilitació

• Si treballem propers al pacient i actuem sobre zones de somatització poden aparèixer records
dolorosos associats que estaven somatitzats (“amagats”).
• Es útil intentar fer-li comprendre al pacient com una experiència normal, com una senyal d’un fet
que segurament haurà d’anar “digerint”, processant, parlant per avançar en la elaboració del dol.

PSICOSOMÀTICA. Trastorns orgànics de causa o desencadenant psíquic

1. TRASTORNS FUNCIONALS (SOMATITZACIONS): percepció subjectiva de malestar o

alteracions físiques amb absència de bases patològiques demostrables per proves analítiques.
Vinculat a l’angoixa, ansietat i depressió

2. FENÒMENS PSICOSOMÀTICS: malalties orgàniques de causa o empitjorament per factors psico-

socials

Trastorns funcionals: el pacient consulten queixant-se de dolors i molèsties diverses que reben
multiplicitat de nom: depressió amb somatització, astènia, trastorns vegetatius....Alguns metges els
etiqueten de banals o de que no tenen res, deixant d’identificar les ansietats i els esdeveniments vitals
desencadenants del malestars
Classificació
1. Alteracions funcionals: sempre que hi ha un afecte hi ha una manifestació corporal. ex: la por
fa perdre la veu
2. Síndromes funcionals: molèsties canviants i difuses que afecten qualsevol òrgan, aparell o
sistema somàtic
3. Símptomes de conversió: disfuncions sensorials i motrius vinculades simbòlicament amb una
situació viscuda. Afecten la motricitat voluntària i els òrgans sensorials (visió, oïda...) D’inèrcia
més forta que l’anterior, son un veritable misteri per la neurobiologia. El pacient no compren el
caràcter simbòlic del símptoma
Trastorns funcionals en fisioteràpia
a) Les àlgies: reumatisme psicogen (rotes Querol referent de la reumatologia), fibromialiga i dolors
d’esquena
• Síndrome cervico-cranial psicogen
• Cervicàlgies
• Dorsàlgies benignes
• Lumbàlgies
• Raquiàlgies
• Acroparestèsies nocturnes (diferent del síndrome del túnel carpia)
Síndrome fibromiàlgia
- Dolor musculoesquelètic crònic, difús i generalitzat
- Increment de la sensibilitat dolorosa a la palpació
- Fatiga, rigidesa després del descans, difusió sexual i trastorns de l’equilibri
 PSICOLOGIA_Eduard

- S’associa a la depressió, ansietat i a la insatisfacció, general de la pacient en la seva vida

- Alteració dels centres superiors supraespinals
- Etiologia: desconeguda
- El resultat de les probes analítiques: no té res determinant
Diagnòstic

Fibromiàlgia Síndrome de fatiga crònica

Punts gatell, dolor generalitzat més de 3 Fatiga recurrent o persistent, inexplicada
mesos /11 punts de dolor que no millora amb el repòs i que
condiciona una limitació de l’activitat

La simptomatologia està fora del control voluntari del pacient. Cal diferenciar-ho del malalt
simulador.

Perfil clínic
✓ Ansietat- depressió
✓ Neurosi, alexitímia
✓ Simptomatologia funcional diversa
✓ Rigidesa i contractures musculars nuca, paravertebrals
✓ Estereotips negatiu del concepte psicogen (també degut a la confusió de que psicogen
equival a simulació)
✓ Deficient relació amb la cura personal i benestar corporal
Personalitat

• Persones amb molt autocontrol

• Tendència excessiva al perfeccionisme i al comportament metòdic
• Nivells alts d’insatisfacció a la vida
• Dificultat en reconèixer els error i debilitats
• Agressivitat inhibida
• Gestió inapropiada dels disgustos i les emocions que son racionalitzades i dissociades
amb fermesa i fredor
• Tendència exagerada a sacrificar-se i ajudar als altres degut a una obligació
interioritzada
Desencadenants. L’anamnesi revela situacions vitals com:
- Successos físics estressants: caigudes, accidents
- Successos emocionals estressants: mort d’un ser estimat, divorci, pèrdua del treball
Criteris per avaluar l’origen psi. del dolor
1. Les dades del laboratori son normals
2. El dolor no segueix les vies anatòmic-fisiològiques
3. Negació de factors psicològics implicats
4. Es detecten en l’anamnesi esdeveniments previs: ruptures, mort
5. Multiplicitat: en llocs diferents amb resposta irregular als tractaments

b) Les paràlisis:
• Funcionals: d’un moviment o d’un grup de moviments coordinats per una mateixa significació
funcional. ex: paràlisi de la marxa quedant la possibilitat de realitzar moviment actius que no
siguin de deambulació
 PSICOLOGIA_Eduard

• Localitzades: d’un membre. No segueixen les vies d’innervació anatòmiques

c) Les anestèsies: poden abastar amplies zones cutànies, excloent les percepcions tàctils,
tèrmiques, doloroses... No segueix anatomia

Fenòmens psicosomàtics

• Malalties orgàniques ben constituïdes amb símptomes clínics i confirmada per proves analítiques.
Presenten lesió a diferència dels trastorns funcionals.
• Actitud del pacient d'indiferència i sacrifici.
• Demanda inexistent o sense èmfasi.
• No reconeixen factors psi. Si consulten a un psi ho fan per obligació o per consell de la família
Classificació
✓ Colitis ulcerosa
✓ Úlcera duodenal (la bacteria helicobácter pylori no explica per si mateixa l’origen i curs de la malaltia)
✓ Asma bronquial
✓ Infart de miocardi. Hipertensió essencial.
✓ Neurodermatitis: Èczema. Psoriasi.
✓ Artritis reumatoide
✓ Hipertiroïdisme
Personalitat

• Pensament operatori
• Pobresa de continguts mentals i de la capacitat de simbolitzar, imaginar. Manca de calor
comunicatiu i dificultat de contacte. En canvi gran entrega per l’acció.
• Prendre la iniciativa es un patiment. Son gregaris.
• Tenen por als períodes de temps buits, vacances.
• Millor el temps reglat i organitzat.
• La suggestió no té efectes duradors.
• El pacient no sosté la demanda. El terapeuta ha de fer-ho.

FISIOTERÀPIA: TERAPÉUTICA CORPORAL

Els pacients toleren molt bé el tractaments corporals si el terapeuta compren el trastorn.
1. Milloria del dolor localitzat
2. Afavoreix una millor relació del pacient amb el seu cos i amb las salut
3. Previ o en paral·lel a rebre un tractament psicològic posterior (en determinats casos)

Esquema ERRONI d’intervenció Esquema d’intervenció

fisioterapeuta SENSE valoració psi
1. Detectar trastorn funcional
2. Aplicació tractament local
3. Es converteix en un pacient
freqüentador itinerant
4. Malalt crònic
fisioterapeuta AMB valoració psi
1. Detecta trastorn funcional
2. Aplicar anamnesi psi.
3. Aplicació tractament fisioterapeutes +
relació fisio-pacient
4. Continuar el tractament en xarxa, no
abandonar el pacient
 PSICOLOGIA_Eduard

Trastorns funcionals i fenòmens psicosomàtics. PROTOCOL DE TRACTAMENT

1. Tractament fisioterapèutic sobre punt de somatització: ben rebut pel pacient
2. Establir relació de confiança fisio-pacient
- no reduir el malalt a la seva malaltia
- no tractar-lo com un “cuentista”. Somatitzador no es simulador
- assenyalar-li amb tacte les coincidències entre lo físic i lo psíquic
3. Si no hi ha suficient millora o hi ha prou indicadors de conflicte psi: preparar derivació professional
- ho proposa el professional amb mes ascendència sobre el pacient
- no en qualsevol moment, millor quan pot subjectivar i reconèixer certs malestars psi.

ETIOLOGIA DE LES SOMATITZACIONS

1. Psicoanàlisi: concepte de “conflicte”. Mecanisme de conversió: retorn a través del cos d’una
representació psíquica insuportable, prèviament reprimida

2. Biologista-conductual: concepte d’estres

• El resultat de la relació entre l’individu i l’entorn avaluat per aquell com amenaçant, que
desborda els seus recursos i posa en perill el seu benestar
• Es un estat anti-homoestatic que força paràmetres biològics a un altre cost energètic
• La absència d’estímuls també pot ser estressants
• Els estímuls interns poden ser estressants (malsons)
• Los estressos no son universals: depenen de la subjectivitat de cada persona i del seu cicle
vital
EL ESTRES: Efectes
✓ Activació simpatico-adrenal: alliberació de catecolamines´
✓ Activació sistema neuroendocri: alliberació corticoides
✓ Inhibició immunitària i conductual
✓ Por, indefensió, ansietat, depressió

Precursor de les teràpies psicofísiques per mediació corporal

Concepte de: CUIRASSA CATACTERIAL i ANÀLISI DEL CARÀCTER

1. Caràcter i estat muscular son funcionalment idèntics

2. Paral·lelisme entre tensió muscular crònica i problemes emocionals
3. La dissolució de la rigidesa muscular pot comportar rememorar les situacions viscudes
associades
 PSICOLOGIA_Eduard

TEMA 8: LA CONSTITUCIÓ DEL SUBJECTE HUMÀ

Psicologia evolutiva i cicles vitals
Quines variables intervenen en la ment, en la conducta, i per tant, en la Salut Mental?
Formula series complementaries

• 1a sèrie: COMPONENT CONSTTUCIONAL

- Factors hereditaris: genètica
- Factors congènits: període intrauterí (síndrome alcòlic fetal) SAF
• 2a sèrie: EXPERIÈNCIES INFANTILS
- Historia del subjecte: la versió que construeix l’infant
- Relació amb l’entorn
• 3a sèrie: FACTORS ACTUALS o DESENCADENANTS: crisis, ruptures, pèrdues

HISTORIA DEL SUBJECTE. RELACIÓ AMB L’ENTRON

- Es fonamental valorar com és va constituint el nadó en subjecte humà pet entendre les relacions
interpersonals
- El ser humà neix sense uns instints o saber operatius i concret que impliqui un ordre en la vida. Neix
amb certes tendències i reflexes (que no expliquen la vitalitat que demostra)
- També neix amb unes forces d’origen somàtic: les pulsions però que no predeterminen els seus
objectes
- Neix amb neurones però no amb les connexions fetes

PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT

Reflexes congènits

• Succió
• Prensió
• Orientació
• De moro
• Marca automàtica
• Ritmes circadians
Esdevenir ser humà
Tres experiències subjectives afavoreixen la transformació

• Fase del mirall (6-18 mesos)

- Fins els 6 mesos el nadó experimenta el seu cos com quelcom dispers i fragmentat. Després
experimenta que:
1. El seu reflex en el mirall és el d’un ésser real
2. El reflex no és més que una imatge
3. La imatge en el mirall és la seva
- Alegria immensa
 PSICOLOGIA_Eduard

- Funcions
✓ Aconseguir reunir la dispersió del cos en una totalitat unificada. Experimenta el que serà el
seu “JO”
✓ Construcció del narcisisme
✓ Identitat del nen/nena: aconseguir realitzar la identificació primària
✓ Li proporciona un nou domini del cos → esquema corporal
✓ Permet entendre el “dolor fantasma”
▪ Hi ha una imatge del cos que té una certa autonomia respecte del òrgan mateix
▪ La amputació afecta a lo real del cos. En el cervell es queda la imatge i la veritente simbòlica
que requereix del procés del dol per la seva adequació

• Discurs de l’altre primordial

• Relació mare-pare-fill
EFECTE PIGMALIÓ

• El poder de les expectatives

• La profecia autocumplida. Les expectatives positives influeixen favorablement en el rendiment; i les
negatives també ho fan, per en un sentit oposat
• Tractar a un nen com es i seguirà sent com es. Tractar-lo com pot arribar a ser i es convertirà en el
que pot arribar a ser
DISCURS DE L’ALTRE
Les expectatives de la mare generen un discurs que acull al bebè
Alineació – separació: el bebè s’alinea en el discurs del altre. Posteriorment es pot separar en base
a oposar-se i després preguntar-se per un desig
Com percep l’infant les expectatives de l’altre?
1. Per les paraules i el discurs conscient
2. Pel sentit que l’altre li dona a les seves manifestacions biològiques: crit, plor, llenguatge no verbal

RELACIÓ MARE-PARE-FILL
Funció materna

• Tradicionalment aportar la cura necessària i donar amor.

• Provocar “bones decepcions”. D’entrada es presenta com omnipotent
• Nivell de les Necessitats: No ha d’atipar perquè ofega.
• Nivell de l’Amor:
a) Raó universal: L’amor és decebedor perquè la demanda es incondicional i exclusiva.
b) Té un paper educatiu que entra en contradicció amb l’amor.
 PSICOLOGIA_Eduard

Funció paterna

• Encarrilar el desig del nen/a en la llei.

• Figura de tercer que afavoreix sortir de la dualidat
• Però cal que el menor tingui una voluntat i desig de fer-se gran.
• Una malaltia o una decisió insondable ho poden dificultar..

CREIXEMENT – ADULTESA – SENECTUT (psicologia evolutiva)

7-10 anys: Inici de la latència: Sublima els impulsos fins la pubertat 12-14 anys.
Adolescència. Què implica?
1. Travessar un canvi que implica crisi d’identitat:
a) De nen a adult
b) Sostenir una posició sexual

2. Emancipació afectiva, familiar i social. Agressivitat contra la família, l’escola i el medi social.
Aquests canvis posen a prova les capacitats adquirides durant tota la infantesa.
3. Emergència de l’angoixa. Risc de patologia.
4. Dificultat en aplaçar les satisfaccions: “Ho vull tot i ara mateix.” Toxicomanias
5. Dificultats davant l’autoritat
6. Depressió

L’adultesa: tenir un lloc en el món

✓ Llaç social i activitats
✓ L’accés al mercat laboral
✓ Fer parella. Moltes opcions.
✓ De la família tradicional a les múltiples formes de “fer família”
✓ Procreació? Quin tipus de filiació?
✓ Suportar les frustracions.
Presenectut (50 a 65 anys)

• Egocentrisme, apego als bens, reducció dels seus interessos, refugi en el passat, evita els canvis.
Son maneres de defensar-se i adaptar-se a un medi cada vegada mes difícil i hostil.
• Climateri: menopausa-andropausa
• Jubilació
• Pèrdua de rols familiars
• Dèficits físics
• Fertilitat. declina, la libido per factors culturals
• Relacions socials, es modifiquen
• Objectes/objectius, es transformen segons esdeveniments vitals: àmbit laboral, família i oci
 PSICOLOGIA_Eduard

Senectut (més de 65 anys)

• Fluïdesa mental: es redueix

• Novetats; resistència, aprofundiment en el que ja coneix
• Afectivitat: disminució del control
• Alteracions del son
• Involució senil dels òrgans
• Les demències
• Mort
• La llei de la Eutanàsia (25/6/21)

OBSTACLES AL BON ENVELLIR

Els estereotips negatius i els prejudicis
1. Els vells són malalts o discapacitats: el 80% dels >70 són actius i autosuficients
2. La vitalitat desapareix en la vellesa: depèn més de l’estil de vida que dels anys o genètica
3. Perden les ganes de viure i de fer coses: el desig no té edat
4. Ja no hi ha anhels d’amor ni sexualitat per motius biològics: cap motiu biològic impedeix que
l’amor i la sexualitat ens acompanyin fins el final de la vida. La sexualitat no es jubila. Excepte en:
- Situacions de malaltia, estats depressius
- Certes institucions i família no toleren be els vincles amorosos entre persones grans. S’oblida
que el fa mantenir viu un ser humà es l’afecte, la tendresa i el contacte
- Davant d’una renuncia o impossibilitat es pot animar a vincular-se amb la cultura o societat
5. A partir d’una certa edat ja no es poden esperar coses positives de la vida: alguns hi ha
viscut els millors anys de la seva vida
6. Implica pèrdua cognitiva i de la intel·ligència: no està demostrat. La manca d’ús sí i per malaltia
també
7. Val la pena aplicar tractaments si son molt vells?

EN RELACIÓ A LA GENT GRAN

• En tota persona gran desmotivada hi ha un o més prejudicis que l’estan influint potser sense que
se’n adonin
• La gent gran (i els joves) necessiten que els ajudin a pensar d’una altra manera la seva vellesa,
a treure’s de sobre certs prejudicis
D’on surten aquests prejudicis?
- Generalment són el resultat d’identificacions primitives amb les conductes de persones
significatives de l’entorn familiar

- Aquests sentiments irracionals, estructurats en conductes prejudicioses estan àmpliament

esteses entre la població però són especialment perillosos quan qui els té es el personal
sanitari que cuida la persona gran
 PSICOLOGIA_Eduard

TEMA 9: OREINTACIONS i TRACTAMENTS PSICOTERAPÈUTICS EN SALUT

MENTAL
La Psicoteràpia constitueix un instrument molt important en el tractament en les neurosi i en els
trastorns mentals severs.
Diverses són les tècniques emprades:
1. Teràpia familiar sistèmica:
Existeix un acord general en considerar indispensable el que les famílies dels pacients intervinguin
i s’impliquin en el tractament.
a) El comportament s’ha d’entendre en relació al seu context (ex. família)
b) Utilització de conceptes de la teoria generals dels sistemes (ex. homeòstasis, feedback positiu
i negatiu)
c) El cicle vital de la família es important en el diagnòstic i tractament
d) Els comportaments individuals canvien al canviar el context familiar
e) Les famílies son sistemes governadors per llei
f) Enfasis en el present
g) La teràpia esta orientada cap al símptoma

• Diversos estudis realitzats han demostrat que alguns familiars poden mostrar-se excessivament
crítics o massa protectors respecte dels pacients i que ambdues conductes poden facilitar les
recaigudes.
• D’aquí la importància d’ajudar els familiars i d’incidir en aquelles dinàmiques que poden contribuir
al desencadenament de noves crisis.
• És bastant freqüent que els familiars que no coneixen les manifestacions clíniques de tipus
negatiu (anhedònia, apatia, manca de motivació) interpretin erròniament aquestes
manifestacions en termes de mandra o retraïment voluntari del pacient.
• Els objectius de la intervenció familiar inclouen la reducció de les recaigudes del pacient, la
millora del seu funcionament, la reducció de la càrrega familiar i la millora de la funció familiar.

2. Psicoteràpia cognitiu- conductual

• La teràpia cognitiva inicialment pel tractament de la depressió i de l’ansietat
• Conceptes clau:
a) Processos interns o cognicions. Filtres Entre Estímul - Resposta
b) Cognicions errònies
c) Concepte d’estrès

• Els estudis realitzats indiquen que aquesta teràpia és efectiva en la reducció dels símptomes
positius, contribueix a una major rapidesa de la recuperació així com a una menor taxa
d’abandonaments.
• En aquesta modalitat terapèutica el pacient i el terapeuta han d’identificar els símptomes que són
problemàtics i dedicar-los especial atenció
• No es tracta de qüestionar-los sinó d’ajudar el pacient a centrar-se en les seves creences
relatives als símptomes i als mecanismes naturals que ha desenvolupat per enfrontar-los.

• S. Mental: Habilitat per adaptar-se a les demandes internes i externes.

 PSICOLOGIA_Eduard

• Corregir conceptes distorsionats i creences disfuncionals, que afecten a les emocions i a les
conductes
• Un altre aspecte destacable és el que es refereix a la rehabilitació cognitiva, que té per objecte
resoldre els dèficits cognitius inherents a la malaltia esquizofrènica (alteració de la memòria,
atenció i raonament abstracte).

3. Psicoteràpia psicoanalítica
• Encara que aquesta modalitat terapèutica té molts detractors el cert és que s’aplica a nombrosos
pacients amb considerables efectes positius.
• Conceptes bàsics:
✓ L’inconscient
✓ Conflicte intrapsiquic
✓ El sentit dels símptomes: Missatge per a ser escoltat
• El pacient no és aliè al seu patiment. Importància de responsabilitzar el pacient.
• Tanmateix, cal advertir que des de la perspectiva de la psicoanàlisi, en la psicosis, el deliri no és
un element que s’hagi de reduir o eliminar ja que constitueix un intent d’autocuració per part del
propi pacient psicòtic.
• El deliri és un treball de reconstrucció del món; d’altre banda, l’encontre entre el psicoterapeuta
psicoanalista i el psicòtic és totalment diferent del que es produeix entre el primer i altres tipus
de pacients (per exemple, els neuròtics).
• En aquest últim cas, el subjecte s’adreça al psicoanalista atribuint-li un saber mitjançant el qual
el podrà ajudar.
• En canvi, en el cas del psicòtic no succeeix així ja que aquest no espera de l’analista una actitud
d’interpretació d’una veritat ja que, en el seu cas, no hi ha més veritat que aquella que se l’imposa
de la manera més absoluta.

• El psicoanalista no ha d’interpretar res, sinó que ha de promoure que el psicòtic es posi a

treballar, és a dir, que es faci càrrec dels fenòmens intrusius que el turmenten així com dels deliris
mitjançant els quals intenta posar ordre en el seu univers mental sotmès al caos.
• Ara bé, aquesta posició és complexa i no està exempta de riscos.
• L’analista no pot posar-se a delirar amb el psicòtic ni tampoc pot entrar en una controvèrsia amb
ell. Llavors, què es tracta de fer?
• Del que es tracta és d’acollir-lo, acompanyar-lo en un recorregut que té per objectiu que el
subjecte conegui les coordenades precises dels desencadenaments de les seves crisis i, en
conseqüència, es mantingui allunyat d’elles.

4. Psicologia Humanista
• Molt vinculada a l’àmbit alternatiu i ecologista.
• Conceptes primordials:
✓ Autonomia i interdependència social
✓ Autorealització personal
✓ L’acció es intencional, adreçada a objectius
✓ Totalitat. Abordatge global